Inici

 

 

EDITORIAL

Aquest mes de novembre ha estat un mes de celebracions. De principi amb el lliurament del guardó "Felip Pedrell" al mestre Lluís Virgili i Farrà, acte que es va celebrar a l'Aula Magna de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, a Lleida, i en el qual va participar l'Orfeó Lleidatà dirigit per Pedro Pardo i que va tenir una actuació molt reeixida. Aquest acte va tenir una molt important afluència de públic i de diverses autoritats com ara el director territorial del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya a Lleida, representants del consistori lleidatà, representació de corals, directors, president i socis de l'Orfeó, familiars i amics del mestre, que van voler fer costat al bon amic Lluís Virgili. Aquest, amb el seu inequívoc posat i força emocionat, va agrair aquest guardó, que li va lliurar el nostre president, el mestre Agustí Cohí Grau, amb unes sentides paraules plenes d'amor per la música i per la nostra terra i, com no, va dirigir amb la força de sempre la interpretació de "El Rossinyol", que va servir també com a homenatge al mestre Antoni Pérez Moya en el 125è aniversari del seu naixement.

L'altra celebració ha estat el dinar de germanor que vam celebrar el passat 21 de novembre amb motiu de la nostra patrona Santa Cecília. Hi vam assistir prop de trenta persones i es va guardonar el mestre i amic Constantí Sotelo pels deu anys de soci de la nostra associació. No van poder assistir-hi els altres dos socis que aquest any complien deu anys entre nosaltres, l'Eduard Castell, per malaltia; i en Francesc Llongueres, per un compromís adquirit anteriorment.

El dinar va ser un tot un èxit, especialment pel que fa al retrobament i la coneixença d'altres companys de professió. Amb tot, ens hauria agradat que aquest acte hagués estat encara més participatiu, ja que tothom en va sortir amb la satisfacció d'haver-se reunit amb antics companys amb qui, per motius de llunyania o de treball, es difícil trobar-se per compartir experiències.

 

LA  MÚSICA:  UNA  APROXIMACIÓ  A  LA  SEVA  EVOLUCIÓ.  (16 è any)
E L  B A R R O C  (108)
E L  B A R R O C  M U S I C A L  E S P A N Y O L  (68)

En aquest tramesa repetim noms.

497) Diego DURÓN de ORTEGA [V. nº 66] (Brihuega (Guadalajara), 1658; Las Palmas de Gran Canaria, 15-III-1731). Mestre de Capella i Compositor. Encara que d'ell ja en varem parlar en el nº indicat, noves dades trobades fa que en tornem a parlar. Començarem concretant que fou germanastre de Sebastián DURÓN [V. nº 67], com es podrà comprovar amb el segon cognom. Abans de fer 10 anys fou internat al Monestir jerònim de Lupiana (Guadalajara), on es formà musicalment. El seu trasllat a Conca, el 1674, fou per a perfeccionar-se amb Alonso XUÁREZ [V. nº 54], fent de Mestre de Capella. Al cap d'uns dos anys, el mateix XUÁREZ el recomanà a la Catedral de Las Palmas de Gran Canaria, essent contractat com a Mestre de Capella. Aquest càrrec el mantingué durant 55 anys, exercint-lo amb autoritat i competència. Degut a ésser sacerdot, se li confià la titularitat de l'ermita de la Verge del Remei. La seva música fou tan important a la Península com a Amèrica, rebent sol·licituds de diverses Catedrals volent contractar-lo, però ell preferí sempre romandre a Canàries. Per tot plegat, és considerat un dels Compositors més representatius del Barroc espanyol. Les seves obres, unes 450, són totes elles religioses: 4 Misses; 2 Salve; 3 Càntics; 1 Himne; 3 Lamentacions; Motets; Salms, i majoritàriament Villancicos, uns 422. Amb referència al nombre de Veus va de 2 a 14, per a 1, 2 o 3 Cors. On es pot trobar més un caràcter dramàtic és en les obres per a la Setmana Santa. Durant mes d'un segle, les seves obres foren cantades a la Catedral de Las Palmas, fins que noves teories del segle XIX les arraconaren. Ell, emperò, també introduí nous estils italianitzats en les seves obres, per haver-se posat de moda des de l'arribada dels Borbons a Espanya.

