EDITORIAL

Des d'aquest butlletí volem manifestar que ens omple de goig veure que poc a poc estem recuperant la memòria dels nostres músics, doncs, encara que massa disperses, són moltes les inquietuds en aquesta tasca. Si be no en grans sales, n'hi de la mà dels productors, n'hi tampoc de les institucions, es van veient projectes de mostrar a les noves generacions, i amb plaer de les no tant noves, quina ha estat la producció dels compositors catalans que ja ens han deixat, i no tant sols dels grans noms, si més no també d'aquells que no han estat tant coneguts pel públic.

Iniciatives com les de la Universitat Catalana d'Estiu i Forum Musicae amb l'Orquestra Simfònica de Joves Intèrprets del Països Catalans, que amb tant d'entusiasme per aquest projecte dirigeix en Salvador Brotons, i la creació de la col·lecció Compositors dels Països Catalans, l'Orquestra de la Universitat de Barcelona, amb en Carles Gumí, la Simfònica de Sant Cugat, amb Josep Ferré, l'Orquestra de Cambra Catalana, amb Joan Pàmies, l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell, de les terres de Lleida, amb l'Alfons Reverté, en Francesc Llongueres, amb la Barcelona Sinfonietta, i tantes d'altres, així com tants intèrprets, corals, segells discogràfics, editorials, associacions, centres docents i musicòlegs fent aquesta important feina de recuperació.

Repetidament em mostrat la nostre voluntat i la nostre il·lusió en aquest cas, oferint, a més, la possibilitat de recerca en el nostre arxiu, però seguim creient que hauria de ser una tasca que les institucions, amb una més gran convicció, haurien d'emprendre amb aquest treball de reconeixement per la nostre música i els nostres músics, i unificar així tants esforços que junts podrien donar més fruïts i arribar a més públic. És la nostre cultura!!

 

LA MÚSICA: UNA APROXIMACIÓ A LA SEVA EVOLUCIÓ. (15 è any)

E L B A R R O C ( 9 0 )

E L B A R R O C M U S I C A L E S P A N Y O L ( 5 0 )

Continuem amb més noms pocs coneguts.

393) Lucas de CEZUEGA [o CEZAGA]. (Segles XVII-XVIII). Organista. La primera dada que he trobat d'aquest músic és que el 18 de novembre de 1672 demanà al Capítol de la Catedral de Burgos, on treballava, un sou que li fou concedit amb la quantitat de 150 reals. Ascendit a segon Organista d'aquella Seu, el 24 de juliol de 1673 li fou oferta un càrrec similar a la Catedral de Palència con crecidos aumentos. Quan comunica aquesta possibilitat al Capítol de Burgos, aquest li apujà el sou fins a 400 reals, i més endavant com a segon Organista, aconseguint que no marxés d'allà. El 2 de desembre de 1675 féu saber altra vegada que havia rebut peticions per anar a Toledo, oferint-li molts avantatges. Amb motiu d'aquesta proposta fou nomenat primer Organista de Burgos amb 1.500 reals de paga. Amb tot, el 4 de maig de 1685 s'acomiadà formalment del Capítol burgalès per anar a la Catedral de Segòvia amb la mateixa feina, i des d'allà podia ajudar i atendre a les seves germanes. El Capítol de Burgos, després d'una reunió el 7 de maig, va intentar retenir-lo oferint-li rendes més elevades, i encarregant a associacions caritatives la cura de les seves germanes. A desgrat de totes les ofertes es sap que el 7 de juny de 1685 marxà definitivament cap a Segòvia. Després d'aquest canvi de lloc no es té notícia d'ell fins el 22 de juny de 1689, quan demanà diners al Capítol de Segòvia per a comprar cordes per a l'Arpa, obtenint 50 reals amb aquesta finalitat. El 21 de juny de 1690 torna a sol·licitar diners per les cordes de l'Arpa, i li són concedits amb l'obligació de tocar durant l'octava del Corpus d'aquell any. Una altra novetat és del dia 1 de març de 1700, quan hi ha una informació que diu que Lucas no tocava l'Orgue en moltes ocasions, si no que hi feia un tal Ramon, segurament el segon Organista, i fou aleshores que el Capítol decidí que ho fessin alternativament per setmanes. La darrere notícia del personatge és del 10 d'octubre de 1721 quan fou nomenat examinador d'unes oposicions. No hi ha constància de cap obra seva.

394) José CHABRED [o CHABRES]. (València, ss. XVI-XVII). Compositor. Poques dades hi ha de la seva vida i de la seva activitat. Podríem dir que es troba a la frontera entre el Renaixement i el Barroc, i si deixem constància d'ell, és per que les quatre obres que es conserven totes son amb data de l'any 1600, i són Salms a 8 veus i Orgue: Beatus vir; Dixit Dominus; Lauda Jerusalem; Laudate Dominum. Encara que el temps del Barroc s'inicia a l'entorn del 1600, això no vol dir que es puguin considerar obres d'aquest estil, però almenys són peces que han viscut el traspàs d'una època a una altra. Amb referència a la seva activitat, és esmentat tan a la Catedral de València com a la de Sogorb (Castelló).

395) Gabriel CHAMBÍ. (València, segle XVII). Mestre de Capella. Una vegada més tenim poques dades d'aquest músic. Sabem, emperò, que formava part de la Capella de la Catedral de València, i s'apuntà com opositor a Mestre de Capella del Col·legi del Patriarca de la mateixa ciutat el 28 de setembre de 1662, junt amb altres músics. Quan acabades les oposicions, el 22 d'octubre de 1662, es dóna informació dels que hi assistiren no hi figura el nom de CHAMBÍ, quin fet fa suposar que finalment no hi acudí. No hi ha més referències de dades biogràfiques, ni tampoc d'obres seves.

