Inici

 

 

EDITORIAL

El desenvolupament del treball diari de la nostra Associació comporta un treball fosc que no es veu, que és força important i del qual sovint no en som prou conscients. Només quan s'han de preparar les informacions que cal presentar a l'assemblea anual s'arriba a copsar la feina feta. Us en donarem una mostra.

Des de final de febrer de 2009 s'ha fet una llista, per penjar-la al nostre web, de més d'un centenar obres.

Han visitat personalment el nostre arxiu 22 estudiosos, però a més hem rebut força peticions per telèfon i per correu electrònic. Per sort, properament podrem comptar amb becaris que podran catalogar el nostre arxiu i per tant aquesta feina serà més activa. Ha ingressat material (partitures, llibres, publicacions, etc.) per donacions de més de 25 persones.

La Biblioteca Nacional de Catalunya ha publicat un llibre amb les cançons escrites pel mestre Joan Balcells, proposta feta per l'Associació amb la col·laboració de l'Orfeó Gracienc i la família del mestre.

Hem ofert 15 concerts en els quals han actuat més de 50 intèrprets, 6 conjunts instrumentals i dues corals. Concerts en què, a més, hem tingut un record per a tres músics de casa nostra com són el tenor Jaume Bachs i Rosses (més conegut com a Angelo Angioletti); el compositor, director i pedagog Joan Baptista Lambert i Caminal, i la compositora i pedagoga Narcisa Freixas i Cruells.

No ens hem oblidat de retre homenatge al mestre Lluís Virgili i Farrà, director de l'Orfeó de Lleida i "alma mater" dels Cursos Internacionals de Direcció Coral i Pedagogia Coral Infantil "Canta i Estima" a la capital lleidatana. Vam lliurar-li el quart guardó "Felip Pedrell" que la nostra Associació va instituir per reconèixer la tasca d'un músic que encara és entre nosaltres.

 

LA  MÚSICA:  UNA  APROXIMACIÓ  A  LA  SEVA  EVOLUCIÓ.  (16è ANY)

E L  B A R R O C  (1 1 1)

E L  B A R R O C  M U S I C A L  E S P A N Y O L  (7 1)

En aquesta tramesa parlarem d'un personatge no massa conegut, però pel que podreu comprovar fou força important, sobre tot en les modificacions que s'introduïen.

