Editorial

Des d'aquestes línies ens volem fer ressò del mal moment que passa la família d'un company de la nostre junta per la recent pèrdua de la seva filla Laura; es tracta de la família d'en Lluís Farreny i Alujas.
Per qui no el coneixeu pel seu nom us direm que en Lluís Farreny, conjuntament amb l'Oriol Martorell, fundaren d'editorial de música mf , que tant important ha estat per la seva edició de partitures de música coral, a més, fou professor al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i distingit contrabaixista actuant amb diferents orquestres simfòniques i també a la del Gran Teatre del Liceu.
Amic Lluís et fem arribar el nostre condol i el de tot el món musical per aquesta pèrdua irreparable.

 

LA MÚSICA: UNA APROXIMACIÓ A LA SEVA EVOLUCIÓ. (14 any)

E L B A R R O C (8 8)

E L B A R R O C M U S I C A L E S P A N Y O L (4 8)

La llista de músic espanyols del Barroc va prosseguint.

380) Antonio CASTRO. (segle XVII). L'única referència que he trobat d'ell és que fou Catedràtic de Música a la Universitat de Salamanca entre els anys 1670 i 1676. No hi ha dades del seu lloc de naixement ni del de la seva mort.

381) Francisco CASTRO. (+ Lugo, 26-IX-1664). Mestre de Capella. Després d'haver estat a Salamanca, guanyà unes oposicions per a Mestre de Capella de la Catedral de Lugo el 17 de març de 1631, aconseguint també una canongia.

382) Francisca de CASTRO. (+ Madrid, IV-1738). Cantant. És cert que no fou Compositora, però la poso en la nostra llista per la seva activitat com a cantora-intèrpret de música de l'època, tan d'Òperes com de Sarsueles, i essent una de les figures importants que es podia equiparar a als intèrprets italians. Era coneguda amb el nom de "La Maldegollada". Amb motiu del casament del príncep d'Astúries amb Lluïsa Isabel de Borbó el 21 de gener de 1721, interpretà el rol principal de l'obra "Angelica y Medoro". Entre les obres que ella interpretà n'hi ha amb text de Calderón de la Barca i amb música de l'italià Coradini, que havia residit bastants anys a Madrid, i de José de NEBRA (v. nº 91). A desgrat d'haver d'interrompre la seva activitat per motius d'una enfermetat el 6 de octubre de 1737, en el gener de l'any següent fa la darrera actuació al Teatro de la Cruz de Madrid, intervenint en El oráculo infalible de Juan Maestre.

383) Francisco de CASTRO. (+ Madrid, 6-I-1659). D'aquest només he pogut tenir noticia de que fou Organista de la Capella Reial de las Descalzas de Madrid.

384) Francisco José de CASTRO, o també Francesco Giuseppe de CASTRO 'lo Spagnuolo'. (segle XVII). Compositor. Només he trobat en un lloc que fou jesuïta, sense dades dels llocs de naixement i de mort. Estudià a Brescia. És un dels pocs representants de la música instrumental del seu temps. Una obra seva, publicada a Bolonya el 1695, és el Trattenimenti Armonici da Camera a tre, due Violini, Violoncello e Cembalo. És aquí on es troba el seu nom italianitzat, ja que el va dedicar al comte venecià Gaetano Giovanelli. Es conserva en el 'Civico Museo Bibliografico' de Bolonya, i consta de 10 Sonates que, tal com diuen els crítics, són segons l'estil de Corelli. A cada Sonata hi ha diversos moviments amb el nom corresponen en italià: Allemanda, Corrente, Giga, etc. Una altra obra possiblement seva és el Concert accademici a quattro, cioè un Oboe, due Violini e Violone con la parte per il Cembalo, Op. IV, publicat amb el nom d' 'Accademico Formato'. Hi ha un problema que no he pogut resoldre: Si aquesta composició té el nº IV, vol dir que hi haurien d'haver les obres nº II i nº III, de les que no he trobat cap referència. A veure si més endavant hi trobem una solució.

