EDITORIAL
EUROCONCERT CLARET PIANO QUARTET
Tres compositors singulars, únics, irrepetibles i, per això
mateix, de permanent actualitat...Així encapçalava el full d' introducció
al programa del pasat 26 de gener d'aquest concert de la sèrie de la temporada
d' Euroconcert....Els compositors eren Mozart, Schubert
i Schumann...
I a més ens presentava aquesta nova formació, nova com a conjunt que no per
desconeixement de dos dels seus membres, els germans Claret. Completen
el quartet, el viola romanès Cristian Ifrim i la pianista Maruxa
Llorente, reconeguts intèrprets en molts països d' Europa i secundats
quan va arribar el moment a la segona part, d' interpretar el conegut i sempre
admirat "Quintet de la truita" de Franz Schubert...
Segurament pel fet de la gran estima que els germans Claret tenen entre
el públic català, aquesta vegada el Palau feia goig, de veritat!. ...
i no com en anteriors actuacions en les que l'aspecte de la platea sobretot,
era francament llastimós!.
Desitgem francament que l'actuació del QUARTET CLARET (o quintet quan
s' escaigui!) actuï ben sovint a les nostres sales de concert i que aquesta
no sigui una singular intervenció en la nostra vida musical, ans al contrari!.
No cal dir que l'èxit de la vetllada va ser francament rotund...
LA MÚSICA: UNA APROXIMACIÓ A LA SEVA EVOLUCIÓ. (16è any)
E L B A R R O C (109)
E L B A R R O C M U S I C A L E S P A N Y O L (69)
Aquests són alguns noms que donen continuïtat al tema.
502) Juan ENCABO [o ENCAVO]. Orillares (Sòria),
v. 1700; Sòria, 5-IV-1772. Mestre de Capella. El seu ingrés com a Infant
de Cor a la Catedral de El Burgo de Osma, el 13 de juliol de 1709,
és la primera dada que tenim d'ell. La següent és del 9 de novembre de 1731,
quan es presentà a oposicions a Mestre de Capella de la Catedral de Calahorra
(La Rioja), figurant com a "natural d'Orillares, diócesis
de Osma, maestro de capilla de Soria". L'altre opositor
era Francesc Viñas, prevere, natural de Barcelona, i Mestre de Capella
de Jaca (Osca), qui fou seleccionat per àmplia majoria de vots.
El nostre músic encara es presentà a unes altres oposicions el 3 de maig de
1744 a la Catedral de Palència, que tampoc aconseguí. Tot i que la
seva data de naixement no es coneix amb exactitud, es dóna com a molt probable
que nasqués o molt a finals del segle XVII o molt a començaments del segle
XVIII, puix el 24 de març de 1770, el metge declarà sobre el seu estat de
salut, dient que por su edad septuagenaria y antecedentes que padecía no
podia dir la Missa Conventual aquella setmana. Com a Compositor, obres
seves es troben a l'Arxiu de la Col·legiata de St. Pere de Sòria, amb
majoria de Villancicos als Reis Mags, al Naixement i
al Santíssim, a més d'un Salm. Vàries obres seves són a 5 veus.
503) Juan de ENCISO (+ Sòria, v. 1659). Mestre de Capella i
Contralt. Va ingressar a la Col·legiata de St. Pere de Sòria com a
Contralt, el 3 d'agost de 1613. El 13 de gener de 1623, gairebé deu anys després,
el Capítol de la Col·legiata li regalà una càrrega de blat, per la feina que
havia tingut amb els Infants de Cor en les anteriors festes nadalenques, i
encara li donaren una altra càrrega de blat el 28 d'abril per la seva tasca
d'ensenyar als infanticos. El 29 de novembre del mateix any se li augmentà
el sou, tan a ell com a d'altres músics que també havien fet aquesta petició,
però amb l'obligació de acudir a tañer y asistir a todas las vísperas y
misas que en la iglesia de San Pedro se hiciesen y en las procesiones
de la iglesia. Va donar-se el cas de que a Peñaranda volien la
seva presència allà com a Mestre de Capella, i per a evitar que marxés de
Sòria li augmentaren el sou 10 ducats, el 7 de gener de 1628. Un altre
augment de sou va tenir lloc el 16 de gener de 1632, arribant als 800 reials,
a més de dotze fanegues de blat, a condició d'haver de fer exercici cada dia
amb la Capella de Música. Pel que sembla, va morir a finals de 1657 o a principis
de 1658, ja que el 18 de març d'aquell any es va nomenar un nou Sotsxantre
per a cobrir la vacant que hi havia.
