EDITORIAL
Encetem aquest editorial amb un "Enhorabona". Sovint
des d'aquestes ratlles denunciem el difícil estat de la nostre musica; en
aquesta ocasió volem donar reconeixement a la important quantitat d'instrumentistes
i investigadors que estan recuperant els nostres músics i donant a conèixer
obres de gran vàlua. Aquesta es una bona passa per posar les nostres composicions
en el lloc que es mereixen.
Però també volem donar felicitacions i reconeixement a músics actuals pel
seu valor constant i perllongat en la seva activitat musical. Per exemple
felicitar als germans Lluís i Gerard Claret pels seus 40 anys d'activitat
professional i per la gran qualitat interpretativa que concert rera concert
ens aporten. Els interessants projectes d'edició d'obres líriques catalanes
portats a terme per Joan Casas (dues d'elles ja a l'abast de tothom,
"Cançó d'amor i de guerra" i "La Legió d'Honor"
de Rafael Martínez Valls). A l'Orquestra de Cambra d'Acordions de
Barcelona pels 25 anys de l'organització dels seus "Dijous de l'OCAB".
A l'Ajuntament de Barcelona per atendre la reiterada petició ciutadana
per donar reconeixement a una figura de la nostre música tant important i
a la vegada mai prou reconeguda com el tenor Gaietà Renom a qui han
dedicat el nom d'una nova plaça al districte de Les Corts.
Aquests petits exemples no son ni molt menys l'excepció, ans al contrari podríem
parlar de moltes mes aportacions però no tenim prou espai per fer-ho. En fi
tornem a donar l'"Enhorabona" a tots els treballs que es fan i es faran
per enaltir i recuperar la nostre música.
LA MÚSICA: UNA APROXIMACIÓ A LA SEVA EVOLUCIÓ. (15 any)
E L B A R R O C ( 96)
E L B A R R O C M U S I C A L E S P A N Y O L (56)
Seguim amb més noms, alguns nous.
423) Pedro de COMAS. Calahorra (La Rioja), s. XVII. Mestre
de Capella. No he trobat dades sobre els anys de naixement ni de mort, i les
referències que es tenen d'ell són molt puntuals. La primera és del 1640,
quan rebé doce reales per la molta feina que havia tingut en la festa dels
Sants Màrtirs. La seva activitat com a mozo de coro va fer que el 2
de maig de 1643 ordenés el Capítol a l'aleshores Mestre de Capella i als músics
en general que cadascú donés la meitat del que havia rebut a Pedro de COMAS.
Del mes de març a l'agost de 1647 li fou concedit permís per anar a aprendre
a tocar l'Arpa, conservant el sou sencer. El 23 de novembre de 1650 va ser
de nou rebut a la Catedral com a mozo de coro músico, amb vuitanta ducats
de sou, quaranta de fixes i els altres quaranta per voluntat del Capítol.
Quan el 24 de gener de 1654 li foren restats vint ducats dels vuitanta que
rebia fou per que la seva veu havia empitjorat, i no hi havia esperança de
que millorés, i per que com a Arpista ja en tenia prou amb seixanta. D'aquí
passem al 1657 quan figura ja com a Mestre de Capella de Sto. Domingo de
la Calzada des del 27 de juliol, després d'haver realitzat uns exercicis
de música que li demanaren i haver rebut el vist-i-plau corresponent, amb
un sou de 150 ducats. Pel Nadal de 1662 va composar uns nous Villancicos
per aquelles festes. El 12 de novembre de 1685 fou designat Mestre de Capella
de Las Huelgas, amb la finalitat de determinar quina era la millor
música que havien fet els opositors per a cobrir la plaça vacant per la mort
de Juan de la MADRID. Amb tot, ell el dia 19 següent va demanar l'ajuda
d'altres músics per a jutjar les oposicions. Aquesta és l'última dada que
tenim d'ell. Com a Compositor es conserven d'ell: Motets, Salms, Seqüències
i Villancicos, i es poden trobar als Arxius de les Catedrals de Burgos
i de Sto. Domingo de la Calzada. Com a fet interessant cal afegir que
tots els cants són a 8 veus i Acompanyament, menys dos: un Motet i un Salm
que són a 10 veus i Acompanyament.
