Inici

 

 

 

EDITORIAL

Encetem l'any desitjant-vos molta sort i molta feina , així com molta salut per fer-la. Potser a raó de fer-nos pesats alguna vegada aconseguirem el nostre objectiu de cada any, que no és un altre que concienciar a entitats tant CATALANES com LA CAIXA de que nosaltres també tenim grans músics i que han composat obres importants. Ens referim, com d'altres vegades, al "Messies" participatiu. No excloent que va ser una gran idea quan es va iniciar i que tants bons resultats publicitaris està obtenint per la resta de la Península, ja fora hora de que aquí, a casa nostre, on ja porta prous anys utilitzant-se, es dones pas a obres com "El Pessebre", "La Nit de Nadal", i un llarg etc., amb la qual cosa faria conèixer tant als que hi participen cantant, com al públic que va a escoltar-ho l'opció d'enriquir-se musicalment i, a la vegada, FER PAÍS, que no estaria pas malament per variar., i per què no, incentivar també obres de nova creació que enriquirien més encara el nostre valuós arxiu musical català.

 

LA  MÚSICA:  UNA  APROXIMACIÓ  A  LA  SEVA  EVOLUCIÓ. (16è any)

E L  B A R R O C (99)

E L  B A R R O C   M U S I C A L   E S P A N Y O L (59)

Com de costum, anem seguint amb més noms.

434) Juan COUTO. S. XVII. L'única cita que tenim d'aquest músic és per mitjà del Compositor i Musicòleg Baltasar Saldoni, que en la seva obra Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músico españoles, parla de Juan COUTO dient que era un músic aficionat, nascut a Pontevedra pels volts de 1618, i que havia publicat un llibre titulat Música instrumental: disertación sobre el giro que ha de tomar la música en los siglos venideros. D'aquesta obra no se'n coneix actualment l'existència en cap lloc.

435) Antonio de COZAR. Ss. XVII-XVIII. Mestre de Capella. Segons consta en les Actes Capitulars de la Catedral de Baeza (Jaén), el nostre músic havia exercit de Mestre dels 'Seises' en els anys 1698 i 1700, al no haver acomplert aquesta obligació el Mestre de Capella d'aleshores Mateo Nuñez, i és des de 1709, fins almenys el 1722, que COZAR fou el Mestre de Capella de dita Catedral. D'ell es conserven, a aquella Catedral dues obres: 'Hymnus Scti. Jacobi' i 'Ad Vesperas' a 4 veus.

436) Joan CREIXELL s. XVII. Mestre de Capella. Només he trobat que fou Mestre de Capella de Torroella de Montgrí, sense més dades, i que el 31 de juliol de 1652 fou un dels examinadors, a la Catedral de Girona, en les oposicions de Francesc Anglasell per a ocupar el càrrec de Mestre de Capella d'aquella Catedral.

437) Felip CRESPO. València,? - Madrid, 21-XII-1789. Instrumentista de Vent-Metall. Va estar casat amb Antonia Canamaño. El 23 d'abril de 1749 fou nomenat 'Primer Clarín', o Trompeta, de la Capella Reial, anant a Madrid des de Toledo on residia. Hi ha documentació que dóna testimoni del seu gran virtuosisme, i de la gran fama que tenia com a intèrpret, fins arribar a dir d'ell que era una de las habilidades singulares en el clarín que hay en Europa. En altres llocs també es diu que tocava la Trompa, como autoridad sobre la posibilidad de tocar en las Trompas el diapasón compuesto de doce semitonos. És cap a finals dels anys 1750 quan comença a tenir problemes de salut i de diners, fins arribar a cobrar la seva esposa una part del seu sou, i la resta, que arribà a ésser de dues terceres parts, es reservà pels seus deutors. Com a Compositor hi ha una única referència, i és el pagament que va rebre de unas Tocatas que le mandó hacer S. A. Real para la Trompa marina, i que anaven incloses en les despeses de butxaca de l'Infant Gabriel de l'any 1775.

438) Julián CRESPO. S. XVIII. Organista i Teòric. Tan sols es sap que fou un hàbil Organista, i que havia nascut a Betanzos a la primera meitat del segle. Va escriure un Tratado de canto llano i un Método de Órgano.