504) Pedro Alejandro de ENCISO. S. XVII. Mestre de Capella. Coses poc
clares i concretes es saben d'aquest músic. Es diu que abans de 1640 havia
estat rebut com a Mestre de Capella de la Col·legiata de Sòria, però
enlloc consta el seu nomenament. El fet d'una coincidència amb el cognom del
músic anterior, crea unes certes dificultats d'identificació, pel fet de romandre
a Sòria fins l'abril de 1655, quan passà com a Mestre de Capella a
Tudela (Navarra), trobant-se amb el mateix càrrec en el 1682
a la Col·legiata d'Alfaro (La Rioja). No hi ha constància d'obres
seves.
505) Pedro Ventura ENCISO. (+ Sigüenza, 11-III-1698). Mestre
de Capella. Va exercir aquest càrrec a la Catedral de Tarragona i a
Sigüenza, tot i essent possible que també hagués estat en algun altre
lloc. De la seva estada a Tarragona, no he trobat cap més referència.
A l'octubre de 1684, havia quedat vacant el càrrec de Mestre de Capella de
la Catedral de Sigüenza per la mort de José Lillo, qui l'havia
ocupat poc més d'un any, i per quin motiu es convocaren oposicions. Segons
consta a les Actes Capitulars, el 17 de novembre de 1684 es van llegir dues
cartes: Una des de Logronyo, de Matías DURANGO [v. nº 496],
en la que manifesta el desig d'anar a la Catedral de Sigüenza; i l'altra,
de Diego de CASEDA, recomanant al Capítol de Sigüenza a Pedro
Ventura ENCISO per aquest càrrec; pel que sembla, Caseda havia
conegut a Enciso a Saragossa. Com que en el mes de març de 1685
encara no s'havien fet les oposicions, ENCISO i l'altre opositor Tomás
MICIECES [ v. nº 135], varen gairebé exigir que finalment es fessin les
proves convenients. Aleshores fou quan el Capítol encarregà al Sotsxantre,
a l'Organista, a l'Arpista i a un Tiple que formessin el tribunal examinador,
essent elegit ENCISO pel càrrec el 12 de març de 1685. Va exercir la
seva feina amb absoluta normalitat, encara que en el febrer de 1692, ENCISO
va demanar, conjuntament amb altres membres de la Capella de Música, que hi
hagués un repartiment dels beneficis assolits a l'actuar fora de la Catedral,
i la seva petició fou atesa. En el 1693 se li començaren a notar algunes deficiències
en l'activitat del nostre músic, sobre tot referent a les atencions que mancaven
als Infants de Cor, de les que un informe del 2 de març deia que Los niños
del coro están mal cuidados, rotos e indecentes. Per aquest motiu, s'encarregà
a un Tiple de la Catedral que, en cas de malaltia del Mestre de Capella, ell
es faci càrrec de la Capella de Música. Amb data de 11 de març de 1698, el
Capítol informa de la mort d'ENCISO, i al cap de tres dies publica
un edicte per que amb un termini de quaranta dies es cobreixi la vacant de
Mestre de Capella, essent-li adjudicat a Francisco HERNÁNDEZ [v. nº
156], provinent de València. Només es conserven tres obres composades
pel nostre músic, trobant-se en llocs diferents. Són: el Salm Dixit
Dominus a 8 veus, a Sto Domingo de la Calzada; una Seqüència
de Difunts a 8 veus a la Catedral de Sigüenza; i un Magnificat
a 7 veus en dos cors, a l'Arxiu del Monestir de El Escorial.
La llista va seguint amb més noms.
Joan ÚBEDA i COMAS.
