EDITORIAL
Que el nostre país està mancat de moltes coses no és pas cap
descobriment, manca de diners? sens dubte, potser molts dirien que no prou
ben redirigits, també és possible; però podríem afirmar que també hi entre
un més que possible acomplexament.
Per exemple en el camp de la cultura i més concretament en el de la música.
Perquè tantes obres dels nostres músics dormen en els calaixos i els armaris
dels nostres arxius?, la resposta nom pot estar en la valoració del que no
es coneix; no és pas vàlid dir que com que ja és antiga es dolenta, naturalment
que tot el que tenim no te un valor que avui es pugui utilitzar però si que
n'hi ha molta que al escoltar-la, i si no ens diuen de qui és valoraríem com
de grans músics forans.
La música necessita ser escoltada i com trencar les dificultats que l'envolten,
drets patrimonials?, drets editorials?, sempre molt costosos, por empresarial
al fracàs econòmic d'un projecte?
Aquí entre el deure de les institucions, no seria més productiu incentivar
les empreses, els bancs, les persones i entitats acabalades a potenciar i
protegir la nostre cultura que no pas el propi manteniment amb subvencions
de quatre grans sistemes empresarials de l'àmbit cultural? No seria més productiu
facilitar el mecenatge, que ja existeix, però amb masses dificultats per actuar.
Ja és hora de que ens traiem el complex que com país tenim de que el de fora
sempre és millor que el de casa.
LA MÚSICA: UNA APROXIMACIÓ A LA SEVA EVOLUCIÓ. (15 any)
Comencem altra vegada amb nous músics.
409) Bernardo CLAVIJO del CASTILLO. (v. Nº 6). Tornem a parlar d'aquest
Compositor i Organista degut a noves dades trobades, i comencem dient que
al 6 de desembre de 1569 ja consta el seu nom com a Organista de l'església
de St. Pere de Palerm, al mateix temps que era soldat del virrei de
Sicília. Segons sembla havia arribat a aquella ciutat acompanyant al
Duc d'Alba, residint a Palerm uns vint anys, fins a finals de
1589. En quan a si fou també Mestre de Capella, pràcticament els dubtes s'han
esvaït, i es creu que fou una superposició d'algun historiador seu. Del seu
traspàs a Palència n'hi ha constància des del 14 de novembre de 1589,
quan el Capítol decidí concedir-li el que li corresponia com a Organista,
més 25.000 meravedís d'augment degut als bons informes que d'ell es tenien.
Quan CLAVIJO demana un augment abans del 20 de novembre de 1589, el
Capítol consulta al Bisbe, i rebuda l'aprovació se li concedeix el que havia
sol·licitat, però amb una condició: la de ser present a la Catedral quan es
resaven les hores canòniques. Ell demanà l'exempció d'aquesta obligació, ja
que el temps que hi havia d'ocupar era tant que li resultava impossible estudiar.
Després d'algunes consultes es va acordar que, com que no era sacerdot, quedava
lliure de tal obligació donada 'la mucha suficiencia de Bernardo
CLAVIJO y de su buena condición y partes'. Amb tot, la resposta no
fou suficient, i decidí tornar a Palència renunciant a tot. Segons
les Actes Capitulars, el 8 de gener de 1592 informà als seus superiors que
insistentment el reclamaven a Salamanca, i demanà un augment per a
ell, i el préstec de 200 ducats pel dot d'una germana que es casava. Finalment
el 20 de febrer de 1592 es despedí de Palència, i donà garanties de
que tornaria el préstec. La seva estada a Salamanca no fou fàcil, ja
que no tenia la titulació universitària convenient per a poder assumir la
càtedra de Música d'aquella Universitat. Després de passar unes proves, tan
el Rector com els Consellers decidiren que fos CLAVIJO el qui tingués
el càrrec, i en prengué possessió el 2 d'abril de 1593. A l'estiu de 1594
anà a la Universitat d'Oñate per obtenir els graus universitaris que
no tenia, i allà el 28 de juliol rebé el títol de Llicenciat en Arts, i el
30 del mateix mes i any el de Mestre. Amb els títols a la mà tornà a Salamanca
on li foren reconeguts tots els drets i privilegis propis dels membres dels
Claustre de Universitat salmantina. Quan deixà el càrrec per anar a Madrid,
el succeí Sebastián de VIVANCO (v. nº 13) el 13 de setembre de 1603.
S'havia casat amb Maria Carrión, i tingueren tres fills: Bernardina,
Antonio i Francisco. Al morir la seva muller es casà en segones
núpcies amb Ana del Valle, veïna de Salamanca, el 3 d'agost
de 1618. Segons sembla, el mes de novembre de 1602 anà cap a la Capella
Reial de Madrid com a 'músic de tecla', tan com a Organista com a Clavicordista,
rebent l'aprovació reial el 29 de març de 1603, amb un salari de 400 ducats
anyals per a ell, i la mateixa quantitat per un fill seu, i una jubilació
de 100 ducats per la seva esposa mentre visqués, quan ell moris,. Es mantingué
a la Capella Reial fins a la seva mort, el dia 1 de febrer de 1626,
havent fet testament dos dies abans. El succeí en el càrrec el seu fill Francisco,
des del 11 d'agost de 1626. Obres seves són 19 Motets de 4, 5, 6 i 8 veus,
i un Tiento per a Orgue. Totes les seves obres marquen la seva autoria d'aquesta
manera: "Bernardi Clavixi del Castillo, in Regia Capella Sicvla Organici
musici". Com ha remarcat l'investigador López-Calo, CLAVIJO
del CASTILLO no practicà la 'policoralitat', si no només duplicant
alguna de les veus, com es pot veure en el seu darrer Motet "Super flumina
Babylonis" que és a 8 veus, i on la veu de Tenor és triplicada en
'Primus', 'Secundus' i 'Tertius'.
