Inici

 

 

EDITORIAL

Una veu ens ha deixat; la veu d'un poeta que va cantar l'amor, la natura, el ser humà i un sens fi d'aspectes de la vida i la cultura. Estimà la música i els músics, ja fossin compositors, intèrprets o crítics. Ell els coneixia i s'hi relacionava. Les seves experiències eren immenses i les plasmà sovint en les pàgines del nostre butlletí "Vibracions". Creu de Sant Jordi, Mestre en Gai Saber, guanyador en molts certàmens poètics i literaris. Autor del llibret de l'òpera "Nausica" amb música del mestre Agustí Cohí Grau. Un home molt estimat per tots nosaltres.

Aquest home fou en LLUÍS GASSÓ i CARBONELL, que ens ha deixat el 21 de setembre de 2010 als 94 anys.

Permeteu que el recordem amb un dels molts poemes que va escriure i que s'avé amb les properes festes de germanor que són les del Nadal.

CANÇÓ DE NADAL
Per a Maria Domènech, Vda. Pons

S'ha fet llum a l'establia,
rosa, roseta Maria,
sobre un pessebre nevat,
i un àngel ens anuncia,
rosa, roseta Maria,
que el Fill de Déu s'ha encarnat
per dur al món Pau i Alegria,
rosa, roseta Maria,
i obrir el Cel de bat a bat.

 

LA  MÚSICA:  UNA  APROXIMACIÓ  A  LA  SEVA  EVOLUCIÓ.  (16è anys)

E L  B A R R O C  (114)

E L  B A R R O C  M U S I C A L  E S P A N Y O L  (74)

Acabat l'estiu, cal tornar a reemprendre la marxa.

517) FABRI. Família d'Orgueners. 1) HORACI: Nàpols (s. XVI) - Espanya (v. 1602). Arribà a Espanya el 1575, residint en diversos llocs: Madrid, Plasència, Càceres i Madrid. Hi ha constància d'haver construït onze Orgues en diferents localitats. Segons sembla, no ha deixat cap obra escrita. 2) JOAN FRANCESC. Espanya (ss. XVI-XVII) Fill de l'anterior. La seva activitat d'Orguener fou entre 1605 i 1614. El 1605 es casà amb Emerenciana Fuente a Trujillo (Càceres), traslladant-se després a Plasència, on fou nomenat Orguener de la Catedral. També construí Orgues a Càceres. No es tenen més notícies d'ell.

518) Giacomo FACCO. [Marsango (Pàdua; Itàlia), 1676 - Madrid, 17-II-1753]. Compositor i Violinista. Quan es presentà a la Cort de Madrid es definí com a 'Venecià' d'origen. Es desconeix el lloc de la seva formació musical. La seva trajectòria artística està molt vinculada a la Família Spinola, que eren al servei de la Corona espanyola. Havia estat casat amb Isabel Mª de la Cerda Folch i Cardona, filla del Duc de Medinaceli. Quan els Spinola passaren a a Espanya, FACCO anà amb ells. Entre 1713 i 1720 havia estat al servei de la Capella Reial de Lisboa, tornant a Madrid on es va presentar a concurs, coma Músic de la Capella Reial, aconseguint el càrrec a l'abril de 1720. Fou Mestre de Música de dos fills del rei Felip V: de Lluís, fins que aquest temporalment fou nomenat substitut del seu pare el 10-I-1724; i de Carles, fins el 1731, quan aquest anà a Nàpols per a ocupar el tron. Com a Compositor, a l'entorn de l'any 1713 ja havia composat dotze 'Concerts per a Corda'. Va compondre també una Sarsuela Amor es todo Invención, Jupiter y Amphitrion, amb text de Joseph de Cañizares, que és la partitura més antiga d'un italià que es conserva a Espanya. Aquest fet demostra la invasió de músics italians que havia sofert Espanya en aquells temps. Altres obres seves són Diàlegs teatrals, Òperes i Música instrumental, fetes tan a Nàpols, com a Sicília, Lisboa i a Madrid. També va escriure un breu Tractat teòric, amb solfejos per a Soprano. Pràcticament la seva activitat va acabar, quan a Nàpols hi tingué gran influència el Castrat Carlo BROSCHI, 'Il Farinello', i que passà després a Espanya l'any 1737. Segons consta, FACCO va tenir quatre fills: Antonia Cathalina; Maria, Jaume i Pere. Aquest darrer fill fou també Violinista de la Cort de Madrid. Es casà amb Antonia Badia, i morí el 2-XII-1769.

519) Phelipe FALCONI. [Roma, després de 1650 - Madrid, 9-IV-1738]. Compositor i Mestre de Capella de la Capella Reial. Les primeres dades d'ell són aquests. L'any 1721 fou destinat a fer-se càrrec de la Reial Capella de La Granja de San Ildefonso, amb un salari anual de 2.000 ducats. Aquesta Capella havia estat creada per a poder atendre les obligacions del rei Felip V, degut a les seves llargues estades en aquest lloc, arribant a tenir-hi una segona Cort. Amb tot, quan fou clausurada la Capella, tots els músics passaren a formar part, per reial Decret de 9-IX-1724, de la Reial Capella de Madrid, amb tots els drets i deures que fins aleshores havien tingut. FALCONI, a més, tenia l'obligació de suplir el Mestre de Capella d'aleshores, Joseph de TORRES, en les seves absències i malalties. Fou també Mestre de Música de la Infanta Maria Anna Victòria, i Director de les obres italianes que s'interpretaven en el Palau Reial. Acompanyà també el futur rei d'Espanya, Ferran VI i a la seva esposa Bàrbara de Braganza, en diversos viatges que feren pel territori nacional. L'any 1733 fou eximit de les seves obligacions, degut al seu precari estat de salut, morint a Roma. Sempre va gaudir del favor reial, tot i que la seva Música no és massa interessant, però servia, com consta per a 'distreure a Sa Majestat'. Les obres que es conserven són totes elles religioses: Misses, Himnes, Càntics, Responsoris i Salms; un total de 28 obres a 4, 5, 6 i 8 Veus, amb acompanyament, majoritàriament Orgue.

Això és el que poden dir fins ara, però ja continuarem.

Joan ÚBEDA i COMAS.

 

