EDITORIAL

De nou obrim les portes als nostre Concerts, un any més, i ja van molts, que volem oferir l'actuació de músics diversos, molts figures consagrades, d'altres joves valors que fan les seves primeres passes, però tots, com nosaltres, amb el propòsit de portar el millor de la música a l'ànima del públic que assisteix a les nostres audicions.
L'hem iniciat amb l'homenatge a Jaume Pahissa, del que trobareu un comentari en les pàgines d'aquest butlletí, i ja podem avançar les actuacions de l'eminent instrumentista de flauta travessera Josep Mª Brotons i la pianista Irene Capdevila; el grup vocal L'Euridice ; alumnes de l'Escola de Música Juan Pedro Carrero, i també del Conservatori Superior de Música del Liceu, entre ells les acostumades actuacions de alumnes del guitarrista Sergi Vicente, amb la seguretat de que tots ells seguiran donant fe del bon moment docent de la nostra ciutat i del nostre poble; així mateix gaudirem amb l'actuació de la soprano Sophie Klingele que estarà acompanyada al piano per la Montserrat Pujol; el grup de guitarres que condueix la Maite Rubio; el Quintet Aulos, que dirigeix en Josep Mª Brotons; la pianista Marina Pelfort; els Antics cantaires de l'Orfeó Gracienc, per recordar la figura del que va ser el seu mestre al llarg de 50 anys, i que ens va deixar el gener passat; la pianista Núria Fàbregas ens delectarà amb obres per piano de Jaume Pahissa; i tancarem el curs el juny vinent, celebrant les Festes de Sant Pere, conjuntament amb el amb Centre Sant Pere Apòstol, que ens dona aixopluc, amb l'actuació d'un pianista que ens portarà el Centre d'Estudis Pianístics que dirigeix en Sebastian Colombo.

LA MÚSICA: UNA APROXIMACIÓ A LA SEVA EVOLUCIÓ. (9è any)

EL BARROC (67)

EL BAROC MUSICAL ESPANYOL (27)