424) Manuel COMERES. Alacant, finals del s. XVII . 18-I-1764. Mestre
de Capella. Fou Compositor i sacerdot. Va començar les seves activitats a
València, on va fer oposicions per a Mestre de Capella de la Catedral
d'aquella ciutat, quedant en segon lloc. Al morir el Mestre de Capella de
l'església de St. Nicolau d'Alacant, Isidor ESCORIHUELA, el
Capítol i el municipi nomenaren a COMERES per el càrrec. Era el 23
d'abril de 1723, mantenint-se en ell durant gairebé quaranta anys, fins a
principis de 1762, quan per raons de malaltia demanà la substitució, essent-li
mantingut el sou fins a la seva mort.L es obres que va composar es conserven
a l'Arxiu de St. Nicolau, encara que no en resten gaires: 1 Missa,
i 6 Salms. Amb tot, una referència diu que dues obres seves: un Laudate i
un Magnificat, es troben a l'Arxiu de la Catedral de València.
425) Joan Bta. COMES (v. nº 21). València, v. 1582 - 5-I-1643.
Mestre de Capella. Encara que ja en varem parlar breument en el nº esmentat,
ara podem afegir més dades d'ell, que fou un dels músics més importants del
seu temps, com podrem veure. Unes darreres investigacions aclareixen una mica
l'any del seu naixement, que s'havia dit que havia estat el 29 de febrer de
1568. Si fos així, el seu ingrés com a Infant de Cor a la Catedral de València
l'any 1594, dada segura, faria que tingués aleshores 26 anys, cosa absolutament
errada i fora de lloc per la feina que allà tenia encomanada. Els seus mestres
foren Juan GINÉS PÉREZ (v. nº 7), Narciso LEYSA i Ambrosio
COTES (v. nº 127). COMES deixà de ser Infant de Cor de València
el 1 d'agost de 1596 degut a la pèrdua de la veu d'infant. La següent dada
és del 1602, quan exerceix d'Organista a la Parròquia de St. Pere de Sueca,
després, segons sembla, d'haver fet oposicions a Mestre de Capella de la Catedral
de Cuenca. Aquesta feina no arribà a durar un any, puix en el 1603 formava
part com a Tenor de la Capella de Música de Lleida, sota el mestratge
del també valencià Jerónimo FELIPE (v. nº 130). Amb motiu del cessament
d'aquest, per votació realitzada entre els membres de la Capella, fou escollit
com a Mestre de Capella de Lleida el nostre músic, rebent el nomenament
el 13 d'agost de 1605. Aquesta tasca durà uns tres anys, ja que fou citat
vàries vegades per a fer-se càrrec de la Capella musical de la recent creada
església del Corpus Christi o d'El Patriarca a València.
Finalment el 1608, accedí a ésser ajudant del Mestre de Capella quan ho era
el seu ex-Professor Narciso LEYSA. El creador de l'església del Corpus
Christi o d'El Patriarca havia estat l'aleshores Arquebisbe
de València i Patriarca d'Antioquia Joan de Ribera, qui havia concedit
a COMES moltes distincions i privilegis, com, per exemple, no haver
d'atendre personalment als Infants de Cor. Això va contribuir que a la mort
de l'Arquebisbe el nostre músic pensés en marxar, sense arribar a fer-ho.
El moment oportú fou quan morí Jeroni FELIPE (v. nº 130), Mestre
de Capella de la Catedral de València, essent acceptat COMES pel
Capítol catedralici, sense oposicions, el 20 d'abril de 1613, quan encara
no havia estat ordenat de sacerdot; val la pena remarcar que COMES
ja havia succeït a FELIPE a Lleida. Les coses, amb tot, no deurien
anar gaire bé, ja que aviat li vingueren ganes de deixar aquell càrrec. Així
és com el dia 1 de gener de 1618 el trobem ja a Madrid, com a segon
Mestre de Capella de la Casa Reial. Allà pogué conèixer i viure l'ambient
de la música espanyola de l'època, convivint amb Mateo ROMERO (v. nº
27), Juan PALOMARES (v. nº 207) i Juan Blas de CASTRO (v. nº
17), encara que els seus viatges a València foren bastant freqüents.
