EDITORIAL

Com cada any per aquestes dates l'Associació ha celebrat la seva Assemblea General Ordinària, i com cada any l'assistència de socis no ha estat tant abundant com ens agradaria, tot i que en aquesta ocasió hi van acudir més associats que en les anteriors. Deu ser que en general estan d'acord amb el treball que portem a terme, però sempre és bo i important recollir opinions diferents, perquè aquestes fan evolucionar les coses i això sempre és important.

A l'Assemblea es va presentar la sempre dificultosa comptabilitat, el terror de tota entitat que vulgui tirar endavant els seus projectes i que ha de fer miracles per continuar oferint el que es demana amb la dignitat que es requereix tot i les dificultats econòmiques que això comporta. Però ens podem sentir satisfets perquè hem pogut continuar mantenint la nostra programació de concerts, n'han estat 17 i de molt alta qualitat. En aquestes actuacions hem continuat recordant els nostres músics. Uns s'han pogut interpretar obres seves, com en Joan Manén; d'altres hem recordat la seva figura artística ja que no eren compositors, com ara la pianista Rosa Sabaté i Parera o la guitarrista Rosa Lloret, tot aprofitant aniversaris importants.

Tanmateix, cal destacar que continuen augmentant les visites al nostre arxiu per tal de fer recerca tant en treballs de musicologia com de partitures difícils de trobar i amb la interpretació de les quals s'ha pogut recuperar la memòria de diversos músics del nostre país, molts d'ells avui totalment oblidats.

Un any més tenim el goig de mantenir a la presidència el mestre Agustí Cohí Grau, que va ser un dels fundadors de l'Associació i que amb tant d'entusiasme i diligència porta el seu timó.

 

LA MÚSICA: UNA APROXIMACIÓ A LA SEVA EVOLUCIÓ. (16è any)

E L B A R R O C (102)

E L  B A R R O C  M U S I C A L  E S P A N Y O L  (62)

Prosseguim la llista, amb noms que comencen amb

D. 472) Miguel Mateo de DALLO LANA[S]. Espanya. Segle XVII. (+ Puebla [Mèxic], 1-IX-1705). Mestre de Capella. Mentre va residir a Espanya, va ser Mestre de Capella de la col·legiata de San Salvador de Sevilla. Arribat a Mèxic, fou nomenat Mestre de Capella a Puebla, el 17 de desembre de 1688, mantenint el càrrec fins a la seva mort. Cobrava un sou anual de 600 pesos. Les seves composicions són: Salms en llatí, i Villancicos. Tres grups d'aquests Villancicos són amb text de Sor Juana de la Cruz. Els Salms són a 2, 4, 6, 8, i 12 veus, i un amb quatre Cors. Els Villancicos són a 2, 3, 4, 5, i 6 veus. D'aquests darrers catorze són manuscrits. Les seves obres es troben a Arxius de Bogotà, Guatemala, i a Mèxic, a l'Arxiu de la Catedral, i a l'Arxiu de l'antic Convent de la Stma. Trinitat, avui 'Col·lecció Sánchez Garza', i a Puebla i a Sucre.

473) DALP. Cognom d'una família de músics: el pare i quatre fills.

a) Teodosio DALP. (València, segle XVI - Madrid, 1724?). Guitarrer. L'any 1695 va anar a Madrid, després d'un acord, com a membre del gremi de violers. Amb tot, no es coneix cap instrument seu. Es casà amb Manuela Regaldía de Vallecas, amb la que va tenir quatre fills, que foren músics. Al quedar vidu es casà amb Josepha Says de Medina.

b) Teodosio DALP REGALDÍA. (Madrid, segle XVII - 8-II-1724). Els estudis de música els féu al 'Real Colegio de Niños Cantores' de Madrid, cantant com a Tiple a la Capella reial entre 1701 i 1709. També estudià Violí, tocant com a substitut a la Capella reial el 1714. L'any següent obtingué la plaça de 'Violí numerari', essent ascendit l'any 1720 com a resultat d'unes oposicions, en les que demostrà la seva bona actuació. Amb això passà a ésser el primer espanyol amb el càrrec de Violí numerari de la Capella reial.

c) Gerónimo DALP REGALDÍA. (Madrid, segle XVII - 15-IX-1737). En dues ocasions, en els anys 1720 i 1722, va prendre part en unes oposicions per a Violí de la Capella reial. Foren de mèrit, però sense obtenir l'èxit esperat. Finalment, l'any 1724 va aconseguir ésser Violí numerari.

d) Phelipe DALP REGALDÍA. (Madrid, segle XVIII - 11-I-1744). Fou Violí numerari des de 1732, i en el 1734 fou nomenat primer Violí amb un augment de sou.

e) Manuel Teodosio DALP REGALDÍA. (Madrid, segle XVIII). En el 1739 fou nomenat segon Viola de la Capella reial, i passà a primer Viola a la mort del seu germà Phelipe, amb l'obligació de tocar també el Violí. Amb tot, va demanar que se'l reconegués oficialment com a Violí i Viola, ja que aquest darrer instrument era considerat aleshores de poc prestigi.

