EDITORIAL
En temps encara recents l'estiu, pel que feia a la música clàssica,
era sinònim de concerts que aportaven feina a molts intèrprets nacionals i
internacionals, i que a la vegada donava sovint sortida a joves músics que
d'aquesta manera podien mostrar les seves aptituds a un públic molt divers;
inclús a moltes persones que no freqüenten les sales de concerts la resta
d' l'any.
Darrerament això malauradament a anat canviant i cada cop es més testimonial
aquest tipus de música donant pas preferencial a la més comercial.
Que motiva aquest fenomen? Es la intenció d'apropar aquests festivals a un
públic més jove? Es potser que d'aquesta manera es fa més negoci?
Sense desmerèixer cap forma musical, no estem perdent la oportunitat de mostrar
un camí cultural que pot donar més pau d'esperit que d'altres músiques?
Naturalment al estar l'organització de molts d'aquests festivals sota la responsabilitat
de gestors culturals aquests tenen que mostrar la seva competència i a la
vegada aportar resultats de gestió acords a la divulgació i el nom del mateix
festival, el que fa que s'entri en una espiral, a més nom més preu, i la necessitat
d'aconseguir més públic i per tant més remuneració.
Ja aquest any s'estan escoltant veus que prediquen per una ordenació d'aquest
sector, per una millor redistribució dels diners que es demanen com a subvenció;
és ben palès que quan es reben aquest diners també es demanen resultats, no
tant estètics o culturals si més no de quantitat d'assistència.
Pel que fa a la resposta i necessitats del joves en el tema de la música clàssica,
que fa que en d'altres llocs d'Europa assisteixin a aquestes representacions
estiuenques i en el nostre no tant? No fora més productiu pel futur de la
cultura observar els motius que fan que això sigui així i d'una per totes
donar la formació cultural i humana per aconseguir igualar-nos en aquest sentit?
Més quan en molts d'aquests festivals intervenen diners municipals o autonòmics,
es a dir diners de tots.
Afortunadament també es veuen moviments, dirigits per excel·lents músics de
casa nostra que opten per formes noves i que coadjunten el desenvolupament
de joves músics amb l'increment dels seus coneixements pràctics amb la demostració
de les seves aptituds per mitjà d'audicions en les que s'involucren els propis
ciutadans de la vila on es produeix. Un exemple a seguir.
Un altre exemple el trobem en petits actes de pobles i viles de la nostre
geografia sense tantes pretensions i que són organitzats pels propis membres
d'aquestes comunitats i que realment acullen als residents i estiuejants d'aquest
pobles que acudeixen als mateixos i surten satisfets dels resultats aconseguits.
Si l'estiu es un temps de relaxació no són potser tant necessaris els gran
noms i els grans espectacles si exceptuem que serveixin perquè els establiments
comercials, a més dels organitzadors, facin més calaix.
LA MÚSICA: UNA APROXIMACIÓ A LA SEVA EVOLUCIÓ. (16 è any)
E L B A R R O C (105)
E L B A R R O C M U S I C A L E S P A N Y O L (65)
Segueix la llarga llista.
485) Nicolás DÍAZ VELASCO. Nascut v. 1590; Mort a Madrid, v.
1659. Guitarrista Teòric i Compositor. Era originari de Portugal. A
l'entorn de 1624 passà a viure a Madrid on conegué el literat i músic
Vicente ESPINEL (v. nº 21), qui va influir molt en la seva obra teòrica.
Després d'haver format part de la casa de l'Infant Cardenal Fernando d'Austria,
germà de Felip IV, qui marxà als Països Baixos l'any 1634, el
nostre músic passà al servei del virrei de Nàpols, Ramiro Felipe
Nuñez de Guzmán, duc de Medina de las Torres, i príncep de Stigliano,
entre 1637 i 1643. Després anà al servei de Felip IV, com a músic de
Cambra per la corona de Portugal, jurant el càrrec que ja tenia des
de principis de 1648, el 18 d'abril de 1650, a mans del duc de Medina de
las Torres 'sumiller de Corps de S. M.'. L'any 1651 visità
Jaén, guanyant la suma anual de 736.000 meravedís. En quan a la seva vida
personal, havia estat casat amb Catalina de Osma, que al quedar vídua
l'any 1659 sol·licità la racció i el vestuari que havia tingut el seu marit.
Va escriure un tractat per a Guitarra amb aquest nom: Nuevo modo de
cifra para tañer la guitarra con variedad y perfección y se
muestra ser un instrumento perfecto y abundantísimo, que fou editat
a Nàpols l'any 1640, escrit en castellà. És una obra que es correspon
del tot amb els corrents doctrinals dels mestres guitarrers espanyols d'aquella
època, i la dedicà a Margarida d'Àustria, qui demanà a l'autor que
ensenyés a tres criades seves a cantar i tocar segons el gust espanyol. Aquest
tractat és anterior al que va escriure Gaspar SANZ (v. nº 61), que
és esmentat alguna vegada per DÍAZ VELASCO. L'obra del nostre músic
és breu, però parla clarament dels problemes de la simplificació de l'escala
musical, que en aquell temps era un problema fonamental. Distingeix tres tipus
de divisió de l'escala: afinació desigual de tons i de semitons segons fos
la modalitat major o menor; igualtat de tons i desigualtat de semitons, pròpia
dels Orgues, les Arpes i els Clavicordis; i igualtat en els intervals menors,
propi de la Guitarra i demés instruments de Corda. El problema era manifest
quan la Guitarra havia d'acompanyar a un cantant, o a un instrument no temperat.
