EDITORIAL
Us recomanem l'entrevista que fa l'Albert Torrents a
la Revista Musical Catalana del mes de setembre (núm. 275) al
baríton menorquí, i molt bon amic i col·laborador de la nostre Associació,
Lluís Sintes, amb motiu del seu debut al Teatro Segura de Lima (Perú)
amb el paper d'Escamillo de l'òpera "Carmen" de
Bizet, el de Juan a "Los gavilanes" de Guerrero,
i un recital de música de cinema acompanyat de Gran Orquestra Simfònica i
Cors al Teatre de l'Òpera Estatal de Lviv (Ucraïna), amb un
gran èxit.
Trobareu en aquesta entrevista el caràcter obert i sincer d'un cantant de
contrastada qualitat internacional que sempre a mirat per la recuperació de
la nostra música
i d'això en donem fe personalment.
Estem totalment d'acord amb ell en la seva última resposta a aquesta entrevista
en la que mostra com es pot gaudir en la interpretació .... però millor que
siguin les seves paraules : "En el món del concert, en canvi, encara existeix
aquesta màgia de l'emoció que és ben nostra i que ningú no ens pot robar:
no necessitem un decorat ni un vestuari, perquè la música pertany al món de
la imaginació, de l'emotivitat, i amb això hem d'aconseguir crear una emoció
entre el compositor i el públic". Quina gran veritat!!
LA MÚSICA: UNA APROXIMACIÓ A LA SEVA EVOLUCIÓ. (Any 14)
E L B A R R O C (86)
E L B A R R O C M U S I C A L E S P A N Y O L (46)
Com que no es pot arraconar el que s'ha començat, tornem a continuar
amb més músics espanyols del temps del Barroc.
361) Alonso CASADO. (s. XVII). Organista. Substituí a Miguel TEMUDO
com a Organista de la Catedral de Badajoz. Les 'Actes Capitulars'
diuen que prengué possessió del càrrec abans de l'any 1690, i es mantingué
en ell fins l'estiu de 1701. Durant els anys que exercí el càrrec va perfeccionar
els seus coneixements teòrics i pràctics de l'art de la música, i també va
formar-se en la construcció d'instruments de Corda i de Tecla. Hi ha constància
de que el 26 de setembre de 1708 va demanar la baixa al Capítol per enfermetat,
encara que, segons sembla, és retirà l'any 1725.
362) Juan CASADO. (s. XVIII). Organista. A desgrat de les poques referències
d'aquest Organista barroc, aquestes tenen un caràcter curiós. En un escrit
de Mateo de VILLAVIEJA, Mestre de Capella de El Burgo de
Osma, al Mestre de Capella de Palència Francisco PASCUAL
es diu que havia examinat a Juan CASADO, que residia a Berlanga,
com a Organista segon, i que n'havia tret les següents conclusions: Bastante
hecho en todo menos en la habilidad de acompañar. Al saber això el Capítol
el volgué escoltar, admetent-lo el 22 de gener de 1725 amb el salari corresponent,
i l'augment de 300 reals cada any. Amb tot, a l'octubre del mateix any rebé
el nomenament d'Organista major a Lugo, al mateix temps que a un Infant
de Cor, de nom Manuel TEJUECO, que havia demanat plaça d'Organista
se li va concedir la de menor.
363) Miquel CASALS. (s. XVII). Compositor. Els Musicòlegs Joaquim
Pena i Mons. Higini Anglès el situaren a la segona meitat del segle
XVII. D'ell es conserva a la Biblioteca de Catalunya tres obres seves
a vuit veus: Magnificat, Alma redemptoris Mater;
i Cum invocarem.
364) Juan CASANOVA. Terol, ? - Calahorra, 1-XII-1719.
Organista. Era Organista a Calatayud, i el 20 d'octubre de 1716 es
presentà a les oposicions per a Organista de Calahorra, obtenint un
resultat d'onze vots a favor seu, i tres per l'altre opositor Diego CEGAMA,
prenent-ne possessió el 26 d'octubre d'aquell any. Per la mancança d'un Tenor
a la Capella de Música, presidí un tribunal d'oposicions per a cobrir la plaça.
365) Miguel CASANOVA. (s. XVIII). Compositor. L'única referència trobada
és que era músic de la Capella de la Catedral de València, i que composà
una obra dedicada al Santíssim Sagrament, amb text de José Vicente
Ortí. La música no existeix actualment, encara que el text es pot trobar
a la Biblioteca Nacional de Madrid, en el manuscrit Poesias
sagradas de Ortí, foli 130.
