EDITORIAL

"Nadal arriba, oh joia gran!", així s'inicia la traducció catalana de la cançó d'Irving Berlin "Nadal Blanc". "Joia en el món" reclama el gran Händel. Tot són desitjos el que reclamem, i per a tothom, però el món actual sembla no voler escoltar-los.

Fem entre tots que això sigui una realitat; ja sabem que és difícil per a molts en la situació actual però és a les nostres mans i la nostra voluntat que sigui una mica més realitat, però no només per a aquestes festes que s'apropen, NO, ha de ser una realitat de cada dia i de tot l'any, és el nostre esperit qui ha de fer-ho.

Això és el que demanem, i podem fer que sigui així. Potser ens podrà ajudar si pensem en "Que li darem, en el Noi de la Mare? Que li darem, que li sàpiga bo?....", i així també podrem dir "En veure despuntar el major lluminar en la nit més joiosa, els ocellets cantant a despertar-lo van amb sa veu melindrosa ...."

Que aquestes festes siguin el més venturoses possibles per a tothom.

 

LA MÚSICA: UNA  APROXIMACIÓ  A  LA  SEVA  EVOLUCIÓ.  (Any 17)
E L  B A R R O C  (1 1 7)
EL  B A R R O C  M U S I C A L  E S P A N Y O L  (7 7)

Tenim nous músics per descobrir.

522) Alonso FERNÁNDEZ (+ Cuenca, 16-X-1636). Mestre de Capella i Organista. Referent a aquest músic, hi ha algunes dades no del tot segures. Es diu que havent nascut a Àvila, va demanar ingressar com a 'seise' de la Catedral de Toledo el 16 de març de 1581; una altra dada és que a l'any 1614 era Organista de la Catedral de El Burgo de Osma, d'on s'acomiadà el 2 d'agost de 1615 per anar de Canonge a Siguenza, essent substituït per Manuel NIETO, Capellà de Cor. També es diu que fou Mestre de Capella de l'església magistral dels Sts. Just i Pastor d'Alcalà de Henares. El 6 d'abril de 1634 el Capítol de Cuenca té problemes per a cobrir la plaça de Mestre de Capella, i ofereix el càrrec a Luis Bernardo JALON, qui hi renuncià just en el moment d'anar a prendre possessió. Degut a això, el Capítol demana a Juan Bta. COMES (v. nº 21) que se'n faci càrrec, i no ho acceptà. És aleshores quan es proposa per aquest càrrec a Alonso FERNÁNDEZ, qui ho accepta el dia 11 de març de 1636, i li són concedits 30 ducats 'para traer su casa'. Amb tot, al cap de poc es posà malalt, i el Capítol l'ajudà amb 300 ducats més. Com que la seva malaltia anava pitjorant, va rebre una nova ajuda de 500 ducats i 18 fanegues de blat. No va millorar de la seva malaltia, i als set mesos d'haver pres possessió va morir. Segons consta en els Arxius de la Catedral de Cuenca, FERNÁNDEZ va rebre entre el 11 de març de 1636 i el 16 d'octubre del mateix any, 67.626 meravedís, a raó de 500 ducats per any. Després de la seva mort, el Capítol decidí convocar oposicions per el càrrec. El primer que les guanyà fou José RADA, qui morí abans de prendre'n possessió, i el càrrec restà vacant fins l'any 1638, quan ocupà el càrrec Manuel TAVARES. No hi ha constància d'obres composades per Alonso FERNÁNDEZ.

523) Pedro FERNÁNDEZ BUCH (o BUQUE). Segle XVII. Mestre de Capella. No hi ha dades de naixement ni de defunció d'aquest músic. Una singularitat d'ell és que fa servir com a primer cognom el de la seva mare, nascuda a Sto. Domingo de la Calzada, i el seu pare en segon lloc, pel fet d'ésser originari dels Països Baixos, amb una doble versió: original BUCH, o espanyolitzada BUQUE. Sembla que hauria actuat prèviament a la població de la seva mare, amb algun càrrec de tipus musical. La primera data segura del nostre músic és la de la seva elecció com a Mestre de Capella de la Catedral de Siguenza (Guadalajara), el 24 de març de 1608, que a la vegada posa fi a unes situacions difícils a aquella Capella de Música. Eren aquestes: Des de 1605 el càrrec no era definitiu, era interí, i en primer lloc s'havia de contractar a Lucas TERCERO, però no es féu per que era curt de vista; després es vol contractar a Diego de BRUCEÑA, però al demanar augment de sou fou descartat; en el setembre de 1606 es feren oposicions, però el guanyador, Juan de ÁVILA, marxà a Palència el 15 d'abril de 1607, i el succeí interinament Alonso de TOBAR que es posà malalt al cap de poc; i fou aleshores quan es decidí fer oposicions definitives, en les que s'hi presentaren cinc opositors, resultant elegit el nostre músic. Amb tot, sorgí una dificultat al saber que el seu pare no era d'origen espanyol, però deixaren de banda aquesta qüestió a l'haver viscut sempre a Espanya el guanyador. Al tenir ell ja el càrrec, començà renovant l'Arxiu de música d'aquella Catedral, passant després a reorganitzar la Capella de Música, afavorint la presència de 'Nens de Cor' i de músics provinents de la diòcesi de Calahorra, i posant-se després a composar. D'ell es conserven: un Magnificat a 8 veus; i set Motets, un a 5 veus, i els altres a 4. L'any 1611 se li concedí, per a quan morís, estar enterrat al costat del sotsxantre Juan PÉREZ, que havia estat un gran defensor de la música. L'any 1623 fa un viatge a Alcalà a la recerca de Cantors, i a Madrid per un sotsxantre. Aquestes són totes les dades que he trobat de Pedro FERNÁNDEZ BUCH.

Continuarem.

Joan ÚBEDA i COMAS.

 

C E N T E N A R I S  d e l  M E S  d e  D E S E M B R E  2 0 1 0 .

