Inici

 

 

EDITORIAL

Estem d'enhorabona, el camí de la recuperació sembla anar a poc a poc per bon camí (el que no vol dir que hagi existit sempre, especialment en els treballs de musicologia, però molt especialitzats i que arriben poc al públic en general).

Un exemple, ASPE (Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Enregistrat) acaba de fer un enregistrament en CD de cuplets catalans interpretats per Pilar Alonso realment deliciós, no només per als nostàlgics sinó també per a tots aquells que vulguin conèixer la nostra història. ASPE està portant a terme un treball important, aquest és el tercer CD que fan i dels altres ja hem fet ressò en aquestes pàgines en d'altres ocasions. Aquesta associació no comercialitza els seus treballs, se'ls han de demanar a ells directament.

El dissabte 17 d'abril es va presentar un llibre biogràfic que porta per títol "Vida i obra de Luís G. Jordà (1869-1951). El músic de les Masies de Roda que va triomfar a Mèxic" un treball de recerca de Cristian Canton i Marta Marly. Jordà va ser el fundador de l'actual Casa Beethoven, botiga de música que es troba a les Rambles barcelonines. També el mes d'abril es va presentar el llibre "Carme Karr" de Josep M. Ainaud de Lasarte i que és el volum 137 de la col·lecció "Gent Nostra".

Fa poc també han aparegut dos importants treballs "Pep Ventura abans del mite. Quan la sardana era un ball de moda", que és el llibre de l'exposició que es va fer a Figueres l'any passat i que ha estat dirigit per l'Anna Costal com a resultat de la seva tesi doctoral. Aquest exemplar també porta la signatura de prestigiosos musicòlegs. "Carles Coll. La música que mou fronteres" de Josep Valls, que a una biografia d'aquest director empordanès. "Història crítica de la música catalana" que va des de l'època del romànic i els trobadors fins als temps actuals, obra dirigida pels musicòlegs Francesc Bonastre i Francesc Cortès, i que compta amb les signatures més importants de la musicologia catalana d'aquests temps. Un altre llibre important és l' ingent treball de recerca que ha fet l'amic Joan Jordana i Ollé "El cant coral al Baix Llobregat" amb un resum de dades i d'informació cabdals per a la història del cant coral. I, com no, el magnífic treball de recuperació que porten a terme els dirigents de l'Orquestra de Joves Intèrprets del Països Catalans.

A les pàgines següents trobareu informació més acurada d'alguns d'aquests actes. Volem donar l'enhorabona als mestres Manuel Oltra i Tomàs Gil i Membredo pel reconeixement de la Generalitat de Catalunya, que els ha guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

 

ENRIC  CLIMENT  I  VIÑAS

100  ANYS  DEL  SEU  NAIXEMENT

Vaig poder conèixer a l'Enric Climent quan jo era molt jove, en els meus primers anys com a cantaire de l'Orfeó Gracienc, el recordo amb la seva pipa, era una persona molt important de l'Orfeó, d'un caràcter afable, sorneguer, d'una sàtira fina i elegant (diríem britànica), la major part de les partitures que interpretava l'Orfeó sortien de la seva editorial que, juntament amb MF, tant importants han estat per al cant coral a Catalunya. Consultades persones que el van tractar personalment el recorden també d'aquest tarannà i en destaquen el seu gran amor per la música i la seva gran tasca pel be d'aquest art. Posats en contacte amb la seva filla, Elisenda Climent, successora al front de la seva editorial de música Clivis ens ha aportat aquest article que li agraim de tot cor. Val molt la pena conèixer aquest gran personatge que va fer una tasca tant important per la nostra música.

Enric Climent i Viñas (Barcelona, 1910 - 1983) Nasqué a Barcelona d'una família de classe mitjana amb una alta formació cultural. Estudià música al Conservatori Municipal de Música de Barcelona on aconseguí el títol de viola; posteriorment guanyà per oposició la plaça d'aquest instrument a l'Orquestra Municipal de Barcelona de la qual en fou membre fundador sota la direcció d'Eduard Toldrà i continuà amb l'Orquestra Ciutat de Barcelona sota la direcció del mestre Antoni Ros Marbà, fins l'any 1980.

El seu caràcter emprenedor i extravertit el portà a estar sempre endegant i col·laborant en petits i grans projectes musicals de l'època. La seva passió per la música vocal el dugué a formar part de diverses formacions com l'Orfeó Gracienc, sota el mestratge de Joan Balcells, entitat de la qual el seu pare Josep Climent i Pasqual en fou secretari. Més tard fundà la Capella Clàssica Polifònica que dirigí el mestre Enric Ribó. Cap a l'any 1935 fundà juntament amb Vicenç Mariano, Gaietà Renom i August Dalet el grup vocal masculí Quartet Orpheus, que tingué una llarga vida. L'any 1946 inicià el que, durant gairebé deu anys, seria el Quartet Filharmonia format per la soprano Emília Quer, la contralt Núria Quer, la seva esposa, el tenor Emili Forés o Francesc Paulet en la segona etapa i Enric Climent com a baix i director; era una formació de gran qualitat cambrística que portà a terme nombroses actuacions amb una extensa gama de repertoris que anaven des de la música espanyola del Renaixement, fins a l'estrena d'obres d'autors contemporanis. Els musicòlegs Higini Anglès i Miquel Querol van encarregar la interpretació de nombrosos manuscrits inèdits al Quartet Filharmonia per tal d'il·lustrar les seves conferències arreu del món.

