EDITORIAL
L'activitat musical, més enllà dels concerts, segueix ben viva
a les nostres contrades, conferències, reunions, activitats al redós del fet
musical i d'altres molt diverses. Pel proper mes de maig se'n preparen de
força interessant, la presentació del llibre de Jaume Carbonell i Guberna
"La Societat Coral Euterpe fundada per Clavé", un treball molt
interessant i molt ben documentat del ja en parlem en aquest mateix butlletí;
també destacarem l'importantíssim "II Congrés Internacional de
Música" que organitza el Consell Català de la Música
que, com veureu en el fulletó informatiu adjunt, te un abast pedagògic d'una
gran rellevància i que compte amb unes personalitats del món musical que garanteixen
el rigor i els propòsit a assolir. Tanmateix també està prevista la presentació
per part de ASPE (Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni
Enregistrat) d'un Cd dedicat a la història del món coral català en el
que trobareu enregistraments antics d'entitats històriques com l'Orfeó
Català dirigit pel mestre Lluís Millet, de l'Orfeó Gracienc
sota la batuta d'en Balcells, l'Euterpe, l'Orfeó Vilafranquí
i un llarg etc que dona a aquest enregistrament la gran qualitat de recuperació
històrica.
No volem oblidar l'homenatge que aquest mes d'abril es fa la Biblioteca
de Catalunya al compositor Enric Granados amb motiu de la presentació
del piano d'aquest il·lustre músic que es trobava a la Casa Bartomeu,
seu fins fa poc del Centre de Documentació Musical de la Generalitat de
Catalunya. Ni tampoc el curs de musicologia que impartirà en Joan Bofill
amb el tema "Suites de tecla, Londres, 1720, de G.F. Händel".
Com veieu molts i molts actes que donen a la nostre cultura musical la rellevància
i la dignitat que es mereix.
LA MÚSICA: UNA APROXIMACIÓ A LA SEVA EVOLUCIÓ. (15 any)
EL BARROC (92)
EL BARROC MUSICAL ESPANYOL (52)
Afegim noms nous a aquesta llarga llista.
405) Tomàs CIRERA (v. nº 209). Noves dades fan que tornem a parlar
d'aquest músic. Fou sacerdot. Quan el Capítol de la Catedral de Girona
va reorganitzar la Capella de Música, el 15 d'octubre de 1630 convocà oposicions
a Mestre de Capella, amb un jurat format per Jaume Coll, Organista
del Palau de la Comtessa de Barcelona, Lluís Méndez, Organista
de la Catedral de Girona, i Llorenç Cruell, Beneficiat de la
mateixa Catedral. L'únic opositor fou Tomàs CIRERA qui en prengué possessió
el 17 del mateix mes i any. També formà part del jurat per cobrir la vacant
d'Organista d'aquella Seu. El succeí Jaume VIDAL (v. nº 41). Com a
fet curiós cal dir que el 23 de desembre de 1645 les obres que havia composat
suposadament durant el temps del seu magisteri, foren comprades per vint lliures.
406) Juan de CISNEROS. Martos (Jaén). Ss. XVI-XVII. Organista.
El 13 de febrer de 1604 es presentà a les oposicions per organista a la Capella
reial de Granada, junt amb Jerónimo de PERAZA (v. nº 25) de la
Catedral de Palència, Pedro de ZAFRA, de la Catedral de
Jaén, i Luis PAES, d'Antequera, però les proves les passaren
només els dos primers. En la votació CISNEROS només obtingué un vot
enfront a PERAZA que en tingué divuit. Al cap de dos anys es presentà
per a Organista de la Catedral de Granada. Foren dos: CISNEROS
i Juan de OÑATE, guanyant el primer. Amb tot, el 1607 féu unes altres
oposicions per la Catedral de Màlaga, obtenint el càrrec el 28 de novembre.
Emperò, el Capítol, en una reunió del 26 de febrer de 1608 li demanà que portés
uns resultats sobre les qualitats de la seva sang per a confirmar la plaça
obtinguda, rebent finalment la concessió reial. La seva estada a Màlaga
no va durar massa, ja que el 2 de setembre de 1613 abandonava el lloc per
a tornar a Granada. En el 1621 va fer construir un realejo per a la
Capella Reial de Granada. Des d'aquesta data se'l troba regularment
com a Canonge amb els nom de Juan CISNEROS BELLUGA.
