EDITORIAL
Per nosaltres aquest mes és un mes de celebracions, en primer
lloc perquè enguany hem acomplert 20 d'any d'existència, i ho fem amb l'esperit
ple d'ànim i de continuïtat.
Han estat 20 anys de dificultats, no oblidem que vam haver de canviar de domicili
amb tot el que això comporta, però aquest canvi ens ha permès donar més força
a l'organització de les nostres audicions i portar a terme d'aquesta manera
un dels nostres objectius, la difusió de la música. També, cada cop més, el
nostre arxiu rep més visites, pel que demostra la seva importància i utilitat.
Tot això ens permet veure l'esdevenir amb bons ulls i ens encoratge encara
més a seguir per aquest camí maldat, les dificultats especialment econòmiques
que representa mantenir unes activitats com les nostres.
Hem parlat de celebracions i així és; per celebrar aquests 20 anys preparem
un dinar de germanor entre els nostres socis al què ens agradaria poder comptar
amb tots, doncs pot significar per molts un retrobament d'anys i unes noves
coneixences pels més recents.
També aquest mes tenim un magnífic concert rememorant a Clara i Robert
Schumann. Com cada curs retem homenatge a un músic del nostre país que
hauria d'estar més en el record de tots i en els programes de concert de forma
més habitual; en aquesta ocasió recordarem el 125è aniversari del naixement
del violinista de renom internacional i compositor, en Joan Manén i Planas.
I el reconeixement a la important labor pedagògica i de direcció coral duta
al llarg de molts anys per la nostre companya Maria Teresa Giménez i Morell,
a qui farem lliurament del nostre guardó "Felip Pedrell".
Gràcies a tots vosaltres això és una realitat.
LA MÚSICA: UNA APROXIMACIÓ A LA SEVA EVOLUCIÓ. (15 any)
E L B A R R O C (97)
E L B A R R O C M U S I C A L E S P A N Y O L (57)
Continuem amb familiars del darrer músic del qui hem parlat.
426) Pere Pau COMES. València. Segle XVII-XVIII. Era germà de
l'anterior Joan Bta. COMES. No hi ha gaires dades de la seva activitat
musical. Amb tot, en el 1605, el Patriarca Joan de Ribera li demanà
que anés a Lleida a substituir al seu germà, amb la finalitat de que
aquest tornés al Corpus Christi de València, però el resultat esperat
no s'obtingué. Una altra activitat de Pere Pau és que en el mes de
març de 1610 realitzà la primera còpia de la Pasión según San Juan
del seu germà, per a poder ser cantada per la Capella del mateix Col·legi
valencià.
427) Jeroni COMES. València. (+ v. 1673?). Mestre de Capella.
Era fill de l'anterior, i en conseqüència nebot de Joan Bta. COMES
(v. nº 425). Fou infant de Cor de la Catedral de València, quan el
seu oncle n'era Mestre de Capella. Hi ha una dada sobre aquest personatge
molt poc precisa. En el llibre La música a la Catedral
de Barcelona durant el segle XVII hi consta que en el
dilluns 28 de setembre de 1617 Jeroni COMES passà un examen conjuntament
amb un tal Cabanyes, essent admesos però no consta el lloc pel que
feren oposicions; de moment hem de quedar-nos amb aquesta imprecisió. En canvi,
a les Actes Capitulars d'Oriola (Orihuela) es troba que
el nostre músic va demanar la plaça de Mestre de Capella que havia quedat
vacant. La resposta del Capítol .moments el bisbat es trobava vacant, si volia
podia optar temporalment a posseir aquesta feina, mentre s'esperava l'arribada
del nou Bisbe. Ell ho acceptà, i el Capítol li concedí, prenent-ne possessió
el 12 de juliol de 1653. Amb tot, el 13 de juliol de 1676 va sol·licitar la
jubilació essent-li concedida. Les obres que d'ell es conserven són quatre
Motets, a 8, 5, 7 i 8 veus, que es troben a la Catedral d'Oriola.