439) Pedro CRESPO LÓPEZ. Morí a Segòvia, el 3-VI-1628. Organista. El Capítol de la Catedral de El Burgo de Osma li donà el càrrec d'Organista d'aquella Catedral el 19 de maig de 1617. Era el resultat d'unes proves que li havia fet el Mestre de Capella Juan de la Bermeja, encara que el Capítol ja havia rebut el vist-i-plau de l'Organista de la Catedral de Sigüenza Alonso Hernández, com a resultat de l'entrevista que aquest fet al nostre músic, i que al saber que havia estat alumne de CLAVIJO (v. nº 6), el va recomanar. La presa de possessió fou el 22 de juny de 1617. Amb tot, el 12 d'octubre de 1619 des de Segòvia es van emetre edictes per a proveir el càrrec d'Organista aleshores vacant a allà. Aquesta feina estava dotada amb 400 ducats, i con silla alta en el Coro, antigüedad, y si viene a Maitines, que se dicen a media noche los gana, y suelen valer setecientos y más reales. S'apuntaren a les oposicions el nostre músic CRESPO LÓPEZ, Francisco de PERAZA, Organista de Toledo, i Juan de SOTO, veí de Covarrubias, però de fet l'únic que s'hi presentà fou CRESPO LÓPEZ, que fou examinat per Juan de la Bermeja el 22 de novembre de 1619. El tribunal emeté un Certificat a favor de CRESPO el 27 de novembre, i el 7 de desembre s'acomiadà de El Burgo de Osma, demanant-li el Capítol la recomanació d'un altre Organista per a ocupar el seu lloc. CRESPO va romandre a Segòvia durant nou anys.

440) Rafel CREST. S. XVII. Organista. Es desconeix el seu lloc de naixement. Amb tot es sap que fou Organista del Convent de St. Agustí de Barcelona. Es conserven d'ell dos Versos de I Tono para salmodia, trobats a la Catedral d'Astorga, i un Tiento de VIII Tono para la mano derecha, a la Biblioteca de Catalunya, Ms. 729, foli 45.

441) Martín de CRUCELAEGUI. Elgoibar (Guipúscoa), 17-II-1737 - ???. Mestre de Capella. Fou frare franciscà, i en el 1767 ja era Mestre de Capella del Convent de St. Francesc de Bilbao. Com a missioner, arribà a San Fernando de Mèxic el 29 de maig de 1770. A més de missioner, mantingué relacions amb el seu país, i en el 1784 el nomenaren membre de la 'Real Sociedad Bascongada de Amigos del País' amb el títol de 'Professor Músic', premiant així el seu zel pels avenços d'aquella Societat a ultramar. També va figurar com a Organista del Col·legi Apostòlic de Mèxic.

442) Anton CRUCH. Canfranc (Osca), s. XVII. Organista. Va tenir aquest càrrec a la Col·legiata de Daroca, des del 1619, any en que fou contractat. En aquesta acta es manifesta la seva condició de sacerdot, i també totes les obligacions del seu càrrec: celebrar cinc misses setmanals; assistir al Cor a totes les hores, diürnes i nocturnes; assistir a les processons; tocar l'Orgue sempre que el Capítol celebri els oficis, i a les misses d'alba; i ensenyar als infants. Amb totes aquests clàusules tenia el dret al títol de 'racioner'. Emperò, per raons desconegudes, l'any 1624 el seu càrrec fou ocupat per l'Organista A. Ximeno.

Anirem seguint amb més noms a la propera tramesa.

Joan ÚBEDA i COMAS.

 

CENTENARIS  DEL  MES  DE  GENER  DE  2009.

