EDITORIAL
A Catalunya havíem tingut sempre dèficit d'orquestres simfòniques i quan als anys trenta es va dissoldre l'Orquestra Pau Casals, quedàrem orfes totalment, fins que l'any 1943 el mestre Eduard Toldrà pogué constituir l'Orquestra Municipal. També hi havia llavors l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu, però aquesta no era una formació estable ja que es constituïa cada any cara a la temporada d'òpera que era de Novembre a Febrer i per un mes de ballet a la primavera. Fins l'any 1959 no es va constituir l'Orquestra Estable del Gran Teatre del Liceu. Avui dia, afortunadament les orquestres simfòniques han proliferat. En tenen tots els Conservatoris, moltes poblacions i fins i tot la Universitat. Mereix una menció especial l'Orquestra Simfònica Juvenil de Catalunya que el diumenge 24 de Febrer al matí, va oferir el "Concert de l'Escoltisme" al Palau de la Música Catalana. És una agrupació molt nombrosa amb una corda molt completa i disciplinada, el vent amb sonoritat compacta i equilibrada, tot i la diferència de membres d'un instrument o d'altre. És molt bo que els instrumentistes joves tinguin l'oportunitat de participar en un col·lectiu així i anar-se formant professionalment. El concert esmentat va començar amb dues peces molt rítmiques, fora de programa, per la secció de vent, obtenint molts bons resultats. Després, amb l'orquestra completa seguien obres d'autors del segle XIX i Pirates del mar Carib de Klaus Badelt. Va finalitzar el concert amb cinc cançons populars catalanes instrumentades per Agustí Cohí Grau i la col·laboració de diverses corals infantils. Tothom va sortir-ne satisfet i desitgem que tingui la continuïtat que es mereix.
LA MÚSICA: UNA APROXIMACIÓ A LA SEVA EVOLUCIÓ. (15è any)
E L BARROC (91)
EL BARROC MUSICAL ESPANYOL (51)
La llista va augmentant amb més noms, tot i que moltes vegades
pertanyen a músics poc coneguts.
401) Jayme de CIERVO. (s. XVII). Teòric. Les úniques dades de la seva
vida es troben descrites en les seves obres teòriques. Així és com es pot
saber que fou d'origen flamenc i que pertanyia a la noblesa, amb el sobrenom
de 'Caballero'. A mitjans del segle XVII resideix a Mallorca, on mantenia
una 'Academia musical' en la que es tractaven de manera elemental temes
referents a la composició musical, i també a la interpretació. D'aquestes
trobades o tertúlies en resultaren tres breus tractats de 'Teoria musical':
1) Falsas practicables para músicos compuestas en música y explicadas
por Jayme de Ciervo, caballero flamengo, y dedicadas a sus amigos (Musicae
Amatoris) en Mallorca, año 1651; 2) Reglas de música, ca. 1651;
i 3) Contrapuntos dobles, ca. 1651, i tots ells són manuscrits.
Indagacions més pròximes donen com a resultat que l'única obra que és de CIERVO
amb certesa és la primera, tal com diu la presentació. Les altres, copiades
per la mateixa mà, fan veure que sorgiren d'un mateix ambient d'estudi. Aquests
llibres volen ésser un resum que faciliti trobar la solució de les dificultats
que poden sorgir en la resolució de les dissonàncies, sense haver d'anar a
tractats de major extensió. Les dissonàncies, que reben el nom de 'falsas
practicables', són mostrades amb exemples que les fan més entenedores. A les
Regles de música tracta de les dissonàncies amb lligadura i
de les dissonàncies soltes, i també dóna normes sobre la realització del baix
continu. A més, també parla de composicions a dues o tres veus, amb normes
per l'acompanyament amb guitarra dels tons cantats. (Baxo a un tiple). A l'altre
tractat Contrapuntos dobles posa les regles per a realitzar
Contrapunts a la 12ª; a la 8ª; etc. Val la pena posar a continuació la cita
textual de la normativa per a cantar un Contrapunt a la 10ª a dues veus, i
és com segueix. "Por contrario movimiento y harase esto con facilidad y
sin yerro guardando dos cosas: la una volviendo el libro o papel de arriba
abaxo; la otra mudando las claves en tal lugar que donde se dezia Fa, se diga
Mi, y seguirase que en el lugar de La se dirà Ut y en el lugar del Sol se
dirá Re, y proseguirá el canto al revés como letra hebrea de mano derecha
a la izquierda". La opinió dels especialistes és que aquests opuscles
era la manera de seguir un procés d'autoeducació musical, en les tertúlies
d'aficionats a la música de forma pràctica, privada i íntima. Entre els assistents
a aquestes trobades hi hagué dos personatges que val la pena esmentar: 'D.
