Inici

 

 

 

 

EDITORIAL

Des d'aquest pòrtic volem fer una crida a tots els nostres socis i seguidors, als primers per demanar-los que divulguin la nostra tasca entre amics i companys per tal de que aquests i aquestes ens acompanyin com a nous associats, i als segons que formin part de la nostra associació amb la mateixa voluntat de participació.

Corren temps difícils per a tothom i ningú n'es una excepció. La tasca de difusió de la música que portem a terme, concerts, butlletí Vibracions, pàgina web, socialització i enriquiment del nostre arxiu es porta a terme gràcies a la voluntarietat de diverses persones, però els lloguers, confecció i distribució del "Vibracions", la programació dels concerts, comporten despeses i cada dia són més altes. Certament que rebem alguns ajuts per part de les administracions, però no són suficients i en el futur poden ser encara menors.

Un dels motius dels nostres concerts és donar l'oportunitat a joves estudiants de música a que les seves actuacions siguin part de la formació que reben, doncs els hi permet tenir un públic atent i això ens sembla important; també cal agrair la seva participació a tots els professionals que desinteressadament col·laboren en la difusió de la música.

Una motivació important del nostre ideari ha estat sempre la redescoberta dels nostres músics. Es per aquest motiu que el treball en el nostre arxiu és molt important doncs retrobar la seva personalitat i la seva música és fer-los reviure. Són moltes les persones d'aquí i de l'estranger que fan consultes i recerca en el nostre arxiu i això ha permès redescobrir obres interessants que dormien en els calaixos i els prestatges dels armaris, i esperem i desitgem que seran molts més els que podran reviure en el futur.

Es per això que demanem un esforç doncs com més serem més podrem i la música be s'ho val.

 

E L  B A R R O C  (110)

E L  B A R R O C  M U S I C A L  E S P A N Y O L  (70) 

Aquests són alguns dels noms nous que tenim.

506) ERDOIZA [ALDOIZA o HERDOIZA], Santiago de. S. XVIII. La diversitat de possibles cognoms d'un mateix personatge dóna lloc a identificar també persones diferents. Del nostre músic el que sembla més segur és que fou Tenor a la Catedral de Toledo (1715-1716), a la Catedral de Pamplona (1716-1721), passant després a Elorrio, on residia la seva mare, i possible lloc de la seva naixença. Hi ha també dades d'un Mestre de Capella de cognom 'Herdoiza', en actiu en el País Basc l'any 1722, sense saber a quina localitat exercia la seva feina. També es coneix que un 'Erdoiza' Orguener, havia reparat Orgues de diferents localitats basques, però ho havia fet entre els anys 1760 i 1785. Pel que he tingut a les mans, no hi ha indicis clars per a dir de quin 'Erdoiza' es tracta en cadascun d'ells. A més, per acabar de fer les coses més difícils, a l'Arxiu del Santuari d'Aránzazu hi ha dues obres, una 'Lamentació' i un 'Miserere', a nom d' 'Herdoiza' amb dades de 1722 i 1732. De tot plegat, poques conclusions en podem treure, però almenys sabem que, allà on fos, hi hagué algun músic amb aquest cognom.

507) ERREA de TAFALLA, Miguel. Segle XVII. Mestre de Capella. Tot i les poques dades que hi ha podem dir que fou Mestre de Capella de la Catedral de Pamplona l'any 1617, i que l'any 1627 va composà un Auto amb aquest títol Ínclito apóstol de la cristiandad moderna y navarro el más esclarecido de la historia, que és per a Solistes, Cor i Orquestra, amb motiu de la proclamació del patronatge de Sant Francesc Xavier per les Corts de Navarra.

508) ESCALADA, Francisco. [+ Madrid, 31-I-1680] Mestre de Capella. No es coneix el seu lloc de naixement, ni tampoc es sap on féu el seu aprenentatge musical, ni amb qui, però si sabem que en el 1658-1659 era Mestre de Capella de la Catedral de León. L'any 1661 tenia el càrrec de Mestre de Música del Col·legi de Nens Cantors d'aquella ciutat, amb una renda anual de 200 ducats, estant en aquest lloc fins l'any 1671, quan aleshores començà a ésser 'Tinent de Mestre' de dita Institució amb una renda de 700 ducats, i amb l'obligació de residir en el Col·legi de Nens Cantors, atenent-los en totes les obligacions, cosa que era factible per la seva condició de sacerdot. Quan morí Carlos PATIÑO [v. nº 217] va passar a exercir les funcions de Mestre interí de la Capella Reial, ocupant aquest càrrec fins a la seva mort, l'any 1680, donada la costum que hi havia allà de que al morí el Mestre de Capella, i a l'espera d'un nou nomenament, es fes càrrec d'aquestes obligacions el que fos aleshores 'Tinent'. Com passava amb la majoria dels músics al servei dels Àustries, va tenir pensions i favors extres en els bisbats de Segòvia i de Sigüenza. Com a 'Tinent' que era, l'any 1672 fou censor de l'obra d'Andrés LORENTE [ v. nº 51] El porque de la música. Les obres que d'ell es conserven són totes religioses, amb melodies senzilles, de ritme simple i generalment sil·làbiques. També es sap que a l'any 1670 no havia composat encara cap Salm, per tant els que té musicats són posteriors a aquesta data. Es dóna el cas de que uns Villancicos que haurien de trobar-se a la Catedral de Valladolid, no hi estan localitzades. La majoria de les seves obres són en castellà, i poques en llatí.