2.
 1809, Neix a Berlín, el Professor, Musicògraf i Compositor Friedrich Wilhelm JÄHNS.
1909, Bela BARTOK fa a Berlín la primera execució del segon Moviment de la "Suite nº 2", Op. 4, 'Scherzo', per a petita Orquestra.
3.
 1909, Neix a Copenhaguen, el Pianista i Humorista Victor BORGE, encara que els seus noms reals eren: Borge Rosenbaum
4.
 1809, Neix a Coupvray (F), l'Organista cec Louis BRAILLE, que fou l'Inventor de l'escriptura per punts, i que l'aplicà a la notació musical.
9.
 1909, Maurice RAVEL estrena a París, la Suite per a Piano "Gaspard de la nuit".
10.
 1909, Neix a Moravska (Txecoslovàquia), el Compositor Rudolf KUBIN.
11.
 1909, Neix a Saint-Gallen, el Compositor Gunnar (Johnsen) BERG.
12.
 1909, Neix a Muskogee, d'Oklahoma, el Pianista de Jazz, Cantor de Blues i Director d'Orquestra de Jazz Jay MC SHANN, conegut com 'Hootie'.
13.
 1909, Henry FEVRIER estrena a l'Òpera de París, l'Òpera "Monna Vanna" amb text de Maeterlinck, i en la que el Baríton-Baix Vanni MARCOUX hi fa el rol de 'Colonna'.
14.
 1809, Daniil KACHINE estrena a Moscou, l'Òpera "La Belle Olga".
1909, El Tenor Alois BURGSTALLER fa per darrere vegada el rol de 'Siegmund' de l'Òpera "La Walkiria" de Richard Wagner, al Metropolitan Opera House de Nova York.
1909, Mor a Schaerbeck, prop de Brussel·les, l'Acústic Charles MEERENS.
15.
 1909, Neix a Madrid, el Compositor Enrique CASAL CHAPÍ; era nét de Ruperto Chapí.
1909, Neix a Chicago, el Bateria de Jazz Gene KRUPA.
1909, Mor a Lavandou, prop de Hyères, el Compositor (Louis-Etienne) Ernest REYER, encara que el cognom real era Rey.
1909, Neix a Nova York, el Compositor i Professor Elie SIEGMEISTER.
18.
 1909, Mor a Viena, el Violoncel·lista Robert HAUSMANN.
1909, Mor a Manila (Filipines), el Compositor John (William) HAUSSERMANN.
19.
 1909, Neix a Offenbach-sur-Main, el Baríton-Baix Hans HOTTER.
1909, Francesco SANTOLIQUIDO estrena a Nuremberg, dirigint ell, l'obra per a Orquestra "Crepusculo sul mare".
20
 1809, Neix a Lanciego (Àlava), el Compositor de melodies Sebastián de IRADIER.
1809, Neix a Schloss Solitude, prop de Stuttgart, l'eclesiàstic i Musicòleg Eduard Emil KOCH.
1909, Mor a Torroella de Montgrí, el Compositor, Director de Cobla i de Cors, i Fundador de la 'Cobla Els Montgrins ' Pere RIGAU i POCH 'Barretó'.
22.
 1709, Bateig a Hörschlag (A), del Violinista, Teòric i Compositor Joseph RIEPEL.
23
 1909, Neix a Londres, el Compositor (Robert) Norman FULTON.
24.
 1909, L'Arpista Marcel (George Lucien) GRANDJANY debuta a París fent un Concert, encara no amb divuit anys.
1909, Jean-Jules-Aimable ROGER-DUCASSE estrena a París, l'obra "Variations plaisantes sur un thème grave".
25.
 1909, Richard (George) STRAUSS estrena al Hofoper de Dresden, l'Òpera "Elektra", Op. 58, dirigint Ernst von SCHUCH, i en el que hi feu el rol de 'Clytemnestra' la Mezzosoprano Ernestine SCHUMANN-HEINK, nascuda Rössler; el text és del poeta i dramaturg Hugo von Hofmannsthal, en el que els horrors del matricidi són expressats amb una extraordinària força per mitjà de dissonàncies.
26.
 1909, Josef SUK estrena a Praga, el Poema simfònic "Un conte de fades", Op. 29.
27.
 1809, (Pietro) Alessandro (Gaspare) SCARLATTI estrena a Nàpols, l'Òpera "Il Teodosio".
28.
 1809, S'estrena en aquest dia en el Theater an der Wien de Viena, l'obra "Rochus Pumpernickel" amb llibret de Matthäus Stegmayer, i música composada per (Johann Petrus) Jakob HAIBEL i Ignaz (Xaver), Ritter von SEYFRIED, i que fou molt representada en el països germànics.
29.
 1809, Mor a Pàdua, el Teòric i Compositor Luigi Antonio SABBATINI.
30.
 1909, Reinhold (Moritsovitx) GLIÈRE estrena a Moscou, el Poema simfònic "Les Sirenes".
1909, Neix a Oroshaza (Hongria), el Compositor Mihaly HAJDÚ.
1909, Mor a Berlín, el Violinista, Professor i Compositor Hermann SCHRÖDER.
1909, Igor (Feodorovitx) STRAVINSKI estrena a Sant Petersburg, l'obra "Cant fúnebre" per a Instruments de vent, dedicada a la mort de Nicolai RIMSKI-KORSAKOV; partitura actualment perduda.
1909, Géza ZICHY, comte Vasony-Keö, estrena a Budapest, l'Òpera "Rakoczi Ferenz".
31.
 1909, Mor a Brussel·les, el Musicògraf Edouard (-Louis-François) FÉTIS.
1909, Neix a Krems, l'Orguener Gregor HRADETZKY.
1909, Neix a Illinois, el Professor de Cant William VENNARD.

Joan ÚBEDA i COMAS.

 

SINGULARITATS  MUSICALS  DEL  MES  DE  GENER  2009.


