EDITORIAL
Els temps estan revoltats. Ja és prou conegut l'anomenat "cas
Millet", no creiem que se n'hagi de continuar parlant, només cal esperar que
el procés judicial contra Millet, Montull i la resta d'implicats
arribi a bon port. Si més no aquesta és la nostra esperança, d'altra manera
la nostra fe en el sistema quedaria molt malmesa. Ja en el butlletí anterior
vam mostrar la nostra postura envers aquest "afer", només cal dir que la resposta
al manifest al qual ens vàrem adherir ha rebut fins ara una important quantitat
d'adhesions de persones i agrupacions.
Però anem a un altre tema que ens toca de més a prop. Dissabte 7 de novembre
farem el lliurament del guardó Felip Pedrell d'aquest any a una de
les persones que més ha fet per l'expansió de la música a les terres de Lleida,
és ni més ni menys que el bon amic i soci, el mestre LLUÍS VIRGILI i FARRÀ.
Aquest acte tan important se celebrarà a l'Aula Magna de l'Institut d'Estudis
Ilerdencs i esperem que ens hi acompanyeu.
També hem de fer esment d'un altre acte important, la celebració de Santa
Cecília, la nostra patrona. Com ja vam fer l'any passat, ho celebrarem
el dissabte 21 de novembre amb un dinar de germanor i el lliurament de l'ensenya
de l'Associació als socis que compleixen 10 anys amb nosaltres, com a reconeixement
de la seva fidelitat.
En aquest butlletí trobareu informació més ampliada d'aquests actes.
LA MÚSICA: UNA APROXIMACIÓ A LA SEVA EVOLUCIÓ. (16è any)
E L B A R R O C (107)
E L B A R R O C M U S I C A L E S P A N Y O L (67)
Aquests músics que segueixen són els nous noms que hi ha.
494) Jerónimo DURÁN de la CUEVA. (+ Córdoba, 7-I-1615). Mestre
de Capella. Hi ha indicis per a pensar que havia nascut a Granada,
i que era clergue. Obtingué el càrrec a la Catedral de Córdoba després
d'unes oposicions, essent elegit el 24 d'abril de 1567. Per no haver complert
del tot amb les seves obligacions, fou amonestat dues vegades (27-VIII-1568
i 28-IX1569) per no haver ensenyat com havia de fer l'orgue i el contrapunt,
ni tampoc haver tingut cura de cercar infants amb bona veu. Degut a això,
li foren imposades penes pecuniàries. Amb tot, fou el Mestre de Capella que
es mantingué més anys en el càrrec. L'any 1612 tingué assignat un ajudant.
En el 1616 li foren abonats tres ducats, segons consta en el llibre de Comptes,
per haver exercit de Professor de Cant pla, o Cant gregorià, entre el 11 de
novembre de 1613 i el mateix dia de 1614. Quan fou ordenat sacerdot, se li
concedí la capellania de Sant Acasi. Diverses obres seves es troben
a l'Arxiu de la Catedral de Córdoba.
495) Juan DURANGO. (Falces (Navarra), batejat el 14-IX-1632
- El Escorial, 1696). Mestre de Capella. Amb 18 anys ingressà com a
monjo al Monestir de El Escorial, vestint l'hàbit el 5-III-1650, i
professant el 25-III-1651. La iniciació a la música la féu en la seva ciutat
natal, ja que, segons consta en les Memòries de El Escorial,
quan hi ingressà ja tenia coneixements de música amb un cert nivell, i també
era molt hàbil com Arpista i Cantor. No hi ha dades dels anys que dedicà a
cadascuna d'aquestes activitats. Com a Compositor, si que hi ha constància
de les obres que escriví: 4 Misses, 2 a 12 veus; 1 a 4 i 1 a 5 veus amb acompanyament;
Himnes a 2 veus; Motets a 6 veus; Responsoris a 4 veus; 14 Salms, a 8, a 10
i a 12 veus amb acompanyament; altres obres en llatí a 8 i 12 veus amb acompanyament;
40 Cançons a 4 veus i acompanyament; i 15 Villancicos, a 3, 4, 8, 9, i 12
veus i acompanyament.
496) Matías DURANGO. Falces (Navarra) ? - Santo Domingo
de La Calzada (Rioja), 11-XI-1698. No he trobat indicis, però la
referència inicial fa pensar que era germà de l'anterior, almenys pel lloc
de naixement i el cognom. Fou Mestre de Capella. S'inicià en la música essent
Infant de Cor de la Catedral de Lleó, rebent lliçons de Tomàs MICIERES
(o MICIECES) [v. nº 135]. Quan aquest marxà a Toledo l'octubre
de 1650, es diu que el nostre músic i el seu company Miguel de IRIZAR
[v. nº 200], demanaren permís per anar amb el seu mestre; amb tot aquesta
afirmació no consta a les Actes toledanes. Anant seguint, segons consta a
les Actes de la Catedral de Lleida, DURANGO es presentà en aquella
ciutat el 25 de juny de 1660 per a prendre part a les oposicions de Mestre
de Capella, constant com a 'magister cantus civitatis de Logronyo
regni Castella'. Emperò, l'examinador, Felip Perelló, Mestre
de Capella de Tarragona, informà al Capítol el 9 de juliol, dient que
no el creia ni apte ni hàbil per a exercir aquest càrrec tot i el títol de
'Llicenciat' que consta en el document; segons sembla no es quedà a Lleida.