385) Juan de CASTRO MALLAGARAY [v. nº 23]. Tornem a fer referència d'aquest músic, del qui ja parlarem en el lloc esmentat. Ara, amb més i noves dades, val la pena deixar constància d'elles. Amb tot, sorgeix una dualitat, deguda a un lloc diferent de naixement i també d'activitats, encara que el nom és idèntic. Hi ha un Johannes de CASTRO nascut a Lieja vers el 1550, amb antecedents possiblement portuguesos, havent estat Mestre de Capella de Colònia, segon Mestre de Capella de la Cort imperial de Viena, retornant després a Colònia. Com es pot veure, per les diferències de lloc i de temps, és pràcticament impossible dir que són la mateixa persona. El primer naixia a Alcócer, de Guadalajara, i a l'any 1599 féu oposicions per a Mestre de Capella de la Catedral de Cuenca, després de la mort de l'anterior Juan Alonso Muro el 27 de setembre de 1599, havent tingut molt de pes en l'elecció, segons sembla, la seva fama de Compositor notable, essent escollit pel càrrec el dia 1 de gener de 1600, i prenent-ne possessió el 20 de juny d'aquell any. D'entrada el seu sou era de 3.000 reals, que pujà a 4.000 l'any 1605, encara que amb motiu de la gran feinada per Nadal i Corpus va demanar una ajuda econòmica. La amistat que tingué amb Tomàs Luis de VICTORIA (v. nº 8) es pot demostrar amb la correspondència existent entre els dos, i a més, hi ha un fet que ho corrobora. VICTORIA va enviar a CASTRO uns llibres de Cants que havia composat, i que es feren servir a Cuenca. Per aquest motiu, per concessió del Capítol, CASTRO envià a VICTORIA 400 ducats, i un agraïment molt fort. Degut a una enfermetat d'un gendre seu, demanà autorització al Capítol per anar a Valladolid, que li fou concedida. Consten també dues ajudes de 300 reals els anys 1626 i 1627, per que trabaja mucho y sigue trabajando. El 8 de març de 1632, vista su mucha pobreza y necesidad, el Capítol li dóna un ajut de 400 reals. Encara que amb els anys la seva salut s'anava malmetent, les seves facultats mentals eren bones i podia continuar exercint les seves funcions. Amb tot, el 25 de juliol de 1632, amb la finalitat d'ajudar-lo en la seva enfermetat, li foren concedits 300 reals. Amb tots els indicis a favor, sembla que la seva mort es produí el dia 11 d'agost de 1632, i en les Actes Capitulars del dia 14 hi consta el següent escrit: "Este dia, el Sr. Deán propuso por la muerte de Juan de CASTRO, Maestro de Capilla, a su mujer e hijos que quedaban muy pobres, que respecto de esto y por haber servido tantos años en su ministerio, que el cabildo fuese servido de hacerle alguna merced que sería muy acepto al Señor". No consta l'ajuda d'aquest moment, però sí la que hi hagué més tard, quan la vídua Catalina del Castillo es dirigí al Capítol el 2 d'octubre demanant ajuda per la pobresa en que es trobaven ella i els seus cinc fills, tres d'ells encara petits. La resposta no es féu esperar, i li foren concedides cada any, mentre ella visqués, 22 faneques de blat com a reconeixement pels anys que el seu marit hi havia treballat. La vídua molt agraïda va cedir al Capítol composicions del seu marit: Misses, Motets, Vespres, Salves, etc., i això va fer que el Capítol acordés: "que habiendo visto los dichos papeles y considerando su mucho valor por ser obra de un maestro tan grande, de quien se tuvo opinión por ser tan entendido en estas materias, en remuneración de sus servicios y por lo que al presente hace por dar papeles tan importantes doña Catalina del Castillo y teniendo en cuenta las necesidades y obligaciones que tiene criando cinco hijos, acuerda darle mil reales comunicándolo así al señor obispo". Com a curiositat cal remarcar un detall que fa constar un crític: Aquest Compositor és l'únic Mestre de Capella, entre 1575 i el segle XIX , de qui el Capítol catedralici es preocupa per assegurar la subsistència de la vídua i dels seus fills.
Quan arribin noves dades ampliarem les biografies de manera convenient.