C E N T E N A R I S  D E L  M E S  D ' O C T U B R E  D E  2 0 1 0

1.
1710, Johann Joseph FUX estrena al Hoftheater de Viena, l'Òpera o Componimento Pastorale-eroico "La decima fatica d'Ercole, ovvero la Sconfita di Gerione in Spagna"
1910, La Mezzosoprano Conchita SUPERVIA debuta al Teatro Colón de Buenos Aires, actuant en l'Òpera de Stiatessi "Blanca de Beaulieu".
3.
1910, La Soprano Mignon (Mathilde Maria) NEVADA debuta al Covent Garden de Londres, fent el rol
d' 'Ophelia'.
4.
1910, Erich Wolfgang KORNGOLD estrena a Viena, la Pantomima "Der Schneemann".
5.
1910, Carl Michael ZIEHRER estrena a Viena, l'Opereta "Herr und Frau Biedermeier".
10.
1910, Neix a Londres, el Musicòleg Alan (Clifford) FRANK.
1910, La Soprano Alma GLUCK, nascuda Reba Fiersohn, fa un Recital a Nova York.
11.
1910, Mor a Nova York, el Baríton i Cantant d'Òpera Charles GILIBERT.
1910, Neix a Cleveland, el Compositor, Viola, Organista i Professor Eugène (Herbert) WEIGEL.
12.
1910, Ralph VAUGHAN WILLIAMS estrena al Festival de Leeds, dirigint ell, la "Simfonia nº 1, Simfonia del Mar", per a Soprano, Baríton, Cor i Orquestra, treta de Walt Whitman.
13.
1910, Neix a Düsseldorf, el Compositor, Violinista, Viola i Professor Otto JOACHIM.
1910, Neix a Toledo (Ohio), el Pianista de Jazz Art(hur) TATUM.
14.
1710, (Pietro) Alessandro (Gaspare) SCARLATTI estrena a Nàpols, el Drama Pastoral "La fede riconosciuta".
1910, Neix a Zuric, el Director d'Orquestra i Compositor Rolf LIEBERMANN.
1910, Mor a París, el Pianista, Professor i Compositor Georges (-Amadée-Saint- Clair) MATHIAS.
15.
1910, Neix a Bolu (Turquia), el Compositor Kemal ILERICI.
16.
1910, Neix a Londres, el Compositor, Conferenciant i Musicògraf William (Leonard) REED.
17.
1810, Neix a Cagliari (I), el Tenor i Cantant d'Òpera Giovanni Matteo di CANDIA
18.
1910, Mor a Rostock, el Col·leccionista de música Albert SCHATZ.
1910, Neix a Pirot (Sèrbia), el Director d'Orquestra, Musicòleg i Compositor Vojislav VUCKOVIC.
19.
1810, Mor a Saint-Germain-en-Laye, el Coreògraf i Ballarí Jean-Georges NOVERRE.
21.
1810, Mor a Viena, el Director d'Orquestra, Organista, Violoncel·lista i Compositor Franz TEYBER.
22.
1810, Neix a Voronej (Rússia), el Tenor i Cantant d'Òpera Nikolai (Kurzmich) IVANOV.
24.
1910, Victor (August) HERBERT estrena a Syracuse (EEUU), l'Opereta "Naughty Marietta" amb gran èxit.
25.
1910, Mor a Colònia, el Compositor Hermann KIPPER.
1910, Bela UJJ estrena a Viena, l'Opereta "Chanteclee".
26.
1910, Mor a Tiflis, el Tenor i Cantant d'Òpera Lev (Mikhailovitx) KLEMENTIEV.
27.
1910, Joseph Carl BREIL estrena a Portland (Maine; EUA), l'Òpera còmica "Love Laughts at Locksmiths".
29.
1910, Mor a París, l'Organista i Compositor Edmond MISSA.
30.
1910, Neix a Bolonya, el Pianista, Organista, Clavecinista i Clavicordista Luciano GRISSI.

Joan ÚBEDA i COMAS.

 

CONCERTS  D'ESTIU

A l'estiu afortunadament es concentra una important quantitat de concerts de tot tipus repartits per tota la geografia catalana. Sens dubte que el millor seria que això fos més habitual, especialment pel que fa fora les grans ciutats, però això va com va i cal aprofitar-ho.

En aquesta ocasió us parlaré de tres concerts, fets a Barcelona, que ja estan consolidats des de fa uns quants anys. Em refereixo al "Mas i Mas Festival, 30 minuts de Clàssica a La Pedrera de Caixa de Catalunya" que va endegar en Joan Mas amb molt bona visió i fortuna.

El primer és el que va fer el 2 d'agost el magnífic duet format per la violinista Kalina Macuta i el pianista Daniel Blanch. No és el primer cop que parlem d'ells, recordeu especialment el comentari sobre el concert que van oferir a l'Auditori Cullell i Fabra, on organitzem els nostres concerts, i que va ser un homenatge a Joan Manén, del qual es mostren especialistes.

Ara parlem del primer del tres concerts que van oferir. En aquesta ocasió van interpretar obres de Robert Schumann i de Johannes Brahms. El virtuosisme i la sensibilitat de la Kalina i l'encerta't acompanyament del Daniel van fer que aquesta mitja hora es fes molt curta. Aquests intèrprets tenen una qualitat incontestable i una expressivitat que arriba al públic, en aquest concert força nombrós, per cert. Només vull afegir un comentari: el magnífic Kawai, que distribueixen Pianos Mas, en ocasions sonava una mica massa fort en relació al violí a causa de les condicions de la sala. Com a propina ens van oferir unes excel·lent "Sardes" de Monti plenes de força i de sentiment. Em vaig quedar amb les ganes de poder escoltar el segon concert, en el qual interpretaven obres de Txaikowski, Paganini, Schumann i el nostre Joan Manén, ja que les entrades estaven exhaurides.

El segon dels concerts de La Pedrera va anar a càrrec de la joveníssima violinista Maria Florea, filla del director d'orquestra, que va ser acompanyada al piano per Maria Canyigueral. Vaig poder escoltar aquest duet a la jornada de portes obertes de la Biblioteca de Catalunya durant la Diada de Sant Jordi i em van causar una molt bona impressió. En aquesta ocasió el repertori escollit estava format per obres de Mozart i Toldrà. Sense cap mena de dubte que aquestes artistes tenen molt futur i una excel·lent conjunció. Si la "Sonata KV 454" de Mozart va pecar potser d'una mica d'academicisme, no va estar privada d'expressivitat. Pel que fa a "Ave Maria" i "Sonatí de la rosada", d'Eduard Toldrà, amb el seu mediterranisme, li van saber donar una força i sensibilitat de molta vàlua. Una mostra més que el nostre país te uns joves artistes de molta categoria.

El tercer concert d'aquesta sèrie el va protagonitzar el tenor Jordi Casanova i el pianista Manel Cabero amb una presentació fora del tradicionalisme. Les obres eren totes amb text de Joan Maragall, amb una base de quatre obres fixes (el "Romanç sense paraules"), musicat per quatre autors ben diferents: A. Alberdi (recitat), Miquel Ortega, Tomas Buxó i Eduard Toldrà. Hi van afegir set obres que podia escollir el públic entre tretze de proposades: en la primera sessió van sortir escollides les de Manel Blancafort, Tomas Buxó, Joan Salvat, Narcís Bonet, Eduard Toldrà i Guillem Bruguerolas; per a les altres sessions van quedar les partitures de Joaquim Zamacois, Francesc Pujol, J. Vila, Manel Borgunyó i també de Joan Salvat i Guillem Brugueroles.

El tenor Jordi Casanova, de fort lirisme, al qual la sala se li va fer petita per a les seves possibilitats, va saber dir els textos de Joan Maragall amb molta intensitat i sentiment, malgrat que en alguns moments va donar preferència a la col·locació vocal en detriment de la comprensió del text, la qual cosa és habitual en la majoria dels cantants, sobretot si són joves. Es va guanyar merescudament els forts aplaudiments del públic. Per a aquest concert va comptar amb una carta segura, l'acompanyament pianístic d'un experimentat Manel Cabero, bon amic de la nostra Associació, que va saber donar rellevància en la seva justa mesura a l'acompanyament del cantant i va destacar quan calia les moltes possibilitats de les partitures interpretades.

Un incís, s'admeten col·laboracions informatives sobre el compositor Guillem Brugarolas, del qual es tenen molt poques notícies (quasi bé nul·les). Us estaríem molt agraïts.

