Inici

 

 

EDITORIAL

Tornem de vacances amb l'ànim renovat i plens d'il·lusions. Pretenem seguir donant servei per mitja del nostre arxiu i dels nostres concerts per continuar treballant per la musica. Des de ja fa 20 anys aquest ha estat i esta el nostre propòsit. Per cert la globalització també ha arribat als festivals de musica a l'estiu, us heu fixat que cada cop en els grans festivals del nostre país, mots ja en mans de promotors experts, cada cop la musica clàssica es mes testimonial? i que comparteix escenari amb una gran diversitat d'espectacles ben diversos?. En fi deu ser el progrés i la globalització.

 

LA MÚSICA: UNA APROXIMACIÓ A LA SEVA EVOLUCIÓ. (15è any)

E L BARROC (95)


EL BARROC MUSICAL ESPANYOL (55)


Els noms va continuant.

418) Alonso de COBALEDA. Medina del Campo [Valladolid], 1683 - Zamora, 29-VIII-1731. Mestre de Capella. Segons el lloc on havia estat, els seus nom poden canviar. Per exemple, a les Actes Capitulars de Salamanca de 1699, de quan ingressà com a Col·legial a l'Escola que alla hi havia per a joves i infants que servien a la Catedral, hi figura com 'Alonso Tomé Cobaleda'. L'any 1700 va fer oposicions per a Mestre de Capella de Medina del Campo, i el 1702 per la Catedral de Lleó, però en cap de les dues vegades va assolir el càrrec. Una dada curiosa val la pena dir d'aquest darrer lloc: A les Actes Capitulars de Lleó, al fer la ressenya dels que hi havien participat, el seu nom no figura entre els opositors. Segons sembla, els encarregats de fer la selecció l'excluiren per manca d'aptituds suficients pel càrrec, com tambe´havien fet amb altres'. És en el 1703 quan el Capítol de Zamora li concedeix una 'capellanía de número'. Serà el 19 de novembre de 1710 quan, després d'unes molt dures oposicions, lograrà ser el Mestre de Capella de Zamora, mantenint el càrrec la resta de la vida. En el 1718 volgué anar a Salamanca però no aconseguí el que volia, i aleshores el Capítol de Zamora li modificà el nom de Mestre de Capella pel de Músico de la Catedral de Zamora. Sense referències dels llocs on es poden trobar les seves obres, remarcarem que composà: 2 Misses a 8 Veus i Instruments; 2 Càntics: 'Nunc dimittis' a 5 Veus i Acompanyament; i 'Magnificat' a 8 Veus i Acompanyament; 7 Lamentacions a 1 Veu i Acompanyament; Salms: 4 'Miserere': 2 a 8 Veus, i 2 a 10 Veus, tots amb Acompanyament; 2 'Laudate Dominum' a 9 i 8 Veus i Acompanyament; 'Beatus vir' a 9 Veus i Acompanyament; 'Dixit Dominus' a 8 Veus i Acompanyament; i 'Lauda Jerusalem' a 8 Veus i Acompanyament; 4 Motets en llatí a 4 i 5 Veus i Acompanyament; i en castellà 'Dulcísimo ruiseñor' per a Contralt, Violí, Clavicèmbal i Arpa, i 'Ah del mar de mi llanto' a 4 Veus i Acompanyament.

419) Gregori CODINA. Martorell, v. 1619 - Montserrat, 20-IX-1679. Compositor. Fou escolà de Montserrat, i el 13 de setembre de 1635 vestí l'hàbit de monjo. Ocupà el càrrec de Mestre de l'escolania, i fou també un bon Compositor. Amb tot, actualment no es coneix cap obra seva.

420) Pere [Antoni] CODOLAR. Barcelona, 1-XI-1721 - Oviedo, 1773. Teòric musical. Sembla que el nom d'Antoni era el seu nom de bateig, i el de Pere el que va rebre al fer la professió monàstica. No hi ha constància d'haver estat alumne de l'Escolania de Montserrat, però si de que prengué l'hàbit de benedictí a Montserrat el 6 de febrer de 1739, professant l'any següent. Els estudis eclesiàstics els va fer en algun lloc no concretat, i morí un dia desconegut quan era regent de teologia en el monestir benedictí de St. Vicenç d'Oviedo. La notícia de la seva mort arribà a Montserrat el 23 de gener de 1773. Va deixar manuscrita una obra de teoria msical, Examen musical, probablement escrita en el monestir de Samos (Lugo), per la dedicatòria que porta als Sants màrtirs patrons d'aquest monestir, Sant Julià i Santa Basilisa. Aquesta obra té 211 pàgines de text amb exemples musicals, i altres 20 pàgines amb obres corals de l'autor. El contingut de l'obra està dividida en vuit temes, que equivalen a vuit dies d'examen, i cada tema té les corresponents preguntes, amb un total de 151. Els temes vénen així descrits pel mateix autor en el Pròleg: '1º se examina algo de Phisico, y Mathematica; en el 2º se examina la Música en común, sin ser determinadamente Theórica o Especulativa, ni Práctica; en el 3º, la Música determinadamente Theórica o Especulativa; en el 4º, la Música determinadamente Práctica, en el 5º, la Música aplicada al Canto Llano; en el 6º la misma aplicada al Canto de Órgano; en el 7º el Contrapunto; en el 8º y último la Composición'. Aquest manuscrit té al final uns folis amb música per a Orgue, la majoria d'autors conegust o anònims del segle XVIII que foren escrits per altres mans. Composà també: una Música d'escena Venid prisioneres per a Contralt, Violíns i Acompanyament; i tres obres religioses: Miserere i Christus per Contralt, Tenor, Baix i Acompanyament, i la Seqüència Lauda Sion per a Tenor, Violí i Acompanyament.