474) Francisco DÁVILA PÁEZ. (?, c. 1577 - Madrid, 27-X-1618). Mestre de Capella. Abans de fer constar dades sobre aquest músic, cal dir que ell personalment signava les seves obres, des de 1612, tan amb el seu nom que ja he posat, com també: DÁVILA, o PÁEZ, o PÁEZ DÁVILA, o PÁEZ de ÁVILA. El que el féu més important va ser el d'haver estat a les Descalzas Reales de Madrid amb el títol de Mestre de Capella de dit monestir, succeïnt, després d'un parèntesi de dos o tres anys, a Tomàs Lluís de VICTÒRIA, qui havia tingut el càrrec sense constar legalment. Abans d'aquest càrrec, pel que fou nomenat el 16-XI-1607, havia estat Mestre de Capella de la col·legiata d'Antequera a Màlaga, on havia arribat procedent de Jaén. En el 1598 anà a Guadix (Granada), però en el 1600 tornà a fer oposicions per Antequera, on romangué fins el 1605, quan el desposseïren del càrrec per no atendre a totes les obligacions de Mestre de Capella, a més d'altres mancances personals. En el 1603 havia fet oposicions sense èxit al magisteri de la Capella reial de Granada. A las Descalzas Reales hi entrà com a clergue, encara que no es sap si arribà a ésser sacerdot. Tot i el càrrec fixe que tenia, també es presentà per a Mestre de Capella de la Catedral de Màlaga, encara que no obtingué el càrrec. L'única obra que se li coneix és el llibre que féu editar el seu successor a les Descalzas Reales, Sebastián López de Velasco, i que és: Libro de misas, motetes, salmos, magnificats y otras cosas tocantes al culto divino, i que fou imprès a l'Imprenta real de Madrid el 1628. És una Misa de Requiem composada, segons sembla, pel trasllat de les restes mortals de l'emperadriu Maria d'Àustria, des de l'altar de l'Oració de l'Hort de les Descalzas al Cor del mateix monestir, el 12 de març de 1615. Consta dels cants propis de la missa de difunts, amb l'afegit d'altres cants propis d'un Funeral.

Continuarem seguint.

Joan ÚBEDA i COMAS.

 

C E N T E N A R I S  d e l  M E S  D ' A B R I L  d e  2 0 0 9 .

