EDITORIAL

El món de la música està trist, portem un seguit de grans personalitats, compositors, directors d'orquestra, concertistes, cantants que en poc temps ens han deixat per sempre, en el que fa a la persona física, perquè el seu art i el seu record viurà sempre; la majoria d'ell tenien una edat avançada, es cert, però quan mor un artista sempre ens sorprèn. Els més recents la Renata Tarragó (2 d'agost) i en Manel Ausensi (2 de setembre), dos grans figures universals, i a més de casa nostre, i potser per aquest motiu ens dol més.
En un altre ordre de coses, ha arribat octubre i és en aquest mes que nosaltres volem retre homenatge a Jaume Pahissa, del que ja hem anat parlant en butlletins anteriors (Pahissa va néixer i morir casualment el mes d'octubre), ens parlarà d'ell el catedràtic Xosé Aviñoa i escoltarem part de la seva producció de cançons amb la Mª Teresa Garrigosa acompanyada al piano per Jorge Voronovitski, l'acte serà dilluns 24 a les vuit del vespre i esteu tots convidats. Hem de mostrar que els catalans sabem estimar els nostres artistes.

 

HOMENATGE A JAUME PAHISSA

Ja ha arribat el moment pel que hem estat treballant aquests últims mesos, el 6 d'octubre s'acompleixen el 125 anys que va néixer aquest músic genial.
Ha estat el nostre principal projecte d'aquest any amb la voluntat de tornar a donar a conèixer la seva música i la seva persona.
El nostre interès ha estat el de fer-ne divulgació d'aquest personatge seguint el nostre objectiu de que l'àmbit cultural del nostre país presti més atenció a les nostres realitats.
Són molts els personatges, de tots els temps i de tots els àmbits de l'art i la cultura de casa nostre que han estat, i estan, poc valorats, es potser el nostre tarannà, però ja és hora de canviar aquestes coses; nosaltres també produïm grans homes, que majoritàriament han estat més valorats lluny de les nostres fronteres que per nosaltres mateixos.
Aquest és el cas de Jaume Pahissa i Jo, potser un del més grans músics catalans que la malaurada Gerra Civil va haver d'allunyar de casa nostra viatjant a l'Argentina on restà el resta de la seva vida, doncs des de aquelles terres seguí defensant els seus ideals. En un moment en que estem volen recuperar els homes i dones que per les seves idees van patir aquella situació cal també recuperar la memòria d'aquest músic que, per altra banda donà tants dies de glòria a la nostra música i que portà i va mantenir l'esperit català a països com l'Argentina, Uruguai i Xile mostrant la nostra música tradicional, sent un dels principals mantenidors dels Jocs Florals catalans en aquelles terres i col·laborant amb personatges com la Margarida Xirgu, Andrés Segovia, Pau Casals o Manuel de Falla.
Pahissa va ser el músic català que aconseguí estrenar més òperes al Gran Teatre del Liceu; que investigà les arrels de la música fins a trobar el sistema intertonal, treballant amb els intervals per aconseguir la dissonància pura mantenint però la inspiració melòdica; que estigué al capdavant de l'Escola de Música (després Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona), que inicià una càtedra de Cultura General al Conservatori del Liceu, la primera d'aquest gènere a l'Estat Espanyol. En fi un músic que cal recuperar.
En aquest moments disposem de força i variat material d'aquest compositor, obra simfònica, òpera, cançons, coral, piano i cambra, si esteu interessats en la interpretació de les seves obres us podeu posar en contacte amb nosaltres.
A la nova pàgina web que aquest mes iniciem podeu llegir un ampli treball sobre la seva biografia i el catàleg de la seva producció extret del més complert d'en Xosé Aviñoa i publicat per la Biblioteca de Catalunya (que també disposa de partitures i llibres d'aquest músic), també trobareu material a l'arxiu del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona.
Aquesta Associació, que ha rebut la col·laboració constant de la filla del compositor, Mª Eulàlia Pahissa, farà el seu acte d'homenatge el proper dia 24 d'octubre en el que intervindran el Catedràtic d'Història de l'Art Xosé Aviñoa, la soprano Mª Teresa Garrigosa i el pianista Jorge Voronovitski, en un altre pàgina d'aquest butlletí trobareu informació més complerta d'aquest acta.
També us podem assabentar d'alguns del altres concert en que es recordarà a aquest músic, com per exemple el del 2 de novembre a dos quarts de nou del vespre a la Sala Gaudí, de la Pedrera, a Barcelona, dins del 4rt Cicle Anna Ricci "De nosaltres a vosaltres" (organitzat per l'ACIM) en el que l'excel·lent guitarrista Jordi Codina interpretarà algunes obres d'en Pahissa; tanmateix el 22 (a les 21 hores) i 27 (a les 18 hores) de novembre, a l'Auditori del CCCB, organitzat per l'Orquestra de Cambra Catalana, que dirigeix Joan Pàmies, en un programa dedicat a "Músics a l'exili", també interpretaran obres d'aquest compositor, concretament "lied" a càrrec de la soprano Montserrat Bella, acompanyada al piano per la Viviana Salisi. D'altres actuacions que és faran al llar d'aquest any i del proper us anirem informant degudament.