366) Diego del CASAR. Casar de Talamanca [Guadalajara],
18-VII-1680 - ?, 20-IV-1735. El nom amb que es conegut és el que li van posar
al professar com a monjo de El Escorial, amb una clara referència al
seu lloc de naixement; els seus noms propis es desconeixen. La petició d'ingrés
l'efectuà el 30 de juny de 1693, essent aprovada el 20 de juliol. Després
de prendre l'hàbit el 1698, féu la professió el 28 de juny de 1699. Exercí
el càrrec de 'Corrector de Cant' del Monestir. Li fou reconegut el
seu valer tan en el cant com en l'exercici de la correcció. Es té notícia
de que afegí finals a algunes Antífones dels Llibres de Cor del Monestir,
que Felip II havia manat fer.
367) Antoni CASAS. Orguener. Iniciador d'una família d'Orgueners que
continuà el seu fill. Ell construí els Orgues de: Reus (1729-1736),
Tarragona, Guimerà (1737), i el de la Catedral de Lleida
(1748), ajudat pel seu fill.
368) Jaume CASELLAS GENOVART. D'aquest Compositor ja en parlarem en
el nº 86 de la nostra llista, però ara i aquí podem afegir-hi altres detalls
de la seva activitat. Comencem afegint-hi el seu segon cognom. La seva formació
musical tan és possible que la rebés a Tarragona, de part de Joan
Crisòstom RIPOLLÈS (v. nº. 79-157), com a Barcelona per mitjà de
Francesc VALLS (v. nº 73). Ja com a professional, la primera dada és
de l'any 1714 quan era Mestre de Capella de Granollers. Abans, emperò,
havia fet oposicions pel mateix càrrec a l'església dels Sts. Just i Pastor
de Barcelona, que no obtingué. L'any 1715 fou nomenat Mestre de Capella
de Sta. Maria del Mar de la capital catalana. Amb aquesta situació
va poder actualitzar el seu estil musical, tan amb referència als avenços
de la música hispànica com a les noves formes italianes aleshores molt presents
a Barcelona. L'any 1733, quan per la mort de Miguel de AMBIELA
(v. nº 74) es produí la vacant a Toledo, ell es presentà pel càrrec
el 17 de novembre, obtenint el lloc el 20 d'abril de 1734, i prenent-ne possessió
el 21 de juny del mateix any. Degut al seu delicat estat de salut es jubilà
l'any 1762, i el 24 de febrer d'aquell any havia manifestat per escrit la
seva aprovació a la Llave de la Modulación del P. Antoni
SOLER i RAMOS (v. nº 107). Com a Compositor ha estat considerat com un
dels innovadors de la música de la península ibèrica, a l'haver viscut les
noves tendències del 'post-Barroc' o Classicisme, sobre tot en l'anomenat
'estil galant' com Pere RABASSA (V. Nº 82) igualment havia fet. També
fou crític amb un Madrigal de Josep DURÀN (v. nº 105) pels excessos
harmònics que en ell hi havia. Tot i conservar-se algunes obres seves, cal
dir que una bona part ha desaparegut. Les que hi havia a l'Arxiu de Sta.
Maria del Mar foren destruïdes l'any 1936. Es sap que composà tres Oratoris
també desapareguts: Betulia liberada (1726) del que en parlarem
al nº 86, La igual justicia de Dios (1729), i Vencer matando
y muriendo (1731) que foren composats durant la seva estada a Barcelona.
A la Catedral de Toledo hi deixà onze volums amb els originals manuscrits
de les seves obres, però ja en el mateix segle XVIII en desaparegueren quatre,
restant-ne només set. Les obres que se li coneixen es conserven en tres llocs:
1) al Monestir de El Escorial; 2) a la Catedral de Tarragona;
i 3) a Canet de Mar. 1) a El Escorial: Els Villancicos
'Al misterio del altar', 'Sacra, divina, cristalina fuente',
'Sirena del aire'; els Salms 'Credidi', 'Domine
probasti me', 'Laetatus sum' 'Lauda Jerusalem
Dominum' i 'Memento Domine David'; 2) a Tarragona:
El Villancico 'El Sol, Fa, Mi, Re cantava'; i l'Himne 'Quem
terra pondus sidera'; 3) a Canet de Mar: El Villancico 'Lucida
exaltación'; i les Cantates 'De terrenos afectos desprendidos',
'La luz más singular', 'Tu blanco iris
hermoso'; i els Tonos 'Alva hermosa' ,'Ha del
divino cordero' , 'Inmenso amor' i 'Salga armoniosa'.