1.	1909, Modest (Petrovitx) MOUSSORGSKI estrena a St. Petersburg, el primer acte de l'Òpera còmica "Le Mariage".
3.	1909, Mor a Boston, el Pianista, Organista, Director d'Orquestra, Professor i Compositor Benjamin (Johnson) LANG.
4.	1909, Henry (Kimball) HADLEY estrena a Mayence, l'Òpera "Safié". 1909, Charles (Arnould) TOURNEMIRE estrena a París, la "Simfonia nº 2, Ouessant".
5.	1909, Neix a Derbent, el Compositor Assaf ZEINALLY.
6.	1809, Neix a Anvers, el Violinista Antoine BESSENS. 1909, Claude (Antoine) TERRASSE estrena a París, l'Opereta "Le Coq d'Inde".
8.	1909, Neix a Helsinki, el Compositor Olavi PESONEN.
9.	1909, (Achille-) Claude DEBUSSY estrena a París, dirigint ell, l'obra "Tres Cançons de Carles d'Orleans" per a Cor a capella. 1909, Neix a Tambov (Rússia), el Compositor Ivan (Ivanovitx) DZERJINSKI. 1909, Henry (Kimball) HADLEY estrena a Mayence, l'Òpera "Safie".
10.	1909, Dionysios LAVRANGAS estrena a Atenes, l'Òpera "Didon". 1909, (Charles-) Camille SAINT-SAËNS estrena a Monte-Carlo, l'Òpera "La Fe".
12.	1909, Neix a Louisville, el Vibrafonista, Bateria, Pianista i Director de Jazz Lionel HAMPTON, conegut com 'Hamp'. 1909, Mor a Portland (Maine; EUA), l'Organista, Director d'Orquestra, Professor i Compositor Hermann KOTZSCHMAR.
13.	1909, Neix a Buenos Aires, la Compositora i Etnomusicòl·lega Isabel ARETZ de RAMÓN y RIVERA
14.	1609, Enterrament a Brescia, del Lutier Gasparo BERTOLOTTI, conegut com Gasparo de SALÒ.
16.	1909, Arthur (William) FOOTE estrena a Boston, la "Suite en Mi Major", Op. 63, per a Corda.
17.	1809, Mor a Erfurt, l'Organista i Compositor Johann Christian KITTEL.
19.	1909, Karol (Maciej) SZYMANOWSKI estrena a Varsòvia, la "Sonata per a Violí i Piano", Op. 9.
21.	1709, Marco Antonio ZIANI estrena a Viena, l'Òpera "Chilonida". 1809, Christoph Ernst Friedrich WEYSE estrena a Copenhaguen, l'Òpera "La Potion du sommeil". 1909, Neix a Schönbrunn, el Guitarrista Karl SCHEIT.
22.	1909, Mor a Munic, el Professor de Cant Julius HEY.
23.	1809, Neix a París, el Director d'Orquestra i Compositor Eugène-Prosper PRÉVOST. 1909, Milij (Alexeievitx) BALAKIREV estrena a St. Petersburg, la "Simfonia nº 2 en Re menor".
24.	1909, Neix a Varsòvia, el Compositor i Musicòleg Shlomo HOFMAN. 1909, Edoardo MASCHERONI estrena a Nàpols, l'Òpera "La Perugina".
25.	1909, Neix a Chrudim (Txecoslovàquia), el Compositor Jaroslav DOUBRAVA
26.	1809, Mor a Sandolf, prop de Heidesheim, l'Editor de música i Fundador de l'Empresa 'B. Schötts Söhne', Bernhard SCHOTT.
27.	1909, Mor a Meran, del Tirol, l'Empresari líric Heinrich CONRIED (cognom real: Cohn).
29.	1809, Mor a Berlín, la Soprano i Cantant d'Òpera Margarete (Louise) SCHICK, nascuda Hamel. 1909, Philip Greeley CLAPP estrena a Cambridge (Massachusets), amb l'Orquestra simfònica de Boston, el Poema simfònic "Norge" amb Piano obligat; ha estat la seva obra més popular.

Joan ÚBEDA i COMAS.

 

ELS  NOSTRES  CONCERTS

En el mes de març hem pogut oferir tres concerts. Aquí sols en parlarem de dos ja que el tercer es farà quan aquest butlletí estigui en premsa i el comentarem en el "Vibracions" del mes de maig.

El primer va portar per nom "La música russa de saló del segle XIX" i va estar a càrrec de la soprano Cristina Escolà, la mezzosoprano Marta Planella, i els barítons Guillermo Pires i Xavier Aguilar, acompanyats al piano per la molt bona amiga Olga Kharatinova , que va fer la meravellosa presentació de les diferents obres que es van interpretar.

Aquest tipus de cançons, que l'Olga ens porta any rere any, ens mostra la gran sensibilitat que els compositors russos han tingut sempre, amb una interiorització, dolcesa i dramatisme que arriba al més profund de l'ànima, i més si són interpretades com ho han estat en aquest concert. És molt difícil destacar algú en particular perquè tots van rebre un calorós aplaudiment per part d'un públic amatent i delitós de viure aquell moment.

La segona part del concert va comptar amb la inspirada actuació del violinista, el professor Heriberto Fonseca, que acompanyat per l'Olga Kharatinova va interpretar obres de Txaikovsky, Paganini i Beetoven, amb una actuació plena de virtuosisme i excel·lent interpretació.

El segon concert va tenir un caire totalment diferent ja que va estar dedicat a la música barroca. Els seus intèrprets van ser l'orquestra The Ripieno Consort, la soprano Mònica Muñoz, el tenor Jordi Aymerich i el baix Néstor Pindado, tots sota la direcció d'Àngel Villagrasa.

La temàtica d'aquest concert va ser la interpretació d'obres de Vivaldi i de Händel, del qual es van interpretar fragments de "El Messies" a la segona part del concert.

Aquests joves artistes es caracteritzen per la utilització d'instruments originals de l'època barroca i de la "clàssica" amb la voluntat d'aplicar en tot moment criteris històrics en la seva interpretació.

Una actuació a la qual el nostre públic no està gaire acostumat i de la qual va sortir força satisfet.

Jordi Gargallo

 

Després de la darrera Assemblea....

A l'hora dels "precs i preguntes" sorgeixen els comentaris més diversos i molt especialment, què és pot fer per tal d'ampliar, millorar, iniciar, etc. les activitats i les prestacions que des de l'Associació es donen a tota mena de persones que ho sol·liciten, ja siguin estudiants, professionals de la Música, estudiosos de la nostra història musical, curiosos per veure què caram guardem en aquests antics armaris en forma de partitures (algunes autògrafes i molt preuades), històries, biografies, articles, etc., que de manera acurada i constant s'han anat "emmagatzemant" durant més de 25 anys...

