EDITORIAL

S'inicia un nou any amb el propòsit de continuar amb il·lusió la tasca empresa, és a dir, continuar amb l'audició setmanal dels nostres concerts, potenciar el nostre arxiu amb la seva divulgació i la petició de que tots vosaltres en sigueu portaveus i usuaris del mateix. La gran diversitat de temes en ell continguts fa que pugui ser d'interès per a molts tipus de recerca ben diferents, tan pel que fa a la part musical (òperes, sarsueles, cambra, cançons de països ben diversos, orquestra, instrumental, varietats, coral i un llarg etc.), com també literatura musical, teoria, publicacions periòdiques, llibrets d'obres, poesia, teatre, material de secretaria antiga, i molt més. Així mateix, us animem a consultar la nostre web en la que trobareu, a més de la informació del nostre "Vibracions", biografies de músics, notícies, concerts, i, de mica en mica per manca de temps, informació del què tenim al nostre arxiu.
A la vegada volem desitjar-vos un any ple de música, la qual cosa vol dir de treball, i per tant d'èxits personals.

 

LA MÚSICA: UNA APROXIMACIÓ A LA SEVA EVOLUCIÓ. (15è any)

E L B A R R O C (8 9)

E L B A R R O C M U S I C A L E S P A N Y O L (4 9)

La llista continua amb un major nombre de músics pocs coneguts.

386) Josep CAVANILLES. (v. 1645 - Seu d'Urgell, 1725). Compositor i Organista de la Catedral de la Seu d'Urgell, i també del sud de França.. La seva fama com a Organista fou molt estesa, i com a Compositor composà unes 800 obres principalment per a Orgue, d'una gran riquesa harmònica i d'un contingut molt expressiu. Es troben en el Libro de obras para órgano.

387) Juan CEDAZO. (Sigüenza (Guadalajara), v. 1664 - Àvila, 4-VII-1714). La possible existència d'un altre músic amb noms idèntics, fa difícil concretar les dades que corresponen a aquest. El que segueix és el que deduït d'aquesta dualitat. Fou Mestre de Capella. Es presentà a les oposicions de Mestre de Capella de Palència l'any 1680, amb altres tres opositors, i les guanyà Francisco Zubieta, que fins aleshores havia estat a Madrid. Posteriorment, va fer també oposicions per Calahorra i Calatayud, guanyant finalment aquest càrrec per Àvila, prenent possessió el 23-II-1685, on romangué fins acabar la vida. Tenia una enfermetat no definida que li feia demanar freqüentment dies de descans. Aquestes són les dades més coherents que he trobat amb referència a aquest músic, tot i que de bon començament he tingut dubtes sobre tot el que he remarcat. En primer lloc no consta el lloc on es formà musicalment, però això es pot ometre si l'activitat musical és de qualitat; i en segon lloc, superat el primer escull, és que amb menys de 20 anys pogués presentar-se com opositor per a Mestre de Capella, aconseguint el càrrec a l'entorn dels 21- 23 anys. Deixem-ho així amb tots aquests interrogants, amb la confiança remota de que potser un dia es podrà aclarir.

388) José de CELAYANDÍA. (Sant Sebastià, ? - Oviedo, 29-X-1706). Organista. Havia exercit aquest càrrec a l'església de Sta. Maria de St. Sebastià. Després ho fou a El Burgo de Osma, i posteriorment va ser admès com a Organista a Oviedo el 26-IV-1698. Una de les raons de la seva admissió a Oviedo fou por saber muy bien música y tener ligereza de manos y habilidad de Organista primero. Quan les Actes Capitulars deixen constància de la seva mort, remarquen el fet d'ésser vizcaíno.

