EDITORIAL

Iniciem un nou curs de concerts i, com sempre, amb la voluntat d'oferir als nostre públic una bona selecció de la música de tots els temps fent esment especial als nostres autors. En aquest curs volem retre homenatge i memòria, entre altres músics, a personalitats com Manuel Cabero i Vernedas, a qui lliurarem el guardó "Felip Pedrell" d'aquest any en reconeixement a la seva important tasca en favor de la nostre cultura musical.
Tanmateix honorarem el record de Joan Balcells i García, fundador de l'Orfeó Gracienc, amb motiu dels 125 anys del seu naixement; així com els també 125 anys de naixença del violinista i compositor Joan Manen i Planas. Sens dubte que hi han molts més músics que compleixen un aniversari important i que, dintre de les nostres possibilitats, intentarem donar a conèixer i recordar dintre dels nostres concerts.

 

LA MÚSICA: UNA APROXIMACIÓ A LA SEVA EVOLUCIÓ. (14 any)

EL BARROC (87)

EL BARROC MUSICAL ESPANYOL (47)

Anem continuant amb la llista dels músics espanyols del Barroc.

369) Alonso de CASO (Mombeltrán [Àvila], 1570 - Lugo, 14-VI-1630). Organista. En una carta del Capítol de Lugo de 1601, també el trobem amb els noms de Alonso MARTÍNEZ de CASO. Accedí al càrrec de Lugo degut a la vacant produïda pel seu possible germà J. MARTINEZ. La primera vegada que consta com a Organista a les Actes Capitulars és el 19 de març del mateix any, al concedir-se-li vint dies de llicència. Al desembre d'aquell any se li concedí el càrrec de manera definitiva 'con la obligación de tocar el órgano en todos los interpresentes'. Una nova possibilitat és que la seva filla, Felipa de CASO, l'ajudés en la seva tasca d'Organista.

370) Diego de CASSEDA y ZALDIVAR. (+ Saragossa, 1694?). Compositor i Mestre de Capella del Pilar de Saragossa de 1673 al 1694. Va tenir alguns problemes amb el Capítol, i en el 1694 fou substituït per Jerónimo Latorre, sense saber-se si havia mort o dimitit; emperò, si que és segur que l'any 1696 ja havia mort. A la Lira Sacro-Hispánica d'Hilarión Eslava hi ha una esplèndida Missa en Mi menor d'ell i un Tono: Que dulces acentos. Les altres obres seves que es conserven són manuscrites.

371) José de CASSEDA y VILLANUEVA. (s. XVII-XVIII). Era fill de l'anterior. Només sabem d'ell que havia estat Mestre de Capella de Calahorra (1691), i de la Catedral de Saragossa (1695). A més hi ha dades del 1716, quan es trobava a Sigüenza, i sembla que més tard anà a Sevilla. També Hilarión Eslava publicà d'ell un Kyrie i un Gloria.

372) Juan Antonio CASTELLANO. (1ª meitat del segle XVIII). Tan sols he pogut saber que algunes obres seves es troben al Monestir de Montserrat. Són: 1 Himne; 2 Motets; 2 Salves; i 3 Villancicos.

373) Francisco CASTELLÓ [v. nº 218]. (Sogorb, ? - València, 22-II-1677). Organista i Compositor. Encara que ja varem parlar d'ell, noves dades han completat el que ja sabiem. Ara comencem dient que fou Organista del Col.legi del Corpus Christi de València des del 8-X-1648 fins el 1677. Degut a malalties i absències va tenir diversos suplents. Amb tot, en els llibres d'Actes del Col.legi del Patriarca poques vegades es esmentat, ni tampoc es parla d'ell en el llibre 'Organistas valencianos de los siglos XVII-XVIII' quan s'enumeren els Organistes del Col.legi del Corpus Christi.Com a Compositor fou un dels primers Compositors valencians que féu música per a Ministrils i Orgue. Segons l'inventari de 1747 composà quatre 'Recercadas' sobre el Pange lingua, totes perdudes. Eren per a Baix, Tenor i Tiples, i es cantaven els dijous com a Interludi entre la primera i la tercera estrofes d'aquest himne.