498) Sebastián DURÓN PICAZO. [V. Nº 67] (Brihuega (Guadalajara), 19-IV-1660- Cambo-les-Bains (França), 3-VIII-1716). Aquestes és el que afegim d'aquest músic. Fou Organista i Compositor. A més, en el seu temps, fou una figura fonamental pel teatre líric. Segons sembla, el seu primer mestre fou el seu germanastre Diego [V. nº anterior] Amb tot, qui li proporcionà una major i millor formació fou Andrés de SOLA [V. nº 56], qui l'any 1679, un any després de la mort del seu pare, i Sebastián només amb 19 anys, SOLA el contractà com a ajudant seu a la Catedral de Saragossa, substituint a Jerónimo de la TORRE [V. nº 214]. Sense una certesa absoluta, hi ha motius per a pensar que també residí a Conca, estudiant amb el Mestre de Capella d'allà Alonso XUÁREZ [V. nº 54], qui a més d'ésser rector s'ocupava de la formació dels Infants de Cor d'aquella Catedral, entre els que hi podria haver els germans DURÓN. L'any 1680, per influències de XUÁREZ sobre la mare de DURÓN per que aquest deixés Saragossa, Sebastián guanyà les oposicions de 2n. Organista de la Catedral de Sevilla amb 43 vots a favor i 6 en contra. Amb tot, les influències de XUÁREZ no havien acabat, ja que quan aquest es traslladà a Conca va convèncer a DURÓN per anar a la recerca d'un càrrec més proper al seu lloc d'origen, recomanant-li anar a El Burgo de Osma (Sòria), on l'Organista Toribio de la Fuente havia mort, obtenint el càrrec a l'octubre de 1685. El nou càrrec era de més categoria, però el sou era més baix, quina cosa el va enutjar. Emperò, no fou la única cosa, ja que li exigiren unes proves de limpieza de sangre. Aquest fet va omplir el seu vas des del punt de vista econòmic, per les despeses a càrrec seu que això suposava, i donant lloc a que en el mes de novembre de 1686 es traslladés a fer d'Organista a la Catedral de Palència, on romangué cinc anys, i es féu càrrec dels Infants de Cor. El prestigi obtingut per algunes composicions seves, com, per exemple, el Villancico 'Volcanes de amor', composat a Sevilla el 1683, i que havia arribat a la majoria de llocs importants de la Península, va fer que el seleccionessin per a ocupar un lloc a la Capella Reial de Madrid, essent nominat Organista el 23 de setembre de 1691, per jubilació de Joseph Sanz. El rei Carles II li atorgà l'organització d'espectacles públics en el Buen Retiro i a Aranjuez, a més d'ésser rector del Col·legi de nens cantors del carrer de Leganitos, feina unida a la Capella Reial. Mentre estigué al servei del rei Carles II (1691-1700), la seva activitat més important fou la de composar tan música religiosa com obres teatrals. L'any 1696, probablement el 6 de novembre, va estrenar a la Cort Reial la Sarsuela Salir el amor del mundo, escrivint fins a altres 10 Sarsueles que el convertiren en el gran successor del primer Sarsuelista Juan de HIDALGO [V. nº 44]. Des de 1703, emperò, el lideratge de DURÓN va decaure, degut a que el rei Felip V va contractar majoritàriament músics italians al servei de la Cort. La seva música religiosa és molt d'estil contrapuntístic, i en canvi les seves obres teatrals tenen molta afinitat amb els nous procediments de l'Òpera italiana, tant que fins donà lloc a algunes polèmiques per haver-se permès llicències molt poc freqüents en aquells moments. Però les coses encara se li complicaren més amb motiu de la Guerra de Successió (1702-1714), puix la seva situació li va provocar l'exili. Un cas va ser que l'Arxiduc Carles, futur Emperador Carles VI d'Àustria, no va poder assolir el domini de Madrid per que les tropes de Felip V la van ocupar el 4 d'agost de 1706, i DURÓN havia preparat una celebració per la victòria de l'Arxiduc, fou agafat quan fugia, i deportat a Baiona (França), on estigué al servei de la vídua de Carles II, Mariana de Noeburg. El que va fer el nostre músic de 1706 a 1712 no es gaire conegut, però tot fa pensar amb l'anada a Viena, esperant l'arribada del nou Emperador, com havien fet altres espanyols. L'any 1710, essent a Baiona, va celebrar amb alegria la victòria de l'Arxiduc en la batalla de Saragossa, quina cosa va incomodar als francesos, i motivà que hagués de marxar de Baiona i anar a Pau. En aquesta ciutat continuà composant per la reina vídua, que el nomenà 'primer almoiner' i 'capellà d'honor', essent ell qui la va tornar a casar amb un basc, de nom Larreteguy, que per ser més jove que la reina el poble s'escandalitzà. A partir d'aquests moments, la salut de DURÓN es va anar afeblint, possiblement degut a la tuberculosi, i s'hagué de traslladar a la ciutat balneària de Cambo-les-Bains, on morí el 3 d'agost de 1716, essent enterrat a l'església de St. Llorenç d'aquella localitat. Per voluntat testamentària, es va construir a Brihuega una capella situada enfront de l'església de St. Joan, però fou destruïda en la Guerra Civil 1936-39, perdent-se un quadre en el que hi figurava DURÓN als peus de St. Antoni. Després de la seva mort, es feren moltes crítiques per part d'altres Compositors per haver-se anticipat amb estils estrangers, no comuns a la Península. Resumint, composà unes 160 obres, en la seva majoria religioses, que són a 2, 3, 4, 5, 6, 8 i 10 veus, amb 1, 2 o 3 Cors. De música escènica, com ja he dit abans, 10 obres, però 1 s'ha perdut, i també composà peces per a Orgue. L'extensió i difusió de les seves obres és molt gran, tan a Espanya com a l'estranger.