1.
 1. 1484, Neix a Wildhaus, prop de Saint-Gallen (CH), el Reformista, Poeta i Compositor Huldrych ZWINGLI.
5.
 5. 1984, Jonathan LLOYD estrena a Londres, el "Quintet de Metall" per a 2 Trompetes, 2 Trombons i Tuba.
7.
 7. 1884, (Louis-Etienne) Ernest REYER estrena a Brussel·les, l'Òpera "Sigurd", la seva obra més popular.
10.
 10. 1884, Giuseppe VERDI estrena al Teatro alla Scala de Milà, la versió revisada de l'Òpera "Don Carlo", amb llibret italià de Lauzières i Zanardini.
12.
 12. 1734, Thomas Augustine ARNE estrena a Londres, la Mascarada "Dido and Aeneas".
13.
 13. 1934, Gian Francesco MALIPIERO estrena a Brunswick, en versió alemanya, l'Òpera "La favola del figlio cambiato".
14.
 14. 1934, George GERSHWIN estrena a Boston, fent ell de Solista, l'obra "Variacions per a Piano i Orquestra, sobre el tema 'I Got Rhythm'".
16.
 16. 1934, Neix a Bradford (Pennsylvania), la Mezzosoprano i Cantant d'Òpera Marilyn HORNE.
17.
 17. 1959, Mor a Barcelona, el Folklorista Joan AMADES i GELAT.
18.
 18. 1684, Jean-Baptiste LULLY estrena a l'Òpera de París, l'Òpera "Amadis".
19.
 19. 1884, Jules MASSENET estrena a l'Òpera-Còmica de París, l'Òpera "Manon".
20.
 1934, Franz LEHAR estrena a Viena, l'Opereta "Giuditta".
21.
 21. 1934, Dimitri (Borisovitx) KABALEVSKI estrena a Moscou, la "Simfonia nº 3, Requiem en memòria de Lenin", amb un final coral.
22.
 22. 1859, Johannes BRAHMS estrena a Hannover, fent ell de Solista, el "Concert per a Piano en Re menor", Op. 15, dirigint Joseph Joachim.
1934, Dimitri (Dimitrievitx) XOSTAKOVITX estrena a Leningrado, l'Òpera "Lady Macbeth du district de Mtsensk", que els Compositors soviètics consideren una obra important de l'Òpera moderna occidental, encara que és criticada pel tema que tracta.
23.
 1559, Mor a Montserrat, el monjo i Organista Pere GOMIEL.
26.
 1734, G. F. HÄNDEL estrena al King's Theatre de Londres, l'Òpera "Arianna in Creta", i l'autor ha escollit pel rol masculí més important el Castrat contralt Giovanni CARESTINI, i també hi actua, fent el rol de 'Minos', el Baix Gustavus WALTZ, i se'n fan disset representacions, cada vegada amb més públic.
30.
 1959, Paul HINDEMITH estrena a Pittsburgh, dirigint ell, la "Pittsburgh Symphony".

Joan ÚBEDA i COMAS.

***********


ASSOCIACIÓ  MUSICAL  DE  MESTRES  DIRETORS

EL CANT CORAL I EL NADAL

MADRIGALISTES  DE  CATALUNYA

ÀNGEL VILLAGRASA. Director i clavicèmbal

CENTRE SANT PERE APÒSTOL

Sant Pere Apòstol, 25, Barcelona

Dilluns 19 de gener de 2009 a les 20.30 h. del vespre

ENTRADA LLIURE

***************


EN EL CENTENARI DEL MESTRE FRANCESC ALIÓ

Francesc Alió i Brea, nascut a Barcelona l'any 1862, va ser compositor, pianista i crític musical, si bé la seva projecció dintre de la música a Catalunya, el fa destacar com a folklorista. La seva existència, lamentablement curta, ja que va morir als 46 anys i els entrebancs que va haver de superar, donen com a resultat que la seva obra sigui reduïda, si bé té l'interès d'haver recuperat i harmonitzat belles melodies populars pel patrimoni musical de Catalunya.

Enguany s'acompleix el centenari de la seva mort. Lluis Domenech i Montaner, l'arquitecte modernista artífex, junt amb Lluís Millet del Palau de la Música Catalana, i president de l'Ateneu Barcelonès durant molts anys, va conèixer Francesc Alió en la seva joventut. La semblança llegida el dia 15 de febrer de 1910, que va fer en un acte celebrat a l'Ateneu Barcelonès d'homenatge pòstum al músic amb motiu de la seva mort, posa de manifest la personalitat de Francesc Alió, destacant-ne els principals trets del seu caràcter: "Vaig conèixer l'Alió a can Vidiella. Era un jovenet de grans ulls negres, contemplatius, sota unes celles plenes, fortament arquejades. Es va ajuntar a nosaltres al reclam de les cançons populars que sovint cantàvem. Les escoltava absort com revelacions d'un nou món musical, verge de cultiu, que li obria horitzons desconeguts…. Entre nosaltres, de més edat que ell, en les nostres sortides, l'Alió era com un noi entremaliat i consentit, de vegades jugant i rient-se de tot. Altres cops, pensatiu i abstret s'aturava, es concentrava per a rebre amb tots els sentits oberts les impressions exteriors, la tonada que s'alçava en l'aire blau per sobre de les planes assoleiades, les remors del vent, el xapoteig i el regalim de les ones sobre les roques i llur batre acompassat, la fregadissa de la sorra de la platja al desfer-se sobre ella les escumes. L'entretenia la contemplació de tot: gran o petit. Tenia els sentits afinats i el gust encara més. L'Alió, aquesta temporada, estudiava amb afany. Se'l veia sempre amb les col·leccions de cançons populars fetes per aficionats, o amb papers de novetats musicals estrangeres a les mans. Parlava sempre de lo mateix: d'introduir la música popular harmonitsada en els concerts de saló, de fer música d'escola catalana nova, moderna, de dignificar-la, afinar-la, enaltir-la. Les seves relacions amb els poetes d'aquell temps eren diàries, de companys. Era difícil conèixer allò que ell componia. Esquerp, desconfiat, recelós, se n'amagava fins per als més íntims. Si se'l volia presentar, donar a sentir, s'hi negava, responia amb algun estirabot. Quan els que l'estimàvem volíem saber el cert de les composicions inèdites de que ens parlava, era precís aprofitar un moment de bona lluna. Llavors, ens portava a tres o quatre, només, dels escollits, a casa seva, allà en un pis de ciutat vella, cap al carrer de Ripoll, o a un talleret del carrer Balmes on pintava bastant regular, escrivia, componia o s'hi passava les hores mortes. Feia una vida de solter, si és no és bohèmia. A casa seva li solíem trobar sol, i en el silenci de la casa deshabitada l'Alió feia sonar el piano lleument, l'acompanyava els seus propis cants. Els entonava baixet, amb una veu trencada, de falset, però amb una intenció, delicadesa i gust exquisits. Havent-los sentit per ell, sense veu, no hi trobàvem després, per cap cantant, interpretació bona: ens semblaven sempre tacats de vulgaritat, afectats, estrafets, com d'òpera a l'ús comú. La crítica l'exasperava, l'atuïa de por, l'indignava, el lligava de mans, contribuïa a fer-ne un dubtós, vacil·lant etern. I ells, els crítics semblava que s'ho deien a cada obra: -Sí, realment hi ha pasta, però hi manca coneixement del contrapunt…quina llàstima! Semblava una obsessió sempre: contrapunt per aquí, contrapunt per allà. L'Alió no els podia veure, els odiava cordialment, fervorosament".