Per l'existència de cartes entre el nostre músic i els responsables d'El
Patriarca es sap que les ganes de tornar a València no hi van
mancar, fins que el 28 de juny de 1628 agafà el càrrec de Mestre de Capella
d'El Patriarca, tot i que el cúmul d'obligacions que va tenir allà
van fer que sol·licités la seva admissió al Capítol de la Catedral valenciana,
essent-ne nomenat Mestre de Capella el 16 d'octubre de 1632, i mantenint el
càrrec fins el final de la seva vida. Com a fet curiós no es pot deixar de
dir que el prestigi de COMES era molt reconegut arreu, tal com ho demostren
aquestes dades: en el 1613 fou invitat a acceptar el càrrec de la Catedral
de Saragossa; en el 1638 a la Catedral de Santiago de Compostela,
i també a la Catedral de Cuenca, amb la particularitat afegida d'aquest
últim lloc de tenir el sou que ell demanés. Amb referència a les seves obres
es pot dir que fou un dels pioners de la 'Policoralitat' amb obres
fetes per a entre 4, 5 i 12 veus, a més d'introduir canvis en l'ús dels instruments.
Actualment la major part de les seves composicions, que depassen les 200,
es troben a l'Arxiu de la Catedral de València.
Joan ÚBEDA i COMAS
CASTELLTERÇOL RECORDA AL SEU MÚSIC MÉS IL.LUSTRE
Justament ara fa 250 anys, el 20 d'Agost de 1758, naixia a la
nostra vila l' organista i compositor Josep Gallés i Salabert qui és
des de fa uns anys objecte d'una creixent atenció en el món musical. Ja vèiem,
el 1995, com l' Institut d' Estudis Catalans editava les sonates per
a tecla d' en Gallés en una edició que excel·lia molt de les anteriors
. Més endavant, als inicis d' aquesta primera dècada del 2000, s' han inclòs
algunes de les seves sonates en brillants enregistraments discogràfics . També
han aparegut articles en la premsa especialitzada i estudis dins l' àmbit
universitari (fins i tot un de procedent de la universitat californiana de
Santa Barbara) en què l' obra de Gallés és objecte d' anàlisi.
Però ja al 1909, aviat farà cent anys, el propi Felip Pedrell, pare
de la musicologia catalana i espanyola, ens advertia de la vàlua d' aquest
músic. En aquell naixent Institut d' Estudis Catalans, sota els auspicis
del nostre Enric Prat de la Riba, s' encarregà a Pedrell el
Catalech de la Biblioteca Musical de la Diputació de Barcelona on deia
textualment referint-se a Josep Gallés: "L´autor, completament desconegut,
mereix especial menció, per la puresa de son estil, la riquesa de sa vena
melòdica y les novetats de forma que sab trovar en totes les composicións…".
Les primeres passes musicals de Gallés foren a Castellterçol,
ben probablement de la mà de Pere Martir Alberch, l´organista de l´església
parroquial des de l´any 1753 (aleshores, i segur que encara alguns ho recordeu,
l'església de Castellterçol tenia un orgue, que fou cremat, com tants
d´altres del nostre país, arran dels fets de la guerra civil). La consulta
al llibre de baptismes de la parròquia de Sant Fruitós de Castellterçol,
conservat a l´Arxiu Episcopal de Vic, permet comprovar que en el dia
20 d´agost de 1758 es troba registrat el bateig de "Joseph Gallés i
Salabert, fill de Joseph Gallés i Torrella, artesà del ferro, i
Maria Anna Salabert". Era el segon d' onze germans, constituents
de la setena generació des de l' arribada dels primers representants d' aquest
llinatge al poble, i és possible que visqués al carrer del Mig cantonada amb
el carrer de l' Església, atès que allà hi havia la casa familiar dels Gallés,
com ens explica A. Pladevall. A partir dels setze, residí a Barcelona
durant tres anys on estudià orgue i composició. En aquesta etapa barcelonina
exercí d´organista a l'església de la Mercè i a l'actualment desaparegut
monestir de les religioses Magadalenes. El 1777 es traslladà a Vic
i amb tan sols dinou anys, obtenia la plaça d´organista de la catedral d'aquella
ciutat. Probablement fora en aquest primer període de la seva vida professional
quan ampliés la seva formació amb Antoni Soler (1729-1783), l' insigne
compositor olotí que coneixem també com el Pare Soler. Va desenvolupar
estudis eclesiàstics, fins el diaconat, a la seu de Vic i hi va ocupar
la plaça de mestre de capella entre 1808 i 1818. La plaça d' organista la
va mantenir fins 1836, any en què va morir precisament la nit de Nadal.