La Festa Major de Vilafranca del Penedès ens va deparar una agradable sorpresa. Amb motiu dels actes commemoratius del 75è aniversari del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, VINMUSEU. El 26 d'agost, a la Basílica de Santa Maria, es va fer un concert amb el títol "Escoltem Francesc de Paula Bové. Concert de gralla i orquestra de cambra". Els intèrprets eren la Jove Orquestra de Vilafranca, amb Joan Cuscó i Clarassó com a solista de gralla, sota la direcció d'en Ramon Alonso.

El programa era atraient i curiós. Jo em trobava de vacances a Sant Quintí de Mediona, a 15 Km de Vilafranca i, a més, els intèrprets eren bons coneguts nostres. En Joan Cuscó ha aportat magnífics articles de músics vilafranquins al nostre Vibracions i en Ramon Alonso, amb el qual ens coneixem de fa temps, es va fer soci recentment de la nostra Associació.

La basílica va acabar plena i varem poder gaudir d'un concert singular. Gralla i orquestra de cambra no és precisament habitual. El resultat va ser força interessant, tot i que el so potent de la gralla i l'emmascarament a causa de la ressonància de la monumental església esmorteïa una mica el volum de l'orquestra. Vam poder escoltar obres d'un músic, com malauradament tants d'altres, poc conegut i va servir d'homenatge a Francesc de Paula Bové Trius, compositor i folklorista vilafranquí que també va ser regidor de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca (1935), que va impulsar la creació del Museu i que posteriorment, com a membre de la seva junta, va fer possible la creació de l'Arxiu Musical de VINMUSEU (1942) on avui es troben moltes de les seves composicions musicals.

Però tornem al que anàvem, la fusió de l'orquestra i la gralla va ser molt positiva. Dos instruments a primera vista contraposats, però que a les mans d'en Joan Cuscó i la direcció del Ramon Alonso es van compaginar molt bé, gràcies també, tot s'ha de dir, als molt acurats arranjaments de Joan Cuscó. El programa es va basar preferentment en obres d'en Bové, extretes del fons de l'arxiu musical del Museu: la sardana "La Pubilla del Penedès", "Jorn de Pasqua" (masurca), "Cançó" (americana) o "Caramelles" (sardana), acompanyades de les cançons tradicionals "La Presó de Lleida", "Moxiganda de Vilafranca", la "Jota", un vals de Max Havart "Tedresa", una molt encertada adaptació de l'"Oriental" d'Albéniz i l'estrena d'un ball pla "La llàntia del rei moro" obra d'en Joan Cuscó i homenatge a Francesc Bové.

En Joan Cuscó i Clarassó és un instrumentista de gralla consolidat i musicòleg del Museu vilafranquí, que va demostrar la seva qualitat i solidesa en el domini d'aquest instrument i en els seus acurats treballs de recerca tal i com es va fer palès en les obres d'en Bové. Com hem dit abans, l'arranjament de totes les obres del concert són seves.

La Jove Orquestra de Vilafranca està formada per estudiants de música vilafranquins i de les rodalies de la capital penedesenca i la volen ampliar amb instruments de vent. Pel que es va poder escoltar en aquest concert se li pot augurar un futur molt prometedor, ja que en Ramon Alonso ha aconseguit un excel·lent conjuntament i un sentit interpretatiu molt important.

Aquests comentaris no van caber al butlletí del mes de setembre perquè ja estava ple. S'han de deixar les coses preparades abans de marxar de vacances.

Jordi Gargallo

************

ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS

AUDITORI CULLELL I FABRA

CORO IPAR-ALDE

de DERIO

País Basc

Direcció:

IMANOL ORMAZA

CENTRE SANT PERE APÒSTOL
Sant Pere més Alt, 25, Barcelona

Dissabte 29 d'octubre de 2010 a les vuit del vespre

ENTRADA LLIURE

**********

ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS

AUDITORI CULLELL I FABRA

PIANISTES DEL FUTUR

GUILLEM VIDAÑA, GUILLEM GÓNGORA, ADRIÀ MOLERO,
GERARD MORATÓ, QUIMI SAGI

ESCOLA ORIOL MARTORELL

CENTRE SANT PERE APÒSTOL
Sant Pere més Alt, 25, Barcelona

Dilluns 25 d'octubre de 2010 a les vuit del vespre

ENTRADA LLIURE

**********

UNA  BIOGRAFIA  IMPORTANT

Seguim amb la segona part de la biografia d'aquest músic prou oblidat, potser enfosquit per la fama del seu germà, el tenor Francesc Viñas, que es va guanyar el reconeixement internacional. Malgrat això, el treball d'en Marià, que va col·laborar activament en el mètode de cant d'en Francesc, va ser fonamental, així com també la seva pròpia obra musical, de la qual parlem a continuació.
Aquest difícil treball de recerca ve de la mà de l'amic Joaquim Zueras Navarro a qui reiterem el nostre agraïment per permetre la seva publicació en aquestes pàgines. Per a nosaltres és una satisfacció poder ajudar a redescobrir els personatges que han fet la música del nostre país.
Reiterem, com ja vam fer en el "Vibracions" del setembre, la petició de noves dades d'aquest músic i que farem arribar a Joaquim Zubero per ampliar el seu treball. Fora bo que entre tots donéssim de nou vida a aquest músic.

A causa de la seva extensió i de la compaginació de l'espai amb d'altres temes de la nostra publicació, li donarem continuació en els propers butlletins.

MARIANO VIÑAS  DORDAL
Maestro de capilla

La obra

Bastantes obras de Mariano Viñas fueron publicadas en vida del compositor y ninguna tras su muerte, por lo que podemos deducir que disfrutó de cierto reconocimiento.
He mencionado Lo pecador á Jesús (FM. Geidel de Leipzig, 1896) en la carta que Viñas escribió a Verdaguer desde Roma. Compuesta para soprano o tenor y acompañamiento, con letra de Verdaguer, en catalán, castellano e italiano, está dedicada a "ma estimada cunyada Julia Novelli". Esta plegaria describe la aflicción del cristiano por las contradicción entre el propósito de seguir a Jesús y la falta de constancia, junto con la confianza en la redención. Emotiva e inspirada al principio y al final, tiene un motivo intermedio de rasgos italianistas algo manidos. Las cuatro siguientes composiciones, sin fecha, están editadas por Viñas, seguramente con ayuda de su hermano, que por entonces ya había actuado con éxito en la Scala de Milán, en el Covent Garden de Londres, en el teatro San Carlo de Nápoles y en el Metropolitan Opera House de Nueva York. En las portadas se publicitan las otras, un total de cinco. En todas puede leerse este curioso aviso: "Barcelona: en todos los almacenes de música y en casa del autor". La primera entrega de la serie es "Lo pecador á Jesús", que acabo de comentar. Las restantes son: un Rosario a dos voces con acompañamiento; un Trisagio a la Beatísima Trinidad a dos voces con acompañamiento, en castellano; Cinc Ave Marías (Dios te salve María sin el Santa María) a dos voces y acompañamiento, con letra catalana y castellana; Somni de Jesús, "Melodía á Solo y Chor d´ángels", en catalán, "amb lletra d´En Jaume Boloix". Observando estas piezas podemos concluir que Viñas, a finales del XIX, todavía no había adquirido un estilo personal en lo que a música sacra se refiere.

