Inici

 

 

EDITORIAL

Fa pocs dies, es va celebrar aquí a Barcelona, una reunió de dirigents de Teatre d'Òpera de diverses ciutats d'Europa (entre elles el Liceu) amb el propòsit d'adoptar unes premisses per tal de modernitzar l'òpera. Ara resulta que és un espectacle caduc, només apte per a vells avorrits. Desconec si en va sortir algun acord, però en el cas afirmatiu és fàcil imaginar-lo. Ja hem vist aberracions que no cal tornar a descriure. Precisament la setmana passada, va haver-hi al Liceu una estrena mundial. Una òpera que ja no pot ser més moderna, titulada La Cabeza del Bautista. No s'entenen infinitat de coses. En primer lloc el títol. La música ben instrumentada, però d'una monotonia inaguantable (una hora i mitja). La línia melòdica inexistent i l'escena, com ja és costum, amb un muntatge absurd, ja que tot està amuntegat en un sol acte. Apareixen dos grans arbres amb robustes branques i sense fulles. Els joves que s'hi han enfilat escampen llimones pe4r arreu (resulta que són llimoners, arbres que tenen fulles tot l'any). L'espai entre els arbres representa una sala de billars (?). En un moment donat, alguna taula de billar va potes enlaire per donar espai per cavar una tomba, que no s'arriba a utilitzar perquè no hi ha temps, ja que els morts són just en baixar el teló. És l'òpera més moderna de les existents. Però, sense nomenar a ningú, quan algun regista hi posa mà, val més oblidar-se'n.

 

LA  MÚSICA:  UNA  APROXIMACIÓ  A  LA  SEVA  EVOLUCIÓ.  (16è any)

E L  B A R R O C  (103)

E L  B A R R O C  M U S I C A L  E S P A N Y O L  (63)

Anem seguint amb més noms:

475) Francisco DELIAS. s. XVII. Compositor. Només he pogut saber d'aquest músic, que a l'Arxiu de la Catedral de Saragossa s'hi troben tres Villancicos seus destinats a la Festa del Corpus Christi.

476) Antonio DÍAZ. s. XVIII. Organista. Segons consta a les Actes Capitulars de la Catedral de Sto. Domingo de la Calzada, el 13 de gener de 1730 es presentà a les oposicions com a Organista d'aquella Catedral, junt amb Manuel Sierra, Manuel Castillo i Manuel de Alberite. El censor d'aquelles proves fou el Mestre de Capella Blas de Caseda, essent elegit per el càrrec el nostre músic, obtenint els altres opositors diverses ajudes. De la seva activitat musical no se'n sap res, fins que el 30 de juliol de 1762 demanà al Capítol que li fos admès com a substitut, en les absències i malalties, un nebot seu orfe.

477) Francisco DÍAZ. ss. XVII-XVIII. Teòric. Fou frare franciscà. Només se li coneix aquesta obra seva "Directorium rituale pro cantoribus ad usum minorum totius ordinis SPNS Francisci". (Madrid, 1712)

478) Francisco Antonio DÍAZ. Asturias, 1709? - Toledo, 1784. Orguener. Abans d'exercir d'Orguener havia estat Mestre de Capella del monestir de St. Pere Màrtir de Toledo des de 1739, i de la Catedral de Toledo des de 1749. En la seva funció de Constructor d'Orgues en va fer un total de 18, per esglésies de Toledo, Càceres, Madrid, Badajoz i Guadalajara.

479) Mathias Antonio DÍAZ. Albarracín (Terol), 1600? - 1662. Mestre de Capella. Va començar com a beneficiat Corneta de la Catedral d'Albarracín, abans de 1640, quan era Mestre de Capella Sebastián Alonso. Quan aquest deixà el càrrec l'ocupà Mathias, tal com consta a les Actes Capitulars de 16 de maig de 1641, on es llegeix: "... que Mathias eche el compàs y haga el oficio de Maestro de Capilla, pues él ha compuesto los Villancicos para el Corpus, y se le retenga el beneficio de Corneta para ordenárse con él". Després de passar per les oposicions fou nomenat titular del càrrec el 12 d'agost de 1641, fixant-se-li les distribucions a que tenia dret el 30 de maig de 1642. Segons les Actes Capitulars composà Villancicos els anys 1641 i 1642, que s'han perdut. A l'Arxiu de la Catedral hi ha d'ell, emperò, un Pasionario a 4 veus en llibre de faristol, escrit segons l'estil i la tradició aragonesa. L'any 1660 començà a trobar-se malament, morint a l'any 1662.