407) Lucero CLARIANA [o CLAVERIA]. S. XVII. Mestre de Capella
i Organista. La possible dualitat de cognoms es deu a que uns investigadors
n'hi reconeixen un i d'altres l'altre. El cognom que tenim en primer lloc
és el que li posen Hilarió Eslava i Felip Pedrell. En el 1656
era Organista de la Basílica del Pilar de Saragossa, i al cap
de poc n'era Mestre de Capella. No hi ha constància d'obres seves. El fet
que el donà a conèixer és el següent: L'any 1652 publicà un fulletó defensant
que la música religiosa no necessàriament havia d'inspirar-se en el cant gregorià
ni en l'estil fugat, si no que podia ésser lliure, sense tenir cap base. Ràpidament
els seus adversaris li contestaren recorrent a textos dels sants pares i de
la Sgda. Escriptura per a rebatre les seves afirmacions, qualificant l'estil
lliure de música teatral. El debat va durar força temps.
408) Gregori CLAUSELLS [CLAUSELLES, CLOSELLES]. Barcelona.
S. XVIII. Organista. Poques dades hi ha d'ell. Accedí al càrrec el 10 de setembre
de 1706, i al succeí el seu fill Josep el dia 25 de setembre de 1737.
La seva jubilació fou deguda al seu precari estat de salut. Fou un dels censors
de l'obra Fragmentos músicos, caudalosa fuente gregoriana
en el arte del canto llano de Bernardo Comes i Puig, que havia
estat impresa a Barcelona l'any 1739, i era un tractat teòric sobre
el cant pla o gregorià. Obra seva és un Tiento lleno de 8º tono,
que es conserva a la Biblioteca de l'Orfeó Català. Ho deixem aquí,
puig el músic que segueix dóna molt de sí.
Joan ÚBEDA i COMAS
CENTENARIS DEL MES D'ABRIL DE 2008
|
1.
|
1908, Neix a Moscou, el Compositor Yuri BIRIUKOV. |
|
2.
|
1908, Neix a París, l'Organista i Musicògraf,
Bernard GAVOTY. 1908, Mor a Londres, el Compositor A. Walter SLAUGHTER. |
|
4.
|
1708, (Pietro) Alessandro (Gaspare)
SCARLATTI estrena a Roma, l'obra "Oratorio per la
Passione de Nostro Signor Gesù Cristo". 1908, Mor a Berlín, el Director d'Orquestra i Compositor Josef SUCHER. |
|
5.
|
1908, Neix a Salzburg, el Director d'Orquestra Herbert
von KARAJAN. 1908, Neix a Wuppertal-Barmer, el Director d'Orquestra Helmut KOCH. 1908, Neix a Praga, el Director d'Orquestra George SCHICK. |
|
6.
|
1708, Bateig de l'Organista i Compositor (Johann Adam
Joseph Karl) Georg von REUTTER. 1908, Neix a Gori, de Georgia, el Compositor Vano (Ilych) MURADELL. 1908, Carl (August) NIELSEN estrena a Copenhaguen, l'obra per a Orquestra "Somni de saga", Op. 39. |
|
7.
|
1908, Neix a Toronto, el Director d'Orquestra i Arranjador
Percy FAITH. 1908, Mor a Berlín, el Compositor i Professor Karl MENGEWEIN. |
|
8.
|
1708, G. F. HÄNDEL estrena al Palazzo Ruspoli de Roma,
l'"Oratorio per la Resurrezione di Nostro Signor
Gesù Cristo" amb una Orquestra de 45 músics
dirigits per Arcangelo CORELLI. |
|
9.
|
1708, En aquest dia es repeteix al Palazzo Ruspoli de Roma, l'Oratori de G. F. HÄNDEL estrenat el dia abans. |
|
10.
|
1808, Neix a Lille, el Violoncel·lista August FRANCHOMME. |
|
11.
|
1908, Neix a Tucapy, el Director d'Orquestra Karel
ANCERL. 1908, Spiro SAMARA (noms reals: Spiridon Filiskos) estrena a Florència l'Òpera "Rhea". |
|
15.
|
1908, (Karl) Wilhelm (Eugen) STENHAMMAR estrena a Göteborg, el "Concert per a Piano nº 2". |
|
16.
|
1808, François-Adrien BOIELDIEU estrena a
St. Petersburg, l'Òpera "Els cotxes volcats". 1908, Mor a Ingleside, de Nova York, l'Organista i Compositor James Remington FAIRLAMB. 1908, Neix a París, el Director d'Orquestra de Jazz Ray(mond)VENTURA. |
|
17.
|
1908, Sir Edward GERMAN estrena a Londres, l'Òpera "Tom Jones". |
|
18.
|
1708, Neix a Bohèmia, el Violinista Georg
TZARTH. 1808, Joseph WEIGL estrena a Milà, l'Òpera "Il rivali di se stesso". |
|
19.
|
1908, Mor a Karlsruhe, el Director d'Orquestra Joseph KEILBERTH. |
|
22.
|
1808, Joseph (Anton Franciskus) ELSNER
estrena a Varsòvia, l'Òpera "Quimera i
realitat". 1908, Neix a Amsterdam, el Musicòleg Arend (Johann Christian) KOOLE. |
|
24.
|
1908, Mor a París, el Pianista i Compositor
Henri GHIS. 1908, Mor a Berlín, el Musicògraf i Professor Georg MÜNZER. |
|
25.
|
1808, Alexei Nikolaievitx TITOV estrena a St.