La vocació i el càrrec el varen portar a composar una producció musical de
la qual només coneixem: cent quaranta-un versets per a orgue, alguna peça
vocal i les esmentades vint-i-tres sonates per a tecla. Les peces vocals i
els versets per a orgue estan repartits entre la biblioteca de Montserrat
i l' arxiu de la parròquia de Santa Maria del Pi de Barcelona;
i no han estat encara mai editades, a diferència de la col·lecció de sonates.
Molt probablement, però, bona part de la seva obra va desaparèixer en la crema
de l' Arxiu Episcopal de Vic el 1936.
Per comprendre més el valor del nostre compositor ens hem de traslladar a
aquella Catalunya de la segona meitat del segle XVIII i inicis del
XIX, un indret musicalment amb poques expectatives que quedava força allunyat
dels grans corrents culturals i artístics europeus. Ja els músics de generacions
anteriors havien hagut de marxar cap a indrets més favorables. És el cas,
sense anar més lluny, del moianenc Josep Elias o, més tard, del Pare
Soler. Aquests dos importants representants de l' Escola Montserratina
per a instruments de tecla, varen apropar-se a la cort madrilenya. Soler
va coincidir amb Domenico Scarlatti a Madrid i en va rebre una
forta influència sobretot quant a la producció de sonates per a clavecí. Les
sonates de Scarlatti eren d ´estil galant, escrites en un únic temps
i en forma binària. Soler recull aquesta forma d´escriure la sonata
i observem que hi afegeix trets que fan pensar en elements folklòrics autòctons.
Josep Gallés recull aquesta herència i representa un enllaç entre l´estètica
Galant de Soler o del propi Scarlatti, amb l´estil més de tall
clàssic provinent de centre Europa. Gallés també aporta al gènere
alguns elements nous en el tractament instrumental; cal pensar que s'està
vivint la transició del clavecí al forte piano.
Probablement alguns contemporanis de Gallés, com ara Carles Baguer
(1768-1808) varen estar més receptius a l´influx del classicisme que ens
arribava d´Europa i que la seva obra representava millor l' avantguarda
d' aquell moment. Però això no resta gens d'interès vers aquesta música catalana
per a clavecí, de la qual Gallés n´és un representant brillant en molts
casos, que està pendent de seguir-se rescatant del nostre patrimoni oblidat
i que té prou interès, tan per a programes de concert com per a la pedagogia.
A Castellterçol tan sols hem recordat aquest músic en dues ocasions
documentades, fins ara: la primera fou en un concert organitzat per la coral
de Castellterçol, l' any 1967, en el qual la pianista francesa I.
Marti-Colin en va interpretar dues sonates. L' altre fou l' interessant
article d' en Xavier Massagué en el programa de festa major de l' any
1997. A banda de l'escàs record envers el compositor, el nom de Josep Gallés,
sovint, l' hem associat tan sols al de Josep Gallés i Malats (1863-1920),
un besnét del germà del compositor, pintor i col·leccionista, a qui dediquem
un important carrer de la vila. I per això acabo també amb una crida: és
urgent incorporar en la nostra memòria col·lectiva el nostre músic més il·lustre:
Josep Gallés i Salabert (1758-1836). I la primera
cosa que hauríem de fer per a mantenir viu el seu record fóra sentir regularment
la seva música al seu poble natal.
1 Aquesta edició del I.E.C. a cura de Bengt Johnsson
inclou, per primera vegada, les 23 sonates del Manuscrit BC 388/1 de la Biblioteca
de Catalunya. El primer cop que s' editava part de l' obra de Gallés
fóu a càrrec de l' editorial Eschig de Paris, l' any 1925,
on se n' oferia una tria de les seves sonates sota el títol Sonates
et Pièces Anciennes d´Auteurs Espagnols,
supervisada per Joaquin Nin. Més tard, l' any 1967, l' editorial milanesa
Ricordi va incloure sonates de Gallés a: Le
piu belle pagine dei clavicembalisti spagnuoli, en una edició a cura
de Giulianni Marchi.