389) Eustaquio CERBELLÓN de la VERA.(Madrid, segle XVIII). Teòric musical. D'entrada cal dir que els crítics consideren aquests noms com el pseudònim d'algun músic important de la Reial Capella de Música de Madrid. Sigui el que sigui, l'any 1726 va publicar a la capital d'Espanya el següent llibre Diálogo harmónico sobre el theatro crítico universal, en defensa de la música de los templos. Dedicado a las tres capillas reales de esta corte, la de su magestad, señoras descalzas y señoras de la Encarnación. Aquesta obra anava directament contra les teories del benedictí Fray Benito Jerónimo Feijoo y Montenegro [Casdemiro (Ourense), 1676 - Oviedo, 1764], conegut com el P. Feijoo, qui estava en desacord amb les innovacions que en matèria musical s'havien fet a les esglésies, acceptant noves tendències harmòniques i instrumentals en les celebracions religioses. Era el cas, per esmentar-ne algun, de la serietat i de l'alegria que es pot trobar en la música religiosa i en la profana, condicionats als textos que són la base, i que en aquella època, segle XVIII, hi havia més mitjans d'expressió que no pas abans. També al parlar de la música instrumental a l'església diu que ella no perjudica la devoció, si no que hi afegeix una nova bellesa immaterial. El llibre de CERBELLÓN fou molt ben acceptat per la seva correcta defensa, pels sòlids raonaments, i, com diuen els crítics, també per la seva modèstia. Abans de passar a un altre personatge, poso a continuació l'opinió del musicòleg A. Martín Moreno, publicada l'any 1976, que diu, sense assegurar-ho, que possiblement amb aquest pseudònim de CERBELLÓN s'hi amaga el nom de 'José Gutiérrez', que era Tiple de la Capella reial on hi havia entrat l'ant 1713, i que morí l'any 1747.

390) Joan (Domènec) CEREROLS FORNELLS. (Martorell, 9-IX-1618 - Montserrat, 27-VIII-1680). Encara que ja hem parlat d'ell en el nº 46, ara afegirem noves dades del Compositor. Era el setè fill del matrimoni de Jaume Cererols i Elionor Fornells, ella en segones noces, i fou batejat amb el noms de Pere - Joan. Ingressà a l'Escolania de Montserrat, essent deixeble del P. Joan March o Marqués (v. nº 29). Rebé l'hàbit monàstic el 6-IX-1636, seguint els estudis eclesiàstics al monestir. L'any 1648 fou destinat a la recent fundada 'Casa de Montserrat' a Madrid, on podia establir contactes amb els músics de la Cort i de les Capelles reials, perfeccionant així els seus coneixements musicals. 30 anys de la seva vida foren destinats a l'ensenyament musical dels escolans, i fou destre en molts instruments: Orgue, Arpa, Arxillaüt, Viola de mà i trompa marina. En el 1668 fou proposat com Abat, refusant la invitació per que, segons va dir, no tenia forces pel càrrec. Després de la seva mort, va perdurar la tradició, durant molts anys, de cantar un Respons en l'aniversari de la seva mort. El seu estil musical és el que es practicava segons els corrents hispànics del moment. Un detall curiós que val la pena remarcar és el fet següent: El tema musical que CEREROLS fa servir en el Tono Ay que dolor! És exactament idèntic al que J. S. Bach utilitza a la Introducció de la 'Passió segons St. Mateu', i que també es troba en el Tono al Santísimo Sacramento: Mortales que amais de Joan CABANILLES (v. nº 63). Si resultés veritat una antiga tradició no confirmada CABANILLES hauria estat membre de l'Escolania en els temps en que CEREROLS n'era el Director. Com a Compositor aquestes són les seves obres: 8 Misses, amb una la Missa de Batalla a 12 veus; Antífones; Càntics; Lletanies; Motets; Responsoris; Salms; 1 Seqüència de Difunts; i 35 Tonos.

391) Domenico Pietro CERONE. (Bèrgamo, 1566 - Nàpols, 1625). Teòric. Deixo constància d'aquest personatge italià degut a la seva estada a Madrid com a Tenor de la Cort, i també per que va escriure un tractat de música en castellà, que fou editat a Nàpols l'any 1613. És El Melopeo y Maestro, Tractado de música theórica y pràctica. Aquest volum té 1.160 pàgines, dividit en 22 llibres i 849 capítols, a més d'un resum de la teoria sobre la música antiga. Alguns exemplars es troben a Nova York, a la Biblioteca del Congrés, i a altres llocs d'Amèrica. Segons diuen els crítics, la seva narració resulta una mica ampul·losa, i a més, per la seva excessiva llargària, es converteix en el punt de mira del contingut del romanç satíric d'Eximeno: Don Lazarillo Vizcardi, on queda l'obra bastant mal parada.