El 3 de setembre de 1678 DURANGO figura com a Mestre de Capella de
la Col·legiata de Logronyo, sense precisar d'on havia vingut. El dia
22 de novembre de 1684 envia una carta al Capítol de El Burgo de Osma
oferint-se com a Mestre de Capella, i a composar Villancets per a la Festa
de Nadal, però continuà a Logronyo fins el 1686. Era el 27 d'agost
d'aquest any quan fou rebut com a 'músic arpista i veu de tenor' de
la Catedral de Palència, després de passar per un breu examen, i rebent
del Capítol una de les racions vacants. Emperò, just al cap de tres dies demanà
permís per anar a acomiadar-se de la Catedral de Logronyo, d'on havia
estat Mestre de Capella; el Capítol hi accedí, i fins li donà 200 reials per
les despeses de viatge. El 27 de febrer de 1687 el Capítol de Palència
rebé un memorial del nostre músic, on es deia que durant més de 28 anys
havia exercit de Mestre de Capella en diverses esglésies. Amb aquest document,
DURANGO volia que el Capítol li concedís 'echar el compás' a
l'Orgue quan hi manqués el Mestre de Capella, però li fou denegada la petició,
ja que, segons el Capítol, qui ho havia de fer era el racioner més antic.
També demanà ajuda econòmica per a tocar l'Arpa, que tampoc li aprovaren dient-li
que per això cobrava la ració que tenia; emperò uns dies més tard li concediren
un substanciós augment del salari, precisament com a Arpista. Hi ha testimonis
de que a Palència fou molt estimat pel Capítol, essent fins i tot enviat
a diversos pobles a la recerca de nens de Cor, feina que de fet corresponia
al Mestre de Capella. Segons es pot deduir, en el mes de setembre de 1687
encara era a Palència, però a la tardor d'aquella any en va marxar.
Així consta en un escrit de 28 de novembre d'aquell any, fou trobat a faltar
al no sonar l'Arpa com ell feia. La causa fou deguda a que a mitjans del mes
d'octubre havia escrit al Capítol de Mondoñedo, demanant que se l'acceptés
com a opositor pel càrrec aleshores vacant de Mestre de Capella. Acceptat
pel Capítol, escriví una altra carta dies després, renunciant a l'acceptació
degut a la llarga distància. Podria ésser això una excusa, ja que havia obtingut
el càrrec que volia de Mestre de Capella a la Col·legiata de Falces,
on hi estigué fins el 1695. En aquest any fou rebut com a Mestre de Capella
de la Catedral de Santo Domingo de La Calzada, encara que ja havia
intentat que el rebessin l'any 1688. Fou acceptat després de l'expulsió de
Mateo de Prado Casanova 'por unos excesos cometidos en el coro',
i això havia passat el 24 de desembre de 1694. Aquest abans havia estat Mestre
de la Col·legiata de Vitòria. El 14 de gener de 1695, el Capítol decidí
que no es donaria el càrrec de Mestre de Capella a qui no fos sacerdot. Degut
a que el Contralt Juan Antonio Manrique havia comunicat a DURANGO
que estava vacant el càrrec de Sto. Domingo, i després digué al Capítol
el que havia fet, aquest va voler conèixer directament les qualitats de DURANGO,
i com que el resultat de l'informe fou positiu, fou acceptat com a titular
el 28 de febrer, prenent-ne possessió el 7 de març de 1695 amb les mateixes
condicions que el seu antecessor. Amb tot, DURANGO fou Mestre de Capella
de Sto. Domingo de La Calzada encara no quatre anys, ja que morí el
11 de novembre de 1698, i fou enterrat de manera gratuïta el dia 14, per ser
considerat 'sacerdot pobre'. Les obres que havia composat es pot dit
que totes es troben a Sto. Domingo, ja que, segons sembla, quan canviava
de lloc s'emportava el que havia composat, essent guardades finalment allà.
Les seves composicions són tan en llatí com en castellà, essent peces litúrgiques
les llatines, i de devoció popular les castellanes. Una cosa voldria remarcar,
i és que no consta la composició de cap Missa, si, però, Himnes, Càntics,
Salms i Seqüències. Les obres en castellà són Villancicos: a) al Nacimiento;
b) al Santísimo; c) a Sto. Domingo de La Calzada; i d) otros Villancicos.
Amb referència al nombre de Veus, la majoria són a 6, 7, i 8 Veus, i també
alguna obra a 2, 3 i 4 Veus. En quan a l'acompanyament, les obres litúrgiques
són amb Orgue sol, i els Villancicos es pot dir que tots són amb Arpa. Un
Villancico seu fou molt difós a mitjans del segle passat, fou el de 'Pedro
Grullo está en el portal' a 5 veus i Arpa.
Anirem continuant.
Joan ÚBEDA i COMAS.
LLUÍS VIRGILI i FARRÀ
Va néixer a Manresa el 1925, fill d'un impressor molt
amant de la música, trets que encomanà al seu fill. El seu pare s'instal·là
a Manresa als anys vint per tal de muntar la primera linotype que es
va instal·lar a la ciutat, per compte del aleshores nounat diari "Pàtria",
que dirigia el doctor Gomis, i hi va restar fins els anys 1929-30.