428) Bernat COMES PUIG. Segle XVIII. Religiós franciscà i Teòric. L'any
1739 publicà a Barcelona "Fragmentos músicos, caudalosa
fuente gregoriana en el arte del canto llano cuyos fundamentos, teoría, reglas,
prácticas y exemplos, copiosamente se explican... con la adición de las procesiones
más solemnes que en la santa iglesia se practican". Aquest llibre
es troba a la Biblioteca de la Diputació de Barcelona, ara Biblioteca
de Catalunya, i en el catàleg publicat per Felip PEDRELL l'any
1909 de les obres musicals que hi havia, esmenta l'obra del nostre músic i
diu que'es tracta d'una còpia del Tractat de Pablo Nasarre (v.
nº 71). Les signatures per l'aprovació d'aquest llibre foren realitzades per
diverses persones: el 6 de maig de 1737, per Salvador Figuera, Mestre
de Capella de Sta. Maria del Mar de Barcelona; el 25 d'octubre de 1739
per Josep PUJOL (v. nº 96), Mestre de Capella de la Catedral de
Barcelona; Bernat TRIA (v. nº 232), prevere de l'església del
Palau de la Comtessa; i altres noms sense dates, com: Alzinet,
lector d'Arts en el Convent de St. Francesc; Fonseca, Vicari
de Cor en el Convent de St. Francesc de Berga; Clausells, predicador
general; Golada, Cantor jubilat; Tapias, Cantor en exercici;
i Guillemas, Organista de Sta. Caterina. A més, hi consta la
llicència atorgada pel Secretari de Càmara del Rei, Pedro Manuel
de Contreras; i per l'ordre franciscana per mitjà de Fra Pere Boix.
No es sap exactament quan fou escrit el llibre, però a la portada l'autor
diu que era: 'exvicari de Cor jubilat del Convent de St. Francesc de Barcelona',
i sembla ser que vol recollir en el text les seves experiències personals
en el magisteri i exercici de la música. Tot i que la finalitat del llibre
vol ésser predominantment pedagògica, no sempre ofereix una total claredat
al parlar de temes pràctics. Un cas és, per exemple, quan parla de les biografies
de Guiu d'Arezzo i de St. Gregori I el Gran on diu que St.
Gregori, per haver usat les normes de Guiu, el seu cant rebé el
nom de 'Gregorià'. Això és absolutament fals ja que la distància vivencial
es troba a uns 400 anys de diferència entre l'un i l'altre. Guiu d'Arezzo
morí a l'entorn del 1050, i Sant Gregori morí a Roma 12 de març
de 604. Un tema que tracta extensament és el dels 'Modes', amb visions
molt personals i poc objectives sobre ells. Així és com del 'Primer Mode'
diu que 'és la pedra fonamental de tota música', i que 'els
demés Tons o Modes beuen d'aquesta font-manantial, d'una manera o d'una altra'.
L'altre tema que tracta fa referència a la 'Teoria rítmica'. Tot i
dir d'entrada que el Cant Pla (Cant Gregorià) no es pot mesurar,
admet que en totes les coses hi ha d'haver una certa mesura, i a continuació
parla de tres tipus de compàs: 1) pels salms; 2) pels himnes i seqüències;
i 3) per les antífones i introits. Al parlar del primer diu que el valor de
les notes depèn de la durada de les síl·labes, dient 'en el coro no se
quebrantan los acentos, però es cierto que en esto se cometen grandes descuidos'.
En el segon, al parlar dels himnes diu que és on hi ha les majors dificultats,
ja que 'apenas se halla himno que esté bien apuntado', i per això afegeix
que 'se ha de gobernar y regir la palabra por su significado, por el oido,
por la costumbre y pràctica al cantarlos, y no por lo que pintan las solfas'.
Per a representar la diferent durada dels sons proposa i admet cinc tipus
de figures: Longa, Breve, Ligada, Alfados i Uncus.
Quan parla del Cant Gregorià diu que el compàs és totalment sencer,
indivisible i sempre un, i no s'ha de confondre amb els ritmes que es regeixen
per la manera i el temps, ja que ell és sempre igual en tot. M'he permès fer
aquesta síntesi del que m'ha semblat més interessant d'aquest Tractat, on
es pot comprovar que, a part dels punts de vista personals, intenta formar
de la millor manera possible a aquells que han de fer reviure i sonar la música
a través dels temps.
