Associació Musical de Mestres Directors

EDITORIAL

Encara que aquests dies s'està parlant molt de la desagradable situació que hi ha al Palau i, no cal insistir-hi més, dels fets penals que pugui comportar, és la justícia la que ha de dir l'última paraula. Volem fer-nos ressò del MANIFEST dels músics per demanar que s'aprofiti aquest moment per redreçar la trajectòria que sempre havia tingut el Palau de la Música Catalana: per a la música i per als músics. Tant la música coneguda com a clàssica com la música catalana en un to més general (orfeons, corals, esbarts, cobles) havien tingut al Palau la seva seu quan podien oferir un acte prou rellevant. Els esbarts i les cobles encara han pogut mantenir-lo com un lloc on expressar-se, però per a les corals ha estat molt més difícil.

El ressò nacional i internacional de les activitats musicals que s'hi han dut a terme no s'adiu gens amb l'esperit amb què es va construir el Palau i potser és un bon moment per reconduir la situació i fer que torni a ser el Palau de tots.

Trobareu aquest MANIFEST, al qual l'Associació s'adhereix, a les pàgines d'aquest butlletí i s'ha lliurat també a les institucions i els mitjans de comunicació.
Continua restant obert a tothom que hi estigui d'acord . Podeu fer-nos arribar la vostra adhesió directament a l'Associació (jgargallo@elcoro.net) o bé a monica@monicapages.com .

Voldríem tenir un record per la recentment traspassada pianista, la nostra Alicia de Larrocha, artista internacional que tanta glòria a donat al nostre país i que va morir el passat 25 de setembre, a les vuit del vespre.

El seu mestratge perdurarà sempre en l'ànima de tots aquells que estimes aquest instrument.

LA MÚSICA: UNA APROXIMACIÓ A LA SEVA EVOLUCIÓ. (16è any)

E L B A R R O C (106)

E L B A R R O C M U S I C A L E S P A N Y O L (66)

Anem continuant amb més músics barrocs.

488) Sebastián DOMINGUEZ. Comencem parlant d'aquest Compositor, dient que morí a Salamanca, el 16 de març de 1676. Organista. El primer càrrec el tingué a la Catedral de Segòvia, passant a la de Salamanca l'any 1662 amb la categoria de llicenciat i com a Capellà de Cor, i després com a Organista suplent degut a la malaltia del titular Fernando de HERRERA. Quan aquest morí a l'any 1665 continuà suplint-lo, essent nomenat interí el 23 de març de 1668. Amb tot, la seva activitat va provocar certs dubtes amb referència als seus coneixements musicals, tan al Capítol de la Catedral com al Mestre de Capella de Salamanca. La decisió que es prengué fou de que li concedien sis mesos de termini per a estudiar i aprendre, conservant-li emperò el sou. Si després d'aquest mig any no havia aconseguit la deguda formació, es posaria el seu càrrec a disposició d'un possible nou Organista. El sou que tindria entretant seria de cinquanta ducats anuals. Finalment, el 2 de desembre de 1669 va sol·licitar de nou el càrrec d'Organista. La resposta del Mestre de Capella i del Capítol fou que havia avançat molt en els seus coneixements i habilitats, i per això el jutgen "suficiente para el dicho ministerio y si prosigue en el estudio será excelente organista". Una vegada resolt el problema va poder donar classes d'orgue als nois del Cor. Quan en el mes de setembre de 1671 s'hagué de fer una restauració de l'Orgue de la Catedral, va preparar un ampli informe justificant la tasca que s'havia de realitzar, mereixent una total aprovació el seu treball.

489) Nicolas DUCLOS. Mirecourt (F), principis del segle XVIII - Madrid, 1781. Constructor d'Instruments d'Arc. Va començar la seva tasca artística a la ciutat de Barcelona, estant actiu des de 1740 fins a 1780, almenys pel que consta per la datació de les seves obres, quina cosa, emperò, no quadra amb el que segueix. A l'any 1766 es traslladà a Madrid, on residí fins a la seva mort. Durant la seva estada a Barcelona, les etiquetes dels seus instruments estan redactades així: "Nicolaus Duclos, fecit en la Real Ciutadel de Barcelona"; en canvi, les referents a Madrid diuen: "Nicolaus Duclos, discipulus Destrarivarius". Tot i que s'autotitula deixeble de Stradivarius, aquest cognom no és escrit correctament. Va construir Violíns, Violes i Violoncels que foren molt estimats pels professionals d'aquell temps, per la seva excel·lent sonoritat. Tenen una clara referència a l'estil francès que era el seu origen, però també s'hi troben senyals d'italianització pels dibuixos que porten. La fusta que feia servir era de molta qualitat, amb una pintura transparent i fina.

