Associació Musical de Mestres Directors

EDITORIAL

Sembla que la música seguirà sent la germaneta pobre de la música. Almenys no s'entén que en el recentment creat Consell de les Arts i de la Cultura no se l'hagi tingut en compte.
D'aquest tema trobareu informació en aquest butlletí en el manifest que va fer la Unió de Músics de Catalunya com a portaveu de moltes entitats, com també el va fer el Consell Català de la Música.
Ja hem iniciat un nou any i esperem, i desitgem, que estigui ple d'actuacions musicals, i que siguin elles les que mostrin un cop més que la música és ART i és CULTURA, especialment quan està feta amb qualitat i d'això no en pot dubtar ningú. Per la nostra part seguirem reclamant que es tinguin més en compte, en les programacions de concerts els nostres creadors, tan passats com pressents, i els nostres intèrprets, i pensem recordar tant els més modestos com els que aconseguiren més nom, com poden ser Albéniz, Tàrrega, Lambert, Guzman, Blanca Selva, o Pérez Moya per posar sols uns petits exemples de músics que en aquest 2009 compleixen algun aniversari significatiu.

LA MÚSICA: UNA APROXIMACIÓ A LA SEVA EVOLUCIÓ. (Any 15 è)

E L B A R R O C (100)

E L B A R R O C E S P A N Y O L (60)

Al començar aquesta tramesa haig de dir que, per circumstàncies ni volgudes ni buscades, en l'anterior em vaig avançar parlant de músics als que no corresponia aquell lloc, deixant enrere el que ara segueixen. Demano excuses.

443) Agustín de CONTRERAS. (Poveda [Conca], s. XVII - Córdoba, s. XVIII). Mestre de Capella. Era prevere, i exercí el seu càrrec a la Catedral de Córdoba, succeïnt a Pacheco Montion el 21 de juny de 1706, mantenint-se en el càrrec fins a la seva jubilació. A la mort de Pacheco, el Capítol catedralici va anar a la recerca d'un successor, formant-se una llista de nou possibles seleccionats dels que s'havia d'analitzar alguna obra.
Al cap de gairebé dos mesos de la mort del titular anterior es decidiren per Agustín de CONTRERAS, que residia a Madrid, i 'era un sujeto de grande habilidad y destreza, y que podía ser experimentado por el tiempo que al Cabildo pareciese, dándole un salario competente'. La determinació del Capítol de que exercís de manera provisional, sense la capellania de Sta. Inés, havia de durar fins que no fos comprovada 'su habilidad y costumbres, como se reconoce su suficiencia y destreza por las obras que ha enviado'. Durant el temps de prova li foren assignats 600 ducats.
La seva arribada a Córdoba fou el 27 d'octubre de 1706, 'a causa de la turbación que en Madrid hubo con la entrada de los enemigos y no haber pasado para esta ciudad y la enfermedad que ha padezido'. [Val la pena dir que era aquesta 'turbación': corresponia a la 'Guerra de Successió' d'Espanya, i que va durar de 1702 a 1714]. Va demanar la jubilació el 16 de desembre de 1751, essent-li acceptada 'por su ancianidad, graves accidentes y muchos años de servicio en este empleo' el 22 del mateix mes i any, mantenint la capellania de Sta.Inés. La resolució del Capítol fou deguda als anys que tenia, la impossibilitat de cuidar-se de la Capella de música per la seva manca de forces que anava augmentant. No es coneix la data exacta de la seva mort, encara que hi ha indicis de que fou a finals del mes de desembre de 1754.