Continuarem amb altres noms que encara resten.

Joan ÚBEDA i COMAS.

 

C E N T E N A R I S  d e l  M E S  d e  M A R Ç  d e  2 0 1 0

2.
1710, Neix a Londres, el Compositor Thomas Augustine ARNE.
1910, Neix a Londres, el Violinista i Director d'Orquestra Harry BLECH.
1910, (Achille-) Claude DEBUSSY estrena a París, dirigint ell, l'obra per a Orquestra "Rondes de printemps".
4.
1710, Neix a Bischweiler, prop d'Estrasburg, l'Organista i Compositor Jakob KIRCKMAN [o KIRCHMANN].
1710, (Johann) Christoph GRAUPNER estrena a Darmstadt, l'Òpera "Berenice und Lucilla, oder Das tugendhafte Lieben" (música perduda).
1910, Mor a Czernowitz, fent un Concert, el Baríton i Cantant d'Òpera Leopold DEMUTH (cognom real: Pokorný).
6.
1710, Neix a Pàdua, el Compositor Giuseppe Antonio PAGANELLI.
1910, Sergei (Sergeievitx) PROKOFIEV estrena a Moscou, una "Sonata per a Piano"; és la seva primera obra, composada amb 18 anys.
7.
1910, Pierre Onfroy de BRÉVILLE estrena a la Casa de la Moneda de Brussel·les, l'Òpera "Eros vencedor".
8.
1810, Mieczyslaw SOLTYS estrena a Lemberg, l'Òpera "Una història d'Ucraïna".
9.
1610, El Compositor Peter PHILIPS és nomenat canonge de Soignies.
1810, Neix a Estrasburg, el Compositor i Teòric Jean-Georges KASTNER.
1910, Neix a West Chester (Pennsylvania), el Compositor Samuel BARBER.
10.
1910, Mor a Leipzig, el Pianista, Compositor i Director d'Orquestra Carl (Heinrich Carsten) REINECKE.
11.
1910, Otakar ZICH estrena a Praga, l'Òpera "El Caprici del pintor".
12.
1910, Mor a Belgrad, el Director d'Orquestra i Compositor Antonin HORAK.
13.
1910, Neix a Lakewood (Ohio), el Director d'Orquestra de Varietés Sammy KAYE.
1910, Mor a Brooklyn, l'Organista i Compositor Robert THALLON.
15.
1910, Neix a Gävie (Suècia), el Pianista, Director d'Orquestra i Compositor Rune WAHLBERG.
17.
1910, Umberto GIORDANO estrena a Palerm, l'Òpera en un acte "Mese Mariano".
1910, Mor a Boulogne-sur-Seine, el Teòric i Compositor Gustave LEFÈVRE.
1910, Mor a Madrid, el Compositor i Director d'Orquestra Joaquín VALVERDE.
18.
1910, Frederick Shepherd CONVERSE estrena a l'Òpera de Boston, l'Òpera "The Pipe of Desire" que és la primera Òpera americana presentada per Metropolitan Opera Co., i que havia obtingut la medalla 'David Bidpham'.
1910, Mor a Berlín, el Professor de Cant Giovanni Battista LAMPERTI.
19.
1910, Bela BARTOK estrena a Budapest, el "Quartet de Corda nº 1", Op. 7.
1910, Neix a Fort Worth (Texas), el Compositor Sam(uel) RAPHLING.
21.
1910, Neix a Mayence, el Baríton-Baix i Cantant d'Òpera Gustav NEIDLINGER.
23.
1810, Friedrick Ludwig Aemilius KUNZEN estrena a Copenhaguen, l'Òpera "L'Amour à la campagne".
24.
1910, Neix a París, el Compositor, Director de Cors, Musicòleg i Teòric Jacques CHAILLEY.
1910, Neix a Viena, el Director d'Orquestra Eduard (Leopold Maria) STRAUSS.
25.
1910, Neix a Roma, el Compositor Mario PERAGALLO.
26.
1810, Johann Nepomuk HUMMEL estrena a Viena, l'Òpera "Mathilde von Guise".
1810, Giacomo MEYERBEER (noms reals: Jakob Liebmann Beer) estrena a Berlín, el Ballet-Pantomima "Le Passage de la rivière, ou La Femme jalouse".
27.
1710, Bateig a Brussel·les, del Violoncel·lista i Compositor Joseph Marie Clément dall'ABACO.
1910, Neix a Oakland (Califòrnia) el Musicòleg Manfred F(ritz) BUKOFZER.
1910, Alexandre (Konstantinovitx) GLAZOUNOV estrena a Helsingfors, dirigint ell, l'obra per a Orquestra "Fantasia finnoise".
1910, Mor a Filadèlfia, l'Organista, Professor i Compositor David Duffle WOOD.
28.
1910, Mor a París, el Director d'Orquestra i Violinista Edouard (nom real: Judas) COLONNE.
1910, El Tenor Walter HYDE debuta al Metropolitan Opera House de Nova York, fent el rol de 'Siegmund' de l'Òpera "La Walkiria" de Richard Wagner.
31.
1910, Alessandro ONOFRI estrena a Venècia, l'Òpera "Biancospino".