396) Alonso CHAVARRÍA. (s. XVII). A continuació tenim quatre personatges amb el mateix cognom, sense cap referència a si són de la mateixa família, quin fet fa pensar que no ho eren, encara que tots ells estigueren relacionats amb l'Orgue. D'aquest només es sap que era veí de Salamanca, i que treballà en els Orgues de la Catedral de Plasència (1675) i de Zamora (1674,1681,1683).

397) Antonio CHAVARRÍA (I). (s. XVII). Fou afinador d'Orgues, i també construí un Orgue per l'església de St. Bartomeu de Toledo, que acaba Domingo Mendoza, i també reparà la Lira de la mateixa Catedral.

398) Antonio CHAVARRÍA (II). (s. XVII). Orguener. L'any 1696 vivia a Elorrio (Biscaia). Construí l'Orgue de l'església de St. Pere de Deusto el 1704, renovant-lo en el 1706. Reparà l'Orgue de Lequeitio en el 1680 amb José Echevarría, i després anà mantenint-lo en bon estat en el 1696, 1708 i 1711. També hi ha notícia de que havia estat a Palència, i que en el 1672 havia reparat l'Orgue de la Catedral de Zamora.

399) Domingo de CHAVARRÍA (s. XVII). Orguener. Veí de Segòvia, construí els Orgues de Garcillán i d'Aguilafuente, de la Província de Segòvia. Hi ha constància d'haver cobrat 9.934 reals de la Catedral de Valladolid per les obres allà efectuades. Estant construint l'Orgue de la Catedral de Palència se sap que deixà la feina el 2 d'octubre de 1690 a un ajudant, sense cap més notícia d'ell.

400). Juan Carlos CID DIAZ. (Lisboa, ?- Badajoz, 7-VIII-1624). Mestre de Capella. Fou sacerdot. És un dels molts músics de la llista de portuguesos que a la primera meitat del segle XVII tingueren gairebé en exclusiva l'exercici del magisteri musical de la Catedral de Badajoz. Ell personalment prengué possessió del càrrec de Mestre de Capella de Badajoz el 10 de febrer de 1624, havent guanyat les oposicions en competència amb un altre portuguès, Francisco Pinto Piñero, que al cap de poc va tenir cura de la vida musical en conjunt d'aquella Catedral. CID pogué exercir el càrrec durant molt poc temps, ja que per una malaltia que no tingué solució morí al cap de sis mesos. No hi constància d'obres composades per ell.

Ho deixem aquí per que el músic que ha de seguir té una trajectòria bastant àmplia en el sector de la teoria, i ho tractarem en la propera tramesa.

Joan ÚBEDA i COMAS.

 

CENTENARIS DEL MES DE FEBRER DE 2008.

1.	1908, El Baríton (Giuseppe) Mario SAMMARCO fa el debut americà al Manhattan Opera House de Nova York, fent el rol de 'Tonio' de l'Òpera "I Pagliacci" de Ruggero Leoncavallo. 1908, Neix a Berna, el Compositor i Operista Edward STAEMPFLI.
2.	1908, Nasqué a Moscou, el Compositor Nicolai KRIOUKOV. 1908, Nasqué a Roma, el Compositor Renzo ROSSELLINI.
3.	1908, Morí a Amsterdam, el Compositor i teòric Michael J. A. LANS.
4.	1708, J. S. BACH composa per encàrrec oficial, amb motiu de l'elecció del nou Consell municipal de Mühlhausen, la Cantata nº 71 "Gott is mein König". 1908, Igor (Feodorovitx) STAVINSKI fa a St. Petersburg, l'estrena completa de la "Simfonia en Mi bemoll Major", i també l'estrena de l'obra "Le Faune et la bergère" per a Mezzosoprano, i amb l'Orquestra de la Cort d'aquella ciutat.
7.	1908, George W(hitefield) CHADWICK estrena amb l'Orquestra Simfònica de Boston, la Suite "Symphonic Sketches". 1908, Carl (August) NIELSEN estrena a Copehaguen, la música d'escena de l'obra "Willemoes" amb text de L. Holstein.
8.	1908, Sergei (Vassilievitx) RACHMANINOV estrena a St. Petersburg, dirigint ell, la "Simfonia nº 2 en Mi menor", Op. 27.
9.	1908, Inauguració del 'Palau de la Música Catalana', Seu de l'Orfeó Català. 1908, Carl (August) NIELSEN estrena a Copehaguen, la música d'escena de l'obra "Foroaldre" amb text d'O. Benzon.
10.	1908, Mor a Durham, l'Organista i Compositor Philip ARMES. 1908, Neix a Vancouver, el Pianista i Compositor Jean COULTHARD. 1908, Neix a St. Petersburg, el Compositor i Professor Boris ZEIDMAN.
12.	1808, Johann Nepomuk, Freiherr von POISSL estrena a Munic, l'Òpera seriosa "Antigonus".
13.	1908, Neix a Nova York, el Pianista, Arranjador i Director de l'Orquestra Lennie (Leonard George) HAYTON. 1908, Jules (-Emile-Frederic) MASSENET estrena a Monte-Carlo, el Ballet "Espada". 1908, Neix a Claresholm, de Canadà, el Compositor Gerald STRANG.
14.	1908, Mor a París, el Compositor Georges-Jean PFEIFFER.
16.	1908, Edmund von (nom real: Ödön Peter Josef de) MIHALOVICH estrena a Budapest, l'Òpera "Eleane".
17.	1908, Mor a Londres, el Constructor de Pianos John BRINSMEAD.
19.	1908, (Achille-) Claude DEBUSSY fa l'estrena americana de la seva Òpera "Pelleas et Melisande" al Metropolitan Opera House de Nova York, i la Soprano Mary GARDEN hi féu el principal rol femení.
20.	1708, Mor a Londres, l'Orguener Bernard SMITH. 1908, Mor a París, el Baríton, Cantant d'Òpera i Professor, Salvatore, Cavaliere de Castrone, Marchese della Rajata, MARCHESI di CASTRONE.
21.	1908, (Achille-) Claude DEBUSSY estrena a París, la 2ª sèrie de l'obra per a Piano "Images", fent de Solista Ricard Viñes.
22.	1908, Emmerich (Imre) KALMAN estrena a Budapest, en hongarès, l'Opereta "Ein Herbstmanöver". 1908, Neix a Nova York, el Crític musical i Musicògraf Irving KOLODIN.
25.	1908, Neix a Epsom, d'Anglaterra, el Director d'Orquestra Maurice MILES.
26.	1908, Raoul LAPARRA estrena a París, l'Òpera "La Habanera"; la seva Òpera més coneguda. 1908, Neix a Wimborne, d'Anglaterra, el Compositor Christpher (Kaye) Le FLEMING.
27.	1908, Engelbert HUMPERDINCK estrena a Berlín, la música d'escena de l'obra d'Aristòfanes "Lysistrata". 1908, Ubaldo PACCHIEROTTI estrena a Ginebra, l'Òpera "Eidelberga mia!". 1908, Neix a Kiev, el Compositor Alexandre ZNOSKO-BOROVSKI.
28.	1808, Neix a Teignmouth, d'Anglaterra, l'Arpista Elias PARISH-ALVARS.
29.	1808, Mor a Barcelona, l'Organista i Compositor Carles BAGUER. 1908, Hermann BISCHOFF fa a Essen, amb l'Orquestra Simfònica de Boston, ditigint Carl Muck, la 2ª interpretació de la "Simfonia nº 1". 1908, Neix a Londres, l'Etnomusicòleg i Cantor Folk A(lbert) L(ancaster) LLOYD.

