Inici

 

 

 

EDITORIAL

Com ja vam anunciar en el butlletí del passar mes de gener Dismendi ha enregistrar la sarsuela del mestre Agustí Cohí Grau "El timbaler del Bruc", amb text de Pere Gili, amb un repartiment format per Ruth Nadal, Mireia Casas, David Alegret, Dalmau González, Lluís Sintes, amb la Coral Sant Jordi que dirigeix en Lluís Vila, i l'Orquestra de l'Acadèmia del Conservatori del Liceu, tots sota la direcció de Salvador Brotons. Si no hi ha res de nou està previs que, a finals d'aquest mes de març, és faci, al Centre Robert Gerard i l'SGAE, la roda de premsa de la presentació d'aquest enregistrament amb la presència de les autoritats i les entitats culturals del país. El dia 15, al migdia, al Cercle Catòlic de Gràcia hi haurà una recepció i presentació amb la participació dels intèrprets que van estrenar l'obra el 1964. Per la tarda, a dos quarts de sis de la tarda, es farà una representació de l'obra amb Alba Ballús, Isabel Valls, Raül Fernández, Pablo López i Jaume Gómez, dirigirà l'orquestra Lluís Cabal i es podran comprar CDs, a preu promocional.

 

LA  MÚSICA:  UNA  APROXIMACIÓ  A  LA  SEVA  EVOLUCIÓ.  16è any)

E L  B A R R O C  (1 0 1)

E L  B A R R O C  M U S I C A L  E S P A N Y O L  (6 1)

Tornem a emprendre la marxa.

467) Gaspar CUETO del CAMPO [o Sebastián Cueto]. (Toledo?, finals del segle XVI - Saragossa, 30-V-1635). Mestre de Capella. Molt poques coses es coneixen de la seva vida, i gairebé res de les obres que deuria composar. El primer problema ja sorgeix amb el nom. A les Actes Capitulars de la Catedral de Saragossa hi figura com a 'Sebastián Cueto' (o Queto), i aquí és l'únic lloc on es troba esmentat d'aquesta manera, havent causat això que alguns estudiosos, fixant-se només en les Actes saragossanes, hagin mantingut el seu nom com a 'Sebastián'. A la resta de la documentació que fa referència a ell amb els noms que hem posat al començar. Per les seves obres conservades, es té la certesa de que els seus noms eren Gaspar CUETO. En el seu temps, tingué un gran renom com a Compositor, i la prova d'això és que el Capítol de Saragossa, havent d'anar a la recerca d'un substitut de l'aleshores Mestre de Capella Francisco de SILOS, degut a la seva edat, entre els noms que s'havien proposat es decidiren per CUETO, tot i que moriria abans de fer dos anys del seu nomenament. Això havia tingut lloc el 26 de novembre de 1632, essent ell clergue de Toledo, i fou rebut el 17 de desembre següent. Diuen les Actes Capitulars "que tenga los infantes en su casa, y que no salgan a ninguna fiesta sin el maestro de capilla, y a los capiscoles que quedaran en el coro se les dé su parte". La seva mort es troba reflectida a les Actes Capitulars, quan la mare de CUETO envia un memorial al Capítol, demanant una ajuda econòmica, rebent ella "atendiendo a los buenos servicios del dicho maestro", i per la pobresa per la que ella passava li donaren "doscientos reales, la mitad para que se digan de Misas, por si el dicho maestro dejó de decir algunas de las que le tocaban por su ración". Segons la seva partida de defunció, morí al carrer de St. Llorenç, i fou enterrat a la Catedral (Difunts, llibre 3r., fol. 588). En el testament que féu davant el Notari Juan-Adriano-Cipriano de Escartín, el 27 de maig de 1635, demanava que es cobressin determinades quantitats al racionero Carrasco, de Sigüenza, i al secretari Juan González, de Toledo, que li devien a ell. Com a Compositor, a més d'altres obres que ja seguiran, comencem per un salm Dixit Dominus, de tercer to, a 12 veus, que s'havia conservat a la Biblioteca de Música de Joao IV de Portugal. Amb referència a altres obres, segons diuen els entesos, solen ser aquestes incompletes, o molt deteriorades, i no massa abundants. Són les següents obres: a) en llatí: l'Antífona Regina coeli laetare a 9 veus, i la Seqüència Veni Sancte Spiritus a 8 veus amb Baix continu; b) en castellà: hi ha tres Villancicos: Pastorcico del cielo niño mio, a 3 i 8 veus; Señores lleguen, i Ven, oh peregrino ven, els dos a 8 veus. En quan al seu estil, es pot dir que és un entremig de Renaixement i Barroc, amb records del primer estil, i amb intents de renovació com presentava l'aleshores recentment estrenat estil barroc.

