EDITORIAL

El passat mes de novembre va ser molt important per nosaltres pels diversos actes que vam realitzar.
En primer lloc el concert dedicat a Robert i Clara Schumann que va estar deliciós; el seguí l'homenatge a Joan Manén i Planas al qual tinguérem el goig de comptar amb la presència de familiars del mestre i al que també va assistir un equip del programa Nydia (Canal 33) amb el seu realitzador Jordi Lara per fer entrevistes i enregistrar les dues obres per violí i piano de Joan Manén que es varen interpretar. També en aquest mes es va realitzar el dinar de celebració dels 20 anys de l'Associació en el que vam poder comptar amb companys associats als que els hi vam fer lliurament d'una ensenya com a record dels més de deu anys col·laborant amb nosaltres. Va ser una jornada molt entranyable i que volem instituir anualment.
La darrera de les actuacions va ser l'oferiment a la nostre companya Maria Teresa Giménez i Morell del guardó "Felip Pedrell" que l'entitat atorga a un músic pertanyent a la nostre Associació com a reconeixement a la seva trajectòria professional.
De tots aquests actes us donem compliment més detallat en les mateixes pàgines d'aquest butlletí. Sols ens queda desitjar-vos a tots vosaltres, socis, col·laboradors i afeccionats que seguiu fent-nos costat en les nostres activitats. Per tots vosaltres Molt bones festes.

 

LA MÚSICA: UNA APROXIMACIÓ A LA SEVA EVOLUCIÓ. (15 any)

E L B A R R O C (98)

E L B A R R O C M U S I C A L E S P A N Y O L (58)

Ara parlarem d'aquests Compositors.

431) Joan COSME. + Montserrat, 29-X-1778. Organista. Segons consta, fou un Organista de gran nom en el Monestir de Montserrat, on havia vestit l'hàbit de monjo el 5 de gener de 1736. És la única dada que he trobat d'aquest músic.

432) Jaume COSTA. (L'Espluga de Francolí [Tarragona], v 1630 - Montserrat, 1653). Fou Cantor. És formà musicalment a l'escolania de Montserrat, on hi vestí l'hàbit de monjo en el 1648. Tenia una bona veu de Contralt. Molt aviat es retirà a l'ermita de Sant Antoni, on morí essent encara molt jove. Segons consta en documents d'aquella època, es diu que abans de morir va cantar el Gloria in excelsis Deo 'con grande gala y primor'.

