EDITORIAL
"Com cada any retorna............" Així diu una cançó de Nadal, i nosaltres, també com cada any, iniciem aquest amb il·lusió i nous projectes; seguim insistint en el nostre ideari de tornar a la llum les obres dels nostres músics i per tant cercarem l'oportunitat d'homenatjar-los; també insistirem en donar a conèixer el nostre arxiu amb el propòsit de fer-lo útil a tot aquell que n'estigui interessat; mantindrem els nostres concerts per tal de divulgar la música, donant també la oportunitat a joves intèrprets a donar-se a conèixer. Però tot això no ho podrem fer amb l'extensió que ens proposem sense el vostre ajut i col·laboració, per tant, i com altres anys ja hem fet, adjuntem a aquest primer butlletí de l'any, una butlleta d'inscripció per si podeu fer nous socis, fora una col·laboració molt important per poder portar a terme tots aquests treballs que any rera any anem desenvolupant. Com sabeu aquest any que ha finalitzat l'hem dedicat a la figura i recuperació de l'obra de Jaume Pahissa, hem aconseguit divulgar la seva memòria arreu del país, inclosos els nostres catalans de l'Argentina que també han fet actes en la seva memòria després d'haver rebut els nostres comunicats. Desitgem que aquest any que comença estigui ple d'èxits en les vostres actuacions, i un prec, ens agradaria conèixer més les vostres activitats per tal de fer-nos ressò i agermanar més tots els músics del nostre país.
Hem de fer una esmena a l'article del butlletí del mes de desembre referent al concert de l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat; on diu la Cobla La Principal del Llobregat hauria de dir la Cobla Jovenivola de Sabadell. Preguem disculpeu aquesta errada
LA MÚSICA: UNA APROXIMACIÓ A LA SEVA EVOLUCIÓ. (10è any)
E L B A R R O C (69) E L B A R R O C M U S I C A L E S P A N Y O L (29 è)
Tornem a posar el fil a l'agulla, i continuem amb aquesta llarga enumeració
de músics espanyols del temps del Barroc, ja que cada cop surten més noms.
227) Francesc ESPELT (? - Manresa, 1712). La primera referència
que tenim d'ell com a músic, és que toca la Xeremia a Santa Maria del Mar
de Barcelona des del 1686, passant a Mestre de Capella del mateix lloc,
de 1690 al gener de 1699, quan hagué de renunciar per haver-se casat el 13
de desembre anterior amb Teresa Susan a la mateixa església. De 1700
al 1702 fou Mestre de Capella de Manresa exercint després d'Organista
fins a la seva mort.
Com a Compositor va escriure 5 Misses amb Orgue, Salms i Himnes, i també peces
per a Orgue. No he trobat cap referència clara i contundent sobre un hipotètic
ingrés seu a una Orde monàstica, encara que si existeixen algunes indecises
al.lusions a aquest fet.
228) Antonio de la Cruz BROCARTE (+ després de 1716). De la seva formació
musical no n'he trobat dades. Fou Organista actuant a la Catedral de Zamora,
i a més fou Teòric, publicant a Salamanca l'any 1703 l'obra Médula de
la Música theorica. En ella tracta sobre els Fonaments de la Música,
el Cant Plà, la Polifonia, el Contrapunt i la Composició. Per la difusió d'aquest
Tractat fou considerat una autoritat en aquestes matèries. Degut a aquest
prestigi reconegut, autoritzà els Tractats de Francesc VALLS (v. nº
73) i de Pablo NASARRE (v. nº 71). No s'ha de confondre pel nom amb
un altre Antonio BROCARTE, que morí el 1676, havent estat Organista
de Palència, Segòvia i Salamanca.
229) Joan MARTÍ i BESTARD (+ Palma de Mallorca, 1730). Havia nascut
a Mallorca, encara que no es coneix la data de naixement. Fou Sacerdot
i Organista. L'any 1687 accedí a tocar l'Orgue de la Catedral, càrrec vacant
per la mort d'un germà seu, també Sacerdot, de nom Miquel. Amb aquest
càrrec li fou concedit un benefici, que havia estat establert a l'altar de
Sant Miquel de la Catedral mallorquina. Era l'any 1692 quan fou escollit per
a Mestre de Capella substitut, amb el deure d'ensenyar música als Infants
del Cor. Finalment l'any 1698 passar a ser titular del càrrec, ocupant-lo
fins a la seva mort, encara que en els últims anys tingué com a suplents a
Miquel Suau i a Miquel Planas. Quan morí fou enterrat a la Capella
de la Pietat de la Seu mallorquina. És reconegut que el seu caràcter poc cordial
i poc amable que tingué, encara que sempre el recolzà el Capítol catedralici.