468) Bernabé CUBEIRO ARIAS. (Mondoñedo [Lugo], ? - Lugo, 31-X-1684). D'aquest músic només es sap el que segueix. El 19 d'abril de 1668 fou nomenat Mestre de Capella de la Catedral de Mondoñedo, i que el 5 de desembre de 1672 guanyà les oposicions per a Mestre de Capella de Lugo. No hi ha referències d'obres seves.

469) Juan de CUENCA [Juan CANTERO]. (Conca, 1729, - El Escorial [Madrid], 6-II-1795). Teòric i Bibliotecari de El Escorial. Era fill de José Cantero i d'Ana Ibañez, tots ells fills de Conca. S'educà a l'escola dels Seises de la Catedral d'aquella ciutat, on aprengué a tocar diversos instruments. El 11 de desembre de 1748, als 19 anys, vestí l'hàbit de jerònim al Monestir de El Escorial, canviant el seu nom de Juan Cantero pel de Juan de Cuenca, com he posat al començar a parlar d'ell. Tot i que la seva major activitat era la d'especialista en treballs sobre el món grec i àrab, i fins fou nomenat membre de la Reial Acadèmia de la Història el 23 de maig de 1783, també sabia tocar diversos instruments. Per exemple, hi ha un text on diu al Comte de Campomanes, president del Consell Suprem de Castella, el dia 17 d'octubre de 1789, que: "La reyna... me hizo tocar un pasaje de flauta travesera y que le pusiese en un papel todos los instrumentos que he tocado; y quando vio que eren veynte, dixo que era imposible que hubiese hecho otra cosa en la vida". Segons consta, també fou professor de Música, i posà música a textos poètics per el futur rei Ferran VI, i també escriví dos llibres: Disertación sobre el canto eclesiástico, de 1784, en el que fa una reflexió, dient que era necessari que fossin únicament els clergues els qui cantessin els cants en les celebracions religioses, i no el poble, i l'altre llibre, que segons sembla no arribà a acabar, són unes Memorias de la Historia de la Música.

470) Juan de CUEVAS PAREJA. S. XVII. Mestre de Capella. Residint a Sevilla, fou contractat per a ocupar el càrrec de Mestre de Capella de la Catedral de Las Palmas de Gran Canaria, on es traslladà l'any 1651. La Inquisició de Canàries li incoà un procés quan es va saber que, essent casat i tenint un fill a Écija (Sevilla), es feia passar per prevere i cantava missa. Emperò, el procés no es va realitzar, encara que si fou expulsat de la Catedral l'any 1658, essent readmès l'any següent. Amb tot, a l'any 1661 va retornar a la Península. A la Catedral de Las Palmas es conserva d'ell, una Missa de 4º tono a 8 veus i acompanyament.

471) Andrés CUEVAS QUIRÓS. (+ Mondoñedo [Lugo], 6-IX-1740). Organista. Tenia el càrrec d'Organista a Ourense, quan fou cridat a Mondoñedo el setembre de 1721, amb motiu de la mort del primer Organista Alonso Benavente. Es mantingué en el càrrec fins a la seva mort, al cap de 21 anys, exercint totes les feines que li corresponien: interpretació; informe sobre els orgues; docència; membre del tribunal d'oposicions. Va donar una informació molt detallada sobre un aspirant a Mestre de Capella d'aquella Catedral, i degut a aquest informe fou rebut el recomanat com a Mestre de Capella. Quan era a Ourense, havia fet oposicions a Organista de Santiago de Compostela. També havia fet oposicions a Mestre de Capella d'Oviedo, que no ho aconseguí. Durant més d'un segle, es conservaren a Oviedo les obres que havia composat per aquelles oposicions: un Dixit Dominus i un Magnificat, els dos a 8 veus, i un Miserere, també a 8 veus amb Violíns. Tampoc hi ha obres seves a Mondoñedo.