433) Francisco COURSELLE [o CORSELLI] (v. nº 191). (Piacenza, 1702 . Madrid, 3-IV-1778). Mestre de Capella. Encara que ja varem parlar d'ell en el nº esmentat, noves dades fan que puguem adjuntar més coneixements d'ell i de la seva obra. Cal dir que el seu nom tan es troba escrit COURSELLE com CORSELLI. El seu pare era Mestre de Ball d'Isabel de Farnesio, qui més tard seria reina d'Espanya al casar-se amb Felip V, l'any 1714. Des de molt jove fou reconegut com a Compositor, essent a Parma on l'any 1727 se li atorgà el càrrec de Mestre de Capella de l'església Steccata d'aquella ciutat, ocupant el mateix càrrec, al cap d'uns mesos, a la Capella dels Ducs de Parma, oncles d'Isabel de Farnesio. També viatjà a altres ciutats italianes, arribant a Venècia el 1731 on es representaren les seves dues primeres Òperes: Nino i Venere placata. Encara en aquesta ciutat composà diverses obres religioses, com l'Oratori Santa Clotilde, que estrenà abans de marxar cap a Madrid. La seva anada a Madrid va tenir lloc a finals de 1733, presentant-se davant dels reis per a demanar el càrrec, aleshores encara vacant, de Mestre de Música dels Infants més petits. Tal com es troba en el seu 'Memorial', la seva arribada a la capital d'Espanya era amb la intenció de provar fortuna en la Cort espanyola, donades les circumstàncies de l'origen parmesà de la reina. Amb tot, les seves aspiracions eren aconseguir feines més importants per a demostrar les seves aptituds, i és per aquest motiu que sol·licità el càrrec de Mestre de Capella, com ja havia exercit a Parma. El seu desig no pogué ésser realitat, ja que a la Capella Reial hi havia de titular José de TORRES (v. nº 72), i el Mestre suplent Felipe FALCONI, emperò si se li concedí el de Mestre de Música dels Infants, a més de rebre el nomenament de Mestre de la Càmera dels reis. Tal com diu un Document de l'època, tenia una bona veu de Tenor, i dominava la tècnica del Violí i del Clavicèmbal. Havent passat ja més de tres anys en territori espanyol, i degut al delicat estat de salut dels Mestres Torres i Falconi, tornà a sol·licitar ésser Mestre de Capella de la Capella reial. Fou el 13 de juny de 1737 quan el rei, degut a la nova petició, el designà com a Mestre interí. Des d'aleshores, i a més de les altres pagues que li corresponien, se li abonaren 1.500 ducats de vellón a l'any, sou que coincidia amb el que cobrava el Mestre Torres, quina cosa feia entreveure que havia d'anar assumint tota la responsabilitat d'aquest càrrec. Abans d'un any, per la mort tan de Falconi com de Torres, COURSELLE accedí amb tots els drets i deures a ésser Mestre de Capella de la Capella reial, i al Rectorat del Col·legi de Nens Cantors. Assegurat ja el seu futur, es casà l'any 1738 amb la francesa Honorata Carlota Peret de Marie Laboulay, tenint quatre filles. Amb el càrrec que tenia havia de composar totes les obres que calguessin per a les cerimònies de la Capella reial, ja que l'incendi de l'Alcázar de Madrid l'any 1734 havia destruït gairebé del tot l'Arxiu musical que allà hi havia. Després de la mort del rei Felip V l'any 1746, el fet d'ésser músic de la Càmera reial, els desplaçaments feien que no pogués tenir cura del tot de la Capella reial, i aleshores es nomenà com a Vice-Mestre a l'Organista José de NEBRA (v. nº 91), per que el suplís en les absències i malalties que tingués; els dos Mestres mantingueren sempre una bona amistat i col·laboració. Aquesta situació li va exigir haver de composar moltes obres religioses, les quals fan que gairebé el 90% ho siguin, d'un total de 341 obres. També va fer la música d'escena per diverses ocasions, principalment amb motiu de noces de la família reial. És el cas del casament de l'Infant Carles, ja rei de Nàpols i Sicília, amb Mª Amàlia de Saxònia, quan composà l'Òpera Alessandro nelle Indie, amb text de Metastasi, que fou interpretada per cantants italians a Madrid el 9 de maig de 1738. L'èxit obtingut va fer que s'hagués de tornar a repetir el 5 de juliol del mateix any al 'Coliseo del Buen Retiro', i tornar-se a interpretar amb motiu de l'aniversari del rei, el 19 de desembre. També amb motiu del casament del Príncep Felip amb la Princesa francesa Mª Lluïsa composà una altra Òpera Farnace; era el 4 de novembre de 1739. Igualment per les noces de la Infanta Mª Teresa amb el delfí de França, va escriure l'Òpera Achille in Sciro representada al Coliseo del Buen Retiro. Fou anys més tard, després de la mort de Felip V, quan en els Carnavals de 1747 i 1748 COURCELLE va prendre part en la composició de dues Òperes, conjuntament amb Francesco Coradini i Joan Bta. Mele, resultant el que es coneix amb el nom de 'Pasticcio'. Les dues Òperes, La clemencia de Tito amb text Metastasi, i El Polifemo, amb text de Rolli, tenien tres actes, i cada Compositor en feia un acte, i CORSELLI a les dues Òperes hi composà el primer acte. D'obres de música escènica o Òperes en va escriure un total de onze. Només com a resum de les obres religioses que composà, esmentarem les següents: 29 Misses, la majoria a 8 veus i Orquestra; 18 Antífones, a 4, 5, 6 i 8 veus i Orquestra; 4 Magnificat, a 4, 5, 8 i 8 veus i Orquestra; 67 Lamentacions de Setmana Santa, amb molta diversitat de veus i Orquestra; 19 Motets a 2, 4, 8 veus i Orgue i Orquestra; 35 Salms, a 4, 5, 6, i 8 veus i Orquestra; 49 Cantates a 1 veu i Orquestra, totes en castellà; a més d'altres obres com: Completes, Vespres, Càntics, Invitatoris, Lletanies, Responsoris, Seqüències i Villancicos. Com a conclusió, direm que Antoni SOLER i RAMOS (v. nº 107) li demanà que fes palesa la seva aprovació del llibre de SOLER Llave de la modulación, que tantes discussions havia provocat en aquella època. Per tot el que s'ha pogut saber, CORSELLI o COURCELLE havia estat considerat un dels grans músics del moment.
Anirem continuant amb la llista.

Joan ÚBEDA i COMAS.

 

CENTENARIS del MES de DESEMBRE 2008.

