EDITORIAL

Un any acaba i un altra comença. El que ha finit ens portat, com és habitual, coses bones i d'altres no tant, especialment entre les que no hauríem desitjat mai que ocorreguessin es troba la problemàtica creada al Palau de la Música Catalana per Fèlix Millet i el que això ha representat anímicament per tots els que estimem la música i especialment la NOSTRA MÚSICA, amb tot es bo veure la part positiva que això representa perquè ara tenim més possibilitats de redreçar el camí.

Pel que fa als nostres desitjos lògicament són de que el món musical creixi, tant pel que fa a l'apartat de llocs de treball com també a la qualitat de la música interpretada, i aquí fem un prec, quan recuperarem el seny, potser no comercial, però si artístic de les representacions liceistes?

Per l'Associació esperem amb delit poder donar-vos properament bones noticies doncs per fi podem tenir la possibilitat de que es catalogui el nostre arxiu i es pugui posar a disposició dels estudiosos i les persones interessades per la música. Estem esperant la resolució d'un protocol amb la Universitat Autònoma de Barcelona per aquest fi amb la il·lusió de que arribi aviat a bon port.

LA  MÚSICA:  UNA  APROXIMACIÓ  A  LA  SEVA  EVOLUCIÓ.  (16è any)

E L  B A R R O C  (108)

E L  B A R R O C  M U S I C A L  E S P A N Y O L  (68)

Amb aquesta tramesa, passem a una altra lletra inicial.

499) Manuel (Miguel Conejos de) EGÜÉS. [Egüés (Navarra), 25-XII-1654- Burgos, 12-IV-1729]. Mestre de Capella. El primer problema que hi ha és el del seu cognom. Alguns investigadors l'escriuen tal com l'hem posat, però d'altres li diuen EGUEZ, com es troba en el 'Diccionari' d'Anglès i Pena, i en altres llocs AREGUES, EGUES, HEGÜES, HEGÜEZ, i fins hi ha un historiador que l'esmenta com HEYNES. Sigui amb el nom que sigui s'està parlant de la mateixa persona. Un altre problema sorgeix amb el segon nom 'Miguel' que el fa confondre amb el seu germà Miguel, que fou Organista com veurem. El que sembla ésser cert és que el cognom familiar era el de CONEJOS, i el nom d'EGÜÉS amb que és conegut, resulta ser amb tota probabilitat un patronímic que té a veure amb el seu lloc de naixement. També s'ha dit que la seva família podria pertànyer a una nissaga de músics aragonesos de tres generacions que exerciren de Mestre de Capella a la Catedral de Jaca (Osca) en el segle XVIII, però això no és del tot clar. Passant ja a les dades segures, cal dir que les primeres notícies del nostre músic són del 8 de març de 1683, quan fou admès com a Mestre de Capella de la Catedral de Lleida, procedent de Sigüenza (Guadalajara). El Capítol de la Seu de Lleida va acomiadar a l'Organista Josep Ferrer, admeten com a suplent a Miguel CONEJOS de EGÜÉS el 6 de desembre de 1684, essent esmentat a les Actes Capitulars, com a germà de Manuel. Amb tot, l'any 1685 Manuel es traslladà a la Catedral de Burgos, quedant el seu germà Miguel com a encarregat de la música a la Catedral de Lleida, amb l'ajuda del Contralt Francisco Amorós. Limitant-nos des d'ara a Manuel de EGÜÉS anà aquest a Burgos al guanyar per oposicions la plaça de Mestre de Capella, que havia fet conjuntament amb Juan de Cáseda, aleshores Mestre de Capella de Calahorra (La Rioja), i amb el que havien tingut diverses coincidències, ocupant successivament càrrecs idèntics l'un després de l'altre. El 23 de novembre de 1685 el nostre músic Manuel prengué possessió del càrrec de Mestre de Capella de Burgos fins a la seva mort. Durant aquests anys d'estada a Burgos, hi hagué una breu interrupció del 9 d'octubre de 1691 al juliol de 1692, quan ell fou nomenat Mestre de Capella de la Seu de Saragossa, quin càrrec estava vacant feia quatre anys per la jubilació de l'anterior titular, i que era exercit temporalment per l'Organista Andrés de SOLA (v. nº 56). Emperò, Manuel va demanar tornar a Burgos, essent readmès el 3 d'octubre de 1692, concedint-li a més el títol de Canonge. La major part d'obres que composà es poden trobar a la Catedral de Burgos, i passen de 200 les que existeixen. Fou un dels músics del seu temps que va distribuir el nombre de veus d'una manera molt àmplia i diversa, des de Solos i Duos amb Instruments, fins a 3 i 4 Veus; algunes obres amb 4 i 8 Veus amb dos Cors, fins arribar a les 16 Veus amb 4 Cors. En alguns casos, algunes veus són realitzades per Instruments, tal com ja es reflexa en el títol de l'obra: Villancico a cinco, Voz sola, con instrumentos. Les seves obres són majoritàriament religioses; com Antífones, Lamentacions, Motets, Salms, Villancicos de Nadal, de Reis, al Santíssim Sagrament, a l'Assumpció de la Verge, a la Puríssima Concepció, etc. El Salm 'Miserere' el va musicar sis vegades d'aquestes maneres: 2 a 11 veus; 2 a 12 Veus, 1 a 16 Veus; i 1 a 8 Veus. Va intervenir també en les discussions que va promoure Francesc VALLS (V. Nº 73), sobre si calia o no preparar degudament les dissonàncies en les composicions litúrgiques, al que ell s'hi oposava. Si en això fou d'alguna manera continuista, en canvi fou molt més obert a l'introduir combinacions instrumentals a les seves obres, donant pas als nous gustos musicals de finals del segle XVII i principis del segle XVIII, amb abundància d'Instruments de Corda, i també Clarinets i Oboès.

