Inici

 

 

ANOTACIÓ
En aquesta pàgina trobareu les informacions del butlletí "VIBRACIONS" del més de juny que, per diversos motius, no vam poder oferir-vos en el seu moment i d'altres dels mesos de juliol i agost que esperem siguin del vostre interès.

 

LA INTEGRAL DE GASPAR CASSADÓ PER FI ......

Estem d'enhorabona; aquest darrers mesos de maig i juny, s'han pogut escoltar, gràcies als auspicis de la Fundació Mas i Mas, la integral de les obres per violoncel i piano de Gaspar Cassadó i Moreu.

Aquest violoncel·lista i compositor català nascut a Barcelona l'any 1897 i mort a Madrid el 1966, inicià els seus estudis amb el seu pare, Joaquim Cassadó i Valls, i també tingué per mestre, a París, una personalitat com Pau Casals. En aquesta ciutat el seu pare formà un trio amb els seus fills, Gaspar (violoncel) i Agustí (violí). Gaspar aviat s'independitzà i seguí una carrera com a concertista en la qual actuà amb els millors pianistes del moment, A. Rubinstein, J. Iturbi o H. Bauer; també formà part d'un trio amb Yehudi Menuhin, al violí, i L. Kentner, al piano.

Aquesta figura fulgurant de la música també conreà la composició amb obres per orquestra, i especialment pel seu instrument, el violoncel. Tot i que aquestes composicions per violoncel i piano s'han anat tocant molt de mica en mica, no és freqüent escoltar-les fent un bloc per poder conèixer-les d'una manera coherent.

Aquest és el projecte que estan portant a terme el violoncel·lista Iñaki Etxepare i la pianista Ludovica Mosca; aquests instrumentistes de contrastada i reconeguda trajectòria professional, mereixen un gran reconeixement per mostrar-nos unes obres de gran qualitat amb unes interpretacions acurades plenes de virtuosisme i sensibilitat, amb una conjunció excel·lent i arribant a l'ànima de l'oient, que no pot més que agrair aquestes interpretacions amb sorollosos i entusiastes aplaudiments, no sols per la magnífica interpretació musical sinó també per poder assaborir obres de compositors les nostre país de tant gran qualitat i cridar que els nostres músics mereixen més reconeixement del que tenen.

 

LA MÚSICA: UNA APROXIMACIÓ A LA SEVA EVOLUCIÓ. (15 any)

E L B A R R O C (94)

EL BARROC MUSICAL ESPANYOL (54)

Anem continuant la llista de músics espanyols del temps del Barroc.

414) José CLEMENTE. s. XVII. Només he trobat que fou Compositor i que algunes de les seves obres s'han conservat a l'Arxiu Musical de la Catedral de Saragossa.

415) Juan CLEMENTE CABALLERO. + Plasencia, v. 1697. Mestre de Capella. No hi ha constància del seu lloc de naixement, però amb dades complementàries es sap que la seva mare fou enterrada a Montehermoso (Càceres) en el mes de juliol de 1691; que un germà seu, Manuel, fou sacedot de la mateixa població, i en el mes de setembre del mateix any fou nomenat capellà ajudant de la Catedral de Plasencia; i que un altre germà, Sebastián, havia estat Seise i Arpista de la mateixa Catedral quan el nostre músic n'era Mestre de Capella. De les seves obres es conserva tan sols una Pasión según San Juan, en el llibre 4t de 'Polifonia de Plasencia'. En quan a la seva activitat, les primeres notícies degudament confirmades son aquestes: El 5 de febrer de 1672, el Capítol de Plasencia decideix cobrir el càrrec vacant de Mestre de Capella de la seva Catedral, per la renúncia de Gregorio de Salinas, oferint-lo sense oposicions a Juan CLEMENTE CABALLERO, que aleshores ho era de la Catedral de Coria 'pues tiene deseo de venir a servir al Magisterio, conociendo sus buenas prendas, virtud y habilidad', amb 300 ducats de sou i 36 faneques de blat que es lo que ha tenido siempre los maestros. Començà a exercir la seva feina el dia 1 de març del mateix any, mantenint-la amb tota normalitat durant set anys, sense cap referència de problemes a les Actes Capitulars, excepte alguna precisió sobre l'ensenyament dels Seises, i alguna queixa d'algun Cantor per no haver-li proporcionat ocasions de propi lluïment. Per altra banda, són més abundants les lloances pels èxits obtinguts amb la Capella de Música en alguna festa particular, principalment per la festa del Corpus. Les dificultats, emperò, no hi van mancar des de finals de l'any 1679, quan el dia 1 de desembre d'aquell any, el Capítol llegí una carta del Mestre de Capella de la Catedral de Ciudad Rodrigo, Vicente Pantoja, en la que s'ofereix per a enviar a Plasencia uns Villancets per les festes de Nadal, ja que havia sapigut que el càrrec de Mestre de Capella de Plasencia estava vacant. La resposta del Capítol fou que no es tenia coneixement de si el Mestre hi assistiria o no, i que en cas negatiu tindrien present el seu oferiment. Degut a aquesta situació el Capítol decideix despedir a CLEMENTE CABALLERO, puix s'ha sapigut que ha estat rebut a Còria sense haver-ho comunicat al Capítol, ni haver tingut cap atenció mínima d'haver-ho esplicat. Tot i que ell volgué justificar-se d'alguna manera al saber el que havia succeït, el Capítol confirmà el seu acomiadament. És el 24 de gener de 1680 que des de Plasencia s'escriu als Mestres de Capella de les Catedrals de Ciudad Rodrigo, Badajoz, i al que aleshores era a Madrid, Juan Pacheco Montión, i que abans havia estat a Còria, invitant-los a anar a Plasencia a finals de febrer per a cobrir la plaça vacant que hi havia. El de Badajoz es va excusar d'anar-hi, però si hi acudiren Pacheco i Vicente Galán de Ciudad Rodrigo, i també hi fou present Juan CLEMENTE CABALLERO. Aquest, per encàrrec del Capítol, féu una mena d'examen dels altres dos, i els facilità un text per a musicar en 24 hores. El resultat, obtingut el 7 de març, fou favorable a Juan Pacheco, essent nomenat Mestre de Capella de Plasencia el mateix dia. Emperò, encara no hem arribat al final de la història. El 17 de novembre de 1684 Juan Pacheco comunicà al Capítol de Plasencia, que la Catedral de Córdoba l'havia honrat amb el càrrec de Mestre de Capella d'allà, per quin motiu s'havia de despedir, i amb aquesta finalitat havia deixat composats onze Villancets pel proper Nadal. El Capítol respongué dient que s'alegraven del nou càrrec i que li desitjaven molt bona sort. Per aquest motiu fou quan altre vegada fou acceptat com a Mestre de Capella de Plasencia Juan CLEMENTE CABALLERO, encara que el sou li fou més reduït que la primera vegada: 250 ducats i la mateixa quantitat de 36 faneques de blat. Les dades no especifiquen altres novetats entorn a aquest personatge, que segons sembla morí en el mes de gener de 1697. En el dia 1 de febrer d'aquell any fou quan s'encarregà al Tenor Manuel Delgado la docència dels Seises de la Catedral, mentre el càrrec de Mestre de Capella estigués vacant.