3.	1908, Havergal BRIAN estrena a Londres, el poema simfònic "Hero and Leander". 1908, Sir Edward (William) ELGAR estrena a Manchester, dirigint Hans Richter, la "Simfonia nº 1". 1908, El Baríton Jean NOTÉ debuta al Metropolitan Opera House de Nova York, fent el rol d''Escamillo' a l'Òpera "Carmen" de George Bizet. 1908, Neix a Nova York, el Compositor, Professor i Musicògraf Halsey WARREN.
6.	1808, Neix a Cremona, el Violinista Carlo BIGNAMI.
7.	1908, La Soprano Frances ALDA debuta al Metropolitan Opera House de Nova York, cantant a l'Òpera "Rigoletto" de Giuseppe Verdi.
10.	1908, El Director d'Orquestra rus Modest ALTSCHULER estrena a París, abans que a Moscou, l'obra "Poema de l'Extasi", Op. 54, d'Alexandre SCRIABINE, amb l'Orquestra simfònica russa. 1908. El Violinista rus Mischa ELMAN de 17 anys fa el seu debut americà a Nova York amb un Concert, essent considerat un gran virtuós. 1908, Mikhail Vladimirovitx IVANOV-BORETZKY estrena a Moscou, l'Òpera "Afrodita". 1908, Neix a Avinyó (F), el Compositor Olivier (Eugène-Prosper-Charles) MESSIAEN.
11.	1908, Neix a Nova York, el Compositor Elliott Cook CARTER. 1908, Frederich (noms de bateig: Fritz Theodor Albert) DELIUS estrena a Londres, dirigint ell, la Rapsodia "In a Summer Garden".
12.	1908, Neix a Manila (Filipines), el Compositor Federico ELIZALDE.
13.	1908, Neix a Moscou, el Pianista i Compositor Victor BABIN.
14.	1708, El Castrat Contralt NICOLINI (noms reals: Nicolo GRIMALDI) debuta al Queen's Theatre de Londres, cantant en l'arranjament realitzat per F.J. HAYDN de l'obra "Pirrone Demetrio" d'Asseandro SCARLATTI.
15.	1808, Neix a Blakbley (Anglaterra), el Musicògraf Henry F(othergill) CHORLEY. 1908, Neix a París, l'Etnomusicòleg William LÉMIT.
16.	1908, Albert (Charles Paul Marie) ROUSSEL estrena a Le Havre, la música d'escena "Le Marchand de sable qui passe".
17.	1908, Neix a Londres, el Compositor William (Brocklesby) WORDSWORTH.
18.	1908, (Achille-) Claude DEBUSSY estrena a París, fent de solista Harol Bauer, l'obra per a Piano "Children's Corner". 1908, Mor a Udine, el Baríton, Cantant d'Òpera i professor de Cant Adriano PANTALEONI.
21.	1908, Arnold (Franz Walter) SCHÖNBERG estrena a Viena, el "Quartet de Corda nº 2 en Fa # menor", Op. 10, amb Veu, interpretat pel "Quartet Rosé" i la Mezzosoprano GUTHEIL-SCHODER.
22.	1808, Ludwig van BEETHOVEN estrena al Theateran der Wien de Viena, fent ell de Solista, el "Concert per a Piano nº 4", i també, les "Simfonies nº 5 en Do menor", Op. 67; la "Simfonia nº 6 en Fa Major", Op. 68; la "Fantasia en Do menor, Fantasia Coral", Op. 80, per a Piano, Cor i Orquestra, i fragments de la "Missa en Do"; aquest Concert durà unes quatre hores.
24.	1908, Mor a Brusel·les, el Compositor i Musicòleg François August GEVAERT. 1908, Neix a Pembrocke, de Georgia, el Trompetista, Trombonista i Cantor de Jazz negre Jabbo SMITH (cognom real: Cladys)
25.	1908, Neix a Nymbruk, de Txecoeslovàquia, el Compositor, Director d'Orquestra i Professor Jan SEIDEL.
26.	1808, Pietro GENERALI (cognom real: Mercandetti) estrena a Venècia, l'Òpera "Le lagrime di una vedova". 1808, El Castrat Giovanni Battista VELLUTI debuta a la Scala de Milà, actuant a l'Òpera "Coriolano" de Nicolinni. 1908, Neix a Tomsk, de Sibèria, el Compositor Lev STEPANOV.
30.	1908, Neix a Nova York, el Pianista, Director d'Orquestra, Arranjador i Compositor John (Waldo) GREEN.
31.	1908, Neix a Baltimore, el Contabaixista de Jazz, Director de Combo i Arranjador John KIRBY. 1908, Neix a Trnjani, de Iugoeslàvia, el Baríton i Cantant d'Òpera (Aron) Marko ROTHMÜLLER.