A la Sala Vila-Arrufat de la Casa Bartomeu, Enric Climent va tenir un protagonisme rellevant com a quartetista, com a solista, com a director d'escena, i com a gestor. De la ma del mecenes Josep Bartomeu i Granell contactà amb grans intèrprets i portà a terme importants cicles com foren "El lied a través dels temps", "La música vocal francesa", "Compositors ibèrics dels segles XIII al XVI", "Els precursors italians i anglesos", "Els precursors alemanys i francesos", i un cicle Johannes Brahms, entre molts d'altres.

Com a solista actuà en diferents obres escèniques com ara el cicle "La música vocal francesa: Els contemporanis", acompanyat al piano per Maria Teresa Balcells. També intervingué dins el cicle "La virtut de la música i el Mite d'Orfeu" en diversos papers com a solista. Estrenà obres com "El Bestiari" de Darius Milhaud, etc. Queden pocs testimonis sonors de la seva tasca interpretativa malgrat haver actuat per emissores com Ràdio Barcelona, Radio Nacional de España o la BBC de Londres. Des del 1953 col·laborà amb l'Associació Musical Estela, orquestra dirigida pel mestre J. Bodmer, entitat vinculada a esdeveniments importants com l'Ópera de Cambra de Barcelona que com a director d'escena portà a terme el muntatge i l'estrena d'òperes com El Telèfon de Gian Carlo Menotti, Eridon i Amina de Josep Maria Roma o Màgia de Ricard Lamote de Grignon entre d'altres, al costat del pintor Ramon Rogent que va realitzar-ne les escenografies originals.

De jove aprengué l'ofici de gravador de música a la Casa Boileau i s'aficionà a l'art editorial amb el qual inicià l'editorial Clivis Publicacions l'any 1946 amb l'edició de les Canciones Negras de Xavier Montsalvatge i un extens repertori de música polifònica. Amb el temps veié la necessitat de publicar amb més dedicació els autors catalans, que en aquell temps s'editaven fora de Catalunya i impulsà compositors joves com Salvador Brotons, Francisco Fleta Polo, iniciant obres cabdals com ara la col·lecció de "Música Tradicional Catalana" dirigida per Josep Crivillé i Bargalló, entre moltes altres obres d'interès del patrimoni català, prioritzant la qualitat per sobre de la rendibilitat econòmica.

Elisenda Climent

 

PRESENTACIÓ DE MÉS LLIBRES DE MÚSICS CATALANS

El darrer mes d'abril ha estat prolífic en l'aparició de llibres biogràfics de músics de casa nostra. En primer lloc comentarem la presentació del llibre de Josep Maria Ainaud de Lasarte sobre la seva avia "Carme Karr", de la col·lecció Gent Nostra, editat per Infiesta Editor. La presentació es va fer al Centre Catòlic de Sarrià amb la participació de la Mònica Pagès, que va moderar els parlaments que van fer Jesús Mestre i Quim Llimona sobre aquesta important escriptora, feminista i compositora. La soprano Maria Teresa Garrigosa, acompanyada al piano per Heidrun Bergander, va interpretar un recull de cançons de la Carme Karr, i dues components del quadre escènic d'aquest Centre van dramatitzar l'obra teatral "Els idols" també de Carme Karr.

L'altra presentació es va fer a Les Masies de Roda (Osona) on va veure la llum el personatge biografiat en el llibre que porta per títol "Vida i obra de Luis G. Jordà (1869-1951) El músic de les Masies de Roda que va trumfar a Mèxic", excel·lent treball de Cristian Canton, que va comptar amb la col·laboració en la recerca de Marta Marly. Va obrir l'acte l'alcalde de Les Masies de Roda, el senyor Ramon Isern, al qual seguiren les paraules i l'agraïment de l'Honorable Cònsul Encarregada de Mèxic a Barcelona, Sra. Francisca Méndez Escobar. En Cristian Canton va parlar de les dificultats de la recerca, tant a Catalunya com a Mèxic, d'aquest pianista, pedagog, compositor i empresari que va fundar el Quintet Jordà-Rocabruna i la popularíssima Casa Beethoven, a Barcelona.