C E N T E N A R I S D E L M E S D E F E B R E R D E 2 0 1 0 .
|
2.
|
1510, El Compositor Juan del ENCINA pren possessió
del càrrec d'Ardiaca i de la Canonge de la Catedral de Màlaga. 1610, Neix a París, el Metge i Musicògraf Pierre BOURDELOT (cognom real Michon). 1910, Neix a Kiev, el Pianista Alexandre UNINSKY. |
|
3.
|
1910, Samuel COLERIDGE-TAYLOR estrena a Brighton
(Anglaterra), l'Òpera en un acte "Endymion's Dream".
1910 , Neix a San Gabriel (Jalisco; Mèxic), el Compositor i Director del Conservatori de Mèxic (Dimas) Blas GALINDO. 1910; Franco LEONI estrena a Gènova, l'Òpera "Tzigana". |
|
5.
|
1810, Neix a Bergen (Noruega), el Violinista Ole (Bornemann) BULL. |
|
8.
|
1710, (Pietro) Alessandro (Gaspare)
SCARLATTI estrena a Nàpols, l'Òpera "La Principessa
fedele". 1810, Neix a Aix-la-Chapelle, el Compositor (August Joseph) Norbert BURGMÜLLER. 1910, William Legrand HOWLAND estrena a Nova Yokr, en anglès, l'Òpera en un acte, amb llibret propi, "Sarrona". 1910, Anton (Friedrich Wilhelm) von WEBER estrena a Viena, l'obra "5 Moviments" per a Quartet de Corda. |
|
9.
|
1810, Carl Maria (Friedrich Ernst) von WEBER és arrestat a Stuttgart, i està empresonat setze dies per la seva implicació en afers que l'eximien del servei militar. |
|
11.
|
1810, Francesco (Giuseppe Baldassare) MORLACCHI
estrena a Roma, l'Òpera "Le Danaidi". 1810, Neix a París, la Compositora Loïsa PUGET. |
|
13.
|
1910, Neix a París, la Compositora Elsa BARRAINE. |
|
15.
|
1710, Mor a Utrecht, el Musicòleg Marcus MEIBON,
conegut com 'Meibomius'. 1910, Mor a Basilea, el Compositor i Professor (Leonard Johann Heinrich) Albert FUCHS. |
|
16.
|
1810, Neix a Txoukhloma (Rússia), el Guitarrista
Nicolai MAKAROV. 1910, Reynaldo HAHN estrena a París, el Ballet "La Fête chez Thérèse". 1910, Leone SINIGAGLIA estrena a Utrecht, la Suite simfònica "Piamonte". |
|
17.
|
1810, Adalbert (Mathias) GYROWETZ (noms
reals: Vojtech Matyás Jirovec) estrenà a l'Òpera de Viena,
l'Òpera "Der betrogene Betrüger". 1910, Morí a Vendenheim (Baix Rin), l'Orguener Alfred KERN. |
|
19.
|
1810, Neix a Macerata, el Compositor i Director de
Conservatori Lauro ROSSI. 1910, Jules (-Emil-Frédéric) MASSENET estrena a Monte-Carlo, l'Òpera "Don Quichotte". |
|
20.
|
1910, (Achille-) Claude DEBUSSY estrena a París, dirigint ell, l'obra per a Orquestra "Iberia". |
|
21.
|
1910, Ernö (Enst von) DOHNANYI estrena
a Budapest, la "Suite en Fa # menor". 1910, Jean NOUGUÉS estrena a Niça, l'Òpera "L'auberge rouge". |
|
22.
|
1810, Neix a Zelazowa Wola, prop de Varsòvia,
el Compositor Frederic (-François) CHOPIN. [Segons
consta en la partida de baptisme] 1810, Nicolò ISOUARD estrena a l'Òpera-Còmica de París, l'Òpera "Cendrillon". 1910, Frederick (noms de bateig: Fritz Theodor Albert) DELIUS fa a Londres, la primera representació anglesa de l'Òpera "A Village Romeo and Juliet". |
|
23.