Va sobresortir en la policoralitat, com es pot comprovar en algunes de les seves obres conservades a l'Arxiu de la Catedral de Córdoba, i de les que parlarem més avall. Aquestes composicions foren escrites tan en l'antiga notació com en la més recent d'aleshores, i amb anotacions molt valuoses. Per exemple: en un 'Miserere' a cinc Cors, indica la situació de cadascun d'ells repartits entre el Cor, les cadires del Presbiteri i l'Altar Major. Aquesta manera de distribuir els Cors també es troba en altres tres 'Miserere' que són a set Cors, i tenen aquesta distribució: a la trona, al faristol de les lectures, a l'Altar, a la Capella major, a les cadires altres i a les cadires baixes. En quan als instruments, hi van sortint els que de mica en mica havien anat apareixent: Violins i Flautes en els 'Miserere' datats entre 1725 i 1739, que són a cinc i quatre Cors; i Violins, Oboès i Flautes en dos 'Miserere' de quatre Cors de 1750.
Parlem ara d'una qüestió molt debatuda aleshores sobre l'acceptació del Tritó Fa - Si bemoll. CONTRERAS hi estava en contra, junt amb altres músics, per que, com deia ell, destruïa l'essència del quart to gregorià. Al contrari, reafirmant la validesa d'aquest interval Fa - Si bemoll, Francisco Hortador, sotsxantre de la Catedral de Cartagena va escriure l'any 1717 la següent obra: "Defensa apologética y diálogo musical respondiendo a algunas objeciones que han hecho maestros y sochantres contra la especie 'Diatheseron' que se halla formada en los intervalos Fefaut grave a los Bfabmi agudo, en la segunda antiphona del rezo nuevo del señor San Joseph, que comienza 'Missus est...". Com que la discussió fou molt intensa, el 4 d'octubre de 1735 el nostre músic va respondre a una carta de Francesc VALLS (v. nº 73) que defensava, i intentava resoldre els problemes sorgits de la consonància o dissonància de la quarta. En el fons, es noten les dificultats que encara hi havia per a acceptar l'entrada del tiple en la 'Missa Scala Aretina' de VALLS. CONTRERAS, amb una posició retrògrada i conservadora, no tan sols no accepta la teoria de VALLS, si no que es posa en contra d'acceptar la quarta consonant, ni tampoc l'ús de la sèptima a no ser en les parts dèbils del compàs, sense cap fonament argumental per a defensar-se davant d'en VALLS. En canvi, aquest darrer demostra una posició més progressista de cara a un nou desenvolupament de la música cap a finals del segle XVIII.
He deixat per ara el parlar amb més detall de les obres de CONTRERAS que es conserven, i que són en total 98, distribuïdes en vuit grups: MISSES: un total de 11: 1 a 5 Cors; 1 a 4 Cors; 1 a 3 Cors; 1 a 12 veus; 1 a 9 veus; 4 a 8 veus; 1 a 6 veus; i 1 a 4 veus. CÀNTICS: Magnificat: un total de 8: 1 a 10 veus; 2 a 9 veus; 1 a 5 veus; 1 a 4 veus; 2 a 3 veus; 1 Magnificat de batalla (sense indicació de veus); i 1 'Nunc dimittis' a 3 veus. LAMENTACIONS: un total de 4: 1 a 4 Cors; 1 a 3 veus; i 2 sense concretar; MOTETS: un total de 5: 1 a 12 veus; 1 a 10 veus; 2 a 8 veus; i 1 a 6 veus. SALMS: un total de 55 salms, repartits d'aquesta manera: 1 a 13 veus en dos Cors; 1 a 2 Cors; 1 a 15 veus; 1 a 14 veus; 6 a 12 veus; 2 a 10 veus; 3 a 9 veus; 7 a 8 veus; 7 a 7 veus; 4 a 6 veus; 13 a 5 veus; 7 a 4 veus; 1 a 3 veus; i 1 a 2 veus. VILLANCICOS A LA CONCEPCIÓN: 5 a 4 veus. VILLANCICOS AL SANTÍSIMO: 8 a 4 veus. LLETANIA: 1 sense concretar el nombre de veus. Aquestes han estat les referències que he trobat d'aquest Compositor per a molts desconegut.