Anirem seguint, ja que la llista es va ampliant.

Joan ÚBEDA i COMAS.

 

C E N T E N A R I S   D E L   M E S   D E   M A R Ç   D E   2 0 0 9 .

1.
 1909, Bela BARTOK fa a Budapest, la 1ª execució total de la "Suite nº 1", Op. 3.
1909, Neix a Basècles (B), el Compositor Richard DE GUIDE.
2.
 1909, Neix a Königburg, el Compositor i Viola Hanoch JACOBI.
3.
 1909, El Director d'Orquestra Bruno WALTER debuta a Londres, dirigint la 'Royal Philharmonic Society' d'aquella ciutat.
7.
 1809, Mor a Viena, Johann Georg ALBRECHTSBERGER, Organista, Compositor Musicòleg i Professor. Fou Mestre de Ludwig van Beethoven.
1909, André CAPLET estrena a París, l'obra "Le Masque de la mort rouge", segons Edgar Allan Poe, per a Arpa i Orquestra.
1909, Neix a Basilea, el Violinista i Professor Youri YANKELEVITX.
8.
 1709, Neix a Meerane (Saxònia), Christian Ernst FRIEDERICI, Constructor d'Instruments de teclat.
1909, Neix a Praga, de Nebraska, Anthony DONATO, Violinista, Director d'Orquestra, Professor i Compositor.
9.
 1609, Mor a Jaslowiec, el Director i Músic Michal GOMOLKA.
10.
 1909, Jan BLOCKX estrena a Nova York, l'Òpera en francès "La Princesse d'auberge".
1909, (Gervais-Bernard-) Gaston SALVAYRE estrena a París, l'Òpera "Solange".
14.
 1809, Joseph WEIEL estrena a Viena, el Singspiel "Die Schweizerfamilie".
1908, Georges ENESCU estrena a París, la "Simfonia concertant" per a Violoncel i Orquestra, Op. 8.
16.
 1909, Mor a Auburn, de Nova York, l'Organista Isaac Van Vleck FLAGER.
17.
 1909, Neix a Yogyakarta (Java), K. R. T . (Kanjeng Raden Tumengung), conegut com WASITODININGRAT, Compositor.
1909. Italo MONTEMEZZI estrena a Torí, l'Òpera "Hellera".
18.
 1909, Neix a Kragujevac (Sèrbia), el Compositor Ljubica MARIC.
19.
 1709, Johann Joseph FUX estrena al Hoftheater de Viena, l'Òpera "Il Messe di Marzo, consecrato a Marte".
1709, (Pietro) Alessandro (Gaspare) SCARLATTI estrena a Nàpols, l'Oratori "Il trionfo del valore".
1909, Neix a Split, de Croàcia, el Musicògraf Josip ANDREIS.
1909, Neix a Hamburg, El Director d'Orquestra, Professor i Compositor Frederic PACIUS.
21.
 1809, Jean-François LE SUEUR estrena a París, l'Òpera "La mort d'Adam".
22.
 1909, Mor a Ujpest, el Compositor Gyula ERKEL.
25.
 1909, Walter BRAUNFELS estrena a Stuttgart, l'Òpera "Peinzessin Brambilla".
1909, Mor a Madrid, el Compositor i Sarsuelista Ruperto CHAPÍ y LORENTE.
1909, Mor a València, el Compositor i Organista Josep Mª ÚBEDA y MONTES.
26.
 1809, Neix a San Sebastián, el Compositor i Mestre de Capella José Juan SANTESTEBAN.
1909, Mor a Nikolaiev, Nikolai ARKAS Compositor i Musicògraf.
1909, Neix a Glasgow, el Musicòleg Philip BATE.
1909, Karol (Maciej) SZYMANOWSKI estrena a Varsòvia, la "Simfonia nº 1", Op. 15.
27.
 1909, Rudolf RAIMANN estrena a Viena, l'Opereta "Paula macht alles".
29.
 1909, Neix a Budapest, el Director d'Orquestra Paul TIBOR.
31
 1809, Neix a Karlstorp (Suècia), Otto LINDBLAD, Director de Cors i Compositor.