Joan ÚBEDA i COMAS

 

CRÒNICA DE CONCERTS

Les proximitats del Nadal s'omplen de concerts i és difícil poder acudir a tots els què voldries per coincidència horària i distància de lloc; us en parlarem d'alguns d'ells.

Concert de Nadal del XXI Cicle de Música a la Universitat

Felicitem-nos!, i no només perquè és Nadal. Felicitem-nos perquè podem escoltar una orquestra de qualitat que res té a envejar a les oficials. L'Orquestra de la Universitat de Barcelona ens va oferir un magnífic concert els passats 19 i 20 de desembre; interpretant l'oratori La nit de Nadal, de Joan Lamotte de Grignon.

Felicitem a tots els qui i van intervenir; Marta Arbonés, soprano; Lluís Sintes, baríton; el cor (Coral de la Facultat de Físiques, Schola Cantorum de la Universitat, Cor Contrapunto, però, sobretot, a la Coral Infantil Picarols, que va saber defensar el seu bonic paper, fent-ne una petita meravella).

Evidentment, cal felicitar en Carles Gumí, director de tot. Gràcies per haver sabut recuperar aquesta peça de Lamotte que juga magistralment de manera wagneriana amb temes populars nadalencs que esdevenen veritables liedmotiv. Felicitem-nos per tenir músics d'aquesta talla a casa nostra i estiguem-ne orgullosos.

Es fa difícil trobar les paraules justes quan els amics ofereixen concerts que estan molt més que bé. Només se'm acut dir que ens podem felicitar per tenir entre nosaltres un director com en Carles Gumí que va elaborar una peça sentida però serena, sense caure en tòpics, demostrant una maduresa d'idees gens gratuïta i traient fora la seva veritable vàlua musical. A partir d'ara caldrà que prestem molta més atenció quan el seu nom acompanyi qualsevol projecte.

Xavier Vilajosana

PRESENRACIÓ DE LA CAMERATA IMPROMPTU

El 23 de desembre féu la seva presentació la Camerata Impromptu, això fou a la Parròquia de Sant Ferran, a Barcelona. Aquesta agrupació, continuadora del Cor de Cambra Impromptu, té al seu davant un camí ple de reptes i d'objectius molt interessant per assolir, doncs, la qualitat dels seus components i la del seu director, Daniel Antolí i Plaza; així ho fan veure.

El concert inaugural, que portava per títol "Un segle de música coral catalana" mostrava clarament el seu tarannà. Amb una excel·lent qualitat vocal i interpretativa cercaren un repertori, obres de compositors que han donat glòria a la nostre música i també partitures actuals; així vam escoltar-ne de Frederic Mompou, Ricard Lamote de Grignon, Antoni Pérez Moya, Lluís Millet, Joaquim Serra, al costat d'interpretacions del propi Daniel Antolí, Josep Lluís Guzmán i Manuel Oltra.

Excel·lent el treball realitzat pel Daniel amb els components d'aquesta coral amb el qual ens va mostrar la seva gran sensibilitat interpretativa.