Amic de la música, participà activament en l'organització dels "Amics
del cant gregorià" i a la seva pròpia casa del carrer Sobrerroca
s'aplegaven les vesprades dels dies festius per estudiar les partitures d'aquest
gènere musical. El delit per cantar del jove Lluís, li venia de la seva mare
que, encara que no tenia coneixements musicals, si que tenia molt bona veu
i participava amb el seu marit, i amb mossèn Josep Mª Llorens en programes
de la Ràdio Associació de Catalunya on ells parlaven de personatges
com Schubert i ella cantava les cançons.
La família va retornar a Lleida al 1931 i el pare d'en Lluís, que ja
havia estat director auxiliar de l'antic Orfeó col·laborà, junt amb el seu
amic Joan Ferrer Alsina, sent l'ànima per a refer l'Orfeó Lleidatà
després de la dictadura de Primo de Ribera. L'Antoni Virgili,
pare d'en Lluís va morir durant la guerra civil.
El jove Lluís va ingressar el 2 de novembre de 1935 a l'Escolania de Montserrat
on es formà humana, cultural i musicalment; un dels seus professors de música
va ser el P. David Pujol.
El 1953 una colla d'amics del seu pare el convencen per reorganitzar i dirigir
l'Orfeó; tot i la seva manca d'experiència en aquest terreny, accepta i es
posa a la feina amb tota la voluntat del món, i se'n surt molt bé, fent extensiva
aquesta passió pel cant coral a moltes poblacions de les Terres de Lleida.
Uns anys més tard (1963) acompanya a l'Oriol Martorell a França
per fer un curs de direcció i entra en contacte amb el gran pedagog Cèsar
Geoffray qui, junt amb Marcel Courneloup, són l'ànima del moviment
À coeur joie. Aquesta trobada donarà un gran impuls al seu futur
musical.
Al front de l'Orfeó Lleidatà en Lluís Virgili ha realitzat una
tasca molt important per a la cultura musical de Catalunya justament
amb la creació dels Cursos Internacionals de Direcció Coral i Pedagogia
Coral Infantil de Lleida (Canta i estima) conjuntament amb l'Oriol
Martorell , Leopold Massó i personalitats de À coeur joie,
dedicats a la direcció i el tractament de la veu, pel que han passat, i passen,
com a professors moltes figures nacionals i internacionals i durant molts
anys ha estat un referent en aquest espai musical, tasca en la que Lluís
Virgili i Farràs, als seus 84 anys segueix encapçalant. La seva trajectòria
cívica ha estat fonamentada pel seu senyal de catalanisme i d'esperit de servei
al país, d'amor a la terra i al poble, i el seu afany per trametre la cultura
per mitjà del cant coral convençut que aquesta forma musical es una de les
millors eines per agermanar els pobles; per aquest motiu el 1980 va ser elegit
diputat al Parlament de Catalunya. Lluís Virgili ha rebut al
llarg de la seva vida i carrera musical molts guardons, entre ells la Creu
de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya (1984)
Jordi Gargallo
*******
ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS
LLIURAMENT DEL GUARDÓ "FELIP PEDRELL" AL MESTRE LLUÍS VIRGILI I FARRÀ
AULA MAGNA DE L'INSTITUT D'ESTUDIS ILERDENCS (Plaça de la Catedral, s/n, Lleida)
AMB LA PARTICIPACIÓ DE L'ORFEÓ LLEIDATÀ
Director: PEDRO PARDO
Dissabte 7 de novembre de 2009 a les sis de la tarda
******
IV FÒRUM DE DIRECTORS
L'Agrupació Coral La Industrial de Sabadell va ser l'encarregada
d'acollir aquest fòrum que periòdicament organitza la Federació Catalana
d'Entitats Corals (FCEC), i el bon amic Josep Olivella,
director de La Industrial, va tenir l'amable detall de convidar l'Associació
Musical de Mestres Directors a participar-hi.
Per motius d'agenda només vaig poder assistir a la sessió del matí, però puc
dir-vos que l'organització de La Industrial va ser excel·lent.
Després que la presidenta de la coral, Dolors Martin, donés la benvinguda
als directors assistents, va prendre la paraula Josep Olivella, que
va fer un breu resum de la història de la coral. La presidenta de la FCEC,
Montserrat Cadevall, va agrair la presència dels directors, i el mestre
Manuel Cabero va dirigir la cançó Mort i Assumpció de Santa Maria,
una cantiga del rei Alfons el Savi amb adaptació polifònica de Cristòfol
Taltabull i versió catalana del text de Josep M. Llovera.
La sessió del matí va comptar amb les experiències de dos directors convidats,
Ramon Noguera (fundador i director de la Polifònica de Puigreig)
i Òscar Boada (fundador i director del Cor Vivaldi) sobre el
tema Com es crea una coral? Com es manté la seva continuïtat i com s'assoleix
l'èxit?. Els directors van aportar dues experiències ben contrastades
i diferents. Tot i ser experiències prou conegudes van captar l'atenció dels
músics assistents gràcies a la seva interessant vàlua.
Va tancar el matí Montse Rios que va informar de l'Encontre Mundial
de Corals d'Estocolm del 2008 i de la Federació Internacional.
També es va fer saber que el quart guardó Felip Pedrell que aquest
any concedeix la nostra Associació Musical de Mestres Directors recau
en l'amic, soci, gran director i dinamitzador incansable de les terres de
Lleida, Lluís Virgili i Farrà, per la seva ingent
feina a favor de la cultura i, molt especialment de la música al nostre país,
per mitjà del cant coral. El lliurament del guardó es farà el proper dia 7
de novembre a l'Institut d'Estudis Ilerdencs i comptarà amb la participació
de l'Orfeó Lleidatà.