490) Jean DUFON [o Jean de Namur]. Batejat a Namur (Bèlgica), el 27 de setembre de 1574 - Morí a Namur, el 7 de juny de 1634. Cantor i Compositor. Amb onze anys, a l'octubre de 1585, fou seleccionat com a Soprano en els Països Baixos, amb destinació a la Capella reial de Felip II a Madrid. A principis de 1586, junt amb altres tretze joves d'entre set i dotze anys, arribà a Madrid per a ésser Cantor de la Capella flamenca del rei d'Espanya. Continuà els seus estudis amb el Mestre de Capella Philippe Rogier, i el dia 1 desembre de 1593 fou nomenat Xantre amb el nom de 'Jean de Namur'. Quan morí de Felip II, i el succeí Felip III, va continuar en el càrrec, essent a més Compositor. A l'entorn de 1605 es convertí en el col·laborador més proper a Mateo ROMERO, o 'Rosmarín' o 'El maestro capitán' [V. nº 27]. Per motius de salut hagué de deixar el càrrec, i el 4 d'agost de 1606 tornà al seu poble natal, on residí fins a la mort. Havia estat sacerdot, i havia obtingut una pensió de l'arquebisbat de Córdoba l'any 1605. En quan a les seves composicions, que eren a la biblioteca del rei Joan IV de Portugal, quedaren destruïdes en el terratrèmol de 1775. Pel que es sap, eren obres en llatí i francès, a 5 i a 8 veus, majoritàriament religioses.

491) Nicolas DUPONT. Bèlgica, v. 1575 - Madrid, 25 de setembre de 1623. Cantor i Compositor. Aquest Compositor té algunes dades, que el fan molt semblant a l'anterior, per quin motiu repetirem algunes coses. A l'octubre de 1585 fou també escollit per a formar part de la Capella reial de Madrid, on des de principis de 1586 estudià, fins que fou admès com a Cantor el 1 de desembre de 1593. Després de la mort de Felip II, continuà al servei dels reis Felip III i de Felip IV, fins que ell morí. L'any 1616 fou nomenat Xantre-Compositor de Felip III, i Mestre de Capella del Monestir de l'Encarnació de Madrid. També obtingué nominacions especials a dos llocs de Bèlgica: a Andenne i a Namur. Segons el copista de la Capella reial, Gaspar de Arretia, Nicolas DUPONT fou considerat en la seva època com un gran Compositor, que hauria pogut accedir a la direcció de qualsevol Capella musical d'Espanya. També fou professor del Compositor aragonès Diego de PONTAC [V. nº 38]. Les obres que composà es trobaven a la biblioteca del rei Joan IV de Portugal, i igualment quedaren destruïdes amb motiu del sisme de 1775. Eren en llatí i francès, i majoritàriament religioses, a 3, 4, 5, 6 o 8 veus.

492) Francisco DURAN. Jérica (Castelló de la Plana) 1723 - ?. Compositor. Les seves dades són molt reduïdes, i és desconeix l'any de la seva mort. Només tenim coneixement de que el 23 de gener de 1738 fou nomenat Nen de Cor del reial Col·legi del Corpus Christi, o del Patriarca, de València, després d'haver-ne estat Infant. Les obres que composà totes foren religioses: Himnes, Lamentacions i Motets a 3 o a 8 veus. Una Lamentació: 'Aleph. Quomodo osbcuratum est' la composà amb setze anys, i és per a Contralt, 2 Violíns, Viola, Violoncel i Contrabaix

493) Jaume DURAN. Vilafranca del Penedès, ? - + 1 de desembre de 1775. Organista. El que sabem d'aquest Organista és que féu el seus estudis musicals essent escolà de l'Escolania de Montserrat, i que vestí els hàbits monàstics l'any 1721, essent després Organista del Monestir. Anirem continuant amb més noms nous.

Joan ÚBEDA i COMAS.

C E N T E N A R I S d e l M E S d ' O C T U B R E d e 2 0 0 9 .