Jordi Gargallo

 

C E N T E N A R I S  d e l  M E S  d e  M A I G  d e  2 0 1 0

2.
 1810, Neix a Copenhaguen, el Director d'Orquestra i Compositor Hans Christian LUMBYE.
3.
 1810, Vincenzo PUCCITTA estrena a Londres, l'Òpera "La Vestale".
1910, Neix a Milà, el Director d'Orquestra Alceo GALLIERA.
4.
 1810, Neix a Ancona, el Tenor i Cantant d'Òpera Lorenzo SALVI.
1910, Claude (Antoine) TERRASSE estrena a París, l'Opereta "El casament de Telemac".
5.
 1910, Domenico MONLEONE estrena a Gènova, l'Òpera "Alba eroica".
7.
 1910, Mor a Francfort, el Violoncel·lista Bernhard COSSMANN.
1910, Neix a Filadèlfia, el Pianista i Professor Edward KILENYI junior.
8.
 1910, Neix a Atlanta, la Pianista, Compositora i Arranjadora Mary Lou WILLIAMS (noms reals: Mary Elfrieda Scruggs).
1910, Neix a Bremen, el Pianista Carl SEEMAN.
9.
 1910, Neix a La Haia, el Pianista, Professor, Crític musical i Compositor Wolfgang WIJDEWELD.
10.
 1810, Joseph KEMP estrena a Londres, el melodrama "The Siege of Isca, or The Beattles of the West". 1910, Mor a París, la Mezzosoprano, Cantant d'Òpera i Professora (Michele Ferdinande) Pauline VIARDOT-GARCÍA.
1910, Mor a Trottberg, el Compositor i Musicòleg Jean-Baptiste WECKERLIN.
12.
 1910, Neix a Webster Groves (Missouri), el Pianista, Compositor i Arranjador Gordon JENKINS.
1910, Neix a Wayne (Pennsylvania), el Crític musical Henry PLEASANTS.
1910, Neix a Forlì, la Mezzosoprano i Cantant d'Òpera Giulietta SIMIONATO.
18.
 1910, Mor a Gand, el Musicòleg i Compositor Florimond VAN DUYZE.
19.
 1810, Conradin KREUTZER estrena a Viena(?), el singspiel "Jarry und Bätely".
20.
 1910, Mor a Trottberg, prop de Guebwiller, el Musicòleg i Compositor Jean-Baptiste- Theodore WECKERLIN.
23.
 1910, Neix a Nova York, el Clarinetista, Director d'Orquestra, Compositor i Arranjador de Jazz Artie SHAW (noms reals: Arthur Jacob Arshawsky).
24.
 1610, Mor a Mühlhausen, el Compositor de música religiosa i Organista Joachim BURCK.
1910, Neix a Raisio, prop de Turku (Finlàndia), el Director d'Orquestra i Compositor Nils-Eric FOUGSTEDT.
1910, Neix a Jaunpiebalga (Letònia), el Compositor Margeris Ottovitx ZARINS.
25.
 1910, (Achille-) Claude DEBUSSY estrena a París, fent ell de Solista, les següents obres: el llibre I dels "Douze Préludes: Danseuses de Delphes"; l'obra "Voiles" i "La Cathedrale engloutie".
26.
 1610, Enterrament a la ciutat de Caen del Compositor Guillaume CASTILLON de la TOUR.
29.
 1910, Mor a Sant Petersburg, el Compositor Mili Aleievitx BALAKIREV.
30.
 1910, (Henri-Constant-) Gabriel PIERNÉ estrena a l'Òpera-Còmica de París, la comèdia lírica "On ne badine pas avec l'amour".

Joan ÚBEDA i COMAS

 

*********

ASSOCIACIÓ  MUSICAL  DE  MESTRES  DIRESTORS

AUDITORI  CULLELL  I  FABRA

EL  PIANO  CLÀSSIC

EUGÈNIA  GURI  I  BATLLE

Obres de: J. S. Bach, Beethoven, Granados, Liszt, Mendelssohn i Ginastera

CENTRE  SANT  PERE  APÒSTOL

Sant Pere més Alt, 25, Barcelona

Dilluns 10 de maig de 2010 a les vuit del vespre

ENTRADA  LLIURE

***********

 

ELS  AVIS  TAMBÉ  CANTEN

A Catalunya, tenim una molt important tradició de cant coral i aquesta és una activitat que es pot continuar practicant i gaudint quan hom arriba a l'edat de la jubilació. Al nostre territori tenim la sort de trobar-hi nombroses entitats obertes al públic anomenades Casals de Gent Gran, llocs on els jubilats poden accedir i dur a terme un seguit d'activitats organitzades pels membres de govern de cada Casal. Naturalment, aquestes coses , com tot, tenen la seva despesa: el local, els materials, serveis de bar o menjador a vegades, manteniment i monitoratge de les activitats que ho requereixen, entre elles, el cant coral, que és el tema que ens ocuparà.. Aquestes despeses, depenent del tipus de Casal, les assumeix la Caixa de Pensions, la Caixa de Catalunya en els seus "Clubs Sant Jordi"o la del Penedès en les seves respectives Obres Socials; això d'una banda. De l'altra hi ha Casals que depenen directament de l'Ajuntament del lloc on estan situats, dels seus pressupostos per a Cultura i Serveis Socials, i per últim, hi ha els Casals que els subvenciona la Generalitat en el seu Departament de Governació i Administracions Públiques. Nosaltres ens referirem a aquests darrers precisament, que també resulten ser els més nombrosos i els més escampats per tot arreu.