509) Andrés de ESCAREGUI MENDIOLA. [Eibar (Guipúscoa), 23-II-1711; Fitero (Navarra) 4-VII-1773]. Mestre de Capella, Organista, Compositor i Arpista. Tal com consta en una Acta Capitular de 1711, fou batejat el mateix dia del naixement. Sembla també que era parent de Fernando de Eguiguren Escaregui, nascut igualment a Eibar, i que fou un músic important en el Santuari de Aránzazu, quin fet explicaria l'existència d'obres del nostre músic en aquell lloc. Amb referència a la seva vida, sabem que fou admès com Infant de Cor de la Catedral de Pamplona l'any 1718. La seva dedicació a la música deuria ésser total, ja que a l'any 1728 és considerat el millor dels músics d'aquella Catedral, al passar a exercir de substitut tan a l'Orgue com a l'Arpa. El mateix any, el Capítol de Pamplona va demanar al bisbe de Calahorra i La Calzada que pogués rebre les Ordres menors, i així tenir dret a una renda eclesiàstica. L'any 1730 va anar a Saragossa a fer oposicions d'Organista a aquella Seu, però no obtingué el càrrec i tornà a Pamplona. Tot i haver estat ja ordenat no tenia cap renda de la Catedral, fins que el 30 de març del mateix any sol·licità la plaça d'Arpista, vacant per la mort del titular, essent-li concedida per majoria de vots, tenint dret a un sou de 20 ducats, demanant-li també que fes de segon Organista en absència del titular Andrés Gil. El càrrec d'Arpista el tingué de 1730 a 1738. No es coneix quan fou ordenat sacerdot, però a finals de l'estiu de 1731, tornant de veure els seus pares, se li concedí una capellania que estava vacant, deixant de cobrar els 20 ducats que fins aleshores tenia assignats. També el mateix any fou nombrat membre d'uns tribunal d'oposicions per a Organista de San Juan de Estella, feina que li ocupà sis dies, i pels que cobrà 36 ducats. Amb tot, la situació econòmica del nostre músic no era massa favorable, ja que a l'haver de cuidar de la seva mare que era pobra, els recursos que obtenia no eren suficients, i el de 4 de febrer de 1735 demanà ajuda al Capítol. La solució que el Capítol trobà fou la de passar quatre Infants de Cor a casa seva, cobrant per això 30 ducats anuals, que foren descomptats del Mestre de Capella, Miquel Valls, que era el que es cuidava dels Infants. Havent notat deficiències en l'actuació del Mestre de Capella, el Capítol encarregà a l'Organista Andrés Gil i a ESCAREGUI que fessin ells les composicions necessàries per les festes que s'haguessin de celebrar, i així fou com comença a tenir càrrecs de responsabilitat. A la mort de Miquel Valls l'any 1738, el sol·licità la plaça vacant, i el Capítol, sense haver de fer oposicions, li concedí el càrrec el dia 6 de març d'aquell any, amb un augment de 50 ducats. En la nova situació, Gil fou només Organista, i ESCAREGUI, amb 27 anys, Mestre de Capella, amb més autoritat musical que Gil, però a aquest li fou assignat un augment de 100 ducats. Els mèrits del nou Mestre de Capella eren notables, encara que no tothom els hi reconeixia. Seguint el costum de la Catedral de Pamplona, cada any un dels músics era l'encarregat de l'economia capitular, i a l'any 1739 li tocà a ESCAREGUI fer aquesta feina, cosa que ell no volia acceptar, però li tocà fer-ho. En l'aspecte musical, els problemes que tingué foren ocasionats per haver introduït el nou estil musical que ja es començava a imposar a Europa, essent acceptada la nova estètica molt a poc a poc. Amb tot, sempre va poder comptar amb el vist i plau del Capítol. També sorgiren algunes dificultats a l'hora d'educar musicalment els Infants de Cor, encara que no arribaren a ésser greus, ja que només feien referència al seu comportament a les hores de classe. A l'entorn de 1770 se li començà a notar una certa pèrdua de facultats, i per això demanà la jubilació el 1 de març de 1771 essent-li concedida, però tan sols en el que era servei i assistència al Cor i als Oficis, i no a les funcions de la Capella de Música, ja que en aquella Catedral no s'eximia d'aquestes últimes. Quan el 14 d'agost de 1772 exposà al Capítol que tampoc podia fer aquestes funcions, aquest decidí rellevar-lo definitivament, i nombrar substitut a Juan Antonio Múgica, que aleshores era Mestre de Capella de la Col·legiata de Tudela, i a més havia estat Infant i alumne d'ESCAREGUI, i capellà de la Catedral pamplonesa. Múgica ho acceptà a condició de cobrar 200 pesos anuals com a pensió perpètua, cosa a la que el Capítol no ho acceptà. Per aquest motiu es deixà el càrrec en suspensió el 4 de setembre de 1772, estant a l'espera de que tornés ESCAREGUI a la ciutat, ja que en aquells dies no hi era, per a prendre una decisió definitiva. Però això no va poder ésser, ja que ESCAREGUI morí a Fitero sense haver tornat a Pamplona. Les seves despulles si que hi tornaren, essent enterrat a la parròquia de San Juan Bautista de la capital navarresa per la Hermandad de San Pedro. Fent referència a les obres que composà, se'n conserven 42 en diversos llocs, però la majoria a la Catedral de Pamplona, encara que quatre d'elles són dubtoses. Resumint, doncs, ultra Pamplona sis obres es troben al Santuari d'Aránzazu; tres a l' 'Arxiu P. Donostia' de Lecároz (Navarra); tres a la Col·legiata de Roncesvalles; una a la Catedral de Toledo; una al Monestir de El Escorial. La majoria de les seves composicions són a 4 veus, amb acompanyament o sense, tan si són en llatí com si són en castellà. D'algunes altres peces esmentarem la forma que tenen. Té una Misa sencilla a 5 voces, amb Arpa i Orgue amb baix xifrat; tres Magnificat: un a 6 veus i Violíns; i dos a 8 veus amb acompanyament; tres Salms: un a 4 veus; un a 8 veus; i un a 6 veus. Tot i que, com ja hem dit abans, ESCAREGUI havia anat introduint el nou estil musical que aleshores començava, fou ell un dels músics que recolzà l'obra Música canónica, motética y sagrada de l'Organista de Tarazona Juan Francisco de Sayas, en la que es defensava l'estil barroc fins aleshores vigent. De tot plegat, emperò, es pot deduir que el nostre músic encara fou un músic barroc.

Aquest ha estat el Compositor del Barroc espanyol de qui hem parlat en aquesta tramesa, donant-lo a conèixer quan potser per a molts era un desconegut. Sempre val la pena aprendre coses noves.

Joan ÚBEDA i COMAS.