421) Jaume COLL. Segle XVII. Organista. L'única referència d'ell és que 'el dia 17 d'octubre de 1630, com a prevere, Organista i beneficiat de la Catedral de Girona, va actuar d'examinador de Tomàs CIRERA (v. nº 209), que aspirava a ser Mestre de Capella d'aquella Catedral'.

422) Pere Joan COLL. Mallorca, segle XVIII. Compositor. Només es coneixen d'ell uns Gozos al P. S. Francisco de Asís a 3 voces, conservats manuscrits a la Biblioteca Bartomeu March de Mallorca, i uns Gozos a San Miguel, de 1736, que es troben a la Biblioteca de la Societat Arqueològica Luliana.

Joan ÚBEDA i COMAS

 

CENTENARIS DEL MES DE SETEMBRE 2008

2.
1608, Mor a Verona, el Compositor Ippolito BACCUSI.
3.
1908, Karl HOSCHNA estrena a Boston l'Opereta "Prince Humburg".
5.
1908, Neix a Berlín, el Pianista i Compositor Joaquim NIN-CULMELL.
1908, Ettore PANIZZA estrena a Buenos Aires, l'Òpera "Aurora".
7.
1908, Gaetano LUPORINI estrena a Lucca, amb el nom de "Nora" la seva Òpera "La Collana di Pasqua".
9.
1908, Mor a Tolosa (França), el Compositor Justin CLÉRICE.
1908, Sir Edward (William) ELGAR estrena a Worcester, dirigint ell, la "Suite nº 2".
10.
1808, Victor (-Charles-Paul) DOURLEN estrena a l'Òpera-còmica de París, l'Òpera "Linée, ou La Mine de Suède".
12.
1708, (Pietro) Alessandro (Gaspare) SCARLATTI estrena a Roma, l'Oratori "La vittoria delle fade"
13.
1908, Neix a Wheeling (Virginia), el Saxofonista Tenor de Jazz Leon Brown BERRY conegut com "Chu".
1908, Mor a Dresden, l'Organista i Compositor Edmund KRETSCHMER.
15.
1808, Neix a Nàpols, el Compositor Antonin Louis CLAPISSON.
16.
1908, Neix a Viena, la Contralt i Cantant d'Òpera Herta GLAZ (o Glatz).
19.
1908, Gustav MAHLER estrena a Praga, dirigint ell, la "Simfonia nº 7 en Mi menor".
20.
1908, Mor a Biarritz, el Violinista i Compositor Pablo (Martín Melitón) de SARASATE y NAVASCUEZ.
21.
1808, Sigismund Ritter von NEUKOMN estrena a Wurzburg, el melodrama "Arcona".
25.
1908, Neix a Bombai, el Violinista i Director d'Orquestra Mehli MEHTA.
1908, Neix a Pezinok (Eslovàquia), el Compositor Eugen SUCHON.
26.
1708, L'Organista Alondo CASADO demana llicència al Capitol de la Catedral per a cesar en el càrrec degut a una enfermetat.
1808, Mor a Viena, el Violinista, Director d'Orquestra i Compositor Paul WRANITZKY.
1908, Neix a Nova York, la Clavecinista Sylvia MARLOW, encara que el cognom real era "Sapira".
27,
1608, Heinrich SCHUTZ ingressa a la Universitat de Marbourg per fer la carrera de Dret, però l'any següent ho deixà anant a Venècia a estudiar Música amb Giovanni Gabrieli.
28.
1908, Neix a Kjustendil (Bulgària), el Compositor i Professor Marin GOLEMINOV.
1908, Victor (August) HERBERT estrena a Filadèlfia, l'Opereta "Litlle Nemo".
1908, Neix a Iasi (Romania), el Compositor Matei SOCOR.
30.
1908, Neix a Odessa, el Violinista David (Feodorovitx) OÏSTRAKH.

Joan ÚBEDA i COMAS

 

SINGULARITATS MUSICALS DEL MES DE SETEMBRE

3.
1857, Franz LISZT estrena a Weimar, l'obra coral "Weimars Volkslied".
4.
1907, Mor a Bergen, als 64 anys, el Compositor Edvard (Hagerup) GRIEG.
5.

1707, L'Organista i Compositor Johann Christian SCHEFERDECKER es casa a Lübeck amb la filla de Dietrich BUXTEHUDE, Anna Margareta, a l'haver estat acceptat com a successor del seu pare, i que havia estat refusada com a esposa de Johann METHESON i G. F. HÄNDEL degut a la seva manca de bellesa.
1773, En aquest dia té lloc l'estrena de l'Òpera seriosa de Giovanni Battista PERGOLESI "Il Progionero superbo", que era la comanda que havia rebut per a celebrar l'aniversari de l'emperadriu el dia 28 d'agost, i que s'havia hagut de retrassar per dificultats d'última hora; en aquesta obra hi ha un 'Intermetzzo' de dos actes de "La Serva Padrona" que serà la seva obra més cèlebre.
1781, Neix a Mattsee, prop de Salzburg, el Compositor i Editor de Música austríaca Anton DIABELLI.