416) Tomás CLEMENTE MOSCOSO. Valladolid, s. XVIII, Organista. El primer càrrec important que tingué fou el de segon Organista de la Catedral de Zamora, succeïnt a Pedro de Ansó. Era veí de Valladolid, i clérigo de primera tonsura, i en prengué possessió el 29 de gener de 1711. Quan en el mes de febrer de 1712 va sol·licitar augment de sou, per a cuidar-se de l'afinació de l'Orgue gran i del petit, la resposta va ésser que li seria augmentat el sou si arribava a sacerdot. Amb tot, li fou augmentat amb l'obligació d'afinar l'Orgue junt amb el primer Organista Antonio de la Cruz BROCARTE (v. nº 228). Emperò, ell finalment s'acomiadà de Zamora per tornar a Valladolid com a primer Organista d'aquella Catedral, fins que a la mort de BROCARTE el 29 d'abril de 1721, fou reclamat per tornar a Zamora, tal com queda reflexat en les Actes Capitulars de la darrere ciutat, havent de passar unes proves, i essent admès com a primer Organista el 10 de juny de 1721. No hi ha constància ni esment de cap obra seva.

417) Miguel CLIT. s. XVII. Orguener. Només he pogut saber que a l'any 1673 va construir un Orgue per l'església de Santiago de Villena (Alacant).

Anirem seguint amb més noms.

Joan ÚBEDA i COMAS.

 

CENTENARIS MUSICALS DEL MES DE JUNY 2008

2.
1608, Claudio MONTEVERDI estrena a Màntua, el pròleg de la comèdia en música, avui perduda, "L'Idropica".
1808, Els estudiants del 'Liceo Musicale' de Bolonya, estrenen en aquella ciutat una 'Missa' composada per ells, i en la que Gioacchino ROSSINI hi féu tres fragments.
4.
1808, Neix a Offenbach, l'Editor de música Julius ANDRÉ.
1908, Neix a Dvurkralove nad-Laben, el Compositor Jan Zdenek BARTOS.
1908, Frederick DELIUS fa a Munic l'estrena parcial de l'obra "A Mass of Life", treta de 'Also sprach Zarathusta' de Nietzche, per a Soprano, Contralt, Tenor, Baríton, Cor i Orquestra.
1908, Horatio (William) PARTKER estrena al Festival de Norfolk, la Ballada per a Cor i Orquestra "King Gorm the Grim".
5.
1908, Mor a Milà, el Compositor i Operista Luca FUMAGALLI.
6.
1908, Mor a Bad Nauheim, l'Editor de Música Adolph FÜRSTNER.
7.
1908, Neix a Moscou, el Pianista, Director d'Orquestra, Director escènic, Conferenciant i Productor de Ràdio Boris GOLDOVSKY.
8.
1908, Mor a Estocolm, l'Organista, Professor i Compositor Johan LINDEGREN.
9.
1808, Mor a Roma, el musicògraf Antonio EXIMENO i PUJADES.
13.
1908, Mora Hobken, de New Jersey, el Pianista i Compositor Thomas Greene BETHUNE, conegut com 'Blind Tom'.
1908, Neix a Palerm, el Musicòleg Nino (nom real: Antinino) PIRROTTA.
15.
1808, Neix a Barletta, el Compositor Giuseppe CURCI.
1908, Karl HOSCHNA estrena a Nova York, l'Opereta "3 Twins".
1908, Mor a Viena, el Violinista, Director d'Orquestra i Compositor Adalbert (Vojtech) HRIMALY.
17.
1908, Neix a Los Ángeles, el Pianista Webster AITKEN.
1908, En aquest dia es casa Nadejda RIMSKI-KORSAKOV amb el Compositor Maximilien STEINBERG, i amb tal motiu Igor (Feodorovitx) STRAVINSKI composà la Fantasia simfònica "Foc d'Artifici", Op. 4.
1908, Neix a Britt (Iowa), el Compositor John (Weedon) VERRALL.
18.
1908, (Frans) Oskar MERIKANTO estrena a Viborg, l'Òpera "La serventa de Bòtnia" que era pa primera Òpera en finlandès.
1908, Mor a Nikolassee, prop de Berlín, el Musicòleg (Johannes) Emil (Eduard Bernhard) VOGEL.
19.
1708, Neix a Schweidnitz, de Silèsia, el Compositor i Viola baix Johann Gottlieb JANITSCH.
1808, Neix a Rumburg, el Pianista i Professor Franz Waver XWATAL.
1908, Mor a París, el Violinista, Viola, Professor i Compositor Louis VAN WAEFELGHEM.
20.
1908, Mor a Madrid, el Sarsuelista Federico CHUECA.
21.
1708, Johann Joseph FUX estrena al Hoftheater de Viena el Poema dramàtic "Pulcheria".
1908, Mora Lioubensk, prop de St. Petersburg, el Compositor Nicolai (Andreievitx) RIMSKI-KORSAKOV.
23.
1908, Neix a Jyväskylä (Finlàndia), el Director d'Orquestra Jussi JALAS.
24.
1808, Neix a Landhut, la Pianista i Compositora Anna Carolina OURY, nascuda 'de Belleville'.
1908, Neix a Nuremberg, el Compositor Hugo DISTLER.
25.
1908, Neix a Budapest, el Director d'Orquestra Laszlo SOMOGI.
29.
1908, Neix a Cambrige (Massachusets), el Compositor de música lleugera instrumental Leroy ANDERSON.
1908, Béla BARTÓK estrena a Berlín, l'obra per a Piano "14 Bagatel·les", Op. 6.
1908, Neix a Travers, el Compositor René GERBER.

Joan ÚBEDA i COMAS

 

ALGUNES SINGULARITATS MUSICALS DEL MES DE JUNY

1.
1958, A l'Exposició Internacional de Brusel·les s'hi estrenà l'obra per a Violí "Fantasia en dos Moviments" de Ross Lee FINLEY, que li havia encarregat el Violinista Yehudi MENUHIN, i que ell mateix interpretà.
3.
1831, El Violinista Niccolò PAGANINI debuta a Londres fent un Concert.
5.
1732, S'estrena la Cantata Anh. 18 "Froher Tag" de J. S. BACH, encara que és dubta que sigui d'ell, i la música s'ha perdut.
6.
1906, Casament de Gertrude CLARKE, Mecenes de la Música i Col·leccionista d'Instruments i de Manuscrits musicals amb Matthew John WHITALL.
1957, Arnold (Franz Walter) SCHÖNBERG, al Festival Internacional de Música contemporània de Zuric, fa la representació escènica, dirigint Hans ROSBAUD, del Drama bíblic, amb llibret propi "Moses und Aaron".
8.
1858, Neix a Barcelona, el Compositor i Director d'Orquestra Antoni NICOLAU i PARERA.
1983, El Violoncel·lista i Compositor Claus ADAM és víctima d'un atac que el deixa en un estat molt greu, morint el 4 de juliol.
9.
1656, Enterrament de l'Organista i Compositor Thomas TOMKINS a Martin Hussingtree, de Worcester.
1733, El Castrat SENESINO, a Londres, fa un discurs de comiat al públic present a la darrere sessió de nit de la temporada d'Òpera, ja quie els seves relacions amb G. F. HÄNDEL s'havien agreujat.
1832, Mor a París, el tenor, Professor de Cant i Compositor Manuel (del Popolo Vicente Rodriguez) GARCÍA.
1957, Mor a Zuric, apunyalat pel seu company de cambra, el Compositor Robert OBOUSSIER.
10.
1732, G. F. HÄNDEL estrena al King's Theatre de Londres, la revisió de l'Oratori "Acis and Galatea".
1957, Ivo LOTHKA-KALINSKI estrena a la Televisió de Zagreb, l'Òpera "Le Voyage", essent la primera Òpera televisada de Iugoeslàvia.
11.
1881, Bedrich SMETANA estrena amb motiu de la inaugut¡ració del Teatre Nacional de Praga, l'Òpera "Libuse".
1982, Al Festival d'Holanda a Utrecht, el ianista Geoffrey Douglas MADGE fa la segona interpretació completa, després de 50 anys, del monumental "Opus Clavicembalisticum" de Kaikhosru Sorabji, començant el Concert a les 21'15" d'aquest dia i acabant a les 12'45" de l'endemà.
12.
1658, Pier Francesco CALETTI BRUNI, conegut com CAVALLI, estrena al recentment inaugurat 'Teatro degli Immobili' de Florència l'Òpera "Hipermestra".
13.
1707, G. H. HÄNDEL estrena a Vignanello, el Motet "Coelestis dum spirat aura" en Re/Sol Major.
1833, Mor en aquest dia el Kaiser alemany Lluís II, que havia estat assilat per deficiències mentals, i durant una passejada que fa escortat amb un psiquiatra, a qui lliga i amenaça de mort, ell es llença al llac Starnberg; era un admirador de WAGNER, i l'anomenava "el meu diví amic".
15.
1707, Johann Sebastian BACH és nomenat Organista de la Blasiuskirche de Mülhlhausen, i és aleshores que signa el rebut de seu darrer sou guanyat a Arnstadt, i abandona la ciutat.
1733, S'organitza en aquest dia a Londres l'anomenada 'Òpera de la Noblesa', que compta amb el suport del príncep de Gal·les, encara que té l'oposició de seu pare el rei. Amb tot, els fets van fer veure que en aquella ciutat no hi havia prou públic per a dues companyies d'Òpera.
1957, Igor (Feodorivitx) STRAVINSKI estrena a Los Ángeles, el Ballet "Agon" per a dotze ballarins.
17.
1783, Neix en aquest dia el primer fill de W. A. MOZART, Raymond Leopold, que morirà al cap de quatre mesos.
1882, Neix a Oranienbaum, prop de St. Petersburg, el Compositor Igor (Feodorovitx) STRAVINSKI.
18.
1757, Neix a Ruppersthal, prop de Viena, el Pianista, Constructor de Pianos, Editor de Música i Compositor, IGNAZ JOSEPH PLEYEL.
1908, El Compositor (Frans) Oskar MERIKANTO estrena a Vibotg, l'Òpera "La serventa de Bòtnia" que fou la primera Òpera en finlandès.
19.
1983, El Compositor Alfred (Garrevitx) SCHITTEKE estrena a Viena, l'obra "Faust Cantata" que erea una comanda de l''Academia Coral de Viena' amb motiu del 125 aniversari de la Fundació, basada en la versió de la llegenda de 'Faust' que s'havia publicat el 1587.
21.