No us puc parlar del treball de la tarda ja que no m'hi vaig poder quedar
perquè tenia assaig, però el plantejament de treball previst s'iniciava amb
una "pinzellada" musical a l'entorn de la compositora sabadellenca Narcisa
Freixas (1859-1926) feta per l'Agrupació Coral La Industrial amb
motiu del 150è aniversari del seu naixement, amb la interpretació de Mareta
meva, tinc por d'aquesta compositora; i la participació de Maria
Calzada, que durant molts anys ha estat directora i ànima d'aquesta coral,
amb la interpretació d' El narcís, del recordat i gran director
Enric Ribó. A continuació estava previst fer la presentació i l'aprenentatge
de les partitures de cant comú proposades per la FCEC pel al 2009-2010.
Jordi Gargallo
********
ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS
EL BEL CANTO XAVIER AGUILAR (Baríton)
JAVIER HERNANDO (Piano)
Obres de: Mozart, Verdi, Bellini, Wagner, Moreno-Torroba, Martínez Valls
Centre Sant Pere Apòstol
Sant Pere més Alt, 25, Barcelona
Dilluns 9 de novembre de 2009 a les vuit del vespre
ENTRADA LLIURE
*******
RECORDANT EL MESTRE ENRIC RIBÓ
I TAMBÉ LA SEVA CAPELLA CLÀSSICA POLIFÒNICA
Fa 13 anys que el mestre Enric Ribó i Sugranyes morí
a Barcelona el dia 22 de maig de 1996, a l'edat de 79 anys.
Evocar avui el mestre Ribó és evocar la creació de la seva Capella
Clàssica Polifònica del F.A.D. que va dedicar els seus selectes concerts
arreu de Catalunya i part de l'estranger.
La formació musical del mestre Ribó fou molt àmplia i profunda i el
podem identificar en les més diverses disciplines de la música;: el violí,
la composició i la direcció orquestral i coral. I fou en aquesta darrera faceta
musical on va excel·lir i on van manifestar-se les seves extraordinàries dots
d'artista.
Fou deixeble del gran mestre Enric Morera i del violinista Francesc
Costa i va arribar a ser professor del Conservatori Municipal de Música
de Barcelona, director de l'Orfeó de Sants i fundador de la Capella
Clàssica Polifònica del F.A.D entre moltes altres coses.
Vaig conèixer el mestre Ribó l'any 1942. Això vol dir que fa més de
60m anys. Me'l va presentar en Manuel Crespo que en aquella època era
un dels directius de la Capella Polifònica, la qual tenia el seu estatge
social a la Cúpula del Coliseum, sota el patrocini del Foment de
les Arts Decoratives.
Després d'una sèrie d'entrevistes, de parlar de música i de sentir-me cantar,
em va acceptar a la seva Capella Polifònica i em va destinar a la corda
dels tenors primers.
Aviat vaig fer amistat amb tots els cantaires. A més de cantar feia versos
i això els va agradar. Entre els cantaires de la Polifònica hi havia
veritables veus mestres i professorals i destacaven com a solistes de la capella
i actuaven esporàdicament al Gran Teatre del Liceu com la Pura Gómez
(que més tard esdevindria l'esposa del mestre). També destacava la jove Carme
Espona, que va estrenar l'òpera "Canigó" del gran músic
Pare Massana. Podríem dir que totes i tots eren solistes com la; Montserrat
Martorell, en Bartomeu Bardagí, Josep Guinart, etc.
Ens fèiem un fart d'assajar i el mestre mai no trobava el punt just de les
nostres interpretacions.
Dels grans concerts de la Capella Clàssica Polifònica al Palau de
la Música Catalana, recordo el "Magníficat" de J. S.
Bach amb els solistes Mª Teresa Fius, Pura Gómez,
Concepció Callao, Bartomeu Bardagí i Àngel Anglada (conservo
els programes).
Així mateix, no puc oblidar l'audició de la "Novena Simfonia"
de Beethoven, dirigida pel mestre Eduard Toldrà i el cor de
la Capella Polifònica, acompanyada dels solistes Victòria dels Àngels
i Marcos Redondo. Dos artistes extraordinaris, "fuori serie"
com dirien els italians.
He de recordar, també, d'una manera molt especial, la "Simfonia dels
Salms" d'Igor Stravinsky, el genial compositor rus va donar
un tomb extraordinari a la música de la seva època i a la història de la música
en general.
Però la intervenció de la Capella Clàssica Polifònica fou decisiva
en la interpretació de "La Passió segons Sant Mateu" de J.
S. Bach el mes de novembre de 1950 en la commemoració del segon centenari
del seu autor amb els solistes Pura Gómez, Montserrat Martorell,
Gaietà Renom, Bartomeu Bardagí i Lluís Corbella,
entre altres.
Aquest, potser va ser el punt més alt de tot el temps que vaig formar part
de la Capella Polifònica, sense oblidar l'any 1960 que es va organitzar
un concert extraordinari amb "Joventuts Musicals" i la col·laboració
del "Cor madrigal", "Coral Sant Jordi" i "Coral Sant Lluc"
al Palau de la Música Catalana.