Joan ÚBEDA i COMAS

 

ALGUNES SINGULARITATS MUSICALS DEL MES DE DESEMBRE DE 2008

1.	1883, Piotr Ilich TXAIKOVSKI estrena a Moscou, la tercera versió de la "Simfonia nº 1, Somnis d'hivern".
2.	1883, Johannes BRAHMS estrena a Viena, dirigint Hans Richter, la "Simfonia n º 3 en Fa menor", Op. 90.
3.	1883, Neix Anton (Friedrich Wilhelm) von WEBERN, a Viena, Compositor. En l'època nazi, la seva música és considerada a Alemanya com una manifestació de 'bolxevisme cultural' i 'art degenerat'.
4.	1858, S'estrena a estocolm com a obra pòstuma, l'Òpera "Advokaten Patelin" de Jacopo FORONI, que havia mort feia tres mesos. 1983, John LA MONTAIGNE estrena a San Francisco, l'obra "The Lessons of Advent" per a Cor, Solistes escènics, Recitador, Trompeta, Tambors, Cor de Campanes manuals, Arpa, Oboè, Guitarra i Orgue.
6.	1833, Alexei Feodorovitx LVOV estrena a Moscou, en aquest dia que era la festa del Tsar rus Nicolau I, l'Himne "Déu protexeixi al tsar" essent l'Himne nacional rus fins la revolta de 1917.
8.	1733, J. S. BACH estrena la Cantata profana nº 214 "Tönet, ihr Pauken! Erschallet, Trompeten!" 1883, Richard (George) STRAUSS estrena a Nuremberg, la "Sonata per a Violí i Piano en Mi bemoll Major", Op. 18.
9.	1933, Francisco (Paulo) MIGNONE estrena a Rio de Janeiro, la "Suite brasileira".
10.	1783, W. A. MOZART, en una carta, es plany de la mort del seu fill Raymond amb aquestes paraules 'el pobre estimat nen grasset'. (Havia nascut el 17 de juliol d'aquell any). 1983, Steve (Michael) REICH estrena a Nova York dues obres: 1ª) la revisió de l' "Octet", oroginariament per a 2 Flautes, 2 Clarinets, 2 Clarinets baixos, 2 Pianos, 2 Violins, Viola i Violoncel, ara amb el nom de "Vuit línies" per a Orquestra de Corda, amb l'ajuda de Robert Wilson; i 2ª) "Vermount Counterpoint" inicialment per a Piccolo, Flauta, Flauta contralt i Banda magnètica, i ara per a 11 Flautes.
11.	1883, Mor a Roma, Giovanni Mateo MARIO, Cavaliere de candia, Tenor, conegut com 'Mario', Cantant d'Òpera.
13.	1958, Heitor VILLA-LOBOS fa la primera representació escènica de la seva Òpera "Izaht".
14.	1883, (François-Clement-) Theodor DUBOIS estrena a l'Òpera de París, el Ballet "La Farandola". 1983, El Director d'Orquestra Klaus TENNSTEDT debuta al Metropolitan Opera House de Nova York, dirigint l'Òpera "Fidelio" de Ludwig van Beethoven.
15.	1858, Peter CORNELIUS estrena aWeimar, dirigint Franz Liszt, l'Òpera "El Barber de Bagdad", el seu èxit més gran; amb tot, Liszt deixà la direcció per crits del públic contra l'obra. 1883, Gabriel (-Urbain) FAURÉ estrena a París, l'obra "Elegia" per a Violoncel i Piano, Op. 24.
16.	1958, mor a Viena, el Compositor Rudolf MORALT. Era nebot de Richard Strauss.
17.	1958, Pavel BORKOVEC estrena a Praga, l'Òpera "Tom Pouce" que havia obtingut el Premi de la Ràdio txeca.
20.	1783, Mor a St. Llorenç de l'Escorial, el Compositor, Organista i Mestre de Capella Antonio (Francisco Javier José) SOLER RAMOS. 1933, Josef SUK estrena a Praga, l'obra "Epilogue" per a Soprano, Baríton, Baix, dos Cors i Orquestra, Op. 37.
21.	1683, (Pietro) Alessandro (Gaspare) SCARLATTI estrena a Nàpols, l'Òpera "La Psiche o vero Amore innamorato". 1883, (Gervais-Bernard-) Gaston SALVAYRE estrena a St. Petersburg, l'Òpera "Riccardo III" amb italià.
22.	1833, Hèctor BERLIOZ estrena a París, l'Obertura "Le Roi Lear", Op. 4. 1858, Neix a Lucca, el Compositor i Operista Giacomo (Antonio Domenico Michele Secondo Maria) PUCCINI. 1883, Neix a París, Edgard (Victor Achille Charles) VARESE, Compositor i Creador d'un nou estil d'organització del material i de les formes del So, que influí poderosament en la nova música.
24.	1933, Gian Francesco MALIPIERO estrena Roma, l'obra "7 Invenzioni".
26.	1833, Gaetano DONIZETTI estrena al Teatro alla Scala de Milà, l'Òpera seriosa "Lucrezia Borgia", en la que la Soprano Henriette MERIC-LALANDE hi fa el rol titular, i s'acomiada de l'escena.
27.	1933, Arthur HONEGGER estrena a la Ràdio de París, el Misteri radiofònic "Les Douze Coups de minuit" per a Cor i Orquestra de Cambra.
28.	1983, Mor ofegat fent surf a marina del rey, el Bateria Dennis WILSON.
29.	1733, S'inaugura a Londres, el Lincoln's Inn Fields Theatre, i Nicola (Antonio) PORPORA hi estrena l'Òpera "Arianna in Nasso" amb la companyia Opera of the Nobility, en la que hi havia cantors del grup de Händel; aquest teatre era el rival del lloc on actuava Händel.