Joan ÚBEDA i COMAS.

 

S I N G U L A R I T A T S   M U S I C A L S   del   M E S   de   M A R Ç   2 0 0 9 .

1.
 1734, Reinhard KEISER estrena a Hamburg, la seva última Òpera "Circe", en la que hi ha Àries d'altres Compositors.
2.
 1884, Bedrich SMETANA estrena a Praga, la Introducció i Polonesa de l'obra "El Carnaval de Praga".
3.
 1959, Henry (Dixon) COWELL estrena a Madràs (Índia), la "Simfonia nº 13, Madras Symphony" per a petita Orquestra i 3 Instruments indis.
4.
 1959, Klaus EGGE estrena a Louisville (Kentucky), la "Simfonia nº 3", que era una comanda que li havia fet l'Orquestra d'aquella ciutat.
5.
 1984, Mor a Roma, el Baríton i Cantant d'Òpera Tito GOBBI.
1904, Mor a Tòquio, amb més de 100 anys, el Musicòleg i Compositor Hisao TANABE.
6.
 1659, Bateig a Weimar de Salomon FRANCK, Poeta i Autor de textos de Cantates de J. S. Bach i de G. Ph. Telemann.
1984, John (Harris) HARBISON estrena a New Haven (Connecticut), el Ballet "Ulysses ' Raft" tret d'Homer.
7.
 1884, Anton BRUCKNER acaba el seu "Te Deum" i comença la "Simfonia nº 8".
8.
 1984, S'estrena a Berlín, com a obra pòstuma, dirigint R. Chailly, el Poema simfònic d'Arnold (Franz Walter) SCHÖNBERG "Frülings Tod", que havia composat l'any 1898.
9.
 1984, Mor a Aldeburgh, la Musicògrafa i Directora de Música militar Imogen (Clare) HOLST; era filla de Gustav Holst.
10.
 1884, Neix a Barcelona, la Soprano i Cantant d'Òpera Maria BARRIENTOS.
12.
 1934, Paul HINDEMITH estrena Berlín, dirigint Wilhelm FÜRTWANGLER, la Simfonia "Mathis des Maler", treta de l'Òpera del mateix nom, i que Goebels qualifica a l'autor de l'obra de 'bolxevic cultural'.
13.
 1734, G. F. HÄNDEL estrena al King's Theatre de Londres, l'Oratori "Il Parnasso in festa" amb la major part de la música treta de l'Oratori "Athalia", i en el que hi féu el rol masculí més important el Castrat contralt Giovanni CARESTINI.
1934, Primer Concert de l' 'Orquestra Nacional de França' a la Sala de l'antic Conservatori, dirigint Desiré-Emile INGHELBRECHT.
15.
 1784, W. A. MOZART acaba a Viena, el "Concert per a Piano i Orquestra nº 15 en Si bemoll Major" (K 450)
1959, Claude ARRIEU estrena a París, el sketch radiofònic "La Cabina telefònica".
16.
 1959, Benjamin BRITTEN estrena a Nova York, l'Òpera per a infants en un acte "El Diluvi".
17.
 1784, W. A. MOZART fa a Viena, el primer dels 'Concerts de Subscripció' amb motiu de ser dimecres de Quaresma.
1959, Mor a Lausana, el Compositor Raffaele d'ALESSANDRO el dia que complia 18 anys.
1984, Kirk NUROCH estrena a Nova York, l'obra "Sendings" per a 5 Instruments de Vent i 4 criatures [animals].
18.
 1784, Venanzio RAUZZINI estrena a Londres, l'Òpera "Alina, o sia La Regina di Golconda".
1934, Gustav HOLST estrena a la BBC de Londres, l'obra "Lyric Movement" per a Contralt i Orquestra de Cambra.
19.
 1784, W. A. MOZART fa un Concert a casa dels Esterhazy, a Viena.
1959, Henk BADINGS estrena a Hilversum, la "Simfonia nº 1" per a 16 Instruments Solistes.
20.