Joan ÚBEDA i COMAS

 

CENTENARIS DEL MES DE DESEMBRE DE 2007

(Codis = * Naixement; + Defunció, Op. Opus)

1.	1707, Mor a Londres, per suicidi, el Compositor i Organista Jeremiah CLARKE.
3.	1907, Neix a Nova Orleans, la Cantora de Jazz Conne BOSWELL. 1907, Eugène (Francis Charles) D'ALBERT estrena a Hamburg, l'Òpera "Tragaldabas, ou Der geborgte Ehemann".
7.	1907, La Contralt Frieda LANGERDORFF debuta al metroplitan Opera House de Nova York, fent el rol d'"Ortrud" de l'Òpera "Lohengrin" de Richard Wagner. 1907, Vitezslav (Augustin Rudolf) NOVAK estrena a Praga, el Poema simfònic "Das les Tatras".
8.	1907, Neix a París, el Compositor, Director d'Orquestra i Professor Tony (Louis Alexandre) AUBIN.
9.	1807, Neix a Lüneburg, el Musicògraf Eduard KRÜGER.
11.	1907, Neix a Gand (Bèlgica), el Compositor Norbert (Oscar Claude) ROUSSEAU.
12.	1907, Isidor DE LARA (cognom real: Cohen) estrena a Colònia, l'Òpera "Solea".
14.	1907, Sir Edward (William) ELGAR estrena a Londres, dirigint Henry Wood, la 'Suite nº 1' de l'obra "The Wand of Youth".
15.	1807, Gaspare (Luigi Pacifico) SPONTINI, gràcies a la protecció de la reina Josephine, estrena a París, la tragèdia lírica "La Vestale", tot i una violent oposició. 1907, Neix a Bielitz, d'Àustria, el Violinista i Musicòleg Frederick NEUMANN.
16.	1907, Thomas (Alexandrovitx de) HARTMANN estrena a St. Petersburg, el Ballet "La Petita Flor porpra".
18.	1707, Neix a Epworth (Lincolnshire; GB), Charles WESLEY, Eclesiàstic, Fundador del Metodisme i Autor d'Himnes. 1907, Lorenzo PEROSI estrena a Roma, l'Oratori "Transitus animae".
19.	1807, Mor a Gotha, el Musicògraf Friedrich Melchior, baró von GRIMM. 1807, Joseph WEIGL estrena a Milà, l'òpera "Il Rivale de se stesso". 1907, Neix a Ottendorf-Okrilla, prop de Dresden, el Compositor Fried WALTER.
27.	1707, Mor a París, el Monjo i Erudit en Música Dom Jean MABILLON. 1907, Cèsar (Antonovitx) CUI estrena a Moscou, l'Òpera "Mateo Falcone". 1907, Henry (Kimball) HADLEY estrena a Berlín, dirigint ell l'Orquestra Filharmònica d'aquella ciutat, la "Simfonia nº 3". 1907, Neix a Turku (Finlàndia), el Violinista, Crític musical i Compositor Nils-Eric RINGBOM. 1907, Neix a Winterswyk (Holanda), el Director d'Orquestra (Jan) Willem VAN OTTERLOO.
28.	1907, Neix a Sniatyn (Polònia), el Compositor Roman PALESTER.
31.	1907, Mor a Trieste, el Compositor i Operista Giuseppe SINICO.

Joan ÚBEDA i COMAS

 

ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS

AUDITORI CULLEL I FABRA

JOAN BALCELLS i GARCÍA

FUNDADOR DE L'ORFEÓ GRACIENC
125 ANYS DEL SEU NAIXEMENT

ORFEÓ GRACIENC
ANTICS CANTAIRES DE L'ORFEÓ GRACIENC
COR INFANTIL DE L'ORFEÓ GRACIENC "COLORAINES"

ANNA VALLS (Soprano)
LALI SOLÀ (Piano)
ESTHER PALACIOS (Soprano i Directora)
ROSER SIMEÓN (Clarinet)
POIRE VALLVÉ (Director)

CENTRE SANT PERE APÒSTOL
Sant Pere més Alt, 25, Barcelona)

Dilluns 10 de desembre de 2007 a les vuit del vespre

 