Al concert es van afegir quatre obres, degut a la insistència dels aplaudiments del nombrós públic assistent, amb arranjaments de Salvador Mas, Pau Casals, Josep Crivillé, i un interessant i curiós muntatge de diverses obres nadalenques tradicionals sobre partitures diverses de Mozart, ben adaptades pel Daniel Antolí; en aquestes interpretacions van tenir una especial participació la soprano Eva Miñarro, i la contralt Carme Murio.

Moltes Felicitats.

SARSUELA AL BARRADAS

Aquest mateix dia a l'Auditori Barradas, de l'Hospitalet de Llobregat, es representava el sainet líric en un acte "Música Clásica", obra de Ruperto Chapí.

Aquesta sarsuela de saló fou posada en escena pel grup Operamínima que dirigeix la Viviana Salisi. No és la primera vegada que la Viviana afronta projectes de recuperació d'obres líriques avui totalment oblidades; la qual cosa suposa un mèrit molt important i que és d'agrair.

Aquesta petita obra, amb llibret de José Estremena, va ser estrenada al Teatro de la Comedia de Madrid el 20 de setembre de 1880 i és un petit sainet còmic. La versió posada en escena per Operamínima va estar intel·ligentment reforçada per fragments de "Las hijas del Zebedeo" i un tercet de "La Czarina" del mateix autor. La interpretació va estar a càrrec de la mezzosoprano Marta Valero, el tenor Ferran Campabadal i del baix Josep Jarque, que van gaudir del favor del públic gràcies a la seva feliç i graciosa interpretació dels seus respectius personatges, molt ben dirigits escènicament per l'Artur Arranz i el gran treball d'adaptació i d'acompanyament pianístic de la Viviana Salisi.

És curiós que la positiva resposta del públic a aquest tipus d'espectacle i la seva música (la sala estava plena tot i ser un dia que el futbol arrossegava una gran quantitat de gent al camp del Barcelona i enfront dels televisors) no faci veure a les institucions i grans empresaris de la necessitat de potenciar-los d'una manera estable i amb mitjans suficients.

Cal afegir; que el nostre arxiu a ajudat amb la cessió del material musical necessari per aquesta representació contribuint a la seva divulgació.

CONCERT DE NADAL A LA CATEDRAL BASÍLICA DE BARCELONA

Com ja comentàvem més amunt, aquestes dades estan farcides de concerts de tota mena; en aquest cas parlarem del concert que va oferir a la Catedral de Barcelona la Coral Polifònica Els Emprius, de Sant Llorenç Savall conjuntament amb l'Agrupació Coral La Industrial, de Sabadell i la Kamerata Els Emprius, tots sota la direcció d'en Josep Olivella i Alier.

Certament, la Catedral no és el lloc més excel·lent per les interpretacions musicals donat la seva grandària i, en aquestes dades, 28 de desembre, per la diversitat de públic que la visita i que sovint està més interessat en l'estructura arquitectònica del monument que per les interpretacions musicals que s'estiguin fent; tot i així, i intentant sostreure'ns d'aquests inconvenients, vam poder escoltar un concert ben fet i variat dedicat a aquestes dades i que va rebre l'agraïment del nombrós públic en forma de calorosos aplaudiments.

VIII CICLE DE CONCERTS D'ADVENT-NADAL

El Moviment Coral Català porta ja vuit anys celebrant aquests tradicionals concerts d'Advent-Nadal a la Capella reial de Santa Àgata, a Barcelona; aquest any les corals participants han estat el Cor de Cambra Anton Bruckner, la Coral TMB (Transports Metropolitans de Barcelona), la Coral Xelesta, el Cor de Cambra del Vallès Oriental i l'Orfeó de Sants.

En aquest cas; us parlaré de l'actuació del Cor de Cambra del Vallès Oriental. Aquest cor va començar la seva activitat l'any 1997 en el marc de l'Escola de Música Amics de la Unió de Granollers i està adscrit a la Federació de Corals Joves de Catalunya. En aquest concert en concret; va mantenir les impressions que ja tenia d'altres ocasions d'haver-los escoltat i que realment van en augment; una formació sòlida i entusiasta que de la mà del seu director, i fundador, en Josep Vila i Jover, tant jove com ells, adquireix unes interpretacions variades que passaren des del barroc, el classicisme, la cançó catalana, amb noves i antigues harmonitzacions, arribant a l'espiritual negre, amb unes acurades interpretacions i, el que és més important, amb interpretacions plenes de vida, resultat, sens dubte, del caràcter d'en Josep Vila; per aquest concert comptaren també amb la col·laboració del pianista David Gómez. Felicitacions per la vostre actuació.

ELS NOSTRES CONCERTS

El passat dilluns 14 de gener vam iniciar aquest any 2008 amb un concert a càrrec de deixebles de música vocal russa de la professora del Conservatori del Liceu Olga Kharitónina. No és pas una novetat per nosaltres aquest tipus de concert doncs el curs passat ja vam gaudir de la mà de l'Olga, d'aquest repertori tant poc conegut al nostre país però d'un gran interès pel que representa musicalment.

Pel que fa al concert en si, podem dir que va entusiasmar al nombrós públic assistent, premiant totes les actuacions amb uns forts aplaudiments. La Olga Kharitónina al piano, explicava abans de les actuacions el contingut de l'obra, el seu context social i el seu text amb una calidesa i un sentiment que no és d'estranyar que després es veiés ben reflectit en la interpretació dels cantants; prengueu nota dels seus noms doncs, si segueixen per aquest camí, en un futur no gaire llunyà en sentireu parlar d'ells elogiosament: Isabel Villanueva, Júlia Sesé, Elisabeth Maldonado, Beatriz Alvarez, Vanesa Villanueva, Cristina Escolà, Núria Vilà i Xavier Aguilar.