L´encís, Cançó de les fades, Cant III de la llegenda Canigó (Boileau, 1908) para canto y piano, con letra en catalán de Verdaguer, es la transcripción de la misma para coro a cappella, que fue galardonada con la Flor Natural en la IV Festa de la Música Catalana, de l'Orfeó Català ese mismo año. Sencilla y grácil, comparte el aire de muchas canciones tradicionales catalanas. En algunos pasajes altera en menos el séptimo grado, lo que le confiere connotaciones arcaicas.

El Plor de la tortora
(no consta la editorial, 1909) para canto y piano, con letra de Verdaguer, en catalán e italiano, fue estrenada en el Teatre del Liceu el 4 de febrero de 1909, cantada por su hermano Francesc Viñas. Está dedicada a "ma estimada nebodeta Mercé Viñas y Novelli". De carácter bucólico, mantiene las peculiaridades de la pieza anterior, aunque más amplia y elaborada. Es una de las piezas emblemáticas de Viñas.

La revista "Tesoro Sacro-Musical" fue creada en 1916. Fue idea de varios miembros de la Congregación Misioneros Hijos del Corazón de María, entre los que destacó el Padre Iruarrízaga. El primer número apareció con ocho composiciones en las que se hacía una brevísima presentación de las mismas. Este esquema se mantuvo con alguna variante hasta 1924, creciendo en extensión. La revista puso fin a su actividad en 1978. Paso a detallar las obras de Viñas destinadas a esta publicación. Bendita sea tu pureza (1919) a dos voces y órgano, con letra en catalán, castellano y vasco, es una bella muestra del estilo tardorromántico de Viñas aplicado a la música religiosa. Serena y meditativa, con un acompañamiento sazonado con interesantes alteraciones accidentales, introduce un sugerente efecto antes del final al pasar de fa mayor a re bemol mayor, para retornar a la tonalidad del inicio mientras la melodía asciende por semitonos. Los "Seis Cánticos a la Santísima Virgen" (1920) a una y dos voces con acompañamiento, con letra de Verdaguer, en catalán, castellano y vasco, siguen el mismo esquema menos el último: un estribillo breve y las estrofas de mayor amplitud y riesgo a cargo de uno o dos solitas, que concluyen en el acorde de dominante del estribillo, invitando a la repetición de éste. Los títulos agrupados en esta colección son: Venid a María, Gloria a María, Corazón de María, La Divina Pastora, Dolores de María y A María (Oración): Dulce Madre de mi Dios, que es "Dolça Mare del bon Deu", mencionada por Viñas en la primera carta a Verdaguer. Todas poseen un delicado lirismo, resaltando la última como la de mayor envergadura, de una dulzura conmovedora. Lamentos de las Almas (Oh mortales) (1921) a una y dos voces iguales con acompañamiento, con letra en castellano, catalán y vasco, de autor desconocido al igual que las dos composiciones siguientes, es un cántico catequético con un texto tremendista. La música en sol menor se complementa a la perfección con la ambientación trágica de este relato postrimero. Los Gozos a Santa Lucía (1921) a dos voces y coro al unísono con acompañamiento, no están escritos imitando el estilo antiguo de este género, sino como un solemne himno de aclamación en la menor. Más majestuosa resulta la Plegaria a Santa Teresa de Jesús (1922) en la mayor, a dos voces blancas y acompañamiento, con una flamante letra en castellano, catalán y vasco: "Desde el trono fulgente que ocupa, de diáfana luz circundada...". Pese al aire marcial del tema principal, resulta original en la concepción del discurso, y un episodio intermedio más lírico equilibra el conjunto por contraste. La Misa del Corazón de María (1922) a dos voces y órgano, con letra en latín, se inspira en la Misa gregoriana "De Angelis". A mi entender, el problema de esta obra es que desde un punto de vista estilístico es indefinida: mientras que empieza a la manera neopalestriniana, acaba de forma romántica. La Salve Regina (1922) a dos voces, bajo ad libitum y órgano, tiene como motivo generador el advocata nostra de la conocida Salve gregoriana. El recurso está bien empleado, hay unidad estilística y una calidez en la expresión muy complaciente.

El "Repertorio de Cánticos Sagrados" (Editorial del Corazón de María, más tarde Editorial Coculsa) no es un libro, sino una serie de volúmenes que se publicaron desde 1912 -coincidiendo con el Congreso Nacional de Música Sagrada de Barcelona- hasta 1954. La colección agrupa obras de muchos compositores españoles de la época, gran parte de las cuales se volvían a editar junto con otras nuevas en tomos posteriores. Algunas piezas ya las he mencionado por haber sido también publicadas en la revista "Tesoro Sacro-Musical". Sabemos que Viñas conocía algunas composiciones de Lorenzo Perosi (1872-1956) porque las había dirigido en la catedral. Hombre perspicaz, observando las partituras tuvo que advertir que el acompañamiento no se escribe igual para el órgano que para el piano o el armonio. También debió reparar en la escritura para voces que Perosi utilizaba en las composiciones para la Basílica de San Pedro, sobrias, magnificentes y elegantes, sin renunciar a los recursos románticos siempre que estos siguieran los ideales cecilianistas. En esta línea compuso Viñas un ambicioso Te Deum (1912) en fa mayor, manteniendo cuatro versos gregorianos, incluida la entonación del principio, para alternarlos con la polifonía. Pero se diría que en esta obra sacra de ampuloso formato no halló excesiva inspiración; en los momentos grandilocuentes libera el si del bemol y abusa de la progresión Fa mayor - Sol mayor al becuadrar el si - Sol mayor 7 - Do mayor - Do mayor 7- Fa. En el Regina coeli (1921) a dos voces iguales y acompañamiento, utiliza el gregoriano con este esquema: paráfrasis de la primera frase gregoriana y primera frase gregoriana al unísono, igual con la segunda, tercera y cuarta frase, y como coda un al·leluia a cuatro voces. Preside el buen gusto en esta recreación gregoriana. En el Stabat Mater en sol mayor (1924) a tres voces y acompañamiento, tras una introducción de once compases, la voz primera expone el tema gregoriano. En la primera variación, mientras la voz segunda canta el tema gregoriano, la voz tercera, que es el bajo, hace el contrapunto. En la segunda variación la voz segunda repite el gregoriano, la voz tercera varía el bajo anterior y la voz primera monta sobre el tema gregoriano, actuando de tiple. La tercera variación es un recitado a tres voces, con las frases separadas por un interludio de dos compases por parte del acompañamiento, que sirve de transición, llevando la tonalidad de sol mayor al acorde de si mayor séptima. La cuarta variación es una paráfrasis del tema gregoriano en mi menor, cantando todos al unísono. Durante el Amen en la menor, pasa a mi mayor. Es una obra muy lograda e imaginativa. A continuación cito otras piezas menos amplias: Despedida al Niño Jesús (1912) a dos voces y acompañamiento; Yo te adoro (1912) a una voz y acompañamiento; Amor de mis amores (1912) a una voz y acompañamiento; Déjame, Madre arrimar (1912) a una voz y acompañamiento; Consagración a María (1912) a una voz y acompañamiento; Recibe ¡oh querida Madre! (1912) a dos o tres voces y acompañamiento; Qué dulce es María (1912) para coro al unísono, solo y acompañamiento; Adiós, del cielo encanto (1912) a dos voces y acompañamiento; Rosario (1912) a tres voces iguales y acompañamiento; Rosario (1912) a cuatro voces iguales; Pues sois santo sin igual (a San José) (1912) a una voz y acompañamiento; Joseph filii David (1912) a dos o tres voces iguales y acompañamiento; Liberame Domine (Responsorio de difuntos) (1912) a dos voces alternadas con el gregoriano y acompañamiento; La pastorcilla (1925) a una voz y acompañamiento; Ya que llenáis de favores (1925) a una voz y acompañamiento. Esta publicación omitió casi siempre la autoría de los textos.