410) Francisco CLAVIJO del CASTILLO. (Madrid, + 19 - X - 1672).
Organista. Fill de l'anterior. Tal com abans ja hem dit, succeí al seu pare
a la Capella Reial quan aquest morí. En el 1659 li fou concedida la
categoria de 'Gentilhombre de su Majestad', que, segons digueren, ja havia
tingut el seu pare. També havia estat Clavicordista del rei Felip IV.
411) Bernardina CLAVIJO del CASTILLO. s. XVII. Era la filla gran de
Bernardo CLAVIJO del CASTILLO. (v. nº 409). L'única dada que he trobat
és que fou monja de Santo Domingo del Real de Madrid, on es féu famosa
com a Compositora i intèrpret. Amb tot no es menciona cap obra seva.
412) Diego de CLAVIJO RIBERA. S. XVII. Organista. El 9 de setembre
de 1672 començà la seva tasca a la Catedral de Guadix. En el 1673 fou
ordenat sacerdot, deixant Guadix el 21 de maig de 1675, on el succeí
M. Pérez Ferrán, i no es sap res més d'ell.
413) Fabián CLEMENTE. S. XVIII. Mestre de Capella de la Catedral
de Ciudad Rodrigo. Per manca de dades a les Actes Capitulars poques coses
es saben d'ell. Consta, emperò, que havia escrit llibres de música per a ensenyar-ne
als membres del Cor. Pel que sembla va morir en els primers mesos de 1736,
ja que el dia 11 d'abril d'aquell any li fou nomenat un successor, en la persona
de Juan Mir i Llusà.
D'alguns hi ha moltes dades, d'altres poques, però així es van descobrint
nous personatges, possiblement desconeguts o ignorats.
Joan ÚBEDA i COMAS.
CENTENARIS DEL MES DE MAIG DE 2008.
|
1.
|
1908, Gerhard (Rosenkrone) SCHJELDERUP estrena a Dresden, l'Òpera "Frühlingsnacht". |
|
2.
|
1708, Neix a Leipzig, el Teòric i Compositor
Johann Adolf SCHEIBE. 1908, Neix a Londres, el Crític musical Sir William (Frederick) GLOCK. |
|
4.
|
1908, Sergei (Nikiforovitx) VASSILENKO estrena a Moscou l'obra per a Orquestra "El Jardí de la mort". |
|
5.
|
1908, Neix a Dresden, el Baix i Cantant d'Òpera Kurt (Gerhard) BÖHME. |
|
6.
|
1908, Neix Istambul, el Compositor Necil Kazim AKSES. |
|
7.
|
1908, Neix a Utrecht, el Musicòleg i Compositor Wouter PAAP. |
|
12.
|
1908, Mor a San Pedro de los Pinos (Mèxic), el Compositor Melesio MORALES. |
|
13.
|
1908, Neix a Berlín, la Musicòloga
(Esther) Edith GERSON.KIWI. 1908, Neix a Pittsburgh, el pianista i Professor Beveridge WEBSTER. |
|
15.
|
1808, Neix a Dublin, el Compositor Michael William
BALFE. 1808, Jan STEFANI estrena a Varsòvia, l'Òpera "La curiositat de les dones en els temps antics". 1908, Neix a Akarp, prop de Lund (Suècia), el Compositor i Professor Lars-Erik (Vilner) LARSSON. 1908, Neix a Berditxev, de Rússia, el Compositor Victor TOMLINE. 1908, Richard STRAUSS actua al Palau de la Música de Barcelona. |
|
16.
|
1908, Mor a San Luis, el Pianista, Professor i Compositor Robert GOLDBECK. |
|
17.
|
1808, Neix a Lille, el Violinista Charles Louis
Adolphe VOGEL. 1908, Mor a Londres, el pianista Jacob BLUMENTHAL. |
|
19.
|
1708, Giacomo Antonio PERTI estrena Bolonya,
l'Òpera "Il fratricida innocente" actualment
perduda. 1908, Neix a Rosslau, el Musicòleg Hans Robert Hermann HICKMAN. 1908, Mor a Stuttgart, l'Orguener Karl WALCKER. |
|
22.
|
1808, Mor a Londres, l'Organista i compositor Edmund AYRTON. |
|
24.
|
1908, Neix a Daruvar (Croàcia), el Compositor Kresimir FRIBEC. |
|
25.
|
1908, Neix a Danzing, el Musicòleg Hanoch
AVENARY (noms reals: Herbert Loewenstein). 1908, Mor a Berlín, el Compositor i Director d'Orquestra Adolf L'ARRONGE. 1908, El Director d'Orquestra Luigi MANCINELLI dirigeix la primera representació que es fa al Teatro Colón de Buenos Aires, amb motiu de la seva inauguració.. |
|
26.
|
1908, Neix a Astrakan, el Compositor Eugen (Arturovitx) KAPP. |
|
27.
|
1708, Mor a Versalles, l'Oboista i Compositor Jacques Danican PHILIDOR, el Cadet. |
|
28.