Petersburg, l'Òpera "Les Noces de Filatka". 1808, Neix a Eisenstadt, el Violinista i Compositor Alois Luigi TAMSINI. 1908, Neix a Grebbestad, de Suècia, l'Organista, Professor i Compositor Torsten SÖRENSON. |
|
26.
|
1908, Neix a Oak Park, d'Illinois, el Bateria de Jazz 'Dave' (David Jarvis) TOUGH. |
|
27.
|
1808, F. J. HAYDN fa la seva última actuació en públic a la Sala Gran de la Universitat de Viena, dirigint un Concert. |
Joan ÚBEDA i COMAS
ALGUNES SINGULARITATS MUSICALS DEL MES D'ABRIL (I)
|
1.
|
1732, Bateig a Rorhau, del Compositor Franz Joseph
HAYDN. 1782, W. A. MOZART comença a Viena, la "Fantasia" (Preludi i Fuga) en Do Major, per a Piano", (K. 394). 1881, Charles (François) GOUNOD estrena a París, l'Òpera "Le Tribu de Zamora". 1932, L'inventor d'instruments electrònics Léon THEREMIN (cognom real: Termen) presenta al Carnegi Hall de Nova York, la primera Orquestra simfònica elèctrica amb instruments seus, dirigida per Albert (Frederic) Stoessel. |
|
2.
|
1781, W. A. MOZART acaba a Viena, el "Rondó per a Violí i Orquestra (Corda, Oboès i Trompes) en Do Major", (K.373) |
|
3.
|
1931, Paul HINDEMITH estrena a Boston, amb
l'Orquestra Simfònica d'aquella ciutat, i amb motiu dels 50 anys
de la mateixa Orquestra, l'obra "Konzert-Music"
per a Corda i Metall, Op. 50 1932, Randall THOMPSON estrena a Nova York, l'obra "Americana" a 4 veus i Piano o Orquestra, amb textos trets del diari 'American Mercury'. 1983, Udo KASEMETS coordina la representació de l'obra "Counterbomn Renga" amb un espectàcle donat per prop de 100 persones entre poetes i músics a la 'Canadian Broadcasting Corp.' per a proptestar contra la proliferació de les armes nuclears. |
|
5.
|
1908, Neix a Salzburg, el Director d'Orquestra Herbert von KARAJAN. |
|
6.
|
1933, La Compositora Henriette PUIG-ROGET estrena a París, l'obra per a orgue i Orquestra "Muntanyes del Rosselló", fent ella de Solista. |
|
7.
|
1858, L'esposa de Richard WAGNER, Minna, intercepta una carta del Compositor a Mathilde Wesendonck descobrint la relació que hi ha entre ells. |
|
8.
|
1708, G. F. HÄNDEL estrena al Palazzo Ruspoli
de Roma, l'obra "Oratorio per la Resurrezzione di Nostro
Signor Gesù Cristo", amb una Orquestra
de 45 músics, dirigida per Arcangelo SCARLATTI. 1781, W. A. MOZART, estrena en sessió privada a casa del vell Comte R. J. Colloredo, que era el pare del Arquebisbe, el "Rondó" (K.373). 1931, Arthur TOSCANINI dirigeix l'Orquestra Filarmònica de Nova York amb la que estrena les obres que havia encomanat a Abram CHASINS: "Flirtation in a Chinese Garden" i la peça de Piano "Parade". 1957, Mor a Nova York, el Constructor de Pianos Theodore E. STEINWAY. |
|
9.
|
1857, Georges BIZET estrena als Bouffes-Parisiens,
l'Òpera bufa en un acte "Le Docteur miracle"
que havia estat premiada per Jacques Offenbach, i que havia composat
amb Jacques Lecocq. 1907, (Joseph) Maurice RAVEL fa una carta a Pierre LALO, publicada en el diari Le Temps, on subratlla que a l'època de la publicació de la seva peça per a Piano 'Jeux d'eau', DEBUSSY no havia escrit que la seva Suite "Pour le Piano" mostrava poques novetats. |
|
10.