Totes les composicions són a vuit veus amb acompanyament d'alguns instruments,
com Oboès, Trompetes, Violíns, Violoncels i d'altres.
De moment deixem-ho aquí, i ja anirem continuant.
Joan ÚBEDA i COMAS
CENTENARIS DEL MES D'OCTUBRE 2007
(* Naixement; + Defunció; Op (Opus) Obra)
|
1 .
|
1707, Carlo Agostino BADIA estrena a
Viena, la música per l'escena de "Napoli ritornata
ai Romani". 1707, Antonio Mª BONONCINI etrena a Viena, l'Òpera "La Conquista delle Spagne di Scipione Africano". 1907, Neix a Budapest Ödön PARTOS, Compositor i Viola. |
|
2 .
|
1907, Frederik Shepherd CONVERSE estrena al Festival de Worcester, el Poema dramàtic "Job" per a Solistes, Cor i Orquestra. |
|
3 .
|
1807, Neix Heinrich PANOFKA, Breslau, Violinista,
Crític musical, Profesor de Cant i Compositor. 1807, Josph WEIGL estrena a Viena, l'Òpera "Ostade oder Adrian vos Ostade". 1907, Frank BRIDGE estrena a Londres, el Poema simfònic "Isabella". 1907, Mor a Libau, de Letònia, durant una gira de Concerts que feia, el Pianista i compositor Alfred REISENAUER. |
|
4 .
|
1907, Mor a París, Alain DANIELOU,
Musicòleg i Defensor de les tradicions musicals dels Països
orientals. 1907, Mor a Hamburg, el Compositor i Pintor Alfred KEIL. |
|
5 .
|
1707, Mor a Göppingen, Daniel SPEER,
Compositor, Teòric i Escriptor. 1907, Mor a Dublin, l'Organista i Compositor James C. CULWICK. |
|
9 .
|
1907, Mor a Milà, el Compositor Romualdo MARENCO. |
|
10 .
|
1907, Ernest (Halley) SCHELLING estrena
a Amsterdam, la "Suite fantàstica"
per a Piano i Orquestra. 1907, Ralph VAUGHAN WILLIAMS estrena al Festival de Leeds, l'obra "Toward the Unknown Region" per a Cor i Orquestra, amb text de Walt Whitman. |
|
12 .
|
1907, Neix a Leipzig, el Compositor Wolfgang FORTNET. |
|
15 .
|
1807, Neix a Utecht, el Pianista i Compositor Jan VAN BOOM. |
|
17 .
|
1707, Johann Sebastian BACH es casa a Dornheim,
prop d'Arnstadt, amb la seva cosina Mª Bàrbara BACH. 1907, Engelbert HUMPERDINK estrena a Munic, la música d'escena "Twelfth Night" amb text de Shakespeare. |
|
18 .
|
1807, Jan Josef RÖSSLER estrena al Theatre Nostitz de Praga, l'Òpera "Elisena, Princesa de Bulgària". |
|
21 .
|
1807, Neix a Burlada, de Navarra, (Miguel)
Hilarión ESLAVA y ELIZONDO, Compositor i Musicògraf. 1807, Neix a Mülhouse, el Compositor (Napoleón-) Henri REBER. |
|
22 .
|
1907, Frederick (noms de bateig: Fritz Theodor
Albert DELIUS estrena a Londres, la 2ª versió del
"Concert per a Piano en Ut menir" en un
sol moviment. 1907, Neix a Berlín, el Tenor i Cantant d'Òpera Günther (Otto Walther) TREPTON. |
|
23 .
|
1807, Jean-François LE SUEUR estrena a París, la Cantata profena "Le Triomphe de Trajan". |
|
25 .
|
1907, Mor a Londres, l'Organista i Compositor Edmund Hart TURPIN. |
|
26 .
|
1907, Julius BITTNER estrena a Francfort l'Òpera
"Die rote Gret". 1907, Neix a Roma, el Compositor Giovanni SALVIUCCI. |
|
27 .