|
1608, Claudio MONTEVERDI estrena a l' 'Accademia degli Invaghiti' de Mantua l'Òpera "Arianna". Era una comanda feta amb motiu del casament del presumpte hereu de la Cort de Màntua Francesco de Gonzaga amb Marguerite de Savoie. (El manuscrit s'ha perdut, i només en queda un fragment: el "Lamento d'Ariadnna") |
|
30.
|
1908, Neix a Simeria (Romania), el Compositor Sigismund TODUTA. |
|
31.
|
1908, Neix a Lincoln, la Mezzosoprano i Cantant d'Òpera
Edith (Mary) COATES. 1908, Mor a Weimar, l'Organista i Musicòleg Alexander Wilhelm GOTTSCHALG. |
Joan ÚBEDA i COMAS
ALGUNES SINGULARITATS MUSICALS DEL MES DE MAIG
|
1.
|
1456, El Compositor Guillaume DUFAY acaba el contracte
que aleshores tenia de Mestre de Capella de la Cort de Savoia. 1582, Neix a Florència, el Compositor Marco da GAGLIANO. |
|
2.
|
1506, Mor a Francfort-sur-le-Main el Cantor i Compositor
Johannes de SUSATO, encara que els noms reals eren Johannes
Steinwert von Stoest. 1732, G. F. HÄNDEL estrena al King's Theatre de Londres, en forma de Concert, la versió revisada de l'Oratori "Esther", ja que el bisbe de Londres havia prohibit representar un tema religiós en un teatre operístic. 1958, Edgard (Victor Achille Charles) VARESE estrena a l'Exposició Internacional de Brussel·les, el "Poema electrònic" per a més de 400 Altaveus distribuïts en l'espai. |
|
3.
|
1931, Arthur (Oscar) HONNEGER estrena
a Solothurn (CH), l'Oratori escènic "Cris du
monde", per a Soprano, Contralt, Baríton, Cor i Orquestra. 1983, S'estrena a la Ràdio BBC de Londres, com homenatge pòstum, l'Òpera "Tigers" d'Havergal BRIAN, després de més de 50 anys perduda. 1983, El Director d'Orquestra Giuseppe SINOPOLI debuta al Covent Garden de Londres, dirigint l'Òpera "Manon Lescaut" de Jules MASSENET. |
|
4.
|
1932, Kresimir BARANOVIC estrena a Zagreb,
dirigint ell, l'Òpera còmica "Tallat i retallat". 1983, Mor a Milà, el Director d'Orquestra i Compositor Nino SANZOGNO. |
|
7.
|
1707, Mor a Lübeck, l'Organista i Compositor
Dietrich (Didericus) BUXTEHUDE. 1833, Neix a Hamburg, Johannes BRAHMS. |
|
8.
|
1783, l'Òpera "El rapte del serrall"
de W. A. MOZART es representada en alemany a Varsòvia. 1956, Benjamin BRITTEN fa a Cincinnati l'estrena americana de l'obra "Gloriana", amb text de Willia Plomer, composada amb motiu de la coronació de la reina Isabel II d'Anglaterra. |
|
10.
|
1907, Paul DUKAS estrena a l'Òpera-Còmica
de París l'Òpera "Ariane et Barbe-Bleue". 1956, Giorgio Federico GJEDINI estrena estrena a la Scala de Milà, l'Òpera "L'Ipocrita felice", que quatre anys abans havia representat a la Ràdio italiana amb t´ítol en anglès. |
|
11.
|
1982, Sir Peter Maxwell DAVIES estrena a Londres, la Cantata "Black Pentecost" per a Mezzosoprano, Baríton i Orquestra, contra la pol·lució industrial de l'aire. |
|
12.
|
1882, (Achille-) Claude DEBUSSY, amb vint anys, debuta com a Pianista en un teatre de París, amb motiu d'un Concert del Violinista Maurice THIEBERG. |
|
13.
|
1833, Fèlix MENDELSSOHN-BARTOLDY estrena a
Londres, dirigint ell, la "Simfonia nº 4 en La
Major, Italiana", Op. 90. 1856, Neix a Kirchheim unter Tech, prop de Stuttgart, l'Historiador de la Literatura i Mecenes de la Música Franz KALM. |
|
14.
|
1832, Fèlix MENDELSSOHN-BARTOLDY estrena a Londres, emb motiu d'un viatge a Anglaterra, l'Obertura "(Les Hèbrides) o La gruta de Fingal". |
|
15.
|
1907, Richard STRAUSS actua al Palau de la Música
Catalana de Barcelona. 1932, Henry (Dixon) COWELL fa un Concert-Conferència a San Francisco, presentant l'intrument 'Rhytmicon' que pot emetre 16 ritmes diferents a 16 nivells de la sèrie harmònica. |
|
16.
|
1781, Mor a Lucca, el Compositor i Organista Giacomo PUCCINI. |
|
17.
|
1882, Al Teatre Principal de Barcelona té lloc l'estrena de l'Òpera de Richard WAGNER "Lohengrin". |
|
20.
|
1993, Howard (Harold) HANSON estrena a Ann Arbor, en forma de Concert, la seva Òpera "The Maypole of Merry Mount", dedicada a la memòria de George EASTMAN, qui s'havia suïcidat dos anys abans, i era una comanda del Metropolitan Opera House de Nova York. |
|
21.
|
1956, Mike MARSHALL crea a West Bend, de Wisconsin el Conjunt "The Modern Mandolin Quartet" que fou el primer Quartet de Mandolines corresponent al Quatert de Corda, amb 2 Mandolines, 1 Mandora i 1 Mondo-Cello. Els altres membres eres Dana (Williams) TATH, Paul BINKLEY i John Eric IMHOLZ. |
|
22.