Joan ÚBEDA i COMAS

 

25 ANYS DELS DIJOUS DE L'OCAB

Serveixi aquesta nota, per felicitar cordialment a L' " Orquestra de Cambra d' Acordions de Barcelona" , entitat molt joiosa per arribar enguany a la celebració del vigèsim cinquè aniversari dels seus cicles coneguts com " Els Dijous de l' OCAB " .

Fou el dia 15 de novembre de 1984 ( curs 1984 - 85 ) quan es va oferir el primer concert de tots aquests vint-i-quatre cicles ja celebrats. Concert que va anar a càrrec de l' Orfeó de Les Corts , essent aleshores president de l' entitat el Sr. Lluís Barrillón.

Des d'aquell dia fins avui han treballat per a dur a terme aquesta tasca tres presidents més, a part del ja mencionat Sr. Lluís Barrillón i que han estat per ordre cronològic el Sr. Pere Rosés , el Sr. Joan Grau i en l' actualitat el Sr. Jaume Fontanals. Tots ells han treballat i se segueix fent-ho per mantenir el alt nivell que han ofert tots els actuants que han col·laborat durant aquest llarg període de temps ; sempre de forma totalment desinteressada. Els Dijous de l' OCAB i l' Auditori Pepita Sellés, són dos noms que ja sonen en el món musical barceloní.

Se dona cabuda a tota mena de música, des de barroca a contemporània, fins avantguardista de vegades, passant per la música popular, jazz, grups d' havaneres, grups corals, orfeons, així com cantautors, rapsodes, poetes, i un llarg etcètera, donant una especial acollida a la música acordionística en totes les seves facetes, es a dir solistes, camerates, diverses formacions on hi sigui present aquest instrument i orquestres, moltes d' elles, vingudes de diversos països d' Europa, ja que l' amor a aquest entranyable instrument es el fonament de la nostra Entitat.

La quantitat d' instruments que s' ha pogut escoltar en el nostre Auditori ha estat infinita, des de els més usuals fins a d' altres molt poc freqüents.

Una de les finalitats d'aquests cicles ha estat sempre la de facilitar a nous instrumentistes els primers contactes amb el públic , al mateix temps que oferir tant als nostres socis com als assistents no socis l' oportunitat de gaudir d'una bona estona de música .

Estem contents d' haver assolit les noces d' argent . Desitgem poder seguir celebrant més aniversaris en benefici de la música però sempre contant amb l' assistència de totes aquelles persones que estimen la música , ja que sense elles , tota aquesta feina no tindria raó d'ésser .

Felicitats OCAB !!!!

Rosa - Carme Martínez Membre en actiu de l' OCAB

 

MEMÒRIA DEL CONCERT CELEBRAT A TIRANA (ALBÀNIA) EL DIA 17 D'OCTUBRE DE 2008

L'Orquestra de Cambra Catalana, amb la participació de les solistes Young Hee Kim i Montserrat Pi i sota la direcció de Joan Pàmies, va actuar els passat 17 d'octubre a la capital d'Albània, Tirana.

El concert s'emmarcava en el Festival Otoño Musical Espanyol que organitza l'Ambaixada d'Espanya en aquell país i es va celebrar al Teatre Nacional d'Òpera i Ballet de Tirana. Va ser el primer cop que una formació espanyola actuava a Albània i aquest ha estat un motiu de satisfacció per l'orquestra i per l'ambaixador, el català Sr. Manuel Montobbio, qui ha estat el principal artífex de la participació de l'OCC en aquesta manifestació artística.

El programa que es va oferir estava integrat per obres de Melcior Juncà (Beata Mater), Joan Rossell (Salve a duo) Francisco Xavier García Fajer (Las siete palabras de Cristo en la cruz) i Juan Francés Iribarren (O quam suavis). Les tres primeres obres, formen part de l'últim CD enregistrat per l'orquestra sota el títol Las siete palabras de Cristo en la cruz. El motet O quam suavis de Juan Frances Iribarren, es va escollir per completar el programa i és una obra en la línia de les anteriors. En suma, un recorregut per la música religiosa hispana de la segona meitat del segle XVIII. Aquestes obres, tret de les Siete palabras, han estat interpretades per primer cop, en versió moderna, per l'OCC.