|
1907, Mor a Berlín, el Musicòleg Wilhelm
TAPPERT. 1907, Neix a Leipzig, l'Organista i Professor (Arthur Emil) Helmut WALCHA. |
|
28 .
|
1807, Neix a Hamburg, Ciprian Friedrich ROMBERG, Violoncel·lista. |
|
29 .
|
1907, Juli GARRETA estrena a Barcelona, l'obra
"Impressions simfòniques" per a Orquestra
de Corda. 1907, Charles Martin (Tornow) LOEFFLER estrena a Boston l'obra per a Orquestra "A Pagan Poem". |
|
30 .
|
1907, Neix a Budapest, el Compositor György RANKI. |
|
31 .
|
1907, Neix a París, l'Organista i Compositor Michel BOULNOIS. |
. Joan ÚBEDA i COMAS
ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORSSTRES DIREASSSTRES DIRECTORS
HISTÒRIA DE LA RÀDIO A CATALUNYA
Segon capítol 1948 - 1970
amb
DANIEL CARBONELL
Centre Sant Pere Apòstol
Sant Pere més Alt, 25 , Barcelona
Dilluns 15 d'octubre de 2007 a les vuit del vespre
ENTRADA LLIURE
A L'OMBRA DE… CÈSAR FRANCK
És curiós veure com la vida de Cèsar Franck hauria pogut
passar absolutament desapercebuda en la història de la música, si no hagués
deixat de tocar el piano. Possiblement, mai hauria passat de ser un bon pianista
amb un nombre d'alumnes i haver escrit algunes peces sense gaire transcendència,
però l'oportunitat de fer d'organista a l'església de Sainte Clotilde de
París, va canviar la seva vida i el curs de la història i va esdevenir
el pare de l'orgue romàntic.
Cèsar Franck va néixer a Liège el 10 de desembre de 1822, fill
de Nicolás Joseph Franck, un modest empleat de banca, i de Maria
Christine Barbe, una jove d'Aquisgran. De la barreja d'aquest matrimoni
nasqué un altre noi, Joseph, el 1825, i ambdós foren encaminats de
ben petits cap a una carrera musical, l'un amb el piano, i el petit amb el
violí, al Conservatori de Liège. El petit Cèsar treballà amb
Jahleau, Duguet i Daussoigne, i el 1833 el seu pare aconseguí
que toqués pel rei Leopold I.
L'any 1835, tota la família es mudà a París, on els calgué obtenir
la nacionalitat francesa per poder entrar al Conservatori. Mentre,
estudià amb Reicha i Zimmermann els quals ja li van pronosticar
un gran futur.
De 1837 a 1844 la vida de Cèsar Franck fou dirigida pel seu pare, que
s'havia convertit en el seu empresari, i l'obligava a compondre peces noves
per a cada concert, volent convertir el seu fill en un nou Franz Listz
o Ignaz Moschèles. Una vegada més surt la figura d'un pare explotador
de les genialitats dels fills. D'altra banda aconseguí introduir-lo als salons
dels constructors de piano Pape i Erard i als cercles privats
de París. La relació amb el pare es trencà el 1846. Començà a treballar
en un pensionat de París com a professor de piano. Allí conegué la
filla d'una família d'actors de la Comédie Française, Felicité Saillot-Desmousseaux,(1824-1918)
a qui li donava classes.
El 22 de febrer de 1848, es casà amb Felicité, en contra la voluntat
del seu pare. Per arribar a l'església varen haver d'esquivar les barricades
que hi havia a París per la revolució de 1848. Durant vint anys la
vida de Cèsar Franck fou la d'un petit burgès treballant com a professor
i amb mitja dotzena de concerts com a pianista acompanyant que ajudaven la
precària economia familiar, ja que la família havia augmentat amb quatre fills,
nascuts entre 1848 i 1853, dels quals dos moririen molt petits.
La producció musical d'aquesta època fou molt poca i de poca importància.
El 1853, un fet inesperat canvià la seva vida gris. El seu amic, l'abbé
Dancel, li ofereix la plaça d'organista de Saint Jean et Saint François
de Marais, posant al seu abast un dels primers orgues romàntics construïts
per l'orguener Cavaille-Coll.
El 1858 és reclamat per a l'església de Sainte Clotilde per tocar un
orgue modern també de Cavaille-Coll. Assegut en aquest magnífic instrument,
Franck, arribaria fins els seus últims dies.