Malgrat tot, presenta la Guitarra com "un instrumento capacitadísimo para
tañer en él por los mismos géneros que en los demás", dedicant tot un
capítol de la seva obra a aquest tema. Encara, recolzant-se en arguments totalment
empírics, defensa el temperament igual a la Guitarra, i l'enharmonia igual
dels diferents son coincidents en el mateix trast; també referma la seva opinió
en el fet de que s'apliqués l'escala temperada a d'altres instruments, refusant
a més l'excessiu escrúpol en l'afinació de la Guitarra, quan els instruments
de corda i vent de l'època fàcilment perdien el temperament. En el tractat
també mostra la seva referència pel sistema italià de notació que reflexa
l'altura real del so, contra el costum del Barroc espanyol de notar els sons
una quarta més alta. En el seu llibre demostra les gran possibilitats de la
Guitarra en la interpretació d'obra polifòniques, encara que admet certes
limitacions a l'executar determinades melodies greus i agudes, dedicant un
capítol de l'obra a aquest tema. Fou durant l'exercici de la seva condició
de Guitarrista, quan pogué comprovar el que suposava l'augment del nombre
de cordes a l'instrument. Fins aleshores la Guitarra posseïa quatre cordes,
i era coneguda a França, Itàlia, i a altres països com la 'Guitarra
espanyola'. L'afegit d'una corda més, anomenada 'prima' per Esquivel,
va fer aquesta quedés molt millorada, arribant a donar-li el nom de 'perfecta'
per les possibilitats que des d'aleshores oferia. Al final del tractat
DÍAZ VELASCO hi adjunta una sèrie d'exemples, entre els que sobresurt
una 'Xacona'. Amb referència a la tabulatura que fa servir,
usa les lletres de l'alfabet de la A a la N, exceptuant la I i la K. Aquest
autor sempre ha estat molt valorat per haver contribuït a la formació de grans
guitarristes posteriors.
486) Felipe DIEGO. Espanya. Segle XVII. Organista. Segons consta
en el llibre de comptes de la Catedral de Cuenca, el nostre músic fou
nomenat 'Organista menor' el dia 1 de gener de 1677, substituint a
Roque Caja de la Huerta que havia passat a 'Organista mayor'.
DIEGO mantingué aquest càrrec fins el mes de desembre de 1683, rebent
com a sou anual 1.260 reials i 12 fanegues de blat, amb l'obligació de tocar
l'Orgue a l'hora de Maitines si eren a la nit. El seu nomenament coincidí
amb el del nou Mestre de Capella Francisco SÁEZ, que fins aleshores
havia estat 'Organista mayor' de la Catedral de Cuenca. Al marxar
DIEGO el 1683 el càrrec no es cobrí fins el 1699, no coneixent res
més d'aquest músic. Com a fet curiós, esmentarem que a Saragossa hi
ha un Villancico del segle XVII, que té com a autor un tal Luna, i
en sol full que queda a la veu de Contralt del segon Cor, s'hi pot llegir
"Sr. Don Diego Felippe". Aquí ara hi queda la pregunta: És aquest
Diego Felippe el mateix personatge que Felipe DIEGO?.
487) Ignacio DOMINGOS. Espanya. Segle XVII. Organista. Comença
la seva activitat essent 'entonador' d'Orgues a la Catedral de Badajoz,
quan n'era l'Organista titular Juan Lerma, que fou qui l'inicià en
l'art de la tecla, succeint-lo de manera interina quan aquest marxà a Plasència
el 1646. Amb aquesta categoria d'entonador continuà en el càrrec quan
anà a Sevilla l'Organista Manuel Galán, que ja no tornà més
a Badajoz. Donada aquesta situació, ocuparen la vacant Ignacio DOMINGOS
i Domingo MONTERO des de 1648 a 1651, alternant-se en la feina. La
cosa sembla que es normalitzà amb l'arribada d'un jove Organista extremeny,
d'origen portuguès, Miguel Temudo, qui restà d'Organista a Badajoz
durant més de trenta anys.
Aquests són els nous noms que hem afegit, però no hem acabat.
Joan ÚBEDA i COMAS.