429) Francesc COMPANY. Ss. XVI-XVII. Compositor. No hi ha res concret
de la vida d'aquest autor. Possiblement es tracta del mateix Compositor que
va ésser membre de la Capella del rei Felip III entre els anys 1598
i 1621. Amb tot, el testimoni de la seva existència són les obres conservades.
Dos Motets es conserven a l'Arxiu de El Patriarca de València, i a
la Biblioteca Medinaceli de Madrid hi ha sis Tonos a tres veus.
430) Josep CONEJOS ORTELLS. (Sogorb. + 3-XII-1745). Mestre de
Capella. A finals del 1716 fou nomenat Mestre de Capella de Catedral de
Sogorb, per renúncia del qui fins aleshores havia tingut aquest càrrec,
i es mantingué en el mateix fins el 9 de juliol de 1745, quan hagué de renunciar
al mateix degut al mal estat de la seva salut. Les seves obres, molt nombroses:
Misses, Magnificat, Motets, Salms i Villancicos, de 3 a 12 veus es poden trobar
en els Arxius del Col·legi del Corpus Christi de València, i a la Catedral
de Sogorb.
Anirem seguint amb més personatges.
Joan ÚBEDA i COMAS
CENTENARIS DEL MES DE NOVEMBRE DE 2008
|
2
|
1908, Neix a Hilbert (Wisconsin) el Trompetista de Jazz Rowland Bernart BERIGAN, conegut com 'Bunny'. |
|
3
|
1908, El Violinista Hans LETZ debuta a Nova York, fent un Concert. |
|
4
|
1708, Carlo Agostino BADIA estrena a Viena,
l'obra d'escena amb música "Ercole vincitore di Gerione". 1708, Nicola (Antonio) PORPORA estrena al Palau reial de Nàpols, amb 22 anys, la seva primera Òpera "Agrippina" en presència del Cardenal Grimani, qui després farà un llibret sobre el tema i l'entregarà a Händel. 1908, Mor a Nova York, el Director d'Orquestra Auguste-Charles-Leonard-François VIANESI. 1908, Anton (Friedrich Wilhelm) WEBERN estrena a Viena, dirigint ell, l'obra per a Orquestra "Pasacaille", Op. 1. |
|
8
|
1908, Neix a Gènova, el Director d'Orquestra Albert EREDE. |
|
9
|
1908, La Soprano Maria LABIA debuta al Metropolitan Opera House de Nova York, fent el rol de 'Tosca' a l'Òpera homònima de Giacomo Puccini. |
|
14
|
1908, Oscar STRAUSS estrena a Viena, la que serà la seva Opereta més coneguda "Der tapfere Soldat", treta de l'obra de George Bernard Shaw 'Arms and the Man'. |
|
15
|
1908, El Cantor de Lieder Ludwig WÜLLNER fa, amb gran èxit, el seum primer Recital a Nova York. |
|
16
|
1708, Neix a Cesena, el Tenor i Cantant d'Òpera
Gregorio (Lorenzo) BABBI. 1908, El Director d'orquestra Arturo TOSCANINI debuta al Metropolitant Opera House de Nova York, dirigint l'Òpera "Aïda" de Giuseppe Verdi, i també hi debuten: la Soprano Emmy DESTINN (cognom real: Kittl) fent el rol titulat de l'Òpera, i el baix Adamo DIDUR amb el rol de 'Ramfis'. |
|
17
|
1808, Neix a Bauen, el Compositor Alberich (nom real: Joseph) ZWYSSIG. |
|
18
|
1808, Neix a París, el Musicògraf i
Compositor Antoine (-Aimable-Elie) ELWART. 1908, El Tenor Erik SCHMEDES debuta al Metropolitan Opera house de Nova York, fent el rol de 'Siegmund' de l'Òpera "La Walkiria" de Richard Wagner. |
|
19
|
1708, S'estrena a Nàpols l'Òpera d'Antonio
LOTTI "Teuzzone" que l'havia revisat G.