1.	1609, Mor a Venècia,el Compositor Giammateo SOLA.
2.	1809, Neix a Pernstein (Bohèmia), el Director d'Orquestra i Compositor Anton Emil TITL.
6.	1909, Mor a West Orange (New Jersey), l'Organista i Compositor Dudley BUCK. 1909, El Pianista i Director d'Orquestra Ossip (Salomonovitx) GABRILOWITX es casa amb la Contralt Clara Clemens, filla de Mark TWAIN, amb la que havia fet alguns Concerts.
7.	1809, Domenico BARBAJA és nomenat Administrador de tots els Teatres lírics de Nàpols, quin fet li fa merèixer el sobrenom de 'El Virrei de Nàpols'. 1909, S'estrena a Moscou, com a obra pòstuma de Nicolai (Andreievitx) RIMSKI- KORSAKOV, l'Òpera "Le *Coq d'Or"*, la seva obra més sovint representada a l'estranger.
8.	1909, Neix a Celeste (Texas), el Baríton i Cantant d'Òpera Mack HARRELL. 1909, Mor a Berlín, el Musicògraf Alfred KALISCHER.
9.	1909, Mor a Dresden, el Tenor i Cantant d'Òpera Heinrich GUDEHUS. 1909, Franz LEHAR estrena a Viena, l'Opereta "Das Fürstenkind".
12.	1609, Neix a Mondoví, el Musicògraf i Monjo cistercenc Giovanni BONA.
14.	1909, Mor a Copenhaguen, l'Organista i Compositor Gottfred MATTHISON- HANSEN. 1909, Neix a Varsòvia, l'Etnomusicòloga Jadwiga PIETRUSZYNSKA; va està casada amb Marian SOBIESKI. 1909, Neix a Mikkeli (Finlàndia), el Director d'Orquestra i Compositor Kalervo TUUKKANEN.
17.	1909, Neix a East Orange (New Jersey), el Batedor de Jazz William Randolph COLE, conegut com 'Cozy'. 1909, Mor a Roma, la Pianista, Directora d'Orquestra i Compositora Nicola SPINELLI.
18.	1909, Neix a Budapest, el Director d'Orquestra Otto ACKERMANN. 1909, Neix a Pyritz (Pomerània), l'Organista i Compositor Ernst Karl RÖSSLER.
20.	1909, Neix a París, la Pianista Monique HAAS.
21.	1809, Neix a Hörde, prop de Dortmund, el Compositor Daniel Friedrich Eduard WILSING.
22.	1809, Neix a Nàpols, el Compositor Federico RICCI.
23.	1909, Oscar STRAUS estrena a Viena, l'Opereta "Didi".
24.	1809, Mor a Karlsruhe, el Compositor, Mestre de Capella i expert en l'Harmònica de vidre Joseph Aloys SCHMITTBAUER. 1909, Karel KOVAROVIC estrena a Praga, el Ballet "Flirt".
25.	1709, Neix a Brieg (Silèsia), el Compositor Georg GEBEL. 1809, Joseph KEMP estrena a Haymarket (Londres), l'obra de circumstància *"The Jubilée"*.
28.	1909, Neix a Brest-Litovski (Rússia), el Violinista i Professor Josef GINGOLD. 1909, Neix a Kiev, el Compositor i Professor Adolphe Petrovitx SKOULTAÏ.

Joan ÚBEDA i COMAS.

CONCERT DE L'ORQUESTRA DE CAMBRA CATALANA
A CÓRDOBA (Argentina) i MONTEVIDEO

L'orquestra va actuar el 20 de maig de 2009 a l'església de la Compañía de Jesús de Córdoba. Aquesta església forma part del complex Manzana Jesuítica de Córdoba declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat. El concert havia aixecat molta expectació a la ciutat, amb gran difusió i anuncis de la premsa local, ràdio i televisió. El dia del concert es van desbordar les previsions ja que les vuit-centes invitacions que es van reservar des del Centre Cultural Espanya-Córdoba estaven esgotades. Es va afegir un considerable nombre de cadires a l'exterior de l'església amb una pantalla gegant i els equips de so adequats per poder seguir l'actuació. El concert va ser magnífic i es va crear un clima molt especial entre el públic i els intèrprets, tot en conjunció a un marc idoni pel tipus de música que es va oferir.