1783, W. A. MOZART acaba a Viena l'Ària-Rondó per a tenor "Per pietà, non ricertcate", que era una peça substitutiva per l'Òpera de Pasquale Anfossi "Il curioso indiscreto".
1906, Neix a Barcelona, Lluís Mª MILLET i MILLET, Compositor i Director de l''Orfeó Català' i d'Orquestra.

22.
1933, La 'Boyd Neel Orchestra', fundada l'any anterior pel Director d'Orquestra (Louis) Boyd NEEL, fa el primer Concert a Londres.
23.
1831, Mor a San Sebastià, l'Organista i Compositor Mateo (Antonio Pérez de) ALBÉNIZ.
26.
1882, (Wilhelm) Richard WAGNER estrena al Festival de Bayreuth, l'Òpera "Parsifal", a la que segueixen altres quinze representacions.
29.
1881, Neix a Berlín, el Musicòleg Curt SACHS.
30.
1783, W. A. MOZART acaba a Viena, l'Ària per a Soprano i Orquestra "No, no che no sei capace", destinada a formar part, com a peça substitutiva, a l'Òpera de Pasquale Anfossi "Il curioso indiscreto".

Joan ÚBEDA i COMAS

 

EL TIMBALER DEL BRUC

... ha tornat a ressonar, després de 10 anys, aquesta vegada a les sessions que des de fa sis anys es programen a l'Auditori amb el títol d'UN PONT DE CANÇONS per aquesta època.

L'obra que comentem va ser escrita per encàrrec del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC) fa més de 10 anys amb motiu de la 30ª Trobada General d'aquest estament cultural -el SCIC - que agrupa més de 7000 infants d'edats compreses entre els 5 anys i els 15-16 de tota la nostra terra...

I certament ha estat memorable la interpretació que, en dues tandes - el 17 i el 24 de maig - han interpretat grups de mitjans i grans, (uns 700 infants de diversos indrets de Catalunya) a cada sessió , solament amb un assaig previ abans del concert, sota la direcció de Mireia Barrera. Això vol dir un treball previ considerable per part de cada coral, naturalment i dels seus directors/directores!.

La cantata EL TIMBALER DEL BRUC , amb text de Núria Albó, glosa el fet que tots coneixem, però no pas en só de guerra, si no fent una clara referència a la PAU i a la LLIBERTAT que tant desitgem i procurem inculcar als nostres petits cantaires.

A més i en la primera part, es van interpretar cançons populars catalanes -per cert no pas massa divulgades! - dirigides i vetllades escrupolosament per en Martí Ferrer, també harmonitzades per en Manuel Oltra i dos dels seus deixebles: Antoni-Ernest Sebastià (Els funerals del porc, molt divertida!) i Ball rodó, que va "vestir" en Xavier Pastrana.

No cal dir que l'Auditori era ple a vessar... i que els aplaudiments -ben merescuts, sí senyor!- van premiar les diferents obres i interpretacions. El mestre Oltra el dia 17 i la Núria Albó el 24, els varen recollir personalment i ben emocionats.

La nostra enhorabona més sincera, mentre esperem el PONT DE CANÇONS del curs vinent!.

Mª Teresa Giménez i Morell

*********

ELS NOSTRES CONCERTS

A finals del passat mes d'abril vam rebre als nostres concerts a l'Orquestra de Cambra de Virtèlia; aquest és el segon any que podem comptar amb aquest conjunt instrumental format per deixebles de l'escola del mateix nom i que dirigeix, tant l'orquestra com l'escola, el bon amic i gran pedagog Francesc Llongueres, director a la vegada de la important Barcelona Simfonietta pertanyent també al mateix centre.

L'Orquestra de Cambra de Virtèlia es una formació d'una vintena d'instrumentistes que, a més del seu aprenentatge individual comparteixen la seva formació amb la participació en aquest conjunt instrumental. Aquest és el segon any que porten els seus treballs per terres europees, en aquesta ocasió concretament a Alemanya a primers del mes de maig.
El concert que ens van oferir un dia abans d'emprendre el seu viatge va estar format tot ell per obres de compositors catalans, la qual cosa és d'agrair doncs és poc freqüent que sigui així. Els autors escollits foren Enric Morera amb la seva "Melangia per a cordes", sentida composició amb influència wagneriana, a aquesta obra va seguir el "Quartet per l'art", obra de joventut d'Eduard Toldrà en la que ja s'aprecien els desenvolupaments posteriors d'aquest genial compositor; la segona part del concert s'inicià amb un obra d'un compositor català actual, David Llorens, "Temps de sega", una molt interessant composició amb matisos sonors força i una conducció melòdica intensa i ben mesurada; la última part del concert va ser representada per tres fragments dels "Cantos de España" d'Isaac Albéniz arranjats per orquestra de corda per Till Köster, concretament els números "Sevilla, Córdoba i Asturias". L'actuació d'aquest conjunt instrumental va finalitzar amb un "bis", la sardana de Pau Casals "Sant Martí dels Canigó".
És important el treball que duu a terme en Francesc Llongueres doncs amb tant sols dos anys d'existència d'aquesta formació està aconseguint uns resultants molt interessants en els que adquireixen l'experiència que tan útil els serà a aquests joves músics en el futur de les seves carreres. Aquest director és un pedagog exigent i de gran qualitat que aporta moltes de les seves experiències aconseguides amb el seu treball amb el gran Sergiu Celibidache del que va ser deixeble i del que va obtenir, a més de les seves experiències tècniques, el seu més gran concepte, la interpretació.