No cal oblidar la intervenció de la violoncel·lista Cecília Palma, amb una curta, però excel·lent participació, en la que va mostrar una força interpretativa molt encomiable. Alguns dels intèrprets d'aquest concert ja havien actuat en l'anterior i vam poder copsar la seva bona progressió.

El dimecres 23 vam tenir un concert extra, és a dir, afegit a la programació prevista; el motiu va ser acollir la petició del bon amic Jordi Farrés, de l'Escola de Músics i Escola de Música Juan Pedro Carrero, respecte a l'actuació del tenor d'origen brasiler resident a Holanda, Augusto Valença, acompanyat al piano per Efrem García, que tenien previst fer un concert a Barcelona i que per motius de les obres que s'estaven fent al lloc on havien d'actuar no podien fer-ho.
Amb plaer vam oferir aquest concert que va ser d'una gran qualitat. L'August Valença és un tenor líric lleuger amb una interpretació exquisida, amb una veu bonica i plena de sentiment que es veié molt ben acompanyada per l'actuació al piano de l'Efrem García excel·lent en la qualitat d'acompanyant i amb caràcter segur en els passatges de piano sol.

Ens podem felicitar d'aquesta actuació que comptà, a més, amb una afluència de públic que pràcticament va col·lapsar la capacitat de la sala.

PRESENTACIÓ DE CDs

El passat dia 8 de gener, al migdia, en Llorenç Balsach de La Mà de Guido/Ars Harmonica i l'eminent instrumentista de guitarra Jordi Codina, presentaven a la seu de l'SGAE/Fundació Autor, de Barcelona un interessant CD que vol ser un record d'homenatge al gran percussionista desaparegut Xavier Joaquín.

L'acte, molt emotiu i entranyable presentat per en Balsach i molt especialment per en Jordi Codina que va explicar el motiu d'aquesta edició i la seva amistat amb en Xavier Joaquín, així com la relació amb els compositors que aportaren la seva inspiració a crear un repertori per aquesta conjunció d'instruments.

L'enregistrament és una remasterització del concert ofert al la cúpula geodèsica del Teatre-Museu Dalí de Figueres el 8 d'abril de 1984. Una actuació excel·lent plena de suggerents sonoritats i d'una qualitat interpretativa de gran alçada, protagonitzada per aquest dos grans músics com són Jordi Codina i el recordat Xavier Joaquín.

Aquesta presentació va estar recolzada per l'assistència de molts músics, compositors i amics d'aquests intèrprets, aplaudint efusivament aquest acte i les interpretacions que, al final, ens va regalar en Jordi Codina.

Un CD que no poc mancar en els estants de tot aquell que aprecia la música ben feta.

També un altre enregistrament de "La Mà de Guido", en aquesta ocasió el que fa a la presentació del CD de l'Orquestra de Cambra Catalana a l'Espai Cultural de Caja Madrid, a Barcelona, el passat 18 de gener. Si és important que els nostres músics tinguin la possibilitat de mostrar els seus treballs perquè quedin per a la posteritat en forma d'enregistrament, no ho és menys el que en ell ens mostrin obres de característiques especials per la seva antiguitat.

En Joan Pàmies ens ha portat un excel·lent treball amb tres obres del barroc, "Beata Mater" de Melcior Juncà, "Salve a duo" d'en Joan Rosell i "Las siete palabras de Cristo en la cruz" de Francisco X. Garcia Fajer "lo Spagnoletto"; els seus intèrprets són: la soprano Young Hee Kim, la contralt Montserrat Pi i l'Orquestra de Cambra Catalana formada pel Stanislav Stepanek i Ingrid Barrionuevo (violins), Ferran Saló (viola), Zsolt Tottzer (violoncel), Rafael Esteve (contrabaix) i Viviana Salisi (orgue positiu), dirigits per Joan Pàmies.

En aquesta presentació també es va afegir una obra de Juan Francés Iribarren "Quan Suaris", i tot això va estar precedit per la intervenció del musicòleg Dr. Antonio Ezquerro Esteban del Departament de Musicologia de la Institució Milà i Fontanals del CSIC, que va fer un panegíric de la música al barroc, i especialment, de l'obra de Francisco X. Garcia Fager.

Cal agrair el bon treball fet per tots aquests intèrprets en la recuperació d'unes obres fonamentals per la història de la música.

Jordi Gargallo

 