Aquests germanastres formen la present tramesa.

Joan ÚBEDA i COMAS.

 

C E N T E N A R I S  d e l  M E S  d e  D E S E M B R E  d e  2 0 0 9 .

1.
 1709, Neix a Holleschau (Moràvia), el Cantor, Professor i Compositor Franz-Xaver (Richter-Haaser, Hans) RICHTER.
1909, Mor a Leipzig, l'Editor de Música i Periodista musical Richard LINNEMANN.
2.
 1809, Joseph (Anton Franciscus) ELSNER estrena a Varsòvia, l'Òpera "Leszek le blanc ou La sorcière du Mont Chauve".
4.
 1909, Francesco Balilla PRATELLA estrena a Bolonya, amb llibret propi, l'Òpera "La Sina d'Vargöun".
1909, Ermanno WOLF-FERRARI (cognom real: Wolf) estrena a Munic, en alemany, l'Òpera "El secret de Susanna".
5.
 1909, Neix a West New York (New Jersey), el Violinista i Musicòleg W(illiam) Thomas MAROCCO.
1909, Mor a Hackney (Anglaterra), el Teòric, Professor, Compositor i Organista Ebenezer PROUT.
6.
 1909, Neix a Stralsund, el Musicòleg Hanz - Heinz DRÄGER.
8.
 1809, Neix a Donai, l'Oboista, Professor i Compositor Jean-Baptiste Joseph WILLERT-BORDOGNI.
1909, (Marie-Joseph-Alexandre) Deodat de SEVERAC estrena a l'Òpera-Còmica de París, l'Òpera "Le Coeur du moulin".
10.
 1909, Neix a Babenhausen, el Director d'Orquestra Georg Ludwig JOCHUM.
1909, Neix a Praga, el Baríton i Cantant d'Òpera Otakar KRAUS:
1909, Erkki (Gustaf) MELARTIN estrena a Helsinki, l'Òpera "Aino".
15.
 1909, Mor a Barcelona, el Guitarrista, Professor i Compositor Francesc TÀRREGA i ELIXEA.
16. 1909, Gustav MAHLER fa a Nova York, l'estrena americana, dirigint ell, de la "Simfonia nº 1, Titan".
17.
 1909, Neix a Londres, el Compositor William WORDSWORTH.
20.
 1809, Neix a Oldisleben, prop de Weimar, el Teòric i Compositor Friedrich Karl KÜHMSTEDT.
23.
 1709, Neix a Lieja, el Compositor Jean-Noël HAMAL.
1709, Neix a Londres, el Factor d'Instruments John WALSH fill.
1909, La Soprano Alma GLUCK canta en una representació que es fa al Metropolitan Opera House de Nova York, de l'Òpera "Orfeo ed Euridice" de Christoph von GLUCK, i hi fa el rol d' 'Orfeo' la Contralt Louise HOMER (cognoms reals: Dilworth Beatty), dirigint Artur TOSCANINI.
1709 , Oscar STRAUSS estrena simultàniament a Berlín i a Viena, l'Opereta "Das Tal der Liebe".
26.
 1709, Mor a Quedlinburg, el Teòric de l'Orgue Johann Philipp BENDELER.
1709, G. F. HÄNDEL estrena al Teatro San Giovanni Crisostomo de Venècia, l'Òpera "Agripina".
1909, (Achille-) Claude DEBUSSY estrena a París, fent de Solista Ricard VIÑAS, les obres per a Piano 'Le Vent dans la plaine'; 'Les sons et les parfums tornent dans l'air de soir' i 'Les coline d'Anacapri'.
27.
 1909, Neix a Norfolk (Virgínia), el Tenor i Cantant d'Òpera Charles HOLLAND.
28.
 1909, Mor a Boston, el Violinista Fritz LISTERMANN.
29
 1909, Mor a Milton (Massachusets), el Director d'Orquestra Carl ZERRAHN.
31.
 1809, Mor a Burdeus, el Violinista i Compositor Franz BECK.

 

SINGULARITATS  MUSICALS  DEL  MES  DE  DESEMBRE  2009.