Iberia Musical editó "Cantics Marians" (sin fecha) a una y dos voces con acompañamiento, con letra en castellano y catalán, la primera pieza con texto de P. R del Valle y el resto de J. Verdaguer. Se encuentran en este cuaderno: Mare de l´Amor, de nuevo Dolça Mare del bon Deu, Anima Pura, Lo Gessamí, La Rosa de Gericó y La Corona de Flors. Las melodías, de espléndida factura, parecen fluir sin esfuerzo. Hay notables sutilezas armónicas en estas miniaturas, que nos hablan de la fineza de espíritu de un músico esforzado en describir los místicos hallazgos que se encierran en la abstracción del espíritu.

El libro de Francesc Viñas "El Arte del Canto. Datos históricos, consejos y normas para educar la voz" (Editorial Salvat, 1932) está dedicado al Orfeó Català y a su fundador Lluís Millet. El autor desea que su experiencia y sus adquisiciones técnicas "puedan servir de norma a cuantos deseen dedicarse al arte del canto y que al comenzar sus estudios van perplejos, arrastrados por el entusiasmo de una ilusión muchas veces falaz y engañosa". La segunda parte del libro contiene ejercicios prácticos en los que, entre melodías de Beethoven y un aria de Marco Antonio Cesti, aparecen obras de Mariano Viñas, una prueba de la gran estima que el tenor sentía por su hermano sacerdote. En concreto Siete melodías para ser vocalizadas, en las que se ejercitan los intervalos de difícil afinación, las notas de adorno, las agrupaciones exuberantes, el legato... con un acompañamiento de piano muy libre, lo que obliga al cantante a mantenerse afinado y seguro sin que el instrumento lo sostenga; dos lecciones de conjunto vocal con acompañamiento, la primera a dos voces blancas y la segunda a tres para coro de hombres, ambas con entradas en imitación; un Panis Angelicus sobrio y recogido, a la manera de César Franck; finalmente Il gemito della tortorella, con letra de Verdaguer traducida al italiano por A. Morandini, que es el "Plor de la tórtora" pero aquí en fa mayor en lugar de mi mayor.

La "Colección de Cánticos, Edelvives O.F.T.D." (Editorial Luis Vives, 1950) recoge en la sección "Al santísimo Sacramento. Para después de la comunión" un coral de Viñas a cuatro voces sin acompañamiento, titulado Oh Dios mío y todo mío, cuyo letrista obedece a las siglas H. E. C. Bajo una sencilla melodía se añaden las demás voces, en ocasiones a destiempo, logrando un efecto de elaborado contrapunto.

La Editorial Vidal Llimona y Boceta publicó sin fecha los Gozos en honor del Patriarca San José a una o dos voces, coro al unísono y órgano. Un himno airoso sin más.

Los títulos de los Siete Emblemas Marianos para órgano o armonio (Boileau, 1942) son: "Dilectus Meus", "Sicut lilium", "Flos campi", "Veni eponsa mea", "Mater Inmaculata", "Rosa mystica" y "Stella maris". La contrariedad de estas piezas es que fueron concebidas para el piano. No cabe duda, sobre todo por el salto de algunas voces que reclaman el uso del pedal derecho del piano y por la utilización de notas más bajas que el do1, algo inexistente en la literatura organística. Hubiera bastado un sencillo arreglo para que se adaptaran bien a los dos instrumentos propuestos, pero es cosa que nadie hizo. A menudo siguen el esquema A, y B como variación de A; es decir, un tema y, tras un breve período modulante, el mismo tema cambiando el tono y/o el modo. Son obras densas, intimistas y con cuidados finales.

En el "Repertorio Orgánico Español", colección de los hermanos Iruarrízaga (Editorial Corazón de María, 1930) aparecen tres piezas para uso litúrgico, esta vez más organísticas. La escolástica Fuga Tonal se propone como final de ceremonia. Construida sobre un tema severo, aunque no arriesga mucho en su recorrido, bien registrada y declamada es de efecto. Las dos elevaciones o comuniones son la melancólica y wagneriana Hortus conclusus, sorror mea y la incisiva plegaria Salvum me fac.

(segueix en el proper "Vibracions")

Joaquim Zueras Navarro
joaquimzueras@hotmail.com

 

SONS D'ÈPOCA

LA VENÈCIA DE VIVALDI

       

Venècia en els segles XV - XVI era un lloc de trobada internacional. El seu poder econòmic i la seva riquesa artística van perdurar durant segles. Tot el seu esplendor provenia del comerç amb Orient i alhora, de la indústria de fabricació de teixits. Venècia fou durant molt de temps la principal connexió d'Europa amb l'Orient, tenint relacions amb molts territoris, des de l'Imperi Bizantí fins a Xina.

L'ocupació de Constantinopla pels turcs (1453), i el desplaçament de l'activitat econòmica del Mediterrani a l'Atlàntic, arran del descobriment del Nou Món, propiciaren el començament de la decadència de Venècia i la disgregació del seu imperi.

El nom d'ANTONIO VIVALDI (1678-1741) va estretament lligat amb la ciutat de VENÈCIA. La música veneciana del temps de Vivaldi era la que creava la moda per a tota l'EUROPA de l'època.

Vivaldi a mitjan segle XX era un compositor completament ignorat i el món musical desconeixia quasi la totalitat de les seves obres, unes 750 aproximadament.

IL PRETE ROSSO, denominat així per la seva condició de capellà i pèl-roig, va estar vinculat a la ciutat de Venècia la major part de la seva vida i molt especialment a L'OSPEDALE della PIETÀ. Aquesta institució acollia noies òrfenes o abandonades i se les educava per a la disciplina musical.

VIVALDI consumat violinista, famós pels seus concerts de violó innovadors, plens d'energia, d'impetuositat i vitalitat, veren donar una nova empremta a la música de l'època. VIVALDI va compondre obres per a una gran diversitat d'instruments musicals: violí, llaüt, flauta de bec, flauta travessera, oboè, tiorba, salmoe, mandolina, violoncel ... I no oblidem les seves òperes i oratoris.

Alguns d'aquest concerts per a violí, es coneixen com a Concerts Programàtics, ja que descriuen musicalment els fenòmens de la natura. El concert per a flauta "Il Gardellino" imita a la perfecció el xiuxiueig dels ocells. El concert "La Notte" - a nit - és una obra plena d'efectes sinistres i obscurs.

En el recull de música conegut per "Il cimiento dell'Armonia e dell'Inventione" compta amb les cèlebres "Quatre Estacions", obra programàtica per excel·lència. Vivaldi relaciona el cant amb La Tardor i el tremolor amb L'Hivern.

Venècia ciutat eminentment cultural contava amb les ACADÈMIES, unes associacions cultes, que al mateix temps eren llocs de reunió i sales de concert de caràcter privat.

VIVALDI i VENÈCIA són un lligam indissoluble entre el músic innovador i la ciutat de la festa, del color i del carnaval.