444) Ambrosio de CONTRERAS. S. XVII. Organista de la Col·legiata d'Olivares (Sevilla). Pertanyia a una família de músics. Fou nomenat per dit càrrec l'any 1675, i en el mateix any deixà el càrrec, i no se'n sap res més. Tenia un germà, Andrés, que fou músic de la Catedral de Sevilla.

445) Mateo de CÓRDOBA. (+ Madrid, 8-I-1658). Violer. Des del 1643 reparava violins, guitarres i arpes per la casa reial. El 6 de desembre de 1651 rebé el nomenament de Violer de la reina, sense cobrar cap sou, però si cobrant les obres que composava, i amb el privilegi, a més, de posar les armes reials a la porta de casa seva, essent-li renovat aquest títol l'any 1654.

446) Maria [Amarilis] CÓRDOBA y de la VEGA. (+ Madrid, 1678). Cantant. Fou admirada i molt ben valorada per Francisco de Quevedo. Cantava amb una molt bona veu, i un gust extraordinari. En el seu moment, Juan CARAMUEL de LOBKOWITZ (1606-1682) en la seva obra 'Rythmica' diu d'ella que 'recitaba, tañia, bailaba, y en fin, no hacía cosa que no mereciera públicos aplausos y alabanzas', i després aquest text seria citat per Felip Pedrell i Mons. Higini Anglès. Es casà amb l'actor Andrés de la VEGA, deixant les seves activitats escèniques l'any 1648.

Com altres vegades, d'algun Compositor hi ha moltes dades, i d'altres en canvi molt poques, però així tenim notícia d'autors desconeguts. Continuarem.