1.	1710, Enterrament a Guilford, del Violinista baix i Compositor Solomon ECCLES II. 1810, Neix a Zsambek (Hongria), el Director i Compositor Joseph GUNGL.
2.	1910, Alexander von ZEMLINSKY estrena a Viena, l'Òpera "Kleider machen Leute".
3.	1910, Victor (August) HERBERT estrena a Springfield (Massachusets), l'Opereta "When Sweet Sixteen". 1910, El Tenor Giovanni MARTINELLI debuta a Milà, amb el "Stabat Mater " de Gioacchino Rossini.
4.	1910, Neix a Chester (Pennsylvania), el Compositor i Director d'Orquestra Alex NORTH.
5.	1910, Sergei (Sergeievitx) PROKOFIEV estrena a St. Petersburg, l'obra simfònica "Rêves".
7.	1910, Neix a Nova York, el Director de Música d'Harmonia, Musicògraf, Professor i Compositor Richard Franko GOLDMAN. --- , Neix a Kampen (NL), el Pianista i Compositor Gerard HENGEVELD.
8.	1910, Edward (William) ELGAR estrena a Londres, l'obra "Angelus", Op. 56, amb moltes parts per a Veus mixtes.
9.	1610, Neix a Perugia, el Castrat Soprano Baldassare FERRI.
10.	1910, Mor a Madrid, el Compositor, Organista i Professor Pablo HERNÁNDEZ SALCES. 1910, Giacomo (Antonio Domenico Michele Secondo Maria) PUCCINI estrena al Metropolitan Opera House de Nova York, dirigint Arturo TOSCANINI, l'Òpera "La Fanciulla del West", essent-hi l'autor present, i causant gran admiració. 1910, Gerard TONNING estrena a Seattle, en noruec, l'Òpera "Leif Erikson".
12.	1810, Neix a Trieste, l'Organista, Director de Corals, Professor i Compositor Francesco SINICO. 1910, Neixen a Asnières, els Compositors bessons Henri i René CHALLAN. 1910. Mor a Berlín, el Director de Cor, Professor, Crític musical i Compositor Theodor KRAUSE.
13.	1910, Rubin GOLDMARK estrena a Nova York, el "Quartet amb Piano" que habia rebut el 'Premi Pulitzer 1909".
14.	1710, Mor a Oxford, el Musicòleg, Teòleg, Arquitecte i Compositor Henry ALDRICH.
15.	1910, Mor a Iena, l'Organista, Director i Compositor (Karl) Ernest NAUMANN. 1910, (Johann Baptist Joseph) Max(imilian) REGER estrena a Leipzig, el "Concert per a Piano", Op. 114. 1910, Edgard (Victor Achille Charles) VARESE estrena a Berlín, el Poema simfònic "Bourgogne".
16.	1910, Neix a Buffalo (Nova York), l'Organista, Orguener i Compositor Robert NOEHREN. , Neix a Belgrad, el Compositor i professor Stanojlo RAJICIC.
17.	1910, Neix a Saddale Paddle Creek, d'Oklahoma, el Violer 'SPADE' (noms reals: Donnell Clyde COOLEY).
18.	1610, Neix a Amiens, l'Erudit i Musicòleg Charles DU FRESNE, sieur DU CANGE.
19.	1810, Neix a Zuric, el Compositor Johann Enrich EGLI.
20.	1910, Mor a Praga, el Tenor i Cantant d'Òpera Angelo NEUMANN. 1910, Neix a Francfort-sur-le-Main, el Pianista Wolfgang Edward REBNER.
21.	1810, Neix a Kassel, el Pianista i Compositor Ludwig SCHUNKE. 1910, Neix a Lemberg (Polònia), el Pianista i Compositor Julius CHAJES.
23.	1710, Neix a París, l'Organista Evrard Dominique CLERAMBAULT. 1910, Oscar STRAUS estrena a Viena, l'Opereta "Mein junger Herr".
25.	1910, Mor a Dessau, l'Organista i Compositor Richard BARTMUSS 1910, (Joseph) Maurice RAVEL estrena a París, l'obra per a Orquestra "Pavana per una infanta difunta". És l'orquestració d'una peça homònima per a Piano.
26.	1810, (Johann) Simon MAYR o MAYER estrena a Milà, el melodrama seriós "Raul de Crequi".
28.	1910, El Baró Frederic d'ERLANGER estrena a París, l'Òpera "Noel". 1910, Engelbert HUMPERDINCK estrena a Nova York, l'Òpera "Königskinder", amb text de Rosmer, treta de la música d'escena del mateix nom. 1910, Claude (Antoine) TERRASSE estrena a París, el Ballet "Les Lucioles"
29.	1910, El Baríton-Baix Vanni (noms reals: Jean Emile Diogène) MARCOUX rep la comanda de Jules MASSENET de fer el rol titular de la seva Òpera "Don Quichotte" a París. 1910, El Tenor Giovanni MARTINELLI fa el debut líric al Teatro del Verme de Milà, amb el rol d' 'Ernani'. 1910, La Soprano Bidú (Balduina) SAYAO de OLIVEIRA fa el debut americà amb un Recital a Nova York.
30.	1910, Neix a Jamaica (Nova York), el Compositor i Romancer Paul Frederic BOWLES. 1910, Georges (-Adolphe) HÜE estrena a l'Òpera de París, l'Òpera "Le Miracle". 1910, El Tenor Dimitri (Alexeievitx) SMIRNOV debuta al Metropolitan Opera House de Nova York, fent el rol del 'Duc de Màntua' de l'Òpera "Rigoletto" de Giuseppe Verdi.

Joan ÚBEDA i COMAS.

