Inici

 

 

ANIVERSARI

L'Orquestra de Cambra d'Acordions de Barcelona (OCAB) celebra el seu 60è aniversari; el dia 6 de juny ofereix un concert commemoratiu a la Sala 2 - Oriol Martorell de L'Auditori, de Barcelona, a les deu de la nit.

Es un goig poder felicitar a la Pepita Perelló, la seva directora, i amb en Jesús Otero, sots-director, pel gran treball que porten a efecte i per la qualitat de les seves interpretacions.

Ha passat molt de temps des de que la mare de la Pepita Perelló, Pepita Sellés, va iniciar aquest projecte que s'ha mantingut viu i que ha estat tant poc freqüent al nostre país. Projecte que s'ha anat ampliant amb la creació de noves seccions que comporten, a més, la seguretat de la continuïtat d'una institució musical que tant al nostre país com els diversos en els que ha participat arreu d'Europa ha deixat una empremta de qualitat que ens fa més grans a tots.

El passat mes de maig vàrem tenir el goig de corroborar-ho amb l'actuació en els nostres concerts de la Camerata de l'OCAB, grup de cambra sorgit precisament d'aquesta empenta i dedicació i que palesen clarament el comentari que acabem de fer.

D'aquesta actuació trobareu un resum en les pàgines següents d'aquest butlletí.

Gràcies i enhorabona.

 

LA  MÚSICA:  UNA  APROXIMACIÓ  A  LA  SEVA  EVOLUCIÓ.  (16 è any)

E L  B A R R O C  (104)

E L  B A R R O C  M U S I C A L  E S P A N Y O L  (64)

Aquests són alguns dels noms nous.

481) Francisco DÁIZ GUITIAN. Madrid. Ss. XVII-XVIII. Trompetista i Teòric. Va estudiar música quan era Nen de Cor de la Catedral de Valladolid, fins l'any 1694. Al cap de quatre anys tocava com a Clarí no fix a la Capella reial. Amb la renovació de la Capella l'any 1701, hi figura com a Clarí segon fix. L'any 1709 publicà el Memorial sacro-político y legal, fulletó de 24 pàgines que donà lloc a mals entesos, principalment amb José de Torres que tenia el monopoli de les edicions musicals. Les divergències arribaren al seu punt màxim l'any 1714, quan el nostre músic va intentar apunyalar a Torres, quin fet li va costar el càrrec que tenia. El Memorial que va escriure anava dirigit al rei Felip V. En ell volia demostrar amb cites de la Bíblia, d'autors clàssics i medievals, i d'escriptors espanyols, com la música era útil tan per la reialesa com per l'església, per a poder aconseguir aquestes dues finalitats: la Política i la Divina. A més, tan a la introducció com a la conclusió de l'obra, demana ajuda al rei per a poder introduir un sistema propi d'ensenyar la música per mitjà dels números, encara que en l'esmentat document no hi ha detalls del sistema proposat, quedant en una mera utopia.

482) Juan DÍAZ HIDALGO. Ss. XVI-XVII. Compositor. Molt poques dades hi ha sobre aquest músic. Tan sols que a l'any 1609 era capellà i músic de Cambra del rei. L'any 1610 va editar les obres poètiques de Diego Hurtado de Mendoza, després d'haver-ne fet una recol·lecció. Com a Compositor només consta com a obra seva, la música de Égloga I de Garcilaso de la Vega, i es troba en el Cancionero de Medinaceli amb el nº 48.