Vicente Mut, sargento Mayor', home de gran cultura i polifacètic: enginyer,
comptador, cronista i un dels millors observadors astronòmics de l'Espanya
del segle XVII; i l'altre és el jesuïta Joseph Zaragoza Vilanova, matemàtic,
astrònom, teòric musical, i futur mestre de matemàtiques de Carles II.
Tots aquests tractats es troben a la Reial Acadèmia de Música de Madrid.
402) José de CIEZA BELARDE. (s. XVII). Organista. Des de gener de 1660
fou Organista a Valladolid. També tocava l'Arpa amb la Capella musical
fora de la Catedral. El 5 d'octubre de 1676 fou declarada vacant la seva plaça,
degut a que s'havia traslladat a la Catedral de Lleó amb el mateix
càrrec. No es coneix cap obra seva.
403) Pedro CIFUENTES MAZO. (+ Santiago de Compostel·la, 1-IX-1779).
Mestre de Capella. Deixaré constància de les dades biogràfiques que he trobat
d'aquest Compositor, encara que algunes, sense ésser contradictòries, no són
absolutament clares. La primera fa referència al seu lloc de naixement, que
només un historiador diu que havia nascut a Madrid, i els altres no
fan esment de cap lloc. Una dada segura és aquesta: En el 1734 era Organista
de la Capella reial de Madrid, fins que el 16-III-1746 obtingué el
càrrec de Mestre de Capella de Santiago. Una altra dada complexa és
la de la seva mort, que segons alguns fou l'any 1768. Amb tot, un estudi del
contingut de les Actes Capitulars de Santiago, queda clar que des del
1766 el seu estat de salut era molt feble; en el 1767 se li permeté exercir
el càrrec quan pogués sense descomptar-li res per les seves mancances; en
el març de 1768 se li reconegué la impossibilitat de treballar, per quin motiu
es comença a pensar en un futur successor; entre abril i maig del mateix any
actuà com jutge d'unes oposicions; i la última dada és que la plaça no quedaria
vacant fins a la seva mort, que probablement és la que hi ha al començar a
parlar d'ell. Com a Compositor, a Santiago hi ha: 3 Lamentacions;
1 Magnificat; i 8 Motets. La majoria de les seves obres són
a 8 veus, amb Violins, Oboès, Trompetes i Orgue.
404) Juan de CIGA [o CÍSAR, o CÍSCAR]. (+ Burgos 1667).
Organista i Compositor. Dos músics de nom Joan, amb un dels anteriors
cognoms, hi ha en el segle XVII, amb una gairebé exacta coincidència d'anys.
El primer el trobem a Valladolid com a Mestre de Capella l'any 1601,
amb el cognom de CÍSCAR, i un sou de 250 ducats a l'any, amb l'obligació
de fer cada dia classes a nens de Cor, i tots els qui el Capítol li digués,
sense poder demanar cap augment. L'any 1603 li feren pagar 100 ducats a qui
el suplia en tasques que ell no volia fer, tot i haver-li manat. L'any 1649
CIGA [o CÍSAR o CÍSCAR] es presentà a les Oposicions
d'Organista de la Catedral de Burgos. L'examen fou el 24 d'abril enfront
a Antonio BROCARTE (v. nº 221), obtenint CIGA [o CÍSCAR]
28 vots i BROCARTE només 4. Ja en el càrrec, el 9 de juliol se li concediren
200 reials d'ajuda. La dualitat de noms i la manca de detalls a l'entorn de
cadascun fa difícil precisar gaires dades més. Hi ha constància d'un augment
de 300 reials, amb la condició de quedar-se definitivament a Burgos;
era el 26 de maig de 1659. Les Descalzas Reales de Madrid volien sentir
com tocava l'Orgue, i li van demanar que hi anés. Per a evitar que se'l quedessin,
el Capítol de Burgos li regalà 6 fanegues de blat por su gran suficiencia
y magisterio en su facultad sin conocer igual. No arribà marxar-ne, i
en el 1667, com es sap, es van fer passos per a cobrir el seu càrrec després
de la seva mort. No hi ha constància de cap obra seva.