 

C E N T E N A R I S  d e l  M E S  d ' A B R I L  d e  2 0 1 0

2.
1910, Neix a Lisboa, el Pianista i Compositor Jorge Croner de VASCONCELOS.
3.
1710, Francesco MANCINI estrena a Londres, l'Òpera "Hydaspe fedele".
1910, L'Empresari Giulio GATTI-CASAZZA es casa amb la Soprano Frances ALDA.
1910, Mor a Barcelona, el Pianista, Professor, i Director de la Banda municipal, i de Sarsueles, Òperes i Corals Celestí SADURNÍ i GURGUI.
6.
1910, Gustav HOLST (noms reals: Gustavus Theodore von Holst) estrena a Londres, l'obra "A Somerset Rhapsody", Op. 21/2.
1910, Jean SIBELIUS estrena a Helsinki, dirigint ell, l'obra "Le Lézard" per a Violí i Quintet de Corda, Op. 8, sobre un text de M. Lybech.
8.
1810, Mor a Bath, el Cantant Castrat i Compositor Venanzio RAUZZINI.
1910, Neix a Copenhaguen, el Musicòleg Nils SCHIORRING.
9.
1810, Mor a Las Palmas, el Violinista i Mestre de Capella José PALOMINO.
1810, Michael UMLAUF estrena a Viena, el Ballet "Das eigensinnige Landmädchen".
1910, Neix a Lecce (Itàlia), la Mezzosoprano i Cantant d'Òpera Cloe ELMO.
10.
1910, Neix a Los Ángeles, el Pianista i Professor Leonard SHURE
12.
1710, Neix a Bitonto (Itàlia), el Castrat CAFFARELLI (noms reals: Gaetano MAJORANO).
1910, Julius BITTNER estrena a Viena, l'Òpera "Der Musikant".
13.
1810, Neix a Cadenet (F), el Compositor Felicien (- César) DAVID.
1910, Mor a Leipzig, el Constructor de Pianos Julius (Ferdinand) BLÜTHNER.
1910, (Olaf) Wilhelm PETERSON-BERGER estrena a Estocolm, l'Òpera "Arnljot".
15.
1710, Bateig a Brussel·les, de la Ballarina Marie-Anne CUPIS de CAMARGO.
1910, Selim PALMGREN estrena a Turku (Finlàndia), l'obra per a Orquestra "Ode to Peace".
17.
1910, Emilio NERINI estrena a París, el Drama líric "Le Soir de Waterloo".
18.
1910, Neix a Melbourne, la Soprano i Cantant d'Òpera Sylvia (Gwendoline Victoria) FISHER
20.
1910, S'estrenen a París, les següents obres: (Achille-) Claude DEBUSSY l'obra per a Piano "D'un cahier d'esquisses", fent de Solista Maurice RAVEL; Gabriel FAURÉ el cicle de Cançons "La chanson d'Ève"; i (Joseph) Maurice RAVEL l'obra per a Piano "Ma Mere l'Oye", que són cinc peces infantils per a Piano a 4 mans, dedicades a Christine Verger de 6 anys i a Germaine Durant de 10 anys, i foren elles les que ho interpretaren.
23.
1910, Eduardo SÁNCEHZ de FUENTES estrena a l'Havana, l'Òpera "La Dolorosa".
25.
1910, (Carl Henrik) Ludolf NIELSEN estrena a Copenhaguen, la "Sinfonia nº 2", Op. 19.
26.
1910, Neix a Estocolm, el Compositor (Sigurd Christian) Erland von KOCH.
28.
1710, Mor a París, el Violinista Jean-Baptiste ANET.

Joan ÚBEDA i COMAS.

 

ELS  NOSTRES  CONCERTS

Només us parlarem d'un dels concerts del mes de març, ja que quan es faci el concert de Diumenge de Rams aquest butlletí ja serà a la impremta.

El concert que volem comentar és el que ens van oferir els deixebles de la professora Ludovica Mosca, de l'Escola de Música Juan Pedro Carrero, de Barcelona: Ferrán Martí, Cristina Vázquez i Claudia Dubé. Tots tres mostren clarament l'alt grau de docència i acurat treball de la bona amiga Ludovica Mosca, amb unes interpretacions ben treballades no tant sols des del punt de vista tècnic sinó també de l'artístic i interpretatiu. Hi ha dos punt que m'agradaria remarcar, un és la interpretació de la Cristina Vázquez (que resideix a Galícia i assisteix a les classes de la Ludovica) d'una obra de la compositora gallega G. Rodríguez Gil, que va mostrar així el seu interès per la recerca; i l'altre punt és la important progressió de la Claudia Dubé, a la qual hem vist créixer musicalment gràcies a les diverses ocasions, tot al llarg dels anys, en què ha actuat en els nostres concerts.

A la segona part vam poder gaudir de la magnífica actuació del professor de la mateixa escola, Paulo Kolb, al qual sortosament ja hem pogut escoltar en d'altres ocasions. Va donar, una vegada més, la mostra de professionalitat que caracteritza l'Escola Juan Pedro Carrero. Els alumnes que havien d' intervenir en aquest concert no van poder fer-ho per diversos motius d'última hora i en Paulo Kolb, d'acord amb el director de l'escola Jordi Farrés, es va oferir a substituir-los. Cosa que li agraïm molt.