CENTENARIS del MES de SETEMBRE 2009.
|
1.
|
1609, Mor a Florència, el Compositor Pîero STROZZI. |
|
4.
|
1909, Neix a Stemechy (Txecoslovàquia), el Compositor Karel HORKY. |
|
5.
|
1909, Neix a Hjältevad (Suècia), el Director d'Orquestra, Pianista i Compositor (Axel) Sixten (Lennart) ECKERBERG. |
|
6.
|
1909, Carl Michael ZIEHRER estrena a Viena, l'Opereta "Die Gaukler". |
|
7.
|
1909, Mor a París, el Baríton i Cantant d'Òpera Jean (-Louis) LASALLE. |
|
8.
|
1909, Frederick DELIUS estrena al Festival d'Hereford, dirigint ell, l'obra "A Dance Rhapsody nº 1". |
|
9.
|
1809, Victor (-Charles-Paul) DOURLEN estrena a
l'Òpera Còmica de París, l'Òpera "Le Dupe de son art". |
|
11.
|
1909, Camille ERLANGER estrena a Burdeus,
l'Òpera "Bacchus triomphant". 1909, Victor (-August) HERBERT estrena a Wilkes-Barre "La Rosa d'Algèria". |
|
13.
|
1909, Neix a Cavendish (Missouri), el Compositor Ray (Bruns) GREEN. |
|
15.
|
1809, Peter (von) WINTER estrena a
Munic, l'Òpera "Colmal". 1909, Neix a Montevideo, el Compositor i Director d'Orquestra Carlos ESTRADA 1909, Neix a Modigliana, la Soprano-Mezzosoprano i Cantant d'Òpera Pia TASSINARI. |
|
16.
|
1809, Mor a Ottobeuren, l'Orguener Johann Nepomuk HOLZHAY. |
|
20.
|
1909, Mor a Nova York, l'Editor de Música i Compositor Will L(amartine) THOMPSON. |
|
21.
|
1809, Mor a Baltimore, el Pianista, Professor, Empresari
i Compositor Alexander REINAGLE. 1909, Mor a Estrasburg, el Musicòleg Erwin (Reuben) JACOBI. 1909, Neix a Utica (Nebraska), l'Organista, Director de Corals, Professor i Compositor Ewald V(alentin) NOLTE. |
|
22.
|
1909, Neix a Radcice, prop de Semily (Txecoslovàquia), el Compositor Vaclav DOBIAS. |
|
25.
|
1909, Ralph VAUGHAN WILLIAMS estrena al Festival de Liverpool, l'obra "Willow Wood" per a Baríton, Cor de Noies i Orquestra, tret de Dante Gabriel Rossetti. |
|
27.
|
1909, Neix a Hamm (D), el Director de Corals i Compositor Jean BERGER. |
|
30.
|
1909, Mor a Lasc Hopatcong, de New Jersey, el Musicògraf Frederich Russell BURTON. |
Joan ÚBEDA i COMAS.
SINGULARITATS MUSICALS DEL MES DE SETEMBRE 2009.
|
1.
|
1984, Jonathan (Dean) HARVEY estrena a Edimburg, l'obra "Gong-Ring" per a Conjunt de Cambra i Electrònica. |
|
2.
|
1959, Bruno MADERNA estrena a Darmstadt, el "Concert per a Piano". |
|
4.
|
1859, La Soprano Pauline LUCCA debuta a Olmütz, amb 18 anys, fent el rol d' 'Elvira' de l'Òpera "Ernani" de Giuseppe Verdi. |
|
5.
|
1959, Wlodzimierz KOTONSKI estrena a Darmstadt, l'obra "Música en relleu", Cicle de 5 miniatures per a 6 grups orquestrals. |
|
6.
|
1859, Richard WAGNER se'n va de Lucerna, després d'haver acabat el 2n. i el 3r. actes de l'Òpera "Tristà i Isolda". |
|
7.
|
1934, Neix a Buenos Aires, el Compositor, Director d'Orquestra, Arranjador i Pianista Waldo de los RIOS. |
|
8.
|
1934, Neix a Manchester (Anglaterra), el Compositor i Director d'Orquestra Peter Maxwell DAVIES. |
|
9.
|
1959, Mor a París, el Compositor Maximilien (Paul Marie Felix) OLLONE, conegut com 'Max d'Ollone'. |
|
10.
|
1934, Mor a Aviemore, d'Escòcia, el Director
d'Orquestra, Compositor i Baríton Sir (Isidor) George
HENSCHEL. 1984, Mor a Barcelona, el Compositor i Crític Manuel VALLS i GORINA. |
|
11.
|
1934, Ildebrando PIZZETTI estrena a Venècia, el "Concert per a Violoncel". |
|
12.
|
1684, És enterrat a Wolfenbütter, el Compositor Johann
ROSENMÜLLER. 1784, Mor a Sevilla, l'Organista i Compositor Manuel BLASCO de NEBRA. |
|
14.
|
1959, Grazyna BACEWICZ estrena a Varsòvia, l'obra "Musyka" per a Corda, 5 Trompetes i Percussió. |
|
15.
|
1934, Ernst KRENEK estrena al Festival de Venècia,
el Drama en música "Cefalo e Proeri". 1934, Vittorio RIETI estrena al Festival de Venècia, l'Òpera "Teresa nel bosco". 1934, Antonio VERETTI estrena al Festival de Venècia, el Ballet "Una favola di Andersen". |
|
16.
|
1959, Hans Werner HENZE estrena a Venècia, la Pantomima "L'Usignolo dell'Imperatore" segons Andersen. |
|
17.
|
1959, Krzysztof PENDERECKI estrena a Varsòvia, l'obra "Strophes" per a Soprano, Recitador i 10 Instruments. |
|
18.
|
1784, Antonio (Maria Gasparo Gioacchino) SACCHINI
estrena al Trianon de Versalles, l'Òpera "Dardanus" en
presència del rei Lluís XVI i Mª Antonieta. 1934, Leos JANACEK estrena a la Ràdio de Brno, l'Òpera "Destí". 1959, Barbara (Lally) PENTLAND estrena a Vancouver, la "Simfonia nº 3, Simfonia en 10 parts" per a Conjunt de Cambra. |
|
19.
|
1984, Claude BALLIF estrena al Theatre de París, el Drama nocturn en 2 actes, i text de Viorel Stephan, "Deacoula". |
|
20.
|
1784, Neix a Viena, Karl Thomas MOZART, Funcionari.