El dia anterior al concert, el director de l'OCC, Joan Pàmies, va oferir una conferència sota el títol Música religiosa en España en la segunda mitad del segle XVIII. Aquesta conferència va tenir lloc al Centre Cultural Espanya-Córdoba.

El concert a Montevideo va tenir lloc el dia 22 de maig a l'Auditori Nelly Gotiño del SODRE. És un Auditori que, recentment remodelat, ha esdevingut un dels referents culturals del país. Amb una capacitat per sis-centes persones i una bona acústica, alberga una orquestra simfònica i un cor, i la seva activitat és molt extensa. El concert es va resoldre amb molt d'èxit, i així ho va manifestar el públic assistent amb insistents mostres de satisfacció.

El programa que es va oferir a les dues ciutats estava format per obres de Melcior Juncà, Joan Rossell, Juan F. Iribarren i Francisco X. García Fajer i portava com a títol Música religiosa en Espanya en la segunda mitad del siglo XVIII. Van actuar com a solistes la soprano Young Hee Kim i la contralt Montserrat Pi.

Aquests concerts van estar organitzats i patrocinats pel Consulat d'Espanya i la Cámara de Comercio de Córdoba i per l'Embaixada d'Espanya i el Mozarteum de Montevideo, respectivament. L'Institut Ramon Llull va subvencionar una part important de les despeses del viatge.

CONCERT DE L'ORQUESTRA DE CAMBRA CATALANA A PEKIN

L'orquestra va actuar el 23 de juny de 2009 al Concert Hall del National Center for the Performing Arts of China in Beijing. És aquest el conjunt cultural més important de la República China i va ser construït per les passades olimpíades a Pekin. Alberga una sala de concerts (Concert Hall), una casa de la òpera (Opera House) i un teatre (Theater). La sala és magnífica, molt còmoda pels intèrprets i amb una acústica envejable. El concert, emmarcat en les activitats regulars que organitza l'auditori, va ser un èxit i va ser seguit per un públic molt nombrós -aproximadament 1.300 persones- que van aplaudir totes i cadascuna de les interpretacions. Tant els responsables de la sala com els organitzadors es van mostrar molt satisfets de la interpretació i de la rebuda del públic xinés.

L'endemà va tenir lloc el segon dels concerts, en aquest cas al Teatre de la Universitat per a Llengües Estrangeres de la capital. Va constituir una experiència molt grata ja que els estudiants -molts d'ells amb un nivell de castellà important- van estar molt interessats amb el programa que se'ls oferia i l'assistència al concert va ser molt gran. Acabat el concert, es va obrir un col·loqui informal entre els estudiants i el director de l'orquestra sobre el significat de les obres interpretades, els respectius compositors i, també, sobre la trajectòria de l'orquestra.

El programa dels dos concerts estava format per obres de Luigi Boccherini, Manuel de Falla, Isaac Albéniz i Julián Orbón; van actuar com a solistes la contralt Montserrat Pi, el guitarrista Armando Orbón i el pianista Luís Parés.

Aquests concerts estaven patrocinats per l'ambaixada d'Espanya a Pekin amb la col·laboració del NCPA de Beijing i la Universitat per a Llengües Estrangeres. L'Institut Ramon Llull es va càrrec d'una part important de les despeses de viatge.

Us presentem el MANIFEST que es va fer circular en raó dels fets succeïts al Palau de la Música Catalana darrerament.

MANIFEST PER AL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA

El Palau de la Música Catalana és molt més que una sala de concerts i que un edifici emblemàtic del Modernisme: és el gran monument de la vida musical de Catalunya.

· A diferència d'altres equipaments culturals de la ciutat de Barcelona, el Palau es va construir amb una voluntat col·lectiva i popular, amb la que ens identifiquem milions de catalans que estimem la música.

· Al llarg del segle XX, el Palau ha estat l'escenari legítim de l'expressió de la nostra creació musical i del nostre contacte amb la realitat artística d'altres països i de la modernitat en aquest àmbit artístic.

· Les reformes arquitectòniques que s'han dut a terme al Palau en les darreres dècades no s'han correspost amb un esforç per a mantenir i promoure el nostre patrimoni ni la nostra creació musical. No s'ha respectat la vocació originària de l'Orfeó Català ni s'ha mantingut la idea original de Lluís Domènech i Montaner.