No voldria acabar aquest recordatori sense reproduir, com homenatge a la Capella
Polifònica i al mestre Ribó algunes de les frases publicades per
noms prestigiosos de la premsa com Tristan la Rosa i A. J. Salvia,
que diu: "Fue música celestial, las obras fueron cantadas angélicalmente
por la Capella Clàssica que dirige Enrique Ribó, con
acompañamiento de órgano, me sentia ingrávido y hasta creo que imaginava flotar
sobre las nubes....."
Podria afegir altres notes de Ràdio Barcelona, La Prensa,
El Noticiero Universal, Diario de Barcelona, La Vanguardia,
et., però no cal.
Així mateix podríem recordar altres concerts memorables com el de l'Orquestra
Municipal i la Capella Polifònica en motiu del 25 aniversari de
la seva fundació celebrat al Palau amb l'Orfeó de Sants el 12
de desembre de 1965.
El temps passa molt ràpidament i els meus deures familiars i laborals van
allunyar-me del cant coral i de la Capella Clàssica Polifònica, dels
companys cantaires i del mestre Ribó, però mai no els he oblidat i
el seu record encara és viu dintre meu, com avui en fer-ne aquesta recordança.
En el dissoldre`s de la Polifònica, l'Enric Ribó va ser integrat
a la Universitat Autònoma de Bellaterra, on va exercí el seu magisteri
musical i coral sense precedents, en el qual va dedicar els darrers anys de
la seva vida.
En agraïment a la seva dedicació, la dita Universitat li dedicà un
sentit homenatge i li fou atorgada la Medalla honorífica.
Recordant tal efemèrides, a l'amic, al mestre, al director de la Capella
Clàssica Polifònica, li vaig dedicar un sonet que forma part del meu llibre
"Cent Homenatges" editat per la Biblioteca
Serra d'Or de l'Abadia de Montserrat, que diu:
AL MESTRE ENRIC RIBÓ
Aquest mes de gener de mil nou-cents noranta
va coronal avui per un gran sol de glòria
que escampa arreu, prolífic la clara trajectòria
del teu ben fer de mestre per tot aquell qui canta.
Si mai no has defallit en la feixuga empresa
de dirigir Orfeons, Capelles i Corals,
que en el nostre país tot sembrant ideals
han dut nostres cançons com una torxa encesa,
rep el meu homenatge avui que a Bellaterra
dins la Universitat Autònoma se't dóna
la Medalla més alta del seu agraïment.
Que sempre sigui dolça per tu aquesta terra
on ets Amic i Mestre, ja que avui ho pregona
perquè tot Catalunya et tingui al pensament.
Lluís Gassó i Carbonell
30 de setembre de 2009
*******
ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS
VETLLADA LÍRICA ELVIRA LUPO (Soprano)
ANNA MONFORT (Piano)
Obres de: Paisiello, Giordani, Händel, Grieg, Mendelssohn, Mozart, Chopin, Bellini i Puccini
Centre Sant Pere Apòstol
Sant Pere més Alt, 25, Barcelona
Dilluns 23 de novembre de 2009 a les vuit del vespre
ENTRADA LLIURE
*******
CENTENARIS DEL MES DE NOVEMBRE
DE 2009.
|
1.
|
1909, Neix a Trieste (Croàcia), el Compositor
Bruno BJELINSKI. 1909, Bela UJJ estrena a Viena, l'Opereta "Drei Stunden Leben". |
|
2.
|
1809, Neix a Breslau, el Pianista i Compositor Karl SCHNABEL. |
|
3.
|
1909, La Pianista Yolanda MERÖ fa el debut americà amb l'Orquestra Simfònica russa a Nova York. |
|
4.
|
1709, Francesco MANCINI estrena a Nàpols,
l'Òpera "Engelberta, o sia La forza dell'innocenza", feta
conjuntament amb A. Orefici. 1909, Sergei (Vassilievitx) RACHMANINOV fa la primera actuació pública als Estats Units, al Smith College de Northampton (Massachusets). |
|
6.
|
1909, Neix a Kudus (Java), el Compositor Henk
BIJVANCK. 1909, Eugène (Francis Charles) D'ALBERT estrena a Hamburg, l'Òpera "Izeÿl". 1909, Victor (August) HERBERT estrena a Wilkes-Barre, l'obra "Old Dutch". 1909, Neix a Bielsko (Polònia), el Compositor Jens SCHRODER. |
|
8.
|
1909, Mor a Toulon, el Compositor, Director de Cor
i Musicòleg Charles (Marie Anne) BORDES. 1909, Mor a La Haia, el Pianista i Compositor Edouard DE HARTOG. 1909, Ralph VAUGHAN WILLIAMS estrena a Londres, el "Quartet de Corda en Sol menor". |
|
9.
|
1909, Neix a Postville (Pennsylvania), el Compositor i Teòric Norman LLOYD. |
|
10.
|
1909, Neix a Mount Vernon (Nova York), l'Autor-Compositor
Johnny MARKS. 1909, El Tenor John Mc CORMACK fa el debut americà al Manhattan Opera House amb el rol d' 'Alfredo' de l'Òpera "La Traviata" de Giuseppe Verdi. 1909, Mor a Berlín, el Pianista, Professor i Compositor Ludvig (Theodor) SCHYTTE. |
|
11.
|
1909, Josef HOLBROOKE estrena a Londres, l'Òpera "Pierrot and Pierrette". |
|
12.