374) José CASTELLÓ. (1ª meitat del s. XVIII). Compositor. No hi ha dades a l'entorn de la seva vida ni de la seva activitat. Únicament hi ha constància de la seva existència, gràcies a unes còpies manuscrites de dues de les seves obres, i que es conserven a la Biblioteca de Catalunya. Són: la Cantata 'A los aplausos' per a Solista amb Violíns i Acompanyament, amb la data de còpia de 1757; i l'Ària 'Como purpúrea Rosa' per a Solista amb Violíns, dedicada a la Mare de Déu del Roser, essent copiada el 1719. La primera en una recopilació d'obres de diferents autors, titulada Cánticos y Cantatas, i la segona en una col.lecció d'Árias, Jácaras y Villancicos del siglo XVII al XVIII.

375) Pedro CASTELLÓN. (Gandia , v. 1595 - València, v. 1659). Compositor. Els llocs on residí són certs, però els anys que hi romangué són dubtosos. Són el resultat de l'estimació feta pel Musicògraf Barberini, a través dels 63 anys que va viure aquest Compositor., segons consta en el llibre Historia de la Orden de Aan Gerónimo. Nascut a Gandia, aprengué música en l'església col.legiata d'aquella ciutat, essent-li reconeguda la seva facilitat per aprendre-la i practicar-la. Ingressà en el Convent de St. Jeroni de Gandia, essent després traslladat a El Escorial on continuà els seus estudis. Degut a la seva feble salut retornà a Gandia on, a més d'estudiar la Bíblia, tocava l'Orgue, cantava i dirigia. Encara que segons es dia composà moltes Misses i Motets, tan sols ha estat localitzada una Passio Domini nostri Jesu Christi secundum Marcum a 4 veus, que es conserva en el Monestir d' El Escorial.

376) Francisco CASTILLEJO BURGOS. (s. XVIII). Organista. La primera dada que he trobat és del16-X-1704, quan era Organista a Alcalà de Henares, i és per una carta que envià al Capítol de Palència, demostrant les ganes que tenia d'ocupar aquell càrrec, a l'haver quedat vacant pel trasllat del fins aleshores Organista Pedro San Martín, al Convent de les Descalzas reales de Madrid. Aquest desig no es deuria complir, ja que el 2-V-1708 encara era a Alcalà de Henares, volent aleshores aconseguir el càrrec a la Catedral de Granada. El Capítol consentí que anés a Granada a fer les oposicions, ajudant-lo econòmicament en les despeses del viatge. No consta si aconseguí la plaça o hagué de tornar a Alcalà de Henares.

377) Esteban CASTILLO (s. XVIII). Mestre de Capella. Les Actes Capitulars de Vitoria diuen que hi fou rebut el 16-V-1648. Havia estat enviat pel Mestre de Capella de Sigüenza Pedro Fernández, i li foren assignats cent ducats a l'any. També va rebre 24 reals el 8-I-1650, com a obsequi per les anteriors festes nadalenques, i igualment el 26-III d'aquell any rebé la mateixa quantitat amb motiu del viatge que realitzà de Logronyo a Calahorra per a trobar un Tenor que allà necessitaven.

378) Manuel CASTILLO (s. XVIII). Mestre de Capella i Organista. El 13-I-1730 va prendre part en les oposicions per a Organista de Sto. Domingo de la Calzada (Rioja), no essent elegit. Rebé a canvi 60 reals per ajudar-lo en les seves despeses. En aquesta referència no hi ha constància ni de l'edat ni del seu lloc de naixement. Amb tot, en el mateix any figura com Organista de la Catedral de Vitoria, on entre els anys 1767 i 1700 fou també Mestre de Capella.

379) Fructos del CASTILLO. (Segòvia, 1ª meitat del segle XVII - ?). La única referència d'aquest músic és que anà a Mèxic on desenvolupà la seva tasca, conservant-se d'ell només el Motet Monstra te esse matrem.

En aquesta tramesa, la majoria de Compositors apareixen amb poques notícies, tan referents a la seva vida personal com musical. Si es troben noves dades les anirem afegint que sorgeixin.