 1784, W. A. MOZART fa un Concert a casa dels Richter, a Viena.
1959, John VINCENT estrena a Filadèlfia, l'obra "Symphonic Poem after Descartes". És la seva obra més important, seguint la frase de descartes: 'Cogito ergo sum', que és suggerida pel ritme temàtic dels Timbals.
21.
 1784, W. A. MOZART fa un Concert en privat a Viena.
1959, El Baríton Cornell MACNEIL fa el rol de 'Rigoletto' de l'Òpera homònima de Giuseppe Verdi al Metropolitan Opera House de Nova York, on romangué com a membre permanent.
22.
 1784, W. A. MOZART acaba a Viena, el "Concert per a Piano i Orquestra nº 16 en Re Major" (K 451), i també fa un altre Concert a casa dels Esterhazy a Viena.
23.
 1884, S'estrena a Weimar, l'Òpera de (Paul) Felix WEINGARTNER, Edler von Münzberg, "Sakuntala", que havia composat no tenint encara 20 anys.
24.
 1784, W. A. MOZART fa el segon 'Concert de Subscripció' a Viena, per ser dimecres de Quaresma.
1859, Richard WAGNER se'n va del Palazzo Giustiniani de Venècia, després d'haver-hi residit sis anys i mig.
1984, Philip GLASS estrena a Stuttgart, l'Òpera "Akhaton", que tracta d'històries de l'antic Egipte, i està escrita en accadi antic, egipci i hebreu, amb una narració explicativa en anglès.
25.
 1959, John J(oseph) BECKER estrena a la Ràdio a París, la música d'escena "Magdalena i Judas" amb text de Raymond Bruckberger.
26.
 1859, El Pianista S(ebastian) B(ach) MILLS obté un gran èxit professional, quan tenint 21 anys fa de Solista amb la 'Philharmonic Society' de Nova York, en el "Concert per a Piano" de Robert Schumann.
27.
 1859, Neix a París, el Compositor i Professor (Paul Marie Theodore) Vincent D'INDY.
28.
 1859, Johannes BRAHMS estrena a Hamburg, dirigint Joseph JOACHIM, la versió per a petita Orquestra de la "Serenade nº 1 en Re Major", Op. 11.
1859, Richard WAGNER s'instal·la a Lucerna, on residirà sis mesos, i hi acabarà el 2n. i 3r. acte de l'Òpera "Tristà i Isolda".
1984, Mor a Sta. Mònica (Califòrnia) el Director d'Orquestra de música lleugera Carmen DRAGON [és un home]
30.
 1784, W. A. MOZART acaba a Viena, el "Quintet per a Piano i Instruments de Vent en Mi bemoll Major" (K 452).
31.
 1784, W. A. MOZART fa el darrer 'Concert de Subscripció' a Viena, al ser dimecres de Quaresma.

Joan ÚBEDA i COMAS.

 

ELS NOSTRES CONCERTS

El passat mes de febrer vam tenir l'actuació dels deixebles de guitarra del bon amic el professor Sergi Vicente. En aquesta ocasió els joves actuants van ser la M. José Aguilera, l'Esteve Bosch, la Patrícia García, l'Andrés Barber, la Míriam Paretas i l'Elena Rebollo.

Com ja ens té acostumats, els joves intèrprets que ens ofereix en Sergi van mostrar una bona disposició per l'instrument i un bon aprofitament de les classes rebudes. Els concerts van dirigits especialment a la formació d'aquests artistes per poder mostrar els seus graduals avenços, situació molt diferent de la què representa el propi estudi acadèmic, doncs aquí intervenen la responsabilitat davant del públic.