El llibre "El mestre Millet i jo", escrit per l'Emili Vendrell, recull els records i anècdotes de la seva vida. Hi dedica un capítol al mestre Francesc Alió. Es titula "Les cançons del mestre Alió" i descriu la personalitat del músic, a qui Emili Vendrell no va arribar a conèixer personalment, però, segons relata, va ser bon amic del seu sogre. Escriu Vendrell: "El pare de la meva promesa, Maria Coutier, era un gran afeccionat a la música. Un veritable fanàtic. Va ésser de l'Associació Wagneriana tot just constituïda. Tenia amistat amb la gran Maria Gay, amb el gran tenor català Francesc Viñas, amb Journet… i amb diversos artistes, cantants i crítics, ja que era un apassionat de la música….Era també l'únic amic que en vida tingué el mestre Francesc Alió. L'únic perquè el mestre Alió era un home de pocs amics, però tot i ser un xic cantellut, en el fons era una excel·lent persona, amb un cor generós i tendre i amb la meva família va tenir una relació de cordialitat excel·lent. No podia sofrir parlar de música amb ningú. Quan algú li parlava de música, de seguida se'l treia del davant amb una certa violència. Era un rebel, un músic molt cultivat, i no trobava al·licient parlant de música amb ningú que no estigués al seu nivell de cultura, que era molt elevada. Amb papà Coutier s'avenien molt, perquè essent com eren uns apassionats de la música, no en parlaven gairebé mai. La seva més gran il·lusió era la muntanya. Res no els plaïa tant com fer acampada. L'Alió de molt jove havia corregut per molts indrets de Catalunya i havia recollit i transcrit a la pauta les cançons que tremolaven en els llavis de la nostra gent vella que en la solitud de les muntanyes les cantaven amb aquella espontaneïtat tan personal i característica, cançons que havien après dels avis. I així, com una herència de l'esperit, anaven de pares a fills com un miracle que Déu feia perquè no es perdés entre la solitud de les muntanyes un tan bell tresor de l'ànima nostra. Les seves harmonitzacions són senzilles, però justes. No desfiguren ni empastifen el caràcter, l'ambient i la melodia de la cançó popular, sinó que l'enriqueixen amb un vestit harmònic ben escaient i ric de matisos".

L'Emili Vendrell, junt amb el mestre Millet va estudiar les cançons del mestre Alió. Van començar amb la "Cançó de l'Estrella", "El Plor de la tórtora" i "Si tu fossis aquí". Diu en Vendrell que a base d'aquestes tres cançons i gràcies a l'interès i l'entusiasme del mestre Millet va aprendre a cantar, per tant, es pot ben dir que el mestre Alió certament, va ser important pel tenor. D'aquestes cançons Vendrell diu que tenen varietat d'estils, de dicció, de ritmes i de modulació de la veu.