Maria Teresa Julià
Clavecinista i Concertista Especialitzada en la Recerca de la Música Antiga

 

 

SINGULARITATS  MUSICALS  DEL  MES  D'OCTUBRE  2010

1.
1935, Neix a Walton-on-Thames, la Cantora i Actriu Julie ANDREWS, nascuda Julia Elizabeth Wells.
1960, James (Myron) COHN estrena a Florència, la "Simfonia nº 4".
1985, David LANG estrena a Filadèlfia, l'obra "Frag" per a Flauta, Oboè i Violoncel.
1985, Wlliam (Howard) SCHUMAN estrena a Nova York, l'obra "Dances" per a Quintet de Vent i Percussió. 1985, Salvatore SCIARRINO estrena a Roma, l'obra per a Violí "Allegoria della Notte".
2.
1935, Neix a Budapest, el Pianista Peter FRANKL.
1960, Dimitri (Dmitrievitx) XOSTAKOVITX estrena a Leningrad, el "Quartet de Corda nº 8", Op. 110.
3.
1885, Mor a Filadèlfia, el Tenor, Cantor de Recitals i Organista Thomas BOWERS, Conegut com 'Colored Mario'.
4.
1935, Mor a Ilmenau, la Mezzosoprano i Cantant d'Òpera Marie GUTHEIL- SCHODER.
1935, Harl MC DONALD estrena a Filadèlfia, la "Simfonia nº 2, The Rumba Symphony".
1960, Harold (Sigurd Johan) SAVERUD estrena a Oslo, el Ballet "Le Cauchemar de Barbe-Bleue".
5.
1735, Emmanuel GÒNIMA pren possessió del càrrec de Mestre de Capella de la Catedral de Girona.
1935, Neix a Cleveland, la Soprano, Cantant d'Òpera i Professora Arlene SAUNDERS.
1935, Oscar STRAUS estrena a Zuric, l'Opereta "Tres Valsos".
1985, Elie SEIGMEISTER estrena a Nova York, l'Òpera "The Lady of the Lake".
6.
1935, Mor a Roma, la Soprano i Cantant d'Òpera Fausta LABIA.
1935, Bohuslav (Jan) MARTINU estrena a la Ràdio Txeca, l'Òpera radiofònica en un acte "La Veu del bosc".
7.
1760, Johann Adolf HASSE estrena a Varsòvia, la revisió de l'Òpera "Semiramide Riconosciuta".
1935, Henri (Fredien) TOMAS estrena a París, el Ballet "La Grisi".
8.
1585, Neix a Köstritz (Turíngia), el Compositor Heinrich SCHUTZ.
1960, De manera pòstuma, s'estrena al Teatre Bolchoï de Moscou, l'Òpera de Sergei (Sergeievitx) PROKOFIEV "La Història d'un veritable home", després de dotze anys d'haver-se estrenat de manera privada a Leningrad, i haver estat censurada de manera molt dura per la crítica soviètica.
1960, La Soprano Benita VALENTE debuta a Nova York, fent un Concert a la New School for Social Research.
9.
1835, Neix a París, el Compositor (Charles-) Camille SAINT-SAËNS.
10.
1935, Neix a Burdeus, la Mezzosoprano i Cantant d'Òpera Francine ARRAZAU.
1960, Kamei ABE estrena a Tòquio, la "Simfonia nº 2".
1985, Benjamin LEES (cognom real: Lysnianski) estrena a Dallas, la "Simfonia nº 4, Memorial Candles".
1985, Aulis SALLINEN estrena a Washington, la "Simfonia nº 5, Washington Mosaics".
1985, Ede TERENYI estrena a Cluj, el "Concerto neo-barroc nº 5, Capriccio grazioso" per a Arpa i Orquestra de Cambra.
11.
1860, Neix a Nàpols, el Tenor i Cantant d'Òpera Fernando DE LUCIA.
1860, Sir George (Alexander) MACFARREN estrena a Londres, l'Òpera "Robin Hood".
1885, Neix a Berent (D), el Musicòleg Kurt SINGER.
1935, Neix a Rotterdam, el Compositor i Pianista Jan VAN VLIJMEN.
1985, Mor a Chicago, el Musicòleg Edward Elias LOWINSKY.
12.
1760, Giuseppe SARTI estrena a Copenhaguen, el drama en música "Nitteti".
1785, Antonio SALIERI estrena a Viena, l'Òpera còmica "La grotta di Trofonio".
1785, Johann Baptist SCHENK estrena a Viena, el Singspiel "Die Weinlese".
1935, Neix a Mòdena, el Tenor i Cantant d'Òpera Luciano PAVAROTTI.
1935, Cole (Albert) PORTER estrena a Nova York, la Comèdia musical "Jubilée".
1935, Neix a Veracruz (Mèxic), la Pianista i Compositora Alicia URRETA.
1960, La Soprano Patricia BROOKS debuta al New York City Opera fent el rol de 'Mariana' de l'Òpera "El Cavaller de la Rosa" de Richard Strauss.
1960, Mor a Viena, Joseph GREGOR, Historiador i Llibretista dels textos dels Opus 81 82 i 83 de Richard Strauss.
1960, Nicolai (Lovovich) LOPATNIKOFF estrena a Detroit, l'obra per a Orquestra "Festival Overture". 1985, El Baríton Wolfgang BRENDEL debuta al Metropolitan Opera House de Nova York, fent el rol de 'El Comte di Luna' de l'Òpera "Il Trovatore" de Giuseppe Verdi.
13.
1735, Charles AVISON és nomenat Organista de l'església de St. Joan de Newcastle (GB).
1835, Eugène-Prosper PRÉVOST estrena a l'Òpera-Còmica de París, l'Òpera "Cosimo", el seu èxit més gran. 1960, Al Teatro Donizetti de Bérgamo es representa l'obra dramàtica de Gaetano DONIZETTI "Il Pigmalione", que mai s'havia representat quan ell vivia.
1960, Giacomo MANZONI estrena a Bérgamo, l'Òpera "La sentenza".
1960, Svend (Simon) SCHUTZ estrena a Copenhaguen, l'obra "Le Pillage du Monastère de Mortens" per a Solistes, Cor i Orquestra de Cambra.
1985, Kenneth (Louis) GABURO estrena a Kansas City, l'obra "Antífona IX" Per a Orquestra, Infants i Banda magnètica.
14.
1585, Neix a Köstritz (Turíngia), el Compositor Heinrich SCHUTZ.
1860, Angelo (Maurizio Gaspare) MARIANI assumeix la direcció del Teatro Comunale de Bolonya, dirigint l'obra "Un bal masqué".
1935, Neix a Bern (Idaho), el Compositor d'extrema avantguarda La Monte (Thornton) YOUNG.
1985, La Soprano Helga DERNESCH debuta al Metropolitan Opera House de Nova York, fent el rol de 'Marfa' d'una Òpera de Moussorgski.
15.
1735, Giuseppe PORSILE estrena a Viena, l'Òpera-Festa da camera "La Fama Accresciuta dalla Virtú". 1885, Alexander RITTER estrena a Munic, l'Òpera "Der faule Hans".
1985, La Soprano Evelyn LEAR, nascuda Schulman, s'acomiada del Metropolitan Opera House de Nova York, fent el rol de 'La Marechale'.
16.
1785, Wolfgang Amadeus MOZART acaba a Viena, el "Quartet per a Piano i Corda en Sol menor" (K 478).
1885, Neix a Rendsburg, el Director de Corals i Crític musical Artur HOLDE.
1960, Olivier (Eugène Prosper Charles) MESSIAEN estrena a Donaueschingen, l'obra per a Orquestra "Chronochromie".
1960, Krzysztof PENDERECKI estrena a Baden-Baden, l'obra "Anaklasis" per a 42 Instruments de Corda i Percussió.
17.
1760, Giuseppe SARTI estrena a Copenhaguen, la Festa teatral amb música "Astrea placata".
1860, Neix a Argostoli (Cefalònia; Grècia), el Director d'Orquestra, Professor i Compositor Dionysios LAVRANGAS.
1885, Johannes BRAHMS fa a Meiningen, dirigint ell, el darrer assaig de la "Simfonia nº 4 en Mi menor", Op. 98, vuit dies abans de l'estrena.
1885, La Pianista Fanny DAVIES debuta al Cristal Palace de Londres, fent un Concert.
1985, Mor a Nova York, el Director d'Orquestra Joseph ROSENSTOCK.
18.
1885, La Pianista Fannie Bloomfield BLUMENFIELD, es casa amb el jurista de Chicago Sigmund ZEISLER, i des d'aleshores serà coneguda com ZEISLER.
1935, Neix a Barcelona, el Compositor Jordi CERVELLÓ.
1985, Mor a Colònia, el Pianista Stefan ASKENASE.