  Joan ÚBEDA i COMAS.

 

SENTIT  HOMENATGE

El passat 30 de gener l'Orfeó Gracienc va retre un homenatge al mestre, bon amic i soci de la nostre Associació, Antoni Pérez i Simó, als cinc anys del seu traspàs.

L'Antoni Pérez i Simó havia estat director de l'Orfeó al llarg de 50 anys, succeint al seu fundador el Mestre Joan Balcells.

Poc després de deixar la direcció en mans d'en Poire Vallvé i Cordomí, també associat nostre, va crear el grup d'Antics Cantaires de l'Orfeó Gracienc així com l'Escola de Música de l'Orfeó Gracienc.

En aquest acte d'homenatge es va inaugurar a la sala d'assaig de l'Orfeó una placa commemorativa realitzada per Miquel Carner que recordà, la intensa i fecunda activitat que el mestre va dur a terme al llarg de tots aquests anys. La descoberta d'aquesta placa la va fer la seva germana Na Magdalena Pérez que va agrair la seva assistència a tots els assistents.

El fil conductor d'aquest acte el va portar l'actual president de l'Orfeó en Ramon Botet; la presentació va estar a càrrec del President de la Fundació Orfeó Gracienc, l'amic Francesc Miñana, que va mostrar la part més intima i humana del Mestre; es va projectar un audiovisual de la seva trajectòria musical; també van intervenir el musicòleg Pep Gorgòri que feu la biografia del mestre Pérez Simó. El Conseller de Cultura de l'Ajuntament de del Districte de Gràcia, senyor Xavier Barberà, net del músic Antoni Barberà, va dirigir unes paraules en nom del Regidor del Districte i els Antics Cantaires de l'Orfeó i els actuals van interpretar diverses obres del metre dirigits per l'Esther Palacios i en Poire Vallvé.

Un acte de record i d'agraïment ben merescut per una persona que va dedicar la seva vida a la música i especialment al cant coral de Catalunya.

 

INTERESSANT  PRESENTACIÓ

A  LA  BIBLIOTECA  NACIONAL DE CATALUNYA

El 28 de gener es va presentar a la Biblioteca Nacional de Catalunya una de les seves darreres publicacions musicals; el llibre "Música de la Catedral de Barcelona a la Biblioteca de Catalunya". Un important treball de recerca que ha estat coordinat pel Dr. Francesc Bonastre , de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Dr. Antoni Ezquerro, de l'Institut Milà i Fontanals del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, amb la col·laboració de la Biblioteca de Catalunya. L'equip d'investigadors que han fet els diversos estudis i transcripcions d'aquesta publicació estava format per Gustavo Delgado, Maria del Carmen García, Luis Antonio González, Cristina Menzel, Maria Rosa Montagut i Antonio Ezquerro, alhora coordinador de l'edició.

Aquest treball és resultat de la catalogació acurada d'aquestes obres dins el projecte que ja fa uns anys porta a terme la Biblioteca amb el nom "El fondo antiguo de música de la catedral de Barcelona conservado en la Biblioteca de Catalunya. Estudio de las fuentes y recuperación patrimonial" inclòs en un programa nacional del Ministerio de Educación y Ciencia.

En l'edició musical d'aquest llibre figuren les transcripcions d'obres de [Sebastian] Durón, [Juan] del Vardo, [Juan] de Navas, [José de] Torres, [Diego] Jaraba [y Bruna] i Juan Hidalgo.

Aquest acte va estar presentat per la directora de la Biblioteca, senyora Dolors Lamarca, fent esment de la gran importància d'aquesta publicació que permet posar a l'abast música hispànica del segles XVII i XVIII i que permet seguir amb la recuperació de grans compositors catalans com Valls, Picanyol, Queralt, Andreví, Ferrer, Pujol, Forns, Marraco, per citar-ne sols uns quants dels molts que van enriquir l'arxiu musical de la catedral barcelonina.

També prengueren la paraula els doctors Francesc Bonastre i Antonio Ezquerro per fer un tast de l'època en que es van escriure aquestes obres i la seva importància en el panorama musical mundial d'aquells temps. Així mateix el senyor Àlex Susana, Director de Cultura de l'Obra Social de Caixa de Catalunya, va mostrar la seva satisfacció pel resultat aconseguit donat que aquesta entitat ajuda econòmicament a aquests projectes.

L'acte el va finalitzar el conjunt de música antiga "Harmonia del Parnàs" format per Pilar Esteban, i Marta Infante (tiples), Gabriel Díaz (alt), Luís Vicente (baríton), Josetxu Obregón (violoncel), Joaquim Guerra (baixó), Enrike Solonís (tiorba i arxillaüt), dirigits des del cavecí per Maria Rosa Montagut, que a la vegada és una de les investigadores que ha fet possible aquesta publicació.