Obres seves són: Villancicos que se han de cantar en la Iglesia Catedral de
Mallorca en la Noche de Navidad; Miserere, a 8 veus; Completes, a 8 veus,
i altres Motets.
230) Domènec TEIXIDOR (+ 1737). Sembla que nasqué a Lleida.
El primer fet que es coneix d'ell són les Oposicions que féu l'any 1706 per
a Organista de santa Maria del Mar de Barcelona, càrrec que
mantingué fins l'any 1715, quan li fou encarregada la substitució de Gabriel
Argany a la Catedral de Lleida, com Organista. L'any següent fou
nomenat Mestre de Capella titular d'aquella Seu, mantenint aquella tasca fins
que morí. En dues ocasions, anys 1716 i 1718, fou autor de dues Respuestas
a la qüestió que suscità Francesc VALLS (v. nº 73), amb les llicències
harmòniques en la Missa Scala Aretina. Obres de TEIXIDOR
es troben tan a la Seu de Lleida com a la Biblioteca de Catalunya.
El text del seu Villancet Buena noche, zagales, de 1723, encara
que amb algunes variants, es pot dir que és el mateix que també musicà Joan
Crisòstom RIPOLLÈS (v. nº 79 i 157). És una de les primeres mostres de
com un text idèntic en romanç, és musicat per diferents autors. Encara a l'entorn
d'aquest Compositor, es dóna com a probable que fos germà del també músic
i Compositor Josep TEIXIDOR.
231) José (o Joseph) TORRES y MARTINEZ BRAVO (Madrid, v. 1665
- 4-VI-1738). Les seves activitats musicals foren molt variades: Professor
de Música, Organista, Mestre de Capella, Compositor i Editor, amb tot no es
coneix el lloc on es formà musicalment. La primera tasca fou la de Professor
de Música a l'Escola de Nens de la Capella Reial des de 1686.
En el 1692 fou Organista adjunt de la Capella reial, passant a titular
l'any 1697, i des del 1718 Mestre de Capella del mateix lloc, arribant a ser-ne
Director el 1724. L'any 1700 havia fundat la seva pròpia impremta musical,
aconseguint ser la més important d'aquell temps. Actualment es conserven més
de 26 publicacions de la seva editorial, amb obres de diversos autors. Del
mateix any de la fundació de la impremta són els Fragmentos músicos
de Nasarre. En el 1702 publicà el Oficium Defunctorum,
el Duo humano: Amante, fatiga, i el llibre Reglas generales de
acompanyar en órgano, clavicordio i harpa,
resultant aquesta darrera obra un veritable tractat innovador en matèria d'Harmonia,
segons l'estil italià, que revisà i augmentà l'any 1736. De l'any 1703 és
el Missarum Liber. El Arte de Canto Llano fou
publicat l'any 1705, després d'una revisió, afegint-hi Àries i Motets. És
a l'obra Canciones francesas de todos ayres, impresa també en
el 1705, on s'hi introdueix per primera vegada a Espanya el Baix continu.
D'aquest autor s'han conservat més de 170 obres, de les que 144 són litúrgiques.
Així: 29 Misses, 8 de les quals són en el Missarum Liber, 4
Magnificats. 2 Te Deum 30 Motets, 4 Passions, 5 Seqüències, 11 Antífones,
4 Lletanies, 7 Responsoris, 15 Himnes i 8 peces per a Orgue. Amb referència
al seu estil, s'ha de dir que, tot i mantenir els principis de la tradició
barroca, accepta i hi introdueix les influències italianes i franceses.
232) Bernat TRIA (o TRIAS) (? - Barcelona, 1754). El primer
fet que hi ha d'ell, és de quan el 6 de març de 1724, fou nomenat substitut
de Joan Bernat, com a Mestre de Capella de l'església dels Sants
Just i Pastor de Barcelona, sense cap mena d'exàmens, degut als bons informes
que hi havia de la seva activitat i bon caràcter. Durant els dos anys que
tingué aquest càrrec acomplí correctament totes les seves funcions, cosa que
no sempre havia fet el seu predecessor. Al cap d'aquests dos anys, l'any 1726,
fou nomenat pel mateix càrrec al Palau de la Comtessa de Barcelona,
on hi romangué fins a la seva mort. Una de les seves tasques fou reorganitzar
la Capella de Música, afegint-hi noves places de Violí, Oboè i Fagot. Fou
autor de diverses obres, que es poden remarcar. És el cas dels Oratoris, que
són els següents: La fàbrica del arca de Noé en San Cayetano;
El misterio de Terebinto, i La mujer fuerte de
l'any 1733. Aquest Oratori fou cantat en el Convent de Santa Isabel,
per la professió monacal de Sor Mª Eulàlia Busquets.