500) Josep ELIAS (1687-1755) [v. nº 69 i nº 164]. D'aquest músic ja n'he parlat en dues ocasions anteriors, però al poder comentar algunes dades en tornem a fer esment. En el 'Llibre de Baptismes' de l'església dels Sts. Just i Pastor de Barcelona, d'entre els anys 1655 i 1670, s'hi troba aquesta referència: "14 d'agost de 1660. Bateig de Joan, Josep, Francisco, fill de Francesch ELIES, paraire, de la vilà de Moià, i de Marina, conjugues ." Si realment aquesta partida de baptisme correspongués al nostre músic, voldria dir que hauria viscut 95 anys, cosa realment no gens freqüent aleshores. Seria que amb 89 anys encara era Organista actiu del convent de les Descalces Reials de Madrid. Aquest detall indueix a pensar que es tracta de la partida de bateig del seu pare. Tal com ja varem dir, fou alumne de Juan Bta. CABANILLES [v. nº 63], però també tingué altres professors, com Joan Ros, Francesc Llussà, de Sta. Maria del Pi, i Gregori Closells, de Sta. Maria del Mar. Fou el 13 de desembre de 1712 quan obtingué la plaça d'Organista del Reial Monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona, en el que hi romangué fins el 5 d'abril de 1715, quan passà als Sts. Just i Pastor amb càrrec temporal, fins que el 12 de juliol del mateix any passà a ésser el titular oficial, tot i no haver estat ordenat sacerdot encara, amb els drets i deures que això suposava. Deixà aquest càrrec el 8 de juny de 1725 passant al convent de les Descalces Reials de Madrid. Segons el musicòleg Josep Subirà, quan per la seva ordenació sacerdotal fou ascendit a Capellà reial, li fou assignat un sou de 200 ducats de renda anual, i l'ús de la vivenda que fins a la seva mort havia tingut el segon ministril José Soriano. Les seves obres són totes per a Orgue, amb un estil clàssic i progressista a la vegada, fent ús dels acords dissonants sense preparació, i marcant un pas definitiu del sistema modal al mètode tonal, preparant d'alguna manera, el que al cap de poc seria el sistema harmònic del P. SOLER [v. nº 107], difós en la seva obra Llave de la modulación.

501) Pere ELIAS. Barcelona, ss. XVII-XVIII. Violer. Les primeres notícies d'ell són del 1684, quan tenia com a aprenent el que havia d'ésser el Violer Joan Pau Roig. Encara que sembla que va tenir un gran prestigi en el gremi de fusters de Barcelona, només es coneix un únic instrument amb la seva marca: una Arpa cromàtica de dos ordres, i de bona qualitat, datada el 1704, i que es troba al Museu Provincial d'Àvila, amb algunes característiques pròpies del sector català-aragonès.

Anirem seguint amb altres noms nous.

Joan ÚBEDA i COMAS.

C E N T E N A R I S  d e l  M E S  de  G E N E R  d e  2 0 1 0

Joan ÚBEDA i COMAS.

********

ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS

GRUP DE CAMBRA AULOS

JOSEP M. BROTONS (flauta)

ROBERT JULIÀ (oboè)

ALFONS REVERTÉ (clarinet)

ÀNGEL RESA (viola)

EDUARD BAZACO (fagot)

Obres de: Rossini, Schubert, Txaikovski, Weber, Mussorgski, Saint-Saëns, Chopin, Nino Rota, Toldrà.