I com sempre ens plantejem COM OBTENIR ELS DINERS NECESSARIS...

Juntament amb els comentaris i diferents aclariments sobre còm sobrevivim (cosa que ni nosaltres mateixos entenem gaire; sort n'hi ha del "voluntarisme"!) han sorgit diferents idèes, algunes d'elles molt aprofitables i que, quan les haurem ben madurat, pensem posar-les en pràctica. Vegeu-les i, si cal suggeriu-ne més i milloreu-les:

- Cobrar a un preu simbòlic les fotocòpies que el consultor precisi.

- Igualment els enviaments que se'ns sol·liciten en alguns casos, sovint des de l'estranger...

- Invitar de manera convincent a fer-se socis de l'Associació a les persones que venen molt habitualment a fer consultes...

I naturalment i prèvia, informar de totes aquestes decisions a tots els que fan sovint ús dels nostres arxius i a tots els socis i simpatitzants (que ens agradaria que també fossin socis!).

Fa ja més de 3 anys que maldem per instal·lar com cal el "tresor" que representen els nostres arxius, dins d'armaris-llibreries tancades amb vidres per tal de poder veure'n el contingut... i la manca de capital ens en priva!. No pas poques vegades es constata el deteriorament d'algun exemplar per la manca d'espai, per la pols que es filtra per tot arreu... Tenim per classificar encara (i també per manca d'espai) 3 o 4 donacions prou interessants, fetes per familiars de músics (socis o no) que ja han mort... i tot això per manca d'elements que permetin adequar com cal l'interessant i valuós Arxiu de l'Associació.

I no cal dir còm agraïriem poder comptar amb un "arxiver professional" que intervingués i descarregués a en Jordi Gargallo - el nostre secretari - de la feinada que duu a terme fent els impossibles per saber on és cada cosa que se li sol·licita, per atendre a les hores més estranyes els visitants-consultors, fotocopiar el que se li demana, enviar on calgui les partitures o documents sol·licitats...

Sovint quan s'ha comentat el tema amb els corresponents departaments de les Universitats, ens han ofert els serveis d'algún becari... que no ha arribat mai... per ara!

I les institucions tot i les "subvencionetes" rebudes, de cap manera arriben a cobrir les moltes despeses que el funcionament de l'entitat origina, apart de dir-nos que la nostra sol·licitut "no encaixa amb el perfil de la subvenció"... Sort en tenim de les "vocacions"!

És per tot aixó que ens hem plantejat les solucions abans esmentades.

De moment aquest és el més important dels temes sorgits als "precs i preguntes" de la darrera Assemblea, que va tenir lloc el dia 28 de febrer.

Penseu-hi... i tot i no estar presents a l'acte, doneu-nos la vostra opinió; com que tot te un valor i el temps i moltes "coses" encara més, cal que li donem, no us sembla?.

I tot sigui per la Música!

Mª Teresa Giménez i Morell

 

ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS

CAPELLA DE LA IMMACULADA

ACCADEMIA DEGLI ANIMOSI

MARGA MINGOTE (soprano)

LAIA SAPERAS (traverso)

OLGA FERNÁNDEZ (viola da gamba)

ÀNGEL VILLAGRASA (clavicèmbal)

CENTRE SANT PERE APÒSTOL

Sant Pere més Alt, 25, Barcelona

Diumenge 5 d'abril de 2009 a les sis de la tarda

ENTRADA LLIURE

 

250 ANYS DE LA MORT DE GEORG FRIEDRICH HÄNDEL.

Aprofitant l'avinentesa de que el dia 14 d'aquest mes d'abril és el 250 aniversari de la mort de HÄNDEL, poso a continuació algunes dades potser poc conegudes de la seva vida i de la seva obra.

Nasqué a Hall (D), el 23 de febrer de 1685 i morí a Londres, el 14 d'abril de 1759. El seu pare era cirurgià, i estava al servei del príncep de Saxe-Magdeburg. Als 61 anys es casà en segones noces amb Dorothea Taust, i el nostre músic fou el segon fill del matrimoni. El pare volia que fos 'Home de lleis', però l'afició a la música li sorgí molt aviat, i per consells del duc Johann Adolf estudià orgue amb Friedrich Wilhelm Zachau, començant a composar 'Sonates en trio' i 'Motets' pels serveis religiosos.