El 17 de novembre de 1864, estrenà, a Sainte Clotilde, el seu compendi
"Sis peces per a orgue", que significaria el despertar de la
música organística romàntica de França.
A partir d'aquest fet la reputació de Cèsar Franck va créixer moltíssim,
oferint-li de tocar a totes les sales de concert i a esglésies per estrenar
nous orgues. Aquest meravellós canvi culminà el 1872 amb el nomenament de
professor d'orgue del Conservatori de París, substituint el seu ex
mestre Benoist, que li permeté tenir un sou digne i recuperar-se dels
mals moments de la guerra franco-prusiana, en què havia perdut la majoria
d'alumnes.
La nova càtedra d'orgue experimentà un canvi radical amb l'arribada de Cèsar.
Les classes esdevingueren un lloc de creació musical pels alumnes, aprofundint
amb les possibilitats de l'instrument i arribant a superar la qualitat musical
d'algun dels mestres. Aquest fet causà molts enemics a Franck que defensaven
la vella escola.
A partir d'aquest moment començà l'època de les seves grans composicions.
Si l'oratori "Les beatitudes" li ocupà de 1868 a 1878, ara aconseguiria
acabar cada estiu una obra magistral, animat per una febre creadora, talment
com si volgués recuperar el temps perdut.
Aquest estat d'ànim estigué relacionat sens dubte amb el contacte constant
i veritable amb els seus alumnes D'Indy, Duparc i Chausson,
que foren coneguts com "La banda de Franck" i el recolzament de la
Societé Nationale de Musique, fundada en acabar la guerra prussiana el
1870 i de la qual Franck en fou un dels primers associats i a partir
de 1886 n'assumí la direcció. A les sales de la Societé s'estrenaren
la majoria de les seves obres entre 1882 i 1889: "Le Chasseur Maudit"
1882, "Preludi, Coral i Fuga" i "Les Djinns"
1884.... "Psyché" dedicada a D'Indy.
Augusta Holmes (1847-1903), fou una de les alumnes de Franck,
que formà part de la famosa "Banda de Franck" des de 1875 i, sens dubte,
l'exponent més alt de la música romàntica francesa femenina. Si bé és cert
que tingueren un afer amorós amb Franck que provocà la ruptura amb
Felicité, aquesta no fou la principal relació que establiren.
Si fou un instrument, l'orgue, qui suposà el principal canvi en la vida de
Franck, el canvi en la línia creativa vingué marcat per la figura d'Augusta.
El reconeixement de Franck cap als seus alumnes li serví per establir
amb Augusta una dependència musical mútua, que duraria ja fins a la
mort del mestre.
La força creadora d'Augusta Holmes, reflex de la seva agitada vida
personal, la portà a escriure tota mena de formes musicals que sota la supervisió
del seu mestre, esdevingueren veritables obres magnífiques que, darrera una
sòlida formació musical, portaven un segell de beneplàcit d'un dels grans
mestres de la música de l'època romàntica francesa. Malgrat tot, ella no obtingué
un reconeixement absolut i pesà més el fet que fos dona.
L'estiu de 1890, Franck va escriure els "Trois Chorales pour
orgue" que esdevindrien el seu testament musical i espiritual i, no
en va, el dedicà a la seva ex alumna predilecta, Augusta Holmes.
Tres peces de la producció de Cèsar Franck foren durament criticades
per la seva dona, Felicitè Desmosseaux: el "Quintet amb piano"
de 1879; "Simfonia en re menor" de 1899, i els "Trois
Chorales pour orgue"; les tres dedicades a Augusta per ser
en les que més hi havia col·laborat, encara que ella no ho sabés.
Curiosament la crítica coincidí també en el fracàs de l'estrena de la "Simfonia
en re menor", el 17 de novembre de 1899. Gounod, sense anar
més lluny, definí la creació musical de Cèsar Franck com " la incompetència
elevada a dogma"
Malgrat haver gaudit en tot moment de bona salut, des d'un accident de trànsit
que patí el maig de 1890 quan va xocar el seu cotxe de cavalls amb un altre,
no es va acabar de recuperar i sovint se sentia molt fatigat.
El 4 d'octubre començà les classes al Conservatori, però el dia 18
les va haver de deixar. Un refredat se li complicà en una pleuresia que, malauradament,
acabà en una pericarditis.
El 7 de novembre va voler escriure de nou una fuga que no pogué acabar ja
que morí l'endemà dia 8 de novembre de 1890.