Continuem amb aquesta llarga llista de Músics del Barroc espanyol, amb la que podrem tenir constància del gran nombre de músics que hi hagué en aquella època a la Península Ibèrica. Així, doncs, seguim.
211). Andreu PERIS (o Andrés Pérez) (Arganza [Lleó], ? - València, 1666). Fou Organista i Compositor. L'any 1639 va ser nomenat Organista de la Catedral valenciana, succeint a Juan Sebastián i mantenint el càrrec fins a la seva mort. El seu bon saber fer li donà prestigi en tot el territori, encara que era conegut com El Ciego de Valencia, degut a la seva manca de visió, per a no confondre'l amb Pablo BRUNA (v. nº 43) que era El Ciego de Daroca. S'han conservat molt poques obres composades per ell, pràcticament només dues versions corals del Pange lingua, i alguns versets en el camp de la música religiosa. De música profana és d'ell, el Tono "Aquella garça de plata" a 4 veus, i que es troba en el Cançoner d'Ontinyent.
212). Miquel SELMA (? - Barcelona, 1667). Va ser Mestre de Capella i Compositor. Amb tot, hi ha algunes confusions sobre aquest nom, ja que de vegades se'l confon, i d'altres se'l diferencia amb els noms de Josep o de Fra Miquel. Deixem-ho així, ja que amb les dades que tinc no puc dir res més. Sabem, emperò, que entre els anys 1642-1643 era Baixonista a la Catedral d'Albarracín, i que a l'any 1656 era també Baixonista a la Capella Musical del Patriarca de València. Fou en el mes de juliol del darrer any quan féu Oposicions a Mestre de Capella de la Catedral de Sogorb, obtenint el càrrec. Amb tot, en el 1665, també per Oposicions, guanyà el càrrec de Mestre de Capella de la Seu barcelonina, enfront a Joan Merino, de la Seu de Lleida, i de Rafel Simó, del Palau de la Comtessa de Barcelona, havent format part dels examinadors: el P. Joan CEREROLS de Montserrat (v. n1 46), i el jubilat Marcià ALBAREDA, a qui succeí (v nº 215). Amb tot, tingué problemes amb els membres de la Capella de Música, encara que no s'han concretat quins havien estat. Com a Compositor fou un excel·lent mestre, que fins Francesc VALLS (v. nº 73) féu servir dos temes musicals d'ell en la seva obra Defensa que composà de la seva Missa Scala Aretina.
213). Miquel CAIMARI (o Caymari) (Alcúdia [Mallorca], ? - Palma de Mallorca ?, 1671). Era membre d'una família d'Orgueners, que tenia lligams familiars amb la família Barrera, que eren fusters, i tots originaris d'Alcúdia. Fou el primer de la seva nissaga que es dedicà a aquest ofici, havent treballat amb l'Orguener Vicenç Plà a Artà (1655), i a Benissalem (1658). Les seves activitats professionals les desenvolupà a Fornalutx, a Inca (Convent de Sant Domènec i de les Monges Jerònimes), a Llucmajor (Convent de Sant Bonaventura), i a l'església de Sant Antoni Abat, de Sa Pobla (Mallorca). Per manca de dades precises sobre altres membres de la família, però per a deixar-ne constància poso a continuació els noms de les mateixes. El seu germà Joan continuà la seva obra quan ell morí. Altres parents, com en Damià i el Sebastià, construïren l'Orgue de l'església dels Socors de Palma amb tres teclats, i gairebé trenta registres, l'any 1702. D'un altre Damià, probablement fill de l'homònim anterior, sabem que entre 1740-1750 treballà en els Orgues d'Algaida, Sineu i Fornalutx. Alguns d'aquests Orgues, com el de Sant Antoni Abat de Sa Pobla, encara existeixen en l'actualitat, amb un perfecte funcionament.
214). Geroni (o Jerónimo) de la TORRE (Aragó ?- València 1672). La primera dada d'ell és que fou Organista de la Catedral de Barcelona entre els anys 1645 i 1643, deixant el càrrec degut a la Guerra dels Segadors. Després, l'any 1645, és ajudant d'en PERIS (v. nº 211), que era l'Organista, passant més tard a ésser-ne titular. Es possible que Joan CABANILLES (v. nº 63) fos deixeble seu, més tard ajudant, i finalment successor, degut a que Geroni de la TORRE havia sofert un accident en una mà. Tot i que se'l reconeix com un gran Organista en tot l'àmbit peninsular, pràcticament només es coneix una obra seva: la Cançó Para divertir a Filis.
215). Marcià ALBAREDA (Vic, ? - Barcelona, 1675). No hi ha certesa sobre el lloc de naixement d'aquest Compositor. Molts el fan originari de Vic, sense cap més dada. El que si sabem és que de nen fou Infant del Cor de la Seu barcelonina, essent deixeble de Joan Pau PUJOL (v. nº 24). Des del 8 de gener del 1622 fins el 1626 va ser Mestre de Capella de la Catedral de la Seu d'Urgell, encara que el dia 24 de juliol d'aquest darrer any guanyà el mateix càrrec a la Catedral de Barcelona, succeint al que havia estat el seu Mestre, Joan Pau PUJOL, mantenint aquesta feina fins a la seva mort. El seu successor fou Miquel SELMA (v. nº 212). Com a Compositor s'identificà amb les noves formes que s'havien anat introduint tan en l'aspecte religiós com en el profà. Una mostra del que acabo de dir, el 13 de febrer de 1640 dirigí a la Catedral barcelonina una obra policoral, amb vuit Corals formades per les diferents Capelles musicals de la ciutat. Una obra seva de 1643 és el Villancico al Santísimo Sacramento: Hoy deste pan consagrado a 8 veus.
216). Josep HINOJOSA (? - València, 1673). Començà la seva activitat essent Mestre de Capella de la Catedral de Terol, passant a València l'any 1662 al Col·legi del Patriarca amb el mateix càrrec, que mantingué fins a la seva mort. Les obres d'ell que ens han arribat són principalment litúrgiques, encara que també en té de profanes. Una cosa curiosa que influeix en el camp de la seva música religiosa és la prohibició establerta pel fundador del Col·legi del Patriarca, de composar peces de contingut religiós en llengua vulgar.
217). Carlos PATIÑO (Santa Maria del Campo [Conca], ? - Madrid, 5-XII-1675). Segurament fou Nen de Cor de la Catedral de Conca. L'any 1628 fou nomenat Mestre de Capella del Monestir de l'Encarnació de Madrid, i a l'any succeí a Mateo ROMERO (v. nº 27) com a Mestre de la capella reial, i des del 1648 fou també Rector del Cor de Nens. Junt amb ROMERO introduí en la Música barroca espanyola l'estil del Madrigal italià, influint en els Compositors de la seva època tan a Espanya com a les Colònies d'Amèrica. Encara que la major part de les seves obres es perderen en el terratrèmol de Lisboa de 1755, la majoria són religioses: 4 Misses a 8 veus; 2 Misses a 12 veus; 17 Motets llatins; i 25 Tonos o Villancicos. També, segons sembla, va escriure Música teatral.
Una vegada més repetirem el de sempre: Continuarem a la propera tramesa.