|
1806, Ludwig van BEETHOVEN acaba la representació
de la seva Òpera "Leonore, ou l'Amour conjugal"
al Theatre an der Wien de Viena, que havia reprès
el 29 de març. 1807, Mor Anna Amàlia, duquesa de Saxe-Weimar, mare del Gran-Duc Carles August, que fou el protector de Goethe. |
|
11.
|
1807, La Soprano Isabella COLBRAN, futura primera
esposa de Rossini, debuta a Bolonya fent molt bona impressió. 1858, Mor a París, Bernard SARRETTE que havia estat Director de Música d'Harmonia i Professor, Fundador del Conservatori de París, i primer Director del mateix. |
|
12.
|
1782, Mor a Viena, el Poeta i Llibretista d'Òperes
Pietro METASTASIO (noms reals: Antonio Domenico Bonaventura
Trapassi). 1907, Neix a Richmond (GB), Imogen (Clare) HOLST, filla de Gustav HOLST, Aficionada a la Música, i fou la primera dona que dirigí música militar. 1933, Neix a Barcelona, La Soprano i Cantant d'Òpera Montserrat CABALLÉ i FOLCH. |
|
13.
|
1907, (Henri-Constant-) Gabriel PIERNÉ estrena a París, la llegenda musical "La Croada dels Infants" per a Cor mixta d'infants i d'adults. |
|
14.
|
1982, Hans Werner HENZE estrena a Roma, l'obra per a Orquestra "I sentimenti di carl Philip Emmanuel Bach", Transcripcions per Flauta, Arpa i Corda. |
|
15.
|
1931, Aaron COPLAND estrena a Filadèlfia,
dirigint Leopoldo STOKOWSKI, l'obra que fou 'Premi de RCA
Victor' "A Dance Symphony, treta del Ballet Grogh". 1932, Vladimir DUKELSKY estrena a Boston, amb l'Orquestra Simfònica d'aquella ciutat, l'obra "Epitaph" (sobre la mort de Diaghilev) per a Soprano, Cor i Orquestra. 1982, El Director d'Orquestra Antonio (Jacques) de ALMEIDA dirigeix al Nova York City Opera, la versió restituïda de l'Òpera "La Grande Duchesse de Gérolstein" de Jacques OFFENBACH. |
|
16.
|
1931, Richard (Georg) STRAUSS estrena al Staatsoper de Viena, dirigint ell, una nova versió de l'Òpera de W. A. MOZART "Idomeneo" amb el Pianista Lothar Wallerstein. |
|
17.
|
1907, Els germans Compositors P. (Paul) i
L. (Lucien) HILLEMACHER estrenen a París,
el Drama líric "Circé". 1932, El Director d'Orquestra (Gustav Heinrich Ernst Martin) Wilhelm FURTWÄNGLER rep la 'Medalla d'Or Goethe' 1932, Ottorino RESPIGHI estrena Washigton, en memòria de John Philip Sousa, mort feia un mes, l'obra "Hunting-tower Ballard" per a Música d'Harmonia. |
|
18.
|
1958, (William) Quinzy PORTER estrena a Washington,
la Suite simfònica "New England Episodes"
que era comanda que li havia fet l' 'Inter American Music Festival'. 1958, Nicolas NABOKOV estrena a Lousville, de Kentucky, l'Òpera "The holy Devil" basada en la història de Rasputin. |
|
19,
|
1858, Jacques OFFENBACH estrena a París, l'Opereta "La Gata convertida en dona". |
|
20
|
1782, W. A. MOZART acaba a Viena, la "Fantasia"
(Preludi i Fuga) en Do Major (K. 394), que havia començat
el dia 1 d'aquest mes. 1956, Otto (Clarence) LUENING estrena a Nova York, dirigimt ell, l'obra "Theatre Piece nº 2" per a banda electrònica, Veu, Metall, Percissió i Recitat, amb coreografia de Doris Humphrey i José Limón. |
|
22.
|
1783, S'inaugura en aquest dia l' 'Òpera italiana' a Viena, amb l'estrena de l'Òpera "Scuola dei gelosi" d'Antonio SALIERI. |
|
24.
|
1932, Koltan KODALY estrena a Budapest, l'obra
"Les Fileuses de Transylvanie", esvenes líriques
tretes de cants i danses tradicionals honagereses. 1983, El Pianista Geoffray Douglas MADGE fa a la Universitat de Chicago la primera audició americana de la monumental obra "Opus Clavicembalisticum" de Kaikhosru Shapurji SORABJI (noms reals: Leon Dudley), que ja havia fet l'any abans a Utrech, havent durat el Concert 16 hores i 30 minuts. |
|
26.
|
1783, Ludwig van BEETHOVEN, amb 13 anys, és nomenat músic de tecla de l'Orquestra de la Cort de Bonn. |
|
27.