6.
2007, mor a Mòdena, el que havia estat un gran tenor i Cantant d'Òpera Luciano PAVAROTTI.
8.
1856, Franz LISZT estrena a Budapest, l'obra per a Orquestra "Hungaria".
9.
1583, Bateig a Ferrara, de l'Organista i Compositor Girolamo FRESCOBALDI.
1833, Gaetano DONIZETTI estrena al Teatro Valle de Roma, l'Òpera seriosa "Torquato Tasso", també coneguda amb el nom de "Sordello il trobvatore o Sordello".
1958, Pierre BOULEZ estrena a Darmstadt, la Cantata "El Sol de les aigües" per a Soprano, Cor d'Homes i Orquestra, sobre un poema de René Char, i que inicialment havia d'èsse una obra radiofònica.
10.
1607, Mor a Cremona Claudia de CATANEIS, esposa de Claudio MONTEVERDI quin fet el marma profundament; havia estat Cantant de la Cort de Màntua, i li deixà dos fills.
1981, El Violinista Yehudi MENUHIN commemora els 50 anys del seu primer Concert a Leipzig, tocant el "Concerto" de Johannes Brahms amb l'Orquestra del Gewandhaus, dirigint Kurt Masur.
11.
1956, Riccardo MALIPIERO estrena al Festival de Venècia, l'obra "Concerto breve" per a Ballarina i Orquestra de Cambra.
12.
1733, Mor a París, als 64 anys, el Compositor François COUPERIN.
13.
1807, Ludwig van BEETHOVEN estrena a Eisenstadt, dirigint ell, la "Missa en Do Major", Op. 86, amb motiu de l'onomàstica de la princesa Maria Hermenegild Esterhazy, encara que aquesta obra no complau al príncep Nicolau.
1956, Igor (Feodorovitx) STRAVINSKI estrena a St. Marc de Venècia, dirigint ell, el "Canticum sacrum ad honorem Scti. Marci nominis" per a Tenor, Baríton, Cor i Orquestra.
15.
1933, Neix a Burgos, el Director d'Orquestra Rafael FRÜBECK de BURGOS.
16.
1782, Mor a Bolonya, el Castrat Soprano FARINELLI, encara que els seus noms eren Carlo Broschi.
1982, El Pianista Leon FLEISCHER al cap de vint anys de sofrir una paràlisi dels dits, i després d'una operació quirúgica molt complicada, pot tocar, com per miracle, el Pianio de les "Variacions simfòniques" de Cèsar Franck amb l'Orquestra Simfònica de Baltimore, dirigida per Sergiu Comissiona.
17.
1958, La Soprano Martina ARROYO participa en la primera representació americana de l'Òpera l'Ildebrando Pizzetti "Assassinio nella catedrale" al Carnegi Hall de Nova York.
1982, Mor a Nova York, Vera de BOSSET a l'edat de 93 anys; era la segona esposa d'Igor (Feodorovitx) STRAVINSKI.
18.
1982, En els Funerals de la Princesa Grace de MÓNACO es va tocar l' "Adagio" per a Quartet de Corda de Samuel BARBER, provocant emocions i llàgrimes als familiars i amics de la difunta.
20.
1908, Mor a Biarritz, el Violinista i Compositor Pablo (Martín Melitón) de SARASATE y NAVASCUÉZ.
1957, Mor a Järvenpää, el Compositor Johan Julius Christian SIBELIUS.
22.
1656, Johann Kaspar KERLL és ascendit a mestre de Capella de la Cort de Munic.
23.
1958, Igor (Feodorovitx) STRAVINSKI estrena al Festival de la Societat Internacional de Música contemporànea de Venècia, l'obra "Threni" sobre les Lamentacions de Jeremies a la Vulgata, amb sis Veus Solistes, Cor i Orquestra.
1981, Leonard BERNSTEIN estrena a Baden-Baden, l' "Olympic Himn" per a Cor i Orquestra, amb motiu de l'Obertura del 'Congrés Olímpic', amb un arranjament fet per Hershy KAY.
24.
1982, El Violinista Joshua BELL, encara no amb quinze anys, fa de Solista amb l'Orquestra de Filadèlfia, dirigida per Riccardo Mutti.
25.
1906, Neix a San Petersburg, el Compositor Dimitri (Dimitrievitx) XOSTAKOVITX.
1907, Jan SIBELIUS estrena a Helsinki, dirigint ell, la "Simfonia nº 3, Op. 52, i la 'Suite' treta de la música d'escena "El Fetí de Baltasar", Op. 51.
26.
1782, Giovanni PAISIELLO estrena a St. Petersburg, l' Òpera "Le Barbier de Sevilla" en presència de la zarina Caterina II de Rússia i de la seva Cort; fou una Òpera molt popular fins que Rossini estrenà la seva Òpera del mateix nom.
1957, Leonard BERNSTEIN estrena a Nova York, el Drama musical social "West Side Story".
1983, La Soprano Jessye NORMAN debuta al Metropolitan Opera House de Nova York, fent el rol de 'Cassandra' a l'Òpera "Els Troians" d'Hèctor Berlioz.
27.
1732, Giovanni Battista PERGOLESI estrena al Teatro dei Fiorentini de Nàpols, l'òpera "Lo Frate'nnamorato" amb una clara tendència ver l'Òpera còmica, i amb parts en dialecte.
1907, Ralph VAUGHAN WILLIAMS estrena al Festival de Cardiff, la "Norfolk Rapsodie nº 2" que després fou retirada.
1932, Mor a Saint-Denis (París), l'Escultor i Autor de 'La Internacional' Pierre DEGEYTER.
28.
1883, Anton BRUCKNER treballa en la versió definitiva del seu "Te Deum".
30.
1908, Neix a Odessa, el Violinista David (Feodorovitx) OÏSTRAKH.

Joan ÚBEDA i COMAS

 

ELS NOSTRES CONCERTS

En aquesta ocasió ens referirem als dos darrers concerts del mes de juny que ja no van tenir cabuda en el butlletí anterior doncs ja estava en premsa en el moment de poder fer aquests comentaris.

En el primer es presentaven amb el títol de "Joves Intèrprets del Segle XXI" un grup d'alumnes de l'Escola de Musica Juan Pedro Carrero presentats per en Jordi Frarres.

Ainara Luque inicia el concert amb obres de Mozart, Chopin, Berens, Prokofiev, Albéniz i Heller, a la que seguí la Claudia Dubé, també al piano, que ens oferí la seva interpretació de Mozart, Liszt, Shostakovich i Pozzoli; tancaren el concert la violinista Eulàlia Fabra acompanyada al piano per Damian Riera fent-nos rscoltar Mozart, Wieniawski, J.S. Bach i Kabalewski.