El programa va ser molt ben rebut per un públic interessat al qual es va oferir la possibilitat de sentir una música desconeguda, molt característica d'aquell període històric a la Península.

El tracte rebut pels membres de l'ambaixada espanyola va ser exquisit en tot moment. Després del concert, l'ambaixador va oferir un sopar a l'orquestra en la seva residència oficial. En aquest sopar hi eren presents, a més de l'esposa de l'ambaixador, els càrrecs de l'ambaixada, el director del Teatre Nacional d'Òpera i Ballet de Tirana i el director general del Ministeri de Cultura Albanès.

A més a més dels programes generals editats per l'ambaixada l'orquestra, com acostuma, va editar un petit programa de mà amb les tres llengües: castellà, català i albanès.

Tal com estava previst, el viatge es va realitzar amb un vol de la companya Lufthansa amb l'itinerari Barcelona-Munich-Tirana i el mateix, en sentit contrari, per a la tornada. A l'arribada, el personal de l'ambaixada esperava l'orquestra per conduir-la a l'hotel i el mateix procediment per la tornada.

L'expedició estava formada per: Stanislav Stepanek i Francesc Puche, violins. Ferran Saló, viola. Zsolt Tottzer, violoncel. Franco Molinari, contrabaix.
Eva del Campo, clavicèmbal. Young Hee Kim, soprano. Montserrat Pi, contralt.
Joan Pàmies, director.

 

*******

ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS

AUDITORI CULLEL I FBRA

GRUP DE CAMBRA AULOS

JOSEP M. BROTONS (Flauta)

ROBERT JULIÀ (Oboè)

ALFONS REVERTÉ (Clarinet)

ÀNGEL RESA (Viola)

EDUARD BAZACO (Fagot)

Obres de: Beethoven, Berlioz, Wagner, Rossini, Puccini, Xostakóvitx, Falla i Bizet

CENTRE SANT PERE APÒSTOL

Sant Per més Alt, 25, Barcelona

Dilluns 15 de novembre de 2008 a les vuit del vespre

ENTRADA LLIURE

********

 

R I P O L L   I   L A   N O T A C I Ó   C A T A L A N A .

Ripoll, que com s'ha dit, és el 'Bressol de Catalunya' té un aspecte molt important que tractarem ara breument.

En el conjunt d'Europa són poques les nacionalitats que compten amb una escriptura musical pròpia, i podem dir amb fermesa i amb alegria que Catalunya és una d'aquestes.

El lloc on això fou possible el trobem a Ripoll. Catalunya des del punt de vista religiós es trobava sota les influències de Narbona, que era la metròpoli religiosa del sud de França, i d'aquest lloc arribaven els llibres litúrgics que allà es feien servir, i que tenien la música escrita en l'anomenada 'Notació aquitana'.

Recordem que fa mil anys no existia encara la notació musical com ara tenim, i els primers intents d'escriure la música va ésser fent servir els accents greus i aguts. Els aguts per melodies que pujaven, i els greus per melodies que baixaven. Aquest intent es va traduir amb diferents maneres d'escriure'ls, i resultat d'això és que en aquella època trobem sis formes de Notació a Itàlia, quatre a França, i una en cadascun d'aquests països: Suïssa, Alemanya, Anglaterra, Espanya i Catalunya. Cal reconèixer que el nostre àmbit geogràfic és molt reduït, com direm seguidament.

És en el monestir de Ripoll on es transformarà i s'afermarà aquesta escriptura musical que coneixem amb el nom de 'Notació catalana'. És aquí on s'ha rebut una herència, i per aquest fet es convertirà en el centre musical més important del nostre país. Però no és solament Ripoll, sinó que d'aquí s'estendran les seves influències a tot el Principat. Així en trobem mostres a Vic, després a La Seu d'Urgell, Montserrat, Tortosa, Tarragona, etc., amb diferents formes segons el lloc i les circumstàncies. La música és certament la mateixa que ha arribat de fora, però les figuracions la fan molt més fàcil i intel·ligible que algunes de foranes. Es pot dir que la 'Notació catalana', gràficament, és una de les més boniques de veure i d'interpretar.

El nom de 'Notació catalana' sorgeix l'any 1905 quan es feia la recerca de manuscrits gregorians, essent donada a conèixer a nivell científic l'any 1912. La seva divulgació la féu el P. Gregori Mª Sunyol al publicar la seva "Introducció a la Paleografia musical gregoriana" l'any 1925 en català, i en francès l'any 1935.