483) Miguel DÍAZ MORENO. S. XVII. Organista i Compositor. No hi ha dades ni del lloc de naixement ni de l'any, i com es pot veure fou un personatge molt especial. La primera referència d'ell és del 18 de setembre de 1658, quan a la Catedral de Palència li concediren vint dies de permís per anar a Toledo, encara que no es coneix quan temps estigué en aquella Catedral. De resultes d'aquesta absència de Palència, el mateix any ja figura com a resident a Màlaga, on amb llicència del Capítol va tocar l'Orgue d'aquella Catedral. El resultat fou que es quedà allà d'Organista, amb el mateix salari que havia tingut a Palència, i que eren 400 ducats, però ell reclamà que el sou l'apliquessin des del dia que arribà a Màlaga, a més d'una ajuda per despeses que havia tingut, i que a canvi oferia unes Cançons per Nadal. El Capítol accedí a la seva petició, a condició de que pagués de la seva pròpia butxaca una quantitat a Juan LEU quan aquest l'hagués de substituir per absència. L'any 1659 li fou augmentat el sou amb 50 ducats i un cafís de blat, amb l'obligació de pagar qualsevol emergència que hi hagués. Al cap d'uns mesos, el Capítol rebé una carta de DÍAZ, en la que incloïa un certificat mèdic on es feia constar que la seva muller estava molt greu, degut a la febre terciana, pròpia del paludisme, i que no podria ésser a Màlaga per la festa del Corpus. Com a conseqüència d'això, Juan LEU el suplí com a Organista rebent el salari de DÍAZ. Quan tornà a Màlaga el 23 de juny de 1659, va sol·licitar al Capítol una ajuda per a poder fer front als més de 300 ducats que havia gastat en els viatges, obtenint com a resposta 700 reials. Gairebé al cap d'un any, el 2 de juliol de 1660, va comunicar al Capítol que no es veia amb forces per a continuar exercint el càrrec d'Organista. Sembla ser que la raó, d'aquesta diguem-ne excusa, era la presència d'un Organista sevillà, que el Capítol havia contractat per a comprovar si eren certes les deficiències que DÍAZ havia trobat en l'Orgue acabat de construir. Després de dos mesos, el 3 de setembre, Juan LEU fou nomenat Organista cobrant tot el salari de DÍAZ, i quan aquest s'acomiadà el 23 del mateix mes, reclamà els diners que li havien deixat de pagar des de que LEU havia començat la suplència. S'informà al bisbe de la situació, i aquest va fer pagar a DÍAZ tot el que se li devia. Aquí es produeix un forat informatiu de set anys en els que no es té cap dada d'aquest músic. És al 1667 quan tornem a trobar referències d'ell, però ara des de Burgos, on amb divuit vots a favor havia estat escollit com a Organista d'aquella Catedral. Obtingué aquest càrrec, amb una excepció per estar casat: 'sense la mitja ració'. Li foren concedits seixanta dies de permís per anar a Múrcia a buscar la seva família, i instal·lar-se a la nova residència de Burgos. El que acabem d'esmentar dóna lloc a suposar que durant aquest espai de set anys, havia exercit a aquella Catedral murciana. Ja acceptat a Burgos, va fer una carta al Capítol oferint-se com a Arpista i Afinador d'Orgues, a més d'Organista. En ella també es pot llegir que havia estat a Màlaga, Múrcia i Toledo. La resposta del Capítol va ser: concedir-li un salari de 2.500 reials, 16 fanegues de blat, una casa on poder viure amb la seva família, i un sobresou de 800 reials per tocar l'Arpa i afinar els Orgues. Sembla molt possible que aquest càrrec no l'hagués exercit mai, ja que el 18 de novembre del mateix any, escriu una carta a Burgos excusant la seva presència allà, per haver estat admès a Toledo. Segons dades que es troben en el Diccionario de Felip Pedrell, el nostre músic DÍAZ MORENO fou Organista de la Catedral de Toledo de 1669 a 1670, i amb això acabem les referències sobre aquest músic, del que no hem trobada esmentada cap obra seva, tot i les complicacions que va tenir de viure.

484) DÍAZ PUJOL. S. XVII. Compositor. Moltes incerteses sobre aquest músic és el que he trobat. Segons Pedrell, algunes obre d'aquest Compositor es troben a l'Arxiu de la Catedral de Sogorb, però més recentment, per un estudi sobre els músics d'aquesta Catedral, no s'esmenta cap composició amb un autor d'aquest nom. En canvi, hi ha dues obres en aquesta Catedral que tenen com a autor dos músics de cognom 'Pujol': un de nom Joan i l'altre de nom Ramon. El primer és del segle XVII, i és autor de un In te Domine speravi, i del segon, sense data, un Credidi, sense cap més referència que pugui ajudar a aclarir una mica més l'autèntica realitat.