|
1910, Neix a Kichinev (Moldàvia), la Soprano i Cantant d'Òpera Maria CEBOTARI (cognom real: Cebuturu). |
|
25.
|
1710, Neix a Toledo, el Compositor i Mestre de Capella Juan BONET de PAREDES. |
|
26.
|
1810, Carl Mª von WEBER es veu involucrat en un escàndol financer a Stuttgart, i és arrestat i exiliat de la ciutat. 1910, Neix a Ekaterinoslav (Rússia), el Violoncel·lista Alexandre STOGORSKI. |
|
28.
|
1910, Karl HOSCHNA estrena a Nova York, l'Opereta
"Bright Eyes". 1910, Neix a Berlín, el Pianista, Organista, Director de Corals i Compositor Roman MACIEJEWSKI. |
Joan ÚBEDA i COMAS.
******
ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS
LA GUITARRA
DEIXEBLES DEL PROFESSOR SERGI VICENTE
J. Antonio Ríder, Paula Morán, Julio Domínguez, Dani Jiménez,
Dani Puig, Esteve Bosch,
Adrià Xaus, Victòria Codera , Patricia García
Obres de: L. De Nàrvaez, H. Villa-lobos, S. Vicente, Semenzato,
Moreno-Torroba,
L. Brouwer, A. Lauro, J. S. Bach, F. Tàrrega, S. Joplin i N, Koshkin
CENTRE SANT PERE APÒSTOL
Sant Pere més Alt, 25,
Barcelona Dilluns 8 de febrer del 2010 a les vuit del vespre
ENTRADA LLIURE
*******
ELS NOSTRES CONCERTS
El mes de gener varem inaugurar el nou 2010 amb dos concerts
de gran volada. El primer va estar a càrrec del Grup de Cambra AULOS format
per Josep M. Brotons (flauta), Robert Julià (oboè), Alfons
Reverté (clarinet), Àngel Resa (viola) i Eduard Bazaco (fagot).
Aquest grup ja ens ha visitat en altres ocasions i per tant no ha estat un
sorpresa la seva qualitat, que han donat moltes hores d'èxit a la música clàssica
del nostre país. El completíssim programa que ens van oferir estava constituït
amb obres de músics de tanta importància com G. Rossini, del que van
oferir una transcripció de l'obertura de la seva òpera "La gazza ladra",
dos moviments de la "Simfonia inacabada" de Franz Schubert,
l'allegro de la "Simfonia núm. 4" de P. I. Txaikovski,
de Carl Maria von Weber ens van oferir l'obertura de d'òpera "Oberon";
la segona part la van iniciar amb "Una nit a la muntanya pelada"
de M. (P.) Mússorgski, i van seguir amb andante con moto
del el "Trio núm. 2" de C. Saint-Saëns, el "Vals
núm. 7" de F. Chopin, la "Prova di Orquestra"
de Nino Rota i la sardana lliure "Empúries" d'E. Toldrà;
com a propina ens van delectar amb "El vol del borinot" de l'òpera
"El tsar Saltan". Totes aquestes obres són transcripcions del
bon amic Josep M. Brotons.
El nombrós públic assistent va gaudir extraordinàriament amb un programa atraient
i ple de dificultats molt ben resoltes pels instrumentistes perfectament compenetrats.
El segon concert ha estat a càrrec del pianista Marcos Fernández, nascut
a l'Uruguai i resident a Catalunya des de ben jove on pràcticament
es va formar com a pianista.
Aquest excel·lent intèrpret ja va actuar en el nostre auditori acompanyant
a la soprano Aïda Raurell i v deixar una bona mostra de les seves possibilitats
i de la seva sensibilitat. En aquesta ocasió ha actuat en solitari amb un
extens programa de gran dificultat format per la "Sonata K 330, núm.
10, en La Major" de Mozart, els "Tres Preludis"
de Rakhmàninov, dos fragments del primer quadern de la "Suite
Iberia" d'Albéniz, el "Kinderzenen, Op. 15" de
Schumann i el "Mephisto Waltz" de Franz
Listz, oferint-nos una actuació de gran nivell.