Tots ells van reiterar el bon treball que fa aquesta escola en la seva preparació per un futur professional; l'Ainara i la Claudia ja ens eren conegudes doncs no es el primer cop que ens trameten la seva sensibilitat interpretativa i que ens permet copsar la seva segura progressió. L'Eulàlia i el Damian era el primer cop que actuaven entre nosaltres i tot i uns primers moments dubitatius van aconseguir, com a les seves companyes pianistes, els forts aplaudiments del públic per la seva bona actuació.

El segon concert, que tancava aquest curs, es celebra per les Festes de Sant Pere, el seu intèrpret fora el pianista brasiler Paulo Kolb, professor de l'Escola de Musica Juan Pedro Carrero i assistent del catedràtic Louiz de Moura Castro que també ens feu l'honor d'assistir al concert.

En Paulo Kolb es un pianista experimentat que ens interpretà obres dels compositors europeus G.F. Händel i R. Schumann i dels americans L. Calvo, E. Lecuona, H. Villa-Lobos i A. Ginastera.

La seva actuació, rica en expressivitat, virtuosisme i subtileses ens va dur per camins diversos per arribar a l'atmosfera de ritmes i sentiments centre i sud-americans que el públic assistent va agrair amb les seves ovacions sinceres.

 

"CENTENARI DE LA RONDALLA LA SANTA ESPINA"

Aquest és el títol que porta el llibre que ha escrit l'Antoni Torrent i que ha estat editat pel Grup d'Informadors Sardanistes de Catalunya (GISC) en el volum XXVII de la Col·lecció MOS.

L'Antoni Torrent reclama en el seu documentat treball un necessari i merescut reconeixement per la commemoració del centenari de l'estrena d'aquesta obra lírica (19 de gener de 1907) escrita pel dramaturg Àngel Guimerà i posada en música pel mestre Enric Morera, especialment pel que va suposar la sardana del mateix nom que s'interpreta en aquest deliciós conte i per la gran quantitat de representacions que s'hagueren de fer per la insistència del públic demanant mantenir-la en cartell, al llarg de més de dues-centes audicions.

En Torrent fa un ampli, i acurat, repàs de la biografia dels dos autors de l'obra, Àngel Guimerà i Enric Morera, així com també una complerta descripció de l'argument i desenvolupament d'aquesta sarsuela catalana i dels infructuosos i reeixits intents de construir un teatre líric català per part de diversos compositors com Joan Lapeyra, Joan Gay, Salvador Bartolí, Joan B. Lambert, Nicolau Manent, Enric Granados, Cassià Casademont entre d'altres, i el més entusiasta de tots per aquests projecte, Enric Morera.

Tanmateix, amplia el seu treball amb la recerca del possible arranjador per cobla de la sardana "La Santa Espina" com a part individual extreta de l'obra, treball molt interessant i tema poc investigat amb tot el que d'interès musicològic i històric comporta el esbrinar el treball dels compositors, el nom dels quals sovint queda a l'oblit o amagat pel del propi autor, i que mereixen més relleu, doncs moltes vegades és gràcies a aquest treball fosc però imprescindible que una obra gaudeixi de l'atracció del públic.

L'escrit de l'Antoni Torrent es complerta amb el llistat dels intèrprets que varen estrenar l'obra i amb una interessant documentació dels enregistraments antics de la sardana.

Ens solidaritzem amb la petició d'en Torrent de que s'hauria d'haver fet un relleu important i extens d'aquesta commemoració i hagués estat molt bé poder-la donar a conèixer com a obra teatral perquè les generacions actuals pugin saber el que havien fet els nostres avantpassats i que en el seu moment tant d'èxit van aconseguir.

S'ha de fer constar que l'Antoni ja va està lluitant per aconseguir aquest reconeixement el passat 2007, centenari de l'estrena, però el seu clam no va trobar qui l'escoltés; el llibre s'ha editat recentment.

Felicitacions Antoni per un treball tan ben fet.

Jordi Gargallo

 

ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS

MUSIQUES ROMANTIQUES

DUO VELA

ESTER I EULÀLIA VELA

Piano a quatre mans

Obres de: J. Brahms, C. Schumann, F. Mendelssohn, A. Dvorák, M. Jaëll i A. Beach

Centre Sant Pere Apòstol

Sant Pere més Alt, 25, Barcelona

Dilluns 29 de setembre de 2008 a les vuit del vespre

ENTRADA LLIURE

 

VA DE CONCERTS ......

CONCERT DE L'ORQUESTRA CANTICELA

El passat 25 de maig, i per tant el "Vibracions" del mes de juny ja em premsa, vaig poder escoltar l'actuació de l'Orquestra Canticela a la parròquia de Sant Ramon Nonat, a Barcelona.

Aquests conjunt instrumental és prou jove, doncs es formà l'any 2006 per participà en l'audició que tradicionalment es porta a terme des de ja fa alguns anys de la Passió segons Sant Joan, de J. S. Bach, de forma participativa, a la cripta de la Sagrada Família, de Barcelona, de la mà del coratjós director de l'Associació Coral Canticela, Gabriel Miralles per Setmana Santa.

El grup de músics escollits per aquesta ocasió decidí formar-se com a orquestra estable per interpretar obres del repertori barroc. El seu debut fou pel Nadal del 2006 dirigits pe l'Ignasi Vinent; més tard seria el mateix Gabriel Miralles qui en va prendre la direcció i, per fi, a la temporada 2007-08 es va posar sota la batuta del seu actual director titular, en Jordi Guri.

El concert del què parlem estigué format per obres de Händel, Vivaldi i Telemann.