392) Pablo CEVEDO. (València, ? - 3-III-1673). Compositor. Les úniques dades que he trobat d'ell són les següents: Fou membre de l'Orde dels Mercedaris, i professor de teologia a les Universitats de Tarragona i València. Fou conegut igualment com a intèrpret de la 'Vihuela', o Viola de mà, i com també com a cantant. De les obres que composà la més coneguda és la Letanía de la Asunción de María Santísima, que realitzà l'any 1651.

Aquests han estat els músics de la present tramesa, que pot haver servit per a descobrir personatges poc coneguts. Anirem seguint.

Joan ÚBEDA i COMAS

 

CENTENARIS DEL MES DE GENER DE 2008

1.	1908, El Director d'Orquestra Gustav MAHLER fa el debut americà al Metropolitan Opera House de Nova York, dirigint l'Òpera "Tristà i Isolda" de Richard Wagner.
2.	1908, Karl GOLDMARK estrena a Viena, l'Òpera "Ein Wintermarchen" treta de 'A Winter's Tale' de Shakespeare.
3.	1908, Mor a Viena, el Baix i Cantant d'Òpera Wilhelm HESCH, tot i que els seus noms reals eren Vilem Hes.
4.	1908, Hermann BISCHOFF fa a Essen la 1ª repetició de la "Simfonia nº 1" amb l'Orquestra Simfònica de Boston, dirigida per Carl Munck.
6.	1908, Neix a Stanislawow (Polònia), el Compositor Menahem (nom real: Mahler Kalkstein) AVIDOM. 1908, El Baix Feodor (Ivanovitx) XALIAPINE fa el rol de 'Mefistofepheles' de l'Òpera "Faust" de Gounod, al Metropolitan Opera House de Nova York.
7.	1908, Neix a La Nova Orleans, el Trompeta de Jaz negre Henri (James) ALLEN jr.
8.	1808, Neix a Brunswick, el Violoncel·lista i Arpista Joseph Adolf LEIBROCK.
9.	1908, Neix a Granollers, Pere CAMPS i MARSANS, Director de Cobla, Tiple i Compositor.
12.	1908, Neix a Stuttgart, el Musicòleg Edward E(lias) LOWINSKY. 1908, Neix a Witkowitz (Àustria), el Director d'orquestra Leopold LUDWIG.
16.	1908, Neix a Monopoli (Itàlia), el Compositor Orazio FIUME. 1908, Neix a Quenns (Nova York), la Cantant de Varietés Ethel MERMAN, encara que els seus noms reals eren Ethel Agnes Zimmerman.
17.	1908, Arne OLDBERG estrena amb l'Orquestra Simfònica de Chicago, l'obra "Paolo and Francesca".
18.	1908, Frederick (noms de bateig: Fritz Theodor Albert) DELIUS fa a Liverpool, la 1ª interpretació anglesa de l'obra "Brigg Fair: An English Rhapsody".
20.	1708, L'Organista Alonso CASADO cedeix a la catedral de Badajoz, un 'realejo' que tenia a casa seva, i amb el que feia pràctiques.
21.	1908, Franz LEHAR estrena a Viena, l'Opereta "Der Mann mit den drei Frauen". 1908, Siegfried (Helferich Richard) WAGNER estrena a Hamburg, l'Òpera "Sternengebot".
22.	1908, Mor a Reggio Emilia, el Pianista Directror d'Orquestra i Compositor Carlo ANDREOLI. 1908, Neix a Montelimar, el Compositor Robert PLANES. 1908, Mort a Londres, el Violinista i Professor August (Emil Daniel Ferdinand Viktor) WILHELMJ.
23.	1808, Neix a Teisbach (Baviera), el Violoncel·lista Joseph MENTER. 1908, Paul BAZELAIRE estrena a París, el Poema simfonic "Cleopatra". 1908, El Baix Feodor (Ivanovitx) XALIAPINE fa el rol de 'Leporello' de l'Òpera "Don Joan" de W. A. Mozart, el Metropolitan Opera House de Nova York. 1908, Reinhold (Moritsovitx) GLIÈRE estrena a Berlín amb l'Orquestra Filharmònica d'aquella ciutat la "Simfonia nº 2", dirigida pe Serge (Alexandrovitx) KOUSSEVITZKY, i era la 1ª vegada que ho feia en públic. 1908, Mor a Nova York, el Compositor Edward (Alexander) NACDOWELL que havia embogit.
24.	1908, Neix a Mebrose (Escòcia), l'Organista, Director de Corals, Professor i Compositor George (Frederick) LINSTEAD.
25.	1808, Neix a Waldorf, pro de Löbau, el Pianista i professor Ernst Ferdinand WENZEL. 1908, Jan BLOCKX estrena a Anvers, l'Òpera "Baldie". 1908, Uzeir GADJIBEKOV estrena a Bakou, la seva 1ª Òpera "Leili et Medjnoum". 1908, Oskar NEBDAL estrena a Praga, el Ballet "De conte de fades a conte de fades".
26.	1708, Bateig a Glocester, de l'Organista i Compositor William HAYES. 1908, Neix a París, el Violinista de Jazz Stephane GRAPELLI.
27.	1908, Neix a Dallas, el Trompeta i Cantor de Jazz (Oran Thaddeus) PAGE, conegut com 'Hot Lips'.
28.	1908, Neix a Constantinopla, el Compositor, també per pel·lícules, Paul MISRAKI.
31.	1808, Jan STEFANI estrena a Varsòvia, l'Òpera "El vell Caçador". 1908, Mor a Liverpool, el Violinista i Professor Karl COURVOISER. 1908, Víctor KOLAR estrena a Pittsburgh, el Poema simfònic "Hiawatha".