Les obres del mestre Alió són breus i la seva producció no és gaire extensa . A part de les cançons abans esmentades, va compondre "Barcarola", per a piano, "A un brillant estel" i "Vora voreta del riu", amb lletra de Mn. Jacint Verdaguer, "Cançons d'amor que he dictades", dedicades a en Francesc Matheu; "Cançó de l'oruga", amb lletra d'Apel·les Mestres, "Vinc en secret, aimada" amb lletra d'Àngel Guimerà i un recull de Cançons harmonitzades, que compren una sèrie de peces del folklore tradicional català que va integrar al patrimoni musical nostre. Hi podem trobar els següents títols: "Lo noy de la mare", "L'estudiant de Vic", "La ploma de perdiu", "Lo mariner", "Los tres tambors", "Lo pardal", "Presents de Boda", "La noya d'Empordà", "L'hereu Riera", "Los estudiants de Tolosa", "La gentil Marta", "Caterina d'Alió", "Lo Bon caçador", "Mort de la núvia", "La filadora", "Lo mestre", "La pastoreta", "Cançó de Nadal", "Desengany", "Jesús i Maria", "Los fadrins de Sant Boi", "La jutjesa", i "La Pastoreta", cançons recollides de la tradició folklòrica catalana i deliciosament harmonitzades. Recentment, la soprano Olga Miracle, amb el pianista Jordi Tomàs acaben de presentar un CD en el que hi incorporen "El Pardal", "El noi de la mare", "Caterina d'Alió" i "El Mestre", de Francesc Alió, i cançons de Morera i Toldrà. El mestre Alió també va arranjar danses tradicionals populars, com ara "El Ball del Ciri", i "El Ballet de Berga", essent així mateix l'autor de "Los segadors", esdevingut per llei 1/93 del Parlament de Catalunya de 25 de febrer de 1993, l'himne nacional de Catalunya. El text literari actual és degut a Emili Guanyavents i data de 1899. Utilitza elements de la tradició oral que ja havia recollit anteriorment l'escriptor i filòleg Manuel Milà i Fontanals el 1882. La versió musical de Francesc Alió, la compongué l'any 1892 adaptant la melodia d'una cançó ja existent. L'himne té les característiques d'una crida aferrissada a la defensa de la llibertat de la terra. Solemne i ferm, uneix voluntats a favor de la supervivència d'un poble que proclama la seva realitat nacional. L'enregistrament oficial sonor fou realitzat i divulgat l'any 1994. En Lluis Domènech i Montaner, amb motiu de la presentació de "Els Segadors" pel mestre Alió, va dir: "La popular cançó patriòtica dels Segadors és una combinació enginyosa del nostre Alió. Feia temps que els catalanistes volíem tenir un himne de lluita i per a les festes de la terra. Els intents privats, els premis en els certàmens eren constants. L'himne no sortia. Se n'escrivien molts: purament literaris els uns, conceptuosos els més; la música, sàvia unes vegades, altres vulgar, mai prou solemne ni de caràcter popular. Instàvem l'Alió perquè en fes un. "No resulta", -deia. "-Hauria de ser un motiu vell, religiós, de caràcter". Un dia, a la Lliga de Catalunya, amb les seves manies de costum de no voler que l'escoltés aquest o aquell altre, la va provar davant de quatre o cinc de nosaltres. Hi érem en Guimerà i dos o tres més. Es va asseure al piano i amb la seva mitja veu, reforçant-se amb els baixos del teclat, va començar la primera estrofa."

El Mestre Felip Pedrell, també va glossar Francesc Alió en la vetllada d'homenatge de l'Ateneu Barcelonès abans esmentada organitzada amb motiu del seu traspàs. Pedrell reprodueix les paraules del Mestre Millet i diu: "Quan l'Alió tocava i cantava, jo no sé quina emoció de cosa nova ens corprenia, que hauríem volgut que allò no acabés mai. Hi trobàvem en aquella música una cosa coneguda que ens revenia renovada amb frescor de primavera: aquella cosa vella i nova era la cançó popular que filtrada en el temperament artístic de l'Alió, prenia una elegància seductora, un lirisme de nova mena, que era ben bé la correspondència musical del lirisme poètic de la modalitat d'aquella època de fort catalanisme literari. Així podem dir que si en Clavé és el músic representatiu de la primera època del catalanisme, l'Alió és el músic representatiu que senyala en son camp, amb vehemència i sinceritat, el començament de la segona època de nostre renaixement artístic." I afegia: "Una vida com la de l'Alió, marcada indubtablement per les senyals del geni, no dóna, per dissort, en l'art tota la mida del que podia. Gaudim de tot lo que l'Alió ens ha deixat, com a artista que ha honrat la pàtria. La part que de dret li correspon, malgrat totes les consideracions de quantitat, és prou bella en qualitat dintre l'onada misteriosa de l'art que sentim tots pujar pel pit sense saber per què ni com, si per molt temps o poc. Expandim-nos en l'art que ens ha deixat l'Alió i honrant la seva memòria, sentirem estimar més que mai la música de la terra."

Eva Muns Desembre 2008

 

ELS NOSTRES CONCERTS

El passat 15 de desembre vam tenir l'ocasió de tornar a escoltar el Grup de Cambra Aulos que dirigeix el mestre Josep M. Brotons i que ens va tronar a demostrar la seva vàlua.

El grup està format per Josep M. Brotons (flauta), Robert Julià (oboè), Alfons Reverté (clarinet), Àngel Rasa (viola) i Eduard Bazaco (fagot). Un grup de músics que, afortunadament, segueixen regalant-nos la seva qualitat i la seva experiència fent-nos passar una molt agradable vetllada.