2 Com ara el que ha realitzat el clavecinista austríac Andreas Steier,
pel segell Teldec, o el de Mª Lluïsa Cortada, per la discogràfica
catalana Discant.
3 Tot i així la majoria de publicacions donen com a any de naixement d´aquest
compositor el 1761. Probablement pot explicar aquesta confusió el fet que
tal com hem pogut observar en el llibre de baptismes, el 17 d´octubre de 1761
hi ha registrat el bateig d´algú anomenat Joseph Gallés i Roger. El
primer en advertir d' això fou el musicòleg, X. Massagué al seu article:
"Noves aportacions biogràfiques sobre Josep Gallés" Butlletí
de la Societat Catalana de Musicologia, núm.3 (1995): 95-96
4 Com també ho varen fer altres deixebles de Soler com: R. Anglès
(1730-1816) o J. Vinyals (1771-1827).
CARLES FARRERAS
. CENTENARIS DEL MES D'OCTUBRE DE 2008
|
1.
|
1708, Antonio Mª BONONCINI estrena a Viena,
l'Òpera "La Prese de Tebe". 1908, Neix a Copenhaguen, el Pianista i Compositor Herman D(avid) KOPPEL. 1908, El Pianista Benno MOISEIWITSCH fa el debut anglès a Reading amb un Concert. |
|
2.
|
1908, Neix a Budapest, el musicòleg Dénes BARTHA. |
|
4.
|
1808, Joseph WEIGL estrena a Viena, el Singspiel
"Das Waisenhaus". 1908, Iwan (Otto Armand) KNORR estrena a Karlsruhe, l'Òpera "Durchs Fenster". |
|
5.
|
1908, Victor (August) HERBERT estrena a Chicago, l'Opereta "The Prima Donna". |
|
7.
|
1908, Frederick (noms d bateig: Franz Theodor Albert) DELIUS estrena a Sheffieldf, la primera interpretació a Anglaterra de l'obra "Sea Drift", extracte de "Out of Cradle" de Walt Withman, per a Baríton, Cor i Orquestra. |
|
8.
|
1808, Franz TEYBER estrena a Viena, l'Òpera
caricatura "Pumphia und Kulikan". 1908, Ole OLSEN estrena a Christiania, l'Òpera "Lajla". |
|
9.
|
1708, Mor a Altdorf, el Teòric musical Jogann Christoph WAGWNSEIL. |
|
10.
|
1908, El Violoncel·lista Pau CASALS debuta
al Palau de la Música de Barcelona. 1908, Neix a Nova York, el Pianista, Arranjador, Director d'Orquestra i Compositor, John (Waldo) GREEN. |
|
11.
|
1808, Neix a l'Illa de Corfou, la Clarinetista i
Professora Hyacinthe-Eleonore KLOSÉ. 1908, Neix a Ispahan, d'Armènia, el Musicòleg Armen CARAPETYAN. 1908, Mor a París, el Compositor i Director d'Orquestra Georges-Eugène MARTY. 1908, Neix a Nova York, el Violinista Benno RABINOF. |
|
12.
|
1808, Neix a Liverpool, el Compositor de música lleugera John Liptrot HATTON. |
|
13.
|
1908, Neix a Essen, el Director d'Orquestra Hans
MÜLLER-KRAY. 1808, (Johann Baptist Joseph Max(imilian) REGER estrena a Leipzig, el "Concert per a Violí", Op. 101. |
|
14.
|
1808, Georg Christoph GROSHEIM estrena a Kassel,
l'Òpera "Les Esclaves d'Alger", actualment
perduda. 1808, Neix a Valenciennes, el Violoncel·lista Alexandre TILMANT. |
|
15.
|
1908, Neix a Londres, el Pianista, Clavecinista i Musicòleg (Macario) Santiago KASTNER. |
|
17.