|
1808, F. J. HAYDN fa la seva última actuació
en públic, a la Sala Gran de la Universitat de Viena, dirigint
un Concert. 1907, Igor (Feodorovitx) STAVINSKI estrena a St. Petersburg, dirigint ell, el 2n. i 3r. Moviment de la "Simfonia nº 1". 1933, Ferenc SZABO estrena a Moscou, el Poema simfònic "Lluita de classes". 2007, Mor a Moscou, el Violoncel·lista i Director d'Orquestra Mstislav (Leopoldovitx) ROSTROPOVITX. |
|
28.
|
1957, La Compositora Beatrice LEUFER fa al museu de Brooklyn la primera representació escènica de l'Òpera "Ile" que ja havia estrenat a la Ràdio de Nova York tres anys abans. |
|
29.
|
1906, A l'Hipòdrom de San Francisco és
fa un Concert amb Orquestra, dirigida per Victor (August)
HERBERT, en benefici de les víctimes del terratrèmol
que havia hagut. 1958, Lazane SAMINSKY etrena a Nova York, la "Simfonia nº 5, Jerusalem, Ciutat de salomó i de Crist", gairebé al cap de 30 anys d'haver-la composat. |
|
30
|
1832, Richard (Wilhelm) WAGNER estrena a Leipzig, l'"Obertura de Do Major". |
Joan ÚBEDA i COMAS
UN NOU I INTERESSANT CD
Estem d'enhorabona, les germanes Eulàlia i Ester Vela
han tret al mercat un excel·lent Cd amb el títol de "Danses".
Es tracta d'un recull d'obres interpretades per a piano a quatre mans d'autors
del més alt prestigi i estils i èpoques ben diversos, Brahms, Dvorák,
Grieg, Rachmaninov, Copland, Montsalvatge, Ligeti,
Colomé i Boliart, amb que les germanes Vela aconsegueixen
una qualitat exquisida, una perfecte coordinació i una sensibilitat molt valuosa.
Es podria dir que actualment un enregistrament fet per músics professionals
ha d'estar be per força, però jo afegiria una altra cosa, he pogut escoltar
aquest duo de pianistes en concert i puc donar fe de que no difereix en absolut
del resultat de la interpretació d'aquest CD, que a més està molt ben estructurat
i amb la tria de les composicions encertadament escollida. Estem davant d'unes
intèrprets de molt alta qualitat.
Cal remarcar la brillant participació del trompeta Toni Gallart en
la "Polka italiana" de Sergei Rachmaninov, i molt especialment
la gran sensibilitat que te en Llorenç Balsach al front de La Mà
de Guido i Ars Harmonica vers els nostres músics i els nostre intèrprets,
i del molt bon treballat d'enregistrament fet per l'Albert Moraleda.
Un Cd molt recomanable i que no pot mancar en la discoteca de cap bon melòman.
ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS
AUDITORI CULLELL I FABRA
COMPOSITORS CATALANS
RAÜL FERNÁNDEZ (tenor)
ANNA CREXELLS (piano)
Obres de: S. Brotons, J. Codina, J. Corderas,
C. Gumí, B. Vivancos, M. Oltra, ....
CENTRE SANT PERE APÒSTOL
(Sant Pere més Alt, 25, Barcelona)
Dilluns 14 d'abril de 2008 a dos quarts de nou del vespre
ENTRADA LLIURE
ELS NOSTRES CONCERTS
El mes de març vam tenir dos concerts de gran qualitat, en el
primer comptàvem amb la participació d'una molt jove pianista, sols te 13
anys, prengueu nota del seu nom, Eugènia Guri i Batlle, procedent del
Centre de Estudios Pianisticos de Barcelona, i que treballa sota l'excel·lent
tutela del professor Sebastián Colombo.
El concert estava format per obres de J.S. Bach, W.A. Mozart,
F. Mompou, F. Chopin, F. Schubert, M. Moszkowski,
H. Villa-Lobos i A. Khatxaturian.
Va ser molt sorprenent que amb la sala totalment plena de públic no dones
cap mostra de nerviosisme, ans al contrari, amb senzillesa i molt tranquil·la
es va situar al piano i una rera l'altra va anar interpretant de memòria totes
les peces del concert amb una gran qualitat interpretativa; obres d'una rellevant
dificultat, les unes pel seu virtuosisme i d'altres per la seva sensibilitat.
El futur que espera a aquesta brillant concertista és molt prometedor.
No es d'estranyar que ja hagi obtingut diversos premis, el primer premi al
"38è Concurs de joves intèrprets de piano de Catalunya" a Vilafranca
del Penedès, el del "Concurs d'Arjau", el de Joventuts
Musicals de Sant Cugat del Vallès, o el "4rt Concurs Internacional
Infantil de Música de Sant Andreu de la Barca".