Aquest excel·lent grup va interpretar amb gran cura i fidelitat obres de [José de] Torres [Martínez Bravo], [¿Diego?] Jaraba y Bruna, Juan Hidalgo [del Polanco], [ Sebastián] Durón i Juan (Francisco) Gómez de Navas.

Jordi Gargallo

 

ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS

L'ART DEL PIANO

Escola de Música Juan Pedro Carrero

Recital a càrrec d'alumnes dels mestres

Ludovica Mosca
i
Paulo Kolb

. CENTRE SANT PERE APÒSTOL

Sant Pere més Alt, 25, Barcelona

Dilluns 22 de març de 2010 a les vuit del vespre

ENTRADA LLIURE

********

ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS

CAPELLA DE LA IMMACULADA

GRUP COLLSEROLA

Consort de flautes de bec

Montserrat Còdol, Assumpta Fuster,
Lluís Montoliu, Victorina Peral, Pep Solé.

CENTRE SANT PERE APÒSTOL

Sant Pere més Alt, 25, Barcelona

Dimenge 28 de març de 2010 a dos quarts de vuit del vespre

ENTRADA LLIURE

********

 

E N  E L S  3 2 5  A N Y S  D E L  N A I X E M E N T  D E  J.  S.  B A C H

Amb motiu de l'aniversari de Johann Sebastian BACH el 21 d'aquest mes, faré un resum de la seva obra. De la seva vida, ja en varem parlar quan va fer 250 anys de la seva mort. El que ara intento es repassar una mica el que ell va composar.

Començarem parlant de les seves Cantates religioses, que és el conjunt que ofereix un major nombre de composicions, amb un total de 206, de les que 200 eren pels serveis religiosos dominicals. Les altres 6 s'han de repartir: 2 per casaments d'alguns amics seus; 2 per la mort de persones conegudes, i les 2 restants escrites per l'elecció del Consell municipal. Encara que totes les obres d'ell han estat classificades amb un número, aquest no es correspon amb l'ordre en que foren composades, si no a la catalogació feta per W. Schmieder l'any 1950, amb les lletres BWV abans de la xifra. Són les inicials de 'Bach-Werke-Verzeichnis'. Si ens referim als textos de les Cantates, aquestes són tretes de la Bíblia, tan de l'Antic Testament, principalment dels Salms, i del Nou Testament, sobre tot dels Evangelis, i d'altres autors, com Martí Luter de qui són la lletra de 36 Cantates, i altres autors, com Picander, i de la poetessa Christiane Mariane von Ziegler. Les primeres són de l'any 1707, i les darreres de 1729.

Ultra aquestes Cantates religioses, Bach en va composar 46 amb textos profans, o no religiosos, essent de remarcar: la 'Cantata del Cafè', la 'Cantata de la Caça' i 'Amore traditore' i 'Angenehmes Widerau' (Agradable Widerau), titulada aquesta com 'Dramma per musica', si bé la seva música fou usada gairebé integrament a la Cantata 30 per al festa de St. Joan Baptista. Hi ha també altres Cantates dubtoses, incompletes o apòcrifes, amb un total de 43, i 8 més tretes d'altres Compositors, o inspirades en ells. Això dóna un resultat, fins ara total, de 303 obres.

A part d'aquestes obres religioses, preferentment Cantates, Bach va composar altres tipus de música religiosa, com són: la Passió de St. Mateu, la Passió de St. Joan, la Passió de St. Marc que és perduda, i la Passió de St. Lluc que és considerada apòcrifa. També va fer l'Oratori de Nadal, amb 6 Cantates per les festes entre el Nadal i el dia dels Reis; l'Oratori de Pasqua, en forma de Cantata; 6 Motets per diverses ocasions; 5 Misses; 5 Sanctus; i 2 Magnificat, i encara va composar 74 Cants espirituals per a Veu i Baix continu, dels que 5 probablement són apòcrifs. Sumades en total les obres religioses de Bach resulten 406 obres.

També a 4 veus, Bach va compondre 3 Corals de Casament, i 186 Corals més, essent classificats aquests per ordre alfabètic, a part dels que hi ha a les Cantates. Ara la suma de tots aquests elements arriba ja a les 595 obres.

Encetarem ara el llistat de peces per a Instruments, i pel que en va fer més fou per a l'Orgue, amb 59 obres: Preludis, Fugues, Tocates, Fantasies, Cercaviles, Duets, Pastorals, i Exercici de Pedal, i també '6 Concerts' trets d'altres autors, com, per exemple, 3 de Vivaldi, i a més hi ha 20 obres d'autenticitat dubtosa o apòcrifa, amb un total de 79, que si afegim a l'anterior suma arribem a 674 obres.

De 'Corals per a Orgue' se'n troben en diversos llocs. Direm tal com són coneguts: El "Das Orgelbüchlein" amb 45 Corals, escrits entre 1708 i 1717; els "Chorals Schübler" són 6 Corals publicats per J. G. Schübler entre els anys 1746-1750, i tots ells foren trets de Moviments de diverses Cantates; "Chorals von Dogma" que són 21 Corals-Preludis de la 3ª part del 'Clavierübung' (Exercicis per Clave); 18 Corals 'Kirnberger'; 26 Corals diversos; 36 Corals dubtosos o apòcrifs; "Chorals d'Arnstadt" que són 36 Corals inèdits, que provenen d'un manuscrit conservat a la Biblioteca musical de la Universitat de Yale, de 1702 a 1710; i encara les "Variacions i Partites" en nombre de 11, si bé 2 són dubtoses. Sumant aquestes obres per a Orgue, que són un total de 214, a la xifra anterior resultant tenim un total de 888 peces.