 

LA MÚSICA: UNA APROXIMACIÓ A LA SEVA EVOLUCIÓ- (9è any)

EL BARROC (66)
EL BARROC MUSICAL ESPANYOL (26)

Tal com deia a l'acabar la tramesa anterior, iniciem ara una sèrie no massa llarga de Compositors espanyols del temps del barroc dels que només coneixem una data, i que generalment és la de la seva mort. Però, tal com diem col·loquialment "Feta la llei, feta la trampa", encara que amb això no vull dir que hi hagi enganys per entre mig, tot i que el primer músic que esmentaré a continuació, coneixem només el seu any de naixement. El que això si demostra és que no hi ha lleis immutables. Dit això
201). Jayme ALFONSO (Xàtiva, 1605 - ?). Molt poques coses sabem d'aquest músic, i si en parlem és per que, a més de capellà, fou Mestre en Arts i Doctor en lleis i cànons, i escriví un opuscle, editat a València el 1639, en el que fa esment d'una altra obra seva, aquesta si dins el món de la música, en la que tracta de la manera de cantar a Cor. Emperò, d'aquesta obra no hi ha notícia de que s'arribés a editar.
202). Martín VILLANUAVA (+ Valladolid, 2-VI-1605). Fou Monjo de l'Ordre dels Jerònims. Un temps residí a granada, passant després a ésser Mestre de Capella del Monestir de l'Escorial. Les obres que es conserves són totes religioses, essent la més coneguda una Misa de Nuestra Señora.
203). Pau VILLALONGA (? - Palma de Mallorca 1609). L'any 1564, essent Mestre de Capella de la Basílica de Santa Maria del mar de Barcelona, rebé una invitació del Capítol de canonges de la Seu de Palma de Mallorca per a ocupar el mateix càrrec en aquella Catedral, ja que aleshores s'acabava de crear allà aquesta funció, i que acceptà. Una de les seves tasques era ensenyar Música i Orgue als Infant del Cor i a altres preveres d'aquella catedral. Des del 1572, degut a la mort del Primicer, o Mestre de Cants de la seu mallorquina, Antoni Socias, tota l'activitat musical estava en les seves mans. Per l'interès demostrat en la música, l'any 1595 obtingué dels Canonges el permís per a crear una capella de Música fixa, amb un grup de Ministrils, que també ajudaven en altres llocs. Encara que el càrrec nominalment el mantingué fins a la mort, des del 1596 fou ajudat per Antoni Vicens, deixant el càrrec de Primicer el 1604. L'única obra d'ell conservada és el Llibre de Faristol, que durant alguns segles restà abandonat en un lloc del Campanar de la Catedral. Un cop recuperat, fou el Mestre Felip Pedrell qui el va donar a conèixer, fent la transcripció d'un Magnificat i de l'Antífona mariana Ave Regina coelorum. El total d'obres que conté aquest Llibre és de dinou, a 3 i a 4 Veus, i totes són únicament religioses.
He volgut deixar constància d'aquests músics, tot i haver exercit les seves funcions en temps del Renaixement, per que al morir ja en l'època barroca, es van trobar al final de la seva vida amb les noves tendències musicals que s'anaven imposant.
204). Bernardo de PERALTA (Falces [Navarra] - Burgos, 4-XI-1617). La primera noticia que tenim d'ell és que a l'any 1605 era Mestre de Capella a Alfaro, passant a Santo Domingo de la Calzada l'any 1607. Amb tot, l'any 1609 anà a ésser Mestre de Capella de la Catedral de Burgos, on restà fins a la seva mort, havent rebutjat ofertes que havia rebut de la Catedral de Saragossa i de la Capella reial de Madrid.