Joan ÚBEDA i COMAS

 

8ª TROBADA CORAL DEL MATARRANYA

Des de ja fa vuit anys, el 6 de desembre, l'Associació Corals del Matarranya organitza aquesta trobada en la què es fa lliurament de la Menció Honorífica "Miguel de Aguilar" (músic nascut a Vall-de-roures cap el 1610 i que fou mestre de capella a Daroca, la catedral d'Osca i a Saragossa), menció que es dona a un músic que a la vegada col·labora fent l'arranjament coral d'una cançó popular d'aquesta comarca amb la finalitat d'engrandir el repertori coral amb obres pròpies del Matarranya.
Aquest any aquest guardó ha estat ofert al músic i pedagog mallorquí Baltasar Bibiloni del qual, al final del concert, totes les corals participants van interpretar la seva harmonització de "Ai, xiquets si baixàreu!" .
La iniciativa d'aquesta associació mereix moltes lloances, doncs fins fa poc el repertori d'harmonitzacions de les cançons populars d'aquesta comarca era molt minso i aquesta formula ha resultat excel·lent tant per la implicació de les corals com pel resultat d'aconseguir amb el temps un ampli catàleg d'obres d'on no hi havia gaire bé res.
En el concert participaren les corals de Massalió, Grupo vocal Kinessis de Calaceit, Cor de Cambra de Beseit, Coral San Miguel de Valljunquera, Coral Thymiaterion de Calaceit i Coral Francisco Turull de Queretes; es repartiren la direcció Beatriz Barceló, Chema Conte i Margarita Celma.

Jordi Gargallo

 

ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS

MÚSICA VOCAL RUSSA

Amb la col·laboració de

ALUMNES DE CANT DE LA PROFESSORA

DEL CONSERVATORI DEL LICEU

OLGA KHARITONINA

Centre Sant Pere Apòstol
(Sant Pere més Alt, 25)

Dilluns 14 de gener de 2008 a les vuit del vespre

ENTRADA LLIURE

 

ELS NOSTRES CONCERTS

Degut a la necessitat de tancament del nostre butlletí per poder-lo fer arribar el més aviat possible als nostres lectors i per motius de coordinació de dades amb el Centre, aquest curs habitualment ens queda el comentari del segon concert del mes ajornat.
El passat 26 de novembre vam tenir el l'actuació del pianista brasiler Paulo Kolb , professor de l'Escola de Música Juan Pedro Carrero i assistent del mestre i pianista Luiz de Moura Castro. Paulo Kolb ens interpretà magistralment obres de Mozart, Poulenc, Debussy, Lecuona, i especialment d'Héitor Villa-Lobos.
Pianista acurat i amb amplis recursos, ens va mostrar les seves qualitats amb obres d'autors tant diferents, donant a cada un d'ells la sonoritat adient, la màgia i transparència de Debussy o la vivesa de ritme i profunditat de Villa-Lobos. El públic sortí molt complagut d'aquesta excel·lent vetllada.