En Marcos Fernández és un pianista de gran qualitat que va mostrar
un profund coneixement dels compositors interpretats; amb una sòlida formació
tècnica i amb força interpretativa, en una paraula, un concert de gran qualitat
que deixà al públic que - tot i la nit desagradable que feia, amb pluja i
fred - va assistir a aquest concert, una sensació de satisfacció per haver
escoltat un concert extraordinari.
Jordi Gargallo
******
ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS
UN CONCERT SINGULAR
TOCS TRIO DE CAMBRA
CONSOL GRAU
MONTSERRAT CARLES
Castanyoles
ROSA CARME MARTÍNEZ
Piano
Obres de: J.S. Bach, A. Soler, S. Canaro, P. Masmitjà, C. Debussy, E. Donato, J. Malats, I. Albéniz i J. Turina.
CENTRE SANT PERE APÒSTOL
Sant Pere més Alt, 25, Barcelona
Barcelona 22 de febrer de 2010 a les vuit del vespre
ENTRADA LLIURE
*******
Aquest mes de febrer us aportarem un escrit que ens va fer
arribar la bona amiga Maria Mercè Argüelles, signat per l'Alfons
Fernández de la Reguera
referent al compositor Josep Sancho Marraco del que aquest any celebrem
el cinquantenari del seu naixement
i que reproduïm a continuació agraint aquesta inestimable col·laboració.
JOSEP SANCHO MARRACO
Vida i Obra
Missa Defunctorum
El 2010 es complirà el cinquantenari de la mort del Mestre Josep Sancho Marraco, i el 2009 el cinquantè aniversari de l'estrena de la seva Missa Defunctorum, obra que expressament va demanar que s'interpretés en el seu funeral. És oportú dedicar-li un espai i revisar aquest autor català i valorar la seva obra per la seva qualitat musical, allunyant-nos de consideracions polítiques o partidismes.
Josep Sancho Marraco (La Garriga 1879 - 1960)
és actualment un autor poc conegut i poc interpretat. Tanmateix, durant la
primera meitat del segle vint, principalment com a mestre de Capella de la
Catedral de Barcelona, va ser un personatge popular, en el sentit més
ampli de la paraula.
Va ser un autor prolífic (conservava unes 550 obres en el seu arxiu personal),
vinculat musicalment a la cultura catalana: compositor de sardanes -35 al
llarg de la seva vida -, i harmonitzador de moltes melodies populars.
Durant 34 anys va ser el Mestre de Capella de la Catedral de Barcelona,
i gran part de la seva obra és música religiosa. Casat, la seva dona va morir
el 1948.
FORMACIO MUSICAL
Els seus mestres van ser, segons el grau d'influència que ell mateix els hi atorga:
Josep Vinyas (piano), Professor de la Capella de Música
de la Catedral.
Domènech Más i Serracant (composició), Mestre de l'escolania de la
Capella de Música de la Catedral i Mestre de Capella de Sant Pere
de les Puelles.
José Marraco Ferrer (1835-1913), oncle de Josep Sancho Marraco
(orgue i composició), Pianista i violinista, professor de les orquestres del
teatres Principal i del Liceu i Mestre de Capella de la Catedral
de Barcelona, nomenat el 1863
FITES DE LA SEVA CARRERA MUSICAL I CONTEXT HISTÒRIC
Quan era un nen, Josep Sancho Marraco ja suplia l'organista
de la Catedral amb petites improvisacions. Amb setze anys, el 1895, és nomenat
organista de l'església de Sant Agustí i el 1897 Mestre de Capella.
- 1900 Premi de Música al Jocs Florals de València
- 1902 Premis de Música als Jocs Florals de Huelva i Falset
- 1903 Composició i vàries interpretacions de la seva Missa de Rèquiem per
a la mort de Lleó XIII
- 1904 Primera Festa de la Música Catalana organitzada per l'Orfeó
Català. Presentada per Felip Pedrell i Lluís Millet. Primer
premi i accèssit per Cançó del Segadors, i el
motet Adoro te devote. Essent amic de Lluís Millet, contribueix
al ressorgiment del cant coral català.