Els noms d'aquesta tramesa poden resultar desconeguts, però així 'és com de
mica en mica s'omple la pica'.
Joan ÚBEDA i COMAS.
CENTENARIS DEL MES DE MARÇ DE 2008
|
1.
|
18008, Neix a Barcelona, l'Organista Carles Baguer. |
|
3.
|
1908, Neix a Bolonya, el Compositor Riccardo NIELSEN. |
|
5.
|
1808, Neix a París, el Compositor Henri (-Catherine-Camille) comte de ROULZ-MONTCHAL. |
|
6.
|
1708, André CAMPRA estrena a París, la tragèdia lírica "Hippodamie". |
|
8.
|
1908, La Soprano Lina (nom real: Natalina) CAVALIERI fa un Concert de Comiat al Metropolitan Opera House de Nova York. |
|
10.
|
1908, Neix a Annitsford, el Baix i Cantant d'Òpera Owen BRANNIGAN. |
|
11.
|
1908, Neix a Rochlitz, el Musicòleg Günter HAUSSWALD. |
|
12.
|
1908, Neix a Lynn, de Massachuset, el Tenor
i Cantant d'Òpera Eugene CONLEY. 1908, Mor a Roma, la Soprano, Cantant d'Òpera i de Concerts Clara (Anastasia) NOVELLO. |
|
14.
|
1908, Neix a Omaha, la Musicòloga Louise
(Elvira) CUYLER. 1908, Neix a Kulaga, de Rússia, el Compositor Nikolai RAKOV. |
|
15.
|
1908, (Joseph) Maurice RAVEL estrena a París, la "Rapsòdia espanyola" |
|
17.
|
1808, Neix a Dijon, el Director d'Orquestra i Compositor (Pierre-) Louis (-Philippe) DIETSCH. |
|
18.
|
1908, mor a Camden, del Maine (F), l'Organista i Professor John Weeler TUFTS. |
|
19.
|
1708, Johann Joseph FUX estrena al Hoftheater
de Viena, el Poema dramàtic "Jumo Ascanio, Re
d'Alba". 1908, Mor a Bonn, la Contralt, Cantant d'Òpera i Professora de Cant Anna LANKOW. |
|
20.
|
1608, Mor a Cambridge, l'Organista i Compositor John
HILTON. 1908, Carl (August) NIELSEN estrena a Copenhaguen, la música per l'escena "Tove" amb text de L. Holstein. |
|
21.
|
1908, (Franz Theodor Albert) Frederick DELIUS estrena a Liverpool, l'Obra "The Violet" per a Veu i Piano. |
|
22.
|
1908, Albert (Charles Paul Maria) ROUSSEL estrena a Brussel·les, la "Simfonia nº 1, Le Poème de la fôret". |
|
23.
|
1908, Neix a Torroella de Montgrí, el Director
de Cobla, Tiple, Compositor i Fundador de la 'Cobla Girona' (1925)
Josep Mª BOIX i RISECH. 1908, Konstantin (Nikolaievitx) LIADOV estre a Berlín, l'obra "Rapsòdia sobre temes ucranians" per a Piano i Orquestra. 1908, Neix a Rotterdam, el Musicòleg (Hendrik) Eduard REESER. |
|
24.
|
1808, Neix a París, la Mezzosoprano i Cantant d'Òpera Maria (Felicitat) MALIBRAN, nascuda García. |
|
25.
|
1708, (Pietro) Alessandro (Gaspare) SCARLATTI estrena a Roma, l'Oratori "La SS. Annunziata". |
|
27.
|
1808, F.J. HAYDN fa la seva darrera aparició pública assistint a un Concert de la seva obra "La Creació", dirigida per Antonio Salieri, a la Sala Gran de la vella Universitat de Viena; durant el Concert es va emocionar, i a la mitja part va abandonar la sala. |
|
28.
|
1908, Mor a Mannheim, l'Editor de Música i Construnctor de Pianos Emil HECKEL. |
|
30.
|
1908, Neix a Aubange (Luxemburg), l'Organista, Professor i Compositor Camille SCHMIT. |
|
31.