Els tres següents concerts tenen un denominador comú; l'expressivitat vocal i l'excel·lent acompanyament pianístic.

En efecte, primerament parlarem del magnífic concert que ens va oferir el passat 5 de maig el tenor Raül Fernández presentant-nos un programa íntegrament format per composicions de músics catalans actuals, així figuraven obres dels compositors Carles Gumí, Bernat Vivancos, Jordi Codina, Manuel Oltra, Isidre Corderas i Salvador Brotons, pel que fa a les obres vocals i Marc Dalmases en les pianístiques.
Raül Fernández és un cantant amb una veu molt bonica, amb cos, timbre segur, bon volum i el que és més fonamental, una expressivitat exquisida; el fraseig, la ductilitat, i especialment la interpretació del text li permeten donar a les seves interpretacions una connexió total amb el públic i un especial domini del pianíssim. Les obres dels autors actuals, tan pel que fa al text com a la música, no són precisament fàcils, en general la melodia no flueix com en temps més antics; hi ha molta intencionalitat en les obres d'avui i s'ha de fer un estudi molt a fons per saber interpretar-les correctament, i això ho va aconseguir plenament aquest jove tenor que té per davant seu un futur molt prometedor.
No menys interessant va ser l'acompanyament al piano de l'Anna Crexell, intèrpret també molt jove que es transforma absolutament quan posa les seves mans al teclat; ductilitat, bon sentit musical, profund estudi de les obres a interpretar, excel·lent acompanyament d'una vetllada inesborrable. Tanmateix tingué dues obres de lluïment personal, dues obres per a piano sol del jove compositor Marc Dalmases, dues obres molt boniques que l'Anna va saber traduir amb riquesa de sonoritats i recerca de detalls plens de ductilitat.
Va ser un goig tenir entre nosaltres a tres dels autors de les obres interpretades, Jordi Codina, Isidre Corderas i Marc Dalmases, que va rebre els aplaudiments del públic per les seves composicions.

El 19 de maig vam tenir el segon concert del que parlàvem més amunt; en aquesta ocasió va ser la mezzosoprano Mònica Lizandra, acompanyada al piano per l'Alfons Miró els que ens delectaven amb un concert en el que tenien cabuda obres de Mozart, Schubert, García Lorca, Granados, Montsalvatge, Hahn, Gershwin i Cohí Grau.
La Mònica ja ens resulta familiar doncs ja ha actuat en altres ocasions, també conjuntament amb el pianista Alfons Miró i per tant, ens és una veu coneguda; ja sabíem que el concert seria bo.
I així va ser; la Mònica Lizandra i l'Alfons Miró ens van fer gaudir d'unes delicades interpretacions de Mozart i Schubert plenes de suggeriments, saberen donar profunditat a Lorca, entusiasme a Granados, melangia a Montsalvatge, sentiment amb Hahn i alegria i desimboltura amb Gershwin.
Comentari apart mereix l'estrena de "Cinc nocturns" del mestre Agustí Cohí Grau, present al concert, amb text de la Núria Dalmases (mare de la Mònica), cinc cançons precioses escrites sobre uns textos de gran subtilesa que tingueren amb la Mònica i l'Alfons uns intèrprets que van saber donar tota l'expressivitat que les mateixes requerien.

La última actuació musical del mes de maig la van protagonitzar deixebles de la professora de l'Escola de Música Juan Pedro Carrero, Ludovica Mosca.
En aquesta ocasió ens va portar un programa específic dedicat a "L'Escola de Clementi", excepcional músic del que van beure després molts dels més grans compositor, i del que va fer una àmplia explicació de la seva trajectòria així com dels altres compositors que conformaven el programa.
El concert començà amb la interpretació al piano de la Cristina Vázquez amb una obra de J. Field, a la que seguí una altre d'aquest mateix compositor interpretada, també al piano, per la Berta Baliarda; després li va tocar el torn a la Marta Casarramona (flauta), la Sílvia Sampere (violoncel) i la Maria Farah (piano) que van interpretar un "Trio" de J.N. Hummel, finalitzant el concert la pianista Laia Pijoan que ens va donar una mostra del mateix Clementi.
No és la primera vegada que comentem els excel·lents resultats que acostumen a oferir-nos els alumnes d'aquesta escola, que compta amb uns professors d'altíssima qualitat i d'aquí els resultats; el concert que comentem va mostrar un cop més el que diem.
Algunes de les participants d'aquest concert ja havien vingut en altres ocasions el que ens permet comprovar la seva bona progressió; i un detall important, la Ludovica Mosca és una professora que no sols està atenta a la interpretació, de gran riquesa expressiva, si no també a la posta en escena dels seus actuants, com sortit, com saludar ...., detall molt important que també és part de la formació dels músics i que no sempre és vigilada pels docents.

Amb tots aquests intèrprets no és gens d'estranyar que els nostres concerts tinguin la resposta d'un públic fidel i nombrós que ens acompanya assíduament segur de trobar unes vetllades de molta qualitat.

Jordi Gargallo

*********

ET MOLESTA, LA MÚSICA?

Jo havia agafat el tren en una cèntrica estació barcelonina. Havia de participar en un acte en una localitat a una trentena de quilòmetres del Cap i Casal i m'havia fet el propòsit d'aprofitar la mitja hora mal comptada del trajecte per acabar de preparar la meva intervenció. Si m'hagués trobat a casa, probablement hauria fet aquella feina en silenci o, en tot cas, m'hauria posat una música instrumental barroca, alguna cosa de llaüt o de clavecí.

Tanmateix, el Gran Germà que pensa per tots nosaltres havia decidit que aquella tarda tocava sarsuela, de manera que pels altaveus del comboi un cor s'anava preguntant, a ple pulmó, allò de "Dónde estarán nuestros mozos que a la cita no quieren venir...

" Vaig esforçar-me per centrar l'atenció en les meves notes fins que, al cap d'uns minuts, en una estació de la perifèria urbana, va pujar un xicot que se'm va asseure al davant, proveït de l'inevitable Ipod d'on emergia una música màquina que no només sentia ell a través dels auriculars, sinó tots els qui ens trobàvem en un radi d'uns quants metres de distància. Com que, pel que semblava, la proposta sarsuelera no era del seu gust i més aviat li distorsionava l'audició, va reaccionar elevant encara més el volum del seu aparell de música.

Vaig resignar-me a conviure amb aquella mixtura insòlita, feta de música popular vuitcentista espanyola solapada amb un ritme frenètic de discoteca after hours. Però, com deia la meva àvia, en aquest món sempre hi pot haver un pitjor i, en aquest cas, el pitjor es va concretar quan, dues estacions més endavant, va aparèixer al vagó una parella de trets balcànics, proveïda d'un acordió i una pandereta, que, després d'anunciar-nos que es disposaven a "alegrarles un poco el viaje", van emprendre una mena de melodia apegalosa, de compàs sis per vuit, que feia pensar en aquells valsets que toquen les orquestrines del circ mentre els funambulistes van fent tombarelles sobre la pista.

A partir d'aquell moment vaig haver d'abandonar qualsevol pretensió de repassar els apunts i vaig concentrar totes les energies a mantenir la calma. Em feia l'efecte que el tren anava molt a poc a poc i el que havia imaginat -ingènuament- com un viatge plàcid, se m'estava tornant un suplici.