Cal destacar la puresa del so, la conjunció, equilibri i expressivitat en totes les obres; en fi una audició molt prometedora de la trajectòria d'aquesta orquestra que mereix assolir fites importants de la mà d'en Jordi Guri que va mostrar un gest sobri i ser bon coneixedor de l'època i dels músics interpretats i dels què sabé extreure tots els seus valors compositius, donant calidesa i sentiment a les diverses interpretacions.

Menció apart mereixen els dos solistes de flauta que intervingueren en aquest concert, especialment en el "Concert per a dues flautes Op. 47, núm. 2 en Do Major" de A. Vivaldi, Federico Sánchez (flauta primera) i Carles Bueno (flauta segona) en el què van mostrar un gran treball de conjunció no exempt de virtuosisme i d'expressió.

LA INTEGRAL DE GASPAR CASSADÓ PER FI ......

Tot i que aquests comentaris ja siguin una mica llunyans degut a que els mesos de juliol i agost no fem aquest butlletí, no obstant podem dir que estem d'enhorabona; en els darrers mesos de maig i juny, es van poder escoltar, gràcies als auspicis de la Fundació Mas i Mas, la integral de les obres per violoncel i piano de Gaspar Cassadó.

Aquest violoncel·lista i compositor català nascut a Barcelona l'any 1897 i mort a Madrid el 1966, inicià els seus estudis amb el seu pare, Joaquim Cassadó i Valls, i també tingué per mestre, a París, una personalitat com Pau Casals. En aquesta ciutat el seu pare formà un trio amb els seus fills, Gaspar (violoncel) i Agustí (violí). Gaspar aviat s'independitzà i seguí una carrera com a concertista en la qual actuà amb els millors pianistes del moment, A. Rubinstein. J. Iturbi o H. Bauer; també formà part d'un trio amb Yehudi Menuhin, al violí, i L. Kentner, al piano.

Aquesta figura fulgurant de la música també conreà la composició amb obres per orquestra, i especialment pel seu instrument, el violoncel. Tot i que aquestes composicions per violoncel i piano s'han anat tocant molt de mica en mica, no és freqüent escoltar-les fent un bloc per poder conèixer-les d'una manera coherent.

Aquest és el projecte que estan portant a terme el violoncel·lista Iñaki Etxepare i la pianista Ludovica Mosca; aquests instrumentistes de contrastada i reconeguda trajectòria professional, mereixen un gran reconeixement per mostrar-nos unes obres de gran qualitat amb unes interpretacions acurades plenes de virtuosisme i sensibilitat, amb una conjunció excel·lent i arribant a l'ànima de l'oient, que no pot més que agrair aquestes interpretacions amb sorollosos i entusiastes aplaudiments, no sols per la magnífica interpretació musical sinó també per poder assaborir obres de compositors les nostre país de tant gran qualitat i cridar que els nostres músics mereixen més reconeixement del que tenen.

CORS D'HOMES

La Federació de Cors de Clavé va inaugurar la II Trobada Internacional de Cors d'Home el passat 13 de juliol al Palau de la Musica Catalana. Aquest es un acte que ja es va consolidant i que te una periodicitat de tres any entre trobada i trobada.

Si la primera va ser un èxit total per la qualitat dels cors d'arreu del mon que van participar aquesta segona no ha perdut gens n'hi mica l'alt nivell de la primera.

Aquest any han estat cinc cors el que han participat, el Männerchor Leipzig-Nord (Alemanya), The Glostrup Male Voice Choir (Dinamarca), Male Choir With the Sofia Boys Choir (Bulgaria), Vocal Ensemble Slava (Holanda) i London Gay Men's Chorus (Anglaterra), cors que desprès es van distribuir per diversos pobles de Catalunya per portar les seves interpretacions arreu del país.

Personalment em va resultar molt interessant la participació del cor danès, format per cantaires d'edat mitja - avançada però amb un director jove de gran qualitat que sap treure un excel·lent rendiment amb una direcció , aparentment fàcil, expressiva i acurada, el seu nom, Phillip Faber; també va ser força interessant la participació del cor búlgar, format per nois molt joves que ja s'han anat formant amb els cors infantils de l'entitat i que estan sota la direcció de l'Adriana Blagoeva que destaca especialment per la seva seguretat i transmissió del ritme; el cor holandès, de caire mes professionalitzat i sota la direcció d'en Jean Lambrechts (bell conegut de les actuacions d'anys enrere amb el seu cor de Mastrich), estigué sens dubte a gran altura; el cor alemany, dirigit per Detlef Schneider, va tenir potser una actuació una mica mes discreta, tant per la seva forma d'interpretar com pel repertori me tradicional i menys innovador. Cas apart es el del cor angles tant per la quantitat de coristes (90) com pel repertori actual, modern i amb unes dosis de la coreografia que l'espai del Palau els permetia (que no era gaire) el seu director, Simon Sharp, força espectacular, te unes grans dosis de transmissió i d'expressivitat.

En definitiva un espectacle de molta qualitat i que parla àmpliament dels esforços d'aquesta Federació per mostrar l'extraordinari impacte i sonoritat que te una formació de cors d'home, tan tradicional entre nosaltres però que malauradament porta anys en regressió, no sols a Catalunya si no també a molts altres indrets de la geografia peninsular i inclús internacional

COR TXEC

El bon amic Joan Pàmies ens ha portat l'actuació de la coral mixta de la universitat de la República Txeca en Pilsen, CORAL NOVÁ CESKÁ PÍSEN, que dirigeix el professor Zdenek Vimr.

Aquesta coral va acompanyar les actuacions de l'Orquestra de Cambra Catalana de dirigeix en Joan Pàmies en la seva estada al país txec interpretant obres d'autors catalans de diverses èpoques, especialment del barroc i el classicisme, obres que tan be interpreta aquesta formació orquestral especialitzada també en la musica mes contemporània.