Altres harmonitzacions de cançons tradicionals catalanes: Cançó de bressol,
Cançó del lladre, Muntanyes regalades, Cançó
del joves, L'Hereu Riera...
- de 1897 a 1907 mestre de música al Teatre Català Romea, també contribuint
com autor a la temporada de teatre català amb Donzella qui va a la guerra
i Retorn.
- 1923 anomenat Mestre de Capella de la Catedral de Barcelona.
- 1924 Inici de l'activitat de Ràdio Barcelona on Josep Sancho Marraco
era inclòs regularment a la programació, tant amb obres profanes com sacres,
per a piano o per a orquestra.
- 14 d'abril de 1931 proclamació de la Segona República.
-1931 el Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya li envia
un qüestionari consultant-li sobre l' "organització de la cultura musical
a Catalunya".
- 1935 Ràdio Barcelona li sol·licita composicions pianístiques per
a la programació de divulgació d'autors catalans.
- Juliol del 1936 comença la Guerra Civil Espanyola.
- Juliol de 1937 Ràdio Barcelona programa la seves obres Marxa
Catalana i la suite Celtibèriques i en sol·licita a
l'autor l'arranjament per a orquestra, els assajos i la direcció.
- Desembre de 1937 estrena de la versió de Glosses interpretada
per la Banda Municipal de Barcelona, dirigida per Ricard Lamote
de Grignon, dins de la programació de Concerts Populars.
- 1938 al Desembre comença la composició de la Missa Defunctorum
- 24 de Febrer 1939 s'estrena la Missa Defunctorum "En honor
de los mártires de la cruzada nacional"
-1953 Fill predilecte de La Garriga
-1957 es jubila com a Mestre de Capella de la Catedral de Barcelona
-1958 l'Ajuntament de Barcelona li concedeix la Medalla de Plata
de la Ciutat
-1959 Homenatge al Palau de la Música
- el setembre 1960 mor Josep Sancho Marraco
- l'octubre 1960 es fa un solemne funeral per l'etern descans de la seva ànima,
on, per desig pòstum, s'interpreta la seva missa Defunctorum.
Des de la seva estrena, ha estat interpretada 85 vegades en actes funeraris.
- el novembre 1960 Lluís Mª Millet dirigeix un concert Homenatge
a la Cançó Popular Catalana amb obres de Sancho Marraco, Morera,
Pérez Moya, Toldrà, J. Mª Millet i altres.
- 1980 a La Garriga, actes en commemoració del naixement de Sancho
Marraco.
MISSA DEFUNCTORUM: RÈQUIEM PER A UNA GUERRA
En parlar de misses de rèquiem, inevitablement recorrem als
referents d'aquest gènere, les misses de Mozart, Brahms, Fauré,
o Britten. Tanmateix, potser cap d'aquestes obres mestres abasta un
sentit tant literal i profund, viscut en primera persona, com la de Josep
Sancho Marraco.
Dels 7.000 eclesiàstics que van ser executats o assassinats a l'Espanya
Republicana durant la Guerra Civil, 4.221 van ser-ho a Catalunya.
Els anarquistes de la FAI els consideraven enemics mortals només pel
fet de ser capellans o monges. Encara que la major part no proclamava públicament
la seva ideologia política.
En alguns casos els membres de la FAI s'ensenyaven amb les seves víctimes.
Abans de matar-los els hi amputaven els braços, els hi arrencaven els ulls,
la llengua, els testicles...Eren les misèries d'una guerra fratricida, i també
la tragèdia de moltes persones que no gosaven oposar-se a l'assassinat d'un
parent, un amic o un veí per covardia: una actitud comprensible, però dura
de suportar.
Josep Sancho Marraco durant la Guerra Civil va col·laborar amb
la Generalitat en diferents situacions. La seva casa de la Garriga,
a petició de l'Ajuntament i amb el vist i plau del Mestre, va servir com a
infermeria per a l'exèrcit republicà. També va treballar per a la Generalitat
en l'àmbit de la docència musical. Finalment, durant la Guerra Civil
les seves obres eren interpretades repetidament per la Banda Municipal
pel seu aire popular i a la vegada catalanista.