Una estona més tard, va semblar que el tsunami de decibels començava a remetre; la parella de l'acordió i la pandereta, després de passar el platet, es van allunyar per continuar alegrant el viatge als passatgers del vagó contigu i, a l'estació següent, el noi dels auriculars va baixar deixant darrere seu un àmbit de pau impagable. Va ser així que vaig poder detectar que l'oferta musical ferroviària havia variat i, amb la coherència estètica que la caracteritza, el género chico havia cedit el lloc a unes notes de piano que no vaig trigar a reconèixer: ni més ni menys que la sonata "Clar de lluna" de Beethoven. Vaig pensar que, al capdavall, algun àngel havia tingut pietat de mi i em regalava, a la part final del viatge, un paisatge sonor una mica més adient a les meves necessitats anímiques. La qualitat del so era lluny de ser idònia, però, comparant-ho amb el guirigall d'abans, podia sentir-me gairebé en una llotja del Palau. Però, quan començava a relaxar-me i la peça s'acostava a un passatge particularment commovedor, el piano es va interrompre bruscament i una veu metàl·lica va amollar: "Propera estació, Parets del Vallès".

Quan, finalment, vaig arribar a la meva destinació, encara estava tan sensibilitzat amb l'experiència viscuda que, quan una de les persones que em va rebre em va preguntar pel viatge, no em vaig poder estar de fer-la partícep dels meus neguits. L'interlocutor em va mirar amb una certa expressió d'estranyesa i va preguntar-me: "Et molesta, la música?". Jo vaig provar de respondre, però no em van sortir les paraules i em sembla que em vaig quedar amb la boca oberta com un enze i vaig veure desfilar en un instant tota la meva vida. Finalment, vaig deixar anar un sospir profund i em vaig rendir: "Sí -vaig dir-, em sembla que la música em molesta".

Des d'aquell dia penso que m'ho hauré de fer mirar.

Miquel-Lluís Muntané. Sociòleg i periodista

 

ORQUESTRA DE CAMBRA DE VIRTÈLIA

Virtèlia escola de música té com objectiu principal per al bon desenvolupament de l'aprenentatge musical dels seus alumnes, que aquests participin en grups de tota mena, corals i instrumentals, i per això contínuament promou la creació de formacions de cambra i d'orquestres a tots els nivells i recolza tots aquells projectes que tenen per finalitat la música de conjunt.

L'any 2000 es va constituir l'Orquestra de cambra de Virtèlia amb la finalitat que els alumnes de l'escola que assolien el nivell mitjà, tinguessin la possibilitat de desenvolupar eficaçment un projecte orquestral amb garanties d'èxit.

El projecte de l'orquestra és obert a alumnes d'arreu de Catalunya i poden participar-hi joves dels nivells mitjà i superior, d'edats compreses entre 15 i 25 anys. Actualment els alumnes provenen bàsicament de Virtèlia escola de música i d'altres centres musicals de Catalunya (Tarragona, Manresa, Terrassa, Barcelona). El projecte s'estructura en un període de preparació de tres mesos, amb un total de 10 assaigs de quatre hores de durada realitzats en dissabte a la tarda i dels quals el 40% són parcials liderats per professors de l'escola de música.

Els objectius del projecte són, d'una banda la formació orquestral dels alumnes, el coneixement d'un repertori ample i variat, fent atenció especial a la música catalana i espanyola, i d'altra banda fer conèixer el treball realitzat a través de concerts a Catalunya, a Espanya i a altres països europeus. Això possibilita intercanvis culturals amb altres centres musicals i fa que la nostra musica arribi arreu.

Des d'aleshores s'han realitzat quatre projectes: Florència 2000, República Txeca 2006, Suïssa 2007 i Alemanya 2008.

Alemanya 2008 ·

L'orquestra s'ha format el mes de gener del 2008 i en aquesta ocasió, el 75% dels seus components ja van participar l'any anterior.

· La formació de l'orquestra ha estat la següent: 7 violins primers / 7 violins segons/ 4 violes /3 violoncels / 1 contrabaix. Total 22 músics.

· El programa: "Música catalana i espanyola" Enric Morera: "Melangia per a cordes" Eduard Toldrà: Quartet en do menor "Per l'art" David Llorens: "Temps de sega" per a cordes (2006) Isaac Albéniz ; "Sevilla", "Còrdova" i "Astúries" Pau Casals: "Sant Martí del Canigó"(sardana).

· Concerts realitzat aquesta temporada i públic assistent :

24.04 Auditori del CIC (Barcelona) - 150 p.
28.04 Centre Sant Pere Apòstol (Barcelona)- 80 p
01.05 Pavelló de Bidingen (Baviera-Alemanya) - 450 p
02.05 Realschule de Schondorf (Baviera-Alemanya) - 210 p.
04.05 Kurhaus de Bad Hindelang (Baviera-Alemanya)- 80 p.

· La gira de concerts a Alemanya va tenir lloc a la regió de Algäu- Baviera (al sud de Munic) i l'orquestra viatjà amb autocar des de Barcelona el dia 29.04 i el viatge de tornada fou el dia 4.05. Un total de 3500 km.

· L'organització alemanya fou exemplar i en cada una de les localitats l'acolliment dels responsables el podem valorar molt satisfactòriament. Els alumnes foren allotjats en famílies (exceptuant un dia en que estigueren en un alberg de joventut a Possenhausen a llac de Starnberg) i això va permetre conèixer de prop la cultura alemanya i va facilitar la possibilitat d'intercanviar experiències de tota mena.

· També hi hagueren possibilitats de turisme i de conèixer la regió. En el dia de descans, l'orquestra visità la ciutat de Munic amb la coneguda plaça de l'Ajuntament, les cerveseries i el mercat popular de cada dissabte, etc. El dia abans visitarem una de les esglésies més famoses d'Alemanya, la Wieskirche amb un altar barroc excepcional i també vàrem contemplar els llacs d'Ammersee i Starnberg i a Bad Hindelang gaudir de l'excepcional vista del monumental Hochgrad, la muntanya més alta dels Alps.

· El concert de la "Virtèlia Kammerorchestra" a Bidingen va coincidir en la data de l'1 de maig, un dia molt important per aquesta localitat i en el que, a part de les connotacions religioses que comporta és el dia d'homenatge a la banda de música (Blasskapelle). És per això que vàrem programar especialment per a l'ocasió que la darrera peça del concert la toquéssim plegats. Es tractava d'una sardana de David Llorens, (Pirineus orientals) originalment per a contrabaix i cobla, arranjada per a banda i orquestra de cordes. Una hora desprès de l'arribada a Alemanya vàrem programar un assaig conjunt i l'èxit en tots els sentits fou total. Els nostres músics i els components de la banda (80 músics) visqueren aquella jornada plegats i el quartet de l'orquestra intervingué també en la missa solemne del matí i també tocaren pels nens de les escoles en sessió pedagògica. En paraules del director de la banda i a la vegada organitzador local, el senyor Herbert Rauch " A Bidingen mai havíem viscut una experiència semblant"

· El concert a Schondorf (al llac d'Ammersee) tingué lloc en el vestíbul d'una escola de secundària (Realschule) on té lloc un cicle de concerts durant l'any amb la participació d'importants intèrprets i orquestres. La sonoritat era excel·lent, l'orquestra va tocar molt bé i el públic assistent va estar molt atent i agraït.

· La matinal a Bad Hindelang, el darrer concert de l'orquestra per terres alemanyes, tingué lloc el mateix dia de tornada cap a Barcelona. Com que el temps era excel·lent es pogué realitzar a l'exterior en una carpa que protegia l'orquestra i els organitzadors varen quedar tant contents que ja volien repetir l'experiència en una propera ocasió.

· Tots els concerts foren comentats pel director de l'orquestra, de manera que el públic tingué la possibilitat de conèixer a fons les particularitats de les diferents obres programades i també les característiques de la nostra música, la cultura, la història, la llengua etc. i altres aspectes que de segur han fet possible l'apropament d'ambdues cultures.