L'any 1703 és contractat com a 'violino di ripieno' de l'Òpera de Hamburg, per Reinhard Keiser, i al mateix any marxà cap a Lübeck, amb Johann Mattheson, a estudiar orgue amb Dietrich Buxtehude, amb la finalitat d'obtenir, si era possible, la successió del càrrec que aleshores aquest tenia. El fet d'haver de casar-se amb la filla de Buxtehude si sortia elegit successor, va fer que tan Händel com Mattheson marxessin de Lübeck. [El mateix passaria l'any següent amb J. S. Bach].

La primera Òpera de Händel, "Almira", fou estrenada a Hamburg el 8 de gener de 1705, abans de fer vint anys. L'any 1706 fa un llarg viatge per Itàlia, anant a Florència, Roma, Nàpols i Venècia, estrenant obres a Roma i Nàpols, on conegué a Alessandro i Domenico Scarlatti, Benedetto Marcello i Arcangelo Corelli. Al retornar a Alemanya el 1710 és nomenat Mestre de Capella de l'elector de Hannover, i el mateix any fa un viatge a Anglaterra, estrenant a Londres l'Òpera "Rinaldo" de la que se'n feren quinze representacions.

Des d'aleshores començà un anar i tornar de Londres a Hannover, fins que en el 1714, quan l'elector de Hannover esdevingué rei d'Anglaterra, amb el nom de Jordi I, el tracte especial que el nou rei va voler tenir amb Händel, va fer que es quedés definitivament allà, pràcticament fins a la seva mort. L'activitat musical fou molt intensa, encara que no sempre fàcil i agradable; hi hagueren èxits, baralles, distincions favorables i acusacions de còpies d'altres músics. Amb tot, la reina el va recompensar amb una pensió de 200 lliures, que el rei li augmentà a 600 lliures quan el féu professor de les princeses Anna, Carolina i Amèlia.

Amb motiu d'una malaltia greu de la seva mare, l'any 1729 va anar a Halle a visitar-la, i allà es trobà amb el fill gran de Johann Sebastian Bach, Wilhelm Friedemann, però degut a l'estat en que ella es trobava no pogué acceptar la invitació que aquest li havia fet.

A l'any 1737 comença a patir atacs de 'gota', malaltia aleshores molt freqüent a Anglaterra, tenint com a conseqüència de la mateixa una paralització del costat dret, amb trastorns que influïren en les seves facultats mentals. El 1741 és invitat a anar a Irlanda, passant una temporada de nou mesos a Dublin, on es posà a treballar intensament en una obra, "El Messies", que estrenaria allà el 13 d'abril de 1742. Tardà sis dies per composar la primera part: "L'Anunciació"; nou dies per la segona: "La Passió"; i altres sis per la tercera: "Final", tot i que l'orquestració va suposar una mica més de feina. Signà la partitura acabada el 14 de setembre de 1741.

Els beneficis de la primera audició de "El Messies" es van destinar integrament als presoners i hospitalitzats irlandesos. En els diaris es demanava a les senyores que no anessin vestides amb mirinyac, amb la finalitat de poder comptar amb més places per a les persones caritatives que hi volguessin acudir, i així recollir més fons per ajudar als necessitats.

El retorn a Alemanya durà poc, degut a haver de limitar les seves activitats per problemes a la vista. Fou operat de cataractes sense massa èxit, ja que anà perdent la visió, arribant a quedar quasi cec del tot. Pràcticament la seva activitat es limità a assistir a l'execució d'obres seves, ajudat pel seu alumne John Christoph Smith, i l'última fou una interpretació de "El Messies" a Londres, el 6 d'abril de 1759.

Al cap de molt pocs dies es va posar malalt. El dia abans de la seva mort va dir: "M'agradaria morir avui, Divendres Sant", però la seva mort esdevingué l'endemà, el 14 d'abril, que aquell any era la vigília de la Pasqua, deixant una fortuna, segons els diaris, d'unes 20.000 lliures esterlines. Fou enterrat a l'Abadia de Westminster el dia 20, tal com ho havia demanat, amb la presència d'unes 3.000 persones, i sobre la seva tomba hi ha un monument de Roubillac.

Resumint les seves obres, direm que composà: 48 Òperes; 24 Oratoris; 2 Passions; 3 Serenades; 2 Odes; 23 obres religioses en anglès; 7 Motets llatins; 5 Cantates profanes dramàtiques; 22 Cantates per a 1 o 2 solistes i acompanyament; 70 Cantates per 1 solista i Baix continu; 37 Sonates per a Orquestra de Cambra; 41 Concerts per a Orquestra; 22 Duos i Trios amb Baix continu; 9 Àries; 2 llibres de peces per a Piano; un nombre desconegut d'Obertures, Simfonies i Marxes.