Fins aquí el que s'ha pogut constatar.

Joan ÚBEDA i COMAS.

 

 

C E N T E N A R I S  d e l  M E S  d e  J U N Y  d e  2 0 0 9

1.
 1809, Neix a Riga, el Funcionari i Musicògraf Wilhelm von LENZ.
1909, Mor a Mitwitz, prop de Kronach, el Musicòleg Guido Mª DREVES.
1909, Neix a Wloclamek (Polònia), el Violinista i Director d'Orquestra Szymon GOLDBERG.
1909, Mor a Nàpols, el Pianista, Professor, Compositor i Director d'Orquestra Giuseppe MARTUCCI.
2.
 1909, Mor a París, el Compositor Lucien-Joseph-Edouard HILLEMACHER.
1909, Neix a Brechin (Escòcia), l'Organista, Professor i Compositor Robin ORR (noms reals: Robert Kemsley).
3.
 1809, Neix a Norwick, l'Organista John 'Christmas' BECKWITH.
1809, Neix a Erfurt, l'Editor de Música Gotthilf Wilhelm KÖRNER.
4.
 1909, Neix a Filadèlfia, el Compositor i Terapeuta musical Paul NORDOFF
5.
 1909, Neix a Viena, el Professor i Compositor també de films Alfred UHL.
6.
 1909, Frederick DELIUS fa a Londres l'estrena completa de l'obra "A Mass of Life", treta de l'obra "Així parlà Zaratrusta" de Nietzche, per a Soprano, Contralt, Tenor, Baríton, Cor i Orquestra.
9.
 1809, Neix a Sulan (D), el Professor i Compositor Friedrich Wilhelm KLINGENBERG.
10.
 1909, Neix a Berlín, el Compositor Erwin DRESSEL.
1909, Neix a Meridan (Connecticut), el Compositor Edwin GERSCHEFSKI.
14.
 1908, Neix a Tilshead (Anglaterra), l'Organista i Musicògraf Walter (Henry James) EMERY.
1908, Neix a Hunt Township, Jasper County d'Illinois, el Cantor de Folk Burl (Icle Ivanhoe) IVES.
15.
 1809, En el Funeral per F. J. HAYDN que es fa a la Schottenkirche de Viena, es canta el "Requiem" de W. A. Mozart.
1909, Mor a Zittau, el Violoncel·lista i Director d'Orquestra Theodore SCHEIDER
16.
 1909, Neix a Viena, el Violinista i Director d'Orquestra Willi BOSKOVSKY.
17.
 1909, Mor a Tübingen, el Compositor i Musicògraf Emil KAUFFMANN.
18.
 1909, Neix a Saint-Etienne, el Director d'Orquestra François-Julien BRUN.
1909, Mor a Edimburg, el Compositor (George John) Learmont DRYSDALE.
1909, Neix a Dresden, l'Acústic Werner LOTTERMOSER.
20.
 1709, Carlo Agostino BADIA estrena a Dresden, la música d'escena "Gli amori di Cerce con Ulisse".
22.
 1909, Dame Ethel (Mary) SMYTH estrena a Londres, l'Òpera "Els nàufrags" originàriament en francès, i que ella mateixa traduí a l'anglès.
24.
 1909, Neix a Nova York, el Director d'Orquestra i Viola Milton KATIMS.
1909, Neix a Ingolstadt, d'Alemanya , el Director d'Orquestra Hans LÖWLEIN.
25.
 1709, Neix a Nàpols, el Compositor i Operista Francesco ARAJA.
1709, Mor a Sevilla, el Compositor i Mestre de Capella Diego José de SALAZAR.
26.
 1809, Matthew Peter KING estrena a Londres, l'Òpera còmica ""Up All Night, or The Smuggler's Cave".
27.
 1609, Neix a Ratzeburg, l'Organista Heinrich PAPE.
28.
 1909, Neix a Nova York, el Compositor, Escriptor, Musicògraf i Administrador musical Arnold SHAW (cognom real: Shukotoff)
29.
 1809, Neix a Castelnaudary, la Periodista musical Maria (Pierre-Yves) ESCUDIER
30.
 1909, Neix a Ploesti (Rumania), el Compositor Paul CONSTANTINESCU.