És el segon fill de W. A. Mozart, i serà el que sobreviurà a tota
la família, morint als 74 anys. 1859, Friedrich (Adolf Ferdinand) von FLOTOW estrena a París, l'Òpera "La Veuve Grapin". 1984, Jan W(ilhelm) MORTHENSON estrena a la Ràdio sueca, l'obra per a Orquestra i Electrònica "1984". |
|
24.
|
1684, Mor a Madrid, el Compositor i Director de Coral
Cristóbal GALÁN. 1834, Mor a Rio de Janeiro, el Rei i Compositor PERE IV. 1984, Edison DENISOV estrena a Venècia, el "Concert per a Fagot, Violoncel i Orquestra". |
|
25.
|
1834, Adolphe (-Charles) ADAM estrena
a l'Òpera Còmica de París, l'Òpera còmica "Le Chalet"
que es mantingué en escena durant 1.400 representacions. 1959, La Soprano Gabriella TUCCI debuta a l'Òpera de San Francisco, fent el rol de 'Madeleine' de l'Òpera "Andrea Chenier" d'Umberto Giordano. |
|
26.
|
1759, En aquest dia s'interpreta a Princeton, com
exercici de diplomatura del tercer cicle, una "Oda" de James
LYON, però l'obra s'ha perdut. 1934, Arnold (Franz Walter) SCHÖNBERG estrena a Praga, el "Concert per a Quartet de Cordes i Orquestra" tret del "Concerto grosso nº 7", Op. 6, de G. F. HÄNDEL, amb el Quartet Kolisch. |
|
28.
|
1934, Boris (Vladimirovitx) ASSAFIEV
estrena a Leningrado, el Ballet "La Font de Bachtxisarai". 1959, Mor a Londres, l'Instrumentista de Tuba i Dibuixant de còmics Gerard HOFFNUNG. 1984, Alberto CAPRIOLI estrena a Salzburg, el "Trio per a Piano, Violí i Violoncel". |
|
29.
|
1634, William LAWES composa la música pel text de
Milton "Masque Comus", que és representada al castell
de Ludlow (Shropshire; GB). 1934, Carlos (Antonio de Padua) CHÁVEZ y RAMIREZ estrena a Mèxic, l'obra per a Cor i Orquestra "Sinfonia proletaria, Llamadas". |
|
30.
|
1784, W. A. MOZART acaba a Viena, el "Concert
per a Piano i Orquestra nº 18 en Si bemoll Major" (K 456). 1984, Michael BERKELEY estrena a Londres, el Ballet per a infants "The Mayfly". Vincent PLUSH estrena a Brisbane (Austràlia), l'obra "Fire Raisons, Concertino amb l'estil d'un vodevil" per a Trompeta i Conjunt instrumental. |
Joan ÚBEDA i COMAS.
ORQUESTRA DE CAMBRA DE VIRTÈLIA
Virtèlia escola de música té com objectiu principal
per al bon desenvolupament de l'aprenentatge musical dels seus alumnes, que
aquests participin en grups de tota mena, corals i instrumentals, i per això
contínuament promou la creació de formacions de cambra i d'orquestres a tots
els nivells i recolza aquells projectes que tenen per finalitat la música
de conjunt.
L'Orquestra de cambra de Virtèlia es va constituir l'any 2000 amb la
finalitat que els alumnes de l'escola que assolien el nivell mitjà, tinguessin
la possibilitat de desenvolupar eficaçment un projecte orquestral amb garanties
d'èxit.
Actualment el projecte de l'orquestra és obert també a alumnes d'arreu de
Catalunya i poden participar-hi joves dels nivells mitjà i superior,
d'edats compreses entre 15 i 25 anys. Actualment els alumnes provenen bàsicament
de Virtèlia escola de música i d'altres centres musicals de
Catalunya (Tarragona, Manresa, Terrassa, Barcelona).
El projecte és liderat per Francesc Llongueres, director de Virtèlia
escola de música i des d'aleshores s'han realitzat cinc projectes:
Florència 2000, República Txeca 2006, Suïssa 2007, Alemanya
2008 i Bretanya (França) 2009. Del 29 d'abril al 4 de maig.
El programa: "Música catalana i espanyola"
Jordi Cervelló: La mort i la donzella
Antoni-Olaf Sabater: Suite per a cordes
David Llorens: "Temps de sega" per a cordes (2006)
Isaac Albéniz: "Cantos de Espanya"
Joaquin Turina: "Oración del torero"
Pau Casals: "Sant Martí del Canigó" (sardana).
Concerts realitzats aquesta temporada i públic assistent :
20.04 Auditori del CIC (Barcelona) - 140 p.
27.04 Associació Musical de Mestres Directors (Centre Sant
Pere Apòstol) (Barcelona) 100 p.