Jordi Gargallo

 

EN  L'ANIVERSARI  DE  DOS  MÚSICS

Aprofitant els aniversaris dels músics de casa nostra hi ha, almenys, dues coses a fer: (1) donar a conèixer les dades que en tinguem i (2) procurar que la seva obra es pugui estudiar i interpretar. Només així podrem fer-nos una idea clara del que ha estat la nostra vida musical i del patrimoni que tenim en aquest terreny (i, el que és més important, adquirir sentit crític). En aquest cas, i pel que ara pertoca, voldríem donar quatre notes biogràfiques de dos músics de Vilafranca del Penedès de qui enguany s'escau l'aniversari (del seu naixement o de la seva mort).

L'organista Ramon Gili Vidal


Fa 125 anys moria a Vilafranca del Penedès el compositor i organista Ramon Gili Vidal (1815 - 1885). Els seus primers estudis musicals els va fer a l'Escolania de Montserrat entre els anys 1826 i 1831. Després d'estudiar harmonia, fuga i orgue a Montserrat amb Jacint Boada i Benet Brell (i on conegué amb cura l'obra de Narcís Casanovas i d'Antoni Soler) estigué d'organista a la Basílica de Santa Maria i al Monestir de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès (1836 - 1838) i, de seguida, es va començar a dedicar a l'educació musical: l'any 1838 ja el trobem com a professor de solfeig al Liceo Barcelonés.

Ramon Gili exercí com a pianista al Teatre del Liceu i al dels caputxins de Barcelona i l'any 1854 és director "de la classe del Liceu Lírico-dramàtic de Barcelona".

A banda d'organista i de professor de música, també exercí com a compositor. La seva primera Missa de réquiem es va cantar a l'Església del Bon Succés de Barcelona, va escriure un Benedictus, diversos Motets i uns Goigs a la Verge de Montserrat; i a l'Arxiu Musical de VINSEUM s'hi conserven algunes obres de quan ja era organista a la catedral de Barcelona.

Tot i que va centrar la seva activitat a la Ciutat Comtal, mai no va perdre el contacte amb Vilafranca. Va tocar el violí a la Capella de Música de Santa Maria. A principis de la dècada del 1830 quan n'era director Agustí Blanch. I, a més, en aquesta institució musical també hi va actuar el seu fill Fèlix Gili substituint al seu pare.

El director Antoni Insenser i Bertran

Enguany també fa cent anys que moria a Vilafranca del Penedès el director i compositor Antoni Insenser i Bertran (1858 - 1910): deixeble de Fèlix Torner que l'any 1881 fundà l'Acadèmia Artística La Violeta i que va ser el primer en estudiar i recollir la música del folklore penedesenc (essent, en aquest terreny, el mestre de Francesc de Paula Bové).

Insenser era un burgès amarat i vinculat als ideals corals i estètics de l'Orfeó Català que organitzava vetllades literàriomusicals a casa seva, que tenia relació amb Enric Granados i que va escriure algunes obres vocals (per exemple l'Himne a Vilafranca amb lletra d'Eduard Vidal i Valenciano). Un personatge inquiet guiat pel romanticisme i pels ideals wagnerians que entre altres càrrecs va ser vocal de la Cambra Oficial Agrícola del Penedès .

A casa seva i conjuntament amb la seva esposa Teresa Gili va organitzar durant anys les "Vetlles musicals": sessions de literatura i de música en què hi van participar Pau Casals, Matthieu Crickboom i Enric Granados. I és que Insenser va ser un activista cultural, publicà treballs sobre folklore i sobre l'economia del vi i va escriure algunes obres ballables per a piano, caramelles per a cor i conjunt instrumental, un Salve Regina per a quatre veus masculines..., i va ser un dels primers autors en harmonitzar i publicar una versió de Els segadors per a piano.

Joan Cuscó i Clarasó

**********

ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS

AUDITORI CULLELL I FABRA

LA VEU DE L'AMOR

MÒNICA LIZANDRA
mezzosoprano

ALFONS MIRÓ
piano

Obres de: Mompou, Massià, Pérez Simó, Zamacois, Toldrà, Balcells i Cohí Grau (estrena)

CENTRE SANT PERE APÒSTOL
Sant pere més Alt, 25, Barcelona

Dilluns 12 d'abril de 2010 a les vuit del vespre

ENTRADA LLIURE

********

CONCERT  A  LA  BIBLIOTECA  DE  CATALUNYA

El passat 21 de març la Biblioteca de Catalunya va acollir un concert entranyable i interessant. La Coral Llebeig, de Sant Pau d'Ordal, oferia un concert singular, una representació extractada de l'òpera "CANIGÓ", d'Antoni Massana, inspirada en els textos del poema de Jacint Verdaguer adaptats per l'obra pel poeta Josep Carner.