Joan Úbeda i Comas

CENTENARIS del MES de NOVEMBRE del 2005
(Codis: * Naixement; + Defunció)

1. 1805, * Alessandro NINI, Fano, prop de Pésaro, Compositor.
1. 1905, * Franz CRZELLITZER, Berlín, Compositor.
3. 1805, * Gustav SCHILLING, Schwiegershausen, prop de Hanover, Lexicògraf.
5. 1905, Engelbert HUMPERDINCK estrena a Berlín, la música d'escena "Marchand de Venise"
6. 1805, Stephan Ivanovitx DAVIDOV estrena a Sant Petersburg, l'Òpera "Lesta, la Nimfa del Dnièper".
7. 1705, * Louis-Gabriel GULLEMAIN, París, Violinista i Compositor.
8. 1905, La Violinista Marie (Mary Paulina) HALL debuta a Amèrica, amb l'Orquestra Simfònica de Nova York, dirigida per Walter Damrosch.
9. 1905, Spiro SAMARA (noms reals: Spiridon Filiskos) estrena a Gènova, l'Òpera "Madamoiselle de Belle-Isle".
10. 1905, + Jules DANBE, Vichy, Violinista, Director d'Orquestra i Compositor.
12. 1905, + * Evgeni BRUSILOVSKI, Roston-sur-le-Don (Rússia), Compositor.
12. 1905, Eugène (Francis Charles) D'ALBERT estrena a Praga, l'Òpera "Flauto solo".
12. 1905, * Arthur HEDLEY, Dudley (GB); Musicòleg.
13. 1905, Francesco Balilla PRATELLA estrena a Lugo, d'Itàlia, l'Òpera "Lilia", que havia obtingut l'any 1903 una menció honorífica al Concurs de Sonzogno.
14. 1805, * Fanny (Cäcilie) MENDELSSOHN-BARTHOLDY, Hamburg, Pianista i Compositora. Germana de Fèlix Mendelsshon-Bartoldy
14. 1905, Peter Lazar STOJANOVIC estrena a Budapest, l'Òpera "El Tigre"
14. 1905, * August WENZINGER, Basilea, Violoncel·lista, Gambista, Director d'Orquestra, Professor i Musicòleg.
15. 1905, * (Annunzio) Paolo MANTOVANI, Venècia, Director d'Orquestra.
15. 1905, Otto NEITZEL estrena a Wiesbaden, l'Òpera "Die Barbarina".
16. 1905, * Eddie (Albert Edwin) CONDON, Goodland (Indiana), Tocador de Banjo, Guitarrista i Director d'Orquestra.
16. 1905, * Herbert WEINSTOCK, Milwaukee, Musicògraf.
16. 1805, * Karl Matthias KUDELSKI, Berlín, Violinista i Compositor.
16. 1905, * Josef MARAIS, Sir Mowry Pass (Àfrica del Sud) Cantor, i Compositor folklòric.
19. 1905, * Tommy DORSEY, Shenandoah (Pennsylvania), Trombonista i Director d'Orquestra de Jazz.
20. 1805, Ludwig van BEETHOVEN estrena al Theater an der Wien, la primera versió de l'Òpera "Fidelio" i l'Obertura "Leonora nº 2", Op. 72a.
21. 1905, * Izraïl (Markovitx) YAMPOLSKI, Kiev, Musicòleg.
25. 1905, * Solon MICHAELIDES, Nicòssia (Xipre), Musicòleg, Director d'Orquestra i Compositor.
27. 1905, * Daniel STERNEFELD, Anvers, Director d'Orquestra i Compositor.
29. 1705, Reinhard KEISER estrena a Hamburg, la Tragèdia "Die kleinmüthige Selbstmörderinn Lucretia oder Die Staats-Thorheit des Brutus".
29. 1905, Béla BARTÓK estrena a Viena, l'Opereta "Der Rebell", que provocà un gran escàndol, i obligà a fer-ne una revisió.
30. 1805, * Charles-François JUPIN, Chambery, Violinista i Compositor.
30. 1905, Gellio (Benvenuto) CORONARO estrena a Vicenza l'Òpera "Turridu".

Joan Úbeda i Comas.