 

INFORME DE LA 14a TROBADA DE CORALS DE SECUNDÀRIA

El passat dia 16 d'abril tingué lloc a Sabadell la 14a. trobada de corals d'educació secundària de Catalunya. La jornada va transcórrer amb gran exactitud i puntualitat: A les 9h varen arribar les 70 corals d'arreu de Catalunya. Es distribuïren en les 14 sales o auditoris, sempre acompanyats per un membre dels serveis territorials del Vallès Occidental i altres joves voluntaris. A les 12h. totes les corals confluïren a la FIRA de Sabadell, espai preparat per acollir els més de 3.000 joves per fer l'assaig general, amb l'acompanyament de 70 músics joves de diferents centres de Catalunya.

A les 13h. va començar l'acte central-concert de cloenda presidit per l'Honorable Ernest Maragall, conseller d'educació i per l'Iltssim. Sr. Manuel Bustos, alcalde de Sabadell.

En el concert es va interpretar:
"Va pensiero" G. Verdi (Dir. F. Oller)
"Sàpigues, company". Obra d'encàrrec i dedicada a Sabadell. Text. J. Oliver. Música: Josep Vila (Dir. A. Cid)
"Jo sóc el teu amic" Ll. Gavaldà- Els Pets. (Dir. A. de Escalada)
"Els Segadors". Himne nacional de Catalunya. (Dir. T. Janer)
"El cant de la trobada" Text: J. Parts. Música: C. Sotelo.
"L'hora dels adéus" Pop. escocesa. (Dir. B. Mir)

En finalitzar el concert, totes les corals es traslladaren al parc La Bassa, on tingué lloc el dinar de germanor, acabant així una jornada de cant i d'esbarjo que sempre mantindrem present dins nostre. I ara, ja ens disposem a preparar la 15a. trobada (l'any 2009) que tindrà lloc a Barcelona, ciutat.

Constantí Sotelo, iniciador i coordinador tècnic de les trobades.

 

CENTENARIS DEL MES DE JULIOL 2008

1.
1608, Neix a Essen, el Tenor i Cantant d'Òpera Peter ANDERS.
2.
1908, La Soprano Corinne RIDER-KERLSEY debuta al Covent Garden de londres, fent el rol de 'Micaela' de l'Òpera "Carmen" de Geroges BIZET
7.
1908, Arturo BERUTI estrena a Buenos Aires, l'Òpera "Horrida Nox".
8.
1908, Neix a Brinkley, d'Arkansas, el Saxofonista Alt i Cantor de Jazz Louis JORDAN.
10.
1908, Mor a poland Springs (EUA), el Filàntrop i Compositor de Gospels Phebe Palamer KNAPP.
12.
1908, Neix a Zaadam, d'Holanda, el Compositor Johan FRANCO.
14.
1908, Mor a Nova York, el Pianista, Professor i Compositor William MASON.
15.
1908, Neix a Viena, el Compositor Hans LANG.
16.
1808, Nicola Antonio ZINGARELLI estrena a Mòdena, l'Òpera "Il ritorno di Serse".
17.
1908, Neix a Liverpool, el Compositor i Professor Rudolf PETZOLD.
18.
1908, Mor a Auburndale (Nova York), l'Organista, Director d'Orquestra, Compositor i Autor de l' 'Himne nacional mexicà' Jaime NUNÓ.
19.
1708, G. F. HÄNDEL fa tocar a Nàpols, la Serenata "Acis, Galatea e Polifemo" que té un Solo de Baix amb una extensió de dues octaves i una quinta.
20.
1808, Mor a Londres, el Violinista i Compositor François-Hippolyte BARTHÉLEMON.
1908, Neix a Nacka, prop d'Estocolm, el Pianista i Compositor Gunnar (Fredrik) de FUMERIE.
21.
1608, Girolamo FRESCOBALDI és nomenat Organista de la Basílica de Sant Pere del Vaticà.
22.
1808, Neix a Dresden, el Violinista i Compositor Franz SCHUBERT.
23.
1908, Neix a Gablonz an der Niesse (Àustria), l'Etnomusicòleg Walther WÜNSCH.
24.
1908, Neix a Skopine (Rússia), el Compositor Vladimir BUNINE.
1908, Neix a Mobile, d'Alabama, el Trompetista i Director d'Orquestra de Jazz Charles (Melvin) WILLIAMS, conegut com 'Cootie'.
25.
1808, Neix a Scwedt, d'Alemanya, el Director d'Orquestra Karl LIEBIG.
26.
1808, Franz TEYBER estrena a Viena, l'Òpera còmica "Die bieden Sänger".
28.
1908, Neix a Konstancin, prop de Varsòvia, el Compositor Zbignien TURSKI.
31.
1808, Neix a Londres, el Director d'Orquestra i Compositor Frederick Nicholls CROUCH.
1908, Neix a Lechtworth, d'Anglaterra, el Musicòleg John CLAPHAM.

Joan ÚBEDA i COMAS

 