El 10 de desembre vam tenir un concert extraordinari, doncs commemoràvem els 125 anys del naixement del fundador de l'Orfeó Gracienc, el mestre Joan Balcells i García, del què en l'últim butlletí us aportàvem una biografia seva.
S'inicià l'acte amb una glossa del mestre a càrrec de la Núria Dalmases i la presentació d'una exposició sobre la vida del mestre Balcells i la seva trajectòria enfront de l'Orfeó; van seguir la interpretació d'algunes de les seves delicioses cançons a càrrec de la soprano Anna Valls acompanyada al piano per la Lali Solà; partitures cedides per gentilesa de la Biblioteca de Catalunya on està dipositat el llegat del mestre Balcells. A continuació l'Orfeó, amb l'acompanyament d'antics cantaires i de la pianista Lali Solà interpretaren dues obres; una sardana, "La Blavor de mar" i el meravellós "Nocturn"; a l'Orfeó s'afegí el Corn infantil "Coloraines" i la soprano Esther Palacios per interpretar uns fragments de l'obra escènica "La baldufa d'or", acompanyats per la pianista Lali Solà i la Roser Simeón, amb el clarinet; i finalitzà amb la interpretació per part de l'Orfeó i els Antics cantaires de dues obres emblemàtiques "Les ginesteres" i "Voltant la senyera", aquesta última himne de l'Orfeó Gracienc. La direcció va estar a càrrec l'Esther Palacios en la preparació del Cor d'Antics Cantaires i d'en Poire Vallvé en la direcció general de tot el concert.
L'acte va ser molt emotiu i la interpretació de totes les obres van rebre el premi dels calorosos aplaudiments del públic que omplia la sala de l'Auditori Cullell i Fabra del Centre Sant Pere Apòstol.

Jordi Gargallo

 

ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS

LA VEU I EL PIANO

AUGUSTO VALENÇA
(Tenor)

EFREM GARCIA
(Piano)

Centre Sant Pere Apòstol
(Sant Pere més Alt, 25)

Dimecres 23 de gener de 2008 a les vuit del vespre

ENTRADA LLIURE

 