1985, David (Leonard) BLAKE estrena a Norwich, l'obra "Seasonal Variants" per a 7 Instruments.
1985, Heinz HOLLIGER estrena a Donaueschingen, les obres "Engführung" per a Orquestra de Cambra, i "Schaufelrad" per a Orquestra de Cambra, i 4 o 5 Veus femenines ad libitum.
1985, La Mezzoprano Ann MURRAY debuta al Metropolitan Opera House De Nova York, fent el rol de 'Sextus' de l'Òpera "La clemencia de Titus".
19.
1935, Arthur (Oscar) HONEGGER estrena a París, com a Concert, l'obra "Radio panoramique" per a Tenor, Soprano, Orgue, Quintet de Corda, Instruments de Vent i Percussió, que ja havia estrenat a la Ràdio de Ginebra el 4 de març.
1935, Albert (Charles Paul Marie) ROUSSEL estrena a París, la "Simfonia nº 4, Simfonia en La Major". 1960, Dusan RADIC estrena Belgrad, el Ballet "Ballade a la lune vagabonde".
1960, Leif THYBO estrena a Copenhaguen, el "Concertino per a Orgue, Orquestra de Cambra i Mezzosoprano".
20.
1685, Jean-Baptiste LULLY estrena a Fontainebleau, l'Òpera "Le Temple de la Paix".
1860, Johannes BRAHMS estrena a Hannover, el "Sextet nº 1 en Si bemoll Major", Op. 18, per a 2 Violíns, 2 Violes i 2 Violoncels.
1885, Sir Edward (William) ELGAR estrena a Worcester, el "Romance" per a Violí i Piano, Op. 1.
1935, S'estrena a Munic, la versió que Joseph HAAS va fer de la "Simfonia nº 5 en Si bemoll" (1875-76) de (Josef) Anton BRUCKNER, dirigint Siegmund von Hausegger.
1960, Mor a Praga, el Compositor Frantisek SPILKA.
1985, Lou HARRISON estrena a Nova York, el "Concert per a Piano".
21.
.1885, Neix a Viena, el Compositor, Musicòleg i Professor Egon (Joseph) WELLESZ
1885, Mor a Dresden, el Violinista, Pianista i Professor Alwin WIECK.
1960, Wilhelm KILLMAYER estrena a Stuttgart, en forma de Concert, l'Òpera- Ballet "La Buffonata".
1960, William (Howard) SCHUMAN estrena a Boston, la "Simfonia nº 1".
22.
1885, Neix a Montagnana, prop de Pàdua, el Tenor i Cantant d'Òpera Giovanni MARTINELLI.
1885, Neix a Ampfing (D), el Compositor Lothar WINDSPERGER
1935, Ivan (Ivanovitx) DZERJINSKI estrena a Leningrad, l'Òpera "Le Don coule paisible", amb llibret de Xolokov, i utilitzant melodies de cants tradicionals, donant importància als Cors massius. --- , Mor a París, KOMITAS, Etnomusicòleg, Compositor i Pioner de la música tradicional armenia (noms reals: Segomon Guevorkovitx SOGOMONIAN).
1960, Mor a Leningrad, el Compositor i Professor Victor VOLOXINOV.
1985, Mor a Ehrwald (Tirol), la Soprano i Cantant d'Òpera Viorica URSULEAC. Era l'esposa del Director d'Orquestra Clemens Krauss.
23.
1785, Johann Heinrich SCHMIDT és nomenat Organista de la Catedral de Sant Joan de Schiedam (D).
24.
1760, Mor a Florència, el Compositor i Mestre de Capella Giuseppe Maria ORLANDINI.
1860, Neix a Viena, la Soprano, Cantant d'Òpera i Professora de Cant Luise REUSS-BELCE.
1885, Johann (Baptist) STRAUSS II estrena a Viena, l'Opereta "El Baró gitano".
1935, Neix a Los Ángeles, el Pianista Malcolm BILSON.
1985, Boguslaw (Julien) SCHÄFFER estrena a Lecce, l'obra "Vaniniana" per a 2 Actors, Soprano, Piano, Violoncel i Electrònica.
25.
1885, Johannes BRAHMS estrena a Meiningen, dirigint ell, la "Simfonia nº 4 en Mi menor", Op. 98, en mig de dubtes sobre la seva qualitat, fins que Hans von Bülow el felicità després de l'assaig general.
1885, Friedrich HEGAR estrena a Zuric, l'obra "Manasse" per a Solistes, Cor mixt i Orquestra.
1885, Neix a Nuremberg, el Tenor i Cantant d'Òpera Curt TAUCHER.
1935, Paul CONSTANTINESCU estrena a Bucarest, l'Òpera "O noapte furtunoasa"
1935, Candelario HUÍZAR GARCÍA de la CADENA estrena a Mèxic, el Poema Simfònic "Surco".
1935, Neix a Tisnov (Txecoslovàquia), el Compositor Zdenek POLOLÁNIK.
1960, Jurriaan ANDRIESSEN estrena a La Haia, amb ocasió de la visita del rei de Tailàndia Phumiphon Aduldet, l'obra "Thai" feta amb aquest motiu sobre temes de Jazz que el rei havia compost.
1960, Mor a Madrid, el Compositor José PADILLA.
26.
1685, Neix a Nàpols, el Compositor, Clavecinista i Professor (Giuseppe) Domenico SCARLATTI, fill d'Alessandro SCARLATTI.
1860, Mor durant una cacera a Ouralsk (Rússia), el Violinista Adolf KOTTLITZ.
1985, R(aymond) Murray SCHAFER estrena a Vancouver, el "Concert per a Flauta".
27.
1860, Neix a Barcelona, el Violinista i Compositor Eusebi BOSCH HUMET
1885, Hamish MAC CUNN estrena a Londres, l'Obertura "Cior Mhor".
28.
1935, Nikolai (Yakovievitx) MIASKOVSKI estrena a Moscou, la "Simfonia nº 15 En Re menor".
1935, Neix a Estocolm, el Trombonista i Compositor Folke (Alvar Harald Reinhold) RABE.
1960, Walter (Hamor) PISTON estrena a Pittsburgh, el "Concert per a Violí nº 2".
1960, Karlheinz STOCKHAUSEN estrena a Hamburg, l'obra "Carré" per a 4 Orquestres i Corals.
29.
1585, Andries PEVERNAGE jura el càrrec de Mestre de Cant a Nôtre-Dame d'Anvers.
1835, Michael William BALFE estrena al Drury Lane de Londres, l'Òpera "The Siege of Rochelle".
1835, S'estrena a Barcelona, l'Òpera de Gaetano DONIZETTI "Parisina d'Este".
1885, Amb motiu de la celebració del Centenari de Bolívar, la Pianista, Cantant i Compositora(Maria) Teresa CARREÑO és distingida com 'Autora' del Himne nacional de Veneçuela, quan realment qui l'havia composat fou J. LANDAETA l'any 1811, i adoptat com a 'Himne nacional' el 25 de maig de 1881.
1885. Neix a Buenos Aires, el Compositor Juan Bautista MASSA.
1935, Mor a Roma, la Soprano i Cantant d'Òpera Camilla PASINI.
1960, La Mezzosoprano Kerstin (Margareta) MEYER debuta al Metropolitan Opera House de Nova York, fent el rol de 'Carmen' a l'Òpera homònima de Georges Bizet.
1960, La Soprano Gabriella TUCCI debuta al Metropolitan Opera House de Nova York, fent el rol de
' Cio-
Cio-San'
de l'Òpera "Madame Butterfly" de Giacomo Puccini.
30.
1785, Giuseppe SARTI estrena a Sant Petersburg l'Òpera còmica "I finti eredi".
1835, Neix a Florència, la Soprano, Cantant d'Òpera i de Concert Carlota PATTI.
1885, Mor a Dresden, l'Organista i Compositor Gustav (Adolf) MERKEL.
1885, Neix a Hailey (Idaho), l'Home de lletres i Compositor amateur Ezra (Loomis) POUND.
1935, Carl EPPERT estrena a Rochester (Nova York), els Poemes simfònics "City Shadows" i "Speed".
1935, Neix a Burdeus, el Percussionista Jean-Pierre DROUET.
1985, Barbara (Kazimiera Zofia) BUCZEK estrena a Viena, el "Quartet de Corda Nº 2, Transgressió".
31.
1885, El Violinista Franz KNEISEL, Violí Solista de l'Orquestra Simfònica de Boston, debuta en aquesta funció amb el "Concert" de Ludwig van Beethoven.
1985, Steve (Michael) REICH estrena a Nova York, la música de dansa "Impact".
1085, Ned ROREM estrena a Atlanta, la "Simfonia per a Corda".