 

S I N G U L A R I T A T S  d e l  M E S  d e  D E S E M B R E  d e  2 0 1 0

1.	1885, Neix a Caen, el Compositor Guy de LIONCOURT. 1935, Sergei (Sergeievitx) PROKOFIEV estrena a Madrid, el "Concert per a Violí nº 2"
2.	1935, Neix a Berna, el Pianista i Compositor Jürg WYTTENBACH.
3.	1960, El Tenor Charles KULLMAN fa la seva darrera actuació al Metropolitan Opera House de Nova York. 1960, Frederich LOEWE estrena a Nova York, la Comèdia musical "Camelot", feta en col·laboració, i obté un gran èxit.
4.	1660, Neix a Aix-en-Provence, el Compositor, Mestre de Capella i Director d'Orquestra André CAMPRA. 1985, Kurt SCHWERTSIK estrena a Viena, l'obra per a Orquestra "Der irdischen Klänge Z. Teil, nämlich Fünf Naturstücke".
5.	1660, El Compositor Juan de HIDALGO composa l'Òpera espanyola més antiga "Celos aún del aire matan", amb text de Pedro Calderón de la Barca. 1960, Zdenek LISKA estrena a Leningrado, el "Concert per a Violí". 1960, Bernd (o Bernhard) Alois ZIMMERMANN estrena a Colònia, en versió original, el "Concert per a dos Pianos i Orquestra, Dialoge" en homenatge a Claude DEBUSSY.
6.	1960, La Soprano Eileen FARRELL debuta al Metropolitan Opera House de Nova York, prenent part en l'Òpera de Christoph Willibald Gluck "Alceste". 1960, Mor a Brussel·les, la Pianista Clara MASKIL. Havia actuat amb Pau Casals.
7.	1835, Neix a Bouzemont, prop de Saint-Dié, Dom Joseph POTHIER, Monjo de Solesmes. Havia estat el President de la comissió per a la publicació de l'Edició Vaticana del Cant Gregorià. 1935, Neix a París, el Director d'Orquestra Jean-Claude CASADESUS (cognom real: Probst). 1960, Mor a Euclid (Ohio), la Contralt, Cantant d'Òpera i Professora de Cant Lila ROBESON.
8.	1885, Richard (George) STRAUSS estrena a Weimar, el "Quartet amb Piano en Do menor", Op. 13. 1935, Claude DELVINCOURT estrena a París, les Suites d'Orquestra "La Croisière jaune" i "Pamir", tretes d'una pel·lícula d'aquest nom. 1960, Sir Peter Maxwell DAVIES estrena a Cirencester, l'obra "O Magnum Mysterium" per a Cor a Capella, amb quatre Corals. 1960, Miloslav ISTVAN estrena a Brno, l'obra "Ballade du Sud", 3 peces simfòniques, segons les idees satíriques de Lewis Allan sobre el sud americà.
9.	1610, Neix a Perugia, el Castrat Soprano Baldassare FERRI. 1935, Mor a Copenhaguen, la Cantant Nina GRIEG, nascuda Hagerup.
10.	1735, Leonardo (Ortensio Salvatore de) LEO estrena a Nàpols, l'Òpera "Demetrio" amb una versió diferent de l'altra Òpera del mateix nom. 1935, La Soprano Licia ALBANESE debuta a Parma, fent el rol de "Cio-Cio-San" de l'Òpera "Madame Butterfly" de Giacomo Puccini.
11.	1835, Neix a Irurita (Navarra), el Compositor, Pianista i Professor Dámaso ZABALZA. 1935, Filip LAZAR estrena a París, el "Concerto da camera" per a Percussió i dotze Instruments. 1960, Carl ORFF estrena a Stuttgart, el Joc de Nadal "Ludus de nati infante mirificus".
12.	1785, W. A. MOZART acaba a Viena, la "Sonata per a Piano i Violí en Mi bemoll Major" (K 481). 1885, Al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, s'estrena l'Òpera de Richard WAGNER "Der fliegende Hollander". 1935, Albert (Charles Paul Marie) ROUSSEL estrena a Brussel·les, la "Rapsòdia flamande". 1960, Darius MILHAUD estrena a Dallas (Texas), la "Simfonia nº 11, Romàntica".
13.	1985, Byung-Dong PAIK estrena a Seül, l'obra "3 Essays of GAYO" amb Instruments tradicionals coreans.
14.	1960, La Soprano de coloratura Lily PONS (noms reals: Alice Josephine) fa un Concert el Metropolitan Opera House de Nova York. 1985, Romuald TWARDOWSKI estrena a Varsòvia, l'Òpera "La Història de Santa Caterina".
15.	1935, Mario LABROCA estrena a Roma, el "Stabat Mater" per a Soprano, Cor mixte i Orquestra. 1935, Gian Francesco MALIPIERO estrena a Roma, l'obra "La Passione" per a Solistes, Cor i Orquestra. 1935, Alberto WILLIAMS estrena a Buenos Aires, la "Sinfonia nº 4, El Ataja-Caminos"
16.	1785, W: A: MOZART acaba a Viena, el "Concert per a Piano i Orquestra en Mi bemoll Major", (K 482). 1960, William P(eters) LATHAM estrena a Chicago, el "Concerto grosso per a dos Saxòfons i Conjunt de Vent simfònic". 1985, Milko KELEMEN estrena a Stuttgart, l'obra per a Viola i Orquestra "Phantasmes"
17.	1960, Henk BADINGS estrena a Amsterdam, la "Simfonia nº 9" per a Orquestra de Corda 1960, Pau CASALS estrena a Acapulco (Mèxic), l'Oratori "El Pessebre". 1960, El Director d'Orquestra Sir Georg SOLTI debuta al Metropolitan Opera House de Nova York, dirignt l'Òpera "Tannhäuser" de Richard Wagner. 1985, George DREYFUS estrena a Melbourne, la comèdia musical "The Sentimental Bloke".
18.	1835, Franz LISZT interromp la seva carrera concertística, i viu amb la comtessa Marie d'AGOULT, que donà a llum la primera filla Blandine a Ginebra. 1835, Mor a Lemberg (Àustria), el Compositor Johann Georg Anton Gallus MEDERITSCH, conegut com 'Johan Gallus'. 1985, Xavier (Henry Napoleon) LEROUX estrena a Brussel·les, la música d'escena "Evangeline".
19.	1860, Aimé (nom real: Louis) MAILLART estrena a París, l'Òpera "Els Pescadors de Catània". 1935, Neix a Pont-de-Loup (Bèlgica), el Compositor, Organista, Director d'Orquestra i Professor Claude-Robert ROLAND. 1960, La BBC de Londres, emet per primera vegada la "Simfonia nº 10 en Fa # menor" de Gustav MAHLER que havia deixat inacabada, i amb els esborranys existents l'havia acabat Deryck COOKE.
20.	1935, Igor MARKEVITX estrena a Londres, dirigint ell, l'Oratori "Le Paradis perdu", amb text de Milton, encara que no complau massa degut a les dissonàncies. 1935, La Contralt Gertrud WETTERGEN, nascuda Palson, debuta al Metropolitan Opwera House de Nova York, fent el rol d' 'Amneris' de l'Òpera "Aïda" de Giuseppe Verdi.
21.	1935, Mor a Pollensa (Mallorca) el Pianista i Compositor Miquel CAPLLONCH.
22.	1835, Johannes Bernardus VAN BREE estrena a Amsterdam, en francès, l'Òpera "Le Bandit". 1935, Jean FRANÇAIX estrena a París, l'obra "Divertissement pour Violon, Alto, Violoncello et Orchestre". 1960, Samuel BARBER estrena al Lincoln Center de Nova York, amb l'Orquestra Simfònica de Boston, el Preludi Coral de Nadal "Die Natali".
23.	1685, (Pietro) Alessandro (Gaspare) SCARLATTI estrena a Nàpols, l'Òpera "Olimpia vendicata". 1885, El Baríton Giuseppe DEL PUENTE, com a membre de l' 'Academy of Music' de Nova York, que dirigeix James Henry MAPLESON (el Coronel Mapleson), pren part a la primera representació americana de l'Òpera "Manon" de Jules Massenet, en la que hi fa el rol titular la Soprano Minnie HAUK (noms reals: Amalie Mignon Hauck). 1935, Vladimir (Vladirovitx) XTXERBAXEV fa a la Ràdio de Leningrad, la primera execució completa de la seva "Simfonia nº 4, Histoire de l'usine d'Ijorski".
24.	1785, En un calendari vienès per l'any 1786 hi figuren les siluetes de MOZART, HAYDN, GLUCK i SALIERI. 1860, Jacques OFFENBACH estrena a l'Òpera-Còmica de París, l'Òpera seriosa "Barkouf". 1935, Mor a Viena, el Compositor Alban BERG. La causa fou una infecció per una picada d'un insecte, i el fet de no existir encara les sulfamides.
25.	1685, Mor a París, el Superintendent de la Música de la Cort de Lluís XIV, Jean-Baptiste BOESSET. 1785, Carlo MONZA estrena a Torí, l'Òpera "Erifile".
26.	1760, Johann Christian BACH estrena a Torí, l'Òpera "Artaserse". 1835, Mor a Viena, el Músic i Llibretista Joseph SONNLEITHNER. Va fer el primer llibret per l'Òpera "Fidelio" de Ludwig van Beethoven. 1935, Neix a Bucium (Romania), la Mezzosoprano i Cantant d'Òpera Viorica CORTEZ. 1935, Franz SALMHOFER estrena a Viena, l'Òpera "Dame in Traum". 1960, Jule STYNE (noms reals: Julius Kerwin Stein) estrena a Broadway, la Comèdia musical "Do Re M i".
27.	1585, Mor a Saint-Cosme-les-Tours, el Poeta Pierre de RONSARD. Havia estat autor de molts textos musicats en el segle XVI. 1935, Neix a Madrid, el Pianista i Professor Miguel ZANETTI SASOT. 1960, Mor a París, el Compositor i Crític musical Raymond (Louis Marie) CHARPENTIER.
28.	1860, Neix a Leipzig, el Director d'Orquestra i Compositor Alexander von FIELITZ. 1985, Mor a Miami Beach, el Musicògraf David EWEN.
29.	1935, La Soprano Bidú (Balduina) SAYAO de OLIVEIRA fa el debut americà amb un Recital a Nova York.
30.	1835, Gaetano DONIZETTI estrena al Teatro alla Scala de Milà, l'Òpera seriosa "Maria Starda", que abans havia tingut el nom de 'Buondelmonte'. 1935, Neix a Nàpols, el Pianista, Clavecinista, Professor i Compositor Bruno CANINO. 1960, De manera pòstuma, s'estrena a Londres el Ballet "The Invitation" de Matyas (György) SEIBER. 1960, La Soprano Joan SUTHERLAND debuta al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, participant en l'Òpera "I Puritani" de Vincenzo Bellini. 1960, Dmitri TOLSTOI estrena a Perm, l'Òpera "Marinta". Era fill de l'escriptor rus Alexei Tolstoi.
31.	1935, Eduard KÜNNEKE estrena a Berlín, l'Opereta "Der grosse Sünderin". 1960, Mor a Moscou, el Compositor i Musicòleg Semion (Semionovitx) BOGATIREV.