480) Gabriel DÍAZ BESON [o DIAS BESSON]. Alcalà d'Henares, c. 1590 - Madrid, 6 de novembre de 1638. Teòric i Mestre de Capella. De 1606 a 1612 fou Cantor de la Capella reial de Felip III. Des de 1616 fou Mestre de Capella de la recent reconstruïda col·legiata de Lerma (Burgos), i després, entre 1623 i 1624, com a Mestre de Capella del reial Convent de l'Encarnació de Madrid. Amb la intenció de fixar el seu lloc de residència a Andalusia, visità Granada l'any 1621, i també Córdoba, encara que per aquest darrer lloc portava una carta escrita per Luis de Góngora, dirigida al Capítol, en la que recomanava la seva personalitat, essent atesa la petició en la sessió capitular del 16 de setembre d'aquell any. El 10 de novembre li fou concedit el càrrec de Mestre de Capella, a més del de capellà de Sta. Agnès. Amb tot, hagué de compartir la feina amb el mestre Juan de Montiel, quina cosa provocà desavinences entre els dos, havent-hi d'intervenir el Capítol. El resultat final va ser, que donada la major competència musical i autoritat moral de Gabriel DÍAZ, es va ordenar que només ell "rigiese el facistol dentro y fuera de la iglesia". Amb la finalitat de poder cobrar la quantitat de 400 ducats que li devia el duc de Lerma, fou autoritzat per anar a Madrid el 4 de maig de 1623. A la capital, actuà com a Mestre de Capella del Convent de l'Encarnació, com ja hem dit abans, encara que no es pot aclarir si fou per simple decisió seva , o per ordre superior a la que no es podia negar. El Capítol de Córdoba, al no tenir notícies d'ell, al cap d'un temps va considerar vacant la plaça, i va disposar tot el que calia per a convocar unes noves oposicions, però quan DÍAZ ho va saber va reconsiderar la seva postura per a retornar a Córdoba, reconeixent humilment el seu error. La seva readmissió va tenir lloc el 14 de febrer de 1624, probablement amb motiu de la visita que el rei Felip IV estava a punt de fer a aquella ciutat. Degut al seu caràcter inquiet, les polèmiques foren molt freqüents. No passava el mateix amb la seva musicalitat, essent acceptades pel Capítol la ampliacions d'Instruments, com fou el cas de l'Arpa. També regalà un petit Orgue al Capítol, el 5 de març de 1632, rebent al cap d'un any 20 ducats de part del Capítol "com ajuda a les despeses d'escriptura i composició dels Villancicos i Cançonetes que es van cantar per Nadal, i que passaven de 632". El mes de maig de 1637 va començar a preparar la seva marxa de Córdoba, però quan sabé que volien demanar-li uns cants per la Festa de Corpus, va respondre que no tenia res per a aquest dia, i marxà definitivament de Córdoba el 19 de maig de 1637. Entre mig, dirigí el concurs que es féu a Granada per la designació de Mestre de Capella d'aquella Catedral, guanyant el càrrec Simón Merino. Al tornar a Madrid, fou la resta de la seva vida Mestre de Capella de les Descalces reials, i també Cantor de Cambra del rei Felip IV. Una de les obres que li donà més prestigi fou un "Requiem" que composà per la mort de la reina Margarida d'Àustria l'any 1611, actualment perdut. Va ser amic de Lope de Vega, qui li dedicà uns versos que es troben a la dedicatòria que li oferí de la seva obra teatral Carlos V en Francia, publicada en 1607. La seva producció musical fou molt extensa, però dissortadament en gran part s'ha perdut degut al terratrèmol de Lisboa de 1755, que destruí la biblioteca del rei Joao IV de Portugal. Segons consta en un catàleg que s'ha conservat d'aquesta biblioteca, Gabriel DÍAZ tenia allà aquest nombre d'obres: 536 Villancicos, d'aquests 191 de Nadal; 125 del Santíssim Sagrament; 112 a diversos Sants; 42 a la Mare de Déu; 31 a l'Epifania; 22 al Nen Jesús; i 13 per a entrades i processons; 114 Motets; 15 Misses; 60 Salms; 16 Càntics; 24 Antífones; 14 Himnes; 23 Responsoris; i 40 composicions diverses: Te Deums, Lamentacions, Passions, etc.. També desaparegué en el sisme, el seu tractat teòric Compendio de música para los primeros rudimentos de los compositores, sense saber si era imprès o manuscrit. El fet que la major part d'obres fossin a Lisboa fa suposar que DÍAZ tenia una estreta relació amb músics portuguesos. En la seva obra que es conserva, que ara direm, es pot veure que fou un excel·lent contrapuntista, i un dels autors fonamentals de la seva època, entre el Renaixement i el Barroc. De les seves obres conservades algunes es troben en els següents Cancioneros: el de Claudio de la Sablonara, el de Medinaceli, i el d'Ontinyent. Altres obres seves foren: 8 Misses a 4, 5, 6, 8 i 9 veus; 2 Salve Regina a 5 i 8 veus; 3 Magnificat, 2 a 8 veus i 1 a 10 veus; 2 Motets a 8 i 9 veus; 13 Salms a 8 i 12 veus; 2 Romances a 6 i 8 veus; i 12 Villancicos a 4, 5, 6, 7, 8 i 12 veus.

Anirem seguint amb noves descobertes.

Joan ÚBEDA i COMAS.

 

C E N T E N A R I S  D E L  M E S  D E M A I G  2 0 0 9 .