 

S I N G U L A R I T A T S  M U S I C A L S  del  M E S  de  J U N Y   2 0 0 9

1.
 1934, Neix a Brunswick, el Violoncel·lista Wilhelm MÜLLER, membre del 'Quartetten Müller' format per quatre germans.
2.
 1834, El Violinista Henri VIEUTEMPS fa el seu debut anglès, només amb 14 anys, tocant amb la Societat Filharmònica de Londres.
3.
 1934, Es funda a Nova York, la "American Musicological Society".
5.
 1834, Neix a Elbekosteletz, de Bohèmia, la Soprano i Cantant d'Òpera Teresa STOLZ (noms reals: Teresina Stolzova).
1959, Sir William (Turner) WALTON estrena a Londres, l'obra "Fanfarria" amb motiu de l'entrada de la reina d'Anglaterra a la Conferència parlamentària de l'OTAN.
1984, Giacomo RAVIER estrena a Florència, l'obra "Nuovo incontro" per a Violí i Corda.
6.
 1984, Anthony (Edward) PAYNE estrena a Londres, l'obra per a Orquestra de Corda "Songs and Seascapes".
7.
 1784, Mor a París, el Violoncel·lista Jean-Baptiste CANAVAS (cognom real: Canavazzo)
1934, Neix a Los Gatos (Califòrnia), el Pianista i Crític musical Samuel LIPMAN.
8.
 1859, (Clément-Philibert-) Leo DELIBES estrena als Bouffes-Parisiens de París, l'Opereta bufa "L'Omelette a la Follembuche".
9.
 1884, Neix a Acquaviva della Fonte, el Musicòleg Sebastiano Arturo LUCIANI
1934, Neix a Detroit, el Cantor de Rock and Roll Jackie WILSON.
10.
 1934, Mor a Grez-sur-Loing, el Compositor Frederick DELIUS.
1934, Igor (Feodorovitx) STRAVINSKI obté la nacionalitat francesa.
1959, Sir Peter Maxwell DAVIES estrena al Festival de la "Societat Internacional de Música contemporània" de Roma, l'obra "Prolation" que havia rebut el 'Premi Olivetti' de 1958.
1984, Gordon MUMMA estrena a Santa Cruz, de Califòrnia, el Divertimento per a Trios de diversos instruments "Faisandage et galimafrée".
11.
 1959, Boris BLACHER estrena a Viena, el "Requiem" per a Soprano, Baríton, Cor i Orquestra.
12.
 1959, Toshiro MAYUZUMI estrena a Tòquio, l'Oratori "U-So-Ri".
13.
 1884, Neix a València, el Compositor i Director Antoni PÉREZ MOYA.
1959, Klaus HUBER estrena a Roma, la Cantata "Des Engels Anredung an die Seele" per a Veu i quatre Instruments.
14.
 1784, Neix a Perugia, el Director d'Orquestra i Compositor Francesco (Giuseppe Baldassare) MORLACCHI.
15.
 1734, Neix a Weissenfels (Alemanya), el Trompeta i Compositor Johann Ernst ALTENBURG.
1984, Detlev MÜLLER-SIEMENS estrena a Berlín, amb l'Orquestra Filharmònica d'aquella ciutat, el "Concert per a Viola" fent de Solista Wolfram Christ.
16.
 1984, Nicola (Frances) LEFANU estrena a St. Alban's, l'obra "Stranded on My Hearl" per a Tenor, Cor i Orquestra de Corda.
17.
 1959, Samuel BARBER estrena al Festival dels Dos Móns a Spoleto, l'Òpera "A Hand of Bridge" en un acte, amb llibret de Gian Carlo Menotti, per a quatre veus Solistes i Orquestra de Cambra.
19.
 1534, El Compositor Nicolas GOMBERT, alumne de Josquin des Prés, és nomenat Canonge de la Catedral de Tournai.
1959, Henk BADINGS estrena a la TV holandesa d'Eindhoven, l'Òpera de Cambra "Salto mortale" que és la primera Òpera acompanyada únicament amb sons electrònics.
1984, Leonard BERNSTEIN estrena a Milà, la revisió de l'Òpera "A Quiet Place" amb el nom de "Trouble in Tahití".
21.
 1884, Neix a Barcelona, el Compositor, Director d'Orquestra i Professor Joan Baptista LAMBERT i CAMINAL.
1959, (Carl) Fleming WEIS estrena a Copenhaguen, la "Simfonia proverbiorum" per a Cor i Orquestra.
22.
 1684, Bateig a Pistoia, de Francesco Onofrio MANFREDINI, Violinista i Compositor.
1859, Jacques OFFENBACH estrena a París, l'Opereta "Un mari à la porte".
24.
 1959, Michio MAYIMA estrena a Tòquio, el "Concert per a Violí".
25.
 1959, Sven-Eric (Emanuel) JOHANSON estrena a la Ràdio sueca, el "Concerto da camera" per a Violoncel i Orquestra.
27.
 27. 1884, (Achille-) Claude DEBUSSY estrena a París, la Cantata "L'Enfant prodigue" per a Soprano, Tenor, Baríton, Cor i Orquestra.
28.
 1959, Jurriaan ANDRIESSEN estrena a la TV dels Països baixos, l'Òpera "Kalchas", essent la primera Òpera emesa per Televisió.
1959, Alan (Vaness) Scott HOVHANESS (TXAKMAKJIAN) estrena a Pittsburgh, la "Simfonia nº 4" per a Música d'Harmonia.
29.
 1784, Edmund AYRTON estrena a la Catedral de St. Pau de Londres, l'Anthem "Begin unto My God with Timbrels" per a quatre veus Solistes, Cor mixte, 2 Oboès, 2 Fagots, 2 Trompetes, Timbals i Corda, obtenint un gran èxit.
1934, Neix a Madrid, la Soprano i Cantant d'Òpera Isabel GARCISANZ.
30.
 1984, Jonathan LLOYD estrena al Festival de Wilde, l'obra "Time between Trains".