ANIVERSARIS DE MORT DE MÚSICS DELS PAÏSOS CATALANS

25 anys
Enric Climent i Viñas (violista, director, editor de música)	Tino Folgar i Ascaso (Constantí, Juventí) (cantant
Rosa Sabater i Parera (pianista)
50 anys
Josep Aguiló i de Blasco (compisitor, instrumentista de cornetí)	Enric Ainaud (violinista, compositor)
Pere Arpa i Torremilans (compositor, instrumentista de fiscorn)	Josep Rocabruna (violinista, director)
Enriqueta Serrano (soprano)
75 anys
Joan Barceló i Marimon (director)	Francesc Gorgé i Soler (contrabaixista, director, constructor d'instruments de corda i afinador de pianos)
Francesc Viñas i Dordal (tenor, professor de cant)
100 anys
Francesc Alió i Brea (compositor, pianista, folklorista i crític)	Joan Bridgman i Eguinoa (compositor, catedràtic)
Carles Casals i Riba (organista, compositor) (pare de Pau i Enric Casals)	Rafael Guardia (editor de música, traductor)
125 anys
Anselm Barba i Barraco (compositor, organista, mestre de capella)	Manuel Blanc i Puig (compositor, mestre de capella, eclesiàtic)
Joaquim Marsillach i Lleonart (crític musical, escriptor)	Josep Mª Moliné (director, compositor, violinista)
Llorenç Pagans (tenor) (organista, compositor, professor de cant) (també 175 del seu naixement)	Salvador Vidal (compositor, organista, mestre de capella)
175 anys
Maur Ametller (compositor, cantor, monjo benedictí)	Francesc Juncà i Carol (compositor, mestre de capella, eclesiàstic)
Joan Prenafeata (compositor, organista)
200 anys
Carles Baguer (compositor, organista)	Antoni Eximeno (Eiximeno) i Pujades (teòric, musicòleg, jesuïta)
225 anys
Antoni Soler i Ramos (compositor, mestre de capella, organista, musicògraf, clavecinista)
350 anys
Joan Marc (Marquès) (compositor, organista, director, monjo montserratí)
400 anys
Jaume Fornells (músic, monjo montserratí)

 

 

HEM REBUT .......

WAGNERIANA (Núm. 27, novembre 2007) .- En aquesta ocasió la publicació en català de Wagneriana ens ofereix els següents treballs: "Els deu manaments d'un escenògraf", extrets del "decàleg" de l'escenògraf Schneider-Siemssen, i traduït per Rosa Maria Safont; "Astrid Varnay, memòries d'una carrera operística (1)", autobiografia de la cantant profusament il·lustrada i que tradueix Rosa Maria Safont, amb versió catalana de Jaume Termens; "Jeroni Zanné, entre la literatura i la música", per Maria Àngela Cerdà i Surroca, acompanyat de "Capvespre tràgic", petit poema del propi Jeroni Zanné; "Mozart vist per Wagner", text del mateix Richard Wagner del seu treball "Pensaments (Músics, Poetes i Filòsofs)"; "Visions retrospectives a l'entorn de Richard Wagner", de Josep Maria de Sagarra; tot això acompanyat en les pàgines centrals del treball "Compositors catalans" en aquesta ocasió dedicat a "Amadeu Vives" en el 75è aniversari de la seva mort, i signat per Jordi Mota; va acompanyat de les partitures "Fantasia per a piano de l'òpera Euda d'Uriac", la portada del programa del 1934 de la representació d'aquesta òpera al Gran Teatre del Liceu; "El cant del poble" (que havia de ser l'himne de Catalunya), i "L'emigrant" (per a quatre veus mixtes)

WAGNERIANA (nº 64, Gener 2008) .- En aquest número (en versió castellana) que enceta l'any 2008 se'ns pressenten els treballs següents "Wagner y Gerona en el centenario de "Lohengrin" d'en Jordi Mota; "Textos para aprender mejor a Wagner, selección de los diarios de Cósima" presentats per R. Bau; "Realidad y ficción en la escenografía" per Benno von Arent; al que segueix, també signat per Benno von Arent "Realización de la escebnografía"; continuant amb "¿La música del futuro?" de Ramon Bau; "Tesis doctoral sobre las traducciones de Wagner al catalán" per Jordi Mota; complertat amb un recull de comentaris sobre les publicacions rebudes amb tema wagnerià.

L'AURORA DE CLAVÉ (Núm. 54, Tardor 2007) .- Els articles d'aquest exemplar s'inicien amb un treball de Pere Baltà "Concert coral i música de banda als Jardins d'Euterpe" fent menció de l'acte que es celebrà al passeig de Sant Joan, de Barcelona, a l'empara del monument de dedicat a Josep Anselm Clavé, que recordava els 150 anys que el Mestre va canviar el nom de la primera coral "La Fraternidad" donant-li el nom de "Societat Coral Euterpe", i de la que rep el nom aquest espai, i ampliant el treball fent una referència especial a les formacions de bandes a Catalunya i especialment al País Valencià; segueix amb "Bienve Moya: passió per la festa al carrer", entrevista feta per Joan-Ramon Gordo; en Joan Casas ens presenta una biografia del mestre "Josep Font i Parera, autor de caramelles"; a l'espai "Experiències" en Xavier Teruel escriu sobre "Música teatral"; a continuació trobem diverses activitats de les corals de la Federació de Cors de Clavé "Trobada ve Veremes a la Catalunya Nord", "Seminari de formació i perfeccionament a Catalunya Nord", "IX Seminari Taller de Cant Coral", "Trobada Internacional de Cors d'Homes pel juliol de 2008","Concerts de les Festes de la Mercè a Barcelona", "Euterpe, 150 anys de la represa", "11 de setembre, Ofrena al monument de Rafel Casnovas", "Mostra d'Entitats del Països Catalans", "Seminaris i Tallers Corals", "Presentació Camerata Mompou", "Concert a Sant Quintí de Mediona", "Jornada d'acolliment dels nous catalans a Perpinyà", "La Societat Coral La Cuitora, de La Llacuna", "Societat Coral Gracienca", "Reunió de la Territorial del Baix Llobregat-Anoia al Papiol", "La Societat Coral l'Ideal d'en Clavé a Corcubión (Galícia)", "10è aniversari de la Coral Sant Josep de Castellar del Vallès", "Pregó Festa Major per la S.C. La Lira Santcugatenca", "Traspàs de Pere Ferré i Ramón" ; també podem trobar "AdiFolk. Associació per a la difusió del Folklore", "30 anys del Cor Sant Esteve", "La web Xarxa Músiques Catalunya", a "Converses al Parlament" Dolors Camats, portaveu d'ICV-Els Vers-Esquerra Unida i Alternativa descriu "Les associacions poden ser una bona eina d'integració"; i es finalitza amb l'article de l'Ens de Comunicació Associativa "Avança l'organització del Congrés de l'Associacionisme Cultural".