Una vegada més ho deixem aquí, i donant temps al temps, ho continuarem més
enllà.
Joan ÚBEDA i COMAS.
CENTENARIS DEL MES DE GENER DE 2006.
(Codis: * = Naixement; + = Defunció; Op. = Opus (Obra)
1. 1906, + Joseph Miroslav WEBER, Praga, Violinista i Compositor.
3. 1806, * Henriette SONTAG (noms reals: Gertrude Walpurgis Sonntag),
Coblenza, Soprano, Cantant d'Òpera.
5. 1906, * William (Edward) DAVISON "Wild Bill", Defiance (Ohio), Cornetista
de Jazz i Director de Música d'Harmonia.
6. 1806, * Ernst Adolf WENDT, Schwiebus (Prússia), Pianista i Compositor.
1906, + Mª Gabriella KRAUS, París, Soprano, Cantant d'Òpera i de Concert.
1906, Josef Richard ROZKOZNY estrena a Praga, l'Òpera "El
Llac negre".
8. 1906, El Pianista Arthur RUBINSTEIN debuta al Carnegie Hall de
Nova York, amb l'Orquestra de Filadèlfia, tocant un Concert de
Camille Saint-Saëns. 11. 1906, * Johannes Paul THILMAN, Dresden,
Compositor i Professor.
13. 1906, * Maxime (Dom Clement) JACOB, Burdeus, Monjo benedictí, Compositor
i Gregorianista.
1906, El Tenor John MC CORMACK debuta a Savona, amb el pseudònim
de Vincenzo Sabatini, amb l'Òpera "L'Amico Fritz" fent
el paper principal.
14. 1906, * Walter KNAPE, Bernburg, Musicòleg, Director d'Orquestra
i Compositor.
1906, + Elizabeth POOLE, Langlais (GB), Mezzosoprano i Cantant d'Òpera.
15. 1906, * Rezsö KÓKAI, Budapest, Compositor.
17. 1706, * Benjamin FRANKLIN, Boston, Home d'estat i Músic aficionat
19. 1806, * Wenzel Heinrich VEIT (noms reals: Vaclav Jindrich),
Repnice, prop de Leitmeritz, Compositor.
20. 1906, Enric MORERA estrena a Barcelona, l'Òpera "Emporium"
amb text italià, encara que l'original és en català.
1906, Heinrich REINHARDT estrena a Viena, l'Opereta "Krieg
im Frieden".
21. 1806, + Friedrich August WEBER, Heilbronn, Físic i Compositor.
1906, * Gunnar JOHANSEN, Copenhaguen, Pianista i Compositor.
1906, + Henry Sutherland EDWARDS, Londres, Musicògraf.
1906, Georges ENESCO (o ENESCU) estrena a París, la "Simfonia
nº 1", Op. 13.
24. 1906, Sergei (Vassilievitx) RACHMANINOV estrena a Moscou,
dirigint-les ell, les Òperes: "Le Chevalier avare", Op.
24, segons Pouchkine, i "Francesca da Rimini", Op. 25,
treta de "L'Infern" de la "Divina Comèdia" de Dante Alighieri.
26. 1906, Xavier (Henry Napoleon) LEROUX estrena a Niça, l'obra
per el teatre "William Ratcliff".
1906, + Rosa MILDE, nascuda AGTHE, Weimar, Soprano, Cantant
d'Òpera.
27. 1806, * Juan Crisóstomo (Jacobo Antonio de) ARRIAGA y BALZOLA,
Rigolta, prop de Bilbao, Compositor i Operista.
1906, Ernest BLOCH estrena a Ginebra, el Poema Simfònic "Hivern
- Primavera".
1906, * Radamés GNATTALI, Porto Alegre (Brasil), Compositor.
1906, El Pianista rus Josef LHEVINNE debuta a Nova York, amb
l'Orquestra Simfònica russa, dirigida per Vasili Ilitch Safonov.
28. 1606, + Guillaume COSTELEY, Évreux, Organista i Compositor.