L'actuació de la Coral Nová Ceská Písen i els seus solistes (tots membres del cor) ens va embadalir amb una actuació brillant, perfectament conjuntada i molt expressiva. Els seus membres, tots joves, amb excel·lents qualitats vocals, cantant tot el concert de memòria, van interpretar el Rèquiem de Zdenek Lukᚠ(1928-2007) una obra de gran dificultat, amb una gran seguretat; també ens van oferir obres mes antigues de compositor txecs i una apreciable quantitat de cançons populars del seu país amb arranjaments molt actuals del mateix Lukᚠi de Jaroslav Krcek.

La direcció d'en Zdenek Vimr va ser de molta qualitat.

LA GUITARRA

Es realment deliciós escoltar com interpreta la musica per a guitarra l'instrumentista d'aquest instrument Jordi Codina. Un cop mes la seva musica te l'efecte refrescant necessari en un càlid dia de juliol a l'acollidor espai del Mas i Mas; les seves interpretacions de "Miniatures en un concert de família" com ell mateix les va presentar, donen la sensació de peces fàcils (que no ho son pas) que sols un gran intèrpret com ell poden trametre.

En Jordi Codina fa fàcil el que no ho es, fa senzill el que es difícil, i ho fa així perquè ell també es senzill i aquesta senzillesa i aquest aire amical es transmet al públic amb una sensació de festa i benestar.

Es fàcil un concert perfectament escollit amb obres de Ferran Sor, Francesc Tàrrega, Federico Moreno-Torroba, Gracià Tarragó, Maria Linnemann, Xavier Montsalvatge, Lleonard Balada, Abel Fleury i João Teixeira amb Glòria Villanueva de propina?

30 MINUTS DE MÚSICA A "LA PEDRERA"

De nou aquest any s'ha tornat a jugar fort per la segona edició d'aquest format musical, si l'any passat ja va ser un èxit i va propiciar des de principis d'any els tres concerts diaris de la Fundació Mas i Mas al local del carrer Marià Cubí, un altre cop s'ha apostat per la seva versió mes estiuenca.

El concert inaugural, el 31 de juliol, va estar en les mans, i mai tant ben dit, del pianista Albert Guinovart. A l'Albert el conec des de ja fa molts anys, poc desprès de ser el guanyador del prestigiós concurs vilafranquí, la seva carrera ha estat fulgurant com no podia ser d'altra manera donades les seves dots interpretatives, el seu caràcter senzill, la seva fecunda inspiració i la seva professionalitat.

La seva actuació en aquest concert inaugural va ser sensacional, la seva interpretació de músics tan diversos com J. S. Bach, Beethoven, Chopin, Granados i ell mateix amb la seva primera Sonata, composta als principis de la seva carrera professional i que ja apuntava la seva visió actual de la musica, va ser d'una qualitat molt difícil d'igualar, tant per la riquesa sonora que aconsegueix dels seu instrument com per la ductilitat expressiva que cada músic requereix.

Com a compositor se'l coneix actualment potser mes per les seves obres pel teatre i la televisió però el seu opus es compon de molts estils i formats musicals clàssics diferents, tots ells de gran qualitat.

Al final del concert va interpretar, fora de programa i a petició, uns fragments de la seva obra "Mar i Cel" que possibilità un oh! del públic, però, i sense treure gens n'hi mica la seva valoració compositiva, jo prefereixo el pianista, per la seva qualitat i la seva transmissió de sentiments i sensacions, es un PIANISTA D'OR.

Es d'agrair l'esforç que fa la Fundació Mas i Mas per seguir mantenint la seva proposta musical , així com també a la sensibilitat mostrada per la Caixa de Catalunya fent costat a aquest agosarat però interessant projecte.

Jordi Gargallo

HEM REBUT .....

EUFONIA (núm. 43 d'abril, maig, juny 2008) .- "Música y lenguaje". Els treballs d'aquest número tracte els temes següents: "Principios generales del desarrollo musical y del desarrollo lingïstico" per Manuel Lafarga Marqués; "La melodia del habla: acento, ritmo y entonación" de Dolors Font Rotchés i Francisco J. Cantero Serena; "Pasajes sonoros en la primera infancia: retrato musical de la narración infantil" de Mª José Feu Guijarro i Eulàlia C. Piñero Gil; "La contribución de la música en la estimulación de procesos de adquisición del lenguaje" per Marta Jordana; "Songwriting: de la palabra a la música, de la emoción a la comunicación" de Patxi del Campo i Camino Bengoechea; "La enseñanza de la competencia lingüística musical" per Pasqual Pastor; "Música y retórica: encuentros y desencuentros de la música y el lenguaje" de Rubén López Cano; "La rueda armónica: un nuevo recurso docente" per Luis Nuño i "Música para Bosnia, una herida abierta" de Rosabel Bofarull.

EUFONIA (núm. 44 Juliol, agost, setembre de 2008) .- Dedicat a "Musica y família". En el mateix se'ns ofereixen els treballs següents "Musicoterapia prenatal, un preludio a la vida" signat per Gabriel F. Federico; "La música integrada en el currículo de educación infantil. Implicación de la familia" de Mª Manuela Jimeno García; "Conciertos en familia" per l'Assumpció Malagarriga i Rovira; "Las canciones de antaño, punto de encuentro intergeneracional entre el alumnadode la ESO y sus abuelos" per Pablo del Pozo Toscano; en Pep Alsina ens porta "Música i adolescentes: ellos tienen la palabra"; "Compartir actividades musicales en línea" de l'Andrea Giraldéz; "Intervención en la mejora de la lectura a primera vista en partituras de viola: estimulación con diapasones Inner Sound" per Lucía Herrera Torres, Sílvia Talisa Hudtwalcker i Ginés Viscor Carrasco; "La música y su práctica educativa en centros de educación infantil de las ciudades de Lugo (Galicia) y Salisbury (Inglaterra)" per la Mª de los Ángeles López de la Calle Sampedro; "Compartiendo significados en un aula de música: estrategias discursivas en la observación de una partitura" de la Laia Viladot, Isabel Gómez i la Teresa Malagarriga, i clou amb "Espejos y especulaciones: música y lenguaje" per Enrique Blanco.