1.
 1934, (Joseph) Maurice RAVEL estrena a París, l'obra "Don Quichotte à Dulcinée" per a Baríton i Orquestra.
2.
 1859, Johannes BRAHMS estrena a Hamburg, el "Cant fúnebre" per a Cor i Instruments de Vent, Op. 13.
3.
 1934, S'estrena a Londres, la "Simfonia nº 1" de William WALTON, fent omissió del seu final.
1984, La Soprano Aprile (Elizabeth) MILLO debuta al Metropolitan Opera House de Nova York, fent el de 'Amèlia' de l'Òpera "Simon Bocanegra" de Giuseppe Verdi.
4.
 1934, Arthur FICKENSCHER estrena a Richmond (Virgínia), dirigint ell, l'obra per a Orquestra "Out of the Gay Nineties".
1934, (Gustav Heinrich Ernst Martin) Wilhelm FURTWÄNGLER deixa tots els càrrecs que fins aleshores tenia, com era el de Director general de la Música i el de Director de l'Òpera de Berlín, per les incessants pressions dels nazis, degut a les crítiques que li fa Joseph Paul Goebels, la mà dreta de Hitler, per haver dirigit la Simfonia "Mathis der Maler" de Hindemith, de qui diu que és un 'bolxevic cultural'.
5.
 1959, Kiyoshige KOYAMA estrena a Tòquio, la Suite simfònica "Nomen" per a un drama nô.
7.
 1884, El Pianista polac Leopold GODOWSKY fa el primer Concert americà a Boston.
8.
 1834, Alberto WILLIAMS estrena a Buenos Aires, la "Simfonia nº 3, La Selva sagrada".
1984, Alvin (Augustus) LUCIER estrena a Hartford (Connecticut), l'obra "In Memoriam Jon Higgins" per a Clarinet i Oscil·ladors d'ones sinusoïdals amb balanceig lent.
11.
 1784, W. A. MOZART acaba a Viena, el "Concert per a Piano i Orquestra en Fa Major" (K 451), conegut com el 'Primer Concert de la Coronació'.
1959, Carl ORFF estrena a Stuttgart, l'obra de teatre musical "OEdipus der Tyrann", amb text de Sòfocles.
1959, Hilding (Constantin) ROSENBERG estrena a la Ràdio suca d'Estocolm, el "Quartet de Corda nº 12, Quartetto riepilogo".
1959, Raymond (Henry Charles) WARREN estrena a Belfast, l'Òpera per a infants "Finn and the Black Hag" i l'Oratori "The Passion".
1984, Robert DI DOMENICA estrena a Boston, l'obra "Variations on a Theme by Gunther Schuller" per a 13 Instruments.
12.
 1934, El Pianista Eugene LIST debuta a Nova York amb l'Orquestra de Filadèlfia, tenint 16 anys, amb motiu de la primera execució americana del "Concert per a Piano nº 1" de Xostakovitx.
1984, Emanuel DIMAS de MELO PIMENTA estrena a Sao Paolo, l'Òpera minimalista "Frankenstern" per a 20 TV, Videos, Soprano, 2 Mezzosopranos, Baríton, Piano i Banda magnètica.
13.
 1859, Mor a Berlín, amb 20 anys, Daniel LISZT, causant aquest fet una gran dolor al seu pare.
1884, Richard (George) STRAUSS, tenint 20 anys, estrena a Nova York, amb l'Orquestra simfònica d'aquella ciutat, dirigida per Theodore Thomas, la "Simfonia en Fa menor", Op. 12.
1934, Kurt (Julian) WEILL fa la primera audició americana de la "Simfonia nº 2, Pariser Symphonic" a Nova York, ara amb el títol de "3 Nights Scenes".
14.
 1784, W. A. MOZART és rebut com a 'aprenent' de la Lògia maçònica "La beneficència" de Viena.
15.
 1934, Neix a Bourgas (Bulgària), la Soprano i Cantant d'Òpera Raina (Yakimova) KABAIWANSKA.
1959, Sergei (Sergeievitx) PROKOFIEV estrena a Moscou, l'obra "13 Escenes amb un epígraf coral", tretes de l'Òpera "Guerra i Pau".
1984, Alain BANCQUART estrena a París, dirigint Luca Pfaff, l'obra per l'escena "Les Tarots d'Ulysse" amb llibret de Marie-Claire Bancquart.
16.
 1534, Neix a Nuremberg, el Teòleg, Orguener i Compositor Lucas OSIANDER.
1884, (François-Clement-) Theodore DUBOIS estrena al Théâtre du Châtelet de París, en italià, l'Òpera "Aben Hamed".
17.
 1859, Neix a Ermatingen, la Soprano i Cantant d'Òpera i de Concert Emilie HERZOG.
1934, Mor per suïcidi a Hartford (Connecticut), el Pianista, Violinista i Compositor Christian KRIENS.
18.
 1734, G. F. HÄNDEL estrena al Covent Garden de Londres, el 'Pasticcio' "Oreste".
1934, Vitezslav (Augustin Rudolf) NOVAK estrena a Praga, l'obra "Simfonia autònoma" per a Cor d'Homes, Cor de Dones i Orquestra.
1959, Zoltan KODALY es casa en segones núpcies amb Sarolta Peczely, estudiant de 19 anys.
19.
 1984, Lloyd (Edmund) BURRITT estrena a North Vancouver, l'obra "The Hobbit" per a Actors, Cantors, Ballarins, Cor, Flauta, Corn, Percussió i Piano.
1984, Mor per suïcidi a Cergy-Pontoise (Val d'Oise) (F), el Compositor Michel MAGNE.
20.
 1934, Ernst TOCH estrena a Cambridge (Massachusets), l'obra "Big Ben", Fantasia-Variacions sobre el carilló de Westminster.
21.
 1934, Frantisek Jan SKROUP estrena a Praga, la música d'escena de l'obra de Josef Tyl "Fidlovacka" en la que hi ha la melodia de la cançó 'On és la meva Pàtria?', que es convertí en popular, i la primera part fou des de 1918 l' 'Himne nacional txec'.
23.
 1884, Horatio (William) PARKER estrena a Munic, l'obra "Psalm" per a Soprano, Cor de Noies, Orgue i Arpa.
1934, Mor a Sevilla, el Mestre de Capella, Director d'Orquestra i Compositor Eduardo TORRES.
24.
 1959, Frank MARTIN estrena a Ginebra, dirigint Ernest ANSERMET, l'Oratori "Le Mystère de la Nativité".
25.
 1734, J. S. BACH estrena la 1ª Cantata de l'Oratori de Nadal: 'Jauchzet, frohlocket'.
1934, Dimitri (Borisovitx) KABALEVSKI estrena a Moscou, la "Simfonia nº 2".
1734, Dimitri (Dmitrievitx) XOSTAKOVITX estrena a Leningrad, la "Sonata per a Violoncel i Piano", Op. 40.
26.
 1659, Pier Francesco CAVALLI estrena a Venècia, l'Òpera "Elena".
1709, G. F. HÄNDEL estrena al Teatro San Giovanni Crisostomo de Venècia, l'Òpera "Agripina" amb gran èxit.
1734, J. S. BACH estrena la 2ª Cantat de l'Oratori de Nadal: "Und es waren Hirten".
1734, Giovanni Battista SAMMARTINI estrena a Milà, l'Òpera "L'ambizione superata dalla virtú".
1759, Carlo MONZA estrena a Milà, l'Òpera "Sesostri re d'Egitto".
1784. Domenico CIMAROSA estrena a Torí, l'Òpera "Artaserse".
1834, Gaetano DONIZETTI estrena al Teatro alla Scala de Milà, l'Òpera seriosa "Gemma di Vergy".
1859, Eugenio TERZIANI estrena a Roma, el Ballet "Una Silfide a Pechino".
27.
 1734, J. S. BACH estrena la 3ª Cantata de l'Oratori de Nadal: "Herrscher des Himmels".
1934, A Ankara s'estrena l'Òpera de Necil Kazim AKSES "Bayönder" i l'Òpera d'Ahmed Adnan SAYGUN "Tas Bebek" sobre un tema turc.
28.
 1884, Piotr Ilich TXAIKOVSKI estrena a Moscou, l'obra "Elegia" per a Corda.
30.
 1884, (Josef) Anton BRUCKNER estrena a Leipzig, amb l'Orquestra del Gewandhaus, dirigint Arthur Nikisch, la "Simfonia nº 7 en Mi Major".