|
1883, Franz LISZT dirigeix a Bayreuth un Concert
en memòria de Richard WAGNER. 1982, El Pianista Vladimir HOROWITZ, a petició del príncep de Gal·les, fa un Concert al Royal Festival Hall de Londres, després de 31 anys absent a Europa. |
|
23.
|
1883, La soprano Angela PERALTA, coneguda com 'El
Rossinyol mexicà', s'acomiada de l'escena cantant un rol de
l'Òpera "Il Trovatore" de Giuseppe VERDI 1982, Giles (Oliver Cairne) SWAYNE estrena al Festival de Merton, a Yorkshire, l'obra "Count-Down" per a Cor de 16 veus i 2 Percussionistes. 1983, S'estrena a Londres, com obra pòstuma, el "Quartettino" per a Quartet de Corda de Benjamin BRITTEN. |
|
24.
|
1907, Ferdinand LABORDE estrena a París, l'Òpera "La Catalane". |
|
25.
|
1781, Johann ANDRÉ estrena a Berlín,
l'Òpera "El rapte del serrall o Belmont i Constança"
amb text de Bretzner. Amb el mateix text l'any següent W.A.
MOZART farà la seva Òpera sense permís de l'autor. 1881, En aquest dia a Caracas, s'adopta com a Himne Nacional de Veneçuela, l'Himne "Gloria al pueblo bravo" composta l'any 1811 per J. Landaeta, encara que la veu popular diu que l'havia composat la Pianista veneçolana Mª Teresa CARREÑO. 1908. El Director d'Orquestra Luigi MANCINELLI dirigeix la 1ª representació que es fa al Teatro Colón de Buenos Aires, amb motiu de la seva inauguració. |
|
26.
|
1956, Igor (Feodorovitx) STRAVISKI estrena a Ojai, un arranjament per a Cor i Orquestra del "Choral-Variationen über das Weinachtslied 'Von Himmel hoch da komm' ich hei" de J.S. BACH. |
|
27.
|
1783, W.A. MOZART acaba a Viena, el "Concert
per a Trompa i Orquestra en Mi bemoll Major" |
|
28.
|
1608, Claudio MONTEVERDI estrena a l' 'Academia degli Invaghiti' de Màntua, l'Òpera "Arianna"; era una comanda feta amb motiu del casament del pressumpte hereu de la Cort de Màntua Francesco de Gonzaga amb Margerite de Savoie. El manuscrit s'ha perdut, i només es resta el 'Lamento d'Arianna'. |
|
29.
|
1782, W.A. MOZART acaba a Viena, el Singspiel "El rapte del serral" (K 384), havent tardat deu mesos en composar-la. |
|
30.
|
1933, Arnold SCHÖMBERG és acomiadat de
l' 'Academia Prussiana' de Berlín. 1956, Karlheinz STOCKHAUSEN estrena a Colònia, l'obra de música electrònica "Gesang der Jünglinge" amb text del 'Llibre de Daniel' de la Biblia, en el que tracta del judici de tres joves hebreus monoteistes al fornell babilònic, escrita per a cinc Altaveus a l'entorn del poble. 1981, Al Festival de Bergem es toca la "Simfonia en Do menor" d'Edvard (Hagerup) GRIEG, després de més de 100 anys de no haver-se interpretat. |
|
31.
|
1956, John LA MONTAIGNE estrena a Washington, la primera obra de la Trilogia de Nadal sobre miracles medievals: "Novellis, Novellis" i "Songs of the Rose of Sharon"; Cicle bíblic per a Soprano i Orquestra. |
Joan ÚBEDA i COMAS
2on CONGRÉS INTERNACIONAL DE MÚSICA
El passat 16 d'abril el Consell Català de la Música,
creador i organitzador d'aquest Congrés, va fer la roda de premsa de presentació
del mateix a la Sala Lluís Millet del Palau de la Música Catalana
gentilment cedit pel President del Consorci del Palau el Sr. Fèlix
Millet, que també va assistir a aquest acte.
El President del Consell Català de la Música, el Sr. Josep Maria
Busquests va obrir l'acte exposant el que va estar i representa el 1er
Congrés, celebrat ja fa gairebé quinze anys, i el que es vol aconseguir
amb aquest que, a més, te més amplitud que aquell doncs es presenta d'obertura
internacional per a poder copsar les solucions i les inquietuds de països
que ens poden aportar les seves experiències i veure quines ens poden ser
favorables per les nostres necessitats tant d'educació musical com de d'usdefruit
i promoció de la música.
A la presentació d'aquest acte acompanyaren al Sr. Busquets amb les
seves explicacions i impressions, a més del Sr. Fèlix Millet, el Comissari
del Congrés el Sr. Cèsar Calmell, la Sra. Eulàlia Tatché, Sots-directora
General d'Ensenyaments Artístics i Especialitzats del Departament d'Educació
de la Generalitat de Catalunya, i els Srs. Jorge Fernández Guerra,
Director del Centro de Difusió de la Música Contemporània de l'Institut Nacional
de las Arts Escèniques i de la Música (INAEM) del Ministeri de Cultura,
Josep Maria Dutren, Director de l'Àrea de Música de L'ICIC del Departament
de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, i Carles
Sala, Director de Cooperació i Relacions Sectorials de l'Institut de Cultura
de Barcelona de l'Ajuntament de Barcelona.