|
1909, Franz LEHAR estrena a Viena, l'Opereta
"El comte de Luxemburg". 1909, La Soprano russa Lydia (Yakovlevna) LIPKOVSKA fa el debut americà fent el rol de 'Lakmé' de l'Òpera "Lakmé" de Leo Delibes. |
|
13.
|
1909, Neix a Miami (Oklahoma), el Musicòleg
Milton STEINHARDT. 1909, Oscar STRAUSS estrena a Nova York, l'Opereta "The Chocolate Soldier", que l'any abans havia estrenat a Viena amb el nom de 'Tapfire Soldat' |
|
14.
|
1909, Carl (August) NIELSEN estrena a Arhus (Dinamarca), la música d'escena "Ulvens son" amb text de J. Aakjaer. |
|
15.
|
1909, El Baix Andrés de SEGUROLA debuta al Metropolitan
Opera House de Nova Yokr, fent el rol d' 'Alvise' de l'Òpera
"La Gioconda" d'Amilcare Ponchielli. 1909, Ralph VAUGHAN WILLIAMS estrena a Londres, l'obra "On Wenloch Edge" que és un Cicle de melodies per a Tenor, Piano i Quartet de Corda ad libitum, sobre poemes trets de 'A Shropshire Lad' de Housman. |
|
16.
|
1709, Neix a Lió el Compositor Pierre LECLAIR.
1909, La Soprano Alma GLUCK finalment fa el rol de 'Sofia' de l'Òpera "Werther" de Jules Massenet al New York Theater, després d'haver-li insistit molt el seu Professor de cant Arthur Buzzi-Peccia. 1909, Mor a París, el Compositor i Professor Francis THOMÉ. |
|
17.
|
1909, Al Metropolitan Opera House de Nova York hi fan el seu debut la Contralt Florence WICKAM, fent el rol d' 'Emilia', i el Tenor Anton SCHOTT fent el rol d''Otello', a l'Òpera homònima de Giuseppe Verdi. |
|
18.
|
1909, La Soprano Lydia (Yakovlevna) LIPKOVSKA
debuta al Metropolitan Opera House de Nova York, cantant junt amb
Caruso a l'Òpera "La Traviata" de Giuseppe Verdi.
1909, El Tenor John Mc CORMACK actua al Manhattan Opera House fent un Concert. 1909, Neix a Savannah (Geòrgia) l'Autor-Compositor de Música de Varietés Johnny (John Herndon) MERCER. |
|
19.
|
1909, Jozef Zygmunt SZVIC estrena a Brussel·les, el Ballet "Une nuit d'Ispahan". |
|
20.
|
1709, Antonio LOTTI estrena a Venècia, el
melodrama pastoral "Ama più chi men si crede". 1909, La Soprano Anna CASE debuta al Metropolitan Opera House de Nova York, fent un rol a l'Òpera "Lohengrin" de Richard Wagner. |
|
22.
|
1709, Bateig de Franz (Frantisek) BENDA
a Alt-Benatek (Bohèmia), Violinista i Compositor. 1909, Bela BARTOK fa a Budapest la primera execució completa de la "Suite nº 2", Op. 4, per a petita Orquestra. |
|
24.
|
1909, El Baríton Dinh GILLY debuta al Metropolitan Opera House de Nova York, fent el rol d' 'Alfio' de l'Òpera "Cavalleria rusticana" de Pietro Mascagni. |
|
25.
|
1909, Neix a Provadia (Bulgària), el Director de Coral i Compositor Svetoslav OBRETENOV. |
|
26.
|
1809, Neix a Marsella, el Compositor Auguste-François
MOREL. 1809, Neix a Barcelona, el Compositor Marià OBIOLS. 1909, La Soprano Carmen MELIS fa el debut americà al Metropolitan Opera House de Nova York, fent el rol de 'Tosca' a l'Òpera homònima de Giacomo Puccini. 1809, Jean NOUGUÈS fa representar a París, la seva Òpera "Quo Vadis", que el féu cèlebre. 1809, Ralph VAUGHAN WILLIAMS estrena a Cambridge, l'obra "Les Guépes" d'Aristòfan. |
|
27.
|
1809, Mor a París, el Compositor Nicolas-Marie
d'ALAYRAC (o DALAYRAC) 1909, Maximilien (Osseievitx) STEINBERG estrena a Sant Petersburg, la "Simfonia nº 2". |
|
28.
|
1809, Gaspare (Luigi Pacifico) SPONTINI
estrena a París, la tragèdia lírica "Fernand Cortes ou
La Conquête de Mexique". 1909, La Soprano Alma GLUCK fa un Concert dominical al Metropolitan Opera House de Nova York. 1909, Paul (-Emile) LADMIRAULT estrena als Concerts Colonne de París, les obres "Suite bretonne" i el Preludi simfònic "Brocéliande au matin". 1909, Sergei (Vassiliovitx) RACHMANINOV estrena a Nova York, fent ell de Solista, el "Concert per a Piano i Orquestra nº 3 en Re menor", Op. 30. |
|
30.
|
1809, (Maria) Luigi (Carlo Zenobio Salvatore)
CHERUBINI estrena al Teatre de les Tuileries de París, l'Òpera
"Pimmalione". 1809, Neix a Londres, el Compositor i Organista Thomas Mollison MUDIE. 1909, Giacomo OREFICE edita l'Òpera "Orfeo" de Claudio Monteverdi, i és representada a Milà. 1909, Neix a Toronto, el Musicògraf Peter B. YATES. |
SINGULARITATS MUSICALS DEL MES DE NOVEMBRE 2009.