CENTRE SANT PERE APÒSTOL

Sant Pere més Alt, 25, Barcelona

Dilluns 11 de gener de 2010 a les vuit del vespre

ENTRADA LLIURE

*************

HONOR  A  LA  MÚSICA

El passat 29 de novembre l'Orquestra de Cambra Catalana, sota el comandament del seu director Joan Pàmies, en el segon concert del Cicle Tardor, fet a l'Auditori del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, ens va oferir un concert molt entranyable, portava per títol "Encontres" i va estar completament dedicat a compositors catalans.

Es prou coneguda la sensibilitat d'en Joan Pàmies ver la nostra música doncs en els seus programes no acostumen a mancar les obres dels compositors catalans de diverses èpoques, des del barroc fins als contemporanis.

En aquesta ocasió els autors triats per aquest concert foren Ricard Lamote de Grignon, el Pare Antoni Massana, Eduard Toldrà i l'Enric Morera.

No descobrirem ara la qualitat de Ricard Lamote de Grignon, però si que lamentem no escoltar les seves obres amb més assiduïtat doncs les seves composicions són d'una gran qualitat tant pel que fa a la inspiració com a la seva construcció musical; concretament els "Tres cants magiars", obra que s'interpretà en aquest concert, va deixar en el públic un senyal impagable de qualitat i la incomprensió del poc que s'interpreta. El mateix passa amb les composicions dels altres autors programats en aquesta audició, Antoni Massana, amb l' "Andantino" i la "Cançó de bressol" i Enric Morera, tot i que d'aquest darrer, encara que esporàdicament, s'han interpretat tant la "Dansa" com "Melangia" en algunes comptades ocasions.

Pel que fa a Eduard Toldrà no cal descobrir les seves "Sis cançons" doncs aquestes si que, afortunadament, s'interpreten amb més normalitat ja que grans cantants les han mantingudes en el seu repertori, però no és tant habitual fer-ho amb la deliciosa instrumentació per orquestra de corda de l'Aureli Vila.

L'actuació de l'Orquestra de Cambra va ser magnífica, amb una sonoritat, conjunció i color molt destacat i amb una interpretació per part de Joan Pàmies plena de sobrietat, sensibilitat i domini; atent, com és habitual en ell, els més petits detalls, tant musicals com escènics.

Menció apart volem fer de la excel·lent actuació de la soprano Assumpta Mateu a qui no pretenem descobrir doncs ja són molts els llorers aconseguits, però si que volem destacar el seu gran domini del diafragma que li permet filar des del pianissim al forte i allargar la nota de manera exquisida, la seva dolça veu, la seva musicalitat, i especialment la seva clara dicció en totes les vocals, el que no és tant freqüent com deuria ser-ho en molts cantants.

En resum un concert de gran qualitat al que la forta pluja caiguda moments abans a Barcelona i potser la retransmissió del partit de futbol Barça - Madrid, jugat a la mateixa hora, va restar una part del públic. No saben el que es van perdre.

El següent concert, tercer i últim del Cicle de Tardor de l'Orquestra de Cambra Catalana es va fer el 20 de desembre a l'Oratori de Sant Felip Neri, de Barcelona, com a Concert de Nadal, i el podríem titular com "Sobrietat i coherència". L'excel·lent ajustament de l'orquestra ens va oferir simfònic i vocal d'alta volada.

S'inicià amb dues obres de compositors catalans, la "Simfonia en Sol Major" de Carles Baguer i el "Quoniam", de la Missa en la Menor de Francesc Juncà. Carles Baguer va adequar la seva obra simfònica als instruments de que disposava en la capella on treballava i va saber treure el màxim rendiment d'ells, la seva Simfonia en Sol Major denota frescor i enginy i és una de les més complertes del seu repertori. Del sabadellenc Francesc Juncà, format a Montserrat i que passà per diverses capelles com la de Santa Maria del Mar, catedral de Girona, Toledo i un altre cop, i definitivament, a Girona, ens va permetre escoltar aquest fragment de la seva deliciosa Missa en Sol Major. Amb dos compositors van seguir de ben segur les influències dels altres dos compositors d'aquest programa, Mozart i Haydn, però ho van fer amb una sensibilitat pròpia i amb la frescor de la seva mateixa terra.