Aquest Congrés està estructurat amb tres àmbits fonamentals, Educació, Indústria
i mitjans de comunicació, i Usos socials de la música. El primer àmbit, dedicat
a l'Educació Musical, comptarà amb la participació dels ponents David Elliott
(Professor de Música i Educació de la Música a la Universitat de Nova
York), Keit Swanwick (Professor Emèrit de l'Institut d'Educació, University
of London. Graduat per la Royal Academy of Music), Judith Leite (llicenciada
en Música per la Universitat Catòlica del Salvador i postgraduada en Història
i Cultura Afro-Brasilera), Joan-Albert Serra (director de centres educatius,
productor de concerts, professor, trompetista, compositor i arranjador), Carmen
Helena Téllez (professora titular de música de la Jacobs School of Music
de Indiana University a Bloomington), Robin Maconie (pianista de Nova
Zelanda, compositor i escriptor), Jillian Barker (Cap d'Educació del
Centre Barbican, Londres), Eulàlia Tatché (Sub-directora general d'Ensenyaments
Artístics i Especialitzats de la Generalitat de Catalunya) i Johannes Johansson
(President de l'Associació Europea de Conservatoris, Acadèmies i Escoles de
Música, AEC).
L'àmbit d'Indústria i mitjans de comunicació tindrà com a ponents a Ani
"Defunkid" López (Membre de la web i del grup musical copyleft "laMundial.net"
i president de la Fundació Copyleft), Marc Parrot (músic, compositor
i productor barcelonès), Ventura Barba (Director general de Yahoo Music
per a Europa i Canadà), Hazel Wright (que ha treballat al llarg de
30 anys en les àrees de producció de música i arts de la BBC) i Oliver
Macfarlane (graduat per The Royal College of Music and London University
Institute of Education i editor a la BBC), Christopher Nupen (productor
de televisió independent del Regne Unit).
I pel que fa a l'àmbit d'Usos socials de la música estarà en mans dels ponents
Mario Gas (Actor i director escènic), Carles Santos (pianista,
compositor, pintor, escultor i performista), Raül Fernández "Refree"
(cantautor independent), Benoît Dratwicki (director artístic del Centre
de Música barroca de Versalles, i del Palazzetto Bru-Zane a Venècia), Valentí
Miserachs (Director de l'Institut Pontifici de Música Sacra a Roma), José
Antonio Abreu (Professor Executant, Mestre Compositor i Director Orquestral
a Veneçuela, membre del Consell Assessor de l'Orquestra Juvenil de les Amèrica
i director del Moviment Nacional d'Orquestres Veneçolanes), Eduardo Bautista
García (president del Consell de direcció de la Societat General d'Autors
i Editors (SGAE), membre de Board of Trustees de la Berklee College of Music.
de Boston i president de l'Acadèmia de les arts i les Ciències de la Música),
Deforia Lane (directora de Musicoteràpia a l'Hospital Universitari de Cleveland,
a l'Ireland Cancer Center i al Rainbow Babies & Children Hospital), Edmond
Colomer (Director titular i artístic de la Daejeon Philharmonic Orchestra
a Corea del Sud i director convidat de l'Orchestre de Picardie a França),
Jordi Savall (investigador de la música antiga, intèrpret de viola
de gamba, director i fundador, juntament amb Montserrat Figueras dels
grups Hespèrion XXI, La capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations)
i Hèctor Parra (Premi d'Honor de Composició i Piano del Conservatori
Superior de Música de Barcelona i Master en Composició a la Universitat de
París VIII).
El Congrés es realitzarà al la seu central de la Universitat de Barcelona
del 8 al 10 de maig de 2008 iniciant-se el primer dia a les 9,00 h. del matí
fins a les 14, 15h. i reprenent-se a les 16,00h. fins a les 21,15h. per finalitzar
amb un concert, a les 21,30h. al Paranimf de la Universitat; i els
dies següents l'inici dels debats serà a les 8,30 h.
Sens dubte ens congratulant amb aquesta iniciativa del Consell Català de
la Música i que creiem tant necessari pel be musical del nostre país i
del que estem convençuts de que serà un èxit. El nostre desig, i creiem el
de tots els amants de la música en tots els seus àmbits, d'educació, professional,
i d'usuari, esperem que aquests resultats siguin ben aprofitats per a la seva
aplicació i així avançar en els beneficis que, estem convençuts, han de portar
a la educació humana de tots els pobles del món i en particular del nostre.
Si voleu més informació us podeu dirigir al Consell Català de la Música.
Tel: + 34 93 487 54 17, Fax: + 34 93 487 54 16; congres@ccmusica; www.congresmusica.org;
www.ccmusica.org
Jordi Gargallo
ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS
COMPOSITORS CATALANS
RAÜL FERNÁNDEZ
Tenor
ANNA CREXELLS
Piano
Obres de: S. Brotons, J. Codina, J. Corderas, C. Gumí, B. Vivancos, M. Oltra, ...
CENTRE SANT PERE APÒSTOL
Sant Pere més Alt, 25
Dilluns 5 de maig de 2008 a dos quarts de nou del vespre
ENTRADA LLIURE
ELS CONCERTS DE LA FUNDACIÓ MAS I MAS
He pogut accedir a tres dels concerts realitzats per aquesta
fundació, a més dels de presentació l'estiu passat a La Casa Milà (La
Pedrera) i propiciats per la Caixa de Catalunya, i tots han estat
d'altíssima qualitat.