A L'OMBRA DE … EDVARD GRIEG

Edvard Grieg nasqué a Bergen el 15 de juny de 1843, i fou el quart dels cinc fills d´ Alexander Grieg i Gesine Judith Hagerup. El pare era un comerciant del Mar del Nord i la mare una coneguda pianista de concert, mestra de música, compositora i autora d'obres teatrals.
De petit volia ser pastor luterà perquè creia que era un gran privilegi el fet de poder parlar a molta gent alhora i poder expressar els seus sentiments.
Gesine, la seva mare, començà a fer-li classes de música quan tenia sis anys i també al seu germà John. John acabà sent un excel·lent violoncel·lista, a qui Edvard li dedicaria el 1883 la Sonata per a Violoncel op.36.
La seva primera obra per a piano, Variacions sobre una melodia Alemanya, data de quan tenia 12 anys.
El prestigiós violinista Ole Bull va convèncer, el 1858, els seus pares perquè enviessin Edvard a estudiar a Leipzig. Allí s'hi està fins el 1862 i estudià piano i composició amb Ernst F. Wenzel, Ignaz Moscholes i Carl Reinecke.
A causa d'una pleuresia, el 1860 es veié obligat a deixar temporalment els seus estudis. Tot i que es va recuperar i reprengué els estudis, va perdre un pulmó i la seva salut quedà malmesa per la resta de la seva vida.
S'enamorà de Teresa Berg, a qui havia fet classes de piano. Teresa era filla d'un important i adinerat home de negocis. El senyor Berg, però, no mantenia molt bones relacions amb els Grieg, per la qual cosa, no aprovà mai l'amistat de Teresa amb Edvard. Malgrat això, ella aconseguí que el seu pare li proporcionés algunes audicions per a Edvard a canvi de deixar de veure'l.
De tornada a Leipzig per reprendre els estudis, s'aturà a Dinamarca on vivien uns oncles. Allí conegué la seva cosina Nina, però no fou fins tres anys més tard, quan ell estudiava a Copenhaguen amb Hartmann, Niels Gade i altres compositors escandinaus, que es tractaren més i congeniaren meravellosament.
Nina era filla de Herman Hagerup, germà de la seva mare, i de l'actriu de teatre danesa Adelina Werlight. Havia nascut el 1845 a Haukeland, a la vora de Bergen, però marxà amb la seva família a viure a Dinamarca quan tenia 8 anys. Estudià cant amb Carl Helsted i esdevingué una de les sopranos més conegudes de l'època. Els seu estil particular penetrava en la poesia i augmentava la vessant dramàtica de les paraules. Ella fou la font d'inspiració de tota l'obra vocal de Grieg, el qual confessà que totes les seves peces vocals havien estat pensades en la manera d'interpretar de Nina. D'ella, Txaikovsky en digué: "No he conegut mai una dona amb més sensibilitat i més cultura".
El 1864 morí el senyor Berg i Teresa va córrer a buscar Edvard, però ell ja s'havia promès amb Nina.
Aquell mateix any va conèixer Rikard Nordraak, jove compositor de l'himne nacional noruec, i junts crearen, el 1865, la Societat "Euterpe" per a promoure la nova música tradicional noruega que intentava deixar la línia predominant alemanya.
Escriu pel poeta Bjørson, cosí de Nordraack, la música per a uns contes sobre follets i trolls. Aquest fou el primer d'un conjunt molt gran de textos que musicaria d'ell al llarg de la seva vida.
Li prometeren el lloc de director del Teatre de Christiansen (antic nom d'Oslo), però el Consell de la Ciutat l'hi denegà.
Magdalene Torensen, amiga de Teresa, féu arribar a Listz unes partitures de Grieg i aquest el convidà a anar a Roma per poder-se veure. Allí tocà amb Listz la seva Sonata per a violí i piano.
Turmentat per no ser a costat de Nordraak quan va morir mentre ell estava a Roma el 1866, va escriure la "Marxa funerària en memòria de Rikard Nordraak".