Comencem reconeixent el mèrit de crear l'activitat de cant coral en aquests Casals de Gent Gran, tasca admirable i no exempta de dificultats, ja que el cant coral quan va dirigit a uns executors tots de la "tercera edat", requereix uns coneixements especials pel que fa a la fisiologia de la veu madura, repertori adequat, repartiment de les cordes (no sempre és possible cantar a quatre veus) pedagogia de l'assaig …molts cantaires no havien cantat mai de la vida i s'hi posen per primer cop , i quan un és gran les coses costen molt més d'aprendre…

Llavors, naturalment s'ha de cercar persones que coneguin bé el tema, degudament preparades per a aquesta delicada i no sempre prou agraïda tasca, és a dir persones que puguin exercir de Directors per a aquest tipus de corals, les quals han de percebre en justícia una remuneració. Al principi (parlem dels anys 90 més o menys(, va estar prou bé i era l'eufòria del començament: les corals als Casals de Gent Gran apareixien com els bolets.. uns quants anys més tard van començar a minvar, i en molts casos, la qualitat també… i finalment ara el futur que els espera és força negre. Vegeu alguns fragments de la carta d'un cantaire d'una d'aquestes corals:

Duu per títol: TRASTOS  VELLS. ........

Els que encara tenim il·lusions per a realitzar alguna activitat que ens ompli i ens proporcioni una vida digna, ens veiem frenats per uns interessos partidistes per part dels que haurien de ser els nostres més fervents defensors, amenaçant amb eliminar tota activitat que requereixi la presencia d'un Professor qualificat per al desenvolupament de la mateixa, ja sigui eliminant progressivament hores de l'activitat, o també contractant veritables professionals amb eficiència acreditada.

........ Una de les activitats que més satisfacció poden proporcionar, tant als que participem en la mateixa, com als qui alegrem uns minuts de la seva trista vida en residències, asils, etc, és el cant coral, activitat que enriqueix pel seu caràcter cultural, a la vegada que ens serveix com a taller de memòria, en haver de fer un esforç mental per a recordar totes i cadascuna de les partitures que composen els diferents repertoris. Ens proporciona vida davant de cada actuació, amb els assajos pertinents i totes les dificultats que tot plegat representa per a uns "Trastos vells".

....... Per a ells, creiem que s'haurien de potenciar les diverses Corals dels Casals de Gent Gran als Casals de Catalunya, si bé pensem que es podria efectuar una avaluació de totes i cadascuna d'elles, veient quin nivell de qualitat poden oferir, ajudant les més senzilles mitjançant un monitor competent i ajudant les de major qualitat facilitant-los actuacions, material precís i el més important, pagant un salari digne a la persona que dedica tant de temps a aconseguir un nivell acceptable en els membres de les Corals de Gent Gran de Catalunya.

Per tot això, reivindiquem el dret a gaudir d'una activitat que per totes les raons exposades, fa feliç a moltíssima gent.

Teresa Llobet

**************

 

ASSOCIACIÓ  MUSICAL  DE  MESTRES  DIRECTORS

AUDITORI  CULLELL  I  FABRA

HOMENATGE-RECORD  A  LA  PIANISTA,  COMPOSITORA  I  PEDAGOGA

BLANCA  SELVA  I  HENRRI

a càrrec de l'organista

BERNAT  BAILBÉ

BERTA  BALIARDA,  CLAUDIA  DUBÉ,  FERRAN  MARTÍ,  LAIA  PIJOAN,  CRÍSTINA  VÁZQUEZ

Deixebles de la professora

LUDOVICA  MOSCA

ESCOLA  DE  MÚSICA  JUAN  PEDRO  CARRERO

VARIACIONS  GLODBERG  BWV,  988  de J. S. BACH

CENTRE  SANT  PERE  APÒSTOL

Sant Pere més Alt, 25, Barcelona

Dilluns 31 de maig de 2010 a dos quarts de vuit del vespre

ENTRADA  LLIURE

*************

 

ELS  NOSTRES  CONCERTS

En primer lloc us parlarem del que vam fer el passat dia 28 de març, Diumenge de Rams, a la capella de la Immaculada del Centre Sant Pere Apòstol, amb el Grup Collserola (Consort de Flautes de Bec) format per Montserrat Còdol, Assumpta Fuster, Victorina Peral, Lluís Montoliu, Joan Alsina i Pep Solé, que n'és el director.

Aquest excel·lent grup, que ha donat recitals a diversos espais de Barcelona, Manresa, Toledo, Bordeus, etc. ens va oferir obres de músics del Renaixement i del Barroc molt interessants i ben executades, que van rebre forts aplaudiments per part del públic assistent i en un espai tan acollidor per a aquest tipus d'actuacions com és la capella.

El Grup utilitza diversos tipus de flautes de bec, sovint originals, i fa un rigorós treball de recerca de la música d'aquestes èpoques sense deixar d'entrar en obres més actuals.