ELS NOSTRES CONCERTS

La segona quinzena d'octubre, amb el butlletí d'aquest mes ja en premsa, tinguérem el primer concert d'aquest curs (segon acte després de la conferència d'en Daniel Carbonell). En aquest concert va actuar en Josep Mª Brotons (flauta ), acompanyat al piano per la manresana Elisabet Torra. Un concert excel·lent en el què cal destacar la bona coordinació estilística i interpretativa dels dos músics que ens oferiren un repertori variat format per obres del mateix Josep Mª Brotons, Txaikovski, Soutullo i Vert, Usandizaga, Grieg i Khatxatiruan.
Totes les obres eren originals i transcripcions d'en Josep Mª Brotons, i cal dir que el públic premià amb calorosos aplaudiments als intèrprets que ens feren passar una magnífica vetllada.

El mes de novembre vam tenir un acte molt significatiu; es va lliurar el guardó "Felip Pedrell" d'aquest any, instituït per la nostre Associació, i com avançament de la nostra Festa de Santa Cecília, patrona de la música, al mestre Manuel Cabero i Vernedes en reconeixement a la seva ingent tasca en favor del món coral i de la cultura catalana. Molts són els reconeixements que podríem fer al seu treball com a director, com a músic o com a pedagog , tan sols caldria recordar la quantitat de directors que han passat per les seves mans en l'escola de directors que és AUDICOR, o els temps difícils de la reconversió dels orfeons en corals amb menys quantitat de cantaires i, sovint, amb una millor formació musical de base, és l'època dels Oriol Martorell, Enric Ribó, Lluís Virgili, Leopold Massó, per citar sols uns quants.
El mestre Cabero participà en aquest esdeveniment amb la creació del Cor Madrigal, el mateix que en aquest concert ens ha acompanyat a retre homenatge al mestre; amb d'altres components, amb una altra direcció, en aquest cas la Mireia Barrera, però amb el mateix esperit de superació com el que ens ha demostrat en aquest acte.
Tanmateix, la segona part del concert va ser més íntim, però no menys entranyable; actuaren diversos néts del mestre mostrant que si tots els seus fills han seguit el camí de la música també els seus néts mantenen aquell vell esperit d'aquest art tant sublim i tant nostre.
Enhorabona mestre, tant vos com la vostra Montserrat podeu estar orgullosos.

Jordi Gargallo

 

A L'OMBRA DE … JULES MASSENET

Jules Massenet fou el més petit de dotze germans fills d'Alexis Massenet, propietari d'una foneria de ferro, i d'Adelaide Royer de Marancour, una pianista de gran talent.

Va néixer a Montaud, Loira, el 12 de maig de 1842.

Realitzà els primers estudis de piano amb la seva mare des de 1848 fins que va ingressar al Conservatori de París el 1851, primer sota la vigilància d'Adolphe Laurent i més tard amb Savard -contrapunt-, Reber - harmonia - i Ambroise Thomas - composició -.

La família Massenet deixà París el 1854 per anar a viure a Chambéry. El petit Jules s'escapà de casa per poder tornar al Conservatori de París, però en arribar a Lyon fou reconegut per una família amiga i retornat a casa seva "manu militari". L'afer s'arreglà quan Jules va poder quedar-se a viure a París a casa d'una germana seva que s'havia casat i s'havia instal·lat allí.

Durant uns quants anys visqué només de les classes de piano, acompanyant músics a diversos cafès, i de la plaça de percussionista que aconseguí al Teatre de l'Òpera. Des d'aquest lloc a l'orquestra, aprengué el llenguatge de la barreja dels timbres orquestrals per a la capacitat dramàtica. Justament durant aquest període tingué l'oportunitat de tocar a l'orquestra el dia que es va estrenar el Faust de Gounod, esdeveniment que marcà el pensament de qualsevol músic de l'època.

El segon premi obtingut al Gran Premi de Roma el 1862 amb Louise de Mézièrs no li serví de res més que per tornar-ho a intentar l'any següent quan aconseguí el Gran Premi de Roma amb la cantata David Rizzio. Durant l'any d'estada a la Villa Mèdici de Roma, a més de ser una època molt fructífera - musicalment - tant en quantitat com en qualitat, pogué conèixer diferents ciutats italianes com Nàpols i Roma i tingué oportunitat de fer coneixences de músics de tota Europa. A Roma, precisament, Franz Listz li recomanà una jove estudiant de gran talent perquè li fes classes de piano. Es deia Constance de Sainte-Marie, encara que tothom la coneixia per Ninon .