Malgrat l'oposició de les famílies, Edvard i Nina es van casar l'11 de juliol de 1867 i van renunciar a cap ajuda econòmica per part dels pares.
Aquells van ser uns anys difícils, i van poder afrontar-los gràcies als diners i els contactes de Teresa Berg, no sense la consegüent gelosia per part de Nina cap a ella.
Edvard i Nina tingueren una única filla e11869, Alexandra, que morí l'any següent, al mateix temps que Nina patia un avortament d'un nou embaràs que li va impedir de tenir més fills. Aquests fets trasbalsaren la parella i els van sumir en una profunda depressió, sobretot tenint en compte les ganes de crear una família nombrosa per part d'ambdós.
Nina féu algun concert més ocasionalment, però abandonà la seva carrera artística per fer costat a la del seu marit.
Fou llavors quan ell va escriure la música per a un recull de quinze poemes de Hans Christian Andersen dedicats a Nina.
Gràcies a una carta de recomanació de Listz, el 1868 el Consell li concedí una subvenció per anar a Roma. Allí coincidí amb Ibsen, qui li proposà escriure la música pel seu drama Peer Green, el qual Grieg enllestí el 1775. Després, aprofità la música incidental de l'obra per fer dues suites i actualment són les peces orquestrals més tocades de Grieg.
La mort dels seus pares, el 1875, afligí molt Edvard, sobretot la pèrdua de Gesine que havia estat qui l'havia introduït en el món de la música. Aquest fet posà en dubte les seves creences religioses. Ho reflectí en la Balada en forma de Variacions sobre un tema popular Noruec op.24.
Entre 1875 i 1883 Edvard i Nina tingueren diverses crisis de parella; ambdós tenien caràcters forts i dominants, i se separaren. Des de 1877 a 1879 Nina marxà a les Muntanyes de Hardanger, un pobles a l'oest de Noruega, i s'oblidà de la vida que habitualment feia a les grans ciutats.
El 1883, ella anà a viure a casa de Franz Beyers, gran amic de la parella, i ell marxà per fer una gira a Alemanya i després a París i visqué amb Leis Schjelderup, jove pintor de Bergen. Beyers aconseguí que es reconciliessin el 1884 i van fer un concert junts a Roma. Ell acceptà que havia estat cec i feble i no havia sabut troba la manera correcta de buscar la seva llibertat i d'entendre el profund sentiment de buidor de Nina per no poder tenir fills.
Nina tornà a fer concerts com a soprano i Edvard l'acompanyava amb el piano.
En una visita a Leipzig, el 1887, conegué el jove Frederick Delius qui aleshores només era un estudiant anglès al conservatori d'aquella ciutat. Grieg l'encoratjà a compondre. L'any següent, a la seva primera gira de concerts a Anglaterra, conegué el pare de Delius i el va convèncer perquè deixés dedicar el seu fill a la música i li permetés anar a Noruega a estudiar amb ell. Delius treballà amb Grieg i li dedicà la seva obra On hearing the first cuckoo in spring, basada en un tema de Grieg - op.66 -. Fou el deixeble predilecte de Grieg.
Quan el matrimoni Grieg van estar convidats al Festival de Birmingham, el 1888, el seu vice-president - l'advocat Charles Harding - els posà en contacte amb l'Església Unitària, amb qui mantindrien un estret lligam fins a la mort.
Mentre preparava un nou viatge a Anglaterra, Edvard patí un infart i fou internat en un sanatori prop de Bergen. Morí el 4 de setembre de 1907 a Bergen i més de cinquanta mil persones anaren al funeral. Les seves cendres van ser llençades des de dalt del penya-segat del fiord de Troldhaugen.
Nina es traslladà l'any següent a Copenhaguen i hi visqué la resta dels seus dies. Morí el 1935.