L'AURORA (butlletí de la Federació de Cors de Clavé, núm. 55, hivern de 2007) .- Després de l'editorial "No és això companys, no és això", trobem un documentat treball de Pere Baltà sobre "El I Congrés de Cultura Tradicional i Popular, un quart de segle després de la celebració"; en Jordi Gargallo ens aporta una biografia amb el títol "125 anys del naixement de Joan Balcells i García" sobre el fundador de l'Orfeó Gracienc; segueix amb La veu, el nostre primer instrument" per Freddy Lafont; "Nadal a Andalusia" d'en Xavier Teruel; en Joan Ramon Gordo entrevista a "Bernat Vivancos, antic escolà, director de l'Escolania de Montserrat"; en l'apartat "Activitats de la Federació" ens aporta "Concerts de Santa Cecília i Advent Nadal" per Jordi Gargallo; "La FCC a la Fira Mediterrània"; "Auca de Josep Anselm Clavé" amb dibuixos d'Àngel García i Vidal, lletra de Joan Vilamala, amb motiu de la celebració del 150 aniversari de la Coral i els Jardins Euterpe; "La Paret de les Auques: www.auques.cat"; "Nou cançoner de la Federació de Cors de Clavé de Catalunya Nord", signat per Antoni Carné; "Taula rodona sobre les caramelles"; "Segona Trobada Internacional de Cors d'Home", per Enric Sabata; "Clavé escriu a l'Eco d'Euterpe sobre les corals d'Europa"; "Concert a Sant Genís de les Fontanes (Rosselló, CN)" de Na Carme Canals; "L'Orfeó de Sant Llorenç de Cerdans, de Catalunya Nord, dóna la veu"; "Trobada de Lires a Sant Cugat: 125 Anys de La Lira"; "La Unió de Puig-reig fa 80 anys" per Francesc Puig; "CD recomanat: Balls Cat"; segueix l'apartat "Notícies de les Corals" amb "Copral Ressó, de l'Arboç"; "La Coral de la Casa d'Almeria"; "Els Sang et Or"; a continuació "Biblioteca" amb "El primer llibre visual de l'associacionisme cultural", "La web: www. llibresenxarxa.cat"; a "Personatges" de nou en Jordi Gargallo ens presenta el treball "Lliurament del guardó "Felip Pedrell" a Manuel Cabero i Vernedas" per part de l'Associació Musical de Mestres Directors; ara tenim "Experiéncies" on trobarem "Deu anys de la Fira d'Espectacles "Mediterrània" per Ramon Fontdevila i Subirana; "Cent anys de pessebrisme" per Josep M. Porta; a "La bústia del cantaire" hi ha "Vetllada de tardor de la Coral La Igualtat de Gavà i homenatge als cantaires de més de 25 i 50 anys"; a les "Converses al parlament" en Rafael López, portaveu de cultura del Partit Popular de Catalunya escriu "Cal fer possible que es conegui que hi ha una xarxa social real molt important, fomentat-la i no posant-li traves"; i tot això clou amb una "Agenda de 2008" "Activitats corals internacionals previstes pel 2008"; i "Ofrena floral de la Federació de Cors de Clavé a la tomba del fundador"; així com el comunicat de l'Ens de Comunicació Associativa "Amb la incorporació de Castellers i Bastoners, ja són setze les federacions integres l'ENS".

LA CIRCULAR (Butlletí del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, núm. 139, octubre/novembre/desembre 2007) .- S'inicia amb l'editorial "El cant coral als conservatoris, de la LOGSE a la LOE"; a "Notes del SCIC" trobem "La 79 Jornada de Treball per a Directors i Responsables del SCIC" per Maria Martorell, "Treballem amb ... Anne Marie Cabut" de la Laia Pedrol, "En ocasió del 6è volum del Patrimoni Coral XXI" de la Maria Martorell, "El Cant Coral a Catalunya: Reptes de futur", col·loqui organitzat per l'Associació de Crítics i Comentaristes Musicals en Llengua Catalana, per Àlex Soria, "Cantonigròc, 25 anys" de la Maria Mercè Argüelles; en el Monogràfic d'aquesta edició es tracta el tema de "El canvi de la veu en el noi" amb diferents i amplis treballs signats per Montserrat Bonet, Salvador Casadevall, Mercè Cano, Janet Gallvan, i un record dels articles publicats sobre aquest tema en altres ocasions i signats per Cori Casanovas, Bruce Pullan i Carme Tulon; com a nota d'última hora es fa ressò de la "Mort de Matilde Salvador"; segueix amb "Converses amb..." en aquesta ocasió amb "Anne Marie Cabut " signat per M. Mercè Argüelles i Abel Castilla; a "El tècnic a l'abast" ens presenten "Resum del buidat i comentari de les memòries de les corals del SCIC: Curs 2006-2007", i "Resum del buidat i comentari de les enquestes sobre la 40a Trobada General del SCIC" de l'Albert Galceran; "Les nadales del volum 6 del patrimoni coral XXI: Comentaris dels harmonitzadors" per Guida Sellarès, Pere Romaní, Poire Vallvé i Ramon Manent; a les "Activitats i concerts corals" trobareu "Concert 45è Aniversari de l'Esquitx" per l'Abel Castilla, "Coral Rierol de Sant Jaume dels Domenys" per la Ingrid Carrizo, Marina Ferrer, Judit Rius, Anna Pros i Marta Minguella , la visita a Catalunya del "Earth choir" per en Tomàs Rosado; tanmateix trobareu comentaris de llibres per la M. Mercè Argüelles i la Maria Martorell; a "De cara enfora" la Montserrat Gual ens parla de "Voices of the Baltic - 3a Conferència Multicultural de la IFCM - Tallin, ERstònia 1-4 juliol 2007", i per últim un recull d'activitats internacionals. Cal mencionar les habituals partitures de les pàgines centrals, en aquesta ocasió són "Cançó de Nadal" amb un poema de la Mª Àngels Anglada i música d'en Martí Ferrer (per a tres veus), "Cantem Nadal" popular francesa amb adaptació del text per Maria Martorell i harmonització de Mª Teresa Gimenez (1 veu. i piano), i "Al cor de la nit" (Inmitten der Nacht) de Gottfried Wolters, adaptació de la 1ª estrofa perMª D. Bonal i de la 2ª, 3ª i 4ª per la Maria Martorell (4 veus iguals)