|
1.
|
1984, Mor a Brattleboro (Vermont), Marcel (Joseph) MOYSE, Flautista, Professor i Fundador del Festival de Música de Marlboro, a Brattleboro. |
|
2.
|
1984, Frank Michael BEYER estrena a Sarrebruck, l'obra "Notre-Dame-Musik". |
|
4.
|
1784, Sir Thomas LONLEY estrena a Londres,
la Farsa musical "The Spanish Rivals". 1784, S'inaugura a Barcelona, el Teatre de la Santa Creu després de l'incendi que el destruí. |
|
5.
|
1934, Silvestre REVUELTAS estrena a Mèxic,
la Dansa geomètrica "Planos". 1959, Havergal BRIAN estrena a Londres, la "Simfonia nº 11" i la "Simfonia nº 12" amb un sol Moviment. |
|
6.
|
1934, George (Walter Selwyn) LLOYD estrena a Penzance (GB), l'Òpera "Iernin". |
|
7.
|
1934, Sergei (Vassilievitx) RACHMANINOV
estrena a Baltimore, amb l'Orquestra de Filadèlfia, i fent
ell de Solista, la "Rapsòdia sobre un tema de Paganini", per a Piano
i Orquestra, Op. 43. 1959, Henk BADINGS estrena a Innsbruck, el Ballet "Der Sechste Tag". |
|
8
|
1984, Mor a Oslo, el Compositor (Carl Gustav) Sparre OLSEN. |
|
9
|
1734, G. F. HÄNDEL estrena al Covent Garden de
Londres, obrint una nova temporada, la versió revisada de l'Òpera
"Il pastor fido", estrenant també el grup musical d'Instrumentistes
i Cor amb que la va realitzar; i hi va afegir el Ballet "Terpsicore".
1784, W. A. MOZART acaba a Viena, el "Quartet de Corda nº 17 en Si bemoll Major, de la Caça" (K. 458). |
|
10.
|
1759, Neix a Marbach (Johann Christian) Friedrich
von SCHILLER, Home de lletres. Algunes de les seves obres han estat
textos musicats, com l' 'Oda a l'alegria' de Beethoven;
'Don Carlo' de Verdi; 'Guillaume Tell' de
Rossini; i Lieders de Schubert, Schumann, Brahms,
Richard Strauss, etc. 1959, A Dresden es fa l'estrena europea de l'Òpera de Robert (Frank) KURKA "The Good Soldier Schwiek". |
|
11.
|
1784, W. A. MOZART acaba a Viena, el "Concert
per a Piano i Orquestra nº 11 en Fa Major", (K 459).
1959, S'estrena a Nova York, el "Concerto pour marimba" de Robert (Frank) KURKA. 1984, El Pianista Beveridge WEBSTER, amb motiu dels 50 anys del seu debut americà, fa un Concert a Nova York. |
|
12.
|
1934, Ralph VAUGHAN WILLIAMS estrena a Londres, la "Suite per a Viola i petita Orquestra". |
|
13.
|
1959, El Compositor coreà Nam June PAIK estrena a Düsseldorf, l'obra "Ommagio a Cage" que comprèn la demolició del Piano, una pluja d'ous frescos, i pintura de mans amb spray negre. |
|
14.
|
1959, Milko KELEMEN estrena a París, l'obra
"Estudis contrapuntístics" per a Quintet de Vent. 1959, Shin-ichi MATSUSHITA estrena a Osaka, l'obra "Le Croître noir" per a Cor electrònic amb son concrets, Piano, Arpa i Percussió. 1984, Giacomo MANZONI estrena a Foggia, l'obra "Opus 10, Daunium" per a 11 Instruments. 1984, Andrzej PANUFNIK estrena a Nova York, l'obra per a Orquestra "Arbor cosmica" - 12 evocacions per a 12 Instruments o per a Orquestra de Corda. |
|
15.
|
1634, Enterrament a Nuremberg, de l'Organista i Compositor
Johann STADEN. 1909, El Baix Andrés de SEGUROLA debuta al Metropolitan Opera House de Nova York, fent el rol d' 'Alvise' de l'Òpera "La Gioconda" d'Amilcare Ponchielli. 1959, Paraxkev KHADJIEV estrena a Sofia, l'Òpera "L'Écervelé". 1984, Hans HOLEWA estrena a Västeras, la "Simfonia nº 5". |
|
16.
|
1934, William Levi DAWSON estrena amb l'Orquestra
de Filadèlfia, dirigida per Leopold Stokowski, la "Simfonia
folk negre". 1934, Harl MCDONALD estrena a Filadèlfia, la "Simfonia nº 1, The Santa Fe Trail". |
|
17.
|
1859, L'esposa de Richard WAGNER, Còsima,
es reuneix amb ell a París, intentant salvar el matrimoni, però
la relació es trenca definitivament. 1959, Luigi DALLAPICCOLA estrena a la Ràdio NDR de Hamburg, l'obra "Requiescant" per a Cor mixte, Cor d'Infants i Orquestra. 1959, Mor a Rio de Janeiro, el Compositor Heitor VILLA-LOBOS. 1984, David (Leonard) BLAKE estrena a Bedford, l'obra "Scherzi ed Intermezzi". |
|
18.