1.
 1909, Neix a Londres, el Director d'Orquestra de Varietès George (Miltiades) MELACHRINO.
1909, Serguei (Vassilievitx) RACHMANINOV estrena a Moscou, dirigint ell, el Poema simfònic "L'illa de la mort" segons Böcklin, Op. 29.
3.
 1909, Bob (Robert Allen) COLE, conjuntament amb J. Rosamond JOHNSON i James Weldon JOHNSON, estrena a Nova York, la comèdia musical "The Red Moon".
4.
 1809, Ludwig van BEETHOVEN composa la "Sonata per a Piano, L'Adéu, L'Absència, i el Retorn", amb motiu de la invasió francesa de Viena que obliga a l'Arxiduc Rodolf, el seu alumne i mecenes, a marxar de Viena.
5.
 1909, Jules (-Emile-Frédéric) MASSENET estrena a París, l'Òpera "Bacchus".
6.
 1809, Neix a North Shields, d'Anglaterra, el Matemàtic i Musicògraf  Wesley S. B. WOOLHOUSE.
7.
 1908, Mor a Copenhaguen, el Flautista i Compositor (Carl) Joachim ANDERSEN.
10.
 1709, Neix a Memmingen (D), l'Historiador de la Música Jacob von STÄHLIN.
1909, Neix a Nickelsville, de Virginia, la Cantant de Folk i de Country Maybelle CARTER, coneguda com 'Mother'.
11.
 1909, Neix a Londres, el Compositor Herbert Henry John MURRILL.
Neix a Hinckley, d'Illinois, el Compositor i Pianista Allan (Arthur) WILLMAN.
12.
 1909, Neix a Narberth, de Pennsylvania, la Mezzosoprano, després Soprano, i Cantant d'Òpera Margaret HARSHAW.
13.
 1809, Neix a Copenhaguen, el Compositor i Editor de Música Johan Ole Emil HORNEMAN.
15.
 1609, Neix a Venècia, el Compositor Giovanni CROCE, conegut com 'Il Chiozzotto'.
1909, Juan Bautista MASSA estrena a Buenos Aires, l'Òpera "Zoraide".
1909, H(ermann) W(olfgang Sartorius) Freiherr von WALTERSHAUSEN estrena a Dresden, l'Òpera "Else Klapperzehen".
16.
 1609, Neix a Sigmaringen, el Compositor Jakob BANWART, conegut amb el pseudònim de J. Avia.
18.
 1909, Mor a Cambo-les-Bains, el Compositor Isaac (Manuel Francisco) ALBÉNIZ.
19.
 1909, S'estrena a París, de manera pòstuma, l'Òpera d'Alexandre (Porfirievitx) BORODINE "El Príncep Igor" que havia deixat inconclusa, i fou acabada per RIMSKI-KORSAKOV i GLAZOUNOV.
20.
 1909, Neix a Viena, el Baríton-Baix i Cantant d'Òpera Erich KUNZ:
21.
 1909, Neix a Turilla di Siena, el Baix i Cantant d'Òpera Giulio NERI.
23.
 1909, Hans HUBER estrena a Basilea, la "Simfonia nº 4, Acadèmica".
24.
 1909, Richard (Franz Joseph) HEUBERGER estrena a Nova York, amb gran èxit, l'Òpera "Der Opernball".
25.
 1709, (Pietro) Alessandro (Gaspare) SCARLATTI estrena a Nàpols, l'Òpera "L'amor volubile e tiranno".
26.
 1909, Domenico MONLEONE estrena a Gènova, l'Òpera "Una novella di Boccaccio".
28.
 1909, Henry (Kimball) HADLEY estrena al Grand Rapids de Michigan, amb l'Orquestra Simfònica de Chicago, dirigint ell, la Rapsòdia simfònica "The Culprit Fay", que havia obtingut un Premi de 1.000 dòlars de la 'Federació Nacional de Clubs de Música'.
1909, Neix a Viena, el Director d'Orquestra i Traductor de llibrets d'Òpera Thomas MARTIN.
29.
 1909, Neix a El Caire, el Compositor Charles NAGINSKI.
30.
 1909, Neix a Chicago, el Clarinetista i Director d'Orquestra de Jazz Benni (Benjamin David) GOODMAN.
31.
 1809, Mor a Viena, el Compositor (Franz) Joseph HAYDN.
1909, Mor a París, l'Organista, Editor i Compositor (Marie) August DURAND.

Joan ÚBEDA i COMAS.

 

S I N G U L A R I T A T S   M U S I C A L S   d e l  m e s  d e   M A I G  2 0 0 9 .

1.
 1884, Thomas KOSCHAT estrena a Viena, el Singspiel "Der Bürgermiester von St. Anna", en italià amb el nom de "Un colpo di fuoco".
1984, Stephen (Joshua) SONDHEIM estrena a Nova York, la música de la Comèdia musical "Sunday in the Park with George", inspirada en l'obra de Georges Seurat "Dimanche après-midi sur l'île de la Grande Jotte", i que rebé el Premi Pulitzer l'any següent.
2.
 1934, Morí a Carcagent, el Musicòleg especialista en cultures grega i àrab Julián RIBERA i TARRAGÓ.
3.
 1934, (Marcelle) Germaine TAILLEFERRE estrena a París, el "Concert per a dos Pianos, Veu i Orquestra".
4.
 1934, Rued (Immanuel) LANGGAARD estrena a la Ràdio danesa, la revisió de la "Simfonia nº 3, Un somni de joventut" per a Orquestra, Piano i Cor ad libitum.
1959, Neix a Marshville, de Carolina del Nord, el Cantor i Autor de Cançons Country Randi TRAVIS (cognom real: Traywich).
5.
 1959, La Soprano Maria CALLAS (noms reals: Maria Anna Sofia Cecilia Kalogeropoulos) fa un Concert al Liceu de Barcelona, causant gran expectació.
7.
 1934, (Pedro) Humberto ALLLENDE-SARON estrena a Santiago (Xile), l'obra "La Despedida" per dos Sopranos, Contralt i Orquestra.
1934, El Compositor nigerià Austin Asadata Dafora HORTON estrena a l'Unity Theater Studio de Nova York, l'obra "Kykunkor, the Witch" feta amb melodies i ritmes africans.
8.
 1684, Mor a París, l'Organista, Clavecinista i Compositor Henri DUMONT o DU MONT, (cognom real: de Thier).
10.