30. 1806, + (Atanasio Martín Ignacio) Vicente (Tadeo Francisco Pellegrin)
MARTÍN y SOLER, Sant Petersburg, Compositor i Operista.
1906, + (John) Paul DRESSER (cognom real: Dreiser), Nova York,
Compositor de Cançons populars americanes.
1906, El Pianista Harold HENRY debuta a Chicago, fent un Concert.
31. 1906, Frederick Shepherd CONVERSE estrena a l'Òpera de Boston,
l'Òpera "The Pipe of Desire".
1906, * Benjamin FRANKEL, Londres, Compositor.
Joan ÚBEDA i COMAS
AIXÒ ÉS PROMOCIONAR LA NOSTRA CULTURA
Hi han moltes maneres de donar a conèixer la nostra cultura arreu del país
i també d'Espanya, en aquest cas la musical, i aquest mes de desembre ha estat
propici per fer-ho. Una és la recuperació de "El Pessebre" de
Pau Casals de que ja us vam parlar en el butlletí anterior, per iniciativa
d'en Josep Ferré al front de l'Orquestra Simfònica de Sant
Cugat, amb la participació d'eminents solistes i cors; l'altra s'ha fet
arreu de la Península, concretament a les Illes Canàries, a l'Auditorio
de Cajacanarias, a Santa Cruz de Tenerife, el seu promotor l'excel·lent
pianista Manel Cabero i Pueyo, membre d'una prou coneguda nissaga de
músics; el Manel va promoure un concert amb el títol "La Navidad en
la canción de concierto y el villancico popular", amb la participació
de la mezzosoprano Tania Janosová a qui acompanya al piano el mateix
Manel Cabero; el programa estava format per obres amb textos nadalencs
de J. Rodrigo, M. Oltra, R. Estévez, E. Toldrà,
J.Mª Roma, H. Wolf, M. Ravel, G. Fauré i Cl.
Debussy, en la primera part, i villancets populars txecs, castellans,
d'Andalusia, de Catalunya, i canaris.
Digueu si això no és exportar i promocionar la nostra cultura.
També cal remarcar la proposta d'en Joan Pàmies en el concert que va
fer a l'Oratori de Sant Felip Neri, de Barcelona, amb el títol
"Mestres catalans a la Catedral de Toledo", amb obres de Jaume
Casellas, Joan Rossell i Francesc Juncà. Era propi de l'època
que molts músics catalans optessin per trobar feina a les catedrals més importants
d'Espanya, la majoria són avui uns grans desconeguts en el nostre país; cal
remarcar doncs aquestes iniciatives tan importants per la recuperació i l'expansió
de la nostra música i els nostres músics.
El darrer cas és una estrena; la que ha fet la Coral Sant Jordi, amb
la participació dels diferents grups que la formen, una cantata per a cor
mixte, cor infantil i instruments, per porta per nom "El bres de Nadal",
l'autor de la música es el mateix director de la coral en Lluís Vila
amb textos sobre Nadal escrits en diferents anys per Gabriel Genescà,
component de la coral. Es curiós que el nom al conjunt de poemes el van escollir
els mateixos cantaires de la Coral Sant Jordi. L'obra va resultar molt
interessant amb passatges molt inspirats i amb uns textos deliciosos que facilitaren
la feina del compositor.
Com veieu hi han moltes maneres de promocionar la nostra cultura musical,
recuperant obres emblemàtiques, divulgant la nostra música en altres cultures,
fent honor als nostres músics i estrenant obres noves; això mostra que la
nostra cultura està molt viva i que te força.
ELS NOSTRES CONCERTS
Si la veu és el mirall de l'ànima la Mònica Lizandra té l'ànima dolça
i suggestiva. La Mònica es una mezzosoprano amb una veu amb un color vellutat
que arriba directament al més profund dels sentiments, certament no te un
gran volum però la seva manera de dir i d'interpretar és excel·lent per
cantar "lied", especialment per la seva clara dicció, no gaire freqüent
en molts cantants d'avui; l'altre motiu pel que la Mònica arriba al públic
és pel seu sentit interpretatiu, tan vocal com gestual, sempre delicat,
mai exagerat, però que fa comprendre perfectament el sentit de la cançó.
La Mònica va ser magníficament acompanyada pel seu marit, en Joan Bozzo,
amb diverses flautes de bec i l'Alfons Miró al piano; l'actuació
d'aquests dos músics va ser encomiable, sabent recolzar la veu en la mida
justa i destacant quan tenien l'opció de fer-ho. Una persona habitual dels
nostres concerts deia al finalitzar l'actuació "en començar a cantar em
semblava escoltar la manera d'interpretar de la Victòria dels Àngels". A
mi també m'ho semblava.