205). Miquel SELMA (? - Barcelona, 1667). D'entrada el trobem l'any 1656 essent Baixonista, instrument anterior a l'actual Fagot, de la Capella de Música del Patriarca de València, si bé en el mes de juliol del mateix any, després d'unes Oposicions, obtingué el càrrec de mestre de Capella de Sogorb. Per unes altres Oposicions del 1665, fou Mestre de Capella de la Catedral de Barcelona, havent tingut d'examinadors Marcià Albareda, a qui substituí, i el P. Joan CEREROLS (v. nº 46). Com a Compositor se li reconeixien uns grans valors, ja que Francesc VALLS (v. nº 73) inclogué en la seva Defensa de la Missa Scala Aretina, unes melodies de SELMA.
206). Miquel SERRA (Palma de mallorca, ? - 1638). Només sabem d'ell que l'any 1609 ocupà el càrrec de Mestre de Capella de la Seu mallorquina, i el mantingué fins a la seva mort.
207). Juan PALOMARES (Sevilla, finals s. XVI - Madrid, v. 1640). La seva col·laboració amb els majors dramaturgs del seu temps és innegable, ja que posà música a alguns fragments lírics de l'obra Dorotea de Félix Lope de Vega, l'any 1633. Altres composicions seves han aparegut en el Cancionero espanyol de Torí, i en el Cancionero de la Sablonara de Munic.
208). Juan RUIZ de ROBLEDO (Segovia, ? - Berlanga [Burgos], després de 1644). La seva formació musical la inicià a la catedral de Segovia, d'on fou Infant de Cor. Per la seva preparació després fou Mestre de Capella de la Catedral de Laón, i posteriorment de la de Valladolid. L'any 1627 publicà a Madrid l'obra Misas, Salmos, Magnificats, Motetes y otras cosas tocantes al Culto Divino, amb un total de 65 peces. També va escriure la Laura de música eclesiàstica, com a Tractat de Música pràctica, encara que segons sembla mai fou publicada.
209), Tomàs CIRERA (? + 1645). Després de la mort de Joan Pau PUJOL (v. nº 24), per haver estat un dels testimonis del testament que aquest Compositor havia fet l'any 1626, pogué adquirir en subhasta privada algunes de les obres de PUJOL. L'any 1628 fou ordenat Diaca, i posteriorment guanyà les Oposicions a Mestre de Capella de l'església dels sants Just i Pastor de Barcelona, i en el 1630, en unes altres Oposicions, guanyà el primer càrrec de Mestre de Capella de Girona que s'acabava de crear, encara que en aquest lloc fou amonestat per la deixadesa que demostrava en els seus deures envers els Infants de Cor. L'any 1642 fou jubilat i substituït en el càrrec. Entre les seves obres cal remarcar la musicalització d'algunes obres en romanç de literats del barroc hispànic. És el cas del Villancet ¿A que nos convidas, Bras? a 4 i 8 Veus. La primera part d'aquest Villancet correspon a una Letrilla de Luis de Góngora de 1609, dedicada al Santísimo Sacramento. També és d'ell la Tonada ¿Qué vienes de ver, Teresa? a 8 Veus, i el Villancet Tenet a la justicia a 8 Veus. Aquestes tres úniques obres religioses en romanç d'aquest Compositor, es troben a la Biblioteca de Catalunya.
210). Marcel SETTIMIO (+ 1655). Només sabem d'ell que fou Mestre de capella de la Catedral de Sogorb entre el 1636 i el 1645. En les seves obres s'hi troba una clara influència de Joan Baptista COMES (v. nº 21), sobre tot en els Villancets a 5, 6, 7, 8, 9, 12 Veus. Com a mostra de la seva producció, poso el títol d'alguns dels seus Villancets, que criden l'atenció pel seus noms: Villancico negro a la Navidad, Villancico gallego al Nacimiento, Villancico guineo al Nacimiento, Ensalada a cinco lenguas al Nacimiento (negro, gallego, moro, portugués, español).
Per ara ho deixem aquí. El proper mes ja continuarem.