Joan ÚBEDA i COMAS.

 

EL  FOMENT DE  LA  SARDANA  DE  BARCELONA  
VA  DEDICAR  LA  SEVA  AUDICIÓ - BALLADA  DEL  MES  D'OCTUBRE
A  L'ORFEÓ  CATALÀ

En efecte, el Foment de la Sardana de Barcelona (entitat fundada el 1921) va tenir la delicadesa i l'encert de dedicar la seva ballada de sardanes del 31 d'octubre, feta com de costum a la plaça Carles Pi i Sunyer de Barcelona, a l'Orfeó Català per fer-li costat pels fets malauradament ocorreguts darrerament. En aquest acte van ser presents diversos membres de l'Orfeó i la seva junta, els quals van agrair aquest lloable gest del Foment de la Sardana de Barcelona.

L'audició de sardanes va estar a càrrec de la Cobla Marinada, de Badalona, que vaq oferir un repertori molt interessant encapçalat per obres d'en Saderra i Francesc Pujol, com ara peces de concert; seguides de sardanes balladores de Lluís M. Millet, Narcís Costa, Marian Mayral (basada en temes populars i propis de l'Orfeó) en què destaquen els motius de "El cant de la senyera", "La cançó del lladre" o la "Pregària a la Verge del Remei"; i també sardanes de Lluís Albert, Amadeu Vives i Joaquim Serra.

Un molt bon detall del Foment de la Sardana de Barcelona.

 

UN  CONCERT  BEN  PRESENTAT  I  BEN  EXECUTAT

Així va ser el concert que l'1 de novembre inaugurava, a l'Auditori del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el "Cicle de Concerts Tardor" de l'Orquestra de Cambra Catalana que dirigeix en Joan Pàmies. Aquest concert va estar dedicat al "Centenari de la mort d'Isaac Albéniz" i el conformaven quatre obres d'admiradors de la seva música com ara Claude Debussy o Enric Granados i del seu mestre Felip Pedrell.