1934, Peter DE ROSE estrena a Nova York, en versió per a Orquestra que havia fet Paul Whiteman, l'obra per a Piano "Deer Purple" que el féu cèlebre.
1984, Ronald (Christopher) PERERA estrena a Rye (Nova York) l'obra "As Freedom Is a Breakfastfood" per a Cor de Noies i Piano.

11.
 1734, Nicola (Antonio) PORPORA estrena a Venècia, l'Òpera "Enea nel Lazio".
1934, Arthur (Oscar) HONEGGER estrena a París, el Ballet-Melodrama "Semiramis".
1984, Bent LORENTZEN estrena a la Ràdio danesa, el "Concert per a Violoncel".
12.
 1859, S'estrena al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, l'Òpera "Arnaldo di Erill", i que era la primera Òpera composada per un autor català, el mataroní Nicolau GUANYABENS, amb text de Joan Cortada, i que fou molt ben rebuda.
13.
 1859, Emil (Wilhelm Zinn) HARTMANN estrena a Copenhaguen, les obres "Passionsalme" i el Ballet "La Chaumière de la montagne".
1984, Frank STEMPER estrena a Los Ángeles, l'obra "Chameleon" per a Clarinet, Trio de Corda i Piano.
14.
 1834, Cesare PUGNI estrena a Milà, l'Òpera "Un episodio di S. Michele".
15.
 1609, Mor a Venècia, el Compositor Giovanni CROCE, conegut com 'Il Chiozzotto'.
1759, Neix a Viena, la Pianista, Organista, Cantant i Compositora Maria Theresa von PARADIS, que era cega.
16.
 1734, Giovanni Battista PERGOLESI estrena a l'església de San Lorenzo in Lucina de Roma, la "Missa en Fa Major".
17.
 1884, La Soprano de coloratura Dame Nellie MELBA (nom d'escena de Mme. Helen Porter Armstrong, nascuda Mitchell) fa la primera actuació pública com a Cantant en un Concert benèfic a Melbourne, amb vint-i-tres anys.
18.
 1734, G. F. HÄNDEL estrena al King's Theatre de Londres, la versió revisada de l'Òpera "Il pastor fido", en la que hi fa el rol masculí principal el Castrat Contralt Giovanni CARESTINI.
19.
 1909, S'estrena a París, com a obra pòstuma, l'Òpera d'Alexandre (Porfirievitx) BORODINE "El Príncep Igor" que havia deixat inconclusa, i havia estat acabada per Nicolai RIMSKI-KORASKOV i Alexandre GLAZOUNOV.
20.
 1984, Karel HUSA estrena a Atlanta, les "Variacions per a Violí, Viola, Violoncel i Piano".
21.
 1959, Aleksander OBRADOVIC estrena a Belgrad, l'obra "Epitafi simfònic" per a Recitant, Cor i Orquestra.
22.
 1759, Neix a París, l'Organista i Compositor Gervais-François COUPERIN.
23.
 1759, Neix a Bückeburg, el Mestre de Capella i Clavecinista Wilhelm Friedrich BACH; era net de J. S. BACH.
1934, Neix a Flushing (Nova York), l'Enginyer elèctric i Inventor d'Instruments electrònics Robert (Arthur) MOOG, pronunciat com MOHG.
24.
 1834, Sir William Sterndale BENNETT estrena a Londres, el "Concert per a Piano nº 2 en Mi bemoll Major", Op. 4.
1934, Otakar OSTRCIL estrena a Brno, l'Òpera "El reialme del petit Joan".
25.
 1934, Bela BARTOK estrena a la BBC de Londres, la "Cantata profana" per a Tenor, Baríton, Cor i Orquestra.
1934, Mor a Londres, el Compositor Gustav HOLST (nom real: Gustavus Theodore von HOLST).
27.
 1584, Neix a Alach, prop d'Erfurt, el Músic d'església Michael ALTENBURG.
28.
 1934, Vladimir (Vladimiromitx) XTXERBATXEV fa a Leningrado, l'execució parcial de la "Simfonia nº 4, Història del taller d'Ijorski".
31.
 1884, Giacomo (Antonio Domenico Michele Secondo Maria) PUCCINI estrena al Teatro dal Verme de Milà, l'Òpera "Le Villi" amb força èxit, tot i que no havia guanyat el 'Premi Sonzogno' al que s'havia presentat.
1959, Karl-Birger BLOMDAHL estrena a Estocolm, l'Òpera futurista amb sons electrònics "Aniara", amb llibret d'Erik Lindegren, sobre un viatge interplanetari, tret d'un conte de Harry Martinson.

Joan ÚBEDA i COMAS.

 

UN  PARNÀS  SENSE  EUTERPE

Amb l'afany de divulgació, perquè estem plenament d'acord, i per que creiem que s'ha d'insistir amb aquest tema ja que les institucions culturals del nostre país semblen no tenir en compte la música com un be cultural, us aportem aquest article amablement cedit pel Consell Català de la Música i editat en el seu butlletí nº 38 (gener-febrer 2009).