Joan ÚBEDA i COMAS

 

CENTENARIS del MES D'OCTUBRE de 2005.
(Codis: * = Naixement; + = Defunció)

4. 1905, * León ORTHEL, Roosendaal (NL), Compositor i Pianista.
5. 1905, * Antoine GEOFFROY-DECHAUME, París, Organista, Clavecinista i Musicòleg.
7. 1905, Victor (August) HERBERT estrena a Trenton, de New Jersey, la seva Opereta més
poplar "Mademoiselle Modiste", en la que hi féu el rol de "Fifi" la Soprano Fritzi SCHEFF.
8. 1905, Max (imilian) (Johan Baptist Joseph) REGER estrena a Essen, la "Sinfonietta", Op.
90.
9. 1905, * Hans ECKARDT, Magdeburg, Musicòleg. Gran autoritat en música japonesa.
10. 1905, * Raya GARBOUSOVA, Tiflis (Rússia), Violoncel·lista.
13. 1805, + Johann Christoph KÜHNAU, Berlín, Director d'Orquestra i Compositor.
1905, Siegfried (Helferich Richard WAGNER estrena a Hamburg, l'Òpera "Bruder
Lustig".
15. 1905, * Bruna CASTAGNA, Bari, Mezzosoprano, Cantant d'Òpera.
1905, * "Chouchou" DEBUSSY (-Bardac), París, a qui el seu Pare, (Achille-) Claude
DEBUSSY, dedicà l'obra "Children's Corner".
1905, (Achille-) Claude DEBUSSY estrena a París, dirigint Camille Chevillard, l'obra
"Le Mer" (e esborranys simfònics), que havia acabat el mes de Març anterior.
1905, * Dag (Ivan) WIREN, Striberg (Suècia), Compositor.
17. 1905, Alexandre (Konstinovitx) GLAZUNOV fa la primera execució fora de Rússia, del
seu "Concert per a Violí", fent de Solista Mischa Elman.
1905, * Víctor VOLOTXINOV, Kiev, Compositor i Professor.
19. 1905, Hans Erich PFITZNER estrena a Berlín, la música d'escena "Le Grec volant".
1905, Jan SIBELIUS fa interpretar a Berlín, dirigint Richard Strauss, el "Concert en Re
menor per a Violí i Orquestra", Op. 47, fent de Solista Karl Habir.
20. 1905, Charles (Louis Paul) CUVILLIER estrena al Teatre dels Caputxins de París, la seva
primera Opereta "Avant-hier matin".
21. 1905, Ferruccio Dante Michelangelo Benvenuto BUSONI estrena a Berlín, dirigint ell, la
Suite "Turandot".
22. 1905, * Joseph KOSMA, Budapest, Compositor.
1905, Karel MOOR estrena a Praga, l'Òpera "Hjoerdis".
23. 1905, * Alexandre (Camilievitx) MELIK-PACHAIEV, Tiflis (Geòrgia), Director
d'Orquestra.
1905, * Genia NEMENOFF, París, Pianista.
24. 1905, * Elizabryh POSTON, Highfield (GB), Pianista i Compositora.
25. 1905, Luigi MANCINELLI estrena a Norwich, l'Oratori "Santa Agnese".
26. 1805, (Johannes) Simon MAYR (cognom real: Mayer) estrena a Venècia el Melodrama
heroic-còmic "La roca di Frauenstein".
28. 1805, * John THOMSON, Sprouston (Escòcia), Compositor i Musicògraf.
29. 1905, Karl HOSCHNA estrena a Chicago, l'Opereta "The Belle of the West".
30. 1905, * (Philip) Christian DARTON, Leeds, Compositor.
1905, * Bohumir STEDRON, Vyskov (Txecoeslovàquia), Musicòleg.