Joan ÚBEDA i COMAS

 

CONCERT  DE  L'ORQUESTRA  DE  CAMBRA  CATALANA

El passat 7 de novembre l'Orquestra de Cambra Catalana va presentar el concert que el mes d'octubre va portar amb èxit per terres argentines i xilenes, un programa que portava per nom "L'exili musical espanyol a l'Argentina i Llatinoamèrica" format per quatre compositors espanyols que van haver de viure en aquelles terres: Jaume Pahissa, Julián Bautista, Montserrat Capmany i Manuel de Falla.

D'aquests compositors ens van oferir la "Cantata en la tumba de García Lorca" de Jaume Pahissa i Jo. Podríem qualificar aquesta obra com Jaume Pahissa en estat pur, el Pahissa descobridor de sonoritats, l'inconformista, el que cerca més enllà, aconseguint una sonoritat totalment d'acord amb el tema a desenvolupar. De recolliment i interiorització. És tot un homenatge al poeta. Aquesta partitura no és pas fàcil d'assimilar el primer cop que s'escolta, però la sensibilitat d'en Joan Pàmies, el director de l'orquestra, va permetre crear una sensació expectant d'aquesta cantata per a conjunt instrumental, recitats i dues cantants, que va quedar impresa en l'oient espectador d'aquest concert.

El segon compositor interpretat va ser Julián Bautista Cachaza, membre de la "Generació del 27" i del "Grup dels Vuit de Madrid", que també s'exilià a l'Argentina. L'obra interpretada va ser "Tres ciudades" conformades per "Malagueña", "Barrio de Córdoba" i "Baile", obres que l'autor va dedicar a García Lorca, realitzada a partir de tres fragments del "Poema del cante jondo". La interpretació va anar a càrrec de la contralt Montserrat Pi, de veu profunda i suggerent, acompanyada per la pianista Marina Rodríguez. Aquesta composició segueix, com el mateix compositor va expressar, las influències andalusines de Falla i amb cert color de Debussy; sovint el piano i la veu corren per camins diferents, però perfectament concertats.