|
1908, Mor a Barcelona, el Compositor Francesc
ALIÓ i BREA. 1908, Neix a Beardstown, d'Illinois, el Xilofonista i Director d'Orquestra de Jazz Red NORVO (noms reals: Kenneth Norville). |
JOan ÚBEDA i COMAS
ELS NOSTRES CONCERTS
A finals de gener vam tenir el concert dels deixebles de guitarra
del bon amic Sergi Vicente. En aquesta ocasió vàrem escoltar inicialment
a l'intèrpret Toni Vallespir: aquest jove guitarrista està ja finalitzant
els seus estudis i preparant el concert de final de carrera i ens va proporcionar
un magnífic recull de set valsos per a guitarra de diversos autors; intèrpret
sobri, amb una acurada digitació al que potser li vam trobar una manca de
transmissió amb el públic, potser les característiques del propi repertori
tingueren molt a veure, amb tot creiem que porta un molt bon camí per convertir-se
amb un important artista. La segona part la composaren la Patrícia
García, l'Andreu Barber, l'Esteve Bosch, la Míriam
Paretas i l'Ismael Alcalde, que ens mostraren el bon camí que segueixen,
i és lògic, estan en molt bones mans, el Sergi és una mestre meticulós i exigent
però d'una humanitat immensa que la sap trametre als seus alumnes.
El primer concert del mes de febrer va estar a càrrec la Coral Sarrià que
dirigeix en Víctor Frigola i que està celebrant els seus 25 anys d'activitats.
La Coral Sarrià ens va mostrar un bon recull de cançons d'autors i
èpoques ben diverses, des d'Arcadelt, Purcell i Mozart,
passant per Martínez Valls, Francesc Vila, Verdi, Offenbach,
Weis i Sims, incloent també una havanera popular de Menorca,
acompanyades a l'acordió per en Salvador Barluenga i a la guitarra
per l'Ignasi de Ribera, que va ser l'obra que van repetir al final
del concert. Aquesta formació coral es va mostrar ben conjuntada i expressiva,
tot i alguns puntuals desajustos d'algunes veus, i va ser del plaure del nombrós
públic que els va aplaudir amb tota justícia gràcies a la correcta direcció
del experimentat Víctor Frigola i de l'inapreciable acompanyament al
piano d'en Ramon Beltran.
En el segon concert d'aquest mes de febrer van tenir cabuda el músics que
participaven en el Master Classe del gran pianista Luiz de Moura
Castro organitzat per JPC Iniciativa Músic de la mà de la Carme
Passolas.
En aquest concert es van poder escoltar les interpretacions al piano de Paulo
Kolb, Oriol Barber, Dídac Barber, Jin Seop Choi,
Gerard Garcés Bonamusa, Miran Devetak i Ricardo Vieira
amb obres de Mozart, Brahms, Liszt, Chopin, Beethoven,
Debussy i un altre cop Liszt.
El nivell de tots aquest intèrprets, alguns d'ells exercint actualment ja
com a professors, va ser molt alt donant a les obres la subtilitat i la força
representativa de cada compositor posades al servei d'una excel·lent qualitat
tècnica i interpretativa.
Cal retenir aquests noms doncs en un futur a venir i molt proper els podrem
veure en les cartelleres dels concerts amb lletres prou grosses.
Per concloure aquest recital vam rebre l'obsequi d'escoltar, fora de programa,
a dos intèrprets consagrats i d'excepció , i professors de l'Escola de
Música Juan Pedro Carrero, el pianista Jun Kanno interpretant deliciosament
a Frederic Chopin, i al director d'aquesta Master Clase, el
brasiler Luiz de Moura Castro amb obres de músics del seu país com
Hèctor Villa-Lobos, mostrant la subtilesa i riquesa sonora d'aquestes
composicions que porten en si mateixes l'ànima del poble brasiler.
Jordi Gargallo
ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS
AUDITORI CULLELL I FABRA
EUGÈNIA GURI BATLLE
(Piano)
CENTRE D'ESTUDIS PIANÍSTICS DE BARCELONA
Obres de: J.S. Bach, Mozart, Mompou,
Chopin,
Schubert, Moszkowski i Villa-Lobos
CENTRE SANT PERE APÒSTOL
(Sant Pere mçés Alt, 25, Barcelona)
Dilluns 10 de març de 2008 a les vuit del vespre
ENTRADA LLIURE
HEM REBUT .....