Joan ÚBEDA i COMAS

 

CENTENARIS DEL MES DE NOVEMBRE DE 2007

(Codis: * Naixement; + Defunció; Op = Obra)

1.	1907, Neix a Tietê (Sao Paolo), el Compositor (Mozart) Camargo GUARNIERI.
2.	1907, Neix a Estocolm, el Baríton i Cantant d'Òpera Sigurd BJÖRLING. 1907, Leo(pold) FALL estrena a Viena, l'Opereta "Die Dolarprinzessin".
3.	1907, Neix a Baltimore, el Pianista de Jazz Joe TURNER.
4.	1907, Al Metropolitan Opera House de Nova York hi debuten dos nous Cantants a l'Òpera "La Gioconda" d'Amilcare Ponchielli: el tenor Giovanni ZENATELLO amb el rol d' "Enzo Grimaldi" i el Baix Adamo DIDUR amb el rol d' "Alvise".
5.	1907, El Pianista Richard BUHLIG debuta a Nova York amb l'Orquestra de Filadèlfia.
6.	1607, Bateig de l'Organista, Teòric i Compositor Sigmund Theophil STADEN. 1907, Xavier (Henry Napoleón) LEROUX estrena a París, la música d'escena de "Le Chemineau".
7.	1907, Anton (Friedrich Wilhelm) von WEBERN estrena a Viena, el "Quintet amb Piano" amb un sol Moviment.
8.	1907, Mor a Auteuil, la Soprano i Cantant d'Òpera Marie Constance SASS. 1907, Carl Michael ZIEHRER estrena a Viena, l'Opereta "Ein Tolles Mädel".
9.	1907, Mor a Tunissia, el Violinista, Compositor im Professor (Jean-Baptiste-) Charles DANCLA. 1907, Umberto GIORDANO estrena a Milà, l'Òpera en un acte "Marcella". 1907, Neix a Omaha, el Compositor i Operista Burrill PHILLIPS. 1907, Florent SCHMIIT estrena a París, el ballet "La Tragèdia de Salomé".
10.	1907, Mor a Londres, l'Organista, Compositor i Professor Henry (Robert) GADSBY. 1907, Mor a Stuttgart, el Violinista Karl MÜLLER. 1907, Luigi MANCINELLI estrena a Bolònia, l'Òpera "Paolo e Francesca".
11.	1807, (Johannes) Simon MAYR (o Mayer) estrena a Venècia, el Drama còmic "Belle criarle e tristi fatti, o L'imbroglio contra l'imbroglia". 1907, Neix a Plauen, el Musicòleg Richard (Johannes) PETZOLDT.
12.	1807, S'estrena al Covent Garden de Londres, el Melodrama "Tale of Mystery", amb música de Thomas BUSBY.
14.	1907, La Pianista Myra HES, amb 17 anys, toca a Londres, dirigint Thomas BEECHAM, el "Concert en Sol Major" de Ludwig van Beethoven.
15.	1807, Neix a Elizabetgrad (Rússia), el Baix i Cantant d'Òpera Osip (Afanasievitx) PETROV. 1907, Mor a Berlín, la Soprano i Cantant d'Òpera Antonia MIELKE. 1907, Mor a Scherburne (Nova York), el Professor i Compositor Horatio R(ichmond) PALMER.
16.	1807, Neix a Issoire (F), el Violoncel·lista i Director d'Orquestra George (François) HAINI.
18.	1907, Neix a L'Havana, el Compositor Company SEGUNDO.
20.	1907, El Baix Feodor (Ivanovitx) XALIAPINE fa el debut americà al Metropolitan Opera House de Nova York, amb el rol de "Mefistofele" de l'Òpera homònima d'Arrigo Boito.
21.	1907, Mor a Milà, el Violoncel·lista i Compositor Gaetano BRAGA.
22.	1907, Neix a Cambridge, el Director d'Orquestra i Compositor Bernard (James) NAYLOR.
23.	1907, Mor a Bolònia, la Compositora Carlotta FERRARI.
24.	1907, Mor a Bayreuth, per suicidi després de morir la seva esposa, el Baríton i Cantant d'Òpera Theodor BERTRAM. 1907, Mor a Leipzig, l'Editor de Música, Max HESSE. 1907, Vitezslav (Augustin Rudolf) NOVAK estrena a Praga, l'Obertura "Lady Godiva".
25.	1907, La Soprano Mary GARDEN fa el debut americà al Metropolitan Opera House de Nova York, amb el rol de "Thaïs" de l'Òpera homònima de Jules Massenet. 1907, Nokolai (Nikolaievitx) TXEREPNINE estrena a St. Petersburg, el Ballet "Le Pavillon d'Armide". 1907, Alberto WILLIAMS estrena a Buenos Aires, la "Simfonia nº 1".
26.	1907, Neix a Lemberg, de Polònia, el Musicògraf David EWEN.
27.	1907, Mor a Mèxic, el Compositor i Pianista Ricardo CASTRO.
28.	1907, Mor a La Garenne-Colombes (F), el Baríton i Professor de Cant Enrico delle SIEDE.
29.	1907, Ernst BOHEE estrena amb l'Orquestra Simfònica de Boston, el Poema Simfònic "Taormina".
30.	1907, Neix a Créteil, l'Historiador, Professor i Musicògraf Jacques BARZUN.