El passat gener, va ser aprovada al Parlament la proposta presentada pel Govern català dels onze membres que han de constituir el Consell de la Cultura i les Arts de Catalunya, dels onze homes i dones notables (la paritat de gèneres ha estat el més acurat que permetia el número senar) que han de marcar el rumb, amb el seu assessorament directe al Conseller de Cultura, de la gestió pública dels afers relatius a la promoció de les arts i la cultura al nostre país. Tasca important i responsabilitat gens menyspreable doncs, la que tindran des d'ara assignada aquells 11 professionals destacats en els seus respectius camps d'activitat i que en conjunt, posant-los al costat un de l'altre, despleguen un ampli ventall d'especialitats on semblen ser-hi totes menys la música.

Els dominis abastats des del cim d'aquest Parnàs modern són extensos però Euterpe, la musa de la música no ha estat cridada a ascendir-hi ni a habitar-lo. Va ser per aquest fet tan incomprensible per a nosaltres que la federació Unió de Músics de Catalunya va convocar una roda de premsa en la qual aquella entitat i set associacions llegien un manifest -al qual el CCM donava el seu suport- per fer públic el desencís i desil·lusió amb què el món musical rebia la notícia, apareguda als mitjans de comunicació a finals d'aquest passat mes de desembre, dels noms de professionals proposats des del Govern per formar part de l'òrgan directiu d'aquell Consell de les Arts. I realment resultava estrany que des de la mateixa Conselleria de Cultura que des de l'inici d'aquest projecte de constitució d'un Arts Council català havia demanat a les associacions musicals de participar-hi amb el suggeriment de noms i de perfils professionals, al final del procés aquelles mateixes associacions haguessin d'assabentar-se de la tria final de persones elegides per ocupar-se de la presidència, vice-presidències i vocalies del nou Consell a través dels diaris sense que prèviament se'ls hagués notificat aquella resolució.

Desencís, insatisfacció, frustració, sentiment d'exclusió, etc., però acatament resignat de la resolució governamental va ser el contingut del manifest que van presentar Antoni Mas i Max Sunyer (respectivament President i Vice-president d'Unió de Músics). Contenció estoica en la queixa com correspon a aquells qui confiats per la manera com s'han anat fent les coses se senten de cop i volta decebuts pel gir que inopinadament han pres aquelles al darrer moment i quan ningú s'ho esperava. I és que hi haurà onze consellers, però no hi serà present Euterpe en l'assemblea de les muses. Sortosament però -per si això serveix de consol- i com s'havia pactat des del començament el nomenament dels consellers no es feia en forma de representació territorial de cada una de les especialitats que concorren en la geografia de les arts i la cultura; és a dir, no es preveia que cadascun dels oficis artístics, per quota, els correspongués un delegat perquè -es deia- d'aquesta forma s'hauria arribat a una composició assembleària i costosíssima de nimfes que tampoc feia al cas.

Conseqüentment, i donat el caràcter col·legiat de les decisions que haurà de prendre aquell col·lectiu de notables, la Unió de Músics en la roda de premsa va instar els nous Consellers perquè mostrin des del començament de la seva imminent gestió especial "sensibilitat" vers la música i que l'absent en la realitat estigui almenys present en la ment dels qui, sense ser músics, hauran però a partir d'ara de defensar i promoure l'excel·lència en l'activitat d'aquell sector.

Cèsar Calmell
Consell Català de la Música

 

ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS

Auf Flügeln des Gesanges

Damunt les ales del cant

Recital de Lieder de Fanny i Felix Mendelssohn

M. TERESA GARRIGOSA
Soprano

HEIDRUN BERGANDER
Piano

CENTRE SANT PERE APÒSTOL

Sant Pere més Alt, 25, Barcelona

Dilluns 4 de maig de 2009 a les vuit del vespre

ENTRADA LLIURE

********

ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS

UN ISTRUMENT SINGULAR L'ACORDIÓ

CAMERATA DE L'OCAB

Integrada per Jesús Otero, Pepita Vilasís, Irina Vilasís, Kaloyan Kumanov, Susana Tapia i Ricard Vives

Obres de J.S. Bach, Xostakovitx, Verchuren, Miasmiaskow, John Barry, Piazzolla i Galiano

CENTRE SANT PER APÒSTOL

Sant Pere més Alt, 25,

Barcelona Dilluns 18 de maig de 2009 a les vuit del vespre

ENTRADA LLIURE

********

 

HOMENATGES  AL  MESTRE  COHÍ  A  EL  VENDRELL

El divendres dia 176 d'abril del 2009, a les set de la tarda i a l'Auditori Pau Casals del Vendrell, es varen celebrar tres actes presidits per l'alcalde Sr. Benet Jané, els quals van resultar emotius i entranyables al tenir com a personatge central el mestre Agustí Cohí Grau.

El primer va ser la inauguració de l'exposició "Agustí Cohí Grau, una vida per la música", organitzada per l'Arxiu Comarcal del Baix Penedès i els Amics de la Història del Vendrell.

El segon va ser la presentació del llibre "Petita història d'Agustí Cohí Grau", la qual va anar a càrrec de l'autor del text, el mestre en gai saber Lluís Gassó i Carbonell, que va sorprendre a tots amb una lluïdesa i força expressiva envejables, malgrat la seva avançada edat. La Sra. Pilarín Bayés, il·lustradora del llibre, va obsequiar-nos, com cada any, amb quatre làmines dibuixades en directe mentre ens entretenia amb les seves simpàtiques dissertacions.