El 8 d'octubre de 1866 casament amb Ninon.

El 1867 aconseguí la publicació de dos cicles de cançons, gràcies a l'èxit que havia obtingut amb l'estrena de La GrandeTante al Teatre de l'Òpera-Comique, la interpretació d'una suite orquestral i l'ajuda del seu vell mestre Ambroise Thomas.

El 31 de març de 1868 va néixer Juliette, la seva única filla, i que seguí les passes dels seus pares davant del piano, demostrant, més tard, tenir més influència musical sobre el seu pare, que no pas la seva mare.

Durant el període de 1870 a 1871 aturà tota la seva feina en enrolar-se a la Guàrdia Nacional de l'exèrcit francès per la Guerra franco-prussiana, igual com ho feren altres músics com el seu amic George Bizet, amb qui compartiren grans moments de les seves vides. Malgrat tot, durant aquest període trobà temps per escriure una simfonia.

Acabada la Guerra, el 1871, li faltà temps, junt amb Camille Saint- Säens per fundar la Societé Nationale de Músique Française, amb el propòsit d'unir els músics que estaven treballant per una nova música lluny de l'italianisme i els patrons alemanys.

El 1872 estrenà Don Cesar de Bazan i la cantata Marie Magdaleine amb la qual Massenet iniciaria la secció bíblica i començaria una llarga galeria de personatges femenins-musicals que conformarien el seu posterior treball dramàtic. Després vindrien Eve, La Vierge, Le dernier someil de la Vierge,i culminaria la col·lecció amb Thaïs.

La mort del seu company i amic George Bizet el 3 de juny de 1875, fou un cop molt dur per Massenet, ja que amb ell moria, a part d'un amic, un ídol a seguir , a qui envejava els colors obtinguts de la seva paleta orquestral.

El 27 de juliol de 1876, li fou atorgada la Legió d'Honor, màxima condecoració concedida pel govern francès, i que el feia mereixedor d'un reconeixement per part ja no del públic, sinó de tota la societat francesa.

El 1877 estrenà Le roi de Lahore, que el confirmà com un dels millors compositors d'òpera francesa de l'època.

Un any més tard obtingué una plaça de professor de composició al Conservatori de París.

El Gran Prix de Roma de 1882 fou atorgat ex-aequo a dos alumnes seus, Gabriel Pierné i George Marty. Durant els cinc anys següents tots els guanyadors d'aquest premi foren deixebles seus, els quals reconegueren amb gratitud el seu mestratge.

Com altres compositors, que han tingut afers amorosos amb sopranos, les seves obres han estat regides per les veus de les seves dives preferides. Per a Sybil Sanderson, Massenet va escriure expressament Thaïs i Esclarmonde, després dels èxits obtinguts amb Manon. Però el cas de Massenet no acabà aquí, sinó que modificà les partitures d'òperes seves anteriors per donar més lluïment a la veu de la seva nova enamorada.

L'any 1892 fou un any molt prolífic. El 16 de febrer s'estrenà Werther en alemany. Sis dies més tard, Le Carillon, i poc després acabà l'òpera de Leo Delibes, Kassya, mort un any abans, i de qui rebé l'encàrrec de donar-hi el darrers tocs per a l'estrena.

Després d'un petit parèntesi de temps, el seus alumnes tornaren a copar el Gran Prix de Roma durant uns anys: Gustave Charpentier, Max Ollone, Henri Rabaud, Xavier Lerroux entre altres dels més destacats.

Amb la mort del seu mestre, Ambroise Thomas, Massenet, tornà a reflexionar sobre la seva música i la seva obra, entre el que havia après dels seus mestres i el que havia donat als seus deixebles. Si una qualitat podia definir la personalitat de Jules Massenet era l'agraïment. La fórmula de Massenet - que defensava la qualitat melòdica - consistia en que l'harmonia arribés a tothom amb gràcia i poques pretensions, junt amb la seva capacitat de fertilitat creativa. Això arrencà el favor de públic, malgrat que la crítica, en algun moment, el titllà de músic més representatiu del segle XVIII que no del XIX. Un cas molt semblant al de Rossini a Itàlia, però que la crítica no gosà atacar directament.