Joan ÚBEDA i COMAS.

C E N T E N A R I S del M E S de F E B R E R de 2 0 0 9 .

1.	1. 1909, Alexandre (Nikolaievitx) SCRIABINE estrena a Sant Petersburg, l'obra "El Poema de l'èxtasi".
3.	1709, Giovanni BONONCINI estrena Viena, l'Òpera "Abdolonimo". 1809, Neix a Hamburg, (Jacob Ludwig) Fèlix MENDELSSOHN-BARTHOLDY, Compositor, Pianista i Director d'Orquestra. 1909, Franco ALFANO estrena a Gènova, l'Òpera "Il Principe Zilah". 1909, Mor a Munic, l'Organista, Professor i Compositor Johann Georg HERZOG. 1909, Serguei (Nikiforovitx) VASSILENKO estrena a Moscou, l'obra per a Orquestra *"Hircus nocturnus"*.
4.	1909, Mor a Wooleys (Irlanda), el Compositor de música lleugera James Lyman MOLLOY.
5.	1909, Neix a Lodz (Polònia), el Compositor i Operista Grazyna BACEWICZ. 1909, Mor a Schmalkalden, el Pianista i Professor Konrad KÜHNER.
6.	1709, Antonio LOTTI estrena a Venècia, l'Òpera "Il comando non inteso et ubbidito". 1809, Mor a Rabat, el Teòric i Compositor Francesco AZZOPARDI. 1909, Neix a Skierniewice (Polònia), el Compositor Israel CITKOWITZ. 1909, La Soprano Marcella SEMBRICH (noms reals: Prakseda Marcelina Kochanska) fa el seu comiat líric al Metropolitan Opera House de Nova York.
8.	1709, Mor a Bolonya, el Violinista, Professor i Compositor Giuseppe TORELLI. 1909, Mor a Zakopane (Galàcia), el Compositor Mieczyslaw KARLOWICZ. 1909, Mor a Londres, l'Organista, Professor i Compositor Edouard SILAS.
9.	1709, Neix a Matera, el Compositor Egidio (Romualdo) DUNI. 1909, Isaac ALBÉNIZ estrena a la *'Societé Nationale'* de París, el quart quadern d' *'Iberia': 'El Albaicín', 'El Polo'* i *'Lavapiés'. 1909, Neix a Brooklyn, el Violoncel·lista Artie BERNSTEIN. 1909, Neix a Blumenthal, prop de Bremen, el Compositor i Professor Harald GENZMER. 1909, Neix a Marco de Canaveses, prop de Lisboa, la Cantant de Varietés i Actriu Carmen MIRANDA* (noms reals: Maria do Carmo Miranda da Cunha). 1909, Jean NOUGUÉS estrena a Niça, l'Òpera espectacular "Quo Vadis", amb text de H. Cain, tret del cèlebre conte de Sienkiewicz, amb gran èxit.
10.	1909, Neix a Baltimore, el Bateria i Director d'Orquestra de Jazz (William Henry) WEBB, conegut com 'Chick'.
11.	1909, Neix a París, la Pianista Lélia GOUSSEAU. 1909, Carl (August) NIELSEN estrena a Copenhaguen, una Cantata en commemoració del dia 11 de febrer de 1659. 1909, Mor a Madrid, Federico OLMEDA de SAN JOSÉ, Organista, Musicòleg i Compositor. 1909, Ludomir ROZYCKI estrena a Lemberg, l'Òpera "Boleslaw le hardi". 1909, Mor a Berlín, el Director d'Orquestra i Compositor Hermann THADEWALDT.
12.	1709, Antonio LOTTI estrena a Venècia, el Scherzo comico pastorale "La Ninfa Apollo" en col·laboració amb F. Gasparini. 1909, Ignacy (Jan) PADEREWSKI estrena amb l'Orquestra Simfònica de Boston, la "Simfonia en Si menor". 1909, Mor a Brunswick, el Violinista, Director d'Orquestra i Compositor August SCHULZ.
13.	1909, Raoul GUNSBOURG estrena a Montecarlo, l'Òpera "Le Vieil Aigle" amb text del conte de Maximo Gorki; ell havia composat la melodia i l'acompanyament de Piano, i l'havia orquestrat L. Jehin, obtenint un gran èxit. 1909, Neix a Basilea, la Clavecinista Antoinette VISCHER.
16.	1709, Bateig de Charles AVISON a Newcastle-upon-Tyne (GB), Organista i Compositor.
17.	1709, Neix a Dijon, Charles de BROSSES, Magistrat i Erudit musical 1809, Neix a París, el Pianista i Compositor Adolphe-Clair LE CARPENTIER.
19.	1909, Arnold (Franz Walter) SCHÖNBERG acaba a Viena, l'obra "3 Klavierstücke" per a Piano, *Op. 11, nº 1*, en la que estrena el que en el futur serà l'absència de referències a la tonalitat.
20.	1909, Neix a Debrecen (Hongria) el Tenor i Cantant d'Òpera Lorenzo ALVARY. 1909, Louis (François Marie) AUBERT estrena a París, el cicle de melodies "Crepuscles de tardor". 1909, Mor a París, el Compositor Frederic (Michel) TOULMOUCHE.
21.	1909, El Director d'Orquestra Arturo TOSCANINI dirigeix al Metropolitan Opera House de Nova York, el "Requiem" de Giuseppe Verdi.
22.	1909, El Director d'Orquestra Sir Thomas BEECHAM fa a Londres el primer Concert amb la "Beecham Symphony Orchestra" que ell havia creat, dirigint l'obra de Ralph VAUGHAN WILLIAMS *'Impressions* *simfòniques'* 1909, Neix a Gènova, el Compositor Angelo Francesco LAVAGNINO.
23.	1809, Sir Henry Rowley BISHOP estrena al Drury Land de Londres, l'Òpera "The Circassian Bride".
24.	1709, En aquest dia és votada la destitució d'Antonio VIVALDI a l'Ospedale della Pietà de Venècia, com a responsable de la música en aquella centre 1909, Ruperto CHAPÍ y LORENTE estrena a Madrid, la Sarsuela "Margarita la Tornera". 1909, El Baix Leon RAINS debuta al Metropolitan Opera House de Nova York, fent el rol de *'Hagen'* de l'Òpera de Richard Wagner "El crepuscle dels déus".
26.	1809, Mor a Saragossa, el Padre GARCÍA (Francisco Javier GARCÍA FAJER) conegut a Roma com *'Lo* *Spagnoletto', Compositor. 1909, Joseph Gustav MRACZEK* estrena a Brünn, l'Òpera "Der Traum".
27.	1909, Neix a Nijni-Novgorod, el Compositor Boris MOKROUSOV. 1909, Edgar (Pierre Joseph) TINEL estrena a Brussel·les, l'Òpera "Katharina".
28.	1609, Mor a Innsbruck, l'Organista i Compositor Paul SARTORIUS (cognom real: Schneider).