Es tracta d'escollits fragments poètics, llegits per Lluís Ràfols, fragments corals interpretats per la Coral Lleveig, i la participació dels solistes Bet Forn, Lurdes Tort, Gisela Flasche i Jaume Vendrell, acompanyats al piano i al teclat per Xavier Sabaté, i dirigits per Lluís Vallès, que en feu les adaptacions musicals i la selecció dels versos.

Reeixida actuació del conjunt de participants que ens permeteren recuperar alguns fragment d'aquesta interessant obra del pare Massana que malauradament no es representa gairebé mai; i és lamentable doncs aquest petit tast ens va permetre als que no l'havíem pogut escoltar la bellesa d'una música que mereix ser coneguda per tothom (més val no recordar en quines condicions i motius havia estat representada).

L'harmonització de les cançons populars "Muntanyes del Canigó" i "Muntanyes regalades" que, primer per separat i més tard conjuntades les dues mostren una obra impecable i de gran solidesa.

Cal felicitar amb en Lluís Vallés per la seva gosaria en endegar aquest tipus de projectes (que no és el primer i de ben segur que no serà l'últim) i per portar-lo també a Barcelona doncs ens ha permès poder participar com a públic.

També cal felicitar a la senyora Dolors Lamarca, directora de la Biblioteca, per la seva sensibilitat en acollir projectes com aquests i que permet, a més de mostrar el molt i important que hi ha a la Biblioteca, poder-los posar a l'abast de tothom. Gràcies.

 

PRESENTACIÓ  DE  PARTITURES  CATALANES

El dimarts 23 de març, al Conservatori Municipal de Música de Barcelona es van presentar una nova col·lecció de partitures amb el nom de "Piano català contemporani", editades per Dinsic.

L'acte va ser obert pel director del Conservatori, el senyor Albert Llanas, i presentat per la directora de Dinsic, Publicacions Musicals, la senyora Francesca Galofré, la professora del Conservatori, la senyora M. Rosa Ribas, que ja fa anys que va iniciar aquest projecte, i la senyora, i bona amiga, Ludovica Mosca, que, ha més de gran pianista i pedagoga, ha fet la delicada i molt bonica il·lustració d'aquesta col·lecció.

La col·lecció la formen 10 obres per a piano de compositors catalans del segle XX com M. Rosa Ribas, Josep M. Mestres Quadreny, Carles Guinovart, Lluís Gàsser, Albert Llanas, Jesús Rodríguez Picó, Antoni Olaf-Sabater, Jordi Vilaprinyó, Joan Albert Amargós i Mercè Torrent.

En la presentació d'aquesta col·lecció, que es vol anar ampliant, i en una sala amb una nombrosa representació dels músics actuals, el pianista José Manuel Gesto va interpretar dues d'aquestes obres, "El ressó de les campanes" de Jordi Vilaprinyó, i "Ostinato" de Joan Albert Amargós; que van rebre molt i calorosos aplaudiments, tant per la composició d'aquestes obres com per la interpretació de les mateixes, el que van agrair els dos autors representats i que assitien a quest acte.

Aquest és un projecte molt interessant que cal aplaudir i encoratjar doncs és molt important que la nostra música recuperi el lloc que mai havia d'haver deixat, més per pròpia desídia que per manca de qualitat.