Xavier Vilajosana

A PROPÒSIT DEL LLIBRE "L'ORQUESTRA I CADA INSTRUMENT"
DE CONRAD CARDÚS i ROSELL

En tornar de les vacances d'estiu, enguany que és l'Any del Llibre, m'ha arribat a les mans amb una cordial dedicatòria, un llibre singular, un llibre de música: L'Orquestra i cada instrument, un llibre escrit per un músic, Conrad Cardús i Rosell i publicat per Dinsic, editorial dedicada a les Publicacions Musicals.
No cal dir l'emoció que m'ha fet sentir tenir aquest llibre a les mans, no per l'ofrena de l'Any del Llibre, sinó per tot allò que comporta sentir-se immers amb l'afecte d'una bona i sincera amistat dins de la música, dins de l'orquestra i dins de cada instrument.
Si obrim el llibre, ja a la pàgina 3 trobem unes paraules de l'autor que diuen: "Aquest llibre és dedicat a Josep M. Ainaud de Lasarte, com a testimoni de reconeixença pel seu suport en la publicació de la meva obra anterior. El violí i l'arquet, peça per peça".
Aquest llibre del Violí que conté la seva història, ens descriu l'anatomia, peça per peça de l'instrument, les fustes, la Caixa Harmònica, el Mànec, el Vernís, el Pontet, les Cordes, la Sonoritat i el maneig de l'arquet, ens dona motiu per parlar amb més coneixement de causa del llibre "L'ORQUESTRA I CADA INSTRUMENT", que ha elaborat a consciència i saviesa musical, i també ens ajuda a conèixer, una mica més l'autor.
Així, doncs, podem dir que per a Conrad Cardús, músic soca-rel, ha estat i és sempre el violí el seu més íntim amic, company inseparable d'ençà que en la seva primera jovenesa va formar part del "Quartet! dels Amics dels Clàssics, l'any 1935, com a primer violí amb en Joaquim Ragón, violí segon, Oscar Almer, viola i Joan Palet, violoncel. I amb els mateixos companys, també va ajudar a crear l'any 1936 la formació "Orquestra de Cambra dels Amics dels Clàssics" sota la direcció de Joan Palet i Ibars, formació que ha donat i dóna grans cicles de concerts arreu de Catalunya, Espanya i part de l'estranger.
En aquest aspecte cal recordar que l'any 1958, en el Concurs Internacional de Música de Kerkrade (Holanda) van tenir el Primer Premi amb Medalla d'Or. I cal recordar, també, que el juliol de 1966, Cardús, seguint l'Orquestra dels Clàssics, van tocar al Rosselló, Lourdes i Molitg les Bains, en homenatge al gran patrici exiliat, mestre de metres, Pau Casals.
També l'any 1974 ajudà a constituir jurídicament L'Associació Orquestra de Cambra Amics dels Clàssics" formant part de la Junta Rectora com a membre Comptador. I el 22 de novembre de 1999, Conrad Cardús, com sempre, va ser un dels violinistes que va interpretar el Concert número Mil de l'Orquestra de Cambra, que es va celebrar al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. I avui encara, en l'audició mil cent cinquanta hem vist que a la seva edat, ja projecta seguir fidel al seu violí i a l'Orquestra de Cambra Amics dels Clàssics.
Amb tot aquest bagatge musical, instrumental i com a músic professional, Conrad Cardús, de manera exhaustiva, però alhora amb voluntat divulgativa, com diu Alfons Reverté en la presentació, l'Orquestra explicada, peça per peça, es converteix en un instrument entenedor per totes aquelles persones que no es conformen només a escoltar-la d'una manera genèrica, sinó que també es pregunten per les interioritats de l'Orquestra i de cadascun dels instruments que la formen.
En la introducció, Conrad Cardús comença dient: Parlem una mica del So, de la Vibració dels cossos, de les Ones sonores, de la intensitat del So, del Color o Timbre i del Llenguatge musical, talment com si fos un Tractat de Teoria Musical, per entrar, després, a les formacions musicals i als instruments que les componen, agrupats per seccions i ordenats adientment, amb els noms en català, castellà, alemany, italià i francès, per entrar de ple en "els instruments orquestrals": naturalesa i classificació com: Idiòfons, Membranòfons, Cordòfons, Aeròfons i Electròfons. I detalla els instruments, un per un, començant per la Secció dels instruments de corda: Violins, violes, violoncels i contrabaixos, explicant cadascuna de les seves peces.
Quant a la secció dels instruments de vent i de vent-fusta, flauta travessera, flautí, clarinets, saxòfon, oboès, fagots, així com els de vent-metal, trompa, trompeta, trombó, trompes i tuba, explica d'una manera molt breu com es produeixen les notes, els efectes del buf i la llengüeta o embocadura, com generen el moviment vibratori de la columna d'aire i com s'obtenen allargar i escurçar les notes, etc., etc.
En relació als instruments de percussió, ens parla de les timbales, el bombo, la caixa clara, els platerets, la pandereta, el triangle, la caixa xinesa, el gong, el tam-tam, el xilòfon, la marimba, el vibràfon, les campanes tubulars, el glokenspiel i cadascuna de les seves funcions.
I deixa en últim terme l'Arpa, com un instrument de cordes pinçades, el piano i la celesta, com instruments de corda percudida. Del piano de gran cua modern que s'utilitza a l'orquestra com a solista detalla els seus components més importants que són la caixa de ressonància, la taula harmònica, l'encordat, el teclat i els pedals, té una importància capdal en la història dels instruments musicals. I acaba el llibre amb la Celesta, amb l'aparença d'un piano vertical de petites dimensions i produeix la seva sonoritat per mitjà d'uns martellets de fusta recoberts de feltre.
Conrad Cardús acaba el seu llibre fent-nos una petita reflexió dient, que si bé tots els instruments produeixen sons, allò que permet "fer sentir la Música" depèn encara més de la sensibilitat aplicada a la pulsació dels instruments. I jo afegeixo, a la sensibilitat de l'instrumentista i a la sensibilitat de qui l'escolta.
I no puc acabar aquesta breu ressenya bibliogràfica sense donar gràcies a Conrad Cardús, per la Lliçó Magistral de Música que ens dóna amb el seu llibre "L'ORQUESTRA I CADA INSTRUMENT".