01.05 Chapelle Ste Anne de Lannion-Bretagne - 180 p.
02.05 Eglise de Lépardrieux - 210 p.
03.05 Palais de Perros-Guirec (Bretanya) 160 p.
El projecte es presentà com un intercanvi cultural entre les escoles de música
de Trégor i del Pays des Estuaires i Virtèlia Escola de música.
Els alumnes dels departaments vent i de corda francesos prepararen una obra
conjunta (fragment de la 2 simfonia de Txaikowsky) i s'integraren
a l'orquestra catalana per interpretar-la en cada un dels concerts programats.
Està previst que l'any vinent el grup francès sigui acollit a Catalunya
per completar aquest intercanvi.
L'organització francesa fou impecable i a part del primer dia, en que els
músics s'allotjaren en l'alberg LES KORRIGANS a Lannion, els
altres dies foren allotjats per les famílies dels alumnes abans esmentades
i això va permetre conèixer de prop els costums bretons i va facilitar la
possibilitat d'intercanviar experiències de tota mena.
També hi hagueren possibilitats de turisme. L'orquestra visità alguns indrets
interessants com la ciutat de Nantes i les diferents ciutats bretones
com Lannion, Lépardrieux i Peroos-Guirec, amb interessants
monuments arquitectònics, així com el paisatge excepcional de la coneguda
"Côtes-d'Armor"
El concerts de l'Orquestra de cambra de Virtèlia a la Bretanya
tingueren un gran èxit. La primera activitat consistí assajar amb els alumnes
francesos l'obra en comú abans esmentada i que va esser en els tres concerts
l'obra que tancava el programa. L'actuació de l'orquestra, en el primer concert
a Lannion fou impecable, demostrant el treball realitzat durant els
darrers tres mesos, i mostrant un nivell quasi be professional. Els altres
dos concerts, que tingueren lloc en els dies posteriors (dia 2 a Lépardrieux
i dia 3 Perros-Guirec), foren, de nou, una oportunitat per millorar
encara més les prestacions de l'orquestra i les interpretacions musicals.
Dos concerts tingueren lloc a esglésies amb acústiques exquisides i el darrer
dia, que fou una matinal en el Palau de Congressos, un auditori excepcional
per la situació de l'escenari que com a fons tenia una vidriera que deixava
veure el mar.
Tots els concerts foren comentats pel director de l'orquestra, de manera que
el públic tingué la possibilitat de conèixer a fons les particularitats de
les diferents obres programades i també les característiques de la nostra
música, la cultura, la història, la llengua etc. i altres aspectes que de
segur han fet possible l'apropament d'ambdues cultures.
L'organització dels concerts fou molt bona i va anar a càrrec de Narcís
Llongueres, germà del director i que és professor de les escoles de Trégor
(Lannion) i del Pays des Estuaires a Lépardrieux. L'any
vinent els rebrem a Catalunya.
ISAAC ALBÉNIZ (1860-1909)
En el centenari del seu decés
Compositor i pianista, fill de Camprodon (comarca del
Ripollès). Isaac Albéniz va ser un pianista precoç. Aquest any
1909 es compleixen 100 anys de la seva mort, el 18 de maig del 1909, a la
petita localitat balneària francesa de Cambo-les Bains.
Isaac Albéniz havia començat els estudis musicals amb la seva germana
i posteriorment amb el mestre Narcís Oliveras. Amb tant sols 4 anys,
va oferir el seu primer concert públic al Teatre Romea de Barcelona.
La formidable execució del petit Albéniz, que amb prou feina arribava
al teclat, va fer sospitar al públic que pogués haver-hi un adult amagat entre
bastidors.
Als 7 anys la seva mare el va portar a París per estudiar piano, i
als 8 anys va ingressar al Reial Conservatori de Música de Madrid,
acabant els estudis de composició i de piano amb les més altes qualificacions.
El rei Alfons XII li va concedir una beca per completar la seva formació
al Reial Conservatori de Brussel·les, on va romandre fins el 1879,
graduant-se amb els màxims honors.
El 1883 s'instal·là a Barcelona on va fer amistat amb Felip Pedrell
que li va donar els seus consells de magisteri. Aquell mateix any va contraure
matrimoni, a la barcelonina església de la Mare de Déu de la Mercè,
amb una de les seves alumnes de piano, Rosina Jordana, filla d'un ric
comerciant barceloní que li donà cinc fills: un noi Alfonso i quatre
noies, de les quals només en van viure dues.
L'atmosfera de l'obra d'Isaac Albéniz respira, per un costat, la música
dels impressionistes francesos i per l'altre els ritmes i colors andalusos,
nets d'excessos. Albéniz fou molt crític amb ell mateix. Qualificà
les seves primeres composicions de "petites porqueries". La passió d'Albéniz
per l'òpera va prendre forma a partir de la col·laboració amb l'escriptor
anglès Money Coutts, a qui va conèixer en la seva estada a Londres,
on havia tingut un èxit sense precedents. Fruit d'aquesta col·laboració va
ser l'òpera "Henry Clifford". Aquesta òpera es va estrenar al
Gran Teatre del Liceu de Barcelona, el maig de 1895, amb versió italiana,
per una companyia d'aquest país, amb el títol de "Enrico Clifford".