El tercer va ser el lliurament, a dos alumnes de l'escola "Pau Casals", de la beca anual que va instituir el mestre Cohí, i que porta el seu nom.

Aquest any va correspondre a dos joveníssims i excel·lents intèrprets de guitarra, noi i noia, Adrian Galindo i Marcela Fernández.

El mestre Cohí, la Sra. Bayés i el Sr. Gassó, varen estar més d'una hora i mitja dedicant i signant el llibre.

Veritablement va ser una vetllada memorable que va emocionar visiblement el mestre Cohí, principalment quan resseguia l'exposició de fotografies que li portaven profunds records vendrellencs de la seva infantesa i joventut, dels seus pares, i de la companyia teatral que formaven els sis membres de la família. Una època molt i molt difícil, però plena de satisfaccions.

Hem celebrat un nou acte que referma, encara més, els lligams del mestre Cohí amb la seva vila del Vendrell.

Felicitats mestre Cohí.

Jordi Pell i Soldevila

PER FI ...

Per fi ha estat presentat el CD de la sarsuela "El timbaler del Bruc" del compositor Agustí Cohí Grau, i sembla que hi ha bones perspectives per també enregistrar la seva altra sarsuela "La polka roja".

La presentació d'"El timbaler del Bruc" es va fer a la sala d'actes de l'SGAE de Barcelona i va ser presentat per Fina Sitjes, en representació del seu director, i amb la participació de l'Oriol Pérez Treviño (Centre Robert Gerhard), del Joan Casas(ànima d'aquest enregistrament), i del mestre Agustí Cohí Grau. També hi van assistir participar diversos cantants d'aquest enregistrament com ara Ruth Nabal, Mireia Casas, Lluís Sintes i Dalmau González. La soprano Ruth Nabal i el baríton Lluís Sintes van interpretar uns fragments de l'obra acompanyats al piano per Xavier Dolç. També hi van ser representants de Dismedi, que tanta cura i bon fer han mostrat en aquest enregistrament.

És una notícia molt bona, de la qual ja hem parlat en anteriors edicions d'aquest butlletí, i que desitgem que no quedi com una anècdota i que tingui continuïtat amb molts altres autors del nostre país. Sabem que el treball de l'amic Pérez Treviño va en aquesta direcció i que ja ha endegat aquest projecte amb obres de Terradelles, Bagué, els germans Pla, i esperem que un llarg etcètera. En aquest afer comptarà amb la nostra aprovació més sincera i tot l'ajut que ens sigui possible oferir.

CONCERT A LA CATEDRAL DE BARCELONA

El passat 22 d'abril, vigília de Sant Jordi, dintre del XIXè Cicle de concert "L'orgue de la Catedral de Barcelona" vam poder assistir a l'actuació del baríton Lluís Sintes acompanyat a l'orgue per Tomé Olives, amb un excel·lent concert que portava per títol "Romanticisme sacramental a la Menorca del segle XIX" .Van interpretar obres dels compositors següents: Ramon Carnicer (1785 - 1855) una "Sonata" per a orgue escrita durant el seu voluntari exili a Menorca; Jaume Alaquer i Reyes (nascut a Maó el 14 de setembre de 1785 i mort a L'Havana el 12 del mateix mes de 1823); Benet Andreu i Pons ( nat a Maó el 3 d'abril de 1803 i mort a la mateixa població el 14 de gener de 1881); Joan Fuxà i Gelabert (Maó 26 de febrer de 1819- 11 de març de 1890); Damià Andreu i Sitges
( nascut a Maó el 6 de novembre de 1851 i mort a la mateixa ciutat el 5 de febrer de 1935); i Josep Miquel Pons i Melià (Alaior 1882 - Maó 1960).

Pel que fa referència al concert podem dir que va ser molt interessant per diversos factors. En primer lloc per la magnífica sonoritat de la catedral de Barcelona quan es canta des de l'orgue, el que mostra que sabien fer les coses molt bé en altres temps en contraposició amb algunes construccions més actuals, per exemple el Gran Teatre del Liceu. Un altre factor és poder escoltar obres del tant vilipendiat estil italianitzant, que representa una època i que ens ofereix el bon treball de composició que feien els músics d'aquell temps, la majoria d'ells avui totalment oblidats. Hauríem de tenir en compte que els autors de totes les etapes de la història musical escrivien sobretot per viure i, per tant, donaven al públic el que els demanava amb tota la qualitat i els coneixements de què eren capaços.

I per últim cal parlar del gran treball de recerca dels intèrprets d'aquest concert; de la gran qualitat interpretativa de l'organista Tomé Olives i del baríton Lluís Sintes, tots dos menorquins, que han demostrat el gran amor que tenen per la música de la seva terra amb un treball de descoberta i amb una interpretació sòbria i acurada de gran excel·lència. En fi, una actuació que va deixar el públic molt satisfet, entre el qual es trobaven personalitats institucionals menorquines desplaçades expressament per a aquest acte i personatges importants de la nostre música com ara Montserrat Torrent entre d'altres.

ELS NOSTRES CONCERTS

El diumenge 29 de març va cantar el cor "Magister Arte" (Pastoral Universitària) sota la direcció de Manel Cabero i Jordi Guri (que també va acompanyar al piano algunes obres de la segona part).