Joan ÚBEDA i COMAS.

******

ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRETORS

AUDITORI CULLEL I FABRA

LA VEU DEL CLARINET

MIQUEL RAMOS (Clarinet)

JORDI CASA (Clarinet)

ANDREU GALLÉN (Piano)

Obres de: Debussy, Cohí Grau (estrena), i Mendelssohn

CENTRE SANT PERE APÒSTOL

Sant pere més Alt, 25, Barcelona

Dilluns 8 de juny de 2009 a les vuit del vespre

ENTRADA LLIURE

******

ELS NOSTRES CONCERTS

Aquest mes de maig hem tingut dos concerts summament contrastats, però amb un punt en comú, l'excel·lència.

El primer concert va comptar amb la veu i les mans d'una soprano i d'una pianista; van ser la soprano M. Teresa Garrigosa i la pianista Heidrun Bergander. El títol del programa ja ho deia tot "Damunt les ales del cant", i això va ser el concert, les obres romàntiques d'una parella de germans d'una qualitat compositiva excepcional, Fanny i Fèlix Mendelssohn. La música ho deia tot i les intèrprets ho van arrodonir amb una actuació sensacional, pel fraseig, per la dolcesa, per la força, pel sentiment, per la compenetració. En fi, per una actuació brillant que van acompanyar, a més, amb uns comentaris sobre els compositors que van arrodonir i van crear l'ambient idoni per gaudir d'una vetllada inoblidable malgrat el soroll d'unes obres properes, que no va fer perdre l'atenció del públic.