El 12 d'abril hi va haver l'actuació de la mezzosoprano Mònica Lizandra acompanyada al piano per l'Alfons Miró, amb un concert dedicat a autors catalans que portava per títol "La veu de l'amor" ja que totes les obres tenien relació amb aquest sentiment.

Malauradament no és gaire freqüent poder escoltar un programa com aquest en què s'interpretaven obres, no només dels més habituals com ara Mompou o Toldrà, sinó d'autors injustament menys cantats com Antoni Pérez Simó, Joan Massià, Joaquim Zamacois, o Joan Balcells, afortunadament recuperat gracies a l'edició de la seva obra de "lied" que ha fet recentment la Biblioteca de Catalunya.

Aquest concert ens va permetre, a més, tornar a escoltar obres del mestre Agustí Cohí Grau, estrenades l'any passat per aquests mateixos intèrprets; i l'estrena d'un nou cicle de cançons amb el nom genèric d'"Amoroses", un conjunt de cançons format per "Amor,si ara et tingués...", "No hi haurà estiu", "Tu", "Dies de goig" i "Quina cosa és l'amor?", amb una sensibilitat melòdica que va enfervorir el públic i el va fer aplaudir amb insistència.

La primavera juga freqüentment males passades i aquesta vegada va rebre les seves conseqüències la Mònica Lizandra, que al matí es va llevar amb una forta afonia. Malgrat tot, va decidir fer el concert tot i que no estava en condicions, la qual cosa li agraïm profundament; però tot i aquestes dificultats va poder demostrar la seva exquisidesa interpretativa amb un fraseig clar i una dolçor interpretativa que superava les dificultats vocals del moment. A aquesta interpretació es va sumar el magnífic acompanyament de l'Alfons Miró, que li va donar suport amb el grau i volum just que calia, i que no va deixar de mostrar un sentit interpretatiu excel·lent.

Aquesta estrena va comptar, a més, amb la Núria Dalmases, autora d'aquests deliciosos textos i mare de la Mònica, que va llegir prèviament, la lletra que corresponia a cada cançó.

Jordi Gargallo

 