De la compositora catalana Montserrat Campmany, arribada a l'Argentina amb només vuit anys, vam poder escoltar el seu "Firulete, seis canciones infantiles", una vertadera joguina musical per a veu i piano, que va interpretar magistralment la soprano Young Hee Kim acompanyada al piano per la Marina Rodríguez, amb una perfecta comunió de sentiments i complicitats entre les dues intèrprets.

L'orquestra va recuperar el seu espai per interpretar "Psyché", de Manuel de Falla, conjuntament amb la soprano Young Hee Kim. Aquesta sensible interpretació va rebre els calorosos aplaudiments del públic.

El concert es va cloure amb "El amor brujo" del compositor gadità Manuel de Falla, en la versió de 1915, amb la intervenció vocal de la contralt Montserrat Pi i la rapsode. El resultat obtingut amb la interpretació d'aquesta obra va ser sorprenent i excel·lent si comptem el nombre de músics que hi intervenien, però en Joan Pàmies, una vegada més, va saber aportar tota l'atmosfera, la sensualitat i el somni que aquesta magistral obra requereix. Tota una gran interpretació.

Crec que es de justícia nomenar tots els intèrprets que ens van regalar una vetllada musical tant exquisida.

Stanislav Stepanek i Ingrid Barrionuevo (violins); Anna Mayné (viola); Zsolt Tottzer (violoncel); Rafel Esteve (contrabaix); Montserrat Gascón (flauta); Encarna Monzó (oboè); Francisco Bertomeu (trompa); Nacho Lozano (trompeta); Marina Rodríguez (piano); Young Hee Kim (soprano); Montserrat Pi (contralt); tots sota la magnífica direcció de Joan Pàmies.

Jordi Gargallo

**********

ASSOCICIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRTECTORS

AUDITORI CULLELL I FABRA

TRIO DE GUITARRES

LIMONCELLO

DEIXEBLES DE LA PROFESSORA NÚRIA CERVANTES

ESCOLA DE MÚSICA JUAN PEDOR CARRERO

Obre de: Schubert, Albéniz, J. S. Bach, Roux, Nazareth, Mozart i Rossini

CENTRE SANT PERE APÒSTOL
Sant Pere més Alt, 25, Barcelona

ENTRADA LLIURE

************

 

EL  RÈQUIEM  ALEMANY  DE  BRAHMS

El 29 d'octubre l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat interpretava, al Teatre-Auditori Sant Cugat, el "Rèquiem Alemany" Op. 45, de Johannes Brahms. No era un concert més, era la celebració dels 20 anys d'aquesta orquestra i la tria va ser especialment interessant.

No descobrirem ara la complexitat i la grandiositat d'aquesta obra llarg temps madurada en la seva construcció compositiva. No és un Rèquiem com els altres, és un Rèquiem imponent per la seva introspecció, pel seu sentiment i la seva grandesa. Fa una bona colla d'anys, formant part com a cantaire de l'Orfeó Gracienc, que vaig tenir el goig de participar en la interpretació d'aquesta obra, el seu record és inesborrable.

En la celebració actual l'acte va ser presentat per Joan Vives, amb la sobrietat i erudició que el caracteritzen, i la interpretació comptà amb la col·laboració del Cor Aulos (dirigit per Jordi Piccorelli), la Coral Càrmina (dirigida per Gorka Sierra), la soprano Marta Mathéu i el baríton Toni Marsol, tots ells sota la direcció d'en Josep Ferré i Rovira.

Hem de constatar l'excel·lent treball de tots aquests artistes, amb una interpretació exquisida; magnífics els pianíssim in crescendo del cor, el caràcter i la seguretat, l'orquestra impecable; els solistes tenen en aquesta obra menys paper, ja que la preponderància de Brahms és en les parts corals, però van tractar els seus papers amb seguretat i correcció. La direcció d'en Josep Ferré va ser segura, ben treballada i plena de detalls. Com a objecció podríem dir que el cor quedava una mica curt d'elements, especialment els homes, davant d'una orquestra d'aquesta envergadura. Amb tot, reiterem que el resultat va ser excel·lent.

Els concerts que organitza l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat acostumen a tenir sempre una sorpresa afegida i per en aquesta especial ocasió no podia ser d'altra manera. A la segona part del concert van interpretar l'obertura "The Waps" (Les vespres) del compositor anglès Ralph Vaughan-Williams, i es va notar la mà de la Flora Puntos i els seus col·laboradors en el muntatge escènic d'aquesta obra. Amb una fotografia d'Agustí Torres i el concepte i edició de Manu Balaguer van sobreimpressionar unes imatges en moviment, evocadores i molt ben escollides, sobre els membres de l'orquestra, tots vestits de blanc en aquesta segona part, que van complementar meravellosament la música que s'estava interpretant amb una precisió i delicadesa que van fer esclatar els aplaudiments del nombrosíssim públic assistent.

Des del 1990 són ja 20 anys de treballs, d'esforços i de lluita per fer-se un lloc en el panorama musical del nostre país. Queda ben clar que l'objectiu està sobradament aconseguit. Només queda continuarr gaudint durant molts més anys d'aquesta magnífica i important orquestra.

 

ELS  NOSTRES  CONCERTS

En el butlletí del passat mes de novembre parlàvem del concert que el duet de guitarres format per Maite Rubio i Míriam Franch va oferir a l'Associació Amics de Mozart; doncs bé, el dia 8 del passat mes van actuar en els nostres concerts. No reiterarem pas el que ja vam dir en aquell article, però sí que ens reafirmarem en la gran qualitat d'aquestes artistes..

La compenetració, la subtilesa i els petits detalls expressius i auditius són d'una qualitat real.

El sentiment posat per les mans d'aquestes instrumentistes és captivador, d'aquí els llargs aplaudiments que van rebre dels espectadors d'aquest concert. Les interpretacions de les obres de Gaspar Sanz, Ferran Sor, Isaac Albéniz, Enric Granados i Manuel de Falla van omplir l'espai de melodies i coloracions musicals de gran categoria.

Gràcies per una vetllada tant interessant.