El contrast que presentaven cançons com "Auf Flügein des Gesanges" (Damunt les ales cel cant) o "Anderes Maienlied: Hexenlied" (Una altra cançó de maig: Cançó de les bruixes), la sensibilitat amb què van interpretar la primera i la força, el despit i l'expressivitat de la darrera van demostrar la gran qualitat de les dues artistes.

El segon concert va ser ofert per la "Camerata de l'OCAB", un conjunt de sis intèrprets d'acordió i percussió format per Jesús Otero, Pepita Vilasis, Irina Vilasis, Kaloyan Kumanov, Susana Tapia i Ricard Vives.

Dins de la música clàssica ha costat molt el reconeixement, guanyat a pols, de les possibilitats de l'acordió, que encara no està gaire introduït en els conjunts orquestrals i intervé com a instrument solista en comptades ocasions, tot i que té unes possibilitats immenses. Sens dubte, el seu millor resultat és amb un conjunt d'aquests instruments. Però, per què ha estat sempre tant arrelat i ben acollit per la gent del poble? Potser perquè, com també el violoncel, és un instrument la sonoritat del qual s'adiu més amb la veu humana?

La interpretació en aquest concert va ser d'una qualitat excepcional, la conjunció i la sensibilitat mostrada pels seus intèrprets van fer que el nombrós públic assistent irrompés amb forts i calorosos aplaudiments obra rere obra. El programa, concís i variat, es va iniciar amb Bach i va finalitzar amb Piazzolla i l'afegitó de Martínez Valls i Morera. Un concert en què els matisos i la dolcesa del so van ser el punt més brillant d'una actuació plena de sensacions i de qualitat tècnica.

Jordi Gargallo

******

ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS

AUDITORI CULLELL I FABRA

CONCERT BENÈFIC EN FAVOR DEL SÍNDROME DE GORHAM

CRISTINA GALA (Soprano)

HANS EVER (Tenor)

PRDRO MANUEL BERISO (Piano)

Obres de: Debussy, Poulenc, Donizetti, Obradors, Bellini, Thomas i Bizet

CENTRE SANT PERE APÒSTOL

Sant Pere més Alt, 25, Barcelona

ASSOCIACIÓ ALEG
Per ajudar l'Associaió ALEG podeu realitzar un donatiu, o demanr informació sobre aquesta malaltia us podei dirigir a:
www.gorhams.org

Dilluns 15 de junt de 2009 a dos quarts de vuit del vespre

DONATIU D'AJUT A L'ASSOCIACIÓ ALEG EN AQUEST CONCERT, 8 €

******

EL  C0R  MAGISTER  ARTE  CANTA  AL  MATARRANYA

El passat pont de maig vam tenir al Matarranya una visita molt esperada: el Cor Magister Arte, Pastoral Universitària de Barcelona. Un dia de la Mercè ens vam conèixer amb el prestigiós director Manel Cabero, quan la Coral de Beseit va actuar a la Plaça del Rei interpretant cançons tradicionals del Matarranya. Des de llavors la relació va anar in crescendo i l'any 2007, de la mà del Cor Magister Arte, el Cor de Beseit va cantar al bonic poble de Castellterçol i al monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona, un indret preciós digne de recordar també per la seva acústica.

El dia un de maig de 2009 el Cor Magister Arte i la coral de Beseit van oferir un concert a la Sala de les Corts del Castell de Vall-de-roures. El Cor de Cambra de Beseit va obrir l'acte amb obres de música antiga, romàntiques i tradicionals del Matarranya: Elles amb música de M. Celma i poema de Desideri Lombarte.