L'orquestra, formada per Stanislav Stepanek i Ingrid Barrionuevo (violins), Zsolt Tottzer (violoncel), Esteve Colomer (contrabaix), Montserrat Gascón (flauta), Montserrat López (oboè), Joan Pere Gil (clarinet), Rubén Chordà (trompa), Viviana Salisi (piano) i Cristina Morales (harmònium), va interpretar primer l'obra de Debussy "L'après midi d'un faune" amb l'arranjament d'Arnold Schönberg, de la qual cal destacar la correcta atmosfera creada per la conjunció i la sonoritat dels instrumentistes. Van continuar amb la interpretació del "Cant del matí" de Felip Pedrell, una obra molt emotiva i de gran interès del mestre de Tortosa, lamentablement poc interpretada, per la qual cosa cal agrair la seva audició i la seva excel·lent execució. A continuació també vam poder escoltar el "Quintet en sol menor" d'Enric Granados, que tampoc és habitual en els concerts i que és una obra plena de força, elegància i misteri, tractament que caracteritza el seu autor, però que és lluny de la línia més goyesca que li va donar més popularitat; aquesta és una obra més íntima i més universal, una obra de gran qualitat i que el quintet va saber transmetre en tota la seva intensitat.

Com a cloenda del concert en Joan Pàmies va dirigir l'orquestra completa amb la interpretació de "Poèmes d'amour" del poeta francès Armand Sylvestre amb la música d'Isaac Albéniz, una creació molt allunyada de la música d'arrels andaluses que tanta fama li va donar. Aquesta obra, que precisa d'una recitadora, té una gran qualitat. El compositor aboca tot el seu sentiment en un text i unes paraules delicioses que van ser dites per la Margarida Aguyé, amb un francès melòdic i expressiu que va fer gaudir un auditori que va premiar tota l'actuació amb uns calorosos aplaudiments. Molt interessant la traducció catalana de Joan Leita, projectada amb excel·lent gust. El mestre Joan Pàmies, de direcció acurada i elegant, va tenir cura del més petit detall, tant de la part musical com de l'escenogràfica i de la presentació del concert, i d'aquí el títol d'aquest article "Un concert ben presentat i ben executat" .

Jordi Gargallo

 

ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS

AMOR AL PIANO

SKERZO GROUPE

SANTI MEIJIDE MERCÈ GOTSENS GERARD ALONSO MAITE BARRIO (Professora)

Obres de: Beethoven, Chopin, Granados, Liszt, Bernúz, Albéniz, Montsalvatge, Cohí Grau

Centre Sant Pere Apòstol
Sant Pere més Alt, 25, Barcelona

Dilluns 14 de desembre de 2009 a les vuit del vestre

ENTRADA LLIURE

 

FRANCESC  TÀRREGA  EIXEA  (1852-1909)

El genial compositor i guitarrista valencià Francesc Tàrrega, autor d'obres immortals per a guitarra com ara "Recuerdos de la Alhambra" o "Capricho árabe" va morir a Barcelona el 15 de desembre de 1909, i aquest any se celebra el primer centenari de la seva mort.

Tàrrega va néixer el 21 de novembre de 1852 a Villa-real (Castelló). Un accident va marcar la seva infantesa, pel que sembla va caure en una sèquia durant un moment de distracció de la noia que en tenia cura, i li va quedar la vista danyada. El seu pare, pensant que podria perdre completament la vista, es va traslladar a Castelló perquè assistís a classes de música i pogués guanyar-se la vida com a músic més endavant. El seu primer mestre va ser el guitarrista cec Manuel González, conegut com El cec de la Marina. Amb deu anys, Tàrrega va assistir a Castelló a un concert del llavors famós guitarrista Julián Arcas, i això va ser determinant en la decisió del jove guitarrista.

Es va traslladar a València on va ampliar els seus estudis. Després va anar a Madrid, i el 1874 es va matricular al Conservatori on va estudiar piano i composició amb Emilio Arrieta, el qual li va aconsellar que s'oblidés del piano i que es dediqués a la guitarra. A la fi de 1892 ensenyava guitarra a tota una sèrie d'alumnes, entre els quals destaquen Emili Pujol i Miquel Llobet, i donava concerts amb certa regularitat. Virtuós del seu instrument, el coneixien com el Sarasate de la guitarra. El 1880 va fer recitals a París i Londres. Durant l'hivern de 1880, Tàrrega va substituir el guitarrista i amic seu Luis de Sòria en un concert a Novelda (Alacant), ciutat on va conèixer la seva futura esposa, Maria Rizo.

El 1881, després d'un concert a Lió, va arribar a París, on va conèixer els personatges més importants de l'època. Va actuar a diversos teatres i va ser convidat a tocar per a la reina d'Espanya, Isabel II. Després de tocar a Londres va tornar a Novelda per contraure matrimoni amb la seva promesa Maria Rizo.