Jordi Gargallo i Domínguez
COM TRACTEM LA NOSTRA MÚSICA POPULAR?
Sota aquest enunciat, el dia 29 de novembre va tenir lloc a l'auditori Cullell
i Fabra del Centre Sant Pere Apòstol un interessant debat-col·loqui.
Miquel-Lluís Muntané, president de l'Associació de Crítics i Comentaristes
Musicals en Llengua Catalana, va introduir l'acte i va actuar com a
moderador; la resta de la taula era formada per Ramon Vilà, tècnic
del Centre de Cultura Tradicional i Popular de la Generalitat de Catalunya,
Joan Soler i Amigó, pedagog i estudiós de la cultura popular, i Joaquim
Vilarnau, periodista especialitzat en música.
Amb les intervencions de tots quatre, així com amb el col·loqui final que
es va desenvolupar entre la taula i els assistents, es va posar de manifest
la gran riquesa d'aquest patrimoni al nostre país, així com la necessitat
d'anar definint, en funció de cada època, el tipus de música que considerem
popular. El paper dels mitjans de comunicació o les formes i els canals
de transmissió a les noves generacions són alguns altres del temes que van
sorgir i que van dotar l'acte d'una gran amenitat i pluralitat en el contrast
d'opinions.
Aquesta taula rodona s'inscriu dins les que l'Associació de Crítics i
Comentaristes Musicals en Llengua Catalana --entitat constituïda a Barcelona
l'any 1999-- promou periòdicament al voltant de temes d'interès en el camp
de la música, com les que en els darrers temps s'han portat a terme, per
exemple, sobre el paper de la crítica musical o sobre les adaptacions en
els muntatges operístics
FERRAN COMA
150 ANYS DE LA MORT DE RAMON CARNICER
El passant 26 i 27 de novembre es celebraren a la població de Tàrrega,
a la Sala dels Arcs del Museu Comarcal de l'Urgell, unes Jornades
d'Estudi amb el títol "Ramon Carnicer i el seu temps" que
foren dirigides per Màrius Bernadó (Universitat de Lleida) i Francesc
Cortés ((Universitat Autònoma de Barcelona), sent el comissari de l'exposició
que amb motiu dels 150 anys de la mort de Carnicer es mostrava al mateix
museu, en Xavier García. Aquest acte, que va comptar amb la plena
col·laboració de la Societat Catalana de Musicologia, va ser altament
interessant i profitós.
Al matí del primer dia la Societat Catalana de Musicologia, després
de l'afectuosa rebuda de l'alcalde de Tàrrega, Sr. Joan Amèzaga,
feu la seva assembla i després en Francesc Fontbona parlà d'"El
Romanticisme artístic a Catalunya en temps de Ramon Carnicer" ,
al que seguiren diversos comunicats lliures a càrrec de membres de la Societat.
Per la tarda es donà començament a les Jornades pròpiament dites amb la
intervenció d'en Francesc Cortés (Universitat Autònoma de Barcelona)
amb el tema "Les òperes de l'etapa barcelonina de Ramon
Carnicer"; a la que seguí l'Emilio Casares (Universidad Complutense
de Madrid) que ens parlà de "El Carnicer lirico: la etapa madrileña".
Després d'una pausa en Ramon Sobrino (Univesidad de Oviedo) inicià
de nou els treballs amb "La música orquestral de Ramon Carnicer";
en l'apartat de comunicacions en Joan Cuscó (responsable de l'arxiu
musical del Museu del Vi de Vilafranca del Penedès) ens mostrà a "Ramon
Carnicer en la seva època"; l'Arantxa Leciñena
dissertà sobre "Un ejemplo de adaptación de libreto operístico: el
Don Giovanni de Ramon Carnicer"; en Joan Dolcet parlà de
"Les obertures de Carnicer per a Il barbieri di Siviglia: noves fonts
i estat de la qüestió"; l'Andreu Guinart ens delectà amb
"Una simfonia de Ramon Carnicer a l'Arxiu Històric Comarcal de Ripoll";
la jornada acabà amb la presentació de les edicions musicals de l'òpera
Elena e Constantino a càrrec de l'ICCMU
- SGAE.