· La manca de la direcció artística al Palau ha provocat una invasió abusiva per part de grans agències artístiques internacionals i una total negligència cap a la necessitat de donar una cabuda preeminent a la vida musical del nostre país en el seu escenari més emblemàtic.

· Volem que els canvis obligatoris que ha provocat la mala gestió financera del Palau, signifiquin una autèntica presa de consciència per part de gestors i polítics de la funció cultural que té aquesta entitat en la nostra societat en tant que mantenidora d'una tradició, d'una evolució i d'una creació musical que ens identifica.

· Volem que la societat sàpiga que els professionals de la música del nostre país que signem aquest manifest no estem contemplant els fets al marge de les conseqüències que puguin tenir, sinó amb una implicació moral que ens afecta a tots per evitar que aquests successos denigrants repercuteixin en el prestigi artístic de Catalunya.

· Oferim tot el nostre suport a fer possible la recuperació d'aquest esperit identitari que trobem també en la música i que té en el Palau de la Música Catalana el seu gran símbol.

A continuació teniu aquest mateix MANIFEST refós tal i com es va quedar a la reunió que es va celebrat el posposat dia 21 de setembre i que és el que es lliurarà a les institucions i mitjans de comunicació.

COL·LECTIU DE PROFESSIONALS I RESPONSABLES D'ENTITATS MUSICALS DE CATALUNYA

MANIFEST PER AL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA

Els sotasignants que ens reconeixem com a associacions musicals, entitats privades, compositors, intèrprets, musicòlegs, professors de música, editors de música i periodistes especialitzats en aquest àmbit, que vivim i treballem a Catalunya, volem expressar públicament la nostra indignació i preocupació respecte el que ha succeït al Palau de la Música Catalana en els següents termes:

1. DENUNCIEM una negligència demostrada en la gestió de Fèlix Millet pel que fa a la projecció dels músics catalans en general i, en concret, dels diferents cors de l'Orfeó Català (Orfeó Català, Cor de Cambra, Cor de Noies, Cor Jove i Cor Infantil) en l'àmbit del Palau de la Música Catalana.

2. EXIGIM una direcció artística professional que es faci responsable de la programació que s'ofereixi al Palau de la Música Catalana i que respecti els valors fundacionals d'aquesta institució.

3. DEMANEM que es restitueixi l'honorabilitat del Palau de la Música Catalana i que es retorni la confiança als professionals de la música del nostre país i al seu públic legítim.

Barcelona, setembre 2009.

Us recordem que, com ja comentem en l'editorial, que us podeu afegir, si així ho voleu, a aquest manifest encara que ja s'hagi lliurat a les institucions i als mitjans de comunicació. Cal fer sentir la nostra veu.

LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA
PRESENTA EL FONS RAFAEL MARTÍNEZ VALLS

El passat 22 de setembre la Biblioteca de Catalunya va oferir un concert, a la Sala de Llevant, per presentar la donació que han fet els hereus del compositor Rafael Martínez Valls (Ontinyent, Vall d'Albaida, 12 d'octubre de 1895 - Barcelona, 26 de desembre de 1946) i el músic Joan Casas i Pagerols, que s'ha encarregat de la recopilació d'aquest material. En Joan Casas també va ser l'encarregat de preparar i dirigir l'actuació musical d'aquesta presentació. Després de les molt interessants paraules de presentació d'aquest fons musical per part de la directora de la Biblioteca, la senyora Dolors Lamarca, es va donar pas a l'actuació musical amb obres diverses de Martínez Valls.

Cal dir que aquest concert va ser molt interessant ja que es van poder escoltar fragments de les obres més conegudes del mestre Martínez Valls com "Cançó d'amor i de guerra" i "La Legió d'Honor" , al costat d'altres que malauradament són menys habituals com "La Mosquetera", "El perdón del Rey", "Boris d'Eukàlia", "Fray Jerónimo", o "L'àliga roja" . Es van poder escoltar magnífiques veus com la de la jove soprano Ruth Naval, de delicada interpretació; i el consagrat baríton Lluís Sintes, ple de força expressiva. Es va poder comprovar com l'eminent tenor Dalmau González manté al llarg dels anys la seva excel·lent veu, la seva interpretació i el seu saber fer; tot això acompanyat d'una brillant actuació de la Polifònica de Blanes i de l'Orquestra de Concerts Catalana, tots ells sota l'encertada direcció d'en Joan Casas.