En aquesta ocasió ens oferiren obres de Beethoven, Berlioz, Wagner, Rossini, Puccini, Xostakóvitx i Bizet, amb excel·lents transcripcions del propi mestre Brotons, que van rebre els calorosos aplaudiments d'un públic agraït i amatent.

Gràcies mestres i que per molts anys ens seguiu oferint la vostre qualitat interpretativa.

 

CONCERT AL MAS I MAS

Diuen que el violoncel és l'instrument que més s'acosta a la veu humana, i que em dieu quan són dos d'aquests instruments que toquen junts amb la seva meravellosa gradació de sons?. Doncs que formen un petit cor íntim ple de sensacions i enyorances.

Aquest és el concert que ens regalaren en Pau Codina i el seu company d'estudis Òscar Alabau, dos músics molt joves però d'una qualitat superior. Si important és el seu domini de l'instrument encara ho és més la seva conjunció interpretativa resultat de moltes hores d'estudi i de treball conjunt, però el que és més valuós, un mateix sentiment en els detalls més petits que van permetre fer arribar als espectador una íntima sensació sonora de gran qualitat.

Tenen per davant tot un món d'èxits que els pot fer arribar a cotes molt altes dins del món musical.

 

UN NOU CD

La darrera setmana de novembre es va fer l'enregistrament en CD de la sarsuela catalana amb text de Pere Gili i música d'Agustí Cohí Grau "El timbaler del Bruc".

Aquesta obra, enllestida l'any 1964, es va estrenar al teatre de l'Orfeó Gracienc i comptava en el seu repartiment amb les prestigioses veus de la Lina Richarte, l'Antoni Lluch i en Cristòfol Massana, sota la direcció del seu autor, aconseguint un molt notable èxit que la portà arreu del nostre país.

Ara s'ha fet aquest enregistrament amb les veus de les sopranos Ruth Nadal i Mireia Casas, els tenors David Alegret i Dalmau González i el baríton Lluís Sintes, amb l'Orquestra de l'Acadèmia del Conservatori del Liceu, la Coral Sant Jordi, preparada per Lluís Vila i tots sota la direcció de Salvador Brotons.

L'enregistrament l'ha fet l'Albert Moraleda per Dismendi i la direcció artística de Joan Casas. La seva aparició al mercat discogràfic està prevista pel mes de febrer.

Darrerament va tornar a fer-se escoltar amb les representacions que per diverses poblacions de Catalunya va organitzar la Caixa de Terrassa dintre del seu Cicle per la Gent Gran sota la experta direcció de la Helena Bayo amb gran acceptació per part del públic que sempre va omplir ells llocs on es posava en escena.

És una gran noticia que es pugui disposar de l'audició d'aquestes obres nostres donada la dificultat econòmica que significa el representar-les, o millor diríem la manca de valor de fer-ho. Sempre cap la possibilitat de que l'atracció que pugui generar entre els compradors doni ànims a que aquestes obres trobin algú que cregui en elles i les veiem d'una manera més normal als nostres escenaris.

Cal recordar que aquest gènere sempre havia tingut una gran quantitat de seguidors a casa nostre i que el repertori català es força més extens del que molts es creuen i que no està mancat de qualitat, tant sols es necessari representar-lo amb els mitjans vocals, artístics i escènics que requereix.

Jordi Gargallo

 

HEM REBUT ......

La Editorial GRAÓ amb el número 250 de la Biblioteca de Eufonía aporta amb la seva "Guia práctica para la dirección de grupos vocales e instrumentales" de la mà de Josep Gustems i Edmond Elgström un treball pedagògic de gran interés, especialment per la manca d'aquest tipus de treball existent en el mercat bibliogràfic actual.

Va dirigit especialment a la formació de mestres i estudiants de educació musical però també a tot aquella persona relacionada amb la docència musical, directors corals, monitors, educadors socials, etc.

Està organitzat en diferents apartats: Generalitats, Tècnica bàsica de direcció, Situacions pràctiques, L'assaj, El concert, un Glossari, Informació sobre centres que imparteixen la direcció musical, i una Bibliografia comentada.

Sempre és d'agrair un treball com aquest que posa al dia les tècniques d'aprenentatge i que, a més, be acompanyat d'un DVD per facilitar el seus resultats.

MÚSICA D'ARA, núm. 8 (Associació Catalana de Compositors). Aquest número, pertanyent en realitat al 2007, ens aporta els següents articles: El Contrabaix (Xavier Cubedo), Intercanvi entre Catalunya i Itàlia (Carle M. Eroles), Diapasones en la Pampa (Pedro Burzaco), Encuentros (Jorge de Persia), La música entorno a la República (Domènec González de la Rubia), Barcelona , bressol de la guitarra clàssica (Josep Mª Mangado), Comentaris de Rafael Mitjana sobre Llobet (Rafel Mitjana), Descubierta después de 58 años la tumba de Llobet (Jordi Pizarro), John Cage (Pilar Valero), Música eslovaca, la gran desconeguda (Joan Carles Moreno). Segueix una Conversa amb Joan Guinjoan a càrrec de l'Anna Bofill Levi, i finalitza amb els trets biogràfics dels col·laboradors d'aquest exemplar.