Pel que fa a W. A. Mozart vam poder escoltar "Et incarnatus" i "Deh vieni, non tardar" de Les Noces de Figaro, i de F.J. Haydn la seva "Simfonia núm. 44". No descobrirem pas les excel·lències d'aquestes obres universals però si que ressaltarem la gran qualitat dels intèrprets la soprano Assumpta Meteu i en Joan Pàmies al front de l'Orquestra de Cambra Catalana i que fa que ens confirmem en l'opinió del concert anterior, realment magnífics, per la subtilesa de la preciosa veu de l'Assumpta i l'excel·lent direcció d'en Pàmies.

A més com a "bis" ens van obsequiar amb la delicada ària de Pamina de La flauta màgica de Mozart, una delícia d'interpretació.

Jordi Gargallo

***********

ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS

EL PIANO A TRAVES DEL TEMPS

MARCOS FERNÁNDEZ (Piano)

Obres de: Mozart, Rakhmàninov, Albéniz, Liszt i Schumann.

CENTRE SANT PERE APÒSTOL

Sant Pere més Alt, 25, Barcelona

Dilluns 25 de gener del 2010 a les vuit del vespre

ENTRADA LLIURE

*********

SINGULARITATS  MUSICALS  DEL  MES  DE  GENER  DE  2010

Joan ÚBEDA i COMAS

ELS  NOSTRES  CONCERTS

El concert del mes de desembre va estar dedicat al piano, hi participaren el Skerzo Groupe, que són membres de l'escola de música Squerzo, de Barcelona, format per la Mercè Gotsen, en Gerard Alonso i la professora Maite Barrio, als que també es va unir Santi Meijide com a pianista convidat; cal dir que el Santi i en Gerard estan fent perfeccionament a l'ESMUC.

En aquest concert s'interpretaren obres de Ludwig van Beethoven, Frederic Chopin, Enric Granados, Franz Liszt, un fragment d'una interessant obra de Conrad Bernúz, Isaac Albéniz, Xavier Montsalvatge, i l'estrena d'una deliciosa petita "suite" de cançons populars catalanes del mestre Agustí Cohí Grau.

Molt interessant concert que, un cop més, demostra la importància que en el món actual segueix tenint la interpretació pianística i que els nostres músics i intèrprets segueixen mantenint la qualitat expressiva que sempre han tingut.

Jordi Gargallo

DADES  MUSICALS  IMPORTANTS  de  l'ANY  2010.

GENER:
4.-   300 ANYS del Naixement de Giovanni Battista PERGOLESI.

F E B R E R :
22.-   200 ANYS del Naixement de Frederic CHOPIN (segons la partida de Baptisme)
23.-   325 ANYS del Naixement de Georg Friedrich HÄNDEL.
27.-   250 ANYS de la mort d'Anna Magdalena WILCKEN, 2ª esposa de J. S. BACH.

M A R Ç :
  1.-   200 ANYS del Naixement de Frederic CHOPIN (segons les dades d'inscripció d'ell a una Societat)
  9.-   100 ANYS del Naixement de Samuel BARBER.
13.-   150 ANYS del Naixement d'Hugo WOLF.
21.-   325 ANYS del Naixement de Johann Sebastian BACH.
23.-   325 ANYS del Bateig de J. S. BACH.

A B R I L :
  3.-  100 ANYS de la Mort de Celestí SADURNÍ i GURGUÍ.
  4. -

M A I G :
  1.-   350 ANYS del Naixement d'Alessandro SCARLATTI.
29.-   150 ANYS del Naixement d'Isaac ALBÉNIZ.
29.-   100 ANYS de la Mort de Milij BALAKIREV.

J U N Y :
  8.-   200 ANYS del Naixement de Robert SCHUMANN
24.-     75 ANYS de la Mort de Carlos GARDEL.

J U L I O L :
   7.-   150 ANYS del Naixement de Gustav MAHLER.

S E T E M B R E:
  5.-   275 ANYS del Naixement de Johann Christian BACH.
14.-   250 ANYS del Naixement de Luigi CHERUBINI.
23.-   175 ANYS de la Mort de Vincenzo BELLINI.

O C T U B R E :
  9.-   175 ANYS del Naixement de Camille SAINT-SAËNS.
12.-     75 ANYS del Naixement de Luciano PAVAROTTI.

D E S E M B R E :
  4.-   350 ANYS del Naixement d'André CAMPRA.
17.-     50 ANYS de l'estrena a Acapulco, de l'Oratori "El Pessebre" de Pau CASALS.
24.-     75 ANYS de la Mort d'Alban BERG.

Joan ÚBEDA i COMAS.

ANIVERSARIS  DE  MORT  DE  MÚSICS  ALS  PAÏSOS  CATALANS  2010