Aquest cor és una formació mixta de petit format i integrat per veus seleccionades, que ens van oferir un concert de qualitat amb un repertori força variat amb una primera part dirigida per Jordi Guri amb la interpretació d'obres religioses contemporànies força complexes i molt ben treballades, i una segona part amb la interpretació dels "Nocturns" de W.A. Mozart amb la direcció de Manuel Cabero i l'acompanyament al piano de Jordi Guri. La resta del programa va comptar amb obres d'autors catalans del segle XX dirigits per Manuel Cabero amb la sensibilitat que el caracteritza.

Podem confirmar que el nombrós públic que va assistir a aquest concert va sortir molt complagut d'aquesta actuació.

El 5 d'abril es va fer el tradicional concert del Diumenge de Rams a la capella de la Immaculada, del mateix Centre Sant Pere Apòstol. Ja fa tres anys que organitzem aquest concert que, en aquesta ocasió, va estar a càrrec de l' "Accademia degli Animosi", un ensemble barroc de recent formació (2003) que, com ells mateixos ens indiquen, volen compartir vivències i experiències en diferents àmbits de la música barroca i d'altres tendències musicals.

Els components d'aquest conjunt varien en funció dels repertoris que ofereixen. En aquesta ocasió el grup estava format per Marga Mingote (soprano), Laia Saperas (traverso), Olga Fernández (viola da gamba) i Àngel Villagrasa (clavicèmbal) que van interpretar obres de JS Bach, G.F. Händel i G.Ph. Telemann.

Cal dir que va ser tot un èxit de públic, i que valorem més ja que era en un dia festiu que convidava a estar a casa amb la família o a visitar els museus de la ciutat, que obrien a la tarda i amb entrada gratuïta.

Cal dir que aquests cantants, tots ells molt joves, van mostrar una gran capacitat interpretativa, amb un repertori molt ben triat, i amb un gran entusiasme pel seu treball.

Excel·lent concert en el qual es van poder escoltar instruments poc habituals, tot i que la música barroca està tornant a recuperar l'espai que amb tanta glòria havia ocupat i que ja s'ha consolidat en d'altres països.

El darrer concert del mes d'abril va ser amb l'Orquestra de Cambra de Virtèlia. Un any més, i ja en són tres, aquest magnífic conjunt instrumental ens va oferir la seva actuació de la mà del seu director, que també ho és de l'escola de música Virtèlia, Francesc Llongueres, músic de gran prestigi i deixeble del gran Sergiu Celibidache.

En aquesta ocasió, i tot preparant la "tournè" per La Bretanya del proper més de maig, ens han ofert un molt interessant programa format per obres d'autors catalans contemporanis. A la primera part vam escoltar obres de Jordi Cervelló "La mort de la donzella", Antoni Olaf - Sabater "Suite per a cordes", i David Llorens "Temps de sega". A la segona part van fer un homenatge a Isaac Albéniz en el centenari de la seva mort amb diferents fragments de "Cantos de España" amb un arranjament de Tilman Köster, i van finalitzar amb "La oración del torero" de Joaquín Turina.

Any rere any podem comprovar l'entusiasme i la dedicació d'aquests joves instrumentistes, que cada cop més assoleixen i resolen amb eficàcia fites musicals de més relleu i complexitat tècnica . Tot això sumat a la sensibilitat del seu director va donar com a resultat una actuació que va agradar molt al públic que omplia la sala. Cal afegir que per a la comprensió de les obres d'aquest concert van ser d'agrair les clares i eloqüents indicacions que va fer Francesc Llongueres que, al final de l'actuació, ens va oferir com a propina la sardana del mestre Pau Casals "Sant Martí del Canigó".

Per la nostra part, vam aprofitar aquest concert per incloure al programa de mà un recull biogràfic del compositor i director català Joan Baptista Lambert, amb motiu del 125è aniversari del seu naixement, amb la voluntat de mantenir viu el record dels artistes que han fet possible la qualitat actual del nostres intèrprets.

BONA NOTICIA

L'Orquestra Simfònica de Sant Cugat ha ofert el tradicional Concert de Sant Jordi. Han interpretat per primera vegada a Catalunya el "Concert per a violí i orquestra, op. 67" de Salvador Brotons, amb la participació com a solista de Gerard Claret (violí), sota la direcció de Josep Ferré. A més d'aquesta obra, el programa va estar compost per partitures de Haydn, Britten, Albéniz (centenari de la seva mort), Joan Lamote de Grignon i Joaquim Serra. També hi han participat el Cor Infantil i Juvenil de Sant Cugat (Oriol Castanyer, director), i la Coral de la Facultat de Biologia de la UB (Raimon Romaní, director).

Tanmateix us informem que el director d'aquesta orquestra, Josep Ferré i Rovira, ha estat convidat a dirigir la "Clark College Orchestra" de Vancouver (Washington) pel més de juny on interpretarà obres de Toldrà, Joaquim Serra, Falla, Amargós i Di Cristofano; pronunciant també una conferència sobre la música catalana.

Jordi Gargallo

 

HEM REBUT .......