Com a representant de l'Institut Francès de Música, el 1902 dirigí les festes del centenari del naixement de Berlioz, al mateix temps que se li reconeixia l'èxit de Werther, entre el públic, estrenada ja l'any 1893.

Aquest mateix any 1902 es presentaven els primers símptomes de la seva malaltia digestiva que anys més tard acabaria amb la seva vida.

El 1908 es destacà per l'estrena de Don Quichotte, pensada per la veu del baix Feodor Chaliapin i Sapho. El seu estat de salut empitjorà. Perdé pes de manera espectacular, deixant de tenir la seva habitual aparença d'home fornit.

El nomenament de President de l'Institut Francès li vingué el 1910, però poc després hagué d'ingressar a l'hospital durant tres setmanes a causa d'unes fortes dolences gàstriques.

Emmalaltí greument a causa d'una dolença gàstrica i els metges li recomanaren repòs absolut, però la seva agenda en aquells moments era molt plena. Aquell 1911 estrenà Therese, i en la mateixa representació, s'estrenà, també L'heure Espagnole de Maurice Ravel, obra que havia estat supervisada pel propi Massenet.

El 9 d'agost de 1912, estant a Vichy, prenent les aigües, tornà precipitadament a París per veure el seu metge. Morí el quatre dies més tard, 13 d'agost, als 70 anys.

Xavier Vilajosana

 

VI CICLE ANNA RICCI De nosaltres a vosaltres

Segueixen els concerts organitzats per la Associació Catalana d'Intèrprets de Música Clàssica en record de la gran cantatriu catalana Anna Ricci. En aquesta ocasió us parlarem del que es va celebrar a la sala d'Actes del Conservatori del Liceu el passat 16 de novembre.

Va actuar el pianista nord-americà Corbin Beisner mercès als bons auspicis de la Carme Passolas, que va fer de presentadora i traductora. Aquest jove pianista, te 19 anys, va ser el guanyador del IV Fòrum Internacional de Música de Barcelona Ciutat (2006), del qual la Carme Passolas n'és la directora.

El concert el podríem considerar d'excepcional per la gran qualitat que posseeix aquest intèrpret nascut a Les Veges i que al cinc anys iniciava el seus estudis pianístics, que poc després estudiava jazz i que als dotze anus s'introduïa en el piano clàssic. La seva actuació va està formada per obres de Mozart, la Sonata en Fa major; Maria Rosa Ribas, Il Rincontro, una obra, com va comentar la mateixa autora, sorgida de l'amistat amb la pianista i pedagoga Ludovica Moska i un quadre que aquesta li va oferir i que va propiciar una obra pianística amb sentiments íntims i introvertits d'una gran riquesa expressiva; del mateix Breisner que feia una luxosa improvisació de la cançó popular catalana Ploreu, ploreu, ninetes; Chopin, Scherzo núm. 2; i Franz Liszt amb quatre números del Estudis Transcendentals; davant els insistents aplaudiment d'un públic fervorós ens va obsequiar amb una improvisació sobre l'òpera Romeu i Julieta de Gounod.

En Corbin Beisner és, sens dubte un virtuós del piano amb una gran agilitat tècnica i una molt interessant, i diferent, visió de la interpretació que va resumir en la posterior comunicació amb els espectadors, responent a la pregunta de perquè havia interpretat alguns dels clàssics amb més força de la què estem acostumats, va respondre que ell no veia en aquestes partitures sols el que estava escrit hi si quina era la força humana dels compositors.

Amb la seva joventut té un futur molt important entre els intèrprets de piano de l'élite mundial.

Jordi Gargallo

 

RECORDANT MOSSÈN CAMIL GEIS
Sacerdot, poeta, prosista, dramaturg, música i pedagog

El dia 16 de gener de 1986, fa més de 20 anys, moria a Sabadell, Mossèn Camil Geis, on havia exercit el seu ministeri sacerdotal des de feia 57 anys i havia popularitzat la seva poesia i la seva música.