El cor Magister Arte va preparar un programa de concert on es van poder diferenciar dues parts. La primera va estar dedicada a obres del segle XX de temàtica religiosa com el Pater Noster de Rihards Dubra, Oremus de Urmas Sisask o el Psalmus 150 de Ernani Aguiar, tot això magistralment dirigit per Jordi Guri. El cor va deixar embaladit al públic que va ser conscient de la dificultat tècnica de les peces i va valorar el bon resultat obtingut en cadascuna d'elles. Seguidament van realitzar una segona part dirigida per Manel Cabero on es van poder escoltar els Notturni de Mozart, sis nocturns acompanyats al piano per Jordi Guri. La justa, clara i sensible direcció i interpretació del director coral Manel Cabero va reafirmar l'opinió del públic que escoltava amb molta atenció. Cal destacar el bonic timbre, l'empast i la acurada afinació que aconsegueix el Cor Magister Arte, així com la sensació de treball ben fet i amor per la música que sobresurt a l'escoltar-los. Posteriorment van interpretar quatre obres tradicionals catalanes de compositors del país. Va cridar l'atenció la agradable cançó: Quan ve Nadal amb text de Josep M. de Sagarra i música de Francesc Poquet. El concert va finalitzar amb tres peces cantades conjuntament pels dos cors: El rossinyol tradicional de Catalunya de Antoni Pérez Moya i dues del Matarranya: Sant Josep se'n va a segar amb harmonització de Agustí Cohí i Ai xiquetes si baixàreu! de Baltasar Bibiloni.

El concert va ser brillant i es pot dir que la sala del castell de Vall-de-roures sonava amb veu pròpia. Hi va haver un moment molt emotiu i especial, quan el director Manel Cabero, a un bis, va dirigir al Cor Magister Arte l'obra: Ai, noneta, vine ara, cançó de bressol tradicional del Matarranya, que ell mateix havia harmonitzat i dedicat al Cor de Beseit i a la seva directora. Va sonar fantàstica i el públic va reconèixer la peça i també va agrair a Manel Cabero que hagués escrit una cançó del Matarranya i participat en aquesta labor d'investigació que les Corals del Matarranya porten a terme des de fa més d'una dècada.

A l'endemà el concert es va realitzar a Beseit, a l'església parroquial i presentat per l'alcalde de Beseit D. Alberto Moragrega. Allí teníem als incondicionals admiradors del Cor de Beseit que van aplaudir als dos cors amb alegria i van apreciar en tot moment la presència dels directors Manel Cabero i Jordi Guri i dels cantaires del Cor Magister Arte. El concert també va ser un èxit tant de públic com per la qualitat aconseguida.

El diumenge ens vam relaxar visitant el naixement del riu: vam caminar fins als Estrets del Parrissal i al Pla de la Mina. Després ens esperava un bon dinar de convivència, banyat per l'agradable sol de maig i les muntanyes plenes de vida i sons de natura. Tots junts vam conèixer pobles, gent i una cultura que també es catalana, vam veure dinosauris, escoltar a poetes, vam aprendre danses medievals i la jota de Beseit, que va poder fins i tot amb el més valent.

Des del Cor de Beseit agraïm al Cor Magister Arte aquesta visita al Matarranya, li desitgem molts èxits i li convidem a tornar. Ens queda molt cant i molt Matarranya!

Margarita Celma.
Directora del Cor de Cambra de Beseit

*********

ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS

AUDITORI CULLELL I FABRA

BANQUET MUSICAL

ORQUESTRA DE CAMBRA CANTICELA

JORDI GURI
Direcció

Obres de: Telemann, Händel, Vivaldi, Marcello,
i una estrna de Frederic Sánchez

CENTRE SANT PERE APÒSTOL

Sant Pere més Alt, 25, Barcelona

Dilluns 29 de juny de 2009 a les vuit del vespre

ENTRADA LLIURE

*******

 

LA  PUNYALADA

Tots sabem el que costa que una partitura, una vegada elaborada es transformi en música. Aquest és el cas de La punyalada una òpera rock catalana per cor i solistes composada per tres músics i amics: Jordi Cos, Jeroni Pagan i Josep Maria Vaqué. Està inspirada en la novel·la homònima del pintor i escriptor olotí Marià
Vayreda (1853-1903).