El diumenge 21 de novembre la nostra Associació va fer el lliurament del "Vè Guardó Felip Pedrell". En aquesta ocasió va recaure en la persona del nostre company Joan Úbeda i Comas, com a reconeixement de la seva llarga i fructífera trajectòria musical en diversos camps: musicologia, direcció i composició. Fer un resum d'aquests treballs ens faria omplir moltes pàgines, per això només ens aturarem en alguns dels més destacats. Els seus treballs de recerca musicològica han estat preferentment dedicats a la música gregoriana i polifònica religiosa i a la recuperació d'obres d'aquest tipus. Fa molts anys que en el nostre butlletí "Vibracions", número a número, ens va presentant la història de la música des del cant gregorià al barroc, i molt especialment el barroc espanyol, així com la relació de centenaris mensuals de fets referents a la música mundial i les seves singularitats. A Ràdio Estel porta més de 5.000 programes parlant de la música i les seves anècdotes. En Joan Úbeda és un gran especialista en els treballs sobre Bach i Mozart. En fi, que sense fer soroll va deixant una forta petjada en els coneixements històrics de la música.

Per acompanyar musicalment aquest acte vam comptar amb la col·laboració de l'Orfeó Sarrianenc que, amb la seva directora Carme Maestre al davant, va donar el toc de qualitat a aquest entranyable acte. Cal fer esment que ens van oferir un "Benedictus" d'en Francesc Forns i Sabaté, músic prou desconegut del qual en Joan Úbeda va recuperar el seu tradicional "Rosari Pastoril" que des de fa molts anys es venia cantant a Sarrià per la festa de Sant Vicenç i que havia quedat en l'oblit; una mostra més del seu treball per la nostra música.

Jordi Gargallo

 

NOVA  DESCOBERTA

L'amic Joan Màndoli, director de la Coral Espinavessa, de Valls, ens ha fet arribar un excel·lent treball sobre un músic català avui pràcticament desconegut, conjuntament amb els membres del cor ANTISTIANA MÀSKILI, del que també en forma part, han recuperat una bona part d'aquest músic i l'han enregistrat en un CD. Aquest compositor és en Jaume Balcells i Grau i tot seguit us aportem la seva biografia que, per la seva extensió anirem aportant en els següents butlletins del proper any. Joan Molt agraïts per la teva confiança.

JAUME  BALCELLS  I  GRAU
Beat Gabriel de l'Anunciació

Neix a Valls (Alt Camp), el 12 d'octubre de 1908 (dia 22, segons la partida de naixement), en el domicili patern del Passeig Pi Margall sn. en unes circumstàncies familiars crítiques. És fill de Josep Balcells i Soberano i Mercè Grau i Robira, un matrimoni de la pagesia. Poc temps després del seu naixement queda orfe: els seus pares van morir amb nou mesos de diferència.

Els seus oncles, Antoni Grau i Maria Rosell, amb residència al Pla de Santa Maria, li faran de pares. Els seus germans són: Josep i Francesc, i les seves germanes: Magina, Mercè i Josefina. Rebé les primeres lletres a l'escola del poble, i la formació religiosa familiar d'aquell temps en la catequesi parroquial.

El seu germà gran, en Josep, entra al Seminari de Tarragona. Uns anys després se sent cridat a la vida religiosa, i es trasllada al Seminari Menor dels Carmelites Descalços de Palafrugell (Baix Empordà). Ell serà qui encamini en Jaume a la vida religiosa en el Carmel. Als deu anys va entrar al Col·legi Preparatori dels Carmelites a Palafrugell, i l'any 1923, va entrar al noviciat de Tarragona. Un any més tard, el 24 de novembre de 1.924, (festa de Sant Joan de la Creu) professà a Tarragona prenent el nom de Gabriel de l'Anunciació.

Durant els anys 1924-1928, realitza estudis de Filosofia i Lletres en el col·legi superior que l'Ordre del Carme tenia a Badalona. Viu uns anys en una comunitat religiosa i acadèmica, organitzada també pastoralment, participant en el servei social, ja que Badalona era una ciutat obrera, oberta a la cultura popular catalana. Poc temps després d'estudiar grec i hebreu, dominava amb fluïdesa l'alemany, el francès, l'italià i l'anglès.

L'any 1929, en acabar el primer any de teologia, va ser enviat al Col·legi internacional de l'ordre a Roma on acabà els estudis eclesiàstics de Teologia al 1933. El dia 10 de juliol de 1932 fou ordenat prevere a Roma. Va continuar els estudis i es va llicenciar en Història eclesiàstica, amb especialització en història de l'Ordre del Carme. Va publicar diverses monografies sobre "La Immaculada Concepció" (1930), "Santa Anna" (1932), "La Salve Regina" (1935), i va deixar inacabada " Les bibliografies carmelitanes".

Per les seves moltes qualitats intel·lectuals fou nomenat professor de Patrologia (escrits dels Pares de l'Església) en el Col·legi internacional de Roma i entre els anys 1932 al 1934 fou enviat de professor de Filosofia al col·legi que l'Ordre regentava en el Mont Carmel (Haifa) a Israel. Quan torna a Roma obté el diploma de Biblioteconomia a l'Escola Apostòlica Vaticana.

De petit va conrear l'esperit musical i anà cursant estudis en aquesta matèria, acabant també els estudis de composició musical. Va compondre música religiosa, clàssica i popular, motets, una missa a tres veus i sardanes.

L'any 1935, durant la Festa Major del Pla de Santa Maria, cantà de tenor una de les misses de Perosi a la parròquia.

Estava a punt de començar un curs de tres anys d'Arqueologia Sagrada, a la Universitat Gregoriana, quant l'estiu de 1936 el Pare Gabriel va tornar a Catalunya on va fer preparatius per visitar esglésies i monestirs relacionats amb els seus estudis arqueològics. Feia només una setmana que el jove sacerdot era a casa seva quan va esclatar la guerra civil. Aquells dies era a Badalona, una ciutat a pocs quilòmetres de Barcelona on havia de trobar-se amb el seu germà. La nit abans de l'esclat, el 17 de Juliol de 1936, amb el seu optimisme habitual i contra el consell dels religiosos, va dir adéu i va agafar un tren cap a Barcelona. Aquesta ciutat estava, just en aquell moment, patint el dolor i la fúria del marxisme encara que el soroll no hagués arribat a la protegida Badalona.