Joan ÚBEDA i COMAS.

 

CURIOSITATS MUSICALS DEL MES DE NOVEMBRE 2007

(Fets curiosos de fa 25, 50, 75, 100 anys, o els seus múltiples)

1.	1932, Charles MÜNCH debuta com a Director d'Orquestra a París, dirigint l'Orquestra dels 'Concerts Straram'.
5.	1882, Bedrich SMETANA estrena a Praga l'obra "Ma Pàtria", amb l'execució íntegra dels sis Poemes Simfònics que té.
7.	1857, Franz LISZT estrena a Dresden, la Simfonia "Eine Symphonie zu Dantes Divina commedia", tot i que són dos Poemes Simfònics.
11.	1982, Els hereus d'Igor (Feodorovitx) STRAVINSKI a la Subhasta de Londres es vénen l'esborrany de "La Consagració de la Primavera" per la quantitat de 548.000 dòlars.
15.	1832, (Jacob Ludwig) Felix MENDELSSOHN-BARTHOLDY estrena a Berlín, dirigint ell, la "Simfonia nº 5 en Re Major, de la Reforma", Op. 107.
18.	1832, Robert (Alexander) SCHUMANN estrena a Zwickau, el primer Moviment de la "Simfonia en Sol menor".
20.	1957, a East Lansing, de Michigan, mor el Compositor Weldon HART per suïcidi, inhalant el monòxid de carboni que sortia del tub d'escapament del seu cotxe.
21.	1932, Kurt JOOS fa servir la música de la "Sonatina transatlàntica" d'Alexandre Transmann pel seu Ballet "Impressions of a Big City" que estrenà a Colònia en aquest dia. 1982, Mor a Budapest, la Pianista Ditta PASZTORY, que era la segona esposa de Bela Bartok.
25.	1882, Arthur (Seymour) SULLIVAN estrena a Nova York, l'Òpera "Iolanthe" restant un any les representacions a escena.
27.	1882, Richard STRAUSS estrena a Dresden, dirigint Franz Wüllner, la "Serenata en Mi bemoll Major", Op. 7, per a 13 Instruments de Vent.
28.	1632, Neix a Florència, el Compositor Giovanni Battista LULLI, encara que per la seva activitat a França serà conegut com 'Jean-Baptiste LULLY'. 1832, William Strendale BENNETT, amb 16 anys, estrena a Cambridge, fent ell de Solista, el seu "Concert per a Piano nº 1 en re menor", Op. 1.
30.	1957, Mor a Roma, el Tenor i Cantant d'Òpera Beniamino GIGLI.

Joan ÚBEDA i COMAS

 

LLIRAMENT DEL GUARDÓ "FELIP PEDRELL"

L'Associació Musical de Mestres Directors va iniciar l'any passat la voluntat d'honorar i reconèixer la tasca duta a terme per músics que encara estan entre nosaltres; en aquesta ocasió la elecció unànime del Consell va recaure en una persona, un músic, que no precisa cap presentació, que ell tampoc vol degut a la seva modèstia, però que no es pot obviar la immensa tasca que ha dut a terme al llarg de molts anys en el món coral a Catalunya. Aquest músic és en MANUEL CABERO i VERNEDAS.
A ell volem oferir aquest "Guardó Felip Pedrell" en reconeixement a la seva dilatada i permanent trajectòria en l'art de la música vocal del nostre país.