Jordi Gargallo

*********

ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRESTORS

AUDITORI CULLELL I FABRA

ORQUESTRA DE CAMBRA DE VIRTÈRLIA

FRANCESC LLONGUERES
Director

Obres de: Warlok, Turull, Britten, Falla, López-Gavilán i Pau Casals

CENTRE SANT PERE APÒSTOL
Sant Pere més Alt, 25, Barcelona

Dilluns 26 d'abril de 2010 a les vuit del vespre

ENTRADA LLIRE

********

SINGULARITATS  MUSICALS  DEL  MES  D'ABRIL  DE  2010

1.
1735, G. F. HÄNDEL estrena al Covent Garden de Londres, la revisió de l'Òpera "Athalia".
1785, W. A. MOZART acaba a Viena, l' "Andante per a Violí i Orquestra en La Major" (K. 471), obra perduda.
1960, Svend Erik TARP estrena a Copenhaguen, el Ballet "L'Ombra", tret de Hans Christian Andersen.
2.
1785, (Maria) Luigi (Carlo Zenobio Salvatore) CHERUBINI estrena al King's Theatre de Londres, l'Òpera "La finta principessa".
3.
1935, Gian Francesco MALIPIERO estrena a Roma, el "Concert per a Piano nº 1".
1935, Gardner READ estrena a Rochester, l'obra "4 Nocturns" per a Veu i Orquestra
4.
1785, Neix a Frankfurt, la Poetessa i Compositora de Lied Bettina (Elisabeth) BRENTANO.
1935, Bernard ROGERS estrena a Rochester (Nova York), l'obra per a Orquestra "Once upon a Time" (5 contes de fades per a petita Orquestra).
1935, David VAN VACTOR estrena a Chicago, el "Concerto grosso" per a 3 Flautes, Arpa i Orquestra.
1935, Dimitri (Dmitrievitx) XOSTAKOVITX estrena a Leningrado, el Ballet "Le Ruisseau clair", Op. 39
5.
1885, S'estrena a Karlsruhe, l'Òpera inacabada de (Jacques-François-) Fromental (-Elie) HALEVY (cognom real: Levi) "Noé", que havia acabat Georges BIZET, i li havia donat el nom de "Le Déluge".
1935, Veselin STOÏANOV estrena a Sofia, l'Òpera "El regne de les dones".
1960, John BECKWITH estrena a Toronto, l'Òpera de Cambra "Night Blooming Cereus".
6.
1660, Neix a Geising (D), l'Organista, Musicògraf i Compositor Johann KUHNAU.
1835, Neix a Barcelona, el Compositor i Mestre de Capella de la Catedral José MARRACO.
1885, Neix a Arcachon (F), l'Arpista, Professor i Compositor (Léon) Carlos SALZEDO.
7.
1860, Neix a Bela Crkva (Txecoslovàquia), el Violinista i Compositor Rudolf NOVACEK:
1935, Neix a Zuric, l'Organista, Director d'Orquestra i Compositor Johannes SOMARY.
8.

1935, Bela BARTOK estrena a Washington, el "Quartet de Corda nº 5".
1935, Robert Russell BENNETT estrena a Nova York, l'Òpera "Maria Malibran".

9.

1835, Neix a Simtura (Suècia), la Soprano, Cantant d'Òpera i Compositora Eleanora WIGSTRÖM (casada: Petrelli).
1935, Neix a Salmi (Finlàndia), el Compositor Aulis SALINEN.
1960, Mor a Londres, el Compositor i Pianista Arthur BENJAMIN.
1960, Xavier MONTSALVATGE estrena al Palau de la Música de Barcelona, el "Cant espiritual".

10.
1860, El Baríton Jean-Baptiste FAURÉ debuta al Covent Garden de Londres, fent el rol de 'Hoël'.
1935, Ralph VAUGHAN WILLIAMS estrena a la BBC de Londres, dirigint Sir Adrian Boult, la "Simfonia nº 4 en Fa menor".
1935, Mor a Madrid, el Compositor i Director d'Orquestra Ricardo VILLA.
1960, Riccardo MALIPIERO estrena a la Universitat de Florida (Miami), la "Simfonia nº 3".
11.
1735, Neix a París, el Violinista i Compositor Pierre (-Nicolas) HOUSSET, conegut com 'LA HOUSSAYE'. 1835, Frantisek Jan SKROUP estrena a Praga, l'Òpera "Le Mariage de Libusa".
1960, Mor a San Sebastián, l'Organista, Compositor i Professor Luis URTEAGA.
1985, Vaclav FELIX estrena a Praga, l'Òpera "Mariana".
1985, Julián ORBÓN de SOTO estrena a Dallas, la "Partita nº 4" per a Piano i Orquestra.
12.
1935, David Stanley SMITH estrena a Boston, dirigint ell, l'obra per a Orquestra "Epic Poem".
1985, Dominik ARGENTO estrena a Saint-Paul, l'Òpera bufa "Casanova's Homecoming".
13.

1935, Riccardo PICK-MANGIAGALLI estrena a San Remo, la música de dansa "Variazioni coreografiche".
1985, Vincent (Ludwig) PERSICHETTI estrena a Filadèlfia, l'Òpera en dos actes "Parable XX: The Sybil".