|
1934, Philipp GAUBERT estrena a París, l'obra
"Inscriptions sur les portes de la ville" [4 Quadres
simfònics]. 1984, Richard (George) STRAUSS amb 20 anys estrena a Munic, dirigint ell, la "Suite en Si bemoll Major", Op. 4, per a 13 Instruments. |
|
19.
|
1859, Neix a Gatxina (Rússia), el Compositor
i Professor Mikhail (Mikhailovitx) ÍPPOLIYOV-IVANOV
(cognom real: Ivanov). 1859, Jacques OFFENBACH estrena a París, l'Opereta "Geneviève de Brabant". 1934, Albert (Charles Paul Marie) ROUSSEL estrena a París, la "Simfonietta" per a Instruments de Corda. |
|
20.
|
1759, Bateig a Lestine (Hongria), de Nikolaus
(Paul) ZMESKALL, Edler von Domanovecz, Diplomàtic
i Melòman. Fou amic de Ludvig van Beethoven, que li dedicà el
"Quartet de Corda", Op. 95. |
|
21.
|
1734, J. S. BACH estrena la Cantata Anh. 19
"Thomana sass anoch bretrübt" (música perduda). 1934, Cole (Albert) PORTER estrena a Nova York, la Comèdia musical "Anything Goes". 1984, Gunther (Alexander) SCHULLER estrena a Nova York, el "Concerto quartenio" per a Violí, Flauta, Oboè, Trompeta i Orquestra. |
|
22.
|
1934, Sir Donald (Francis) TOVEY estrena a Edimburg, dirigint ell, el "Concert per a Violoncel", fent de Solista el Violoncel·lista Pau CASALS. |
|
23.
|
1834, (Louis) Hèctor BERLIOZ estrena a París,
la Simfonia "Harold en Italie", Op. 16, per a Contralt Solista
i Orquestra, amb text de Lord Byron. 1934, Neix a Barcelona, el Compositor August ALGUERÓ i DASCA. 1934, Aaron COPLAND estrena a Mèxic, dirigint Carlos Chávez, l'obra "Short Symphony, Simfonia nº 2". |
|
24.
|
1934, Neix a Engels, prop de Saratov (Rússia),
el Compositor Alfred (Garrievitx) SCHNITTKE. 1934, Neix a Muñeca de la Peña (Palència), el Compositor Claudio PRIETO. |
|
25.
|
1834, (Giuseppe) Saverio (Raffaele)
MERCADANTE estrena al Teatro alla Scala de Milà, el melodrama
"La gioventù di Enrico V". 1859, Neix a Alcoi (Alacant), el Compositor i Professor Miguel SANTONJA. 1934, Jacob WEINBERG estrena a Nova York, l'Òpera "The Pioneers of Israel" en anglès, de la que n'havia representat alguns fragments a Jerusalem en hebreu, el 4 d'abril de 1925 amb el nom de "Hechalutz" (Els Pioners). 1925, Alexandre (Konstantinovitx) GLAZOUNOV estrena a Nykoping, de Suècia, el "Concert per a Saxòfon" fet en col·laboració amb Sigurd RASCHER, i aquest fent de Solista. 1959, Henk BADINGS estrena a Rotterdam, l'Oratori "Apocalipsis". |
|
26.
|
1959, Mor a Cowes (Illa de Wight), el Director
d'Orquestra i Compositor Albert (William) KETELBEY. 1959, Gösta NYSTROEM estrena a la Ràdio sueca, l'Òpera radiofònica "El tresor del Sr. Arnes" treta d'un conte de Selma Lagevlöf. |
|
27.
|
1859, Milij (Alexeievitx) BALAKIREV
estrena a la Universitat de St. Petersburg, l' "Obertura
del Rei Lear". 1959, Nicolas (nom real: Nikolai) NABOKOV estrena a Colònia,la revisió augmentada de l'Òpera "The Holy Devil", ara amb el nom de "Der Tod des Grigori Rasputin". |
|
28.
|
Arthur SCHWARTZ estrena a Nova York, la Comèdia musical "Revenge with Music" en la que hi ha cançons molt conegudes, com: "If There Is Someone Lovelier Than You" i "You and the Night and the Music". |
|
29.
|
1959, El Pianista Peter (Adolf) SERKIN,
amb 12 anys, debuta a Nova York, amb Alexander SCHEIDER
i la seva Orquestra de Cambra. 1959, La Soprano Renata TEBALDI fa la seva última actuació al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, en l'Òpera "Tosca" de Giacomo Puccini, encara que ningú es podia pensar que era la darrere vegada que ho feia allà. 1984, Gunther (Alexander) SCHULLER estrena a Treves, el "Concerto festivo" per a Quintet de Metall i Orquestra. |
|
30.
|
1859, Neix a Iaroslav (Rússia), el Pianista,
Director d'Orquestra, Professor i Compositor Serguei (Mikhailovitx)
LIAPOUNOV. 1934, Alban BERG estrena a Berlín, dirigint Erich KLEIBER, la "Suite simfònica" treta de cinc fragments de l'Òpera "Lulú" 1984, William (Ervin) DUCKWORTH estrena a Los Ángeles, l'obra "Songs of the Pale Horseman" per a Cor i Electrònica. 1984, John MC CABE estrena a Nova York, l'obra "Rainforest" per a 10 Instrumentistes. |
Joan ÚBEDA i COMAS.