ALGUNES SINGULARITATS MUSICALS DEL MES DE JULIOL

1.
1906, Mor a Londres, el Cantant i Professor de Cant Manuel Patricio RODRIGUEZ GARCÍA a l'edat de 101 anys.
1907, Heinrich (Suso Johannes) Gottlieb NOREN estrena a Dresden, l'obra "Kaleidoscop" en forma de 'Variacions per a Orquestra' amb el darrer Moviment dedicat a Richard Strauss, i que té un tema de la seva obra "Ein Heldenleben".
1933, Richard (George) STRAUSS estrena al Staatsopet de Dresden, dirigint Clemens Krauss, l'Òpera "Arabella", Op. 79, en la que el Baríton-Baix Alfred JERGER hi fa el rol de 'Mandryka'.
2.
1958, La Soprano negra Leontyne (Mary Violet) PRICE fa el rol d' 'Aïda' de l'Òpera homònima de Giuseppe Verdi, al Covent Garden de Londres.
3.
1958, Alex NORTH estrena a Brussel·les, el Ballet "Mal de segle".
4.
1983, El Director d'Orquestra rus Semyon BYCHOV fa un Concert especial amb l'Orquestra Simfònica de Grand Rapids, per a celebrar haver aconseguit ésser ciutadà americà.
5.
1907, Mor a Viena de diftèria Maria Anna MAHLER, i al seu pare Gustav li diagnostiquen una afecció cardíaca, retirant-se de la Cort de Viena, i anant a Nova York.
6.
1981, Alberto (Evaristo) GINASTERA estrena a Buenos Aires, el "Concert per a Violoncel nº 2" en el que féu de Solista la seva segona muller, la Violoncel·lista Aurora NATOLA a qui l'havia dedicat.
1982, Magnus LINDBERG estrena a Jyväskylä, l'obra "Action - Situation - Signification" per a Corn o Clarinet, Piano, Percussió, Violoncel i Banda magnètica.
7.
1656, Enterrament a Roma, del Violinista, Organista i Compositor Michel Angelo ROSSI.
10.
1733, G. F. HÄNDEL estrena al Sheldonian Theatre d'Oxford, l'Oratori "Athalia".
1907, Domenico MONLEONE fa a Torí, la primera representació italiana de la seva Òpera "Cavalleria rusticana" amb text del seu germà Giovanni, i que té el mateix argument de l'Òpera de Mascagni, per quin motiu l'editor Sonzogno promou un procés contra MONLEONE, qui finalment es veu obligat a canviarel nom per "La Giostra dei falchi".
11.
1882, S'etrena a la reunió de l'Allgemeiner Deustcher Musikverein a Zuric, la "First Modern Suite", Op. 10, per a Piano, d'Edward (Alexander) MACDOWELL que Franz Liszt havia recomanat.
14.
1783, W. A. MOZART comença a Viena el "Quartet per a Corda en re menor" (K 421).
1933, Mor a Barcelona, el tenor i Cantant d'Òpera Francesc VIÑAS.
15.
1857, Mor a Viena, el Pianista, Compositor i Professor Carl CZERNY.
16.
1782, W. A. MOZART estrena al Burgtheater de Viena, el Singspiel "El rapte en el serrall" (K 384) amb gran èxit, i en el que la Soprano Catarina CAVALLERI (noms reals: Franziska Cavalier) hi fa el rol de 'Constanza', i que era per qui ell l'havia escrit, i el tenor (Josef) Valentin ADAMBERGER el rol de 'Belmonte'.
17.
1657, Sebastian KNUPPER és nomenat Cantor de la Tomaskirche i Director de música de la ciutat de Leipzig.
1783, W. A. MOZART acaba a Viena, el "Quartet per a Corda en re menor" (K 421).
1807, Carl Maria (Friedrich Ernst) von WEBER és nomenat secretari del germà del duc de Württenberg, Ludwig, a Stuttgart, i dóna classes de música als fills d'aquest, i demostra ser un gran Pianista.
18.
1931, La Soprano americana Anna CASE es casa amb Clarence H. MACKAY, que era el President del Consell d'Administració de 'Posta Telegraph Corporation'.
1982, Hery Dreyfus BRANT estrena a Sant Francisco, l'obra "Stern Grove Grand Ceremonial Overtures" per a dues Orquestres de Cambra, Percussionista de Jazz i tres persones practicant karate, i un d'ells era el fill de l'autor Joquim Ives Brand.
20.
1982, Olav Anton THOMMESSEN estrena a Vadstena, la sisena part de l'Òpera de Cambra "L'Hermaphrodite", amb el nom de 'Òpera de Cambra sense paraules'.
21.
1982, Al Festival d'Aix-Prvence és fa la primera representació escènica de la tragèdia lírica de Jean-Philippe RAMEAU "Les Boréades".
22.
1658, Johann Kaspar KELL, ambmotiu de la coronació de l'emperador Leopold I a Francfort-sur-le-Main, composà una 'Missa'.
23.
1757, Mor a Madrid, el Compositor, Clavecinista i Professor (Giuseppe) Domenico SCARLATTI.
1931, Jan Adam MAKLAKIEWICZ estrena al Festival Internacional de Música Contemporània d'Oxford, l'obra "Cats japonesos" per a Soprano i Orquestra.
24.
1707, Neix a París, Nicolas-Louis COUPERIN, fill de François COUPERIN, i que morí encara infant.
1832, El Pianista hery Charles LITOLFF fa el seu debut professional a Londres amb només 14 anys.
1931, Erwin SCHULHOFF estrena al Festivan Internacional de Música Contemporània d'Oxford, el Ballet grotesc "La Somnambule"
1933, Arnold (Franz Walter) SCHÖMBERG deixa la religió catòlica i torna a practicar el judaisme, la seva fe original.
25.
1983, Vinko GLOBOCAR estrena al Festival d'Avinyó, l'obra "Introspection d'un tubisme" per a Tuba, Dispositiu electrònic, Banda magnètica, Il·luminació i Moviments escènics.
26.
1882, El Baix Emil SCRIA fa el rol de 'Gurnemanz' a l'estrena de l'Òpera de Richard WAGNER "Parsifal" al Festival de Bayreuth, dirigint Hermann Levi.
27.
1733, J. S. BACH fa una petició al nou elector de Saxònia, demanant-li un plaça a Dresden.
29.
1783, W. A. MOZART i la seva esposa Constanza marxen de Viena cap a Salzburg, per que el pare d'ell conegui la seva nora.
1856, Mor a Endenich, prop de Bonn, el Compositor Robert (Alexander) SCHUMANN.
30.
1782, W. A. MOZART estrena a Viena, la "Serenata nº 12" (K 388) per a instruments de Vent.
31.
1856, Jacques OFFENBACH estrena a París, l'Opereta "Le<66>".
1982, Al Castell de Hellbrunn, prop de Salzburg, s'estrena a títol pòstum, dirigint Ernst Märzendorfer, la Comèdia en música de Richard STRAUSS "Des Esels Schatten".

Joan ÚBEDA i COMAS

 

CONCERT DE L'ORQUESTRA CANTICELA

El passat 25 de maig vaig poder escoltar l'actuació de l'Orquestra Canticela a la parròquia de Sant Ramon Nonat, a Barcelona.

Aquests conjunt instrumental és prou jove, doncs es formà l'any 2006 per participà en l'audició que tradicionalment es porta a terme des de ja fa alguns anys de la Passió segons Sant Joan, de J. S. Bach, de forma participativa, a la cripta de la Sagrada Família, de Barcelona, de la mà del coratjós director de l'Associació Coral Canticela, Gabriel Miralles per Setmana Santa.

El grup de músics escollits per aquesta ocasió decidí formar-se com a orquestra estable per interpretar obres del repertori barroc. El seu debut fou pel Nadal del 2006 dirigits pe l'Ignasi Vinent; més tard seria el mateix Gabriel Miralles qui en va prendre la direcció i, per fi, a la temporada 2007-08 es va posar sota la batuta del seu actual director titular, en Jordi Guri.

El concert del què parlem estigué format per obres de Händel, Vivaldi i Telemann.

Cal destacar la puresa del sò, la conjunció, equilibri i expressivitat en totes les obres; en fi una audició molt prometedora de la trajectòria d'aquesta orquestra que mereix assolir fites importants de la mà d'en Jordi Guri que va mostrar un gest sobri i ser bon coneixedor de l'època i dels músics interpretats i dels què sabé extreure tots els seus valors compositius, donant calidesa i sentiment a les diverses interpretacions.

Menció apart mereixen els dos solistes de flauta que intervingueren en aquest concert, especialment en el "Concert per a dues flautes Op. 47, núm. 2 en Do Major" d'A. Vivaldi, Federico Sánchez (flauta primera) i Carles Bueno (flauta segona) en el què van mostrar un gran treball de conjunció no exempt de virtuosisme i d'expressió.

 

"CENTENARI DE LA RONDALLA LA SANTA ESPINA"

Aquest és el títol que porta el llibre que ha escrit l'Antoni Torrent i que ha estat editat pel Grup d'Informadors Sardanistes de Catalunya (GISC) en el volum XXVII de la Col·lecció MOS.

L'Antoni Torrent reclama en el seu documentat treball un necessari i merescut reconeixement per la commemoració del centenari de l'estrena d'aquesta obra lírica (19 de gener de 1907) escrita pel dramaturg Àngel Guimerà i posada en música pel mestre Enric Morera, especialment pel que va suposar la sardana del mateix nom que s'interpreta en aquest deliciós conte i per la gran quantitat de representacions que s'hagueren de fer per la insistència del públic demanant mantenir-la en cartell, al llarg de més de dues-centes audicions.

En Torrent fa un ampli, i acurat, repàs de la biografia dels dos autors de l'obra, Àngel Guimerà i Enric Morera, així com també una complerta descripció de l'argument i desenvolupament d'aquesta sarsuela catalana i dels infructuosos i reeixits intents de construir un teatre líric català per part de diversos compositors com Joan Lapeyra, Joan Gay, Salvador Bartolí, Joan B. Lambert, Nicolau Manent, Enric Granados, Cassià Casademont entre d'altres, i el més entusiasta de tots per aquests projecte, Enric Morera.