Segueix estudiant al Conservatori de Badalona i és membre del Cor
Jove d'aquest Conservatori.
Fidels a la proposta de l'any passat en que vam iniciar els concerts de preparació
de la Setmana Santa, aquest Diumenge de Rams vam tornar a organitzar
l'actuació a la Capella de la Immaculada, que és una dependència del
mateix Centre Sant Pere Apòstol on realitzem habitualment els nostres
concerts (a l'Auditori Cullell i Fabra).
En aquesta ocasió van participar el grup "La Dolça Fusta", un conjunt
de flautes barroques, espineta i percussió que ens van oferir un repertori
molt interessant que van iniciar amb una obra del segle vint, del músic francès
Eric Satie, impactant, molt de l'estil d'aquest compositor, i que,
a continuació, ens van fer seguir un camí des del segle XII, XVI, XVII i retornant
al segle XX amb una encantadora obra de Cèsar Bresgen; per aquest camí
vam poder escoltar obres anònimes, de Petrus Abelardus, de l'exquisida
Hildegard von Binguen, del rei Henri VIII, o de Händel,
J.S. Bach i J. Hotteterre Le Romain.
Aquest grup, format per Ernest Giralt, Jordi Mané, Anna Ferrero,
Dolors Ludevid i Àngels Rovira, van demostrar una gran sensibilitat
en les seves interpretacions, tant instrumentals com vocals, i un magnífic
domini dels diversos tipus de flautes i la resta i variada quantitat d'instruments
musicals que van utilitzar.
L'amatent públic que va assistir a aquest concert va sortir gratament satisfet
d'una vetllada artística de gran qualitat.
Jordi Gargallo
ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS
AUDITORI CULLEL I FABRA
MÚSICA CATALANA
ORQUESTRA DE CAMBRA DE VIRTÈLIA
FRANCESC LLONGUERES (Director)
Obres de: E. Toldrà, D. Llorens, E. Morera, I. Albéniz, P. Casals, T. Xuclà
CENTRE SANT PERE APÒSTOL
(Sant Pere més Alt, 25, Barcelona)
Dilluns 28 d'abril de 2008 a les vuit del vespre
ENTRADA LLIURE
ÈXIT DE LA BCN SINFONIETTA AL PAÍS BASC
El concert celebrat el proppassat dia 7 de març a la localitat
d'Algorta-Getxo (País Basc) tingué un èxit aclaparador. La sala
del teatre Antzokia-Getxo estava plena (unes 400 persones) i el públic
agraí al final del concert les interpretacions de la BCN Sinfonietta
amb molt d’entusiasme.
A la primera part Stanislav Stepànek, professor de violí de Virtèlia
fou el solista dels dos concerts de Vivaldi “Hivern”
i la “Primavera” inclosos en el cicle de les “Quatre Estacions”.
Stepànek es mostrà molt expressiu, comunicatiu i amb una gran complicitat
amb els seus companys de l’orquestra.
A la segona part intervingueren les solistes vocals Olga Miracle, soprano
i Marisa Roca, mezzosoprano en la interpretació del famós Stabat
Mater de Giovanni Battista Pergolesi. Ambdues solistes
il·lustraren de meravella el contingut del text de l’obra, mostraren
la seva exquisida tècnica i musicalment s’integraren plenament al grup orquestral.
L’acompanyament al clavicèmbal estigué a càrrec d’ Eva del Campo i
tots sota la direcció de Francesc Llongueres, director de l’orquestra
BCN Sinfonietta i de Virtèlia, escola de música.
L’entesa entre el públic i l’orquestra fou a cada moment excepcional i aquest
concert serà recordat per l’alt grau de conjunció de l’orquestra amb els solistes.
Tot un exemple de música de cambra.
UNA TÈCNICA PER A LA PLENA UTILITZACIÓ DE LA CAPACITAT DE SO DE LA GUITARRA
La tècnica desenvolupada al llarg del anys que dedico a la guitarra
permet la utilització plena de tota la intensitat sonora que pot emetre l'instrument.
Tradicionalment, el món interpretatiu de la guitarra ha utilitzat com a recurs
preferent el joc que proporciona el contrast entre la varietat de timbres
-tastiera/ponticello- tot descartant la idea de desenvolupar una pulsació
suficientment vigorosa amb la qual explotar tota la intensitat sonora de l'instrument
i obtenir una àmplia paleta d'intensitats. Com a resultat d'aquest plantejament,
les tècniques guitarrístiques s'han mantingut al marge del desenvolupament
eficaç d'un dels recursos més importants sobre el que es basa l'expressivitat
de la majoria dels instruments cultes: la dinàmica.