També cal destacar el llibret ofert en aquest acte per l'encert d'incloure els textos de les obres que es van interpretar i per l'encertada introducció de la cap de la Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya, la senyora M. Rosa Montalt, d'aquest fons format, a més de les obres interpretades, per obres per a orquestra, banda, cant i piano, religiosa, peces per a piano, música de cinema i obres d'altres autors.

Aquest és un pas més, del qual podem estar molt satisfets, per poder normalitzar la nostra música i els nostres músics ja que es posa a l'abast de totes les persones interessades, tant en la recerca històrica com en la interpretativa, un material molta part del qual està per redescobrir.

UN NOU CD FORÇA INTERESSANT

Hem rebut del nostre bon amic Jordi Codina, professor i instrumentista de guitarra, un CD enregistrat per "La Mà de Guido" amb el seu segell "Ars Harmònica" amb obres de la compositora barcelonina Glòria Villanueva en què s'interpreten el "Concert en Sol m", per a guitarra i orquestra de corda, la "Rapsòdia Simfònica" i l' "Homenatge a la guitarra" per a arpa i quintet de corda, amb la participació instrumental del mateix Jordi Codina (guitarra), Orquestra de Cambra de l'Empordà - Orquestra Filharmònica de Catalunya, dirigides per Jordi Piccorelli, i l'arpista Laura Boschetti, tots ells excel·lents en la interpretació.

Aquestes composicions de la Glòria Villanueva són de caràcter intimista, molt ben construïdes, i que els intèrprets han sabut copsar en tota la seva integritat per oferir la seva dolcesa i sentiment. Un molt bon producte amb un molt bon enregistrament que recull perfectament tota aquesta atmosfera i sentiment.

LES CANÇONS DEL MESTRE BALCELLS A L'ABAST

El 10 de desembre de 2007 l'Associació Musical de Mestres Directors, continuant amb el seu desig de recordar i en molts casos redescobrir els nostres músics i la nostra música, va organitzar un acte d'homenatge a la figura del mestre Joan Balcells i García, fundador de l'Orfeó Gracienc, per commemorar el 125è aniversari del seu naixement. Es va oferir un concert en què varen participar la poetessa i rapsoda Núria Dalmases; les sopranos Ana Valls i Esther Palacios; la pianista Laia Solà; Roser Simeón, al clarinet; i l'Orfeó Gracienc conformat per les seves seccions d'Antics Cantaires, Orfeó i el Cor Infantil Coloraines, del mateix Orfeó, sota la direcció de l'Esther Palacios i del màxim responsable artístic de l'Orfeó, Poire Vallvé.

Poc després d'aquest concert es va formalitzar la idea sorgida a la nostra Associació, a la qual immediatament es van sumar l'Orfeó i la família Balcells, de proposar a la Biblioteca de Catalunya, dipositària del Fons Balcells, l'edició de les cançons d'aquest compositor, avui pràcticament desconegudes amb excepció de la "Cançó de bressol" que pertany a l'obra lírica per a infants "La baldufa d'or" que, de tant en tant, alguna soprano ha inclòs en el seu repertori.

La senyora Dolors Lamarca, directora de la Biblioteca, ens va rebre molt amablement, va trobar encertada la idea i va acceptar fer-ne l'edició. A mitjan setembre es va fer realitat la idea i ja disposem d'un volum amb onze cançons de Joan Balcells.

El treball de revisió i edició es va encarregar a la musicòloga Anna Cazurra, que ha fet una acurada feina i que també es la responsable del pròleg, un esbós de la biografia del mestre Balcells i el comentari tècnic de les diferents cançons.

Aquesta obra editada per la Biblioteca de Catalunya es presenta amb el títol de "Joan Balcells, onze cançons per a veu i piano", Unitat Bibliogràfica, Secció de Música, 49, i està composta per les cançons "Al cor de Jesús" (1901) amb text de Mn. Jacint Verdaguer; "Els ulls de la Verge" (1902) d'Antoni Bori Fontestà; "La cançó del rossinyol" (1902) d'en Carles Ferrer Clavé; "El gira-sol" (1902) de Jacint Verdaguer; "Mon cor és un llibre" (1902) del mateix Verdaguer; "Del lago azul" (1912) lletra d'autor desconegut; "Inquietud" (1912) de Gustavo Adolfo Béquer; "El mariner" (1912) de Carles Ferrer Clavé; "Cançó de bressol" (de "La baldufa d'Or") (1923) d'Ignasi Iglésias; "La fira de les roses" (1923) de Josep M. de Sagarra; i "Pressentiments" (1927) del poeta Joan Jaumeandreu.