Va fer freqüents gires: Perpinyà (França), Cadis (Espanya), Niça (França), Mallorca (Espanya), París, València, etc. A València va conèixer Conxa Martínez, rica vídua que el va prendre sota la seva protecció artística i que li va deixar a ell i la seva família una casa a Barcelona, on Tàrrega va compondre la majoria de les seves obres més famoses.

De tornada d'un viatge a Granada va escriure el famós tremolo "Recuerdos de la Alhambra". A Algèria li va arribar la inspiració per compondre "Danza Mora" i va conèixer el compositor Saint-Saëns. Més tard, a Sevilla, va escriure la majoria dels seus "Estudis" i va dedicar al seu estimat amic, el compositor Bretón, la bella composició "Capricho árabe". Després de viure a Madrid i a València, el 1885 es va instal·lar definitivament a Barcelona fins a la seva mort.

Tàrrega va ser un compositor eminentment romàntic, ni exuberant ni prolífic. Diríem que cadascuna de les seves peces obeeix a moments clarament definits, que compon en fidel obediència a motivacions anímiques.

A part de les seves obres originals per a guitarra va arranjar per a aquest instrument peces d'altres compositors (Albéniz, Beethoven, Chopin i Mendelssohn).

Com altres dels seus contemporanis espanyols, per exemple el seu amic Isaac Albéniz, Tàrrega va tenir interès a combinar la tendència romàntica que prevalia en música clàssica amb els elements populars espanyols. El conegut guitarrista contemporani Angelo Gilardino ha escrit que els "9 Preludis" de Tàrrega són "... el més profund pensament musical de Tàrrega de forma concentrada".

Es considera que Tàrrega va crear els fonaments de la tècnica de la guitarra clàssica del segle XX i amb ell va començar l'interès creixent per la guitarra com a instrument de recital.

Com a intèrpret, Tàrrega va ser aplaudit a tot arreu. Com a músic místic sempre va agradar més en concerts per a públic reduït, en concerts privats, en reunions col·loquials on, segons la tradició, preludiava de tal forma que el rellotge es detenia i l'ànima dels presents es fonia amb la del mateix artista en ple èxtasi musical. Tàrrega arribava a ignorar la presència de les seves amistats més íntimes i afins. No li agradaven gens els viatges ni els concerts multitudinaris.

Per a finalitzar aquesta breu semblança del guitarrista i com a simple curiositat cal destacar que una de les melodies més interpretada i escoltada al món és la coneguda com a Melodia Nokia (Nokia Tune), to de crida predeterminat dels telèfons mòbils de la marca Nokia. Aquest to està tret d'una peça anomenada "Gran Vals" (compassos 14 al 16) de Tàrrega. Avui dia més de 850 milions de telèfons Nokia la reprodueixen diàriament.

Josep M. Mangado

 

ELS  NOSTRES  CONCERTS

Hem iniciat aquest nou curs amb un programa de cant interpretat pel baríton Xavier Aguilar acompanyat al piano per Javier Hernando.

Aquest cantant ja havia actuat en altres ocasions, en companyia d'altres cantants, en els nostres concerts amb la interpretació d'obres russes sota la direcció de la pianista Olga Kharitonina, en un treball d'especialització d'aquest repertori.

En aquesta ocasió, i en solitari, el seu programa va incloure obres de Mozart, Bellini, Verdi, Wagner i també fragments de sarsuela de Moreno Torroba i Martínez Valls.

En Xavier, que és a la primera fase de la seva carrera professional, ens va mostrar amb aquest ambiciós programa les seves possibilitats, amb una veu potent, vibrant en el registre greu i amb alguna dificultat en el pas al registre mitjà i agut probablement a causa de la tensió que provoca una sala plena de gom a gom. Seria molt interessant poder-lo escoltar també amb autors francesos, que probablement s'ajustarien millor a la seva veu en aquest moment.

Respecte de l'actuació pianística d'en Javier Hernando podem dir que va complir bé el seu treball d'acompanyament, va mostrar la seva habilitat interpretativa també en els passatges més individuals i va demostrar la seva experiència en aquest tema.


El segon concert va anar a càrrec de la soprano Elvira Lupo, acompanyada per la pianista Anna Monfort.

Elvira Lupo va fer de ben jove els estudis de cant amb la recordada soprano Mercè Capsir i, posteriorment, amb la professora Genoveva Puig. Tot i no haver pogut, per imperatius econòmics de l'època, fer carrera dalt dels escenaris, conserva en la seva maduresa un apreciable timbre de lírica lleugera amb bon gust interpretatiu.

Ens va obsequiar amb un ampli repertori històric que va anar des de Paisiello a Puccini passant per Giordani, Händel, Mozart, Grieg, Mendelssohn i Bellini. Probablement per a tipus de veu prou diferents, alguns d'ells no adequats a la seva.

Anna Montfort i Llongueres és una experimentada pianista, coneixedora molt profundament de la tècnica d'acompanyar ja que ha estat repertorista de cantants de nom important, i va demostrar amb escreix les seves habilitats en aquest camp. A més, ens va obsequiar amb dues obres per a piano de Mozart i Chopin en les quals va expressar el seu sentiment interpretatiu.