EUFONIA (Editorial Graó, núm. 42) Publicació que
es distribueix per Espanya i Amèrica .- Aquest exemplar de la
"Didàctica de la música" porta per títol "Acción musical en contextos
desfavorecidos"; i està format pels següents apartats:
"La interpretación musical como conductora educativa en la etapa infantil
y la evolución de su repercusión emocional" signat per Eugènia
Arús Leita i Susana Pérez Testor; segueix "El programa MUS-E,
la inclusión a través del arte" de l'Anabel Domínguez; "Educación
musical y proyectos sociales en Brasil" per Sérgio
L. Ferreira de Figueiredo; "La aventura del ritmo en la Chanca"
de Juan José Ceba; "¿Como enseñar música en un colegio
de educación primaria dónde más del 60% del alumnado es extrangero?" per
J. Manuel Rodríguez Míller; "La enseñanza de la música a pesar
de las situaciones desfavolables"; de Juan Rafael Muñoz Muñoz;
"Educación formal y conocimiento sobre estilos musicales en estudiantes
de educación secundaria obligatoria" pel grup Oswaldo
Lorenzo Quiles i Robert Cremades Andreu; "Utilización de
música moderna en la educación musical de la etapa primaria
en centros públicos de Valencia" per Luis Torres Otero;
"Los materiales para hacer música: protagonistas de un programa de
innovación, formación del profesorado e investigación en las escuelas de 0-3
años" de la Teresa Malagarriga i Rovira i la Jèssica
Pérez Moreno; "Proyecto Adoptar un música" per la Raquel
Lázaro; i per finalitzar, el treball de la Lourdes Morales "Música
del agua: una propuesta creativa e interactiva para ESO".
ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS
CAPELLA DE LA IMMACULADA
LA DOLÇA FUSTA
Ernest Giralt (flauta soprano)
Jordi Mane (flauta contralt)
Anna Farrero (flauta tenor)
Dolors Ludevid (flauta baix)
Àngels Rovira (espineta)
REPERTORI DE MEDIEVAL A CONTEMPORÀNI
CENTRE SANT PERE APÒSTOL
(Sant Pere més Alt, 25, Barcelona)
Diumenge 16 de març de 2008 a les sis de la tarda
ENTRADA LLIURE PERÒ LIMITADA A L'AFORMANET
ALGUNES SINGULARITATS MUSICALS DEL MES DE MARÇ
|
1.
|
1958, Ildebrando PIZZETTI estrena a la Scala de Milà, amb gran èxit, l'Òpera "Assesinat a la Catedral" amb text de T.S. Eliot. |
|
2.
|
1783, El Mestre de Ludwig van BEETHOVEN, Chritian Gottlob NEEFE, escriu una carta on diu, parlant del seu deixeble: "Aquest jove mereix poder viatjar. Si continua d'aquesta manera, segur que serà un segon MOZART". |
|
3.
|
1932, Ràdio BRITAIN estrena a Rochester,
de Nova York, l'obra per a Orquestra "A Heroic Poem",
després del vol de Lingbergh a París, i que
havia estat guardonada al Concurs de "Holliwood Bowl". 1982, Wolfgang (Michael) RIHM estrena a Chicago, amb l'Orquestra Simfònica d'aquella ciutat, l'obra "Tutuguri, o Ballet nach Artaud" que té el nº 1 de la sèrie de 7 obres inspirades en escrits d'Antonin Artaud. |
|
4.
|
1783, En aquest dia es dissol a Viena l' 'Òpera
alemanaya' per manca de públic a les representacions. 1907, Neix a Peralada, el Compositor de Sardanes Joaquim SERRA i COROMINAS. |
|
5.
|
1907, L'Òpera "Guillaume Tell"
de Giacchino ROSSINI és la primera obra musical emesa a
l'espai per Ràdio, des de Nova York. 1956, Oskar MORAWETZ estrena a Toronto, la "Simfonia nº 1" amb tres Moviments, i cadascun amb un nom: Fantasy-Dirge-Scherzo, per a poder tocar-se per separat. |
|
6.