Transcric literalment l'encertat comentari que l'Anna Cazurra fa de les cançons : "Aquestes breus cançons, d'estètica netament modernista, tenen moltes connexions amb la tradició musical popular catalana. Posseeixen una frescor espontània i presenten unes línies melòdiques, senzilles, inspirades i fluïdes i sense cap pretensió virtuosística, tal com corresponia a l'esperit de l'època. Algunes, com "El gira-sol" o "Inquietud", evidencien influències de la música per a cobla o de sardana, sobretot en els ritmes i alguns girs melòdics. Altres influències provenen del vals vienès, com es pot veure en "Del lago azul". La part del piano presenta un acompanyament imaginatiu, colorístic i molt adequat a l'atmosfera del text de la cançó. De tant en tant apareix alguna figuració musical, com és el cas dels "trinos" de "La cançó del rossinyol", que evoquen el cant d'aquest ocell".

En definitiva, cal agrair a la Biblioteca de Catalunya la seva magnífica disposició en el manteniment i la recuperació del nostre patrimoni musical, del qual estem tan mancats. Que aquest sigui un petit gra de sorra més per poder fer veure que la cultura musical catalana va molt més enllà del que avui ens volen fer creure, i que hi ha molta més creació musical que, juntament amb les noves composicions, ens poden fer sentir orgullosos del nostre passat i el nostre present.

Jordi Gargallo

SINGULARITATS MUSICALS DEL MES D'OCTUBRE DE 2009.