Vignola, i l'hi ha posat el nom de "L'inganno vinto della
ragione".
|
|
20
|
1908, El Baríton Pasquale AMATO debuta al Metropolitan Opera House de Nova York, cantant a l'Òpera "La Traviata" de Giuseppe Verdi junt amb la Soprano Marcella SEMBRICK i el Tenor Enrico CARUSO. |
|
22
|
1908, Mor a París el Flautista, Ditector d'Orquestra i Professor (Claude-) Paul TAFFANEL. |
|
24
|
1808, Neizx a Leipzig, la Pianista Henriette VOIGT, a qui Robert Schumann li dedicà la "Sonata per a Piano en Sol menor", Op. 22. |
|
25
|
1908, Mor a Viena, el Pianista i Compositor Max
Josef BEER. 1908, Otakar OSTRCIL estrena Praga, l'Òpera "Els ulls de Kunala". |
|
26
|
1908, El Baix Herbert WITHERSPOON debuta al Metropolitan Opera House de Nova York, fent el rol de 'Titurel' de l'Òpera "Parsifal" de Richard Wagner. |
|
27
|
1708, (Johann) Christoph GRAUPNER estrena a Hamburg, l'Òpera "Bellerophon" (actualment perduda). |
|
28
|
1908, Neix a Lakewood, d'Ohio, la Soprano
i Cantant d'Òpeara Rose BAMPTON. 1908, Pasquale LA ROTELLA estrena a Milà, l'Òpera "Fasma". 1908, Neix a Milà, el Director d'Orquestra i Compositor Roberto LUPI. 1908, Riccardo ZANDONAI estrena a Torí, l'Òpera "Il grillo del focolare" amb text de Dickens. |
|
29
|
1908, Mora La Nova Orleans, l'Organista i Professor de Cant Leo KOFLER. |
Joan ÚBEDA i COMAS
ELS NOSTRES CONCERTS
Hem iniciat un nou curs i ho hem fet amb un extraordinari concert;
han estat les germanes Ester i Eulàlia Vela i López, formant
el Duo Vela, piano a quatre mans.
No caldria esmentar la gran qualitat, tant tècnica com interpretativa, que
aquestes artistes ens aporten, doncs ja és prou coneguda la seva trajectòria
com molt bé ho demostren les elogioses crítiques pel seu darrer CD.
Nosaltres vam tenir el goig de fer partícip al públic assistent d'aquesta
realitat. Amb un programa de música romàntica per a piano a quatre mans ens
anaren desglossant obres d'autors prou coneguts com Johannes Brahms,
amb tres danses hongareses o els valsos; Antonín Dvorák amb les seves
danses eslaves, o dues danses noruegues d'Edvard Grieg. Però a més
ens mostraren l'obra de tres compositores, la qual cosa malauradament ja no
es tan freqüent. Així vam poder escoltar, i per molts descobrir, una marxa
de la Clara Wieck Schumann, una obra de l'Amy Marcy Cheney Beach,
i dos valsos de la Marie Jaëll. Obres d'una gran qualitat i d'un sentit
constructiu i melòdic excel·lent.
Tot això, servit per la conjunció i la força interpretativa de les germanes
Vela, va fer d'aquest concert un dels que quedaran en la memòria del
nombrós públic que va assistir i gaudir d'una gran vetllada artística.
Si a més, afegim l'encert amb una reeixida presentació del concert amb la
projecció de les imatges dels compositors, acompanyada de les obres que s'estaven
interpretant, idea aportada per elles mateixes, ens permet dir que va ser
un concert complert.
Pel mes d'octubre hem tingut la ja tradicional conferència de l'amic Daniel
Carbonell (enginyer industrial) amb el tercer capítol de "Historia
de la Ràdio a Catalunya", en aquesta ocasió dedicada des de l'any
1970 fins al 1992, any de les Olimpíades de Barcelona. En Daniel
és un bon coneixedor del tema, doncs tant ell com el seu pare van treballar
en aquest mitjà, i ens aporta fets, curiositats, anècdotes i enregistraments
que tenen com a finalitat despertar els records dels uns i els nous coneixements
pels més joves i que conformen part de la nostres història quotidiana.