SINGULARITATS  MUSICALS  DEL  MES  DE  MAIG  DE  2010

1.
 1635, Bateig a Lieja, de l'Organista, Mestre de Capella i Compositor Daniel DANIELIS.
2.
 1660, Neix a Palerm, el Compositor (Pietro) Alessandro (Gaspare) SCARLATTI.
3.
 1735, Nicola (Antonio) PORPORA estrena a l'Òpera of the Nobility de Londres, l'Òpera "Ifigenia in Aulide".
1835, Neix a Moscou, el Pianista i Compositor Edouard LANGER.
1935, Mor a Dublin, el Baix i Empresari Charles MANNERS (noms reals: Southcote Mansergh).
4.
 1860, Neix a Viena, el Director d'Orquestra, Professor i Compositor Emil Nikolaus von RESNICEK.
1885, Franz (von) SUPPÉ (noms reals: Francesco Ezechiele Ermenegildo, cavaliere Suppé-Demelli) estrena a Hamburg, l'Opereta "Des Matrosen Heimkehr"
1935, Ildebrando PISSETTI estrena a Florència, l'Òpera "Orséolo".
1960, Svatopluk HAVELKA estrena a Praga, la Cantata "A la louange de la lumière".
5.
 1785, Nicola Antonio ZINGARELLI estrena a Venècia, l'Òpera "Ricimero".
1885, Neix a San Juan Bautista de las Misiones (Paraguay), el Guitarrista Agustín Pio BARRIOS, conegut com 'Mangore'.
1885, Mor a Cremona, el Compositor Lauro ROSSI.
1960, Lukas FOSS estrena a Nova York, l'Òpera "Introduction and Goodbyes".
6.
 1535, entre aquest dia i el 18 d'agost, nasqué probablement a Weerts, prop d'Anvers, el Compositor Giaches (o Jaches) de WERT.
1860, Sir George (Alexander) MACFARREN estrena a Londres, l'Oratori o Cantata "Christmas".
1985, Ellen Taafe ZWILLICH estrena a Pittsburgh, el "Concert de Cambra" per a Trompeta i 5 Instrumentistes.
7.
 1785, W. A: MOZART acaba i estrena a Viena, "3 Lieder": "El mag" en Sol menor (K 472); "L'alegre" en Si bemoll Major (K 473) i "El món enganyat" en Sol Major (K 474) per a Veu i Piano.
1860, A l'Òpera-Còmica de París, s'estrena de manera pòstuma l'Òpera còmica de Gaetano DONIZETTI "Rita, ou Le Mari Battu", coneguda també amb el títol de "Deux hommes et une femme".
8.
 1885, Mor a Brünn, el Director de Corals i Compositor Pavel (nom de bateig: Karel) KRIZKOVSKY.
1960, Mor a Falun, el Compositor i Director d'Orquestra Hugo ALFVEN.
1960, David (Werner) AMRAM estrena a Nova York, el "Shakespearean Concerto" per a Oboè, dos Corns i Corda.
1985, Mor a Stuttgart, el Compositor i Professor Karl MARX.
9.
 1885, Alfredo CATALANI estrena a Milà, el Poema simfònic "Ero e Leandro".
10.
 1760, Mor a Darmstadt, el Compositor i Mestre de Capella (Johann) Christoph GRAUPNER.
1760 , Neix a Lons-le-Saunier, Claude-Joseph ROUGET de LISLE, Poeta i Compositor de 'La Marsellesa' l'any 1792, i reconegut com a Himne nacional francès des de 1795, encara que en temps de l'Imperi i de la Restauració fou eliminat, i restablert com a tal durant la Revolució de juliol de 1830.
1885, Fernand LEBORNE estrena a Brussel·les, l'Òpera "Daphnis et Chloé".
1985, Tomás SVOBODA estrena a Nova York, l'obra "Choral en Mi bemoll" [Homenatge a Aaron COPLAND] per a Clarinet, Violí, Viola, Contrabaix i Piano.
11.
 1885, Neix en una plantació prop d'Abend (Louisiana), el Cornet i Director d'Orquestra de Jazz 'King' Joseph OLIVER.
1935, Karol (Maciej) SZYMANOWSKI estrena a Praga, el Ballet-Pantomima "Harnasie", Op. 55.
1985, Barbara (Kazimiera Zofia) BUCZEK (cognom real: Buczkowna) estrena a Salzburg, l'obra per a Orquestra "Dikolon".
1985, George TSONTAKIS estrena a Nova York, l'obra "Savions" per a Soprano, Cor i Orquestra.
12.
 1960, Mor a Nova York, la Soprano i Cantant d'Òpera Lucrezia BORI (noms reals: Lucrecia Borja y González de Riancho).
13.
 1885, Antonin (Leopold) DVORAK estrena a Londres, dirigint ell, la revisió de l'obra "Les Héritiers de la montagne blanche, o Hymnus" per a Cor mixte i Orquestra.
1935, Tibor SERLY estrena a Budapest, dirigint ell, la "Simfonia nº 1" i "6 Dance Designs".
14.
 1885, Neix a Breslau, el Director d'Orquestra Otto KLEMPERER
1935, Boris BLACHER estrena a Hamburg, l'obra per a Orquestra "Capriccio".
1935, Marcel DELANNOY estrena a l'Òpera-Còmica de París, la revisió del Ballet "Cendrillon", ara amb el nom de "La Pantoufle de vair".
1985, (Jeronym) Rafael KUBELIK estrena a Chicago, amb l'Orquestra simfònica d'aquella ciutat, l'obra "Symphonic Peripeteia" per a Orgue i Orquestra.
15.
 1960, Dimitri (Dmitrievitx) XOSTAKOVITX estrena a Leningrad, el "Quartet de Corda nº 7", Op. 108.
16.
 1935, Sir William Sterndale BENNETT estrena a Londres, el "Concert per a Piano nº 3 en Do menor", Op. 9.
1960, Friedrich CERHA estrena a Viena, l'obra "Relazioni fragili" per a Clavecí i Orquestra de Cambra.
1960, Ferenc SZABO estrena a Budapest, el Ballet "Ludas Martyí".
17.
 1935, Mor a París, el Compositor, Crític i Professor Paul DUKAS.
1960, Johann Nepomuk DAVID estrena a Berlín-Oest, l'Oratori "Ezzolied".
1985, Lee HOIBY estrena a la Catedral Sant Joan el Diví de Nova York, el "Psalm 93" per a gran Cor, Orgue, Metall i Percussió.
1985, Gunther (Alexander) SCHULLER estrena a Washington, el Concert per a Fagot "Eine kleine Fagottmusik".
18.
 1935, Arnold (Franz Walter) SCHÖNBERG estrena a Los Ángeles, dirigint Otto KLEMPERER, la "Suite en Sol Major" per a Corda.
1960, El General Francisco FRANCO i la seva esposa Carmen POLO assisteixen a actes del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
1960, Neix a Yogyakarta (Indonèsia), el Compositor, Professor, Ballarí, Pintor i Periodista Otok Bima SIDARTA.
19.
 1735, J. S. BACH estrena a Leipzig, l'Oratori de l'Ascensió, Cantata nº 11 "Lobet Gott in seinen Reichen".
1935, Werner EGK (cognom real: Mayer) estrena a Francfort, l'Òpera en tres actes, i text d'Andersen "El Violí encantat".
1960, Es celebrà en aquest dia, al Palau de la Música Catalana de Barcelona, un Concert Simfònic, i al final el públic assistent es posà a cantar "El Cant de la Senyera" que el règim franquista havia prohibit, essent detingudes unes vint persones, entre elles el Sr. Jordi Pujol, que el dia 13 de juny serà condemnat a set anys de presó, per haver estat un dels organitzadors.
20.
 1735, El Mestre de Capella de la Catedral de Girona, Tomàs MILANS, fa la seva última actuació pública presidint unes oposicions.
1785, W. A. MOZART acaba a Viena, la "Fantasia per a Piano" en Do m. (K 475)
1935, Gavin MUSPRATT estrena a Sadler's Wells de Londres, el Ballet "The Rake's Progress".
1985, Richard Rodney BENNETT estrena a Londres, l'obra "Reflections on a Theme of William Walton", per a onze Instruments de Corda Solistes.
21.
 1735, Egidio (Romualdo) DUNI estrena a Roma, amb gran èxit, la seva primera Òpera "Nerone".
1885, Mor a Gatxina (Rússia), el Cantor, Director de Corals i Compositor Gavriil Yakimovitx LOMAKINE.
22.
 1885, Neix a San José (Costa Rica), el Compositor Julio FONSECA.
1885, Mor a París, l'Escriptor i Poeta Victor HUGO, Autor de textos i de poesies musicades per diversos Compositors, com Bizet, Liszt, Gounod, Saint-Saëns, etc.
1960, Hans Werner HENZE estrena a Hamburg, l'Òpera "El Príncep de Hamburg".
23.
 1985, David (Frederick) STOCK estrena a Pittsburgh, l'obra per a Orquestra "A Joyful Noise".
1985, Marco TUTINO estrena a Gènova, l'Òpera "Pinocchio".
24.
 1960, La Soprano Evelyn LEAR, nascuda Shulman, fa el rol titular de l'Òpera "Lulu" d'Alban BERG, en forma de Concert, al Städtische Opera de Berlín.
25.
 1935, Heitor VILLA-LOBOS estrena a Buenos Aires, el Ballet "Uirapuru".
1960, Marcel POOT estrena a Brussel·les el "Concert per a Piano", fent de Solista Malcolm FRAGER. Fou l'obra imposada al 'Concurs de Piano reina Elisabet' d'aquell any.
1985, Tage NIELSEN estrena a Roma, l'obra "Paessagi" per a dos Pianos.
26.
 735, Mor a Jarrow, l'Historiador i Teòric musical BEDA el Venerable. Va difondre el Cant Gregorià per Anglaterra.
1935, Neix a Rock Island (Illinois), l'Arpista i Professora Susann Mc DONALD.
27.
 1935, Neix a Chicago, el Pianista de Jazz Ramsey LEWIS (noms reals: Thomas THOMAS).
1935, Neix a Barcelona, la Pianista Teresa LLACUNA. Ha enregistrat l'obra completa de Manuel de Falla. 1935, Neix a Clipstone (Anglaterra),el Baix i Cantant d'Òpera Richard (noms reals: Alan Philip Jones) VAN ALLAN.
28.
 1935, Neix a Clipstone (Anglaterra),el Baix i Cantant d'Òpera Richard (noms reals: Alan Philip Jones) VAN ALLAN.
29.