La Míriam Paretas i la Elena Robollo van finalitzar el concert amb una interpretació conjunta i ens van mostrar que estan en un estat molt avançat de la seva carrera de concertistes, per qualitat, geni i interpretació.

PER L'ALTRE COR CREMAT DE BARCELONA

Aquesta associació ja porta 15 anys que es va crear amb motiu de l'incendi del Gran Teatre del Liceu (31 de gener de 1994) concienciats amb la gent necessitada d'aquest districte per tal d'ajudar a reconstruir la vida d'aquells que malviuen al Raval, el barri que envolta el Liceu.

Amb aquest motiu es van dedicar a l'organització de concerts amb l'actuació voluntària dels artistes i amb la recollida de fons per ajudar a les entitats benèfiques d'aquest barri que tinguin com objectiu projectes de promoció, educació i habitatge de les famílies necessitades. El primer concert d'aquest any es va fer a la parròquia de Santa Maria del Remei, al barri de Les Corts i va estar a càrrec de LAUD'ARS, Orquestra de Llaüts i Guitarres, de Sant Joan Despí, dirigida per Manuel Gómez Llorente.

Aquest conjunt instrumental, fundat l'any 1983 i que acaba de celebrar el seu 25è aniversari, va mostrar la seva gran qualitat no solament de conjunció sinó interpretativa amb un repertori molt interessant que anava de compositors medievals; Gaspar Sanz, Glück, Sibelius, Klose, música espanyola de Garcia Lorca i Falla, obres de Gershwin, Gonçalves, Piazzolla, i J. Vicens i Juli, que comptaren amb la inestimable col·laboració de les cantants Mª Jesús Llorente i Susana Torregrosa.

Cal destacar la sobrietat i sensibilitat del seu director que, després d'haver format part d'aquesta orquestra com a llaüt contrabaix, va assumir la direcció l'any passat i en aquest concert ens va demostrar un excel·lent treball al front de l'orquestra.

UN LLIBRE INTERESSANT

El número 135 de la col·lecció "Gent Nostra" d'Infiesta Editor, està dedicat al director d'orquestra i musicògraf Antoni Ribera escrit de manera àgil i concreta per l'Eduard Blanxart i Pàmies que va poder construir el seu treball en bona part mercès a les converses mantingudes amb el propi personatge i que ha aconseguit un treball excel·lent.

Antoni Ribera ha estat un home molt important de la nostra música, l'únic que va tenir un contacte personal i molt directe amb la família Wagner, i això li va permetre ser un especialista en la música d'aquest geni que fou Richard Wagner.

El llibre és molt interessant doncs ens aporta un sens fi de dades personals d'aquest director que va rebre el reconeixement de molts dels teatres més importants d'Europa. Un personatge que, a més, fou membre important de l'Associació Wagneriana i que fou un dels principals i grans impulsors de donar a conèixer Wagner a Catalunya (sols al 1862 Josep Anselm Clavé, coetani de Wagner, havia donat una mostra de la seva música interpretant la "Marxa" i probablement el "Cor de peregrins" del "Tannhäuser"), especialment amb les traduccions al català de les obres del gran compositor alemany adequant el text a la partitura per tal de que poguessin ser cantades amb el nostre idioma.

El llibre ens aporta una important quantitat de fotografies que complementen de manera molt important tot el que es diu en el text.

Sols podem posar un defecte al llibre, probablement per les formes actuals d'impressió, una gran quantitat de síl·labes queden tallades al final de la línia el que dona una sensació desagradable a la seva lectura.

Un llibre molt recomanable.

ESMENA.....

Per una mala interpretació personal, doncs estava ben convençut d' haver-ho mencionat ja en un article quan li van anunciar els nomenaments, no vàrem parlar dels merescuts reconeixements que la Generalitat de Catalunya (Departament d' Educació) i l l'Ajuntament de Barcelona (Premi Catalunya d' Educació, Marta Mata i la Medalla d' Honor de la Ciutat) reconeixia al nostre bon amic i soci, Constantí Sotelo i Paradella .