Isaac Albéniz no frenava en la seva activitat: viatjava per Hispanoamèrica,
a París, Niça i Madrid. En tornar a Barcelona
confessava a la seva dona Rosina "Els dies s'han convertit
en segles, ara estic molt cansat, no puc més". La seva salut estava molt
deteriorada però, tot i això, el talent, la inspiració i la voluntat li permeteren
tirar endavant la seva monumental "Iberia", obra indeleble en
la història de la música universal. "Iberia" és una obra mestra
pel teclat. Fou el punt de partida d'un nou llenguatge pianístic.
"Iberia" es va publicar en quatre quaderns. Recordem "El
puerto", "Corpus Christi en Sevilla", "El Abaicín"
i així fins a dotze. "Málaga" és, segurament, la més coneguda
i d'autèntic virtuosisme. Vàries d'aquestes peces les va transcriure per a
dos pianos.
Albéniz va escriure algunes d'aquestes peces per a Orquestra Simfònica.
La resta, fins a completar dels dotze, varen ser orquestrades per Fernández
Arbós, després de la mort del músic de Camprodon. La repercussió
d'Albéniz és evident, perquè sense "Iberia" tampoc existiria
"Goyescas" de Granados.
Daniel Carbonell
Article publicat a la revista "Abans i ara"
ELS NOSTRES CONCERTS
El "descans", motivat per les vacances, de l'edició del nostre
butlletí fa que el comentari dels darrers concerts del mes de juny us el presentem
pel setembre, però diuen que mai es tard si arriba i aquí estan.
El 8 de juny vàrem poder escoltar als joves instrumentistes de clarinet Miquel
Ramos i Jordi Casas, acompanyats al piano per Andreu Gallén,
tots ells perfeccionant els seus estudis a l'ESMUC.
Aquest ha estat un magnífic concert en el que els dos clarinetistes ens van
demostrar una gran qualitat tècnica així com de sensibilitat, i quan van actuar
junts una bona conjunció interpretativa. Tot això es compren molt be quan
veiem en les seves biografies que han estat, i estan, sota la tutela del professor
Joan Fuster, músic que ja coneixem en els nostres concerts d'una Master
Classe oferta per mitjà de l'Escola de Música Juan Pedro Carrero i
del que vam comprovar no tant sols el seu mestratge si no també la seva interpretació
personal.
Pel que fa a l'actuació del pianista Andreu Gallén, que també fa perfeccionament
a l'ESMUC es va mostrar com un excel·lent acompanyant i un sòlid solista
a l'obra de Debussy que va interpretar amb grans dots de virtuosisme
i emotivitat.
Menció especial volem fer respecte a l'estrena del "Concert de clarinet"
del mestre Agustí Cohí Grau (el nostre president) interpretat per Jordi
Casas (a qui està dedicada l'obra) i Andreu Gallén. Aquesta composició
va rebre forts aplaudiments tant per la interpretació com per la inspiració
de l'autor. Es tracta d'una obra que uneix el treball tècnic de l'instrumentista
amb la delicada sensibilitat de l'autor formant una partitura de maduresa
molt interessant i atraient per la seva melodia.
El dilluns 15 de juny vam fer un concert extraordinari en benefici de l'Associació
ALEG per lluitar contra la malaltia de Gorham en el que van intervenir
la soprano catalana, que viu a un poble proper a Moltpellier, Cristina
Gala, el tenor colombià Hans Ever, i el pianista Pedro Manuel
Beriso, nascut a Cartagena.
El concert, variat i força interessant, va tenir una apreciable afluència
de públic, encara que ens hagués agradat que hi hagués hagut molt més pel
motiu que portava implícit aquest acte.
La Cristina Gala és una cantant molt jove amb un bon futur per davant
que va afrontar autors tant diversos en la seva forma musical com Debussy,
Poulenc, Thomas, Bellini i Donizetti; en aquest
darrers es troba més còmoda tot i interpretar personatges amb tessitures de
molt de pes, amb tot, com a la majoria dels cantants joves, cal recordar que
la professió de cantant requereix anar pas a pas doncs la veu no esta encara
plenament formada i abordar partitures no adequades pel moment pot portar
complicacions vocals en el futur, dit això ens refermen en dir que aquest
es molt prometedor.
Hans Ever va mostrar que ja te més ofici, si més no que compta amb
més actuacions i de mes envergadura, de veu potent i ben timbrada, amb un
repertori ben escollit amb Massenet, Donizetti i Bizet
força adient en aquest moment a les seves facultats.
El jove pianista Pedro Manuel Beriso va ser digne complement amb un
encertat acompanyament en el que no podia brillar particularment però que
va mostrar unes aptituds de pianista solista molt interessants i que seria
interessant comprovar amb una actuació en solitari.
El curs el vàrem tancar amb un "Banquet Musical" a càrrec de
l'Orquestra de Cambra Canticela, que te la seva seu a les dependències
de parròquia de la Sagrada Família, de Barcelona i que està
sota la batuta d'en Jordi Guri.