L'organització ens obsequià amb el millor regal, un concert al Teatre
Ateneu per escoltar a l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les
Terres de Lleida que sota la excel·lent batuta de l'Alfons Reverté
interpretà l'"Obertura (simfonia) per a Il barbieri de Siviglia",
la "Simfonia Oriental", i la "Simfonia (obertura)
per a Il barbieri di Siviglia"; totes elles de Ramon Carnicer
que, unit als fragments que vàrem escoltar d'obres seves, en el curs de
les ponències, vam poder copsar la gran qualitat d'aquest compositor; cal
dir que en el concert de la nit també vam poder escoltar la "Simfonia
núm 3 "Renana", Op. 97 en Mi b Major" , de Robert Schumann, i que
l'actuació de l'orquestra fou de gran nivell.
Al dia següent seguiren els actes d'estudi amb la Celsa Alonso (Universidad
de Oviedo) amb el tema "Ramon Carnicer, compositor de canciones: entre
el bel canto y el casticismo"; la Maria Antonia Virgili i
en Carlos Villar (Universidad de Valladolid) ens van parlar de "La
música religiosa de Ramon Carnicer"; van cloure l'acte diverses
comunicacions lliures i l'alcalde de Tàrrega va donar per finalitzades
aquestes Jornades amb la promesa de mantenir oberts aquests estudis musicològics
sobre la figura d'aquest gran compositor, sens dubte el més important en
aquells moments a l'estat espanyol i reconegut arreu d'Europa. Aquest és
un nou cas de músics del nostre país gairebé oblidats tot i la seva gran
vàlua; certament es va tractar de fer desaparèixer la seva obra pel seu
italianisme; la seva música afortunadament mai es morta, i el temps posa
les coses en el seu lloc, tant sols es precís recuperar-la i tenir paciència.
Jordi Gargallo
RECORDANT IRENEU SAGARRA I MALLA
Músic, compositor i monjo benedictí del Monestir de Montserrat
El conegut i reconegut compositor català Ireneu Segarra i Malla,
de gran prestigi internacional, va morir el 19 de novembre proppassat als
88 anys d'edat, després d'una vida exemplar dedicada a la música, a l'ensenyament
i als seus deures religiosos en l'Abadia de Montserrat. Tota la premsa
del país ha publicat la notícia i ha posat de relleu la importància de la
seva vida i obra dedicada a la música, especialment religiosa i als petits
cantaires de l'Escolania de Montserrat.
La seva biografia ens diu que va néixer a Ivars d'Urgell, poble situat
a uns 20 quilòmetres de Balaguer, el dia 30 de setembre de 1917 (un
any més tard que jo). Encara infant, Ireneu Segarra, dels 10 al 14
anys formà part de l'Escolania montserratina, on inicià els seus estudis
musicals amb Anselm Ferrer, monjo director de l'Escolania i també
amb Àngel Rodamilans que el substituí, el qual ens ha deixat com
a compositor una Missa dedicada a Santa Cecília i un Magníficat, dignes
de ser recordats.
Ireneu Segarra va ingressar al Monestir de Montserrat per
ser monjo l'any 1932, la qual cosa vol dir als 15 anys, poc després d'haver
acabat amb l'Escolania i dos anys més tard, el 1934 va prendre els hàbits.
Malauradament, dos anys més tard, l'inici de la guerra civil de 1936 l'obligà
a deixar Montserrat i refugiar-se a casa d'una família amiga fins
al novembre de 1937. Després d'aquesta data, segons tenim notícia, fins
al 1939 va viure en els monestirs benedictins belgues de Maredsous
i Saint André, on trobà un bon ambient musical que l'ajudaren a continuar
la seva formació musical.
Tornat al seu ambient de Montserrat, Ireneu Segarra, va seguir
estudiant música i en aquest aspecte cal destacar les classes de piano rebudes
a l'escola del gran mestre Franck Marshall, de la qual escola han
sorgit veritables artistes, pianistes i concertistes reconeguts mundialment
com la Conxita Badia i l'Alicia de Larrocha entre altres.
Però el nostre Ireneu Segarra no en tenia prou i va rebre classes
d'harmonia i contrapunt del tant enyorat mestre Josep Barberà, i
també classes del gram musicòleg Cristòfol Taltabull, el qual el
va iniciar en l'art de la fuga i la composició musical. Però a més d'aquest
tan valuós bagatge musical va tenir la sort de poder assistir l'any 1952,
quan ja tenia 35 anys, a les classes de Nadia Boulanger, que impartia
a París, en unes sesions magistrals.