Avui volem esmenar aquest oblit - no voluntari !- per diverses raons; en primer lloc pel fet de ser soci de la nostra Associació de ja fa molts anys, també perquè és un habitual als nostres concerts, i molt especialment per la tasca que porta des de fa molts anys en el camp de l'educació, per la seva dedicació com a director al cant coral, per la seva dedicació cultural al seu barri, i sobretot per la seva bonhomia i el seu amor a la música i la docència.

CONSTANTÍ, MOLTES FELICITATS, t'ho has guanyat i t'ho mereixes.



INAGURACIÓ DEL XX FESTIVAL DE GUITARRA DE BARCELONA

El proper 24 de març, a les nou de la nit, es celebrarà a l'Auditori, de Barcelona, un extraordinari concert amb la participació de l'Orquestra de Guitarres de Barcelona que dirigeix el professor Sergi Vicente. Aquest concert tindrà un convidat de luxe, el Mestre cubà LEO BROUWER, que dirigirà, en aquest concert, per primera vegada a Espanya les seves obres en la gira internacional que farà i en la que serà homenatjat pels seus 70 anys.

A la segona part del programa es podrà assistir a la fundació expressa en aquest acte de l'Orquestra de Guitarres de Catalunya formada per 200 instrumentistes de guitarra de tota Catalunya que, a més, tocaran de memòria sota la direcció d'en Sergi Vicente interpretant obres d'Albèniz, commemorant el centenari del seu naixement, i "El Amor Brujo" de Manuel de Falla amb dues ballarines i la cantaora flamenca Alba Guerrero.

Jordi Gargallo


ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS

AUDITORI CULLELL I FABRA

CENTRE SANT PERE APÒSTOL

Sant Pere més Alt, 25, Barcelona

MÚSICA RUSSA DE SALÓ DEL SECLE XIX

MARTA PLANELLA, CRISTINA ESCOLÀ,
GUILLERMO PIRES, XAVIER AGUILAR

OLGA KHARITONINA
Piano

HERIBERTO FONSECA
violí

Dilluns 2 de març de 2009 a les vuit del vespre

***********

MÚSICA BARROCA

ORQUESTRA

THE RIPIENO CONSORT

Mònica Muñoz (soprano)
Jordi Aymerich (tenor), Néstor Pindado (baix)

Direcció: ÀNGEL VILLAGRASA

Obres de: Vivaldi i Händel

Dilluns 16 de març de 2009 a dos quarts de nou del vespre

*********

MÚSICA CORAL S'AUTORS DEL SEGLE XX

MAGISTER ARTE
de la PASTORAL UNIVERSITÀRIA

Direcció: MANUEL CABERO i JORDI GURI

Diumenge 29 de març de 2009 a dos quarts de set de la tarda

**********

ELS CONCERTS DE "MAS I MAS"

Per primera vegada he assistit a un dels concerts que quasi diàriament "Mas i Mas" programen en aquesta petitíssima saleta de concerts del carrer Marià Cubí i la veritat és que la experiència ha sigut francament positiva. He anat a escoltar per tercera vegada l'excel·lent duet Kalina Macuta (violí) i Daniel Blanch (piano), per l'al·licient que per a mi representa una programació a base de músics catalans - i entre ells, alguna obra del que fou el meu mestre d' harmonia i de repertori pianístic - en Josep Barberà i Humbert, per qui sento encara una gran admiració i afecte.

No sé si altres instruments no seran idonis per a les dimensions de la sala,, però francament el piano i el violí d' aquests joves intèrprets, va trobar-hi l'àmbit adient... i la interpretació va ser realment acurada, ben treballada i amb moments francament virtuosístics... La delicadesa del "Moment musical" de Barberà, la solemnitat de l' "Escena religiosa" de Ganados, el "barroquisme" - que no pas d' estil! - del P. Massana, els "Jocs" , la deliciosa "Lullaby" de J. Mª Ruera i
X. Montsalvatge respectivament i el final vibrant de la "Dansa Catalana" de J. Altisent, varen permetre , ben segur, "descobrir" si no autors, facetes d'aquests mestres catalans que potser es tenen massa oblidats en les programacions dels nostres artistes i directors...