Tanmateix, amplia el seu treball amb la recerca del possible arranjador per cobla de la sardana "La Santa Espina" com a part individual extreta de l'obra, treball molt interessant i tema poc investigat amb tot el que d'interès musicològic i històric comporta el esbrinar el treball dels compositors, el nom dels quals sovint queda a l'oblit o amagat pel del propi autor, i que mereixen més relleu, doncs moltes vegades és gràcies a aquest treball fosc però imprescindible que una obra gaudeixi de l'atracció del públic.

L'escrit de l'Antoni Torrent es complerta amb el llistat dels intèrprets que varen estrenar l'obra i amb una interessant documentació dels enregistraments antics de la sardana.

Ens solidaritzem amb la petició d'en Torrent de que s'hauria d'haver fet un relleu important i extens d'aquesta commemoració i hagués estat molt bé poder-la donar a conèixer com a obra teatral perquè les generacions actuals pugin saber el que havien fet els nostres avantpassats i que en el seu moment tant d'èxit van aconseguir.

S'ha de fer constar que l'Antoni ja va està lluitant per aconseguir aquest reconeixement el passat 2007, centenari de l'estrena, però el seu clam no va trobar qui l'escoltés; el llibre s'ha editat recentment.

Felicitacions Antoni per un treball tan ben fet.

Jordi Gargallo

 

ALGUNES SINGULARITATS MUSICALS DEL MES D'AGOST 2008

3.
J. S. BACH estrena la Cantata "Frohes Volk, vergnügte Sachsen". (música actualment perduda).
1957, El Violoncel·lista Pau CASALS i DEFILLÓ, amb 80 anys, es casa amb la seva alumne Marta MONTAÑEZ.
4.
1782, W. A. MOZART es casa amb Constanza WEBER, germana d'Aloysia de la que havia estat enamorat, a la Catedral de Sant Esteve de Viena.
5.
1931, Igor MARKEVITX estrena a Wiesbaden, la "Serenata per a Violí, Clarinet i Fagot".
6.
1583, Ruggiero GIOVANELLI és nomenat Mestre de Capella de l'església de Sant Lluís dels Francesos de Roma.
7.
1708, A la Llotja de Mar de Barcelona va tenir lloc la representació d'una Òpera o Componimento de Camera per música del Compositor Antonio CALDARA, en honor de l'Arxiduc Carles d'Àustria.
9.
1857, Richard WAGNER deixa temporalment de compondre l'Òpera "Siegfried".
1956, Juan José CASTRO estrena a Buenos Aires, l'Òpera "Bodas de sangre", amb text de García Lorca.
10.
1806, Mor a Salzburg, el Compositor (Johann) Michael HAYDN.
11.
1808, Gioacchino (Antonio) ROSSINI estrena al Liceo Musicale de Bolonya, amb 16 anys, la Cantata "Il pianto d'Armonia sulla morte d'Orfeo", i obtingué un premi.
1957, Paul HINDEMITH estrena a Munic l'Òpera en cinc actes "La Harmonia del món" dirigint ell.
1981, El Director d'Orquestra Marcel (Joseph) MOYSE dirigeix a Nova York obres de W. A. Mozart i d'Antonin Devorak, amb 92 anys.
12.
1633, Mor a Florència, el Compositor i Operista Jacopo PERI, conegut com 'Il Zazzerino' per la seva abundant cabellera; havia estat autor d'una part de la primera Òpera "Euridice".
13.
1933, S'inaugura a Bilbao un monument dedicat a Juan Crisóstomo (Jacobo Antonio de) ARRIAGA y BALZOLA, creant-se una comissió permanent per a la publicació de les seves obres.
14.
1933, Richard (George) STRAUSS estrena al Festspielhaus de Salzburg, la revisió de l'Òpera "Elena d'Egipte".
1981, Mor a Salzburg, el Director d'Orquestra Karl BÖHM.
16.
1857, Giuseppe VERDI estrena al Teatro Nuovo de Rimini, l'Òpera "Aroldo".
1932, El Pianista Arne OLBERG estrena el "Concert per a Piano nº 2" que havia rebut el Premi Holliwood Bowl.
1958, Neix a Bay City, de Michigan, la Cantant de Rock, Improvisadora i Actriu Madonna Louise Veronica Ciccone, coneguda en el món artístic com 'Madonna'.
1983, Juan-Antonio ORREGO-SALAS estrena a San Diego, l'obra "Biografia mínima de Salvador Allende" per a Veu, Guitarra, Trompeta i Percussió.
17.
1858, Richard WAGNER se'n va de casa,i s'instal·la a Venècia, continuant l'Òpera "Tristà i Isolda".
18.
1857, Còsima LISZT es casa amb el Pianista i Director d'Orquestra Hans (Guido) von BÜLOW.
19.
1783, Mor a Viena, amb només nou setmanes de vida, Raymond Leopold MOZART; era el primer fill de
W.A.
MOZART.
1957, Leonard BERNSTEIN estrena a Washington el Drama musical social "West Side Story".
20.
1758, Bateig a Castellterçol, de l'Organista, Mestre de Capella de Vic i Compositor Josep GALLÉS i SALABERT.
1883, Neix a Barcelona, el Musicòleg Josep SUBIRÀ i PUIG.
21.
1981, El Violoncel·lista Heinrich SCHIFF fa el debut americà al Blossom Music Center de Cleveland, amb l'Orquestra d'aquella ciutat, dirigida per Sir Colin Davis, fent de Solista en el "Concert per a Violoncel" d'Antonin Dvorak.
22.
1906, Neix a Barcelona, al Compositor i Violinista Joaquim HOMS i OLLER.
1982, John CAGE estrena al Festival de Cabrillo, a Aptos (California), l'obra "Danze 4 Orchestras" per a 4 Orquestres i 4 Directors.
23.
1783, W.A. MOZART fa el darrer assaig de la "Missa solemnis en Do menor" (K427), que havia promès a Constanza que la composaria, i en la que ella hi féu de Solista.
24.
1907, Sir Edward (William) ELGAR estrena a Londres, la "Marxa nº 4 en Sol menor" de l'obra "Pompa i Circumstància", dirigint Henry Wood.
25.
1731, J.S. BACH estrena la Cantata Anh. 10 "So kämpfet nur, ihr muntern Tone" (música actualment perduda).
1738, W.A. MOZART estrena a la capella de St. Peter de Viena, la "Missa solemnis en Do menor" (K427), que havia promès a Constanza que la composaria, i en la que ella hi féu de Solista Soprano.
27.
1731, J.S. BACH estrena la Cantata nº 29 "Wir danken dir, Gott" amb motiu de l'elecció del Consell de Leipzig.
28.
1733, Per a celebrar en aquest dia l'aniversari de l'emperadriu, Giovanni Battista PERGOLESI ha rebut la comanda de composar una Òpera seriosa, "Il Prigionero superbo", encara que a última hora s'ha hagut d'ajornar la representació.
29.
1707, Johann Christian SCHIEFERDECKER, com a successor de Dietrich BUXTEHUDE a
St. Marienkirche de Lübeck, es compromet a casar-se amb la filla s'aquest Anna Margareta.
1882, Richard WAGNER fa la seva darrera actuació com a Director d'Orquestra al Festival de Bayreuth dirigint l'Òpera "Parsifal", del darrer acte al final.
30.
1956, Mor a Lecároz (Navarra), l'Organista, Compositor i Musicòleg P. José Antonio de DONOSTIA (noms reals: José Gonzalo Zulaica y Arregui).
31.
1831, (Giuseppe) Saverio (Raffaele) MERCADANTE estrena al teatro San Carlo de Nàpols, el melodrama tràgic "Zaira".
1856, Franz LISZT estrena a Gran, la "Missa Solemnis zur Einweihung der Basilika in Gran" per a Soprano, Contralt, Tenor, Baix, Cor i Orquestra.

Joan ÚBEDA i COMAS