Actualment es pot dir que existeixen 23 manuscrits musicals amb Notació catalana, encara que algun d'aquests té només un foli o dos. El més complet és el de Sant Romà dels Bons, d'Andorra, que es guarda a la Biblioteca de Catalunya.

Hem recordat una cosa ben nostra.

Joan ÚBEDA i COMAS.

 

ELS NOSTRES CONCERTS

El passat mes de novembre va veure la realització de tres concerts d'alta volada i dels que passem a fer-ne el comentari.

El vam iniciar amb l'actuació de la soprano Aïda Raurell acompanya al piano pel Marcos Fernández. El tema del concert, molt ben presentat, va ser la recerca de les obres del matrimoni Schumann.

Darrera d'aquest concert es va poder copsar el treball d'investigació portat a terme pels dos intèrprets per tal de copsar la sensibilitat més íntima d'aquests dos tant importants personatges del romanticisme alemany.

De la Clara Wieck Schumann ens van interpretar una bellíssima selecció de vuit "lieders" en els que vam poder gaudir d'una música delicada però profunda. Del seu marit Robert Schumann escoltarem al piano les "Escenes d'Infants" i conjuntament els dos intèrprets ens oferiren una selecció de vuit fragments de "Myrten" Op. 25.

Seria molt agosarat comentar la qualitat d'inspiració d'un autor tant conegut i valorat, però si que podem comentar la magnífica interpretació que de la música de Clara i de Robert Schumann van fer l'Aïda Raurell i en Marcos Fernández; simplement deliciosa i commovedora.

La soprano Aïda Raurell posseeix una veu de gran bellesa i una excel·lent sensibilitat per aquest tipus de repertori, tractant cada tema com una unitat i extraient tot el potencial del seu contingut. Senzillament, una actuació mereixedora dels forta aplaudiment que es va emportar.

El Marcos Fernández va mostrar un gran coneixement d'aquests compositors aprofundint en cada petit detall i posant-los al servei d'una tècnica neta, sense estridències, però plena de sentiments, de detalls i de bellesa.

En fi, un concert per conservar i recordar.

Dilluns 17 de novembre vam presentar el concert d'homenatge al violinista, compositor i director Joan Manén i Planas, recordant que aquest any s'acompleixen es 125 del seu naixement.

No voldríem insistir, doncs ja són moltes les vegades que hem de fer-ho, que és molt trist que músics de la vàlua d'en Manén es mantinguin tant en l'oblit, i més en aquest cas, ell que va ser reconegut internacionalment com un dels millors violinistes del seu moment, en un temps per demés no tant llunyà.

Però parlem del nostre concert. Amb una sala plena de públic interessat es va inicia l'acte amb unes paraules del violinista Jaime Del Blanco Pàez, expert amb aquest personatge, fent-nos conèixer la vida d'aquest compositor i permetent-nos copsar la seva personalitat i els seus fets; des de nen prodigi com a violinista, passant per les seves dots de compositor i director, així com el seu afany literari doncs en Manén també és autor de diversos llibres. Tot seguit gaudirem de la magnífica actuació de la violinista Kalina Macuta perfectament acompanyada al piano pel Daniel Blanch que ens oferiren dues importants i difícils obres de Joan Manén al que feren acompanyar de composicions de Càndid Càndi, Nin-Cullmell, Agustí Grau, Joan Borras de Palau, Enric Morera i Ònia Farga, TOTS ELLS CATALANS; obres totes de gran vàlua que reberen el reconeixement del públic, tant per l'excel·lent interpretació com pel que per molts era una vertadera descoberta de la valoració del músics catalans amb obres tan poc, o gens, interpretades actualment la qual cosa encara sap més greu haver d'acceptar el que ens estem perdent.

En aquest concert vam tenir la satisfacció de que ens acompanyessin un nebot del mestre i la seva filla així com d'altres familiar de Manén.

Tanmateix i com ja em comentat en l'editorial d'aquest butlletí, també vam rebre l'escalf de l'equip d'enregistrament del programa televisiu Nydia que dirigeix en Jordi Lara i que tan sensible és i tan fa per la nostre música.

El 23 de novembre vam tenir l'emotiu acte de lliurament del tercer guardó "Felip Pedrell" a la nostre companya Maria Teresa Giménez i Morell. Ja en el butlletí del mes passat vàrem glossar la seva figura i tot l'immens treball que ha portat a terme al llarg de la seva vida en favor de la nostre cultura i per tant o ho repetirem ara. Sols farem esment de la joia que és per nosaltres fer-li aquest reconeixement.

Aquest va ser un acte íntim en el que ens vam fer acompanyar del molts amics de la Maria Teresa i en el que van participar musicalment les corals Llevant, Mata de Jonc i L'Espurna fundades per ella. La direcció va estar a càrrec de la Laia de las Heras i en Toni Gálvez, per L'Espurna, i de l'Esther Doñate pels cors Llevant i Mata de Jonc, així com el conjunt de totes les corals.