Com a cloenda, almenys per a mi, va ser la "descoberta" d' un parell d'obres de Joaquim Nin-Castellanos; un parell de Danses que, inevitablement, em van reportar a les Siete canciones populares españolas... Per tant una "descoberta" relativa: qui va ser primer, l'ou o la gallina?

Mª Teresa Giménez i Morell

 

MANUEL GUZMÁN: ARTÍFEX DE L'ACTUAL ESCOLANIA DE MONTSERRAT

Al llarg dels segles, l'Escolania de Montserrat ha comptat amb bons intèrprets, compositors i pedagogs. D'ençà del mestre Joan March hi ha tot un estol de Mestres de Capella notables i una influència de la seva activitat musical que s'estén arreu del país, una influència que es basa, sobretot, en la important tasca pedagògica duta a terme des de l'Escolania. Joan Cererols, Benet Soler, Anselm Viola, Narcís Casanovas, Joan Martí, Josep Vinyals, Benet Brell…, són personalitats destacades de la tradició musical del nostre país. I la influència de Montserrat s'estén a través de l'activitat d'altres músics que s'hi van formar tot i que van desplegar la seva vida professional en altres indrets de Catalunya i d'Europa, per exemple Joan Castellví, Ferran Sor i Benvingut Socias per citar tres casos ben separats en el temps.

Enguany s'acompleixen els 100 anys de la mort de Manuel Guzmán, un Mestre de Capella que havia nascut l'any 1846 i que, després de la desfeta de l'exclaustració de l'any 1835, va restaurar l'antiga Escolania del monestir i li va donar l'impuls que l'ha portat fins als nostres dies.

Guzmán, nascut al País Valencià, va desenvolupar el càrrec d'organista a Salamanca i el de Mestre de Capella a Ávila, Valladolid i València, Va prendre l'hàbit benedictí i l'any 1888 s'incorporà al Monestir de Montserrat, en el qual va ser nomenat mestre de l'escolania. Guzmán va estudiar als antics mestres de l'escolania i va ser el principal valedor de la restitució de l'obra de compositor Joan Baptista Comes.

Va ser un aferrin defensor del cant gregorià i va escriure i editar diverses composicions musicals. Podem ben dir, doncs, que Guzmán es va encarregar de refundar l'activitat de l'escolania (la qual havia sobreviscut de manera precària al llarg de tot el segle XIX després de les conseqüències de la Guerra del Francès) i de nodrir-la d'un extens repertori que abraçava des dels autors clàssics i els contemporanis. I en aquesta tasca comptà amb l'ajuda d'altres monjos estretament vinculats a l'activitat de l'escolania com el pare Emilià Planes i Romeu.

El fet de voler recuperar la música religiosa dels clàssics i del Renaixement i l'interès pel Cant gregorià denoten molt bé la mentalitat romàntica del segle XIX en el terreny de la música sacra i de les seves grans escoles europees. Una sensibilitat que canviaria de dalt a baix amb el Motu Propio de Pius X just quan Guzmán estava a les acaballes de la seva vida.

D'entre les seves peces se sol destacar la "Salve". Com a compositor la seva producció és d'una qualitat desigual. La seva obra és vasta i va interpretar-se arreu del país. Mostra d'això la trobem en la recent recepció dels fons musicals de Josep Rossell Artigas (1891- 1969) a l'Arxiu Musical de VINSEUM (Vilafranca del Penedès), en els quals un dels autors de música religiosa i litúrgica que hi havia representat era en Guzmán. Avui, en aquest arxiu, s'hi conserven tres orbes del pare Guzmán: dos "Panis Angelicus" (referències: 78/107A i 1271/1928A) i una "Missa" a tres veus (referència: 1329/2000A).

Joan Cuscó i Clarasó