A la seva mort llegà la major part de manuscrits al seu deixeble Smith, i el fill d'aquest ho traspassà al rei Jordi III, essent finalment conservades al King's Music Library. Són: 32 volums d'Òperes; 21 d'Oratoris; 7 d'Odes i Serenades; 12 de música religiosa 11 de Cantates; i 5 de música instrumental. A la Collection Fritzwilliam de Cambridge hi ha també 7 volums d'esborranys d'obres diverses.

No voldria posar punt final, sense referir-me breument al seu estil, després de consultar diferents autors. S'ha volgut establir un paral·lelisme entre Händel i Johan Sebastian Bach, per la coincidència d'haver nascut el mateix any, amb menys d'un mes de diferència, i a uns cent-trenta quilòmetres de distància, però són totalment diferents. D'això, si per cas, ja en parlarem l'any que ve, al fer 325 anys del naixement d'ambdós.

Händel composà en major nombre, obres per a espectacles públics, obtenint l'admiració de la gent. No es va casar, vivint en companyia d'amics, amb un temperament molt proper a aïrar-se, i no suportant opinions contràries a les seves. La seva música és majestuosa en la forma i l'harmonia. El seu estil parla per si mateix, al fer palesa de manera sonora la bellesa de les seves obres.

Que tot plegat serveixi per a conèixer una mica més l'obra i la vida d'aquest gran músic de tots els temps, que fou Georg Friedrich HÄNDEL.

Joan ÚBEDA i COMAS.

 

ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS

AUDITORI CULLELL I FABRA

ORQUESTRA DE CAMBRA DE VIRTÈLIA

Direcció: FRANCESC LLONGUERES

Obres de: Cervalló, Lloren, Sabater, Albéniz, Turina, Txaikovsky i Pau Casals

CENTRE SANT PERE APÒSTOL

Sant Pere més Alt, 25, Barcelona

Dilluns 27 d'abril de 2009 a les vuit del vespre

ENTRADA LLIURE

 

JA HA SORTIT AL MERCAT EL CD "EL TIMBALER DEL BRUC"

En efecte, ja es pot adquirir aquest excel·lent treball de la sarsuela del mestre Agustí Cohí Grau, amb text d'en Pere Gili, que va ser estrenada el Nadal de 1964 al desaparegut teatre de l'Orfeó Gracienc.

Us recomanem ferventment que escolteu aquest enregistrament per la seva qualitat. Tant per la deliciosa música com per la interpretació de la Ruth Nabal, la Mireia Casas, el David Alegret, en Dalmau González, en Lluís Sintes, l'actor Manel Solàs, la Coral Sant Jordi amb el seu director Lluís Vila, l'Orquestra de l'Acadèmia del Gran Teatre del Liceu, el director Salvador Brotons. I també pel magnífic treball d'enregistrament de l'Albert Moraleda i de la producció artística de l'Antoni Parera Fons. No podem oblidar el gran treball d'organització de l'incansable Joan Casas, que ha perseguit i aconseguit l'objectiu desitjat sortejant tots els entrebancs que suposa un treball com aquest, especialment el d'aconseguir els diners necessaris.

El mestre Cohí pot estar molt satisfet ja que quan faltaven pocs dies per aparèixer al mercat aquest CD quan va veure com la seva obra tornava a ser representada dalt d'un escenari, fa pocs anys que va recórrer Catalunya dirigida per l'Helena Bayo. En aquesta ocasió va ser al Cercle Catòlic de Gràcia de la mà dels entusiastes Amics de la Sarsuela de Gràcia, encapçalats pels incombustibles germans Gràcia.

Al matí del dia 15 es va celebrar un acte molt emotiu ja que a la presentació d'aquesta representació van assistir alguns dels intèrprets de l'estrena com ara la Núria Gili (filla a més de l'autor del text d'aquesta obra), l'Àngel Seral i l'Antoni Lluch. Només van faltar a la cita els desapareguts Lina Richarte i Cristòfol Massana, que tot i la seva avançada edat recordaven fidelment l'excel·lent treball que van fer. L'acte va ser presentat per l'Enric Sunyol (Ràdio Gràcia) i en Josep Gràcia, president de la Federació Catalana de Teatre Líric.

A la tarda es va representar aquesta interessant obra amb les veus de l'Alba Ballús, Raül Fernández i en Pablo López, acompanyats per la parella còmica formada per la Isabel Valls i en Jaume Gómez. No podem oblidar l'actuació dels actors Jordi Costa, Paco Valls, Jordi Aguerri i Daniel Delis, que van interpretar diferents personatges, i l'aparició final de Jordi Doncos com el timbaler del Bruc; l'excel·lent treball del cor, preparat per Laia Jornet; el Cos de ball d'Isa Moren; el gran treball en la direcció musical d'en Lluís Cabal; la pianista Anna Crexells en el treball de preparació; i tot el personal intern que fa que l'obra sigui representada amb la dignitat que mereix, personal que sovint no es té en compte perquè no surt a escena però sense el qual no hi ha representació possible; i cal celebrar molt especialment l'inesgotable treball en la direcció general d'en Rafael Gràcia, fidel seguidor de la nissaga que tant ha fet i està fent pel manteniment del nostre Teatre Líric.