El primer que podem comenta es l'actuació del duet de violí i piano que formen
la Kalina Macuta (violí) i en Daniel Blanch (piano) amb la interpretació
d'obres d'autors catalans com Frederic Mompou, Joan Massià,
Gaspar Cassadó, Enric Granados, Joan Gibert-Camins, Joan
Lamote de Grignon i Tomàs Buxó.
La magnífica actuació que aquests dos intèrprets van posar al servei dels
nostres compositors va ser, a més de lloable, de gran nivell i ens van poder
mostrar i sorprendre amb les obres d'aquests grans mestres, la majoria avui
tant poc interpretades. Hi ha que felicitar la seva iniciativa en be de la
nostre música.
El segon concert de que en parlaré te un nom molt més conegut, el del guitarrista
Jordi Codina, instrumentista de gran sensibilitat i sempre a la recerca
d'obres de gran dificultat i que puguin atreure al públic atent als més significatius
detalls sonors i estilístics.
En aquesta ocasió va escollir un repertori divers i molt atractiu amb obres
de Pierre Lèrich, Leo Brouwer, Norbert Leclercq, l'alemany
que tant estima el nostre país Bernhard Rövenstruck, i els nostres
Xavier Montsalvetge, Lleonard Balada, Xavier Benguerel
i Robert Gerhard, del que va oferir en primera audició a Barcelona
la seva "Per qui toquen a mort?" suite realitzada per una sèrie
televisiva britànica sobre el llibre de Hemingway sobre la guerra civil
espanyola. No cal dir que el resultat va ser excel·lent.
Et tercer va tornar a tenir aquest intèrpret com solista de guitarra més en
aquest cop acompanyat pel seu fill, Pau , al violoncel. D'en Pau
Codina ja vam parlar temps enrera en la seva presentació al Palau de
la Música Catalana acompanyant a l'Orquestra de Cambra Nacional d'Andorra
i de la mà d'un dels seus mestres, l'admirat violoncel·lista, Gerard Claret,
ja en aquella ocasió vam mostrar el nostre entusiasme per la seva excel·lent
interpretació, especialment donada la seva joventut, i dèiem que era un nom
a retenir en la memòria; d'aquesta afirmació ens tornem a fer valedors pel
seu geni interpretatiu i la seva acurada tècnica.
En aquesta ocasió el duet format amb el seu pare ens mostrà unes interpretacions
d'obres de J.S. Bach, F. Burgmüller, H. Villa-Lobos,
A. Rossi, P. Seligman, M. de Falla i E. Satie,
molt ben escollides i perfectament conjuntades, donant aquests dos instruments
una encertada sonoritat que en una sala de petit format com aquesta creava
una atmosfera sonora de sentiments interns molt encisadora.
Hi ha que lloar la iniciativa de la Fundació Mas i Mas que en el format
de concerts que organitza permet (com per exemple amb la recuperació d'obres
dels nostres autors com el concert de la Kalina Macuta i el Daniel
Blanch) poder escoltar obres que les grans sales de concert no s'atreveixen,
o be els hi manca sensibilitat i els hi sobra idea econòmica, a programar,
i això vol dir tenir la possibilitat d'escoltar música dels nostres autors
poc o gaire be gens interpretada i que un cop escoltada el públic és pregunta,
Per què?
Jordi Gargallo
ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS
LA CANÇÓ PER EXCEL·LÈNCIA
MÒNICA LIZANDRA
Mezzosoprano
ALFONS MIRÓ
Piano
Obres de: W.A. Mozart, F. Schubert, E. Granados, G. Gerswin, R. Hahn i A. Cohí Grau
CENTRE SANT PERE APÒSTOL
Sant Pere més Alt, 25, Barcelona
Dilluns 19 de maig de 2008 a les vuit del vespre
ENTRADA LLIURE
APAREIX UN NOU CD D'ASPES
L'Associació per la Salvaguarda del Patrimoni Enregistrat
(ASPES) ens ha delectat amb un CD recollint, en aquesta ocasió amb
el títol "El Cant Coral a Catalunya a 78 rpm", interpretacions
de cant coral amb formacions algunes d'elles ja desaparegudes i d'altres vigents
encara però d'una època força llunyana.
Realment es curiós escoltar com cantaven formacions com l'Orfeó Català,
l'Orfeó Gracienc, l'Orfeó Vilafranquí, Els Cent Homes de
Fontbernat, l'Orfeó Badaloní, l'Escola Coral de la Federació
de Joves Cristians de Catalunya, l'Orfeó Sarrianenc, l'Orfeó
de Cegues de Santa Llúcia, l'Orfeó Laudate, l'Schola Cantorum,
l'Orfeó Montserrat, l'Orfeó de Sants, la Capella Clàssica
Polifònica del FAD, el Cor Infantil de l'Escola de la Bonanova,
el Grup de nenes de la classe de música de l'Acadèmia Condal,
els Cors mixtes de l'Institut Català, l'Orfeó Donostiarra, la
S. C. Violeta de Clavé, o la S. C. Euterpe, amb interpretacions
que van del 1906, la més antiga, a el 1952 la més propera.