Passant a altres Instruments, comencem pel Clavecí. Per aquest instrument hi trobem 99 obres situades en els següents llocs: 2 Quaderns, el 1r. amb 15 Invencions a 2 veus, i el 2n. amb 15 Simfonies o Invencions a 3 veus, que va escriure pel seu fill primogènit Wilhelm Friedemann; segueixen les "6 Suites angleses"; les "6 Suites franceses"; "6 Partites"; una "Obertura a la francesa"; "El Clave ben temperat" amb dues parts, cadascuna d'elles amb 24 Preludis i Fugues; el "Concert italià" i les "Variacions Goldberg". Altres 79 peces per a Clavecí, amb Preludis, Suites, Toccata, Fantasia; 16 Concerts trets de diversos autors, com són, per exemple, els '6 Concerts' inspirats en Vivaldi; un 'Caprici' dedicat al seu fill Johann Christian; i altres peces, a més del "Petit llibre d'Anna Magdalena" dedicat a la seva segona esposa. I encara, amb autenticitat dubtosa hi ha 38 altres obres més, que fan un total de 216 obres escrites per aquest Instrument, el Clavecí. Amb això, el total general arriba ja a les 1.104 peces.

S'ha discutit molt si Bach havia tocat el Llaüt, però el que si es sap és que li agradava molt el seu so, i d'aquí provenen les 7 obres que hi ha per aquest Instrument, arribant, doncs, ja a les 1.111 peces.

Per a Música de Cambra i Instruments Solistes, composà: '6 Sonates i Partites' per a Violí sol; '6 Suites per a Violoncel sol'; '1 Partita per a Flauta'; '6 Sonates per a Violí i Clavecí'; '2 Sonates per a Violí i Baix continu'; '3 Sonates per a Clavecí i Viola de gamba'; '2 Sonates per a Flauta i Clavecí'; '2 Sonates per a Flauta i Baix continu; '1 Sonata per a 2 Flautes i Baix continu'; 1 Trio per a Violí, Oboè i Baix continu; que són 30 obres més, a les que cal afegir-hi altres 10 peces més, dubtoses majoritàriament 'Sonates per a Violí i Clavecí'; o 'Violí i Baix continu'; o 'Flauta i Clavecí'; o 'Flauta i Baix continu'; o '2 Violíns i Clavecí'; o '1 Sonata per a Flauta, Violí i Baix continu', amb les que arribem a les 1.151 obres.

De les obres que va compondre per a Orquestra, començarem parlant dels '6 Concerts de Brandeburg' que són fruit d'un encàrrec que li havia fet el fill petit del Príncep Elector, que vivia a Berlín, en una visita que Bach féu a aquella ciutat l'any 1718; cal dir que la instrumentació és diferent a cada Concert. En les demés obres catalogades com a 'Concert' s'hi troben les següents: '2 Concerts per a Violí i Orquestra de Corda'; ' 1 Concert per a 2 Violíns i Orquestra de Corda'; '1 Concert per a Flauta, Violí, Clavecí i Orquestra de Corda'; '8 Concerts per a Clavecí i Orquestra de Corda'; '3 Concerts per a 2 Clavecíns i Orquestra de Corda'; '2 Concerts per a 3 Clavecíns i Orquestra de Corda'; '1 Concert per a 4 Clavecíns i Orquestra de Corda', tret aquest del 'Concert per a 4 Violíns' de Vivaldi; '4 Obertures o Suites per a Orquestra'; fragment d'un 'Concert per a Violí'; '1 Simfonia en Fa Major'; i '1 Obertura en Sol menor' que es té com a certament apòcrifa. El número d'obres que ara resulta és de 1.182.

Resten encara tres obres, degudament catalogades, però sense ésser incloses en cap dels grups anteriors, i són: 1 peça per a Orgue, que composà per la seva admissió a la 'Societat de les Ciències Musicals'; l'obra "Ofrena musical" dedicada al rei de Prússia; i l'obra "L'Art de la Fuga". A l'adjuntar-hi aquestes tres darreres peces, arribarem a les 1.185 obres, tot i havent dit i repetit que algunes obres eren tingudes com apòcrifes, o almenys dubtoses.

A tot el que fins aquí hem dit i sumat, encara cal deixar constància d'uns fragments de manuscrits de l'entorn de l'any 1742, en els que hi ha 1.045 títols no identificats pertanyents a Bach, i amb ells tenim un resultat final de 2.230 peces.

Com deia al començar, he intentat fer un resum de les obres que Bach va compondre, amb la finalitat de conèixer més del tot les obres que ell composà, admeten possibles errors o oblits, fruit i conseqüència d'una feina tan extensa que va fer.

Joan ÚBEDA i COMAS.