Sota aquest condicionant, el guitarrista no aconsegueix transcendir l'àmbit
de l'autosatisfacció i es recrea, quasi exclusivament, en recursos expressius
de caràcter intimista. Al no desenvolupar tot el potencial sonor que es capaç
de proporcionar el seu instrument, els recursos expressius utilitzats només
tenen eficàcia en el camp dels enregistraments o en el de les audicions a
curta distancia, però no es materialitzen de forma prou explícita en les sales
de concert convencionals (ni en les de cambra ni, encara menys, en les simfòniques).
En els auditoris, per aconseguir l'atenció del públic al llarg d'un concert
és important disposar d'una estratificació clara i contrastada d'intensitats
sonores que permeti aprofundir en la dimensió dramàtica del discurs de les
obres (sobre tot si aquestes són de format extens) i en la guitarra això no
es possible si el intèrpret no explora tot el volum de so de l'instrument
amb la finalitat d'obtenir un ampli ventall de matisos dinàmics.
El deficient desenvolupament d'aquesta capacitat és un dels principals motius
pels quals -malgrat l'existència d'un repertori de immillorable valor artístic,
perfectament comparable al que posseeixen la majoria dels instruments cultes-
un concert de guitarra resulta avorrit per una gran majoria de melòmans i
probablement aquest factor ha contribuït a que l'instrument no hagi aconseguit
consolidar un lloc significatiu en les programacions habituals dels cicles
de concerts.
És cert que es podria defensar el lamentablement reiterat ús de l'amplificació
presentant-la com una solució al dèficit en la projecció sonora, però si es
té en compte que l'acció interpretativa té entre els seus principals focus
d'interès el desenvolupament de les habilitats personals, l'amplificació se'ns
presenta com a manipulació del so que impedeix fer una valoració adequada
d'un dels paràmetres determinants del grau de qualitat de qualsevol intèrpret:
la capacitat de projecció del seu so natural.
Per altra banda, no sembla de llei que alguns guitarristes defensin l'ús de
l'amplificació quan tant sols són capaços d'obtenir del seu instrument un
nivell d'intensitat sonora que està molt per sota del que podrien obtenir
amb una tècnica adequada ja que, al meu entendre, només estaria legitimat
per a la seva defensa aquell guitarrista que estigués capacitat per a fer
un ple ús de les possibilitats sonores de l'instrument.
Les raons per les quals les tècniques guitarrístiques han desestimat l'ús
de tot el potencial sonor de la guitarra han estat bàsicament dues: el temor
que al so se li associaran sorolls desagradables procedents del fregament
de les cordes amb el diapasó i la creença que la força muscular necessària
per a emetre un so més potent que el convencional generava una dificultat
insalvable a l'hora de desenvolupar les diferents fórmules mecàniques de la
tècnica guitarrística.
La tècnica que he desenvolupat afronta ambdós problemes gràcies al descobriment
i sistematització de certs recursos mecànics i actitudinals enfocats a imprimir
un sentit de vibració a les cordes que no produeix fricció amb el diapasó
i a transformar la força desestabilitzadora -què en virtut de la llei de acció/reacció
projecten les cordes sobre els dits en l'acció de polsar- en una força positiva
al servei d'una major intensitat d'emissió i d'una sòlida estabilitat del
cos del intèrpret.
En conjunt, aquesta tècnica -tota vegada que produeix un so d'un vigor superior
al que s'obté amb les tècniques més divulgades de l'actualitat- potencia al
màxim l'assimilació i automatització dels recursos mecànics que cada partitura
exigeix, permetent que els aspectes estilístics i emocionals flueixin amb
tota la intensitat i la llibertat que requereix una bona interpretació musical.
Penso que el món de la guitarra hauria de reflexionar i adonar-se que establir
un límit volumètric per sota del que posseeix l'instrument és limitar-lo en
la seva capacitat expressiva.
Jaume Torrent
HEM REBUT
L'Associació Wagneriana, de la mà de la Maria Infiesta
i en Jordi Mota, ens ha fet arribar pel nostre arxiu, la qual cosa
els hi agraïm profundament, tres exemplars editats per aquesta important associació
sobre temes wagnerians.
En primer lloc citarem un magnífic volum fet en commemoració del 125è aniversari
de la mort del genial compositor bavarès que porta per títol "Els decorats
que Wagner volia" (Textos oficials del mateix Richard Wagner
sobre el seu desig en relació a les escenografies de les seves obres) recull
que, amb gran paciència, objectivitat i dedicació ha fet la Eva Muns.