14.
1860, Giovanni von ZAYTZ (nom real: Ivan Zajc) estrena a Fiume, l'Òpera "Amelia, ossia Il Bandito". 1985, Gordon MUMMA estrena a Ann Arbor (Michigan) l'obra "Epifont" (Spectral Portrait in memoriam George Cacioppo) amb música electro-acústica amb Banda magnètica.
1985 , Stanojlo RAJICIC estrena a Belgrad, l'Òpera "Nits blanques".
15.
1660, Mor a Bergamo, l'Organista, Tiorbista i Compositor Francesco Mª BAZZINI.
1885, Neix a Breslau, el Director d'Orquestra Otto KLEMPERER.
1960, Louis GESENSWAY estrena a Filadèlfia, l' "Ode to Peace" per a Orquestra.
1985, Leopold SPINNER estrena a la BBC de Londres, la "Simfonia de Cambra".
16.
1735, G. F. HÄNDEL estrena amb gran èxit al Covent Garden de Londres, l'Òpera amb Ballet "Alcina", en la que hi fa el primer rol masculí el Castrat Contralt Giovanni CARESTINI, encara que el públic s'escandalitza del vestuari de la Ballarina Maria SALLE, que decidí no tornar més a Anglaterra.
1935, Philip Greeley CLAPP estrena a Iowa City, dirigint ell, l'obra "A Chant of Darkness" per a Cor i Orquestra, amb text de Helen Keller.
1960, Jonathan (Britton) ELKUS estrena a Bethlehem (Pennsylvania), l'Òpera "The Outcasts of Poker Flat".
1960. Charles (Louis) STROUSE estrena a Nova York, la comèdia musical "Bye Bye Birdie".
17.
1885, Neix a París, el Compositor Pierre CAMUS.
1935, Neix a Berlín, la Soprano i Cantant d'Òpera Anja SILJA (nom complet: Anja Silja Regina Langwagen)
18.
1885, (Paul-Marie-Theodore-) Vincent D'INDY estrena a París, l'obra "Lied", Op. 19, per a Violoncel i Orquestra.
1885, Piotr Ilich TXAIKOWSKI estrena a Moscou, l' "Himne en honor dels sants Ciril i Metodi" per a Cor a Capella.
1985, Morton GOULD estrena a Chicago, el "Concert per a Flauta".
19.
1660, Neix a Brihuega (Guadalajara) (E), el Compositor Sebastián DURÓN.
1985, (Peter) Alexander GOEHR estrena a Duisburg, l'Òpera "Behold the Sun" en versió alemanya amb el nom de "Die Wiedertäufer".
1985, David LANG estrena a Cleveland, dirigint Hans Werner HENZE, l'obra per a Orquestra "Eating Live Monkeys".
20.
1785, W. A MOZART acaba a Viena, la Cantata "L'Alegria maçònica" en Mi bemoll Major, (K. 471) per a Tenor, Cor d'Homes i Orquestra.
1835. John THOMSON estrena a Londres, l'obra "The Shadow on the Wall"
1960, Knudage RIISAGER estrena a Nova York, el Ballet "La Dame de la mer".
1985, Alfred (Garrievitx) SCHNITTKE estrena a Moscou, el "Concerto grosso nº 3" per a 2 Violíns i Orquestra de Cambra.
21.
1985, Giacomo MANZONI estrena a Milà, l'obra per a 9 Instruments "Die Strahlen der Sonne..."
1985 , Ronald (Christopher) PERERA estrena a Groton (Massachusets) l'obra "The Canticle of the Sun" per a Recitador, Cor i Instruments sintetitzats numèricament
22.
1685, Mor a Roma, el Contratenor i Compositor Mario SAVIONI.
1860, Neix a Lubaczow (Polònia), el Tenor i Cantant d'Òpera Aleksander BANDROWSKI-SAS, conegut amb el sobrenom de 'Brandt'.
1885, Antonin (Leopold) DVORAK estrena a Londres, dirigint ell, la "Sinfonia nº 7 en Re menor", Op. 70, que abans havia estat la 'Simfonia nº 2'.
1935, Neix a Crescentino, prop de Torí, la Contralt i Cantant d'Òpera Fiorenza COSSOTTO.
1960, Claude (Adonai) CHAMPAGNE (cognom real: Desparois) estrena a Toronto, l'obra "Altitude" per a Cor, Orquestra i Ones Martenot.
23.
1685, Mor a Venècia, el Compositor i Mestre de Capella de la Catedral de St. Marc Natale MONFERRATO, essent substituït per Giovanni LEGRENZI.
1835, Johann Peter Emilius HARTMANN estrena a Copenhaguen, l'Òpera "Els Corsaris".
24.
1785, W. A. MOZART estrena a Viena, en un banquet de la Lògia maçònica "L'Esperanza coronada" la Cantata "L'Alegria maçònica" per a Tenor, Cor d'Homes i Orquestra (K. 471) que havia acabat quatre dies abans, i és aquest el darrer dia que es veu MOZART amb el pare, ja que aquest marxà cap a Salzburg, i es veieren mai més.
1860, Bedrich SMETANA estrena a Göteborg, el "Poema simfònic segons Shakespeare", amb un arranjament fet per a 4 Pianos.
25.
1885, S'estrena a París, de manera pòstuma, l'Òpera de Victor (nom real: Felix Mª) MASSÉ "Una nit de Cleopatra".
1935, Robert Russell BENNETT estrena a Filadèlfia, l'obra "Adagio eroico".
1935, (Gustav Heinrich Ernst Martin) Wilhelm FURTWÄNGLER accepta tornar a dirigir l'Orquestra Filharmònica de Berlín, després de 4 mesos d'haver-ho deixat, havent fet les paus amb els nazis, encara que no de manera fàcil.
1935, Anton (Friedrich Wilhelm) von WEBER estrena a Londres, l'arranjament que havia fet del 'Ricercare 6' de l' "Ofrena musical" de J.S. Bach.
26.
1835, Neix a París, el fabricant d'Arquets François (Xavier) TOURTE, conegut com 'Stradivarius de l'arquet'.
1860, Fabio CAMPANA estrena al Her Majesty's Theatre de Londres, l'Òpera "Almina".
27.
1960, Milko KELEMEN estrena a Zagreb, l'obra "Konstelacije" per a Orquestra de Cambra.
28.
1985, Christoph DELZ estrena a Witten, el "Quartet de Corda".
29.
1960, La Compositora Vivian FINE estrena a Nova York, la música d'escena "Alceste".
1960, Robert SUTER estrena a Lugano, l'obra per a Orquestra de Cambra "Lyrische Suite".