Estant a Barcelona, va patir en primera persona situacions de violència
indiscriminada que exercien els dos bàndols oposats, com reflecteixen les
dues cartes següents -la primera adreçada a Lluís Fortuny, i la segona
a l'esposa de Lluís Fortuny:
Lluís Fortuny La Garriga. Banys 7
Dilectíssim amic: a son temps vaig rebre la seva carta.
Fa dies que em proposava venir, ...i dijous que havia ja
sortit de casa per a venir me vaig trobar en mig del bombardeig de ¾ de 2,
havent explotat una bomba a poca distància. G. a D. sols he sofert la pluja
de runa i vidres. Els bombardeigs d'aquests últims dies han estat horribles,
i estem esfereïts per els que indubtablement vindran. A la Gran Via tocant
a Balmes una explosió a convertit en solar el lloc que ocupaven tres cases...
Fins al moment que els bombardeigs es repeteixen he desistit del viatge.
Fins al present no havíem vingut per Sant Gervasi, però aquest últims dies
també ens han trobat i no distant de casa també hi ha edificis en runes amb
les consegüents víctimes.
Tement que els bombardeigs es repeteixin i atenent a que, segons m'han dit,
una família que marxava a Viladrau han tingut de fer 8 hores de cua a l'estació,
desisteixo per de moment del viatge.
Barna està dominada per el pànic, els carrers que condueixen a la muntanya
han estat convertits en processó contínua del que s'hi dirigien, carregats
amb matalassos, mantes, etc. per a posar-se "a salvo".
Nosaltres també potser ens hauríem decidit a marxar, però com que la gent
fuig de la ciutat i a més amb els edificis enrunats, molts han quedat sense
casa, a nosaltres en han imposat l'admissió d'un cabo d'assalt, la seva muller
i una criatura de pocs mesos. No cal que et digui la contrarietat que per
a mi significa. Menys mal que semblen bona gent.
Amb molts afectuosos records per a la seva bona esposa i fills i desitjant-los bona sort es despedeix afectuosament.
J.S.M. 20/03/1938
Sra. Trinidad Mallol de Fortuny. La Garriga. Merceria Calle Baños.
Distinguida Sra. El no haber tenido noticias de la situación
de su esposo nos hace temer que los asesinos no le hayan liberado aún. Supe,
tiempo atrás, que estaba en el Pueblo Español de Montjuïch. Ahora que a D.G.
estamos libres, le escribo rogándole noticias, deseando me pudieran comunicar
que tan digno ciudadano y buen amigo ha salido de las garras de los verdugos
que por tanto tiempo nos han esclavizado y que vuelve a estar con sus queridos
familiares. De su hijo, tienen noticias satisfactorias?
Mi esposa les saluda afectuosamente.
Rogándole transmita mis saludos a su distinguida família se despide atentamente
J.S.M. 30/01/1939
Aquestes cartes es troben en el Fons Documental de la Fundació Mauri de La Garriga.
No sabem si és per encàrrec o per decisió pròpia que Sancho
Marraco va compondre la Missa Defunctorum, el desembre de 1938, però en qualsevol
cas, hem pogut, encara que sigui parcialment, copsar la duresa de la realitat
que l'envoltava.
El gener de 1939 Josep Sancho Marraco reprenia la seva activitat com a mestre
de capella i dues setmanes després estrenava la Missa de Rèquiem. La notícia
de portada a La Vanguardia del dia de l'estrena de la Missa Defunctorum era
l'assassinat absurd del bisbe de Teruel, presoner des de feia temps, a mans
l'exèrcit Republicà en retirada cap a França.
Immersos en aquest paratge de desolació, la Missa Defunctorum ens porta
un missatge de salvació obert a tothom, i sense sectarismes: la possibilitat
que tots tenim de redimir les nostres culpes, si les assumim sincerament.
Aquest és el passatge que Sancho Marraco emfatitza per damunt de tot, amb
el solo de la soprano, emmarcat pel Dies ire (Ira de Déu), el dia del
judici final.
"Crido, com un reu,
la culpa enrogeix el meu rostre.