1860, Neix a Camprodón, el Compositor i Pianista Isaac ALBÉNIZ.
1935, Neix a Benesov, prop de Praga, el Violinista, Professor i Compositor Josef SUK.
30.
 1635, Mor a Saragossa, el Mestre de Capella Gaspar CUETO del CAMPO.
1760, Nicola (Antonio) PORPORA estrena a Nàpols, la seva darrere Òpera "Il trionfo di Camilla".
1785, Ignaz Joseph PLEYEL estrena a Nàpols, l'Òpera "Ifigenia in Aulide".
31.
 1885, Joseph Richard ROZKOSNY estrena a Praga, l'Òpera "Cendrillon".
1935, Neix a Tòquio, el Director d'Orquestra Hiroshi WAKASUGI.
1985, Philippe MANOURY estrena a Baden-Baden, l'obra "Instantanes III" per a cinc grups Instrumentals.

Joan ÚBEDA i COMAS

 

ELS  JOVES  DONEN  EXEMPLE

L'11 d'abril, es va oferir al Palau de la Música Catalana un concert per commemorar el Vè Aniversari de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans. Aquesta orquestra va veure la llum l'any 2004 a Mallorca gràcies a l'empenta i dedicació de la Magdalena González; el 2009 es va fundar el Cor Jove dels Països Catalans, que va formar una unitat amb l'orquestra.

Un dels objectius més importants d'aquesta formació musical és la recuperació dels nostres músics i la seva música, i si això és prou lloable encara ho és més el fet que ells són una bona part del futur de la música feta als Països Catalans. Només hi ha una manera d'interpretar aquesta música, que és coneixent-la.Probablement una de les raons de perquè no s'interpreta o s'interpreta tant poc, és que no se la coneix prou.

Respecte del concert, podem dir que va ser excel·lent. La presentació de l'acte va anar a càrrec de Xavier Chavarria, abans director coral i ara presentador de programes de Catalunya Música, i també crític musical.