El que resta es pot dir en poques paraules. El Pare Gabriel no va arribar mai a Barcelona. Va morir a Tiana el 25 de Juliol de 1936. Li faltaven pocs mesos per complir els 28 anys.

Joan Màndoli

Seguirà en el proper butlletí.

 

SONS  D'ÈPOCA

JOHN  DOWLAND
MÚSICA  PER  A  LLAÜT

"DOWLAND amb el seu toc celestial en el llaüt arrencava els sentits humans". Molts elogis per a aquest gran músic però que no va tenir mai el recolzament de la cort anglesa malgrat la notorietat i reputació aconseguida com a compositor de música per a llaüt.

La vida de Dowland ( 1563- 1626 ) nascut a Westminster ( Londres ) és una mica confusa . Artista , cantant i compositor de final del Renaixement anglès , la seva música desvetlla la tràgica concepció de la vida " Semper Dowland , semper dolens " Sempre Dowland , sempre trist.

La permanent preocupació pel dolor , el desconsol i la mort es va mantenir durant tota la seva vida.

Diverses vegades va optar pel càrrec de llaütista de la Cort d'Isabel I d'Anglaterra , donada la consideració i popularitat que havia obtingut a tot Europa, però les seves esperances es van veure sempre , estroncades.

Els detalls biogràfics , ens retraten un Dowland com una persona emotiva i contradictòria.

A l'any 1597 publica l'obra " FIRST BOOKE OF SONGES " de gran reeixida refermant el dret a ésser considerat el principal compositor anglès de la seva generació. Les cançons de Dowland s'inspiren en la propensió de l'època Isabelina , envers la melangia i entristiment ja que era un home d'emocions complexes. La cançó per a llaüt no era cap forma nova doncs ja s'havia desenvolupat a finals del segle XV a Alemanya, França i Espanya. John Dowland persona d'un tarannà fracassat , fou víctima d'un profund sentiment d'injustícia provocat pel sistemàtic rebuig de la cort anglesa. Era plenament conscient de les seves notables facultats artístiques i musicals per la qual cosa el feia un home orgullós i inaccessible.

Totes les seves obres : pavanes , alemandes i gallardes conegudes en forma de cançons són de condició íntima .

Els textos de les seves cançons són anònims i molts poemes musicats per Dowland podien haver estat escrits per ell mateix.

Dowland gaudia d'un do inimitable per a la melodia i la combinació de les lletres de les cançons que eren delicioses i sublims.

A les dues fantasies cromàtiques Forlorn Hope i Farewell composicions contrapuntístiques amb un alt grau d'angoixa emocional hi succeïen obres més populars i despreocupades com White as lies.

Entre les danses hi trobem la famosa pavana Lachrimae , amb el seu cèlebre motiu del " vessament de lllàgrimes " obra nostàlgica per excel.lència, el tema de la qual va ressonar i retrunyir per tot Europa.

Maria Teresa Julià
Clavecinista i Concertista
Especialitzada en la Recerca de la Música Antiga

 

ANIVERSARIS  DE  NAIXEMENT  DE  MÚSICS  ALS  PAÏSOS  CATALANS

25 ANYS

Associació de Compositors de les Illes Balears (Fundada l'any 1986 per Xavier Carbonell)

Centre de Documentació i Difusió de la Música Contemporània (Barcelona) (Fundada per Joan Ginjoan l'any 1986)

Barcelona 216 (Barcelona) (Fundada per Ernest Martínez l'any 1986)

Capella de Música de Santa Maria del Mar (Barcelona) (Fundada per Enric Gispert i Fabrés l'any 1986)

50 ANYS

Bernat Castillejo i Garnés (Sabadell?, Lleida? 1961) (Flautista, intpèrpret de flabiol i director)

Coral Cantiga (Barcelona) (Fundada per Leopold Massó l'any 1961)

75 ANYS

Montserrat Aparici i Isern (Barcelona, 1936) (Mezzosoprano, profesora)

Baltasar Bibiloni (Benissalem, Mallorca, 1936) (Compositor, director de cors, professor)

Eugeni Gassull i Duro (Reus, 1936) (Violinista, compositor, director de cors, professor, articulista, químic)

100 ANYS

Eaktay Ahn (Pyong Yang, Corea del Sud, 5 de desembre de 1911) (Director d'orquestra) (Mort a Palma de Mallorca el 16 de setembre de 1965)

Josep Ardèvol i Guimbernat (Gimbernat) (Barcelona, 13 de març de 1911) (Compositor, pianista, director, professor, crític) (Mort a La Havana, Cuba, el 9 de gener de 1981)

Adolf Cabané i Pibernat (Sabadell, 1911) (Compositor, director, professor) (Mort a Barcelona l'any 1993)

Maria Carbonell i Mumbrú (Barcelona, 26 de juny de 1911) ((Pianista, professora) (Morta a Barcelona el 20 de juliol de 1988)

Leopold Cardona i Carreras (Maó, Menorca, 1911) (Pianista, compositor) (Va morir a a Nova York l'any 1982)

Rafael Ferrer i Fitó (Sant Celoni, 2 de maig de 1911) (Violinista, director d'orquestra, compositor, professor, teòric) (Mort a Barcelona el 26 de març de 1988)

Llorenç Galmés i Camps (Es Mercadal, Menorca, 1911) (Pianista, compositor, professor, director) (va morir a Ciutadella, Menorca en 1997)

Josep Jordi Llongueres i Galí (Terrassa, 1911) (Compositor, director, pedagog) (Va morir a Barcelona ael 1981)

Lluís Millet i Farga (Illa de Corfú, Grècia, 1911) (Violoncel·lista) (Va morir a Porto, Portugal l'any 1976)

Joan Pich i Santasusana (Sant Andreu del Palomar, Barcelona, 13 d'octubre de 1911) (Violoncel·lista, director d'orquestra, compositor, pedagog) (Va morir a Badalona el 9 de juliol de 1999)

Quartet Renaixement (Barcelona) (Fundat per Eduard Toldrà l'any 1911)

Domènec Segú i Mercè (Barcelona, 1911) (Oboista, corn anglès, professor) (Mort a Barcelona l'any 1996)