UN RECONEIXEMENT NECESSARI
En l'editorial del nostre butlletí número 167 us comunicàvem
un acte entranyable i merescut. Un nombrós grup de veïns del districte de
Les Corts (Barcelona) fa temps que demanaven un record a una figura
notable de l'art català i per fi ho han aconseguit. El passat 26 de setembre
el Consistori donava nom a una nova plaça d'aquest barri barceloní, i la figura
a qui s'honorava no és ni més ni menys que el gran i entranyable tenor Gaietà
Renom i García.
L'acte es va celebrar en una àmplia i ajardinada plaça de nova creació en
una illa de cases entre els carrers Entença, Equador i Montnegre,
presidit per les autoritats del districte, i amb la presència dels familiars
del cantant, molts amics i nombrosos veïns, i va comptar amb la col·laboració
artística del Sr. Casanyas, amb la seva harmònica i acompanyament de
piano, el Cor de Noies de l'Orfeó Català, i l'actuació del tenor Eduard
Giménez amb l'Anna Crexells al piano.
Però, qui era Gaietà Renom? Per a molta gent no caldria preguntar-ho
però per moltes de les noves generacions potser sí que cal, doncs com en molts
altres artistes nostres; la seva figura ha anat quedant gratament en la memòria
dels qui el van conèixer i escoltar.
Gaietà Renom nasqué a Barcelona l'any 1913 i va morir a la mateixa
ciutat el 1997. Fóu un artista molt significat amb el seu país i amb el seu
art. Inicia els seus estudis molt jovenet a l'escolania de Sant Felip Neri
i amb el mestre Antoni Pérez Moya, estudis que seguí posteriorment
amb Lluís Millet i Eduard Toldrà, entre d'altres. L'any 1933
ingressava a l'Orfeó Català i poc després entrà a formar part del quartet
vocal Orpheus, amb el què aconseguí una gran rellevància.
Una de les seves especialitats principals fou l'oratori, amb el què destacà
com a solista mercès a la seva depurada tècnica vocal i al seu bon gust interpretatiu;
la seva veu s'adeia perfectament amb aquest gènere, com també amb el de la
música romàntica i la nostre música popular; una faceta menys coneguda fou
la interpretació de contes, dels què també en va fer diversos enregistraments.
Així mateix intervingué en algunes representacions al Gran Teatre del Liceu,
com la de l'any 1948 amb El giravolt de maig, d'Eduard Toldrà.
Aquest petit homenatge representa un important reconeixement a la seva persona
i que, tant barcelonins com els visitants puguin recordar aquest personatge,
però queda encara un llarg carmí perquè el seu art estigui en el vertader
lloc que es mereix. Entre tots hem de fer-ho.
Jordi Gargallo
ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS
DEDICATÒRIA
UN CONCERT AMB OBRES DE ROBERT I CLARA SCHUMANN
AÏDA RAURELL Soprano
MARCOS FERNÁNDEZ Piano
Centre Sant Pere Apòstol
Sant Pere més Alt, 25
Dilluns 3 de novembre de 2008 a les vuit del vespre
ENTRADA LLIURE
***********
ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS
HOMENATGE A JOAN MANÉN I PLANAS
125 ANYS DEL SEU NAIXEMENT
PRESENTACIÓ
JAIME DEL BLANCO PÁEZ
KALINA MACUTA Violí
DANIEL BLANCH Piano
Obres de: Joan Manén, Càndid Candi, Enric Morera, Joan Lamote de Grignon,
Joan Borras de Palau, Agustí Grau i Ònia Farga
Centre Sant Pere Apòstol
Sant Pere més Alt, 25, Barcelona
Dilluns 17 de novembre de 2008 a les vuit del vespre
ENTRADA LLIURE
*************
ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRETORS
LLIURAMENT GUARDÓ "FELIP PEDRELL" A
MARIA TERESA GIMÉNEZ I MORELL
Participen Coral Mata de Jonc, Coral Llevant, Cor Infantil L'Espurna
Centre Sant Pere Apòstol
Sant Pere més Alt, 25, Barcelona
Diumenge 23 de novembre de 2008 a les onze del matí
ENTRADA LLIURE
************
GUARDÓ "FELIP PEDRELL" D'ENGUANY
Aquest any l'Associació ha volgut reconèixer la trajectòria
musical i pedagògica d'una estimada companya; es tracta de Na Maria Teresa
Giménez i Morell. Molts de vosaltres prou que ja la coneixeu, però potser
moltes de les noves generacions no saben l'abast de les moltes activitats
que ha desenvolupat. Us en farem un petit tast del camí que ha recorregut.