Un cop composada l'obra ha passat de mà en mà durant bastants anys. En algunes ocasions semblava que ja estigués a punt d'esdevenir so però al final tornava al calaix. En un últim intent els compositors van decidir buscar intèrprets per la part vocal i, amb la part orquestral feta amb teclats, guitarres i programació, elaborar un CD. D'aquesta manera, a l'hora de posar-se en contacte amb possibles productors, en lloc de lliurar-los una partitura donar-los el CD amb l'obra enregistrada.

El primer que calia trobar era el cor. Va ser llavors quan la partitura va anar a les mans de qui signa aquest article. A més amb l'afegit que trobés la manera de poder portar a terme l'enregistrament i contribuir a que el projecte tirés, aquest cop sí, endavant. Vaig llegir la partitura i em va agradar. Seguidament vaig posar-me en contacte amb l'amiga i companya de direcció Elionor Canas per proposar-li que ho interpretés el Cor Jove de la Federació de Cors de Clavé. Ella, després d'estudiar l'obra i proposar-ho als cantaires, va acceptar la proposta i vam posar-nos a treballar. Reunions amb els compositors, preparació de materials, fixació de calendari, etc...

Encara ens faltaven els solistes. Els compositors tenien alguns candidats però hi va haver problemes de dates, horaris, la seva manera d'interpretar, el timbre de veu, etc... De fet no acabaven de complir les expectatives d'interpretació que es buscaven. La idea principal en aquest aspecte ha estat que fos el més natural possible. Que tingués la frescor del cant popular i fes molt viva i sentida la trama argumental de la novel·la que hi ha darrera. Per aquest motiu alguns membres del cor han acabat fent de solistes.

L'obra original està situada a finals del segle XIX a La Garrotxa. Dos ex-combatents carlins i amics des de la infància, l'Albert i l'Ibo, tornen a casa per refer llurs vides. Mentre l'Albert, inicialment, ho aconsegueix, l'Ibo esdevé un sanguinari assassí com a cabdill dels trabucaires de la comarca. Enfrontats a mort per passió a una dona, ens expressen els instints més primaris i alhora l'amor més sublim vers la Coralí, que se sent fatalment enamorada de tots dos.

A poc a poc totes les peces d'aquest gran trencaclosques han anat encaixant i, finalment, tenim el CD a les mans.

Per a tots els que hem participat en el projecte ha estat una experiència meravellosa des de tots els vessants. La música ens ha unit en l'esforç, la col·laboració, la companyonia... Tots, sense excepció, hem aportat els nostres coneixements i experiència al projecte. Hem gaudit realitzant-lo i us puc assegurar que quan escoltem el resultat se'ns posa la pell de gallina. La il·lusió per la bona feina, els records dels moments de la realització.....les emocions més sentides i viscudes que us pugueu imaginar.....no hi ha paraules, és MÚSICA.

Finalment la partitura ha esdevingut MÚSICA i és el moment de compartir-la.

La presentació en directe es farà, en dues sessions iguales, els dies 13 i 14 de juny a les 7 de la tarda a la Sala d'actes de l'Edifici de la Plaça Bonet i Muxí de Les Cotxeres de Sants.

Les entrades es vendran el mateix dia del concert a l'entrada de la Sala.

En el mateix acte podreu adquirir el CD.

Tots hi sou convidats.

Elisenda Torner Busqué ,
Coordinadora Vocal i General del projecte d'elaboració del CD.

*******

COL·LABORACIONS

Aquest estiu heu participat en concerts? heu assistit a actuacions musicals del nostre àmbit que us hagin interessat o be tot el contrari que creieu que mereixen un comentari favorable o no i ens el voleu fer arribar? Ens agradaria molt poder ampliar la participació d'articles d'opinió, d'esdeveniments musicals, de treballs de recerca. En fi de poder donar informació de les nostres i les vostres activitats i donar-les a conèixer a un sector més ampli i divers del món musical, tan des de l'òptica del professional com de la persona amant de la música i que n'és la que la gaudeix escoltant-la. Animeu-vos!!

 

US  DESITGEM  UN  BON  ESTIU  I  QUE  SIGUI  FORÇA  MUSICAL

...............