Lluís Gassó i Carbonell

GIRA DE LA CORAL CANTICELA PER ARGENTINA, AGOST 2005

Aquest agost de 2005 es va fer realitat un vell somni de la Coral Canticela: fer una gira de concerts per l'Argentina. La llarga amistat entre el nostre director, en Gabriel Miralles, i importants mestres argentins com en Mario Zepa i Hector Nardi, l'estada entre nosaltres des de l'any 1994 de cors que sota la seva direcció com el Coro de la Universidad Católica de Santa Fe, el Coro Polifónico de Nogoyá, el Coro del Sur, el Coro Pau Casals, el Coro Anselm Clavé, de Rosario, la bona relació de col·laboració ja des de fa anys amb la Generalitat de Catalunya... tot plegat, han fet que hagi sigut possible aquesta activitat d'intercanvi coral.
Durant tot el curs 2004-2005 vam preparar el repertori que va semblar més adequat: una antologia de la música coral catalana des del segle XII als nostres dies, passant per la cançó popular, sardana, etc. Tot estava preparat amb una breu presentació per a cada obra que la situava en el conjunt de la història i la música catalana.
Arribats a Buenos Aires el 30 de juliol al vespre, després de visitar el centre d'aquesta gran capital, i visitar el barris de San Telmo i de la Boca, del Tigre, vam oferir el primer concert el dilluns, dia 1 d'agost, a l'emblemàtica sala Margarita Xirgu del Centre Català -local molt important per la cultura catalana a l'exili en els anys 40 i 50-. Allí, juntament amb la comunitat catalana, ens va donar la benvinguda el Coro Municipal de Brandsen, que dirigit pel Mestre Maximilino Mancuso, va interpretar obres argentines. Un públic majoritàriament d'ascendència catalana va demostrar gran sensibilitat, sobretot per obres com El Cant de la Senyera, l'Emigrant o Els Segadors.
El mateix dia 3 vam oferir un concert a la Universidad del Aconcagua, organitzat pel Casal Català de Mendoza i la Agrupación Montserratina. Aquest concert va ser designat d'interès cultural pel govern mendocí. Extraordinàriament rebuts pels membres del Casal Català vàrem visitar la ciutat de Mendoza. També ens vàrem apropar als Andes, fins al Mirador de l'Aconcagua i el Puente del Inca.
El dia 5 vam ser rebuts pel Centre Català de Rosario, el president del quan ens guià per tota la ciutat. Visitàrem la Rambla de Catalunya, a la riba del Paraná, i el monument a Pau Casals, vam conèixer el Monumento a la Bandera... Al vespre, concert a la Sala Pau Casals del Centre Català. Allí vam retrobar al Mestre Mario Zepa i a amics que havien estat entre nosaltres ja fa forces anys.
El 6 d'agost vam dirigir-nos a Nogoyá, tot creuant el majestuós Paraná, per participar en una trobada de corals en la que es celebraven els XXV anys del Coro Polifónico Municipal de Nogoyá. Vam ser rebuts a l'Ajuntament per l'Alcalde.
El dia següent, 7 d'agost, anada a Santa Fe per participar en el XIX Festival Coral de la Universidad Católica de Santa Fe, a la Casa de España. Hi participàrem juntament amb Coro de la Universidad Católica de Santa Fe, dirigit per Héctor Nardi i el Coro de Cámara de la mateixa ciutat. Aquest concert ens va fer retrobar els amics argentins que havien estat entre nosaltres per última vegada durant la tardor del 2004. Vàrem tenir una acollida molt especial per part del nou Casal Català de Santa Fe.
El 8 d'agost ens desplaçàvem a Rafaela per participar al Encuentro Coral Iberoamericano organitzat per la municipalidad de Rafaela, la Fundación Frutero i la Casa de España. Va ser un reeixit concert en el què hi participaren també el Coro de la Universidad Católica de Santa Fe i el Coro Polifónico de Rafaela.
El dia 9 vam iniciar el viatge vers Iguazú. La visita a aquestes impressionants cataractes va ser un descans per les nostres veus. Deixàvem cantar l'aigua! El dia 11, ja de retorn, visitàrem les ruïnes de la missió jesuítica de San Ignacio Miní. Després cap a Salta, a més de 1700 quilòmetres, el darrer punt de la gira.
Allí, el dia 12, tot just arribar vam tenir l'últim concert, per invitació molt especial de la Facultad de Música de la Universidad Católica de Salta i el Mestre Jorge Lezh.
El 15 d'agost iniciàvem el retorn cap a Barcelona després d'una gira mot satisfactòria per tots els de la Coral Canticela.