Un treball excel·lent on mostra 38 pintures de les primeres representacions
a Bayreuth de la mà dels pintors escenògrafs Josef Hoffmann,
Max i Gotthold Brückner i Paul von Joukowsky. Vertaderes
obres d'art plenes d'imaginació, i molt lluny dels actuals "invents moderns"
que massa sovint fan perdre el sentit de la pròpia obra com prou be es manifesta
pels mateixos comentaris del que volia el compositor per poder representar
la seva desbordant imaginació.
Escrit per la Maria Infiesta i en Jordi Mota tenim el segon
llibre, que porta per nom "Richard Wagner et la litérature espagnole"
(El Wagnérisme en Catalogne). En ell trobareu
la descoberta de Wagner de la literatura espanyola i els seus clàssics,
especialment amb Calderón i el "Quixot" de Cervantes.
També de la influència que Wagner va crear amb literats espanyols com
Menendez y Pelayo o Blasco Ibáñez.
Aquest magnífic treball es clou amb la carta que Wagner va escriure
a Joaquim Marsillach, el 26 de setembre de 1878.
El tercer llibre a comentar, és el que ha escrit Ramon Bau "El
Wagnerianismo como concepción del arte", també publicat en record
de l'aniversari de la mort del músic alemany. Es tracta d'un recull de textos
amb els que, com el seu autor diu a la presentació, "es tracta de mostrar
com l'art wagnerià s'integra en el corrent artístic occidental d'una manera
coherent, arribant al més alt nivell, però sense trencar amb la Tradició dels
Valors Espirituals, si més no elevant-los al màxim, doncs el wagnerisme es
una manera de veure el món i comporta una concepció artística que tracta de
portar al ser humà la seva pròpia realització per mitjà de l'Art".
Un altre llibre que volem comentar és el que ha publicat la Federació de
Cors de Clavé amb motiu del 150è Aniversari de la (re)fundació de la
Coral Euterpe.
Aquest volum és el número 21 de la col·lecció "Cròniques de la Memòria"
ha estat escrit per Jaume Carbonell i Guberna, i el seu títol és "La
Societat Coral Euterpe fundada per Clavé", i ha estat publicat per
Rúbrica Editorial. Excel·lent i molt documentat treball sobre el trajectòria
i el que va ser la S. C. Euterpe des de el moment que al 1857 Josep
Anselm Clavé va canviar el nom de la seva "La Fraternidad" (primer
cor de l'estat espanyol, fundat 1850) pel d'Euterpe (menys compromès, això
va succeir el 5 de juny de 1857); un mes més tard, el 5 de juliol, Clavé adquirí
un espai més gran que el que venia utilitzant pels seus concerts dels Jardins
de la Ninfa, i al que donà el nom de musa de la música, Jardins d'Euterpe.
Aquest important treball complementa de manera exhaustiva el seu importantíssim
treball "Josep Anselm Clavé i el naixement del cant coral a Catalunya
(1850-1874)" , i està profusament il·lustrat amb fotografies relacionades
amb aquest tema.
L'últim llibre es tracta de les "Ramon Carnicer (1789 - 1855). Actes
de les Jornades d'estudi (Tàrrega, 26 i 27 de novembre de 2005", que
com podeu comprovar han fet pregar força la seva aparició. Publicades per
Natan Estudis, amb el patrocini de l'Ajuntament de Tàrrega;
jornades de musicologia que es van fer amb motiu de 150è aniversari de la
mort d'aquest músic targarí.
L'edició ha estat a cura dels musicòlegs Màrius Bernadó i Francesc
Cortés, i que contempla una sèrie d'erudits treballs en els que han aportat
tot el seu saber firmes tan reconegudes com Francesc Cortés, Emilio
Casares Rodicio, Celsa Alonso, Octavio Lafourcade, Ramón
Sobrino, Maria Antonia Virgili Blanquet, Carlos Villar-Taboada,
Arántzazu Leciñena, Joan Cuscó i Clarazo, Alfonso de Vicente,
E. García Llop, O. Niubó, A. Guinart i Verdaguer
i Josep Dolcet.
Amb aquests treballs científics es vol donar el màxim de resposta al que va
ser la vida artística i professional de l'insigne músic Ramon Carnicer
que tan fort impuls va donar a la vida operística i docent del seu moment.
Cal notar que en el treball de Josep Dolcet sobre les dues obertures
que per l'òpera de Rossini "Il barbieri di Siviglia"
va fer, ha utilitzat, entre d'altres, la partitura i material d'orquestra
manuscrits que tenim a l'arxiu de l'Associació Musical de Mestres Directors,
pel que li estem molt agraïts.
Jordi Gargallo