WAGNERIANA (núm. 65, abril 2008) .- En aquesta ocasió els articles d'aquesta publicació ens porten aquests treballs "La 'Deutsche Richard Wagner Gesellschat" per Josep María Busqué; amb unes 'Paraules del Professor Uwe Faerber'; "Recuerdos sobre Cosima y Siegfried Wagner" d'Albert Schweitzer; "El juglar de Cosima en Bayreuth" del Professor Dr. Frithjof Haas; "Lohengrin en Palma"; "La amistad con Hermann Levi" també pel Professor Dr. Frithjof Haas; "Cuando el Palau no era el Palau"; "Bayreuth hoy y mañana"; "La actual estructura legal de Bayreuth"; "La Walkyria en Nueva York" per Germán A. Bravo-Casas; "Estreno de 'Los Maestros Cantores' en el Liceo"; "La Tetralogia de Wagner para niños" per Teresa Arranz; "Reflexiones intempestivas a la sombra de un saúco" de Fernando Guzmán; "Revista Musical Catalana ¡Quien te ha visto y quien te ve!"; "Anja Silja sobre las puesta en escena".

BUTLLETI DEL CCM (Consell Català de la Música núm. 35, maig 2008) .- En Portada en Cèsar Calmell parla de l' "Èxit del II Congres Internacional de Musica". En Josep Mª Busquets escriu sobre "José Antonio Abreu a Barcelona", a l'apartat Educació trobem un article sobre el "15e Aniversari de la JONC", segueix una entrevista amb l' "Associació d'Ensenyaments de Musica de Catalunya", i a Noticies uns articles referents a la "Segona edició del Digital Músic 2.0", el "Memorial Mompou-Bravo", i "El Palau de la Musica celebra 100 anys". Conjuntament amb aquest exemplar també estava acompanyat del numero 36 del juliol de 2008 amb un recull dels Festivals de Musica d'Estiu que es fan a casa nostre.

L'AURORA (Federació de cors de Clavé) .- En la publicació de la Primavera de 2008 ens presenta un treball en l'editorial en el que fa una "Reivindicació de Josep Anselm Clavé, periodista"; segueix l'escrit de Lluís Subirana "La Flama: símbol, sentiment i compromís"; en Gentil Puig i Moreno ens presenta "Catalunya del Nord, entre un passat oblidat i un futur incert"; a la pàgina musical ens trobem amb "Les Caramelles del Roser", de Santi Riera; "Música i internet", de Xavier Teruel; Francesc Boya, Síndic d'Aran ens parla de "El gran drama de la llengua aranesa en aquests moments és que necessitem recursos", entrevista feta per Antoni Carné i Joan Ramon Gordo; a Personatges, tenim una biografia del mestre "Jaume Pecanins i Fàbregas" en el 175è aniversari del seu naixement; en Jordi Figueres escriu "En terres leietanes: assemblea anual ordinària de la FCC"; també hi ha un treball de la Nit de les Revistes de l'APPEC "Reconeixement de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català a les revistes que existien en crear-se fa 25 anys" en la que es mostra que L'Aurora és la més antiga doncs inicià la seva publicació l'any 1890; les activitats de l'Ens de Comunicació ens parla de "El I Congrés de l'Associacionisme Cultura Català presentat al Cercle Artístic de Barcelona"; en les activitats de la federació trobem "Assemblea de la Federació de Cors de Clavé Catalunya Nord"; "Segona Trobada Internacional de Cors d'Homes"; " 'La Societat Coral Euterpe' de Jaume Carbonell, nou llibre a l'extensa bibliografia sobre Clavé"; "Concert de Nadal a la catedral Basílica de Barcelona"; "Alta de la Coral Sant Jaume Apòstol"; "Patrimoni, història i art romànic del Conflent, una iniciativa interessant"; en David Morlà Gómez i Jordi Suñé Morales presenten "Un cor de Clavé a Torredenbarra?"; "Intercanvi de Corals" de Carme Canals Riba; "El pessebre vivent a Catalunya Nord" de Jan Munill; "Agrupació Coral Intimitat: XXè Concert de Nadal Popular"; "La Coral La Igualtat triomfa amb el concert de la sarsuela catalana 'Cançó d'amor i de guerra'", per Galderich; "25è Aniversari de la Coral del Centre Recreatiu i Cultural de Montgat"; "CD Massa Coral Cantaires de Juneda"; "CD Coral Sarroca Nova"; "CD Caramelles del Roser"; "Primer CD de La Societat Coral Escola Orfeònica, l'any del Centenari"; "Camerata Impromptu: Un segle de música coral catalana"; "Blog de la S.C. La Cuitora", de Jaume Jürschik; " 'De tot cor', de Ràdio Arrels, la veu del món coral"; "Una coral de Catalunya Nord que dóna la veu", de Joan Cassou; a l'apartat 'Converses al parlament' entrevista en aquesta ocasió a Marina Llansana, portaveu del grup d'ERC a la Comissió de Política Cultural; i tanca amb "Les caramelles de Sau. El dibuix d'en Fer".