El concert va començar amb les notes d'Armand Blanquer (Alcoi, 1935 - València, 2005) amb "Tres danses valencianes" , dirigides amb rigor i solvència per Carles Gumí, que va saber extreure el sentit musical de la frescor popular valenciana d'aquest deixeble de Messiaen, especialment en el "Ball de velles" per la seva íntima sensibilitat. A continuació va prendre la batuta en Salvador Brotons per interpretar dos fragments del primer acte de "Canigó" de Jaume Pahissa (Barcelona, 1880 - Buenos Aires, 1969); no descobrirem ara i aquí la importància d'aquest compositor però si que ens lamentarem de no poder escoltar més sovint les seves obres, d'un gran i profund sentit instrumental. En aquest cas es van interpretar la "Sardana de Griselda i Gentil" i la "Dansa dels fallaires", aquesta darrera certament immensa, i encara més amb la qualitat de direcció d'en Brotons. La darrera obra d'aquesta primera part ens va permetre escoltar la música del mallorquí Baltasar Samper (Palma, 1888 - Mèxic, 1966) per mitjà de la seva molt interessant i brillant suite simfònica "Mallorca", a la qual es va afegir el pianista Miquel Estelrich. L'Orquestra va assolir un gran èxit, demostrat pels forts i entusiastes aplaudiments del nombrós públic que gairebé omplia el Palau.

És realment lamentable l'oblit que el nostre país ha tingut, i encara té, de la música que han fet els nostres compositors, d'una qualitat molt sovint comparable a la de molts dels músics que s'escolten habitualment als concerts i les emissores de ràdio i TV (en aquests darrers encara és més improbable atesa la poca dedicació que tenen per a aquest espai musical).

La segona part va estar dedicada a la interpretació de la "Missa de Glòria" de Giacomo Puccini, a la qual es van afegir el Cor Jove de l'Orfeó Català, que dirigeix l'Esteve Nabona; l'Ametsa Gazte Abesbatzaren / Cor Ametsa Gatze, format i dirigit per Jon Aizpuru; i com a solistes el tenor novaiorquès Peter Marsch i el baríton menorquí Lluís Sintes.

No gosarem parlar aquí de la qualitat d'aquesta primerenca obra de Puccini, però sí de la gran interpretació que en van fer tots els actuants d'aquest concert i especialment de la brillant direcció d'en Salvador Brotons, que la va dirigir de memòria, i que va encomanar el seu entusiasme a tots els intèrprets i al públic en general gràcies a la seva seguretat, la seva sensibilitat, la seva força interpretativa i el seu caràcter. A més cal agrair-li el seu entusiasme en la recuperació de la nostra música, prou demostrat ja en un bon nombre d'ocasions. Desitgem ferventment que aquest treball sigui el fruit que recullin els nostres joves i que aquests perseverin en la seva recuperació.

Jordi Gargallo

 

 

UN  NOU  LLIBRE  DE  CANÇONS

 

El grup de recerca Les músiques en les societats contemporànies (MUSC) de la Universitat Autònoma de Barcelona, que coordina el Dr. Francesc Cortès, acaba de publicar un recull amb les 44 cançons catalanes més populars del segle XX: des de l'inici de la Catalunya moderna, època en què s'harmonitzaren la majoria de balades antigues i cançons de Nadal, fins a la Catalunya que mirava el nou mil·leni a ritme de pop rock, passant per les cançons de lluita per les llibertats del país i les melodies d'altres continents que amb els anys hem adoptat i fet nostres.

Cançons que cal saber és un llibre adreçat a tots els públics: a tres generacions de catalans que reconeixeran bona part de les seves vivències personals en aquestes lletres i melodies, als nouvinguts que vulguin conèixer més de prop la cultura del seu país d'acollida i, evidentment, als mestres d'escola que tinguin curiositat per descobrir una mica la història de les cançons que difonen a les aules.

Cada una de les cançons inclou una partitura senzilla i a una sola veu -pensada per a poder ser cantada-, la lletra completa de la cançó i un comentari sobre la seva història. El llibre s'organitza en sis blocs -Balades antigues, La pàtria moderna, El país dempeus, D'ara fa poc, Cançons de Nadal i Del món en català- i s'hi recullen cançons tan diverses com Boig per tu, La santa espina, El testament d'Amèlia, L'Estaca, El dimoni escuat o La vall del riu vermell.

Cançons que cal saber parteix d'una idea original de Roser Oller de Capell i d'una primera publicació que ella mateixa va impulsar, ja fa més de vint anys, quan era mestra de música: Dotze cançons que cal saber. Aquesta nova proposta ha estat promoguda per Jaume Rosell, Claudi Martí, Josep Maria Macip, Francina Vila, Antoni Ros Marbà i la mateixa Roser Oller de Capell i encarregada a un grup de recerca en l'àmbit de la musicologia, una opció encertada que permet crear un diàleg entre societat i universitat i construir ponts que posin a l'abast del públic els fruits de la recerca.

L'equip del grup Les músiques en les societats contemporànies que ha elaborat el llibre ha estat integrat per Francesc Cortès, Anna Costal, Isabel Ferrer, Joan Gay, Gianni Ginesi, Sílvia Martínez, Joaquim Rabaseda i Marisa Ruiz.

Anna Costal Fornells (coord.) et alii (2010): Cançons que cal saber. Barcelona: Pòrtic, Visions, 231 pàgines.