ALGUNES SINGULARITATS MUSICALS EN EL MES DE GENER

1.	1531, Bateig a Bolonya, de Giovanni Domenico GUIDETTI, Eclesiàstic, Alumne de Giovanni Pierluigi da PALESTRINA, i col·laborador en l'edició del 'Gradual' i de l' 'Antifonari'. 1782, Mor a Londres, amb 46 anys, Johann Christian BACH, 'el Bach de Londres', Compositor i Operista. Era l'onzè fill de J. S. Bach. 1957, Benjamin BRITTEN estrena al Covent Garden de Londres, dirigint ell, el Ballet "El Príncep de les Pagodes".
3.	1406, Johannes CICONIA composà el Motet 'Venecie mundi splendor / Michael qui Stena domus', amb motiu de la comquesta de Pàdua pel Duc de Venècia Michele Stena l'any 1405, i s'estrenà quan Zabarella, el protector de Ciconia i representant del Consell de Pàdua, en presència del Duc venecià, fa la promesa oficial de submissió al Duc, davant de la Basílica de St. Marc.
4.	1880, Bedrich SMETANA estrena a Praga, els fragments nº 5 'Tabor' i nº 6 'Blanik' de la seva obra "Ma Vlast" (Ma Pàtria). 1881, Johannes BRAHMS estrena a Breslau, dirigint ell, l' "Obertura per una festa acadèmica", Op. 80.
5.	1932, S'estrena a Viena, el "Concert de Piano per a la mà esquerra" de Maurice RAVEL dedicat al Pianista manc Paul Wittgenstein. 1980, Mor a Madrid, el Musicòleg Josep SUBIRÀ i PUIG.
6.	1732, Antonio (Lucio) VIVALDI estrena a Verona, l'Òpera "La fida ninfa".
7.	1630, Pier Francesco CAVALLI, conegut amb els cognoms de 'Caletti Bruni' es casa amb Maria Sosomeno, una vídua rica més gran que ell. 1857, Franz LISZT estrena a Weimar, dirigint ell, la revisió del "Concert per a Piano nº 2 en La Major", fent de Solista el seu deixeble Hans von Bronsart. 1907, Neix a Sant Sebastià, l'Arpista Nicanor ZABALETA. 1955, La Contralt Marian ANDERSON fa el rol d' 'Ulrica' a l'Òpera "Un ballo in maschera" de Giuseppe Verdi, a l'haver-se eliminat la prohibició d'actuar artistes negres.
8.	1705, G. F. HÄNDEL estrena al Theatre amb Gänsemarkt d'Hamburg, la seva primera Òpera "Almira" que és molt ben rebuda, però una part de la música s'ha perdut. 1906, El Pianista Arthur RUBINSTEIN debuta al Carnegi Hall de Nova York, amb l'Orquestra de Fidalèlfia, tocant un 'Concert' de Camille Saint-Saëns.
12.	1930, Dimitri (Dimitrievitx) TXOSTAKOVITX estrena a Leningrado, l'Òpera satírica "El Nas". 1956, Vladimir (Alexis) USSAXEVSKY i Otto (Clarence) LUENING estrenen al New York City Center, la música d'escena amb banda magnètica per "Le Roi Lear" de Shakespeare, en la producció d'Orson Welles.
13.	1555, El Papa Juli III fa membre de la Capella Sixtina a Giovanni Pierguigi da PALESTRINA tot i que està casat. Amb tot, en el mes de setembre del mateix any serà acomiadat pel nou Papa Pau IV, per estar casat. 1882, (Wilhelm) Richard WAGNER a Palerm acaba l'Òpera "Parsifal", després de gairebé cinc anys de treball.
15.	1732, G. F. HÄNDEL estrena al King's Theatre de Londres, l'Òpera "Ezio" de la que només s'en fan cinc representacions; és el seu moment més baix com Operista.
16.	1905, Neix a Madrid, el Compositor i Director d'Orquestra Ernesto HALLFTER ESCRICHE. 1957, Mor a Nova York, el Director d'Orquestra Arthur TOSCANINI.
17.	1880, Cèsar FRANCK estrena a París, el "Quintet per a Piano" fent de Solista Camille SAINT-SAËNS, i també hi fou present Franz LISZT.
20.	1906, Enric MORERA estrena a Barcelona, "Emporium" amb text italià, encara que l'original és en català. 1957, El Pianista Daniel BAREMBOIM fa el debut americà al Carnegie Hall de Nova York, fent de Solista en el "Concert per a Piano i Orquestra" de Sergei Prokofiev amb l'Orquestra Simfònica de l'Air dirigida per Leopold Stokowski. 1957, Morton GOULD estrena a Washington, l'obra "Declaration" per a 2 Reciradors, Cor d'Homes i Orquestra, sobre la 'Declaració d'Independència'.
21.	1930, Dimitri (Dimitrievitx) TXOSTAKOVITX estrena a Leningrado, la "Simfonia nº 3, 'Primer de Maig', amb un Cor final saludant la 'Festa Internacional del Treball'.
22.	1655, Michel de LA GUERRE estrena al Palau del Louvre de París, l'obra pastoral "Le Trompfe de l'amour sur des bergers et bergères" que és la primera comèdia francesa musicada, amb text del poeta de la Cort Charles de Beys; actualment la música s'ha perdut. 1907, Richard STRAUSS fa la primera representació americana de l'Òpera "Salomè" al Metropolitan Opera House de Nova York, en la que hi fa el rol titular la Soprano Olive FREMSTAD.
23.	1781, (Vito) Niccolò (Marcello Antonio Giacomo) PICCINI estrena a l'Òpera de París, l'Òpera "Iphigenie in Tauride", quan uns dies abans GLUCK havia estrenat la seva Òpera del mateix nom, tot hi haver-se promès que seria al revés. 1855, (Wilhelm) Richard WAGNER estrena a Zuric, la revisió i reorquestració de l'Obertura pel 'Faust' de Goethe, ara amb el nom de "Eine Faust-Obertüre". 1981, Mor a Nova York, el Compositor i Operista Samuel BARBER.
24.	1705, Neix a Andria, Carlo BROSCHI que serà en Castrat Soprano i Cantant d'Òpera, conegut amb el nom de 'Farinelli'. 1906, Igor (Feodorovitx) STRAVINSKI es casa amb Catherine Nosenko.
25.	1981, Mor a Phoenix, la ballarina Adele ASTAIRE, germana de Fred ASTAIRE. 1981, Boris (Alexandrovitx) TXAIKOVSKI estrena a Moscou, la "Simfonia nº 3, Sebastopol". 1982, Aurelio de la VEGA estrena a Los Ángeles, l'obra "Undici colori" per a Fagot, picada amb el peu dret a terra i projecció de diapositives.
26.	1905, Arnold (Franz Walter) SHOENBERG estrena a Viena, dirigint ell, el Poema simfònic "Pelleas uns Melisande", Op. 5, amb text de Maeterlinck.
27.	1731, Mor a Florència, Bartolommeo CRISTOFORI Constructor d'Instruments, Creador del 'Pianoforte' = Piano. 1756, Neix a Salzburg, Wolfgang Amadeua MOZART, Compositor tingut com a geni suprem de la música. 1806, Neix a Rigolta, prop de Bilbao, el Compositor i Operista Juan Crisóstomo (Jacobo Antonio de) ARRIAGA y BALZOLA.
29.	1781, W. A. MOZART estrena al Residenztheter de Munic, l'Òpera seriosa "Idomeneo, re di Creta" amb molt d'èxit; era una comanda que li havia fet l'any abans l'elector de Baviera. 1932, George GERSHWIN estrena a Boston, sense èxit, la "Rapsodia nº 2" amb l'Orquestra Simfònica d'aquella ciutat, dirigida per Koussevitzky.
30.	1806, Mor a St. Petersburg, el Compositor i Operista (Atanasio Martin Ignacio) Vicente (Tadeo Francisco Pellegrin) MARTIN y SOLER.
31.	1955, La Soprano Renata TEBALDI debuta al Metropolitan Opera House de Nova York, fent el rol de 'Desdemona' de l'Òpera "Otello" de Giuseppe Verdi.