Joan ÚBEDA i COMAS.

SINGULARITATS MUSICALS DEL MES DE FEBRER DE 2009.

1.	1884, Felix (Josef) MOTTI estrena a Karlsruhe, la reorquestració que ha fet de l'Òpera de Peter CORNELIUS "Le Barbier de Bagdad".
2.	1959, Mor d'accident d'aviació, al sortir d'un Concert a Clear Lake, el músic de Rock Buddy HOLLY, encara que els seus noms reals eren Charles Hardin Holley.
4.	1959, Bohuslav (Jan) MARTINU estrena a Louisville, la Suite simfònica "Estampes".
5-	1534, Neix a Florència, Giovanni de'BARDI, Comte del Vernio, Protector de les arts i la música, i Compositor; amb la seva ajuda va intervenir en la creació de la primera Òpera "Euridice". 1959, Mor a Nova York, el Musicòleg Curt SACHS.
6.	1959, Francis (Jean Marcel) POULENC estrena a l'Òpera-Còmica de París, l'obra "La Veu humana", monodrama en un acte per a Soprano i Orquestra, amb text de Jean Cocteau.
7.	1759, Pierre-Alexandre MONSIGNY estrena al Theatre de la Foire Saint-Germain, l'Òpera "Les Aveux indiscrets"; era la seva 1ª Òpera de les 17 que en composà.
8.	1934, Virgil (Garnett) THOMSON estrena a Hartford (Connecticut), l'Òpera *"Four Saints in Three Actes"*, amb la protecció de la 'Societat dels amics i enemics de la música moderna'.
9.	1784, W. A. MOZART acaba a Viena, el "Concert per a Piano i Orquestra nº 14 en Mi bemoll Major" (K. 449), i comença a fer un catàleg temàtic de les seves obres, que continuà fins a la seva mort.
10.	1934, Howard (Harold) HANSON estrena al Metropolitan Opera House de Nova York, dirigint Tullio SERAFINI, l'Òpera "The Maypole of Merry Mount", amb text de Nathaniel Hawthorne.
11.	1759, Niccolò JOMMELLI estrena a Stuttgart, l'Òpera "Nitteti".
13.	1959, Bohuslav (Jan) MARTINU estrena a Boston, l'obra per a Orquestra "Les Paràboles".
14.	1934, Neix a Marsens, de Suïssa, el Director d'Orquestra Michel (Jules) CORBOZ
15.	1884, Piotr Ilitch TXAIKOVSKI estrena a Moscou, l'Òpera "Mazeppa". 1959, El Violinista israelià Itzhak PERLMAN actua per primera vegada a la TV, només amb tretze anys.
16.	1884, Piotr Ilitch TXAIKOVSKI estrena a Moscou, la "Suite nº 2", Op. 53. 1934, Nicolai BEREZOWSKI estrena a Boston, amb l'Orquestra Simfònica d'aquella ciutat dirigida per Koussevitzky, la "Simfonia nº 2".
17.	1859, Giuseppe VERDI estrena al Teatro Apollo de Roma, dues obres: l'Òpera "Gustave III", que és una versió esterilitzada des del punt de vista polític, sobre l'assassinat del rei Gustau III de Suècia l'any 1792, traslladant l'acció a Massachusets on el personatge esdevé governador amb el nom de 'Riccardo de Boston'; i també el melodrama "Un ballo in maschera", malgrat els problemes amb la censura degut al llibret escrit pel poeta Antonio Soma. 1959, André JOLIVET estrena a París, el "Concerto pour Percussion".
18.	1934, Fundació a París, de l' 'Orquestra Nacional de França'.
19.	1734, J. S. BACH estrena la *Cantata 205a "Blast Larmen"* (música perduda).
20.	1859, (Charles-) Camille SAINT-SAËNS estrena a Leipzig, la "Simfonia nº 2 en La menor".
21.	1984, Sergei (Mikhailovitx) SLONIMSKI estrena a Leningrado, l'obra "Strophes de Dhammapada" per a Soprano, Arpa i Percussió, treta d'una epopèia budista clàssica.
23.	1934, (Edward) Benjamin BRITTEN estrena a la BBC de Londres, les Variacions corals "Ha nascut un infant". 1934, Karel HABA estrena a Praga, l'Òpera "Janosik", i fou la primera Òpera dedicada a un personatge històric txec.
25.	1884, Neix a París, Marguerite d'HARCOURT, nascuda BECLARD, Transcriptora de Cants tradicionals i Compositora.
26.	1784, F. J. HAYDN estrena a Esterhazy, el drama heroic "Armida". 1859, Mor a Viena, Ferdinand (Lukas) SCHUBERT, Professor i Compositor. Era el germà gran de Franz SCHUBERT.
27.	El Director d'Orquestra Sergiu CELIBIDACHE fa el debut americà dirigint l'Orquestra d'Estudiants del 'Curtis Institute of Music' de Filadèlfia, al Carnegie Hall de Nova York.
28.	1884, Mor a Kurland (Rússia) Valentina BIANCHI, Soprano i Cantant d'Òpera; la seva tessitura anava del greu de Contralt a l'agut de Soprano. 1959, Ljubica MARIC estrena a Belgrad, l'obra per a Orquestra "Musika Oktoika nº 1" basada en melodies antigues de Sèrbia.

Joan ÚBEDA i COMAS.

ELS NOSTRES CONCERTS

El mes de desembre vam tenir l'actuació del Cor Madrigalistes de Catalunya. Aquesta coral amb més de 50 anys d'antiguitat va ser fundada pel recordat i amic Josep Mª Castelló que la va situar en un lloc privilegiat del cant coral a Catalunya i també en les seves visites artístiques a diverses ciutats d'Europa corroborant l'amistat que ell tenia amb diverses entitats i directors d'arreu de les nostres fronteres. No hem d'oblidar la gran tasca que ell va portar sent un dels principals dinamitzadors de les antigues Jornades Internacionals de Cant Coral, així com el seu treball al Festival de Cantonigros i les seves freqüents participacions com a jurat en concursos de cant coral per Espanya i arreu d'Europa.

A la seva mort el va succeir durant forces anys en Pere Miquel Xiberta que seguí la seva labor artística enfront dels Madrigalistes i, recentment, la direcció a passat a mans de l'Àngel Villagrasa.

En l'actuació d'aquest mes de desembre ens van oferir un variat repertori, moltes d'elles acompanyades per clavicèmbal, amb el que el director ens va obsequiar amb tres obres de J.S. Bach , per seguir després en la segona part del concert amb obres d'arrel nadalenca. Concert entranyable i molt apreciat pel públic assistent que va tancant les festes de Nadal i que ens va omplir de goig i de pau.

Jordi Gargallo

ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS

RECORDANT A LA CONCERTISTA DE GUITARRA

ROSA LLORET

DEIXEBLES DE GUITARRA DEL PROFESSOR

SERGI VICENTE

M. JOSÉ AGUILERA, ESTEVE BOSCH, PATRICIA GARCÍA, ANDRÉS BARBER,

MIRIAM PARETAS, ELENA REBOLLO

CENTRE SANT PERE APÒSTOL

Sant Pere més Alt, 25, Barcelona

dilluns 2 de febrer de 2009 a les vuit del vespre

ENTRADA LLIURE

REVISTA VIBRACIONS

A l'atenció del Sr. Director.