MANUEL CABERO i VERNEDAS

Va néixer a Barcelona el 9 de febrer de 1926, es formà musicalment al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona.
S'inicià molt jove en el món coral, primer com a cantaire i després en el camp de la direcció. L'any 1951 funda el Cor Madrigal, el qual dirigí fins l'any 1981, amb actuacions "a capella" i amb orquestra sota la batuta de prestigiosos directors i en l'àmbit de tota Europa.
Participa com a professor de direcció coral en diferents cursos especialitzats i és invitat a dirigir regularment diferents corals de Catalunya, Espanya, França, Suïssa, ....
És fundador, impulsor i professor de l'aula de direcció coral AUDICOR (aula de direcció coral, a Barcelona), per la qual han passat un gran nombre de directors corals catalans i de tot l'estat espanyol del moment. Actualment, en aquesta disciplina hi treballa de forma considerable.
Per Manuel Cabero, la música i, especialment, el cant coral han estat la seva irrenunciable vocació des de la seva infància i adolescència. A l'Escola Municipal de Música d'aquell temps muntava grups vocals amb els que experimentava les partitures que cercava en biblioteques, arxius i cases de música.
Després d'anys evolutius i d'acumulació de coneixements i experiències i, sobretot de somiar amb projectes ideals (fer Música, fer País), l'octubre de 1950, amb un grup d'amics que ja s'havien reunit tot cantant habitualment, decidí la creació del Cor Madrigal (nom que simbolitzava l'estil que més preferia), el qual va presentar-se en primer concert el juliol de 1951.
Des del principi, amb el seu treball rigorós, va obrir-se camí i, seguint aquesta trajectòria d'exigència el Cor Madrigal va anar deixant empremta. Al seu voltant, amb l'ajuda d'amics cantaires, poc a poc, començà l'inici de la "Família Madrigal": L'Esquelleric, cor infantil, el Cor Albada, cor d'adolescents, el Cor Ariadna, cor de joves i el Cor Signum, cor format en principi per pares dels infants de l'Esquelleric. Més tard aquests grups es convertiren, tot conservant la seva identitat, en el que avui és l'Agrupació Cor Madrigal. Progressivament Manuel Cabero va anar deixant la direcció dels grups dels quals n'era responsable a mans de deixebles en els quals hi havia dipositat la confiança que, després, reconegudament per tothom, ha superat i que en l'actualitat mostren una vitalitat que animen un bon present i presagien un esperançador futur d'aquesta petita obra que Manuel Cabero, sentimentalment se'n sent el pare.
En aquests moments la labor de Manuel Cabero com a director de grups corals està dedicada a la Coral de Ciències de l'Educació de la UB (Campus Vall d'Hebron), del Cor Magister Arte, Divisió de Ciències de educació UB (grups agermanats) i com a Mestre de Capella de la Capella de Música de la Basílica de Santa Maria del Pi, grup de cambra en el qual hi conrea especialment la polifonia dels segles XV, XVI i XVII.
I, en l'aspecte associatiu, treballa activament en l'Equip tècnic de la Federació Catalana d'Entitats Corals, de la qual n'és, també, vice-president.

 

ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS

II GUARDÓ "FELIP PEDRELL"