Joan ÚBEDA i COMAS.

 

ORQUESTRA DE CAMBRA CATALANA

6-14 Octubre 2010

Gira de concerts a les ciutats argentines de Buenos Aires, Mendoza, Rosario i Córdoba i a Santiago de Xile.

L'exili musical espanyol a l'Argentina (Argentina) L'exili musical espanyol a Llatinoamèrica (Santiago de Xile)

Si Manuel de Falla és reconegut com el compositor espanyol més important del segle XX, no és menys veritat que altres compositors van assolir una gran importància en el seu lloc de residència com a vitalitzadors de la vida musical i, ells mateixos, compositors de vàlua. Un denominador comú a tots ells va ser una guerra que va interrompre la seva trajectòria personal i artística en el seu país d'origen i que van continuar a l'exili a l'Argentina.

És el cas de Jaume Pahissa a Barcelona, compositor prolífic, professor al Conservatori del Liceu i Director de l'Escola Municipal de Música de Barcelona; entre els seus treballs teòrics destaca Vida y obra de Manuel de Falla.

De Julián Bautista a Madrid, compositor que va formar part d'un grup d'importants creadors com Salvador Bacarisse, Fernando Remacha i Rodolfo Halfter entre d'altres; col·laborador del Govern de la República va fer un gran treball divulgatiu des de la Direcció General de Bellas Artes.

Pel que fa a Montserrat Campmany, nascuda a Barcelona i formada a Buenos Aires, va tornar encara jove a Barcelona on s'integrà a la vida musical de la ciutat fins l'any 39 que retornà definitivament a l'Argentina.

La compositora Diana Pey va arribar a Santiago de Xile acompanyada de la seva mare, el seu espòs i els seus pares i dos germans a bord del vaixell de vapor Winnipeg l'any 1939. És en aquesta capital on va desenvolupar la seva carrera professional a la Facultad de Ciencias i Artes Musicales y Escénicas de la Universidad de Chile. Amb l'adveniment de la dictadura militar, el 1973 s'exilià a Miami on morí el 1988.

Programa

Jaume Pahissa (1880-1969) Cantata en la tumba de García Lorca

Diana Pey (1917-1988) Trio

Julián Bautista (1901-1961)
Tres Ciudades - Malagueña - Barrio de Córdoba - Baile

Montserrat Campmany (1901-1995)
Firulete, 6 canciones infantiles
Chiquitito - Travieso - Goloso - Muy alegre - Amigo de las hadas - Firulete

Manuel de Falla (1889-1945) Psyché

…..

Manuel de Falla      El amor brujo (versión 1915)
Cuadro primero - Introducción y Escena - Canción del amor dolido - Sortilegio - Danza ritual del fuego - El amor vulgar - Romance del pescador - Pantomima Cuadro segundo - Introducción (El Fuego fatuo) - Escena (El terror) - Danza del Fuego fatuo - Interludio (Alucinaciones) - Canción del Fuego fatuo - Conjuro para reconquistar el amor perdido - El amor popular - Danza y canción de la bruja fingida - Final (las campanas del amanecer)

 

Plantilla Orquestral

Stanislav Stepanek, violí
Ingrid Barrionuevo, violí
Anna Mayné, viola
Zsolt Tottzer, violoncel
Rafael Esteve, contrabaix
Montserrat Gascón, flauta
Encarna Monzó, oboè
Francisco Bertomeu, trompa
Nacho Lozano, trompeta
Marina Rodríguez, piano

Solistes
Young Hee Kim, soprano
Montserrat Pi, contralt

Director     Joan Pàmies

********

PUBLICACIONS REBUDES

EUFONIA (Didàctica de la Música) núm. 50. (Editorial Graó)


Aquet número està dedicat l la "Música y ciudadanía", i en ell trobareu els treballs següents:

Educación artística, cultura y ciudadanía (Álvaro Marchesi), Música, cultura y sociedad: la enseñanza de la música a pqartir de problemas socialmente relevantes (Francisco José García), ¿Elitismo democrático o cidadania democrática? (Paul Woodford), Formación de nuevos públicos (Mikel Cañada), El IIMI y la música como motor de canvio social (Rafael Serrallet), Sonidos que mueven el universo (Lorena Best, Helder Solari), Educar a través de la música (Joseph Thapa), La formación inicial permanente del profesor de secundaria (Francisco Ibernón), ¿Que "saben" de música los alumnos y alumnas de la ESO? (Andrea Giráldez), Didáctica de la música en la educación obligatoria: recursos digitales y el caso del karaoke (Jordi Jubany), Los contenidos especificos musicales en la formación del maestro de educación musical en la Universidad de Barcelona (Olga González, Mª Antònia Pujol, Mª J. Fernández), Dos excperiencias de aprendizaje cooperativo: clase de instrumento y conjunto instrumental (Fedra Borrás, Isabel Gómez), Carles Riera i Pujal (Andrea Giráldez)