Benvolgut Sr. Director:

Havent rebut i llegit el Butlletí Informatiu núm. 170, corresponent al mes de gener de 2.009, de la seva Revista, m'he decidit a adreçar-li aquestes línies per manifestar la meva satisfacció per la noticia publicada en l'esmentat Butlletí, anunciant la gravació en Cd de la Sarsuela "Timbaler del Bruc" del mestre Agustí Cohí Grau.

La satisfacció es triple. Per un costat, ja era hora que el Teatre Líric Català rebés una excel·lent noticia com aquesta, dins de la situació general d'indolència, dominada, segons sembla, per la por (o pànic) de les Companyies teatrals, (o dels seus Directors), de representar obres de teatre líric català (a excepció, naturalment, de la "Cançó d'Amor i de Guerra"). Com vostè ja sap, Sr. Director, jo en soc testimoni directe d'aquesta situació, perquè, després d'haver estrenat, fa un parell d'anys, la meva obra de Teatre Líric "Romança sota la Lluna" (amb un èxit més que engrescador i el Teatre "La Faràndula" de Sabadell ben ple), ningú s'ha atrevit a tornar-la a posar en escena, excepte un parell de representacions fragmentàries, a Sabadell mateix.

Per un altre costat, és una gran satisfacció que, un cop més, es reconegui la gran vàlua i transcendència de l'obra i de la persona del mestre Agustí Colí Grau, persona dedicada en cos i ànima a la música i al seu entorn, desenvolupant la seva tasca dins la música catalana, en temps gens fàcils i, fins a 1.975, sota un règim polític (el franquisme) que, de cap manera, afavoria aquest tipus d'esforços. En aquest moment, en que s'intenta demostrar un cert reconeixement pels compositors catalans actuals, la gravació del "Timbaler del Bruc", encara que un xic tardana, no deixa d'ésser un grat reconeixement pel mestre Cohí, totalment merescut.

Per últim, la satisfacció de que en la gravació hagin intervingut Entitats de tan prestigi com l'Orquestra de l'Acadèmia del Conservatori del Liceu i la Coral Sant Jordi, i els professionals que esmenta la seva Revista. Mereix una referència específica el mestre Salvador Brotons, persona que ha estat i està molt vinculada a la meva ciutat de Sabadell, com a Director de l'Orquestra Simfònica del Vallés, perquè no tots els Directors Musicals estan disposats a arriscar pel Teatre Líric Català.

En fi, Sr. Director, tot plegat és una gran noticia, que de ben segur no passarà desapercebuda en els bons ambients musicals del nostre país. Per la meva part, estic esperant la publicació del Cd per adquirir-ne el meu exemplar.

Salutacions, Lluís Melo i Valls
Sabadell, a 20 de gener de 2.009

FERRAN VIA i FREIXAS
Un pianista internacional

Ara fa 125 neixia a Vilafranca del Penedès, i en el si d'una de les famílies destacades de la burgesia, un dels pianistes més importants de la Catalunya contemporània: Ferran Via. El dia 3 de març de l'any 1884 l'advocat i historiador Ramon Freixas i Miret (el seu avi) el va inscriure al Registre Civil. Ferran havia nascut el dia 29 de febrer a la casa que els seus pares tenien a la Rambla de Nostra Senyora número 21. El seu pare, Joan Via i Raventós era un vilafranquí que es dedicava al comerç i la seva mare era Francesca Freixas i Martorell. Va ser el segon de tres germans. La seva germana gran era Maria Via Freixas i el seu germà petit va ser Francesc Via Freixas.
Via és un clar exponent d'una música culta catalana oberta als aires de renovació proposats per Wagner i que es despleguen sota l'impuls d'una burgesia consolidada i que tenia el seu punt de mira en el que passava a París.