Otorgat al pedagog i director coral

MANUEL CABERO i VERNEDAS

Participen Cor Madigal, direcció Mireia Barrera

Ada Cabero i Roset, Núria Cabero i Olaya,

Bernat Farreras i Cabero, Alba Cabero i Piris,

Isolda Cabero i Olaya, Andreu Cabero i Aicart

CENTRE SANT PERE APÒSTOL
Sant Pere més Alt, 25

Diumenge 18 de novembre de 2007 a les onze hores del matí

ENTRADA LLIURE

**********

ELS NOSTRES CONCERTS

Hem iniciat el curs 2007 - 2008 amb la ja clàssica conferència d'en Daniel Carbonell (enginyer industrial) sobre un tema molt suggerent "Història de la Ràdio a Catalunya", en aquesta ocasió ens va portar el segon capítol d'aquest interessant tema, ja iniciat l'any passat. Ens trobem en el procés desenvolupat de l'any 1948 al 1970 i ens va mostrar, tant en les seves explicacions com en el material sonor aportat, tot un seguit d'interessants informacions i d'anècdotes molt curioses de personatges radiofònics i el món de la publicitat i el doblatge que ens portaren records de temps ja allunyats.
A l'acte van assistir persones que havien viscut aquest món des de dintre i que corroboraven i ampliaven les paraules d'en Daniel Carbonell, bon coneixedor d'aquest tema dels seus anys de treballar en aquest mitjà, i que també ens va fer un avançament de la forta puixança de la radiodifusió amb les noves tecnologies i el futur que ens espera.

Jordi Gargallo

********

ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRETORS

LA PETITA FORMA EN EL PIANO ROMÀNTIC ALEMANY

PAU DEMIÀ RIERA i MUÑOZ

ESCOLA DE MÚSICA JUAN PEDRO CARRERO

Centre Sant Pere Apòstol

Sant Pere més Alt, 25, Barcelona

Dilluns 26 de novembre de 2007 a les vuit del vespre

ENTRADA LLIURE
.
*********

A L'OMBRA DE …

BENJAMIN BRITTEN

Abordar un personatge tan contemporani com Benjamin Britten es fa difícil, ja que sembla que estiguem parlant de coses que van passar tot just ahir i que tothom hi pugui dir la seva i cal tenir en compte que sempre hi pot haver algú més ben documentat.

Tot i així, no crec que ningú posi en dubte la vàlua de Britten ni el que suposà la recuperació de la música anglesa en lletres majúscules, la qual havia perdut la seva hegemonia des de principis del Barroc amb Henry Purcell.

D'altra banda, l'obra operística de Britten, amb un llenguatge molt personal, ha suposat una nova manera d'entendre l'òpera, tant en la gran varietat temàtica dels arguments - des de Shakespeare, els drames romàntics, contes infantils, o drames contemporanis - com en l'estructura formal, la instrumentació, o el mateix cant en sí mateix, i la manera de cantar-ho - això darrer a causa del protagonista que estrenà gairebé totes les seves òperes: Peter Pears, amic, col·laborador i company sentimental -.

El 22 de novembre de 1913 - casualment, diada de Santa Cecília, patrona de la música - va néixer a Lowestoft, al comtat de Suffolk, Anglaterra, el quart fill de Robert Britten, dentista, i d'Edith Hockey, una excel·lent cantant, que provenia d'una família de músics i artistes, i que fou qui encaminà al petit Benjamin cap al món de la música.

Fou un estudiant brillant, especialment en matemàtiques i un bon practicant de tennis i natació.

Als cinc anys, ajudat per les lliçons de la mare, ja començà a compondre petites peces, als set estudià piano i als deu, viola amb Audrey Alston, que fou qui el posà amb contacte amb Franck Bridge que, amb el seu mestratge, marcà profundament la vida i l'obra de Britten des de 1927. L'interludi del mar de l'òpera Peter Grimes fa referència a la suite El mar de Bridge, i Enter Spring de Bridge igualment amb la Spring Simphony (1949) de Britten.

Als setze anys entrà al Royal College of Music on estudià composició amb John Ireland i piano amb Arthur Benjamin. Aquest mateix any 1929 començà a compondre seriosament, i el 1932 ja havia escrit dues simfonies, i el poema simfònic Caos i Cosmos.

Entrà al Royal College of Music el 1930 amb una beca i molt aviat es posà en contacte amb Berg i Schönberg.

El 1933 conegué Peter Pears (1910-1986), un jove tenor i organista que cantava al cor de la BBC. Enamorat de la seva veu, començaren a treballar junts fent-li de pianista acompanyant als seus recitals on Pears donava a conèixer, també, les obres de Britten.

Molt aviat passaren a ser companys sentimentals i restaren junts més de quaranta anys, fins a la mort de Britten.