|
1831, Vincenzo BELLINI estrena al Teatro Carcano
de Milà, l'Òpera "La Sonnambula" en
la que hi fa el rol d' 'Amina' la Soprano 'Prima Donna'
Giuditta PASTA, obtenint el seu més gran èxit. 1882, Edouadr (-Victoire-Antine) LALO estrena a l'Òpera de París, l'Òpera "Namouna" que pel poc èxit obtingut després es transformà en 'Suites' per a orquestra. 1933, Edgar (Victor Achille Charles) VARESE estrena a Nova York, dirigint Nicolas Slonimsky, l'obra "Ionisation" per a 13 Precussionistes que utilitzaven instruments d'altura indeterminada, Piano i 2 Sirenes. 1982, Henry Dreyfus BRANT estrena a Middletown, de Connecticut, l'obra "Meteor Farm" per a Orquestra, Orquestra de Jazz, Gamelans, Tambor Oest-Africà, Cantors de l'India del Sud, i 2 Sopranos occidentals. |
|
7.
|
1931, Sergei (Sergeievitx) PROKOFIEV
estrena a París, la Suite simfònica "L'Enfant
prodige" treta del Ballet del mateix nom. 1981, Mor a Amsterdam, després d'un Concert, el Director d'Orquestra Kirill (Petrovix) KONDRACHINE. 1983, Mor a Antibes, el ompositor, Director d'Orquestra i Fundador de l'Orquestra de Ràdio i TVE Igor MARKEVITX. 1983, Mor estrangulat a casa seva de París, per desconeguts, el Compositor Claude VIVIER. |
|
8.
|
1908, La Soprano Lina (nom real: Natalina)
CAVALIERI fa un Concert de Comiat al Metropolitan Opera
House de Nova York. 1957, Iannis XENAKIS estrena a Munic, l'obra "Pithoprakta" per a 50 instruments. |
|
9.
|
1831, El Violinista Niccolò PAGANINI debuta
a París, fent un Concert. 1881, Franz LISZT estrena a Budapest, el "Mephisto Waltz nº 2" per a Orquestra. |
|
10.
|
1883, Neix a Barcelona la Soprano de coloratura i
Cantant d'Òpera Maria BARRIENTOS. 1956, Olivier (Eugène Prosper Charles) MESSIAEN estrena a París, l'obra "Oiseaux exòtiques" per a Piano, 2 Clarinets, Xilòfon, Glockenspiel i Percussió. |
|
11.
|
1757, G. F. HÄNDEL estrena al Coven Garden
de Londres, l'Oratori "The Trumph of Time and Truth",
havent tret la música de la Serenata "Il triomfo del
tempo e della verità". 1783, W.A. MOZART pren part a un Concert al Burgtheayer de Viena, amb la seva cunyada Aloysia. Hi assistí l'esposa de MOZART Constanza, i en la mateixa llotja hi havia Christoph Gluck i Josef Lange. 1932, La Contralt Ernestine SCHUMANN-HEINK, nascuda Rössler, fa la seva darrera actuació al Metropolitan Opera House de Nova York, amb el rol d' 'Erda' de l'Òpera "Siegfried" de Richard Wagner. 1958, S'estrena a Baden-Baden, a títol pòstum, l'Òpera inacabada de Franz SCHUBERT "Vorspiel zu einer grossen Oper", en forma de fragments simfònics. |
|
12.
|
1783, W.A.MOZART escriu una carta al seu pare, on
li diu: "El dilluns de Carnaval hem presentat la nostra 'Compagnie
Masuerade' a la Redoutensaal (Viena). Fou una 'Pantomima'
que durà la 1/2 hora de que disposàvem. La meva cunyada
era la 'Colombina', jo l' 'Arlequí', el meu cunyat
el 'Pierrot', un antic mestre de dansa (Merk) el 'Pantaló',
i un pintor (Grassi) el Doctor. La realització i
lamúsica eren meves. El mestre Merk tingué l'amabilitat
de dirigir-nos, i puc dir que ho férem bastant bé".