Amb referència a la direcció de Cors Infantils, que va dirigir durant 4
anys, hem de dir que fou fonamental documentar-se amb el seu contacte directe,
durant l'any 1953, amb els Nens Cantors de Viena i amb els Dompatzen
de la Catedral de Ratisbona que dirigia Georg Ratzinger germà
de l'actual Papa Benet XVI.
En aquest aspecte hem de dir que des de l'any 1941 el Pare Ireneu fou
ajudant de direcció de l'Escolania de Montserrat i que des de 1953
la va dirigí com a Mestre de Capella i durant la seva funció de director
va publicar un mètode d'ensenyament musical "El meu Llibre de Música"
en vuit graus, dirigit a les escoles. I no podem silenciar que va publicar
el primer volum de les obres del pare Miquel López (1669-1723) així
com el sisè de la sèrie "Mestres de l'escolania" i va fundar
la Coral d'Antics Escolans. Fou membre actiu d'Universa Laus,
Consultor de la Comissió Litúrgica de l'Episcopat i fou l'iniciador
de l'Encontre Internacional de Compositors a Montserrat, celebrat
l'any 1968.
Per tota la seva activitat musical i pedagògica l'any 1986 li fou otogada
la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. De les
seves innombrables composicions musicals com motets, misses i altres obres
polifòniques podem destacar les misses responsorials "Orbis factor",
"Cum jubilo", "Missa Paschalis" i "Missa
Germinans", tractades a quatre, sis i vuit veus. També va compondre
un "Himnari" i "Salms per al poble".
Per tal d'agrair al pare Ireneu, ànima de l'escolania Montserratina
i haver dedicat tota la seva vida a la música religiosa, per tal de commemorar
el seu 80 aniversarí vital, se li va dedicar un gran i emotiu homenatge
al Palau de la Música Catalana l'any 1998, on es va deixar constància
del deute que ls mestres que es dediquen a l'educació musical tenen amb
el pare Ireneu, el qual, estem segurs, ocuparà d'ara endavant un lloc molt
important en la Història de la Música Catalana.
Personalment vaig conèixer al Pare Ireneu Segarra en motiu del Certamen
Literari Montserratí convocat l'any 1952, i a través dels monjos Jordi
Pinell, Martí i Bas i el pare Gassó (no som família però
tenim el mateix cognom i a través d'ell el meu germà Francesc, escultor,
va treballar per Montserrat, executant en pedra el bust de l'abat
Marmion i del cardenal Schuster, que es poden veure a l'interior
del Monestir i també va fer la imatge de Santa Eulàlia, patrona d'Esparraguera,
la qual honora l'altar major de la dita ciutat).
Bé. Tornant al Certamen Literari de Montserrat, Josep Maria de Sagarra
va tenir el primer premi amb el seu magnífic POEMA DE MONTSERRAT,
i el jurat qualificador va concedir un segon premi al meu poema LLEGENDA
I VERITAT, de mil versos, en el qual es glossa la vida i l'obra
de l'Abat Garriga en la reconstrucció del Monestir de Montserrat
i en la mort d'un escolanet. Acceptat pel Pare Ireneu.
Aquest meu poema va ser publicat l'any 1956 en el 75è aniversari de la Proclamació
Canònica de la Mare de Déu de Montserrat com a Patrona de Catalunya.
I aquell mateix any de 1956 tots els poetes de Catalunya van redactar
una corona poètica a la Verge Bruna en la qual també hi participà Josep
Mª de Sagarra i jo mateix.
El Pare Abat va enviar a tots els poetes que hi van participar una gran
postal amb la imatge de la Moreneta i unes paraules que diuen: "La Mare
de Déu us agraeix la vostra participació a la Corona Literària que, units
fraternalment, li heu ofert els seus fills escriptors, veu de la terra,
en el LXXVè Aniversari de la seva coronació com a Mare dels catalans. El
Seu esguard amorós sobre la vostra ofrena us diu que aquesta nova consagració
de les nostres Belles Lletres serà fecunda en benediccions per a totes les
terres catalanes, els seus homes, el seu treball i la seva cultura. Montserrat
3 de juny de 1956".
Lluís Gassó i Carbonell
UNA EXPOSSICIÓ MOLT INTERESSANT
Des del 15 de novembre fins al 15 de gener, al Museu d'Història de Catalunya,
podeu visitar l'exposició "El Cançoner Popular Català (1841-1936).