 

ELS  NOSTRES  CONCERTS

El mes de febrer ha estat prolífic en concerts, n'hi han hagut tres; el primer ens el van oferir els deixebles del guitarrista, soci i bon amic nostre, Sergi Vicente. Sempre ha estat un goig per nosaltres oferir aquestes actuacions amb els nous músics doncs sempre hem cregut que era una part important de la seva formació d'estudiants el poder mostrar els seus treballs davant d'un públic no solsament familiar si més no, desconegut per ells i per tant més exigent.

Com ja estem acostumats els alumnes del Sergi no ens han decebut gens i es reflexa en ells (en els seus diversos graus d'estudi) el segell del seu important professor.

Prengueu nota d'aquests noms doncs de ben segur que en un futur no massa llunyà, els veureu en els programes de concert, J. Antonio Ríder, Paula Morán, Dani Puig, Esteve Bosch, Adrià Xaus, Victòria Codera i Patrícia García, que ens van oferir obres d'autors ben diversos com Luis de Narváez, Hector Villa-Lobos, Sergi Vicente, Domingos Semenzato, Antonio Lauro, Johann Sebastian Bach, Francesc Tàrrega, Scott Joplin i Nicolás Koshkin.

Degut a que dos dels participants, Julio Domínguez i Dani Jiménez, no pogueren participar per malaltia en Sergi Vicente ens regalà personalment la seva participació oferint-nos de manera magistral dues obres de Francesc Tàrrega com homenatge a aquest gran músic, restaurador de la música per a guitarra, que a finals del passat any es commemorava el centenari del seu naixement.


Per parlar del segon concert sols podem dir: Excel·lent!! L'actuació del Trio de Cambra TOCS va deixar palesa d'una manera concloent la seva qualitat, coordinació i bon gust en les interpretacions i la coreografia; aquestes foren les mostres de la seva actuació.

Amb un programa variat conformat per obres de Bach, Antoni Soler, S. Canaro, Pere Masmitjà, Debussy, Donato, Malats, Albéniz, Turina, Joplin o Mompou, van donar un exemple, el duet format per la Consol Grau i la Montserrat Carles, de com es pot interpretar aquesta música acompanyada de les castanyoles amb uns jocs precisos i variats de gran qualitat; i tot això recolzat per una magnífica actuació al piano de la Rosa Carme Martínez, molt brillant en les seves interpretacions.

La sala plena a vessar va esclatar en forts i merescuts aplaudiments per honorar l'actuació d'aquestes tres artistes.


Tancàrem els concerts del mes de febrer amb una tercera actuació gràcies a l'oferiment del director de l'Orquestra Simfònica de Lviv (Ucraïna), el català Melani Mestres, de preparar una actuació amb el Zeus String Quartet, format pels primers faristols d'aquesta orquestra Nataliya Borysyuk (violí I), Olgha Shymonyak (violí II), Nataliya Tomych (viola) i Yuliya Dyachenko (violoncel), màxim representant d'aquestes formacions en el seu país i un dels més importants quartets de corda internacionals de la seva generació i que en aquet moments es trobava a Barcelona.

Aquest jove quartet ens va mostrar la seva qualitat amb unes interpretacions molt acurades i una sensibilitat molt important d'unes obres molt poc conegudes en el nostre país i d'una complexitat molt ben resolta com ho van demostrar amb les obres dels ucraïnesos Mykola Lysenko i Arkady Filippenko i del valencià Manuel Palau.

Volem mostrar el nostre agraïment a Melani Mestres per haver-nos permès gaudir d'aquesta magnífica actuació i desitgem que no sigui la darrera doncs també han creat el Quintet Olimpia, amb ell com a pianista, amb la voluntat de recuperar la música oblidada tant del nostre país com d'Ucraïna. Gràcies per la seva excel·lent actuació. Sempre ens tindran a la seva disposició.

Jordi Gargallo

 