Perdona, Senyor, a aquest suplicant.
Tu, que vas absoldre Maria Magdalena
i vas escoltar la súplica del lladre,
em vas donar a mi també esperança."
PUBLICACIÓ DE L'OBRA
El 1940 Sancho Marraco obté el permís episcopal per publicar
l'obra, conjuntament amb d'altres, encara que no la presenta al registre de
la propietat intel·lectual fins el 1953. L'edició i publicació, de 250 exemplars,
la va pagar ell mateix.
La distribució també la va gestionar el propi autor, venent i regalant còpies,
entre d'altres a: Editorial Boileau (dipòsit de 25 exemplars), Werner
(dipòsit de 3 exemplars), registre propietat intelectual (5 exemplars),
Unión Musical Española (5 exemplars) Casa Beethoven (5 exemplars),
Crítics Correo Catalán, La Vanguàrdia i Diario Barcelona
(2 exemplars c/u), Higini Anglès (1 exemplar).
Alfons Fernández de la Reguera (BA, Hons)
RECUPERACIÓ D'UN COMPOSITOR CATALÀ
Des de fa molts anys a l'església de Sant Vicenç de Sarrià
(Barcelona) es celebra el 22 de gener una Missa Major en honor del seu patró
i s'interpreta el "Rosari Pastoril" del compositor
Francesc Forns i Sabaté, però qui era aquest músic?
Doncs Francesc de Paula Forns i Sabaté va néixer l'any 1824 i va morir
a Barcelona el 1910 Fou violinista i compositor. Primer violí de l'orquestra
del Teatre del Liceu de Barcelona, de l'orquestra d'Euterpe,
i de la capella de la Catedral de Barcelona, de la que va ser mestre
de capella, així com també ho va ser de l'església de Sant Agustí.
El seu cor a veus soles "Las huestes de Pelayo" va aconseguir
el primer accèssit al concurs promogut per Josep Anselm Clavé a Barcelona
el 1863 amb motiu de la celebració del XVI aniversari de la fundació de "La
Fraternidad", primera coral d'Espanya (que l'any 1857 es passà
adir S.C. Euterpe) El concurs es va celebrar definitivament,
després d'uns ajornaments, el 28 de febrer de 1864 amb un gran concert en
el que es va interpretar l'obra guanyadora "Amor de Patria"
de Baltasar Saldoni, no sense grans discussions entre aquesta obra
i la d'en Francesc Forns, l'altre accèssit fou per "Una esperança
morta" de Josep Ribera.
Per commemorar el centenari de la mort d'aquest autor aquest any, a més de
les tradicionals obres "Rosari Pastoril" d'en Forns i
la "Salve Regina" d'Hilarión Eslava; es van recuperar
d'altres obres del nostre compositor com "Benedictus Dominus Deus Israel"
per a dos cors i orgue, que va ser interpretat pel Cor Dyapason /Capella
de Música de Sant Vicenç de Sarrià, dirigit per Teo Roura; "Ofertori"
per orquestra de corda, violí solista i orgue interpretat per l'Orquestra
del Centre d'Ensenyament Musical de Barcelona dirigits per Xavier Jofre;
un "Benedictus" amb la Carme Maestre dirigint l'Orfeó
Sarrianenc; i aquests "Rosari Pastoril" i "Salve
Regina" per aquests dos cors, un grup de sarrianencs, cantaires de
diverses corals, l'Orquestra del CEAM, amb els solistes Georgina
Pujol (soprano), Josep Gay (tenor, Joaquim Pera (baríton),
Wenceslao Guarro (orgue), dirigits per qui escriu aquest article.
Ens hem de sentir molt satisfets d'haver pogut tornar a la llum aquestes tres
partitures que, en realitat, no sabem si es van interpretar mai i que certament
han estat molt interessants i que van ser molt ben rebudes per part del públic
assistent.
Cal dir que aquest material ha estat recuperat per la Biblioteca Nacional
de Catalunya que ens l'ha cedit molt generosament i que s'han recuperat
fins al moment més de 30 obres d'aquest músic.
Jordi Gargallo