Jordi Gargallo

 

CONCERT  D'HOMENATGE  A  MONTSERRAT  TORRENT

El vespre del proppassat 27 d'octubre, prop de dues-centes persones van assistir, a l'església de Santa Maria de Gràcia, al concert-homenatge a Montserrat Torrent, organitzat per l'Associació Catalana d'Intèrprets de Música Clàssica i que va comptar amb la participació d'un bon nombre de músics. Organistes com Andrés Cea Galán, Amaia Goñi, Juan de la Rubia, Jordi Figueras, Roberto Fresco, Carme Godall, Guido Iotti, Oscar Candendo, Jordi Vergés i Joan Casals, Josep Julià a l'oboè, Jordi Figaró a la tenora i fins i tot la Coral Cantiga -una de les formacions polifòniques més prestigioses del nostre país- dirigida per Josep Prats, van anar desgranant un programa ben atractiu que incloïa Correa de Arauxo, Purcell, J.S. Bach, Ferreñac, Brahms, Moraleda i Mendelssohn.

Montserrat Torrent i Serra (Barcelona, 1926) és una figura de reconegut prestigi internacional en el camp de l'orgue. Va estudiar a Barcelona, París i Siena, i ha realitzat concerts per Europa i Amèrica. Té una discografia extensa i ha exercit una fecunda docència al llarg de molts anys al Conservatori Municipal de Barcelona i també en nombrosos cursos internacionals. Per la seva trajectòria artística ha estat distingida, entre d'altres guardons, amb el Grand Prix Charles Cross (1965), la Creu de Sant Jordi (1995), la Medalla de Plata al Mèrit Artístic del Ministerio de Cultura (1996), la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona (1997) i el Premi de Música Francesc Pujol i Pons (2008). També va ser nomenada doctora honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona (2008).

El concert va anar precedit d'una presentació a càrrec de Cecilio Tieles, president de l'entitat convocant, que va reivindicar el conreu de la música com un antídot eficaç "davant de l'actual crisi de valors". Així mateix, el musicòleg Antonio Ezquerro Esteban va pronunciar una glossa de Montserrat Torrent, de qui va destacar, al costat dels seus amplis mèrits artístics, el seu tarannà i bonhomia personals, paraules que van ser subratllades per una llarga i càlida ovació del públic. Un concert, en suma, que va combinar el component emotiu amb un notable nivell de qualitat i que contribueix a situar, amb molta dignitat, els "Cicles Anna Ricci" en el paisatge de l'oferta musical a la ciutat de Barcelona.

MIQUEL-LLUÍS MUNTANÉ

 

ANIVERSARIS  NAIXEMENT  MÚSICS  DELS  PAÏSOS  CATALANS  2010

75 anys Josep Rafael Carreras Balbuena (musicòleg)
Ars Musicae (conjunt instrumental, vocal) Joan Maragall Gorina (poeta)
Armand Blanquer Ponsoda (compositor) Joaquim Sadurní Gurgui (director, compositor)
Jordi Cervelló Garriga (compositor) Ramon Tomás Almar (professor de violí)
Joan Corelli (Joan Parés) (coreògraf)  
Jordi Maluquer Bonet (compositor) 175 anys
Dolors Marco Seseras (pianista, directora) Eduard Compta Torres (pianista)
Salvador Pueyo Pons (compositor) Josep Ferrer Esteve (guitarrista)
Josep Soler Sardà (compositor) Andreu Fortuny Fàbrega (violinista)
  Josep Marraco Ferrer (compositor)
100 anys  
Josep Armengou Feliu (organista) Joan B. Pujol (pianista, pedagog, editor)
Pere Armengou Sañas (compositor) Elisa Villar de Volpini (soprano)
Enric Climent Viñas (editor, violinista)  
Orquestra Simfònica Barcelona 200 anys
Jaume Roca Delpech (compositor) Narcís d'Ametller Cabrera (guitarrista)
Salvador Codina Cabra (violinista) Josep Clariana (violinista, compositor)
  Manuel Climent Cavedo (compositor)
125 anys Antoni Mercè de Fontdevila (pianista)
Carmen Abril Lavayol (concertadora) Pere Joaquim "Raimon" Soler Soler (oboè)
Vicenç Bou Geli (compositor)  
Antoni Laporta Astor (pianista) 225 anys
Rossend Masriera Vila (violinista) Carles Josep Melcior (guirattista)
Teatre Novetats, de Barcelona Pau Poch (organista, compositor)
Joaquim Vallespir Polit (Compositor) Antoni Xarriera (compositor, organista)
   
150 anys 250 anys
Isaac Albéniz (compositor) Felip Rodriguez Marquina (organista)
Salvador Armet Ricart (folklorista)  
Artur Baratta de Valdivia (compositor) 300 anys
Ramon Blanchart Serra (beríton) Joan Galvany Nonell (compositor)
Eusebi Bosch Humet (compositor)