Estudis amb Granados
Ferran Via va començar els estudis musicals a Vilafranca de la mà de Ferran Prats i, sobretot, de Paquita Prats. Després passà a Barcelona on estudià diversos anys al costat d'Enric Granados qui, segons algunes veus: "le consideró como su discípulo predilecto". L'any 1908 va anar a París on es perfeccionà amb Eduard Risler, pianista alemany afincat a París i concertista de renom especialista en Beethoven.
L'any 1911 va presentar-se de manera oficial i oficiosa al públic de París amb tres concerts dedicats a Beethoven, Cèsar Franck i Saint Saëns, dels quals interpretà obres per a piano i orquestra a la sala Erard. Acte seguit va inciciar concerts arreu de França i en altres indrets d'Eruopa. I l'any 1914 va entrar a formar part del grup instrumental "Concerts Rouge" amb el qual va fer 60 concerts a l'Exposició Internacional de Lió (en els quals va fer un repàs exhaustiu de la història de la música).
En l'etapa barcelonina Via començà a triomfar com a representant de la renova escola pianística catalana iniciada per Pere Tintorer, Joan Baptista Pujol i Domènec Mas i Serracant, la qual culmina amb Granados i l'Acadèmia Granados-Marshall, en la qual va treballar Via. I és que Via, després d'estudiar a l'acadèmia de Granados hi va exercir com a professor.

Wagner i Barcelona
És en aquesta època quan es vincula a l'Associació Wagneriana de Barcelona, de la qual n'era (conjuntament amb Enric Granados, Felip Pedrell, Isaac Albéniz, Joaquim Pena i Antoni Ribera) soci fundador des del 1901.
Des del començament del segle XX Via era un puntal del Modernisme barceloní, i si l'any 1903 moria el seu avi Ramon Freixas (representant de la intel·lectualitat amarada pel moviment de la Renaixença), l'any 1904 Ferran Via concert al Centre de la Unión de Vilafranca amb Marià Perelló al violí, l'any 1909 (just quan acabava de triomfar al Palau de la Música de Barcelona) va actuar a la Societat la Principal de Vilafranca amb un concert en què el van acompanyar diversos professors del Liceu i de Barcelona (Josep Munner, Fèlix González, Josep Navarro, Dionís March i Pere Bosch) i amb la col·laboració del músic local Francesc de Paula Bové. En aquest concert Via va interpretar en solitari obres de: Grieg, Saint Saëns, Mendelssohn, Schubert i Granados i d'autors clàssics com Bach i Mozart.
Aquests primers anys del segle XX Via va fer diversos concerts a la seva vila natal, las quals hi hem d'afegir els l'any 1906 amb el violinista Mateu Crickboom al Centro de la Unión i el de l'any 1925, amb aquest mateix violinista, que va organitzar l'Associació de Música de Vilafranca al Casino Unió Comercial.

Professor a França
A principis d ela dècada del 1920 Ferran Via ja el trobem a Lió, i posteriorment va passar a París. L'any 1929 va fer un concert al Centre Comarcal Lleidetà de Barcelona, en el qual fou presentat pel compositor Jaume Pahissa. D'aquest concert a Barcelona Pere Grases en va escriure: "és un vilafranquí completament aclimatat a l'ambient parisenc. És una aportació a l'afluència vers la ciutat tentacular, que Vilafranca cedeix a l'Art. El cas de Via suggereix la reflexió de l'exportació que Vilafranca realitza en el camp intel·lectual -en molta proporció dintre el català".
De fet, després de l'Exposició Internacional de Lió, va ser nomenat director de l'Ecole d'Art d'aquesta ciutat francesa. I en els reconeixements de la seva tasca cal destacar que va rebre la creu de Cavaller de la Legió d'Honor del Govern Francès i que, per haver-se dedicat a difondre i interpretar als autors de la seva terra a França, el Govern Espanyol li va concedir la Creu de "Comendador de la Orden del Mérito Civil".

Col·laborador a la Revista Musical Catalana
Una altra de les activitats de Via que sovint ha quedat amagada és la de col·laborador a les pàgines de la Revista Musical Catalana. Aquesta faceta ens mostra un Via que parla de música i del que per e a ell és la música. I aquestes reflexions, fetes a partir de llibres o de concerts que comenta, són molt interessants.
En aquest sentit, podem destacar l'article sobre el llibre que Maurice Boucher havia publicat a París sobre Debussy, el qual es va publicar al número 328 d'abril del 1931. En aquest text Via defensa que la música és l'art que alimenta la sensibilitat i cal comprendre com aquesta sensibilitat s'estableix i canvia al llarg dels anys i cap on camina. Per això, de l'obra de Bouchier en destaca que és una biografia que no cerca l'erudició sinó "parlar-nos de la vida interior, fer-nos reviure l'esperit d'una època, deixant de costat els detalls materials de cada jorn". A Via li interessa la vida que viu dins la música, el seu "per què" filosòfic o estètic. Per això diu que el músic, sovint absorbit per la feina feixuga, llarga i pacient, però necessària, de la tècnica si vol ser un bon intèrpret no ha de perdre de vista la comprensió "l'esperit de l'època" en què cada obra ha estat escrita i la "vida interior" de cada obra.

Joan Cuscó i Clarasó

LA MÚSICA FINS QUAN SERÀ MENYSTINGUDA?