Cal felicitar a tots ells per la seva magnífica actuació.

Jordi Gargallo

 

S I N G U L A R I T A T S  d e l  M E S  D ' A B R I L  d e  2 0 0 9 .

1.	1784, W. A. MOZART fa un Concert benèfic al Burgtheater de Viena. 1934, Dimitri (Dmitrievitx) XOSTAKOVITX estrena a Moscou, la música d'escena "La Comèdia humana", Op. 37. 1984, Mor a Los Ángeles, assassinat pel seu pare, el Cantor de blues Marvin (Pente) GAYE.
2.	1884, Charles (François) GOUNOD estrena sense gaire èxit, la versió revisada de la seva Òpera "Sapho", tot i haver afegit un quart acte.
3.	1834, Robert SCHUMANN funda a Leipzig, la Revista "Neue Zeitschift für Musik" (Nova Revista de Música). 1959, Ferenc FARKAS estrena a Budapest, l'obra "Cantus Pannonicus", Cantata amb versos llatíns de l'arquebisbe hongarès del segle XV Janus Pannonius. 1959, Sven-Eric (Emanuel) JOHANSON estrena a Estocolm, la "Simfonia nº 4, Cant de la nit de la transfiguració" per a Cor a Capella.
4.	1284, Mor a Sevilla, el Rei, Poeta i Compositor ALFONS X el Savi. 1859, Daniel Decatur EMMETT estrena a Nova York, l'obra "Dixie", amb lletra i música seva, quina melodia esdevé molt popular durant la guerra civil americana, com a cant de lluita dels nordistes contra els sudistes.
5.	1934, (Edward) Benjamin BRITTEN estrena al Festival de la Societat internacional de música contemporània de Florència, l'obra "Fantasy Quartet" per a Oboè i Trio de Corda 1984, Paavo (Johannes) HEININEN estrena a Helsinki, l'obra "Le Tambour de soie", Concert per a Cantors, Instrumentistes, Paraules, Imatges i Moviments.
6.	1759, G. F. HÄNDEL fa la seva darrere aparició pública a Londres, amb motiu d'una interpretació de "El Messies", posant-se malalt després.
7.	1934, Neix a Granada, el Pianista, Compositor i Musicòleg Antonio RUIZ-PIPÓ.
8.	1784, Neix a Madrid, el Guitarrista i Compositor Dionisio AGUADO y GARCÍA.
9.	1909, (Achille) Claude DEBUSSY estrena a París, dirigint ell, l'obra "Tres Cançons de Carles d'Orleans" per a Cor sense acompanyament.
10.	1984, Jonathan LLOYD estrena a Londres, la "Missa" per a 6 Veus Solistes. 1984, Kaija SAARIAHO estrena a Helsinki, l'obra "Verbendunglen" per a Orquestra i Banda magnètica.
11.	1884, Vincent (Paul-Marie-Theodore) d'INDY estrena a París, la 3ª part de la Trilogia simfònica "Wallenstein": "La Mort de Wallenstein", Op. 12.
12.	1684, Mor a Cremona, el Factor de Violíns Niccolò AMATI. 1784, W. A. Mozart acaba a Viena, el "Concert per a Piano i Orquestra nº 1en Sol Major", (K. 453) 1959, Wolfgang FORTNER estrena a Hamburg, la Cantata "Chant de naissance" per a Soprano, Cor, Violí, Corda, Vent, Percussió i Arpa.
13.	1984, Mor a Guilford, de Connecticut, el Clavecinista, Clavicordista, Pianista, Musicòleg i Professor Ralph (Leonard) KIRKPATRICK.
14.	1609, Enterrament a Brescia de Gasparo BERTOLOTTI, conegut com Gasparo de SALÓ, Lutier. 1759, Mor a Londres, en la vetlla de Pasqua, a l'edat de 74 anys, G. F. HÄNDEL, deixant, segons els diaris, una fortuna de més de 20.000 lliures. 1934, Sergei (Sergeievitx) PROKOFIEV estrena a Moscou, l'obra per a Orquestra "Cant simfònic".
15.	1934, Edgard (Victor Achille Charles) VARESE estrena a Nova York, l'obra "Ecuatorial" per a Baix, interpretat per C. Boromeo, 4 Trompetes, 4 Trombons, Piano, Orgue, Percussió i Thereminovox, i dirigint Nicolas Slonimsky.