|
1908, Sir Edward (William) ELGAR estrena al Festival de música de Blackpool, l'obra "The Reveille" per a Veus d'home, Op. 54. |
|
18.
|
1908, Antonio SCONTRINO estrena a Hamburg, el "Concert per a Contrabaix i Orquestra". |
|
19.
|
1908, Neix a Lemberg, de Polònia, la
Musicòloga Zofia LISSA. 1908, Neix a Hardenger, de Noruega, el Pianista, Professor, Crític musical i Compositor (Nils) Geirr TVEITT. |
|
21.
|
1808, Neix a Lieja, el Violinista i Director d'Orquestra
Jules BOVERY (noms reals: Antoine-Nicolas-Joseph BOVY). 1908, Neix a Belfast, el Compositor i Musicògraf Howard FERGUSON. |
|
22.
|
1908, Neix a Lucens (Suïssa), el Musicòleg Pierre MEYLAN. |
|
23.
|
1908, A títol pòstum, l'Orquestra Filharmònica de Boston estrena en aquella ciutat, el Poema simfònic d'Edwuard (Alexander) MAC DOWELL "Lamia". |
|
24.
|
1808, Neix a Gross-Schönau, d'Alemanya,
el Teòric, Organista, Professor i Compositor Ernst Friedrich
(Eduard) RICHTER. 1908, Carl Michael ZIEHRER estrena a Viena, l'Opereta "Der Liebeswalzer". |
|
26.
|
1908, Neix a Grodek, d'Ucraïna, el Baríton i Cantant d'Òpera Igor GORIN. |
|
27.
|
1908, Neix a Chateau d'Oex, de Suïssa, el Director d'Orquestra Victor DESARZENS. |
|
28.
|
1808, Joachim ALBERTI estrena aVarsòvia,
l'Intermetzzo "El Mestre de Capella polac". 1908, Neix a París, el Baix i Cantant d'Òpera Prosper DÉRIVIS. |
|
30.
|
1908, Neix a Orzinuovi, prop de Brescia, el Compositor i Professor Franco MARGOLA. |
|
31.
|
1908, La Soprano Lucrezia BORI (noms reals: Lucrecia Borja y González de Riancho) debuta a Roma, fent el rol de 'Micaela' de l'Òpera "Carmen" de Georges Bizet. |
Joan ÚBEDA i COMAS
ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS
AUDITORI CULLELL I FABRA
HISTÒRIA DE LA RÀDIO A CATALUNYA
Tercer capítol
1970 - 1992
(Les Olimpiades)
DANIEL CARBONELL
(Enginyer Industrial)
CENTRE SANT PERE APÒSTOL
Sant Pere més Alt, 25, Barcelona
Dilluns 20 d'octubre de 2008 a les vuit del vespre
ENTRADA LLIURE
CANTATA IMTERCULTURAL
Aquestes passades Festes de la Mercè ens han ofert la
possibilitat d'escoltar uns fragments d'un ambiciós projecte de la Federació
de Cors de Clavé, es tracta de la cantata "De fang i d'onades, un
cant per compartir" . Aquesta obra ha estat encomanada al compositor
Jorge Sarraute que amb un poema escrit per aquesta ocasió per Carles
Duarte vol fomentar la cohesió social i les relacions interculturals.
La cantata s'estrenarà el juny del proper any 2009; emmarcada dins de l'Any
Barcelona Diàleg Intercultural i serà interpretada per cantaires de la
Federació de Cors de Clavé i per corals de diferents col·lectius
d'origen immigrant, amb acompanyament de la Banda Simfònica Federal de
la Federació Catalana de Societats Musicals, i en la què també tindran
cabuda totes les corals independentment del seu origen geogràfic de procedència
que vulguin fer-ho.
La pre-estrena que es va fer el passat 21 de setembre va comptar amb la participació
de l'Orquestra de les Cultures, formada per la Barcelona Sinfonietta,
l'Orquestra Iberoamericana, la Camerata Impromptu que dirigeix
en Daniel Antolí, la veu solista de Roger Mas i la narració
de Jordi Dauder, tots sota la direcció de Francesc Llongueres.