Joan ÚBEDA i COMAS

 

DOS CONCERTS AL MATARRANYA

A mitjans del mes de juny, hem anat amb el COR LLEVANT de Barcelona, a cantar a dues poblacions d'aquesta comarca, poc coneguda per a molts, especialment en el terreny del desenvolupament i la pràctica de la música coral que s'hi fa.
L'avinentesa de conèixer temps endarrera a la seva principal i jove promotora, la Margarita Celma, ens va proporcionar aquesta oportunitat, bo i intercanviant repertori, experiències i, sobretot, contacte humà entre els nostres cantaires.
Han sigut uns dies, pocs però intensos que no descuidem fer de tant en tant, doncs a més de fer música també ens aporten l'ocasió de intimar més encara entre nosaltres, de conèixer altres maneres de cantar, altres repertoris, especialment d'obres del folklore popular del lloc visitat.... En aquest moments hi ha set corals que formen l'Agrupació de Corals del Matarranya; en diferents punts de la comarca se celebren Jornades de Convivència, descoberta de Repertori, perfeccionament de la Tècnica Vocal, intercanvis, enregistrament d disc, Trobades, etc.
La bellesa de la comarca i de les poblacions del Matarranya ens ha corprès... i ens han quedat ganes de tornar-hi, a ser possible amb una mica més de temps per tal de conèixer millor la contrada i de tornar a fer-hi música en companyia de les corals que hem conegut i amb les que hem compartit cançons i bones menges, que també ajuden a fer amics a tot arreu!
Esperem amb goig que ens retornin la visita, per tenir el plaer de tornar a escoltar-los, si s'escau, compartir cançons com hem fet tant recentment. I agrair, tenint-los "a casa", les atencions rebudes per la seva part tant a Beseit com a Calaceit.

Mª Teresa Giménez i Morell
Cor Llevant / Barcelona

 

SONE5º Colombia en escena

Aquesta es la cinquena edició de les trobades culturals organitzades pel Consulado General de Colombia en Barcelona que inicià amb una obra de teatre i finalitzà amb una altra de Performance, però el que aquí ens interessa és la jornada central que va córrer a càrrec del guitarrista Juan Mario Cuellar, músic ja conegut de nosaltres per la seva actuació en els nostres concerts a l'Auditori Cullell i Fabra del Centre Sant Pere Apòstol. La tarda del concert no va ser prou propicia doncs és va fer el dimecres 7 de setembre, el dia dels "tornados" a Catalunya, amb forta pluja i temps enutjós; l'actuació s'havia de fer al pati del Centre d'Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona, per motiu de la pluja es va haver de retardar i fer en una sala d'actes del mateix edifici, amb molt bona sonoritat pel que vam guanyar en gaudir del só pur de la guitarra. El concert portava per nom "Raíces" i va estar dividit en dues parts, la primera dedicada a autors catalans i la segona als hispanoamericans. Tot i la pluja la sala es va omplir d'un públic amb afany de passar una bona vetllada musical i aquest va ser el resultat, no cal recordar les grans condicions interpretatives d'aquest gran concertista colombià resident de fa molts anys a la nostra ciutat, una actuació íntima, deliciosa i de gran emotivitat per la manera de donar vida a les diferents partitures i la seva solidesa interpretativa. Magnífic concert.

 