 

NOTICIES

El magnífic baríton menorquí Lluís Sintes recull un altre èxit. Certament, el passat mes de setembre va actuar al Japó, concretament a l'Auditòrium de la Universitat Musical de Showa, a Shin -Yurigaoka, Tokio, amb un concert que portava per nom "Cor de Catalunya, ànima del Japó" format per un recull d'obres de compositors catalans i japonesos amb les que explorava els sentiments comuns de les dues cultures basat especialment amb la natura i els sentiments interpretant en català obres de D. Mercadal, A. Guinovart, N. Solà, J. Rodríguez Picó (del que va estrenar "La Flor del Cirerer"), J. Vilà-Miró i
E. Morera; i en japonès els més il·lustres compositors d'aquell país.

Celebrem l'excel·lent treball d'aquest cantant que amb tant d'orgull porta la nostre música arreu del món rebent el reconeixement que es mereix d'aquestes cultures.

El passat 19 de novembre la nostre companya Mª Teresa Giménez i Morell va rebre una altre reconeixement al seu immens treball, en aquest ocasió escollida per rebre un dels premis atorgats per la Fundació Lluís Carulla en el seu apartat del XXVI Premis d'Actuació Cívica, al costat d'ella també va ser premiat una altre persona prou vinculada al món musical, Josep Lloret i Collell, que amb tant d'esforç i dedicació a posat el Festival de Música de Torroella de Montgrí al lloc tant destacat que ocupa en el panorama musical internacional.

Igualment ens volem fer ressò del lliurament, el passat 21 de novembre, del XIV Premi de Música, Francesc Pujol i Pons que organitza any rera any la Penya Joan Santamaria, Agrupació per al foment de la Cultura Catalana. Aquest any ha esta ofert a una persona i professional de la música tant estimada com l'organista, pedagoga i musicòloga Montserrat Torrent i Serra, en un acte íntim glossat pel musicòleg i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, Cèsar Calmell i Piguillem. En el transcurs d'aquest acte la Montserrat Torrent ens va dedicar unes emotives paraules en defensa de l'orgue i els músics catalans molt entranyables i es va poder escoltar part del seu discurs ofert a la seva investidura com a Doctora Honoris causa per la UAB (2008) realment magistral.

Cal destacar la labor que aquest grup està portant a terme des de ja fa anys en favor de la nostre cultura i especialment de la nostre música guardonant diverses i importants figures relacionades amb el tema musical des de molts diversos àmbits.

Jordi Gargallo

 

ANIVERSARIS DE NAIXEMENTS DE MÚSICS DELS PAÏSOS CATALANS DURANT EL 2009

Fa 25 anys
Revista Musical Catalana
Fa 50 anys
Brotons i Soler, Salvador (Compositor i director d'orquestra)	Civilotti, Alejandro (compositor)
Fa 75 anys
Algueró i Dasca, Augusto (compositor)	Bardolet i Pujol, Sebastià (musicòleg)
Callao i Oliva, Francesca (cantant)
Fa 100 anys
Aleu i Flotats, Josep Mª (director)	Baldó i Massanet, Maria (pedagoga)
Blanxart i Pedrals, Daniel (teòric)	Cabané i Bril, Ciprià (director)
Carbonell i Guitart,Carme (cantant)	Carner i Puig-Oriol, Josep (autor del text de "El giravolt de maig")
Castells i Casas, Antoni (compositor i director)	Cobla Montgrins
Illa i Cerdà, Jaume (cantant)	Lambert i Caminal, Joan Baptista (compositor i director)
Marinel·lo i Samunta, Baldomer (fagotista)	Martí i Cristià, Josep (compositor)
Padró i Ferrer, Josep M. (compositor)	Pérez Moya, Antoni (compositor, director)
Perpiñan, Antoni (compositor i director)	Selva i Henri, Blanca (pianista i pedagoga)
Via, Ferran (pianista)	Vila, Castor (compositor, pianista)
Fa 150 anys
Armengol i Tagell, Delfí (pedagog)	Casas i Amigó, Francesc (autor del poema "La Nit de Nadal" musicat per Joan Lamote de Grignon)
Insenser i Bertran, Antoni (compositor, folklorista)	Marsillach i Lleonart, Joaquim (crític)
Fa 175 anys
Sanjuan de Lengo, Clara (violinista)
Fa 200 anys
Obiols, Marià (compositor, pedagog)	Plasencia i Valls, Lambert (compositor)
Fa 225 anys
Aleix i Batlle, Ramon (mestre de capella, organista, compositor)
Fa 400 anys
Villalonga, Pau (mestre de capella, compositor)