WAGNERIANA (núm. 29,novembre 2008). En aquest número trobem els treballs L'Òpera de Seattle aposta per un Wagner clàssic (Agost de 2009: L'Anell del Nibelung), per Eva Muns; Astrid Varnay. Memòries d'una carrera operística (II), traduït per Rosa Maria Safont i Jaume Termens; Wagner al Centre Excursionista de Catalunya (L'encís de la muntanya i la natura en Wagner i la seva obra); Records wagnerians d'alta muntanya (Viatges i ascensions pels Alps Suïssos), per A. Barrie; Full poètic ... de broma (Elogi de la música wagneriana), publicat a L'Esquella d la Torraxa l'abril de 1910 signat per Pep Llauné. Les fulles centrals estan dedicades en aquesta ocasió a la figura de Josep de Letamendi, i signada per Jordi Mota, acompanyada de la seva composició Rimorsi, per a veu i piano.

RECERCA MUSICOLOGICA, XVI (2007) .- Els treballs que formen aquest llibre (pertanyent en realitat als treballs presentats el 2006) són: Catálogo descriptivo de libretos de tonadillas inpresos en Barcelona en el siglo XVIII, de l'Aurèlia Pessarrodona Pérez; Els oratoris catalans de finals del segle XVIII i principis del XIX com a elements receptors del classicisme musical, per Xavier Daufí; "Il dissoluto punito, ossia Don Giovanni Tenorio", de Ramon Carnicer, per Maria Encina Cortizo i Ramon Sobrino; Felip Pedrell en la revista "La Alhambra", de Francisco J. Giménez Rodríguez; La cançó a l'obra d'Apel·les Mestres, per Cèsar Calmell i Piguillem ; Resonancias del "Notu Propio" en la diócesis de Oviedo: la capilla catedralicia y el Seminario Conciliar, per Maria Sanhuesa Fonseca; Aspectos configuradores de la música guinjoaniana, per Maria Rosa Fernández; Els fons musicals de Catalunya: estat de la qüestió, per Josep M. Gregori i Cifré, i Jordi Rifé i Santaló; El fons musical de l'Arxiu de la catedral de Lleida, de l'Ester G. Llop; Els fons musicals de Ramon Carnicer i Ramon Florensa de l'Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega, per Olga Niubó Sala; i El fons musical de Sant Pere de Ripoll de l'Arxiu Històric Comarcal del Ripollès, de l'Andreu Guinart i Verdaguer.

 

ANIVERSARIS  DE  MORT  DE MÚSICS  DELS  PAÏSOS  CATALANS  DURANT  EL  2009

Fa 25 anys Penella i Raga, Manuel (director, pedagog i compositor)
Boix, Xesco (cantautor i animador infantil) Rigau i Poch, Pere "Barretó" (compositor, director de cor i de cobla)
  Tàrrega i Eixea, Francesc (guitarrista, pedagog, compositor)
Fa 50 anys  
Amades i Gelat, Joan (folklorista) Fa 125 anys
Callao de Sánchez Parra, Concepció (cantant) Ferrer i de Manresa, Melcior (compositor)
Costa i Farrera, Francesc (violinista) Fortuny i Fábrega, Andreu (violinista, director i compositor)
  Milà i Fontanals, Manuel (musicòleg i filòleg)
Fa 75 anys  
Abreu, Andreu Avelí (compositor) Fa 150 anys
Bertran, Marc Jesús (cantant) Boada i Casanovas, Jacint (mestre de capella, organista, compositor, monjo de Montserrat)
Blanchart, Ramon (folklorista) Marshall i King, Frank (pianista i pedagog)
Farnés i Badó, Sebastià (folklorista) Poch, Pau (organista i compositor)
Ginot i Riera, Mª de la Concepció (pianista i compositora)  
Quintas, Agustí (pianista, professor, teòric) Fa 175 anys
Ribera i Tarragó, Julià (arabista i musicòleg) Tàrrega, Joan (cantant, eclesiàstic)
Torres, Eduard (mestre de capella, director, compositor, eclesiàstic)  
Vehils i Fuchs, Joaquim Maria (director, empresari i compositor) Fa 200 anys
Goberna i Franchi, Robert (director d'orquestra) Cardellach i Galí, Miquel (Violoncel·lista, organista, monjo de Montserrat)
Fa 100 anys  
Albéniz, Isaac (Pianista i compositor) Fa 325 anys
Bachs i Roses, Jaume "Angelo Angelotti" (cantant i compositor) Bailón (Baylón), Anicet (mestre de capella)
Baille, Gabriel (violinista i compositor)  
Chapí i Lorente, Ruperto (compositor) Fa 450 anys
Guzmán i Martínez, Joan Baptista (compositor, mestre de capella, musicòleg, monjo de Montserrat) Gomiel, Pere (organista, monjo de Montserrat)