CONCERT AL CONSERVATORI MUNICIPAL DE MÚSICA DE BARCELONA

El passat dia 9 de setembre es feu a l'Auditori Eduard Toldrà un concert de cambra a càrrec de membres de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, no cal descobrir les excel·lències d'aquesta jove formació que són prou conegudes. En aquesta ocasió compaginaren el concert amb d'Spanish Brass-Luur Metalls formada per joves membres de l'orquestra i de professors. L'orquestra inicià el concert amb el magnífic "Idil·li de Sigfrid" de Richard Wagner sota la direcció de Daniel Antolí, no descobrirem les dots d'aquest jove director del que ja hem parlat en altres ocasions, però si em vull refermar en les seves qualitats, sobri en el gest però segur i clar, tot i haver hagut de preparar el concert en molt poc temps demostrà la seva sensibilitat donant homogeneïtat al so de l'orquestra, seguretat i domini en cada passatge instrumental i força emotiva en aquesta inspirada obra wagneriana, si bé podem dir que en Daniel és una ferma realitat com a director estem segurs que l'espera un futur molt brillant.
El concert va continuar amb la intervenció de l'Spanish Brass-Luur Metalls, formació de gran qualitat que interpretà obres de Valero-Castells, Montsalvatge, Händel, Mahler i Ellington amb una actuació molt brillant, efectista i plenament coordinada amb una magnífica sonoritat i justa d'execució. Aquest concert tant sols té una taca, la discreta afluència de públic, que, això si, es va lliurar plenament als músics i que va sortir molt satisfet del que havia escoltat.

Jordi Gargallo

 

A L'OMBRA DE .... GABRIEL FAURÉ.