De la mateixa manera que l'obra de Rossini es desenvolupà amb l'evolució i la decadència de la veu de la seva dona, Isabel Colbrán, el mateix passà entre l'obra vocal i les òperes de Britten i la veu de Peter Pears.

Entre 1934 i 1939 treballà pel cinema i va escriure la música per a setze pel·lícules. Fou aquí on retrobà l'amistat amb el poeta W. H. Auden, un vell company d'escola, amb qui van estar col·laborant durant molt temps en treballs de tema pacifista.

L'estada el 1936 a Barcelona el portà a escriure la suite orquestral Montjuïc on, enmig de la placidesa de l'entorn que retratà, féu palesa la presència de la tensió que es vivia al carrer en aquell temps. Més tard, en la seva simfonia de rèquiem dedica el "Dies Irae" als britànics que combateren a la guerra espanyola.

La tornada a Anglaterra, el 1937, coincidí amb mort de la seva mare d'un atac de cor. Aquest fet el sumí en una profunda depressió, la qual juntament amb la inamovible i estàtica tradició musical anglesa de Holst, Delius i altres, el feren decidir a marxar amb Peter cap a Amèrica al 1939, com havia fet tambçe Auden.

L'any 1941, engrescat pel director Serge Koussevitzky, començà a treballar en l'òpera Peter Grimes.

El 1942 retornaren a Anglaterra esquivant els atacs nazis dels submarins. Declarats ambdós pacifistes i objectors, passaren a fer recitals pel Council for the Encouragement of Music and the Arts.

L'estrena de Peter Grimes el 7 de juny de 1945 fou un èxit que canvià el curs de la història de l'òpera, representant-se ben aviat per tot Europa. Aquesta va ser la primera de més d'una dotzena d'òperes en menys de vint anys, totes aclamades.

Però si Peter Pears fou la imatge externa que representà Britten, ningú influí tant en ell i en la seva obra, com la seva amiga, secretària i assistent, Imogen Holst, filla del també compositor anglès Gustav Holst, que visqué realment dedicada a l'obra de Britten la major part de la seva vida, tant durant la vida del compositor com després de la seva mort. Filla de compositor i companya de compositor i amb una formació molt sòlida. Apart de compositora, fou una de les primeres dones directores d'orquestra de vàlua reconeguda però la seva obra ens ha passat gairebé desapercebuda tot i que, últimament, estan fent-se força enregistraments, però sempre complementant l'obra del seu pare.

Amb la col·laboració de Peter i Imogen, el 1949 organitzen el Festival d'Aldenburgh que tot i que va néixer per promocionar les joves promeses, molt aviat s'oferiren a participar-hi músics de gran talla amics de Britten.

Tot i no haver tingut fills, Britten sempre mostrà un especial interès cap els més petits. En la seva producció hi trobem cantates com Sant Nicolau, L'arca de Noè, Ceremony of Carols, o la mateixa Guia d'orquestra per a joves, variacions sobre un tema de Purcell, el seu compositor preferit, amb una magnífica fuga final; que el portaren a treballar amb cors de nens utilitzant moltes vegades com a lloc d'assaig la seva casa-mansió. L'apropament als nens, donada la seva condició d'homosexual, li portà molts problemes i fins i tot durant els anys 50 es veié embolicat en un afer on fou acusat de pedofília.

El 1962 estrenà el War requiem una de les obres cabdals de finals del segle XX. En l'estrena intentà fer un crit per la pau reunint solistes de països representatius de la Segona Guerra Mundial. Galina Visheskaia (dona del violoncel·lista Mistlav Rostropovich) russa, Peter Pears, anglès i Dietrich Fischer-Diskau, alemany, tots ells col·laboradors del seu festival.

Degut a un ensurt amb la salut, el 1971 tornà al camp sota el control d'una infermera i amb el seu inseparable Peter Pears. Allí acabà la majoria de les seves darreres obres. La primavera de 1973 fou operat d'una vàlvula del cor i la seva salut quedà molt deteriorada, obligant-lo a interrompre de cop la seva activitat concertística com a director i com a pianista acompanyant.

Morí el 4 de desembre de 1976 d'un infart al cor.