La Maria Teresa va néixer a Barcelona un 21 de juny de 1928,
per tant aquest any ha complert els 80 anys i amb els que segueix en plena
activitat, realment ningú els hi faria.
Va fer els estudis musicals titulant-se l'any 1947 al Conservatori del
Liceu de Barcelona. Ha estat professora de les escoles Liceu Francès,
Thau, Sant Gregori, Lourdes, Parvulari Canigó,
i un llarg etc.
És membre fundador del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC).
Professora de música i didàctica d'aquesta matèria durant 20 anys a la Universitat
Autònoma de Barcelona.
Professora de Direcció Coral als Cursos Internacionals de Direcció Coral
de l'Orfeó Lleidatà durant els anys 1967 al 1990. Cantaire de la Coral
Sant Jordi de Barcelona, i col·laboradora de l'Oriol Martorell
quan era precís.
Coordinadora i professora als Cursets d'Animadors per a la Litúrgia de
Montserrat del 1983 al 1997; com també dels cursos celebrats a Manresa
del 1979 al 1990. Fundadora i directora del Cor Llevant el 1966, a
Barcelona, i de la coral infantil L'Espurna, ambdues filials de
la Coral Sant Jordi. Fundadora i directora de la Coral Mata de Jonc
(pares de L'Espurna) l'any 1981. Directora del Cor de Mestres Cantaires
de l'escola de Lourdes de Barcelona del 1982 al 2002.
Ha col·laborat assíduament amb els Instituts de Ciències de l'Educació
de la universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat Politècnica
de Catalunya, Cursos pedagògics organitzats per la Institució "Rosa
Sensat", impartint cursos d'aprofundiment en l'àrea de Música a l'Escola,
per a mestres i especialistes en la matèria. Igualment amb el Departament
d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (confecció dels programes
oficials d'ensenyament musical a l'escola i assessories sobre la matèria).
Participa en els programes de les Aules per a la Gent Gran (Sabadell,
Santa Coloma, Horta, Guinardó, ...)
És autora de diverses publicacions en revistes i llibres sobre Música a
l'Escola, Audició, Cançoners per infants, etc. És directora
de l'escola de música L'Escoleta........
Us sembla poc? i moltes d'aquestes activitats les segueix desenvolupant actualment.
Com veieu és prou motiu perquè nosaltres li fem aquest petit però entranyable
reconeixement a una labor docent tant productiva per la formació dels nostres
infants, i dels no tant infants, iniciada en els anys no gens fàcils per a
portar-la a terme; però aquí estant els resultats, formant part amb moltes
altres persones que, d'una forma anònima però voluntariosa i decidida, han
fomentat la cultura del nostre país.
Darrerament, el dia del seu aniversari, va rebre una entranyable homenatge,
al que nosaltres ens vam afegir, de gran part de la gent que ha treballat
amb ella al llarg d'aquests anys i de les persones que han recollit el fruït
del seu treball.
Per aquests molts motius l'Associació Musical de Mestres Directors
ha volgut fer-li lliurament del guardó "Felip Pedrell" en reconeixement
de tot el que a aportat a la Cultura i la Música de Catalunya, hi ho
farem efectiu el proper dia 23 de novembre a les onze hores del matí a l'Auditori
Cullell i Fabra de Centre Sant Pere Apòstol (Sant Pere més Alt,
25, Barcelona) Us esperem.
Maria Teresa, moltes felicitats!!.