La música era de l'obra "Música per a una Pantomima"
per a 2 Violins, Viola i Baix. (K 446) 1857, Giuseppe VERDI estrena al Teatro La Fenice de Venècia, l'Òpera "Simon Bocanegra", essent un fracàs. 1981, Mor a Madrid, la Soprano i Cantant d'Òpera Ángeles OTTEIN, inversió del nom NIETO. |
|
13.
|
1756, Mort a Bolonya, el Castrat Soprano, Cantant
d'Òpera i Compositor Antonio Maria BERNACCHI. 1982, Joaquim NIN i CULMELL estrena a Nova York, l'obra "Celebration for Julia" per a Quartet de Corda i Glockenspiel, en memòria de la Mecenes Julia Hanes Hurley. |
|
14.
|
1681, Neix a Magdeburg, el Compositor Georg Philipp
TELEMAN. 1682, Francesc SOLER és elegit Mestre de Capella de la Catedral de Girona, després de la jubilació de Felip PARELLADA i la renúncia de Joan JANSANA. 1883, Neix a Barcelona, el Compositor i Operista Joan MANÉN. |
|
15.
|
1907, El Baix Emil (Friedrich August) FISCHER,
en una festa que es fa en honor seu al Metropolitan Opera House
de Nova York, canta el rol de 'Hans Sachs' de l'escena
I de l'Acte III d' "El Mestyres cantaires" de
Richard Wagner, que era un dels seus grans rols. 1956, Frederick LOEWE estrena a Nova York, l'obra "My Fair Lady", treta de 'Pigmalion' de G.B. Shaw. (A l'any 1995 se n'havien fet 2717 representacions). |
|
17.
|
1733, G.F. HÄNDEL estrena al King's Thetre de Londres, l'Oratori "Deborah" doblant el preu de les entrades, per quin motiu hi hagué poc públic, provocant moltes crítiques. |
|
19.
|
1931, Alban BERG fa a Filadèlfia, l'estrena
americana de l'Òpera "Wozzeck" dirigint
Leopold Stokowski. 1958, Benjamin BRITTEN estrena al College of Music de Nova York, l'Òpera de Cambra "La Torre dels Cargols" amb llibret de Myfanwy Piper. |
|
22.
|
1783, El Cramers Magazin de Viena d'aquest
dia, parla d'un Concert que havia fet W.A. MOZART el dia anterior,
actuant de Solista en dos Concerts per a Piano: en Fa Major )K 413) i
en Do Major (K 415). 1882, Al Teatro Apollo de Roma, s'estrena l'Òpera que Gaetano DONIZETTI havia deixat inacabada, i l'havia completat Matteo Salvi, i traduït a l'italià Angelo Zanardini, amb el nom de "Il Duca d'Alba". 1958, Benjamin BRITTEN estrena a Brussel·les, "The Beggar's Opera". |
|
23.
|
1731, J.S. BACH estrena la "Passió
segons St. Marc" (BMW 247), avui perduda. 1783, W.A. MOZART estrena a Viena, la "Simfonia nº 35 en Re Major, Haffner" (K 385) junt amb altres obres o fragments d'Òperas, en presència de l'Emperador; fou un Concert maratonià. Era la primera obra acabada després del seu casament amb Constanza Weber. 1932, Pietro MASCAGNI estrena a San Remo, l'Òpera "Pinotta" que havia composat l'any 1880, i que durant 50 anys la partitura havia romàs perduda. |
|
25.
|
1881, Neix a Nagyszentmiklos (ara: Sînnicolau Mare; Romania), el Compositor Béla BARTÓK. |
|
26.
|
1958, Witold LUTOSLAWSKI estrena a Katowice, l'obra per a Orquestra de Corda "Música fúnebre" en memòria de Béla BARTÓK. |
|
27.
|
1808, F.J. HAYDN fa la seva darrera aparició pública assistint a un Concert de la seva obra "La Creació", dirigida per Antonio SALIERI, a la Sala Gran de la vella Universitat de Viena; s'emociona i a la mitja part abandona la Sala. |
|
28.
|
1933, Neix a Barcelona, el Jazzman Vicenç MONTOLIU i MASSANA, conegut com 'Tete Montoliu'. |
|
29.
|
1882, Milij (Alexeievitx) BALAKIREV
dirigeix i estrena a l'Escola lliure de Música de St. Petersburg,
la "Simfonia nº 1 en Mi Major" d'Alexandre
(Konstantinovitx) GLAZOUNOV, que havia composat quan tenia
16 anys. 1957, El Director d'Orquestra Jean MARTINON fa el debut americà amb l'Orquestra Simfònica de Boston, dirigint la seva "Simfonia nº 2, Himne a la Vida". |
|
31.
|
1932, Carlos (Antonio de Padua) CHÁVEZ y RAMIREZ estrena a Filadèlfia, el Ballet "Caballos de Vapor" amb el nom anglès de "HP" (Horsepower). |
Joan ÚBEDA i COMAS