Aquesta formació, d'una quinzena d'instrumentistes, ens va oferir un interessant
programa amb obres de Händel, Telemann, Vivaldi, i Marcello,
al que cal afegir l'estrena de l'obra d'un compositor actual, Frederic
Sánchez; aquesta obra porta per títol "Memoriam" i va rebre
molts, i calorosos, aplaudiments recollits pel seu autor, present al concert.
Les altres obres del concert, totes de música barroca, van estar molt ben
interpretades sota la fermesa en el gest, el coneixement d'aquest repertori
i la ductilitat d'aquest jove director, del que ja vam poder gaudir a finals
de març dirigint una part del concert amb la coral universitària "Magister
Arte" interpretant músics contemporanis, un bon contrast que demostra
la seva adaptació a diferents gèneres.
En aquest "Banquet Musical" cal fer esment dels dos solistes
de flauta que hi van participar, Federico Sánchez i Carles Bueno
amb obres de tanta complexitat en les que mostraren les seves dots solistes
i especialment la bona conjunció interpretativa; també va actuar el jove intèrpret
d'oboè Éric González Gancedo amb el "Concert per a oboè en re
menor" d'Alessandro Marcello, amb una magnífica conjunció amb l'orquestra
i oferint les seves dots d'instrumentista.
Jordi Gargallo
Unes ratlles més amunt us hem comentat el concert que vam fer per ajudar a l'Associació ALEG en la lluita pel síndrome de Gorham però ....
LA MALALTIA DE GORHAM, QUE ÉS?
És una malaltia molt poc comuna, que invalida i evoluciona.
Hi ha, almenys, 200 casos registrats en tota la literatura mundial.
Es caracteritza por la desaparició de l'os (osteòlisis), que pot estar associada
a una inflamació i engreixament dels vasos sanguinis (angiomatosis). Aquesta
desaparició de l'os pot afectar només a un os o pot estendre's per tots els
teixits blancs o ossos més propers, sense que una causa infecciosa o tumoral
estigui diagnosticada.
No s'ha comprovat una estabilització de la malaltia. Pot estabilitzar-se entre
varis mesos o varis anys. La mort degut a aquesta malaltia és molt poc comuna,
sent aquesta una causa possible del vessament pleural.
No sembla ésser una malaltia genètica i pot afectar a persones de totes les
edats.
Gràcies als estudis de recerca, el tractament d'avui dia és satisfactori,
però no permet assegurar encara la estabilització completa de la malaltia.
Una estricta col·laboració del Dr. López de l'hospital La Paz de
Madrid i de l'hospital de nens de Boston assegura als malalts un
recolzament i una gran ajuda.
L' Associació A.L.E.G. té com a objectiu ajudar i recolzar els malalts
de Gorham, organitzar i desenvolupar la informació i els contactes
per a una millor comprensió de la malaltia, així com permetre a les persones
aïllades d'expressar-se i recobrar esperança i confiança.
Les quotes i donatius podran servir per a la participació de les despeses
dels exàmens i tractaments de les persones afectades, si aquests s'han de
dur a terme fora del país del pacient, i des de les despeses del viatge, si
són necessaris per a un tractament més adequat, fins a la compra del material
per a un millor confort dels malalts, o tot tipus de despesa relacionada amb
la malaltia de Gorham.
L'Associació fou creada l'any 2004 pels familiars d'Hansel,
un jove francès de 16 anys afectat de Gorham a gairebé tot el cos.
La seu social es troba a Barcelona. Des de llavors, l' associació ha
crescut gràcies a la involucració i treball dels seus membres i a tots els
que l'han recolzat.
Si bé l'associació ha pogut ajudar l'Hansel al principi de la seva
creació, també ha pogut ajudar d'altres nens i adults d'Espanya, França,
Uruguai, Algèria, Colòmbia, Brasil i Itàlia.
Podeu ajudar l'associació ALEG realitzant un donatiu directament a
La Caixa, C/ Navarro-Roger de Flor al Masnou.
Nº de compte: 2100 3237 2022 0022 8762
EXPOSICIÓ PEP VENTURA ABANS DEL MITE
QUAN LA SARDANA ERA UN BALL DE MODA
El passat 1 d'agost es va inaugurar al Museu de l'Empordà,
a Figueres, l'exposició que porta per nom l'enunciat d'aquest article
a la que va acudir una molt notable quantitat de públic interessat per conèixer
les descobertes musicològiques fetes per la comissaria d'aquesta exposició
Anna Costal.
Com es de rigor es va iniciar amb les paraules d'Anna Capella, directora
del Museu de l'Empordà, a les que van seguir les de la mateixa comissaria
Anna Costal, el President de l'organització Capital de la
Cultura Catalana, el senyor Xavier Tudela, i les va tancar l'alcalde
de Figueres el senyor Santi Vila; també hi eren pressents Ciro
Llueca, regidor de Cultura de Figueres i Joan Manuel Soldevila,
Comissari de Figueres Capital de la Cultura Catalana, que no intervingueren
per no allargar la presentació.
L'Anna Costal va desenvolupar l'explicació del seu treball musicològic
sobre la figura d'en Pep Ventura, dels seus inicis, dels motius que
el van portar a modificar la cobla empordanesa, agrupació amb la que ja actuava
per amenitzar els balls de moda i el que era de més actualitat, els fragments
d'òpera italiana tant de moda aleshores.