Enric Vila i Armengol (Calonge de les Gavarres, 15 de desembre de 1911) (Intèrpret de fiscorn, compositor, escriptor)

125 ANYS

Manuel Algueró i Algueró (Barcelona, 7 d març de 1886) (Pianista, director de companyies de sarsuela) (Mort l'any 1963)

Joan Aulí i Padró (Barcelona, 31 de desembre de 1886) (Compositor, director coral)

Banda Municipal de Barcelona (Barcelona, 2 de març de 1886) (Creada per l'alcalde de Barcelona P, Rius i Taulet) (Josep Rodoreda fou el primer director)

Manuel Borguñó i Pla (Rubí, 5 de maig de 1886) (Compositor, director de cors i d'orquestra, pedagog, musicòleg) (Va morir a Madrid el 23 de setembre de 1973)

Escola Municipal de Música de Barcelona (Barcelona 1886) (Fundada conjuntament ambla Banda Municipal de Barcelona, el seu primer director fou Josep Rodoreda)

Òscar Esplà i Triay (Alacant, València, 5 d'agost de 1886) (Compositor, professor) (Mort a Madrid el 6 de gener de 1976)

Guillem Garganta i Calbo (Barcelona, 19 de maig de 1886) (Pianista, professor)

Antoni Goxens (Barcelona, 1886) (Instrumentista i professor de fagot)

Marià Perelló (Barcelona, 18 de setembre de 1886) (Violinista, compositor, professor) (Va morir a Barcelona l'any 1960)

Domènec Prat i Marsal (Barcelona, 17 de març de 1886) (Guitarrista, musicòleg, musicògraf, compositor) (Va morir a Buenos Aires el 22 de desembre de 1944)

Emili Pujol i Vilarrubí (La Granadella, 7 d'abril de 1886) (Compositor, guitarrista, musicòleg) (Mort a Barcelona?, Lleida? el 15 de novembre de 1980)

Manuel Rubio i Vera (Cartgena, Múrcia, 1886) (Tenor còmic) (Va morir a Barcelona l'any 1964)

Ricard Vives i Ballvé (Barcelona, 1886) (Pianista, professor) (Traspassà a Barcelona l'any 1982)

Baldomer Zapater (Barcelona, 1886) (Guitarrista) (Fundà l'Associació Espanyola per a l'Ensenyament dels Cecs l'any 1905)

150 ANYS

Marià Baixauli i Viguer (València, 1861) (Compositor, mestre de capella, musicòleg, folklorista) (Va morir a València el 9 d'octubre de 1923)

Joan Barceló i Marimón (Barcelona, 17 d'agost de 1861) (Director d'orquestra i de cors) (Va morir a Barcelona el mes de novembre de 1933)

Antoni Bargalló (Barcelona, 1861) (Mestre de capella, organista)

Francesc Brunet i Recasens (Barcelona, 2 de novembre de 1861) (Compositor, professor) (Mort a Barceloa l'any 1938)

Joaquim Cabot i Rovira (Barcelona, 1861) (Joier, escriptor, polític, financer i primer president de l'Orfeó Català, sota el seu mandat es va construir el Palau de la Música Catalana) (Va morir a Barcelona l'any 1951)

Miquel Capññonch i Rotger (Pollensa, Mallorca, 14 de gener de 1861) (Pianista, compositor) (Va morir a Pollensa el 21 de desembre de 1935)

Delfí Dalmau i Gibert (Llers, 1861) (Compositor, professor) (Mort a Barcelona l'any 1927)

Vicent Peydró i Díez (València, 1861) (Compositor, director d'orquestra, escriptor) (Mort a València l'any 1938)

Miquel Ferrer i Ramonatxo (Puigcerdà, 1861) (Compositor, mestre de capella, organista, teòric) (Va morir a Puigcerdà l'any 1912)

Eusebi Guiteras i Guiu (Sant Hipòlit de Voltregà, 1861) (Compositor, director coral i instrumental) (Mort a Barcelona l'any 1919)

Joan Kaisser i Guasch (Reus, 1861) (Compositor, crític musical)

Josep Lapeyra i Rubert (Barcelona, 1861) (Compositor, director de cor, pedagog) (Va morir a Barcelona l'any 1924)

175 ANYS

Joan Escalas i Feliu (Vilanova i la Geltrú, 1836) (Compositor, flautista, professor) (Mort el 16 de setembre de 1896)

Isidre Lleys i Pagès (Figueres, 1836) (Organista, compositor, professor) (Va morir a Figueres l'any 1922)

Francesc Vidal i Codina (Lleida, 12 d'octubre de 1836) (Director coral, cpmpositor, professor) (Va fundar i dirigir l'Orfeón Leridano) (Va morir a Lleida l'any 1916)

Josep Teodor Vilar (Barcelona, 1836) (Compositor, director de teatre i d'orquestra, organista, professor) (Mort a Barcelona l'any 1905)

200 ANYS

Vicenç Comas (València, 1811) (Compositor, organista, mestre de capella, monjo franciscà) (Va moriri a Jerusalem el 19 de novembre de 1895)

Valerià Lacruz i Argente (Sogorb, Castelló, 11 de setembre de 1811) (Compositor, organista, mestre de capella) (Mort el 30 d'octubre de 1855)

Bonaventura Petit (Prada de Conflent, 1811) (Compositor, organista, musicòleg) (Va morir a Perpinyà l'any 1901)

225 ANYS

Francesc Andreví i Castellar (Sanaüja, 7 o 16 de novembre de 1786) (Compositor, mestre de capella, organista, teòric) (Va morir a Barcelona el 23 de novembre de 1853)

Fra Benet Brell i Clos (Barcelona, 1786) (Compositor, organista, mentre de capella, monjo montserratí) (Va moriri a Montserrat el 30 de juny de 1850)

Manuel Lloria (València, 20 de febrer de 1786) (Viola, violinista, professor)

275 ANYS

Josep Francesc Barrera (Vinçà, Conflent, 1736) (Compositor, organista) (Va morir a Perpinyà l'any 1800)

300 ANYS

Domènec Miquel Bernabé Terradellas (Barcelona, 1713) (Compositor, mestre de capella) (Mort a Roma el 20 de maig de 1751)