És aviat i una mica difícil avaluar les sensacions que ens va donar aquesta
pre-estrena, en primer lloc perquè sols són uns fragments, força amplis per
demés, i no l'obre complerta ni tampoc quina durada real tindrà. Tampoc és
prou significatiu el resultat auditiu donat que els equilibris de la taula
de so no van ser precisament els mes òptims; dificultats per escoltar els
homes en relació a les dones, excessiva diferència entre l'orquestra i el
cor, així com d'aquesta amb la intervenció d'algun instrument solista molt
més engrandits; en definitiva, que no es va poder copsar bé el conjunt de
la interpretació tot i que la actuació dels participants va ser molt correcte
amb una molt bona direcció d'en Francesc Llongueres assumint molt bé
el sentit de l'obre. Una obra que es mou entre les formes musicals de les
diferents cultures i que dóna la sensació d'haver estat molt meditada i treballada.
Sens dubte; una partitura gens fàcil d'interpretar però molt ambiciosa en
un projecte força interessant.
Cal felicitar als organitzadors del projecte per la intencionalitat de cercar
per mitjà de la música aquesta idea d'integració i, realment, no es podia
trobar un mitja millor que aquest que uneix la paraula i la música en un treball
d'esforç comunitari i d'acostament entre les persones.
Jordi Gargallo
HEM REBUT .......
WAGNERIANA (nº 66, Juliol 2008) .- En la publicació en
castellà d'aquest estiu ens aporten una sèrie d'interessants articles com
el que signa Teresa Arranz "Kareol: Una historia del wagnerismo
el Holanda". La 5ª part i darrera de la "Selección de los Diarios
de Cosima". "Joaquin Marsillach a los 125 años de su
muerte" per Jordi Mota. "El Amor se interpone" per César
Martinell. "Insólita polémica entre Antonio Fargas y Soler y Joaquin
Marsillach". "El Tesoro de "Sigfrido" Fagoaga" per Montse
Román. "Un Timbre heróico que le hizo especialista en Wagner".
Així com un recull de les diverses publicacions que han rebut. A les pagines
centrals també podeu trobar unes notes biogràfiques de Gaspar Cassadó
i un fragment de la partitura de la seva suite per a violoncel sol, es tracta
del moviment "Intermetzzo e Danza Finale" d'aquest gran violoncel·lista
i compositor català.
CIRCULAR (nº 142, Juliol, agost, setembre de 2008 del SCIC,
Secretariat de Corals Infantils de Catalunya) .- Com de costum aquest
butlletí esta redactat en diferents apartats, en el de "Notes del SCIC"
trobem: "81 Jornada de Treball per a directors del SCIC" per
Maria Martorell; la "Presentació del CD 'ACUITACANTAR
6' ". "Treballem amb Elisenda Carrasco" per la Lídia
Rafanell i la Gemma Ruiz. "Juguem Cantant 2008: 35e Aniversari"
per Elvira del Pozo, M. Argüelles i Rosa Maria Garriga.
"Les 'Orelles'" per Marta Rodoreda. "Enregistrament
de la cantata El Timbaler del Bruc" per M. Carme Valls Farràs.
"Pont de cançons - El SCIC a l'Auditori 17 i 24 de maig de 2008" per
Maria Elvira de Bolós i Marta Narberhaus. "El SCIC al
Festival Europa Cantat Junior 5", i un recull d'altres esdeveniments
relacionats amb el cant coral infantil a Catalunya signats per Cristina
Felip, Francesc Rovira, M. Jesús Mustieles, Maria Martorell
i Rafel Aragonès. Un record al desparegut director Ramon Casals
i Muntada. El Monogràfic està dedicat a "Les publicacions del SCIC"
amb comentaris de Martí Ferrer i Bosch, Núria Tura,
Eulàlia Casso, M. Mercè Argüelles, Maria Martorell, Abel
Castilla i del que d'elles havien dit Bernard Lallement, Alejo
Carpentier, Merie-Noëlle Maerten i Oriol Martorell. Segueix
"Converses amb..." en aquesta ocasió la M. Mercè Argüelles
i la Maria Martorell entrevistes a Bernat Vivancos. Segueix
un article de l'Alexandra Paysans i Esteve amb un poema de Pere
Quart "El més petit de tots". I finalitza amb seguit de
comentaris de les activitats de les seves corals afiliades.