L'AURORA (Federació de cors de Clavé) .- Estiu de 2008. En aquesta ocasió ens mostren l'entrevista feta per Joan Ramon Gordo al filòsof "Josep Maria Terricabras" on va desfilant el seu pensament sobre el seu passat i també de l'estat cultural del nostre apis en l'actualitat. Segueix l'article d'Antoni Justos dedicat a la "S. C. Joventut Terrassenca amb motiu del seu centenari". La pagina musical d'en Xavier Teruel esta dedicada en aquesta ocasió a la "Musica al cotxe". A l'apartat Personatges en Jordi Gargallo ens porta la biografia de "Josep Gay i Planella: la passió per Wagner i la Renaixença". Segueix l'espai D'ací i d'allà amb "L'Agrupació del Bestiari" presenta els llibres "La historia del Drac Xiulet" i "Bèsties de Festa"; "CD en les parles de Ponent fins a Llevant, i de Mestral a Migjorn". A la Bústia del cantaire trobem l'enunciat de la Carme Ribas parlant de la "Nova etapa de la Coral l'Espiga de les Corts", i a Fernando Gil amb "Passatge de les caramelles a Castelldefels"; així mateix l'article "El cant coral a Catalunya a 78 rpm" d'en Jordi Gargallo. Les Activitats de la Federació ens assabenten del "Segon Congres de la Federació de Cors de Clavé". També trobem una sèrie de reportatges de les Caramelles com "Setena edició de les Caramelles de Sau" d'en Josep Figueras, al que segueix "Les Caramelles i la Pasqua de Resurrecció a Gavà" per l'Isidre Olivella, "Caramelles a la Garriga" per l'Eduard Pubill, "Trobada de Caramelles de l'Alt i Baix Penedès, Garraf, Baix Llobregat, Baix Camp i Tarragonès" d'en Ramon Pons, "Caramelles de la S.C. El Raïm a Sant Cugat Sesgarrigues", "Goig dels Ous a Cabestany" d'en Josep Culi, "La Coral Sant Josep, de Castellar del Vallès", "Caramelles de la Societat Coral Obrera La Glòria Sentmenatenca", "Les caramelles de la Coral Marinada a Castelldefels", "Les Caramelles de la Coral Unió Rubinenca" per Joan Sutrias, "Caramelles de la Coral Roca Blanca de Colera", "Caramelles de Pasqua a Juneda" i "Les Caramelles de Pasqüetes a les Borges Blanques" per en Josep Giné, "Les Caramelles a Parets del Vallès", "L'esperit caramellaire al Papiol" de la Mª Rosa Suau i Clua, "El Cor de la Lira de Sant Cugat celebra les Caramelles" d'en Pasqual d'Osso, "Les Caramelles de la Unió Santcugatenca", "Les Caramelles del Cor l'Espiga de Cubelles" per en Francesc Capdet, "Grup Cantarelles de Sant Andreu" de Pere Lacreu, "Sant Just Desvern celebra Les Caramelles" pel Cor Lo Pom de Flors. Segueixen articles d'activitats musicals com "Passats 10 anys, segueix fent historia la Coral Contrapunt d'Albelda, a la Franja de Ponent", "Quart Festival de Cant Coral Vila de Cubelles" per Francesc Capdet, "La S. C. Perla Agustinenca actua a la Ribera de Cardós", "Segona Trobada Internacional de Cors d'Home", "Vetllada de Primavera a Gavà", "Concert a Baho", "Sant Jordi en musica a Elna" de Germinal Monge, "Coral a Tous Choeur de Pontellà" per la Rosina Clara, "Els Cantaires de la Fossella animen la Diada de Sant Jordi a Sant Genis de les Fonts" per Josep Culi, "Festa de la Musica a Barcelona", "Concert de Primavera a Juneda" d'en Josep Giné, "Concert de Festa Major a Perpinyà", "Concert a Sant Genis". A Converses al parlament l'entrevistat en aquesta ocasió fou en Josep Maria Balcells, Portaveu de Ciutadans al parlament de Catalunya. A les Activitat de la Federació ens recorden la "Presentació del llibre "Euterpe" i l'Auca d'en Clavé", i "L'alcalde de Barcelona rep els representants de la Federació de Cors de Clavé i de l'Ens de Comunicació Associativa", "El cartell del Congres de l'Associacionisme Cultural", "L'àmbit de la Catalunya Nord del Primer Congres de l'Associacionisme Cultural" i per últim "L'Ens de Comunicació Associativa i El Consell d'Associacions de Barcelona signen un acord de col·laboració".

LA CIRCULAR (Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, núm. 141, abril, maig, juny 2008) .- S'inicía amb un recull de Notes del SCIC, "CORALIS: Primer Concurs Internacional de Corals Infantils Ciutat de Barcelona" per Toni Gálvez i M. Mercè Argüelles; "Resistència al franquisme", "25e Aniversari de l'APPEC", "II Congres de la Musica a Catalunya", "Veus quines veus?" per M. Mercè Argüelles i Maria Martorell, "El Tauler del SCIC"; el Monogràfic d'aquesta ocasió esta dedicat a "Concerts temàtics" amb treballs del Martí Ferrer, Ester Bonal, Roser Pugues, M. Mercè Argüelles, Abel Castilla, Olga Ney, i comentaris de Fernando Palacios, Philip Olson, Joan Francesc Marco, Karmina Silec i Assumpció Malagarriga. A Converses amb ..., la M. Mercè Argüelles a escollit en Santi Riera i Subirachs. Segueix l'apartat Activitats de les corals amb "Estrena de la cantata "Un nou dia" a Palafrugell" per Núria Estanyol, "Impressions d'un concurs" pel Quim Bonal, "Coloraines de Barcelona en Homenatge al Mestre Joan Balcells" per la Maria Martorell, "Els Picarols de Barcelona i "La Nit de Nadal" de Joan Lamote de Grignon" per Tomàs Rosado i Peña, "Concert de Nadal amb textos de Leonardo Boff" amb Marta Rodoreda, "10 Histories de Nadal" per Pilar Donat i dos treballs de la redacció "XXè Aniversari de la Coral Brins de Camprodon", i "Corals del Barcelonès a les Festes de Santa Eulàlia".