16.	1934, Krsto ODAK estrena a Zagreb, l'Òpera "Dorica danse". 1959, Norman DELLO JOIO estrena al New York City Opera, l'última versió de l'Òpera "The Triomph of St. Joan" basada en la història de Sta. Joanna d'Arc, i amb el mateix nom de la primera versió.
17.	11959, Mor a Berlín, la Soprano i Cantant d'Òpera Bàrbara KEMP.
18.	1959, Otto (Clarence) LUENING estrena a Nova York, l'obra "Fantasia" per a Quartet de Corda i Orquestra. 1984, George TSONTAKIS estrena a Nova York, l'obra "Quartet de Metall".
19.	1859, Mor a Dresden, de retorn cap a Praga, Kolarova SMETANA, esposa de Bedrich SMETANA. 1934, L'Organista Charles-Marie (-Jean-Albert) WIDOR, amb 90 anys, toca a l'Orgue de l'església de St. Sulpice de París, l'obra "Peça mística" que acabava de composar.
20.	1759, Es enterrat a l'Abadia de Westminster, per petició pròpia, el cadàver de Georg Friedrich HÄNDEL, en presència de més de 3.000 persones. 1984, Vincent (Ludwig) PERSICHETTI estrena a Filadèlfia, l'obra "Flower Songs" (Cantata nº 6) per a Cor mixte i Orquestra de Corda.
21.	1634, Mor a Pàdua, el Compositor Bartolomeo RATTI, conegut com 'El Moro'. 1784, W. A. MOZART acaba a Viena, la "Sonata per a Piano i Violí nº 40 en Si bemoll Major" (K. 454). 1984, Alfred UHL estrena a Múrcia, el "Concert per a 2 Oboès, 2 Corns i Corda".
23.	1734, Johann Adolf HASSE estrena a Dresden, l'Oratori "Il cantico de' tre fanciulli".
24.	1984, Mor a Malibu (Califòrnia), d'esclerosi lateral amiotròpica, el Pianista, Compositor i Arranjador Gordon JENKINS.
26.	1784, S'estrena a l'Òpera de París, l'Òpera "Les Danaïdes" posant com autor a Christoph Willibald GLUCK, encara que després d'algunes representacions fou reconegut com autor Antonio SALIERI. 1959, John CAGE estrena a Nova York, l'obra "Fontana Mix" amb 10 Diapositives en tres dimensions o més, i canviades en tots els sentits. 1984, Mor a Hollywood, de Florida, Count (nom real: William) BASIE, Pianista de Jazz i Cap de fila per la jazzificació del Big Band.
27.	1884, Mor a Marsella, la Ballarina Maria TAGLIONI, que fou la primera de ballar sobre les puntes dels peus. 1984, Charles (Benjamin) AMIRKHANIAN estrena a Los Ángeles, l'obra "The Real Perpetuum Mobile" amb motiu dels 90 anys de Nicolas Slonimsky. 1984, Gunther (Hugo) BECKER estrena a Witten, l'obra "Un poco giocoso" per a Tuba baixa i Conjunt instrumental.
29.	1934, Pietro Alessandro YON estrena a Nova York, l'Oratori "The Triomph of St. Patrick". 1984, M(artin) William KARLINS estrena a Appleton (Wisconsin), el Concert per a Cor i Orquestra "Catena III". 1984, George TTTSONTAKIS estrena a Nova York, el "Quartet de Corda nº 2, Emerson".
30.	1734, Mor a Cracòvia, el Compositor Grzegorz Gerwazy GORCZYCKI. 1934, Jacques (François Antoine) IBERT estrena a l'Òpera de París, el Ballet "Diana de Poitiers" creat per Ida Rubinstein, i dues "Suites" per a Orquestra. 1934, Igor (Feodorovitx) STRAVINSKI estrena a l'Òpera de París, el melodrama en 3 parts "Persephone" per a Recitant, Tenor, Cor i Orquestra, sobre un text d'André Gide. 1984, Mor a Pamplona, la Cantant, Professora de Cant, i Directora i Fundadora de l'Escola Superior de Cant de Madrid Lola RODRIGUEZ de ARAGÓN.

Joan ÚBEDA i COMAS.

 

DEFINITIU?....

Després de diferents ajornaments sembla ja definitiva la data del 20 d'abril a les set de la tarda a l'SGAE, Barcelona, per fer la presentació oficial del CD, editat per DISCMEDI, de la sarsuela del mestre Agustí Cohí Grau "El timbaler del Bruch".
Desitgem que sigui així.