Mossèn Camil - com era conegut arreu - havia nascut a Pont Major (Girona) l'any 1902, una data molt significativa, atès que aquell mateix any s'esdevenia la mort d'un dels sacerdots més importants de Catalunya: el gran poeta Mossèn Jacint Verdaguer.

Mossèn Camil Gaeis, de molt jove, ja va mostrar la seva inclinació pel sacerdoci, per les lletres i per la música.

Fou seminarista i va ser ordenat sacerdot l'any 1925, quan ja en tenia 27. De llavors ençà dedicà la seva vida pastoral a promoure el bé entre els alumnes dels centres acadèmics de Sabadell, atès que la seva inclinació pedagògica, com un alter ego, formava part de la seva formació material i espiritual.

Camil Geis, a més de sacerdot vocacional, era poeta, prosista, folklorista, dramaturg i músic atès la quantitat d'obres que va escriure i que van emplenar els estaments culturals de Sabadell durant dècades.

Com a músic, fou organista molt reconegut entre els organistes de la seva època perquè a més d'atendre les solemnitats litúrgiques de la seva parròquia, els obsequiava amb concerts amb obres dels grans organistes de la història musical i també amb obres pròpies que componia en els seus moments que deia "d'inspiració i meditació". Així van sorgir les seves obres musicals religioses i els seus aplecs de Nadales que, una vegada publicades es van fer molt populars, com també la gran quantitat de goigs que va musicar i que va harmonitzar.

Quan a la seva dedicació poètica podem dir que va excel·lir en la lírica més suggestiva, i seria prolix citar totes les obres que va escriure, però podem citar: Balades i cançons, Horitzons i Rutes, Fulles d'Heura, Glossari de Pietat, Rosa Mística, Muntanya Santa i moltes, moltes Eucarístiques musicades. Però, sobretot, hem de destacar que en 1933 va obtenir la "Viola d'or i argent" als Jocs Florals de Barcelona amb la seva magnífica composició Maria de Magdala i l'any 1935, la va tornar a conquerir amb el poema El meu Divendres Sant, essent nomenat "Mestre en Gai Saber".

També en la prosa va ser considerat mestre en publicar les seves Rondalles i les seves obres de teatre, entre les quals podem citar: Els taujants, El Sabater de Vallmoll, i en especial record L'Estel d'Orient.

Com a pedagog, va ser professor de l'Escola Industrial d'Arts i Oficis i Professor-fundador de l'Institut Laboral i també de l'Escola de Formació Social.

Com a compendi o resum de tot el que hem escrit podem citar la seva obra completa que porta per títol De Primavera a Reravera i també una Bibliografia literària i musical que va escriure i publicar, no recordo quan.

El que sí recordo perfectament és l'homenatge que se li va dedicar en motiu del seu 80 aniversari, com a Sacerdot, Poeta i Músic, en el qual homenatge, vaig tenir l'ocasió de demostrar-li el meu afecte i admiració amb un sonet, que diu:

A MOSSÈN CAMIL GEIS

Sacerdot, Mestre, Músic i Poeta,
que haveu aconseguit els vuitanta anys,
avui la meva veu proclama els guanys
de vostra plenitud i obra completa.

Tant a ciutat, com al camp o a la pleta,
el vostre verb sonor diu els afanys
de tots els homes que amb el pas dels anys
saben trobar el camí que amb Déu s'enceta.

Per això avui, endut per l'alegria
que ens porta a tots a fer-vos homenatge,
m'inclino reverent al davant vostre.

I amb aquest ram modest de poesia,
pel que heu fet i ensenyat i pel mestratge,
un beso el front amb llàgrimes al rostre.

LLuís Gassó i Carbonell

 

NOVA PUBLICACIÓ

El nostre bon amic, el virtuós instrumentista i professor de guitarra Jordi Codina acaba d'editar, conjuntament amb Glòria Villanueva, "L'Almanac", editat per Ars Harmònica, un llibre d'iniciació a la guitarra amb 52 peces de baixa dificultat basant-se en un recorregut simbòlic pel calendari, observat gairebé sempre des de la perspectiva infantil. L'objectiu d'aquesta recopilació és mostrar la faceta lúdica de l'instrument i proporcionar un primer repertori a estudiants de nivell inicial.