Peter Pears morí també d'un infart deu anys més tard, el 3 d'abril de 1986.

El triumvirat format per aquest tres músics incommensurables del segle XX fou tan cohesionat i reconegut que, en morir Britten, la mateixa reina d'Anglaterra, Isabel II, donà el condol als altres dos i els nomenà igualment membres de l'aristocràcia Britànica.

Imogen Holst morí el 1984 després d'uns darrers anys de treball frenètic, classificant l'obra de Britten, la del seu pare, Gustav Holst, i acabant la seva pròpia.

Las despulles de tots tres reposen al mateix panteó del cementiri d'Aldenburgh.

Tots els nebots de Britten, han sigut músics, i actualment treballen, com a cantants, instrumentistes, professors, escriptors i directors, donant a conèixer l'obra del seu famós oncle.

Xavier Voilajosana

 

VISITA AL MUSEU DE LA MÚSICA

La setmana passada vàrem decidir fer una visita a les noves instal·lacions del Museu de la Música. Ens va rebre el seu director, el senyor Romà Escalas, qui ens va fer unes interessants explicacions de tot el que anàvem veient.
Recordo perfectament, quan en els anys quaranta va néixer l'esmentat Museu. El mestre Ricart Matas, amb la seva afecció a col·leccionar instruments antics, aconseguí poder-los ubicar en les golfes del Conservatori del carrer del Bruc. Llavors encara era l'Escola Municipal de Música.
Amb els anys l'espai va resultar insuficient i es va traslladar a la Casa Quadras de la Diagonal. Totes les peces quedaven molt millor exposades i ja aleshores el senyor Escalas n'era el director. Però al meu entendre quedava quelcom distanciat del món i ambient musical de la ciutat.
Recentment s'ha instal·lat en un immillorable i adient, el segon pis de l'Escola Superior de Música de Catalunya. Totes les peces estan ordenades cronològicament, per famílies i amb la possibilitat d'observar-les pels seus quatre costats. També molts instruments poden observar-se en unes projeccions de gravats antics i a més escoltar el seu so en un enregistrament. Tot plegat una visita interessantíssima molt extensa i completa ja que es poden observar peces d'arreu del món, de totes èpoques i fins l'actualitat amb aparells d'enregistrament.
L'assistència de grups d'escolars era animada, sobretot al final del recorregut que hi ha una sala amb diversos instruments que els visitants poden fer sonar.
En conjunt una experiència molt interessant i de recomanació.

VI CICLE ANNA RICCI

El dia 16 del mes passat es va inaugurar el VI Civle Anna Ricci al Conservatori del Liceu. El concert d'inauguració va ser un homenatge a Carmen Bustamante. Una excel·lent cantant i professora que estava present a l'acte.
Van haver-hi uns parlaments de presentació per obrir l'acte, començant per Cecilio Tieles, president de l'Associació Catalana d'Intèrprets de Música Clàssica, seguit de Maria Serrat, directora general del Conservatori. Participaren també Josep Maria Bricall, Manuel García Morante i Antonio Bustamante.
Seguidament va haver-hi un recital. Va començar el pianista Manuel García Morante amb una obra pròpia, de piano sol, de gran envergadura i dificultat, molt interessant. Va seguir un duet de Le nozze de Figaro de Mozart per les sopranos Xerach Alonso i Rosa Mateu, molt ben expressat i amb un timbre homogeni. Va seguir un duet de soprano i tenor de L'Elisir d'amore de Donizetti molt ben interpretat per Raquel Lojendio i Juanjosé Lopera. En aquestes dues obres l'acompanyament de piano fou a càrrec d'Eugènia Gassull. Va seguir el duet de baix i baríton de Don Pasquale també de Donizetti, per Josep Ferrer i Toni Marsol que varen resoldre molt bé totes les dificultats de dicció que té la peça. Finalment el duo de Cavalleria Rusticana de Mascagni molt ben interpretat per les magnífiques veus de la soprano Rosa Mateu i el tenor Albert Montserrat. Aquests dos últims duos acompanyats per Manuel García Morante.
L'acte va acabar amb forts aplaudiments, tant pels intèrprets com per l'homenatjada.

Lluís Farreny