SINGULARITATS  MUSICALS  DEL  MES  DE  MARÇ  DE  2010

1.
1785, W. A. MOZART comença a Viena, l'Oratori "Davide penitente" per a Solistes, Cor i Orquestra.
1810, Neix a Zelazowa Wola, prop de Varsòvia, el Compositor Frederic (-François) CHOPIN. [És una data dubtosa, ja que la partida de baptisme diu el 22 de febrer; aquesta la donà ell al fer-se membre de la "Societat literària polaca' de París.
1960, El Baríton Leonard WARREN fa el rol de 'Paolo' de l'Òpera "Simon Boccanegra" de Giuseppe Verdi; és la seva última actuació completa, feta tres dies abans de la seva mort.
2.
1760, Mor a París, el Compositor François BOUVARD; d'infant havia estat Cantant d'Òpera Contralt.
1985, Milko KELEMEN estrena a Stuttgart, l'obra per a Violoncel i Orquestra "Drammatico".
3.
1860, Johannes BRAHMS estrena a Hannover, dirigint Joseph JOACHIM, la segona versió per a orquestra de la "Serenade nº 1 en Re Major", Op. 11.
1935, El Baix Feodor (Ivanovitx) XALIAPINE fa a Nova York, el darrer Concert.
1960, El Baríton Pavel (Gerasimovitx) LISITSIAN (noms reals: Pogos Karapetovitx) debuta al Metropolitan Opera House de Nova York, fent el rol d' 'Amonasro' a l'Òpera "Aïda" de Giuseppe Verdi.
4.
1885, Richard (George) STRAUSS estrena a Meiningen, el "Concert per a Corn nº 1 en Mi bemoll Major", Op. 11, fent de Solista Gustav LEINHOS, i dirigint Hans von BÜLOW.
1935, Arthur (Oscar) HONEGGER estrena a la Ràdio de Ginebra, l'obra "Radio panoramique" per a Tenor, Soprano, Orgue, Quintet de Corda, Instruments de Vent i Percussió.
1960, El Baríton Leonard WARREN mor durant la representació de l'Òpera de Giuseppe Verdi "La forza del destino" al Metropolitan Opera House de Nova York, en la que hi feia el rol de 'Don Carlo'.
6.
1885, Piotr Ilich TXAKOWSKI estrena a Moscou, l'obra "Fantasia de Concert" per a Piano i Orquestra, Op. 56.
7.
1935, Guido GUERRINI estrena a Roma, l'Òpera "La Vigna".
8.
1985, Heinz HOLLIGER estrena a Baden-Baden, l'obra "Ad marginem" per a Orquestra de Cambra i Banda magnètica.
9.
1785, W. A. MOZART acaba a Viena, el "Concert per a Piano i Orquestra nº 21 en Do Major", (K 467). 1860, Josef (Michal Xsawery Franciszek Jan) PONIATOWSKI estrena a París, l'Òpera "Pierre de Mèdicis".
10.
1785, W. A. MOZART fa un Concert benèfic al Burghtheater de Viena, en el que toca el seu "Concert per a Piano en Do nº 21".
1985, Frank STEMPER estrena a Raleigh (Carolina del Nord), l'obra "My Breakfart with Ronald" per a Soprano, Clarinet i Piano.
1985, Tomas SVOBODA estrena a Portland (Oregon), la revisió de la "Simfonia nº 1, de la Natura".
11.
1885, Victorin de JONCIÈRES (nom real: Felix Ludger Rossignol) estrena a l'Òpera-Còmica de París, l'Òpera "Le Chevalier Jean".
1985, El Director d'Orquestra Giuseppe SINOPOLI debuta al Metropolitan Opera House de Nova York, dirigint l'Òpera "Tosca" de Giacomo Puccini.
12.
1835, Gaetano DONIZETTI estrena al Theatre-Italien de París, l'Òpera seriosa "Marino Falliero", en la que hi fa el rol titular el Baix Luigi LABLACHE, i el rol d' 'Israele' el Baríton Antonio TAMBURINI.
1985, Mor a Filadèlfia, el Director d'Orquestra Eugène ORMANDY (noms reals: Jenö Blau).
13.
1785, W. A. MOZART estrena al Teatre Nacional de Viena, l'Oratori "Davide penitente" (K 469), per a 3 Solistes, Cor i Orquestra, en un Concert benèfic de la 'Societat de Música'.
1860, Neix a Windischgrätz, ara Slovenjgradec, el Compositor Hugo WOLF.
1935, Aaron AVSHALOMOV estrena a Xangai, la Pantomima "Incense Shadows"
1985, Gordon GETTY estrena a San Francisco, fragments de l'Òpera "Plump Jack", basada en el personatge de 'Falstaff' de Shakespeare.
14.
1760, Inhumació a Mannheim, del cadàver del Compositor Anton FILS (o FILTZ).
1835, Neix a Múrcia, Manuel FERNÁNDEZ CABALLERO, Compositor, Sarsuelista de més de 200 obres i Director d'Orquestra.
1885, Sir Arthur (Seymour) SULLIVAN, en col·laboració amb l'humorista Sir W. S. GILBERT, estrena a Nova York, l'Òpera "The Mikado".
15.

1635, El rei de França Lluís XIII estrena a Chantilly, l'obra "Ballet de la Merlaison" amb lletra i música d'ell. 1835, Neix a Viena, el Director d'Orquestra i Compositor Eduard STRAUSS.
1885, (Alexis-) Emmanuel CHABRIER estrena la Cantata breu "La Sulamite" per a Mezzosoprano i Cor de Noies.
1885, Gabriel (-Urbain) FAURÉ estrena a París, la "Simfonia en Re menor".
1885, César (-Auguste-Jean-Guuillaume-Hubert) FRANCK estrena a París, l'Oratori "Rebecca".
1960, El Tenor Jussi BJÖRLING té un atac de cor quan es preparava per a fer el rol de 'Rodolfo' de l'Òpera "La Bohème" de Giacomo Puccini al Royal Opera House del Covent Garden de Londres, i l'han de suplir. 1960, Vasilije MOKRANJAC estrena a Belgrad, el "Concertino per a Piano, Orquestra de Corda i 2 Arpes".