Coral Canticelea

JOVES VALORS ACTUALS

Sovint em pregunto, com és que a les nostres orquestres de "prestigi" sigui tant desproporcionada la quantitat d'instrumentistes propis enfront dels forans?, tant baix es el nostre nivell?, és potser que no te gaire interès per ells formar part d'aquestes orquestres i prefereixen marxar fora, com va sent tradició de que no aconseguiràs res a casa fins que no siguis reconegut a d'altres països?.
El cert és que no se trobar una resposta satisfactòria, i més desprès d'escoltar músics joves que mostren que l'actual nivell formatiu es prou bo com per ser reconeguts primer a casa nostra i poder sortir a la "conquesta del món musical" amb un nom ja adquirit i prou solvent.
Aquest és el cas (entre molts d'altres) d'en Pau Codina, violoncel·lista molt jove (17 anys) que he pogut escoltar recentment al Palau de la Música Catalana dintre de "El Primer Palau", interpretant com a solista el "Concert el La menor per a violoncel i orquestra" de Carl Philipp Emanuel Bach, al costat de l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra dirigida pel Miquel Ortega. En Pau mostrà una seguretat, una força interpretativa i un virtuosisme mol alt.
De ben segur que el seu destí a la música serà important, però també fora bo que el seu nom adquirís el relleu necessari al seu propi país, per satisfacció nostra i d'ell mateix, així com del seu pare l'eminent guitarrista i pedagog Jordi Codina.

Jordi Gargallo

ELS NOSTRES CONCERTS

El passat 24 d'octubre, després de passades les vacances, l'Associació tornà a posar en marxa el nostre Cicle de Concerts, en aquesta ocasió ho vam fer amb un acte extraordinari, l'homenatge a Jaume Pahissa i Jo. Aquest gran músic estar molt lligat a l'antic Montepio de Maestros Directores y Concertadores, antecessor de la nostra Associació Musical de Mestres Directors, del que consta com membre fundador.
Pahissa, al qual homenatjàvem en el 125è aniversari del seu naixement, va ser un músic molt important amb una molt interessant producció musical (a més de la literària i pedagògica) avui poc divulgada, tot i que podeu trobar les seves partitures a l'abast de tothom editades per Boileau, Clivis, La Mà de Guido, Tritó i la Biblioteca Nacional de Catalunya, actualment al nostre arxiu disposem de diverses obres d'aquest músic que estan a disposició de tot aquell que les vulgui interpretar.
L'homenatge començà amb una interessant conferencia a càrrec del Catedràtic d'Història de l'Art de l'UB. Xosé Aviñoa, que ens mostrà la trajectòria professional d'aquest músic a la que seguí una mostra musical de part de les seves composicions per veu i piano magistralment interpretades per la soprano Mª Teresa Garrigosa acompanyada al piano per Jorge Voronovitski, que ens oferiren un reguitzell de cançons realment molt belles, tant de la seva etapa catalana com de les compostes a l'Argentina on va haver d'emigrar a l'any 1937; és una llàstima que obres tant boniques no estiguin en el repertori habitual dels nostres cantants. Ara faria falta escoltar la seva obra simfònica i lírica per copsar millor l'abast del seu geni.
El selecte i abundant públic que omplia la sala de l'Auditori Cullell i Fabra, del Centre Sant Pere Apòstol va retre un sentit homenatge al músic en la persona de les seves filles i d'altres familiars que assistiren al concert.
L'acta es completà amb una exposició de programes de concerts, representacions d'òperes, fotos, cartes, llibres i partitures del Mestre que consten en el nostre arxiu.

Jordi Gargallo