És molt interessant doncs recull un moment important de la nostra història
musical, aquell en que un bon nombre d'intel·lectuals del nostre país decideixen
recuperar les nostres tradicions, la nostra música i la nostra història,
en definitiva, el nostre passat. L'exposició recull textos, llibres, manuscrits
de personatges tan importants com Milà i Fontanals, Francesc Camps
i Mercadal, Candi Candi, Antoni Noguera, Marià Aguiló,
Pelagi Briz, Mn. Cinto Verdaguer, Serra Boldú, Joan
Llongueres, Francesc Alió, Serra Vilaró, Manel Palau,
Aureli Capmany, Ramon Carnicer, Joan Puntí, Baltasar
Samper, Francesc Pujol, Rafel Patxot, Joan Tomás,
Pilar Roca, Lluís Millet, Carreras i Artau, Cumelles
Ribó, i un llarg etc. amb treballs d'etnografia, partitures, escrits,
en fi un recull força important del procés de la nostra música popular i
de les nostres tradicions.
També hi ha un apartat molt interessant, la projecció d'imatges representatives
d'aquests treballs i una secció en la que podem escoltar diversos enregistraments
de cançons de treball al camp, cançons populars, extretes d'enregistraments
antics i alguns de més actuals.
Si hem de trobar alguna cosa que no ens ha agradat és que, seguint els criteris
actuals, se'ns fa petita, ens hagués agradat poder gaudir més estona de
la gran diversitat de materials existents.
Qui sap si en el futur es poden fer d'altres més particularitzades, el tema
s'ho mereix. Val la pena fer-ne una visita.
Quan finalitzi el temps d'estada al Museu d'Història de Catalunya,
l'exposició serà itinerant per tot el país.
ANIVERSARIS 2006
AGRAMONT, Antoni. 100 anys de la mort
AGUILÓ CORTÉS, Tomás. 150 anys de la mort
ANDREU PONS, Benet. 125 anys de la mort
BABILONI de CASTRO, Miquel. 175 anys del naixement
BARBA BENDAD, Josep. 125 de la mort
BARTER, Joan. 300 anys de la mort
BENGUEREL GODÓ, Xavier. 75 anys del naixement
BOFARULL, Salvador. 150 anys del naixement
BOSCH, Pau. 175 anys de la mort
CARBONELL VILLAR, Manuel. 150 anys del naixement
CARRERAS BULBENA, Josep Rafael. 75 anys de la mort
CASABLANCAS DOMINGO, Benet. 50 anys del naixement
CATEURA, Baldomer. 150 anys del naixement
CIVIL CASTELLVÍ, Josep. 50 anys de la mort
CLAVÉ, Aurea Rosa. 150 anys del naixement
COSTA HUGAS, Josep. 125 anys de la mort
ESPINALT FONT, Maria. 25 anys de la mort
FERRAN VILA, Lluís. 375 anys de la mort
GÜELL LÓPEZ, Isabel. 50 anys de la mort
GUINJOAN GISPERT, Joan. 75 anys del naixement
GUBERT RAFANELL, Cecília. 100 anys del naixement
GUILLEN ORIVEZ, Pere. 100 anys del naixement
HOMS OLLER, Joaquim. 100 anys del naixement
HUGET TAGELL, Rogeli. 125 anys del naixement
LLIURAT CARRERAS, Frederic. 50 anys de la mort
MARTÍN i SOLER, Vicenç. 200 anys de la mort
MILLET MILLET, Josep Mª. 100 anys del naixement
MOLINÉ, Josep Maria. 125 anys de la mort
MORENO PALLÍ, Lluís. 100 anys del naixement
MORERA, Francesc. 275 anys del naixement
MUNNÉ MITJANS, Josep. 125 anys del naixement
ORFEÓ MONTSERRAT. 100 anys de la seva fundació
PORCELL GUARDIA, Francesc. 125 anys de la mort
RAMONEDA, Ignasi. 225 anys de la mort
RODES, Rosa. 100 anys del naixement
ROSES, Josep. 150 anys de la mort
ROSQUELLAS BAGÀ, Jaume. 200 anys de la mort
RUSIÑOL PRAT, Santiago. 75 anys de la mort
SALÓ RAMELL, Emili. 100 anys del naixement
TEATRE DELS CAMPS ELÍSIS. 125 anys de la seva creació
TEATRE-LÍRIC SALA BEETHOVEN. 125 anys de la seva creació
TORRANDELL, Antoni. 125 anys del naixement
VERT CARBONELL, Joan. 75 anys de la mort
VICENS i JULI "Xaxu", Josep. 50 anys de la mort
VIDAL, Jaume. 400 anys del naixement
VIDIELLA ESTEBAN, Carles Gumersind. 150 anys del naixement