De les interpretacions cal destacar, com a històrica, la més antiga, en aquest
cas interpretada per la S.C. Euterpe, acompanyada per una Banda, amb
la interpretació d'uns "tast" del rigodó bèl·lic de Josep Anselm Clavé
"Los nets dels almogàvers", dèiem un "tast" perquè sols hi trobareu
un dels cinc disc de la discogràfica Zonophone en que està enregistrada
l'obra; d'aquesta mateixa coral també trobarem el seu primer enregistrament,
també del mestre Clavé. "La maquinista"
és de voltants l'any 1911, per tant presumiblement dirigit pel mestre Sebastià
Rafart, que dirigí aquesta coral pels anys 1901-1904 i del 1910 al 1911,
cal ha dir que aquesta gravació és potser la menys audible doncs el só de
l'enclusa emmascara totalment la interpretació del cor i de l'orquestra; més
tardà és l'enregistrament d'una altre obre de Clavé interpretada ara
per "La Violeta de Clavé", dirigida per en Pere Jordà
de l'any 1948 "Los pescadors". L'Orfeó Gracienc, dirigit
pel seu fundador Joan Balcells també interpreta una obra de Josep
Anselm Clavé, la deliciosa polca pastoril "Ester", així
com l'himne amb text de Joan Maragall i música del propi Balcells
"Les ginesteres".
Com a curiositat podem escoltar un preciosa obra, malauradament avui poc coneguda
i gens interpretada "Canta i vola que fa sol" del compositor
català Amadeu Vives, la curiositat està en que és interpretada per
l'Orfeón Donostiarra i dirigida per Juan Gorostidi l'any 1949;
altres interpretacions són les de l'Orfeó Vilafranquí amb dues simpàtiques
obres de Francesc de Paula Bové i dirigides per ell mateix l'any 1931,
o el que havia de ser himne nacional de Catalunya "El cant del
poble" d'Amadeu Vives amb un text de Josep Mª de Sagarra
i interpretada per Els Cent Homes de Fontbernat acompanyats per la
Cobla Barcelona, també del 1931; l'Orfeó Badaloní interpreta
"La sardana de les monges" d'Enric Morera i Àngel
Guimerà, dirigit per J. Costa al 1931. Podem afegir l'actuació
del Cor de Cegues de Santa Llúcia sota la direcció del mestre Ildefons
Barbará amb la bonica cançó de Joan Lamote de Grignon i text d'Apel·les
Mestres "L'àngel de la son", enregistrament del 1930; l'Orfeó
Sarrianenc participà amb un "Anant al bosc" (Potpourri d'aires
catalans) d'en Pasqual Godes, acompanyats per l'Orquestra Crazy
Boys al 1933, i amb "Himno a la Virgen del Pilar" de Joan
B. Lambert acompanyant al baríton Marcos Redondo (1934).
Del 1929 és la interpretació de les veus de l'Schola Cantorum, l'Orfeó
Montserrat i l'Orfeó de Sants, dirigits per Antoni Pérez Moya
amb una obra seva "La Festa Major de Vilaxica";
el 1933 l'Escola Coral de la Federació de Joves Cristians de Catalunya
i professors de la Banda Municipal de Barcelona interpretaven el seu
propi himne, obra del seu director Joan Llongueras; l'Orfeó Laudate
ens cantà "Himno Oficial del XXXV Congreso Eucarístico Internacional"
de L. de Aramburu amb lletra de J. Mª Peman, acompanyats per
la Banda del Regimiento Jaén 25, i dirigits per l'Àngel Colomer
i del Romero, és l'enregistrament més actual (1952); el Cor
Infantil de la Escola de Música Bonanova H.E.C. canten "El desembre
congelat" dirigits per Josep Mª Pla, autor de l'harmonització,
i acompanyats al piano per Joan Camarasa (1949); i tancarem aquests
comentaris amb les actuacions de l'Escolania de Montserrat,
dirigida pel Pare A. Ferrer al 1929 i interpretant la "Cançó
de la Moreneta" d'Antoni Nicolau i text de Mn. Jacint Verdaguer,
i "El Cant dels Ocells" harmonitzada pel mestre
Lluís Millet, amb l'actuació de la Capella Clàssica Polifònica del
F.A.D. de Barcelona dirigits per l'Enric Ribó i amb la participació
com a solista de la soprano Carme Alfonso, aquest enregistrament és
del 1949.
No ens estarem de felicitar l'important treball de l'Associació per la
Salvaguarda del Patrimoni Enregistrat (ASPES) per seu treball de
recerca del que ha estat la nostre història musical; no cal trobar en ella
la forma de interpretar del seu moment, i si veure l'esforç d'obrir camí i
de portar la nostre cultura a cotes cada vegada més àmplies i a fer-nos millors.
Tos sabem el que representa l'esforç i la voluntat de fer aquesta feina de
recuperació del nostre passat, però no defalliu doncs aquesta és una prova
molt important de la que estem molt mancats. Aquests treballs com els que
en el seu moment es feren amb "Les nostres veus retrobades" són un
gra de sorra més per omplir els buits que avui tenim del coneixement del que
som, d'on venim i el que volem ser.
Jordi Gargallo
ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS
ALUMNES DE PIANO DE LA PROFESSORA LUDOVICA MOSCA
ESCOLA DE MÚSICA JUAN PEDRO CARRERO
L'ESCOLA DE CLEMENTI
ELISA BETRAN
LETICIA SALGADO
BERTA BALIARDA
M. Clementi, J. Field, F.J. Haydn
Centre Sant Pere Apòstol
Sant Pere més Alt, 25, Barcelona
Dilluns 26 de maig de 2008 a les vuit del vespre
ENTRADA LLIURE
EL TEATRE LÍRIC CATALÀ
El Teatre Líric Català ha estat una aspiració de molts
dels nostres músics des de ja fa molt de temps, i si per aquest nom entenem
obres escèniques i musicals en la nostre llengua ens hauríem de retreure a
les representacions sacres de l'edat mitjana. Però en aquest cas ens aproparem
més en el temps i recordarem que ja Josep Anselm Clavé estrenava al
Liceu el seu "Aplec del Remei" (1858); però avançarem
en el temps.