Joan ÚBEDA i COMAS

 

ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS

LA GUITARRA

ALUMNES DEL PROFESSOR

SERGI VICENTE

Centre Sant Pere Apòstol
(Sant Pere més Alt, 25)

Dilluns 28 de gener de 2008 a les vuit del vespre

ENTRADA LLIURE

 

ANIVERSARIS DE MÚSICS DELS PAÏSOS CATALANS DEL 2008

NAIXEMENTS

75 anys
Josep Alberto Francesc (director)	August Algueró i Dasca (compositor)
Joan Amils i Pérez (compositor)	Leonard Balada i Ibáñez (compositor)
Narcís Bonet i Armengol (compositor)	Montserrat Caballé i Folc (soprano)
Joan Calabuig i Felipo (cel·lista)	Eduard Cifré i Gallego (director)
Mari-Sol Armengol i Clemens (cantant)	Anna Maria García Romero i Fernández-Olaria (soprano)
Núria Ribas (soprano)
100 anys
Francesc Alfonso (guitarrista)	Vicent Asèncio i Ruano (compositor)
Josep Vicent Bàguena i Soler (compositor)	Josep Mª Boix i Rissech (director)
Josefina Bugatto (soprano)	Esbart Català
Carme García "Carmita" (ballarina)	Fèlix Graells i Farró (compositor)
Joaquim Nin i Cullmell (compositor)	Palau de la Música Catalana
Conxita Panadès i Juanengo (soprano)	Narcís Paulís i Vidal (compositor)
Jaume Portet i Romà (compositor)
125 anys
Joan Aulí i Padró (compositor)	Cassià Carles i Junquè (oboè, cel·lo)
Vicenç F. Casajust i Mestres (compositor)	Josep Cervera i Bret (compositor)
Climent Lozano (compositor)	Joan Manen i Planas (compositro i violinista)
Josep Marimón i Figueras (compositor)	Frank Marshall i King (pianista i pedagog)
Miquel Mulleras (tenor)	Samuel Prats (compositor i musicòleg)
Josep Saderra i Puigferrer (compositor)	Joan Vives (clarinetista)
150 anys
Antoni Agramont i Quintana (compositor)	Concepció Ginot i Riera (o Vega) (pianista i compositora)
Gabriel Llabrès i Quintana (etnomusicòleg)	Antoni Nicolau i Parera (compositor, director i pedagog)
Julià Riera i Tarragó (musicòleg)
175 anys
Fermí Maria Àlvarez i Mediavilla (piano)	Eduard Amigó (compositor)
Jaume Ballescà (baix)	Blai Maria Colomer i Pérez (compositor)
Josep Grau (tenor)	Joaquim Pecanins i Fàbregas (director i compositor)
Leandre Sunyer (Mestre de capella)
300 anys
Joan Oliac i Serra (Mestre de capella)