Gabriel Urbain Fauré va néixer el 13 de maig de 1845 a Pamiers, al sud de França.
Fou el sisè fill de Toussaint-Honoré Fauré, un carnisser de Foix que, un bon dia, decidí començar a estudiar i arribà a inspector d'ensenyament i de Marie Antoinette-Hélène Lalène, una camperola artesana de productes del camp.
El 1854, Fauré es traslladà a París amb la seva família quan tenia nou anys.
Gràcies a M. de Saubiac, diputat de l'Ariège, que veié les seves aptituds musicals i a l'obtenció d'una beca, pogué ingressar a l'École de Louis Niedermeyer, acabada de crear pel compositor suís el 1853, on rebé una instrucció molt diferent de la del Conservatori Nacional. El temari es basava en l'estudi de partitures del renaixement i el barroc francès i també dels clàssics vienesos. El 1861 fou alumne de Diestch i d'un altre jove professor acabat d'arribar a l'escola: Camille Saint Saëns, qui aviat es féu càrrec de la direcció. Amb ell treballà a fons la música de Schumann, Listz i Wagner. Romangué a l'escola durant onze anys, d'on en sortí amb una sòlida formació molt diferent a la dels seus coetanis,
El primer destí com a músic fou el nomenament com a organista de Saint Sauver de Rennes el 1865.
El 1870 tornà a París, però la seva carrera com a organista es veié interrompuda per la guerra franco-prussiana. S'allistà com a voluntari d'infanteria. Al cap de poc es llicencià de l'exèrcit i se li concedí la Gran Creu de Guerra. S'establí a Lausane on col·laborà amb l'escola de Niedermeyer establerta allí pels fets de la comuna de París.
S'instal·là primer a Saint Honoré d'Eylau i aquell any mateix el nomenaren organista de l'església de Saint Suplice - en substitució de Charles Marie Widor - i mestre de capella de l'església de la Madelaine de París on acabaria com a titular del seu gran orgue, en dimitir Saint Säens.
L'any 1871 va fundar, juntament amb César Frank, Camille Saint Säens, Jules Massanet i altres, la "Societé Nationale de Musique" que promocionava els joves compositors.
L'any 1872 el mateix Saint Säens presentà a Fauré la famosa cantant d'òpera Pauline Viardot que, amb el seu pare - el tenor Manuel García i els seus germans - van crear una de les escoles de cant amb més prestigi de l'Europa d'aquella època.. Allí va conèixer Gounod, George Sand, Flaubert...
Molt aviat, Fauré començà a tenir relacions sentimentals amb Marianne, filla de la Viardot i el mateix Charles Gounod acceptà ser testimoni d'aquell futur matrimoni.
L'any 1877, però, trencaren el seu compromís i Fauré caigué en una profunda depressió.
Fou llavors que Saint Säens se l'emportà a Weimar on Listz estava dirigint les representacions de "Samson et Dalila".
Una amiga de Gabriel, Marguerite Baugnies - molt coneguda a l'època per arreglar casaments entre famosos (ella havia arreglat també el casament de Debussy i Thérèse Roger), li oferí tres candidates. Fauré posà dins un barret tres papers amb els noms de cadascuna, en tragué un, i decidí casar-se amb aquella. Per tant, el 27 de març de 1883 es casà amb Marie Fremiet, nascuda el 23 de maig de 1856, filla de l'escultor Emmanuel Fremiet, amic de Saint Säens, qui es volcà en col·laborar en la carrera professional del seu nou gendre. D'aquest matrimoni nasqueren dos fills: Emmanuel, el 29 de desembre del mateix anys i Philippe, el 28 de juliol de 1889. Ambdós brillaren en les seves carreres com a escultor i biòleg i com a escriptor i músic respectivament, mantenint d'aquesta manera la tradició artística familiar.
Gràcies a l'amor pel seu pare, el seu fill Philippe va publicar una biografia d'on s'han obtingut detalls molt interessants de la vida del mestre i continua sent la principal font de documentació per a conèixer-la.
El 25 de juliol de 1885 morí a Toulouse el seu pare Tuossaint Fauré. Ell havia estat per Gabriel un model de lluita i superació en la vida.
L'any 1888 interpretà, per primera vegada, el seu Rèquiem op.48, íntimament relacionat amb la mort de la seva mare el 31 de desembre de 1887 i amb la del seu pare dos anys abans. Aquest rèquiem és absolutament diferent d'altres rèquiems escrits per compositors reconeguts fins el moment. L'obra se centra més en l'aspecte consolador que pot tenir la mort que no pas en visions dramàtiques o terribles. (No té "Dies Irae"). És una peça, sobretot, dolça i serena.
Fou nomenat inspector dels Conservatoris Nacionals l'any 1892.
Durant aquests anys mantingué una relació amorosa amb Emma. Bardac, llavors casada amb un banquer. Emma seria també futura esposa de Claude Debussy. A ella li va dedicar el "Quartet amb piano núm. 2" en sol m. Opus 45.
Mentre estava amb Emma, ella tingué una filla, Hélène, coneguda per Dolly, de qui mai es va saber si fou de Fauré o no. A ella dedicà la "Suite Dolly"
El 1896 fou organista de l'església de la Madeleine i el 1897 succeí a Massanet com a professor del Conservatori Nacional.
No dubtà en enfrontar-se a Vicent D'Indy i al seu propi mestre Camille Saint Säens a l'hora de defensar els seus alumnes quan aquests van ser titllats d'anarquistes musicals en la decisió del Premi de Roma. Ell va creure, en tot moment, que era una injustícia per no deixar desenvolupar nous camins en l'evolució de la música.
L'agost de 1900 es trobà amb la pianista Marguerite Hasselmans, nascuda a París el 29 de maig de 1876, germana del violoncel·lista i director d'orquestra Louis Hasselmans. Ell tenia 56 anys i ella 24 i l'acompanyà fins a la seva mort i li dedicà les seves darreres obres pianístiques.
Entre els seus deixebles cal esmentar Maurice Ravel, George Enescu i Nadia Boulanger.
El 2 de març de 1903 publicà el seu primer article com a crític de "Le Figaro", el diari de més anomenada d'aquella època.
En aquell mateix any es van manifestar per primera vegada els símptomes de la malaltia esclerosant de l'oïda que el marcaria profundament els últims anys de la seva vida. Cada vegada sordejava més i se li feia més difícil la interpretació interna dels sons. Els sons aguts apareixien en la seva imaginació com a greus i els greus com a aguts.
El 1905 va aconseguir la plaça de Director del Conservatori Nacional de París, substituint a Théodore Dubois.
Descontent amb alguns companys seus, el 1909 recolzà la "Societat Musical Independent".
Fins el 1920 ocupà el càrrec de Director del Conservatori, però després de retirat, encara continuà treballant en el seu únic "Quartet de corda" .
Començà a col·laborar regularment com a crític al diari "Le Figaro", feina que ocupà fins el 1921.
El 31 de gener de 1923 se li atorgà la "Gran Creu" de la Legió d'Honor Francesa, màxim guardó d'aquest país.
L'estiu de 1924, estant a Annency-le-Vieux, refusà escoltar el seu darrer "Quartet en mi menor" degut a la seva sordesa.
Al mes d'octubre patí una bronconeumònia. Tornà a París el dia 18, però ja no es recuperà.
Morí a París el 4 de novembre de 1924.

Xavier Vilajosana