El 1901 Enric Morera va fer un intent en aquest sentit programant-ne
una temporada al vell Teatre Tívoli com una alternativa a la sarsuela
castellana i en la que es representà "Cigales i formigues" amb
text de Santiago Rusiñol entre d'altres; del 1905 al 1908 el pintor
Lluís Graner promovia representacions d'aquest gènere al Teatre
Principal amb la direcció artística d'Adrià Gual i Modest Urgell
i la direcció musical de Joan B. Lambert estrenaven obres de músics
de la terra com Enric Morera amb "La Santa espina", Enric
Granados i el seu "Picarol", o Jaume Pahissa amb
"La presó de Lleida" . Va ser el 1922 quan Morera tornà
a endegà aquest projecte tot i no haver deixat de produir obres en català,
comptava amb la col·laboració d'en Francesc Pujol pels arranjaments.
D'altres músics han treballat per aconseguir aquest objectiu com Joan Lapeyra,
Joan Gay, Borras de Palau, Cassià Casademont, Font
i Sabaté, Narcisa Freixas, Joan B. Lambert, Nicolau
Manent, A. Marraco, F. Montserrat Ayarbe, Joan Manén,
Eusebi Bosch Humet, Blai Net, Felip Pedrell, Joan
i Ricard Lamote de Grignon, Josep Ribas, Josep Sancho Marraco,
Eduard Toldrà, Amadeu Vives, Rafael Martínez Valls o
Agustí Cohí Grau per citar-ne tant sols alguns de més nomenada.
Podem recordar títols com "Lo fill del rei", "La filla
del carmesí", "Les dones de la passió", "El mal
traginer", "La caritat", "Sort-Epitalami",
"Els esclops meravellosos", "La taverna d'en Maiol",
"El miracle de Santa Agnès", "Rondalla de Reis",
"La festa dels aucells", "La polka roja",
"El timbaler del Bruc", "Nausica", "Defensors
de la terra", "Rodamón", "Lo suplici del Tantalo",
"Los estudiants de Cervera", "El naixement de Jesús",
"Cançó d'amor i de guerra", "L'àliga roja",
"La Legió d'Honor", "Emporium", "La
fada", "Don Joan de Serrallonga", "La princesa
Margarida", "Els Pirineus", "La matinada",
"El comte Arnau", "La nit de Nadal", "El rusc",
"Pel teu amor", "El giravolt de maig", "Rondalla
d'esparvers", "El cant del poble", "Euda
d'Uriach", "La nit al bosc", "Follet",
i moltes més que farien interminable aquest treball.
Però això ha anat perdent força probablement per la manca d'oportunitats per
representar les seves obres els nostres músics han preferit arriscar-se en
altres camps amb més possibilitats.
Darrerament s'han fet algun intent i en aquest cas podem posar l'estrena fa
un parell d'anys, el 5 de novembre de 2006, al Teatre de la Faràndula de
Sabadell de l'obra "Romança sota la Lluna" amb text de Joan
de la Creu Ballester i Castellet i música de Lluís Melo i Valls,
i que comptà entre els personatges més importants amb les sopranos Maria
Hinojosa i Mª José Rodríguez, els tenors Santi Vea, Dani
Alfonso i Jordi Martí, i el baríton Pablo López, amb el
Cor de Sarsuela de Sabadell dirigits per Mª Teresa Boix, la
direcció escènica de Carles Ortiz, així com les actrius Júlia Lora
i Marta Tricuera i l'actor M. Àngel Ortín, amb l'Orquestra
Sant Cugat dirigida per Josep Ferré D'aquesta estrena ja em vam
parlar oportunament en el nostre "Vibracions", sols recordar que està
escenificada en la Baixa Edat Mitjana en el joc amorós d'un comte català,
la seva filla, un musulmà fugitiu, i el pare i la seva filla, també àrabs,
empresonats pel comte, tot això portats pel fil conductor d'un trobador trapella
que enamora a les noies per aconseguir aliments. La part musical compta amb
números ben escollits i inspirats.
Amb tot això arribem també a un factor important, com aconseguir que el nostre
Teatre Líric Català tingui continuïtat i sigui representat i aquí és
repeteix la història; ja els intents anteriors van fracassar econòmicament
i avui encara és més difícil trobar algú que accepti el repte. Són les institucions
les que han de potenciar, promoure i protegir aquests projectes? Si fos així
probablement haurien més compositors que prenguessin aquest camí i fessin
gran aquest gènere musical, sempre i quan els muntatges fossin dignes i els
cantants de qualitat, que n'hi han; al públic si se li dona un bon producte
respon amb tota seguretat.
Respecte a la obra de que em tractat cal dir que el seu autor, Lluís Melo,
va encarregar un enregistrament en vídeo que posa a disposició de tot aquell
que n'estigui interessat doncs, així com el text íntegre de l'obra i la partitura
orquestral i les particel·les instrumentals amb justícia, vol que la seva
obra sigui coneguda.
Sols cal posar-se en contacte amb Lluís Melo i Valls, Tel. 93.721.02.56;
93.723.99.96.
Jordi Gargallo