EUFONIA, Núm. 240 (Monografía de l'Editorial Graó) .- Aportaciones teóricas y metodológicas a la educación musical (Una selección de autores relevantes) .- Maravillas Díaz, Andrea Giráldez (coords.)..- Un apreciable i molt extens treball en el que després de la introducció de les dues coordinadores s'inicia la primera part amb un treball d'en Pep Alsina amb el títol "Métodos para la enseñanza musical. Algunos puntos de contacto", al que segueixen "Jaques-Dalcroze" de la Silvia Del Bianco; "Justine Bayard Ward" per Juan Rafael Muñoz Muñoz; "EdgarWillems" d'en Javier Fernández Ortiz; "Maurice Martenot" per l'Àngels Arnaus; "Zoltán Kodály" per la M. dels Àngels Subirats; "Carl Orff" de la Sofía López Ibor; "Shinichi Suzuki" per Christophe Bossuat; "Enseñanza musical en España" d'en Nicolás Oriol; "Creación y pedagogía: los compositores van al aula" de la Susana Espinosa. La segona part tracta de les "Terias, modelos y métodos en investigación musical. Hacia la recupreación de sus figuras preeminentes" per la Silvia Malbrán; "Liora Bresler" per l'Andrea Giráldez; "Patricia Shehan Campbell" per Gotzon Ibarretxe; "David J. Elliot" del mateix Gotzon Ibarretxe; la Silvia Malbrán també ens presenta "Paul Fraisse"; "Howard Gardner" és tractat per la Maravillas Díaz; "Edwin E, Gordon", per l'Àngel González Martí; "Lucy Green" per Cristina Arriaga; "Susan Halam" per Mª José Aramberri; "David J. Hargreaves" per Mª Manuela Jimeno; "Thomas Adam Regelski" per Maria Loizaga; "Mary Louise Serafine" per Isabel Cecília Martínez; "John A. Sloboda" per Mª del Pilar Castro; "Christoper Small" per Pep Alsina; "Robert Stake" per José Luis Aróstegui; "Peter Webster" per l'Andrea Giráldez; i finalment "Tony Wigram" per la Maravillas Díaz. Tots aquests treballs van acompanyats de la biografia del personatge i de bibliografia sobre el tema.

JAZZ BUTLLETÍ (Publicat per l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya, núm.82, novembre - desembre 2007) .- El seu president Max Sunyer escriu l'editorial amb el nom "El retorn de l'Au Fènix"; i contua amb els artícles "2007, un resum" de l'Anna Veiga; l'Albert Bover presenta "La música ensenya com és la persona, no es pot mentir"; segueix amb "Hay que formatear el disco duro" de l'Aurelio Santos; "Jazz, ética indumentaria y degradación" per Destroyer Barry; "El meu melic (2a part)" de l'Ignasi Coromina; un recull de quatre gruips de jazz "Toma 4", "Organic Trio", "Ximo Tebar & The Champs" i "Roger Mas 5et", finalitzant amb les novetats discogràfiques.

L'INSTRUMENT (Butlletí de la Unió de Músics de Catalunya núm. 16, hivern'07-'08) .- En aquest cas és l'Antoni Mas, el seu president, qui ens escriu l'editorial "Aquest any si?"; segueix el monogràfic "Barcelona Musical", una entrevista a Carles Sala i Martí Perramon; a "Reportatges" trobem "L'Hora del Jazz 2007, la crònica", per Antonio Narváez Dupuy; "CD Jazz de Catalunya 2007"; "Europa ens crida, Jornades europees pel finançament de projectes culturals", per la Rocio Romero; "Dotze grups i solistes al quart CD multimèdia de l'aMt"; "VI Cicle Anna Ricci, de nosaltres a vosaltres"; a "Noticies" un recull divers "Cicle escoltar i sentir", "Foro de las Artes Escénicas y la Música", "Ley de la música", "Midem 2008", "Reforma de las normas que regules la relació laboral i la SS dels artistes", "Judici a Port Aventura", "Premis 2007 de l'AMJM", "Simba 2008"; i clou amb un apartat d'ofertes i demandes de treball i de vendes de material musical.