1.	1759, El periòdic 'New York Mercury' d'aquest dia, parla d'una "Oda" composada per James LYON, que era membre del tercer curs de Princeton, i en menciona la seva execució de feia cinc dies, com a exercici de diplomatura, però l'obra s'ha perdut. 1884, Florence Edith CLINTON serà la primera dona americana que obtindrà el 'Doctorat en Música', i amb dinou anys es casà amb l'eminent jurista de Nova York Theodore SUTRO.
2.	1859, Franz LISZT estrena a Weimar, l'obra "Les Benaurances" per a Baríton, Veus mixtes i Orgue, i que era part de l'Oratori "Christus". 1984, Torü TAKAMITSU estrena a Birmingham (Anglaterra), l'obra "Vers, l'arc-en-ciel, Palma" per a Guitarra, Oboè d'amor i Orquestra.
3.	1934, Amb motiu dels cent anys del naixement de Wilhelm BLODEK, s'estrena a Praga la seva 2ª Òpera "Zitek" que no havia acabat, i que ho havia fet F. X. Vana.
4.	1959, Dmitri XOSTAKOVITX estrena el "Concert per a Violoncel nº 1".
5.	1734, Johann Sebastian BACH estrena la Cantata profana "Preise dein Glücke". 1959 Boris BLACHER estrena a Viena, l'obra "Die Gesänge des Seeräubers O' Rourke und seiner Geliebten Sally Brown" per a Soprano, Cantor de Cabaret, Baríton, Recitador, Cor i Orquestra.
7.	1959, Mor a Roma, el Cantor Mario LANZA, encara que els seus noms reals eren: Alfredo Arnold Cocozza.
8.	1984, Barbara (Kazimiera Zofia) BUCZEK estrena a Roma, el Quintet per a Soprano, Flauta, Vibràfon, Violoncel i Saxòfon "Hipostaza".
10.	1934, Neix a Wausau, de Wisconsin, la Compositora Gloria COATES.
11.	1859, Edward (noms reals: Johann Friedrich Eduard) SOBOLEWSKI estrena a Milwaukee, l'Òpera "Mohega, die Blume des Waldes" amb llibret propi en alemany, sobre un personatge americà que parla d'una noia jove índia salvada de la mort per Pulaski.
13.	1734, Neix a Sopron, o Ödenburg, o Magyar-Ova, entre Hongria i Eslòvaquia, el Compositor Maciej KAMIENSKI.
14.	1784, W. A. MOZART acaba a Viena, la "Sonata nº 14" per a Piano en Do menor (*K 457). 1859, Francisco Asenjo BARBIERI* estrena a Madrid, la Sarsuela "Entre mi mujer y el negro".
16.	1859, Mor Wansford (Anglaterra), Lord John Fane BURGHERSH, onzè comte de Westmorland, Polític, General, Diplomàtic i Músic aficionat
17.	1959, Vittorio FELLAGARA estrena a Torí, el "Requiem de Madrid" per a Cor i Orquestra, amb text de García Lorca. 1959, Henri (Léon Marie Therese) POUSSEUR estrena al Festival de Donaueschingen, l'obra "Rimes pour *differentes sources sonores"* per a tres grups Orquestrals i Banda magnètica. 1959, Igor (Feodorovitx) STRAVINSKI estrena al Festival de Donaueschingen, l'obra "Epitafi pel príncep *Max de Fürstenberg"* per a Flauta, Clarinet i Arpa.
18.	1834, Gaetano DONIZETTI estrena al Teatro San Carlo de Nàpols, l'Òpera seriosa "Maria Stuarda" amb el nom de *'Buondelmonte'. 1959, Yoritsuné MATSUDAÏRA* estrena a Donaueschingen, l'obra "Suite de dansa per a tres Orquestres".
19.	1934, Neix a Delano (Califòrnia), la Soprano, Cantant d'Òpera i de Concerts Benita VALENTE.
20.	1934, Richard STRAUSS acaba l'Òpera "La Dona silenciosa", amb llibret de Stefan Zweig.
21.	1784, André Ernest Modest GRÉTRY estrena a la Comèdia Italiana de París, l'Òpera "Richard Coeur de *Lion"*; la seva obra més important.
25.	1734, Giovanni Battista PERGOLESI estrena al Teatro di San Bartolomeo de Nàpols, sense gaire èxit, l'Òpera "Adriano" que li havia demanat el rei Marzio Domenico IV Carafa, duc de Maddaloni, per l'aniversari de la seva germana, amb la inclusió de l'Intermezzo còmic *'Livietta e Tracollo'. 1859, Neix a Barcelona, la Violinista Clara SANJUÁN de LENGO. 1984, El Tenor Plácido DOMINGO* dirigeix al Metropolitan Opera House de Nova York, l'Òpera "La Bohème" de Giacomo PUCCINI.
26.	1959, La Mezzosoprano Giulietta SIMIONATO debuta al Metropolitan Opera House de Nova York, fent el rol d' *'Azucena'* de l'Òpera "Il Trovatore" de Giuseppe Verdi.
27.	1734, El Castrat FARINELLI (noms reals: Carlo BROSCHI) fa el seu debut a Londres actuant en l'Òpera de Johann Adolf HASSE "Artaserse", junt amb la Soprano Francesca CUZZONI i el també castrat SENESINO (noms reals: Francesco BERNARDI) 1959, Heitor VILLA-LOBOS estrena a Jerusalem, el "Concert per Harmònica".
28.	1959, Carlos (Antonio de Padua) CHÁVEZ y RAMIREZ estrena a Mèxic, en versió espanyola amb el nom de "El Amor propiciado", la seva anterior Òpera "Panfilo and Lauretta".
29.	1734, La Soprano Maria FEL debuta a l'Òpera de París, fent el rol de 'Venus' al Pròleg de l'Òpera "Philomele" de LA COSTE. 1734, *'L'Òpera de la Noblesa'* s'inaugura el Teatro di San Bartolomeo de Nàpols, amb la presència del Castrat 'Farinelli'.
30.	1934, Clara ROCKMORE fa un Concert el Town Hall de Nova York amb *'Teremin', interpretant la "Sonata per a Violí i Piano"* de César FRANCK. 1959, Al Metropolitan Opera House de Nova York es representa l'Òpera "Les Noces de Figaro" de W. A. MOZART, en la que hi debuten: la Soprano (Anna) Elisabeth SÖDERSTRÖM-OLOW fent el rol de 'Suzanne' i el Baix Kim BORG fent el rol d' 'Almaviva'.
31.	1884, Piotr Ilitch TXAIKOWSKI a l'Òpera Imperial de Sant Petersburg hi fa la primera representació de l'Òpera "Eugène Oneguin" (escenes líriques) segons Pouchkine.

Joan ÚBEDA i COMAS