El dia 15 de gener es va presentar / fet públic el MANIFEST DE LA UNIÓ DE MÚSICS DE CATALUNYA, per a manifestar el seu desencís, perplexitat i total desacord en la decisió de no incorporar cap representant del món de la Música, al Consell Nacional de les Arts i la Cultura.

A la presentació hem comptat amb la presència de:
Portaveus que van llegir el Manifest:
Antoni Mas, president de la Unió de Músics de Catalunya
Max Sunyer, vice-president de la Unió de Músics de Catalunya i president de la Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya

L'objectiu de la roda de premsa va estat el de presentar a la societat civil mitjançant els mitjans de comunicació convocats, el manifest sobre el Consell Nacional de les Arts i la Cultura que la Unió de Músics de Catalunya ha consensuat entre els seus integrants, els quals comprenen més de 3.500 músics de Catalunya. Des de la Unió de Músics de Catalunya es vol manifestar es seu desencís, perplexitat i total desacord en la decisió de no incorporar cap representant del món de la Música, al Consell Nacional de les Arts i la Cultura.

EL MANIFEST:

Des de la Federació UNIÓ DE MUSICS DE CATALUNYA, manifestem:
El nostre desencís, la nostra perplexitat i el nostre total desacord amb la nul·la presència de la música en el futur òrgan rector del Consell Nacional de les Arts i la Cultura. Un Consell que era l'esperança per millorar la situació del sector i perquè els recursos destinats a la creació fossin administrats pels representants de l'àmbit social de la cultura, fora de possibles intrusismes i/o maniqueismes polítics.
Acceptem la validesa i el perfil d'excel·lència de tots els nominats, però, tot i respectant la decisió del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, no la compartim. Un cop més, el sector de la música ha estat exclòs del instrument decisori de la cultura del nostre país; una altra oportunitat històrica perduda?
Creiem fermament necessària i legítima la presència d'un representant de l'àmbit musical al llistat dels nominats, de la mateixa manera que hi estan representats els altres sectors, seguint l'exemple dels Arts Councils que s'han pres com a referència a l'hora de constituir el Consell.
No es tracta d'una qüestió de quotes, sinó de sanejar un dèficit inacceptable pel futur de la nostra cultura i del país, ja que el Plenari del Consell de les Arts, a hores d'ara, no comptarà amb cap membre que tingui un coneixement mínim del sector musical, fet que considerem rotundament discriminador i inadmissible.
Barcelona, a 15 de gener de 2009

L'organització sindical UNIÓ DE MÚSICS DE CATALUNYA, UMC, és una federació d'entitats representatives dels músics professionals de Catalunya. Actualment hi estan federades: Associació Catalana d'Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC), Associació de Músics de Tarragona (AMT), Col·lectiu de Compositors de Tarragona (MIKROKOSMOS), Associació de Músics i Animadors Professionals d'Espectacles Infantils (AMAPEI), Associació Professional de Músics de Catalunya MUSICAT, Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya (AMJM) i Associació de Músics i Intèrprets en Llengua Catalana (AMICS).
Es va constituir formalment el febrer de 2003, tot i que les entitats fundadores ja portaven uns quants anys realitzant accions conjuntes. Els socis de la UMC són les entitats, no els músics individualment, ja que és una organització que respecta i dóna suport a les diferents associacions de músics professionals que ja existeixen en el territori català. Actualment aglutina més de 3.500 músics que són socis de les entitats federades a la UMC.
La federació UNIÓ DE MÚSICS DE CATALUNYA està present a la Junta Directiva del Consell Català de la Música, al Consejo Estatal de las Artes Escénicas y de la Música, i a la Comisión Sectorial de las Músicas Populares del Ministerio de Cultura de España, i al Comité Federal de la Red de Organizaciones de Autores e Intérpretes de Música (ROAIM).

Els objectius principals de la UMC:
Defensar els drets professionals i socials dels músics.
Coordinar les diferents entitats representatives de músics professionals de Catalunya i donar suport i potenciar la cooperació entre les entitats federades
Fer-se càrrec de la política sindical i de la gestió professional comuna a totes les associacions, per tal que aquestes puguin dedicar-se plenament a les seves funcions específiques

Activitats i campanyes en marxa:
Campanya per la regularització laboral
Campanya per la música en viu
Campanya Ballem en Català
Campanya per un conveni col·lectiu del professorat

Més informació a:
Judith Sunyer Federació Unió de Músics de Catalunya
Plaça de Víctor Balaguer, 5, 2n. 08003 Barcelona
Tf. 932 684 637 * Mòv. 658 477 938 Fax 935 111 754
umc@uniodemusics.org myspace.com/uniodemusics