Joan ÚBEDA i COMAS

 

ORQUESTRA  SIMFÒNICA  DE  SANT  CUGAT

El 19 de març vaig poder assistir al concert de l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat del Vallès, amb la col·laboració de membres de la Jove Orquestra Simfònica del Baix Llobregat, dirigits pel mestre Josep Ferré. Per celebrar els 20 anys de l'orquestra, el concert es va dedicar a la música d'Igor Stravinsky, de coetanis seus i de músics que ell admirava. Així vam poder escoltar un octet de vent que va interpretar una obra de Mozart, l'orquestra ens va oferir obres de Britten, Puccini i Copland, i va finalitzar amb la difícil interpretació del ballet "Petrushka" d'Igor Stravinsky.
Excel·lent inauguració d'aquests vint anys d'història de l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat amb un interpretació magnífica que va rebre els merescuts aplaudiments del nombrós públic assistent. MOLTES FELICITATS !

Jordi Gargallo

 

HEM REBUT.....

EUFONÍA núm. 48 (Enero, febrero, marzo 2010) .- En aquesta ocasió el treball està dedicat a "Música y medicina". Tema suggerent i ple d'interès per les repercussions que comporta en l'exercici i el desenvolupament de les funcions personals i laborals del músic. Els apartats temàtics d'aquest volums són els següents: "Espada y psique", de Susanne Elsensohn; "Aspectos de las enfermedades funcionales y estructurales de la espalda en los músicos", signat per Stephan P. Scharf; "Sindrome de sobrecarga en las manos", d'Urban Diethelm; "Aprieto los dientes y salgo adelante", de Joachim Lahme; "Cómo reacciona la mente al sestrés", escrit per Lutz Jäncke; "Kinesiología", de Pia Bucher; "Enseñanza de instrumentos y medicina musical", de la Sylvia Schwarzenbach; "Evaluación de un nuevo concepto de educación corporal para las escuelas de música", per Jaume Rosset, Betlem Gomila i Carles Riera; "¿Estar elástico o ser elástico? La mejor herramienta para un óptimo rendimiento", d'Alfonso Borragán; "Prevención de lesiones del músico con el método pilates", escrit per Juan Bosco; "Miedo escénico", de la mà de Karin Rosenfeld; "Educación musical formal y no formal en el G9" de la Mª Elena Riaño; "Algunas aplicaciones avanzadas de la rueda armónica", per Luis Nuño; i acaba amb una "Entrevista a Violeta Hemsy de Gaiza" portada aterme per Pep Alsina.

WAGNERIANA núm. 72, Enero 2010 .- La publicació nacional d'aquest trimestre porta els treballs que a continuació detalle: "Bruder Lustig, de Siegfried Wagner", per C. Fr. Glasenapp; "La intemporalidad del "Anillo", d'en Speight Jenkins; la Fanny da Rosa ens parla de la novetat editorial "Josep Mestres Cabanes"; les traduccions han estat a càrrec de la Rosa Maria Safon. Segueix un ampli resum de les nombroses publicacions rebudes i un conjunt de notes i comunicats sota el títol de "Desde el mundo wagneriano".

LA CIRCULAR (del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya) núm. 148 (gener-febrer-març 2010) .- Després de la "Opinió Editorial", que signe Mª Mercè Argüelles, ens presenta, en l'apartat "Notes del SCIC" articles sobre "Assemblea General d'Europa Cantat", comentat pel Toni Gálvez; "III Trobada d'Experts de la Mediterrània", per Maria Martorell; "Viatge d'estudis a Finlàndia", per la Maritxell Montserrat; "Setmana Cantat a Vic", "El tauler del SCIC". El monogràfic el dedica al tema "La partitura, usos i abusos", amb treballs de la Núria Tura, Ester Bonal, Glòria Coma, Xavier Puig i Joaquim Miranda; "Ja fa temps que en parlem ..." amb comentaris de la Maria Drets, Georgina Berge, Antoni Jonquera, Kennet H. Philips i Marie-Noëlle Maerten. Mª Mercè Argüelles, Ariadna de Casacuberta i Montserrat Gual conversen amb ... "David Azurza". Segueixen comentaris sobre les activitats de les corals del SCIC per Montserrat Terrades, Maria Guxens, Eulàlia Galofré, Rafel Ausina, així com articles diversos signats per Ariadna de Casacuberta, Marina Velázquez, Laia de las Heras, Erola Ramis i Maya Shavit.