De les seves relacions d'amistat amb les més importants figures intel·lectuals
del moment a Catalunya, de la seva amistat personal amb Josep Anselm
Clavé amb el que col·laborar amb la creació de cors com la Coral Erato
a la que va dirigir i també amb la composició per aquestes entitats com "Arri
Moreu", la més difosa.
Pel que fa a l'exposició cal destacar el bon gust amb el que està muntada;
amb fotografies inèdites, partitures originals d'en Pep Ventura, Clavé
i d'altres de molt diverses que s'interpretaven en aquell moment, correspondència,
instruments musicals, alguns cedits pel Museu de la Música de Barcelona,
com la tenora d'en Pep Ventura, pintures relacionades amb el tema,
discografia antiga, com l'aportada pel bon amic Antoni Torrent, de
Fonovilassar, i objectes diversos, a més també està il·lustrada amb
un seguit d'audicions que porten el fil conductor i que complementen molt
agradablement el seu recorregut.
L'exposició romandrà oberta fins el dia 1 de novembre del 2009. Es molt recomanable
la seva visita.
HEM REBUT.......
EUFONÍA núm. 47 (juliol - agost - setembre 2009) amb
el títol "Buenas prácticas para la educación musical" amb els
temes següents: "Taller de creatividad" per Salomé Díaz Rodríguez
i Elisa Humanes; "Armonia creativa", signat per Luis
Serrano; "El compás, algunos de sus elementos musicales
utilizando el movimiento, el espacio y materiales auxiliares",
de Silvia del Bianco; "Audición musical activa con el musicograma"
per Jos Wuytack i Graça Boal Palheiros; "Percepción auditiva
y educación musical" de Mª del Carmen Aguilar; "La improvisación
y el análisis como herramientas de creación musical en una orquesta de jóvenes"
per Emilio Molina (Conservatori Superior de Música del Liceu
de Barcelona); "Soundpainting. El arte de la composición en directo"
de Walter Thompson; "Escenas musicales en el aula de
música" per Jesús Debón; "Dé verla al revés"
de Polo Vallejo; a l'apartat d'intercanvi trobem "Fills de Kassim"
un musical para educar en la convivencia cultural" de l'Elena Llopis,
l'Eduard Roselló i en Jordi Villarroya; "Periodismo musical:
una nueva perspectiva en las enseñanzas musicales" de Rafel Polanco.
WAGNERIANA núm. 30 (maig 2009) En aquesta ocasió la publicació semestral
de l'Associació Wagneriana de Barcelona ens aporta una sèrie d'interessants
articles encapçalats per "Mariano Fortuny Madrazo: Un wagnerià polifacètic"
signat per Eva Muns; segueix el tercer capítol, i darrer, d'"Astrid
Varnaday, memòries d'una carrera operística" escrit per la cantant
i traduït per Rosa Maria Safont i Jaume Termens; les pàgines
centrals aporten un treball de Jordi Mota sobre el cineasta "Daniel
Mangrané" i la seva versió lliure sobre el "Parsifal" de Richard
Wagner; segueix una biografia del cantant català "Jaume Bachs i
Rosés, un tenor wagnerià" (de nom artístic Angelo Angioletti),
una col·laboració de Jordi Gargallo; sota l'enunciat "Personatges
secundaris de l'obra de Richard Wagner" l'hi arriba en aquesta ocasió
el torn de "David, de Els Mestres Cantaires de Nuremberg", un
treball de Ramon Bau; i clou amb un full poètic "La nit de Sant
Joan" de Geroni Zanné, i un comentari crític de l'obra de Wagner
"L'Art de la Revolució" d'Adrià Gual.
WAGNERIANA núm. 70 (juliol 2009) en la seva versió castellana. En aquest
número trobem "Lotte Lehmann y Leo Slezak (1873 - 1946)", una
selecció de "Memorias de Leo Slezak", i "Memorias de Lotte
Lehmann (Elisabeth -Tannhäuser)", del seu llibre "Mis muchas
vidas", els tres treballs traduïts de l'alemany per Rosa Maria
Safont; Jordi Mota escriu sobre "Manrique de Lara",
al que segueix "Teatro Real "La Walkyria" por Manuel Manrique
de Lara" (publicat al diari "El Mundo"
el 14 de febrer de 1909), aportant, a més, informació sobre el primer enregistrament
mundial de l'obra simfònica complerta de Manuel Manrique de Lara, "La
Orestiada", trilogia simfònica 1891/94, i la "Simfonia en mi
menor" (1892), per l'Orquestra Filarmònica de Màlaga, dirigida
per José Luis Temes; i clou amb "Discurso de Don Manuel Manrique
de Lara en la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando"
COMUNICACIÓ
El bon amic i soci nostre Enric Teixidó i Corominas, president de l'Associació d'Amics del Mestre Josep Rodoreda, ens comunica que ja està disponible la seva web, www.joseprodoreda.cat, així com el seu correu electrònic amics@joseprodoreda.cat. Tots aquells que estigueu interessats en aquest personatge, així com amb Celestí Sadurní del que el proper any es celebra el centenari de la seva mort, i podeu aportar més dades sobre aquests personatges us hi podeu posar en contacte