EUFONIA, núm. 45. de l'Editorial Graó. Los coros infantiles. En aquest exemplar ens aporta tot un seguit de treballs molt interessants de les experiències dels mestres en els treballs quotidians en les aules de música de les escoles. Aquests treballs són els següents: "El mejor coro infantil" d'Alberto Grau; "Formación de los coros escolares", per Milagro Brünner; "Los coros infantiles como contextos de aprendizaje y su proyección sociocultural", de l'Ana Isabel Aranguren i Mª Manuela Jimeno; "El canto coral y las orquestas infantiles, una educación de valores", de la Rita Ferrer; "La cantera de los coros vascos: una formación vocal espacífica", de Carmen de las Cuevas; "Algunas perspectivas para el manejo de la voz adolescente en el ensamble coral", per Guillermo Rosabal; "La investigación musical en España: tesis doctorales y temática en la última década", de Nicolás Oriol de Alarcón; "El clasicismo musical a través de una WebQuest", de la Remedios Alberto; "Competencias creativas en el aula de música", per Miquel Alsina i Joan de la Creu Godoy; "La crítica musical periodística como recurso educativo en el aula: propuestas para el desarrollo de la competencia lingüistica a través de la música", de Pablo del Pozo; i "Los conciertos didácticos del Festival de Música Antigua de Úbeda y Baeza: cinco años de experiencias educativas (2002-2006)", per la Virgínia Sánchez López i en Javier Marín.

EUFONÍA nº 46 (abril, maig, juny 2009) En aquesta ocasió el títol d'aquesta col·lecció didàctica és "Que música en el aula de música", i està format pels treballs següents: "Las preferencias musicales de los jóvenes en el aula" signat per Ana Ligero; " 'That thing you do! 'Aprendiendo a tocar y a componer a través del pop/'rock' " per Susana Flores; "El repertorio como elemento vertebrador del currículo de las enseñanzas profesionales de música. Crítica de una reforma inabarcada" d'en Rodrigo Checa; "El repertorio en las agrupaciones musicales de las escuelas de música" d'AAVV; " 'Scandicus ad mortem' " presentat per l'Eliseu Ribes; "Enseñar y aprender música tradicional hoy. ¿Por qué y para quién?" de Alberto Jambrina; "La Misic Learning Theory de Gordon" un treball de l'Ignasi Gómez Margarit; "Modelos de inte4rpretación da canción tradicional catalana empleados por nuestros especialistas de música en la escuela primaria" per Mª Antònia Pujol; "Las bandas de música; 'algo más que música' " de l'Antonio Cremades; "Investigando el romancero en un centro público de educación secundaria" compartit per la Rosario Guerra Iglesias i el Sebastián Díaz Iglesias.

WAGNERIANA núm. 68 (Gener 2009) . En aquesta ocasió ens ofereixen aquests articles. "Recuerdos sobre Siegfried Wagner" i "Siegfried Wagner y la obra de Bayreuth", per Franz Stassen; "Pla, Wagner y "Destino", per Jordi Mota; una polèmica a la revista "Destino " de l'any 1948, amb respostes i contrarespostes "¿Viva Wagner?", per Xavier Montsalvatge; "Contra Wagner" i "La estetica de Wagner", d'en Joasep Pla; "Contestación del Dr. Lluís Suñé Medan", mai publicat i potser tampoc acabat; "Visita a Wahnfried" per Ludwig Strecker; "Una mirada tras los bastidores del Anillo" per Richard Fricke; "Comentarios de los Ensayos"; "Los tres peldaños de la erótica" per Emil Lucka; "Los asesinos del piano están entre nosotres" de G. Zwang; Les traduccions de l'alemany són de la Rosa Maris Safont; "Fundamentos de mi método de canto" per Antoni Ribera (traducció: Lluís Ripoll); i comenrtaris de diferents llibres. A les pàgines centrals trobem un molt interessant treball sobre Arturo Menéndez Aleyxandre i una partirura de cant, d'aquest compositor, del 1928, "Ventall" per a veu i piano, amb text de G. Díaz Plaja i "Rima" amb lletra de Rubén Dario.

WAGNERIANA núm. 69 (abril 2009). L'inicia amb un treball d'en Jordi Mota "Eduard Blanxart, Teresa Granell y Antoni Ribera"; al que segueix "Insólita polémica entre Wilhelm Rode y Hans Pfitzner" també de Jordi Mota; "Un caballero del Grial llamado Oesterlein" de Gunther Martin; "Nuestra biblioteca" per Jordi Mota; la Maria Infiesta fa referència a les revistes rebudes, "Wagner News" Chicago (Estats Units) amb una especial referència a la soprano Minnie Salzman-Stevens, i un altre a "Les 8 representacions d'òpera més memorables"; "Newsletter: The Wagner Society of New Zealand" (Nova Zalanda) (amb l'article "Nova Zelanda i Barcelona"); "Wagner Notes" Londres (Anglaterra); "Leitmotive" San Francisco (Estats Units) (Extens comentari sobre "Die Sieger", Els vencedors); "Wagner News" d'Ontàrio (Canadà) (Ampli comentari sobre "Wagner i Hans Christian Andersen"); "Hirmondo" de Budapest (Hongria); "Rundscheiben Richard Wagner Verband Linz-Oberosterreich" (Aústria) (amb el treball "Linz i Barcelona"); "Wagner After All" Brussel·les (Bèlgica) (Extens comentari sobre "Wagner i Mammarmé"). Cal afegir la crítica del llibre "Les Monuments à Richard Wagner" de l'Henri Perrier, feta per Ramón Bau, "Tristan e Isolda en New York", per Germán A. Bravo-Casas, i "Frida Leider" (del llibre "Die Künstler plaudern" traduït per Rosa María Safont.