16.
1885, Neix a Tremosina (Llac de Garda), el Musicòleg Giacomo BENVENUTI.
1935, Neix a Madrid, la Mezzosoprano, Cantant d'Òpera, de Recitals i de Sarsuela Teresa BERGANZA.
1935, Ottorino RESPIGHI fa a Milà, una transcripció lliure amb representació de l'Òpera "Orfeo" de Claudio Monteverdi.
1985, Vincent PLUSH estrena a la Ràdio 2MBS-FM de Sydney, l'obra radiofònica per a veus "All Ears".
17.
1935, Mor a Londres, la Pianista i Compositora Mary Grant CARMICHAEL
18.
1960, Julián (Antonio) CARRILLO TRUJILLO estrena a Houston, l'obra "Balbuceos" per a Piano en sisenes de to i Orquestra de Cambra.
1960, Antal DORATI estrena a Minneapolis, la "Simfonia nº 1".
19.
1585, El Compositor Peter PHILIPS entra al servei de Lord Thomas PAGET al Col·legi anglès de Roma, a l'haver-se refugiat allà com a catòlic marxant d'Anglaterra, i anant després a Espanya i França.
20.
1985, Ede TERENYI estrena a Cluj, el "Concert neo-barroc nº 4, Rapsòdia barroca" per a Violoncel i Orquestra de Cambra.
21.
1685, Neix a Eisenach, el Compositor Johann Sebastian BACH.
1935, Darius MILHAUD estrena a París, el "Concertino de Primavera" per a Violí i Orquestra.
1985, Mor a Guatemala, el Pianista i Compositor Salvador LEY.
22.
1860, Neix a Schanf (Suïssa), l'Organista i Compositor Otto BARBLAN.
1885, Neix a Larino (Campobasso; Itàlia), el Compositor, Director d'Orquestra i Crític musical Adriano LUALDI.
1985, Jonathan (Dean) HARVEY estrena a Londres, l'obra "Song Offerings" per a Soprano i 8 Instrumentistes.
23.
1685, Bateig a Eisenach, del Compositor Johann Sebastian BACH.
1835, Daniel-François-Esprit AUBER estrena a l'Òpera-Còmica de París, l'Òpera "Le Cheval de bronze". 1985, Mor a Nova York, el Saxofonista de Jazz (John Haley) SIMS, "Zoot".
24.
1735, Es reformen els Estatuts fins aleshores vigents a la Catedral de Girona, que afectaven a la Capella de Música.
1860, Joseph JOACHIM estrena a Hannover, el "Concert per a Violí i Orquestra nº 3 en Sol menor, In ungarischer Weise".
25.
1935, Claude DELVINCOURT estrena a París, l'obra "Ce mode de rosée" per Veu i Orquestra.
1935, Reynaldo de HAHN estrena a l'Òpera de París, l'Òpera "Le Marchand de Venise", tret de Shakespeare.
1935, Neix a Barcelona, el Compositor Josep SOLER.
26.
1735, G. F. HÄNDEL, al Covent Garden de Londres, fa tres representacions de l'Opera "Deborah", i pels intervals escènics composà "4 Concerts per a Orgue" que tocava ell, amb un Orgue nou 'remarcable per la varietat de registres que tenia' com deia el London Daily Post d'aquell dia.
1785, W. A. MOZART acaba a Viena, el Lied "Gesellenreise (El viatge dels companys) en Si bemoll Major" per a Veu i Piano, (K 468).
1960, William KRAFT estrena a Los Ángeles, l'obra per a Orquestra "Variations on a Folksong".
27.
1860, Jacques OFFENBACH estrena a París, l'Opereta "Daphnis et Chloé".
28.
1785, W. A. MOZART formula la petició d'ingrés a la Lògia Maçònica, i li és concedida.
1885, Antonin (Leopold) DVORAK estrena a Pilsen, dirigint ell, la Cantata "Les Chamises de noce" per a Soprano, Tenor, Baix, Cor i Orquestra, Op. 69, B 135.
1960, Mor a Munic, el Compositor Joseph HAAS; havia estat un dels promotors del Festival de Donaueschingen.
29.
1960, Darius MILHAUD estrena a Fort Lauderdale (Florida), la "Simfonia nº 9".
30.
1685, Mor a Madrid, el Compositor i Arpista Juan HIDALGO. Havia composat la música de "La púrpura de la rosa" de Calderón de la Barca, essent considerada la primera Òpera espanyola; avui perduda.
1885, Edward (Alexander) MAC DOWELL estrena a Nova York, els moviments 2n. i 3r. del "Concert per a Piano nº 1 en La menor", Op. 15, fent de Solista la Pianista Adela Margulies.
1935, Neix a Framingham (Massachusets), el Compositor, Intèrpret, Enginyer de Música electrònica, Professor i Musicògraf Gordon MUMMA.
31.
1685, Enterrament a Madrid, del Compositor Juan HIDALGO.
1960, S'estrena a Nova York, amb l'Orquestra Filharmònica d'aquella ciutat, dirigida per Leonard BERNSTEIN, l'obra "Concerted Piece for Tape Recorder and Orchestra", que era una comanda que havien rebut Vladimir (Alexis) USSAXEUSKY i Otto LUENING.
1985, Peter EÖTVÖS estrena a Baden-Baden, l'obra "Pîerre-Ydill" per a Orquestra de Cambra, amb motiu dels 60 anys de Pierre BOULEZ.

Joan ÚBEDA i COMAS