Xavier Vilajosana
ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS
JOSEP
Mª BROTONS
Flauta
ELISABET
TORRA
Piano
Centre Sant Pere Apòstol
Sant Pere més Alt, 25, Barcelona
Dilluns 29 d'octubre de 2007 a les vuit del vespre
ENTRADA LLIUE
HEM REBUT
CANTEM JUNTS, Cançons arreplegades al Matarranya.- Aquest
excel·lent treball de la Margarita Celma i Tafalla a comptat amb la
participació dels professors Marta Maria Serrano, Carmen Sanz,
José Joaquín Sangüesa, Celia Pons, Mª Teresa Orona, Lorenzo
Latorre, Nuria Izquierdo, Mercedes Guerras, Ana
Carmen Gonzalo, Ana Ginés, Ana Belén Gimeno, Mª Teresa
Fortuño, Raquel Ferrás, Mª Pilar Calvo, Jesús Calvo
i César Albesa. Es tracta d'un llarg i complexa treball de recerca
de cançons d'aquesta comarca aragonesa tant arrelada a Catalunya amb
la que comparteix llengua i tradicions. Cançons per la mainada
és el resultat del projecte "Cantem Junts" que a comptat amb la participació
directe dels alumnes implicat, especialment de l'Escola Vicente Ferrer
Ramos, de Vall-de-roures; implicació que ha portat a nens i nenes
a fer el treball de recerca, adecuació i preparació de tot aquest material,
sovint oblidat, i que pertany a la cultura del poble. El llibre va acompanyat
d'un Cd amb les cançons escrites en aquest volum i clou amb els noms de tots
esl alumnes, de diferents graus, que han participat en aquest treball. Com
està indicat en el llibre, ells són les vertaderes ESTRELLES.
L'AURORA (Butlletí de la Federació de Cors de Clavé, núm. 53,
estiu 2007) .- L'Editorial d'aquest número te un títol prou suggestiu "La
resplandent aurora del Congrés de l'Associacionisme Cultural"; al
que segueix el treball d'Antoni Carné Els nous reptes per a la cultura
popular", a l'apartat "Apunts d'Història" es commemoren els
"150 anys del naixement del compositor i director de cors Josep Cumellas
i Ribó"; també trobem la conclusió de treball d'en Xavier Teruel
"El carnaval de Cadis: La música"; segueix Carles Hac Mor
amb "La dissolució de la realitat a l'Alguer"; en Joan-Ramon
Gordo entrevista a "Jordi Fernandez-Quadrench: una vida dedicada
a l'occità"; a l'apartat de les activitats de la Federació trobem
"Un any més a la Festa de la Música", així mateix se'ns fa un
avançament de la que serà el proper any "Segona Trobada Internacional
de Cors d'Home"; en Josep Rosinach escriu sobre "Les
Caramelles de Sau, molt més que una trobada"; seguim amb "Esdeveniments"
"La Festa Nacional del Bestiari Festiu 2007 tanca amb uns excel·lents
resultats", de Sete Udina; "Caramelles a Perelada",
de la Montserrat Gurri; "La coral del Centre Recreatiu i Cultural
de Montgat celebra 25 anys de vida"; "Trobada
entre la Societat Coral Joventut Tianenca i el Choeur Polyphonique Occitan
Nadalenca de Montpeller"; per Eduard Montaño; "La Societat
Coral Il·lustració Artística de Sant Quirze"; "XXVIII Trobada
de Caramelles a Gelida, organitzada per La Intimitat" per E. Carafí
Morera; "Les populars Caramelles de la Barceloneta"; "Concert
a Sant Miquel de Genís"; "Trobada de Bages"; la Montserrat
Batlle comenta la "Crònica d'una sortida: L'Orfeó La Lira de Sant
Andreu va a Victòria"; "Nova trobada de corals a Torreilles";
"III Festival de Cant Coral Vila de Cubelles"; "Concert
de Sant Joan a Perpinyà"; "Activitats a l'abril de la Coral
Alegria de Vernet dels Banys"; "Concert de Sant Jordia Elne";
l'Àlex Soria ens fa saber de que es va parlar al debat organitzat per
l'Associació de Crítics i Comentaristes Musicals en Llengua Catalana "El
cant Coral a Cataluntya: reptes de futur"; en Jordi Gargallo
parla de "El Moviment Coral Català presenta un Cd de música tradicional";
"I Concurs Internacional de Corals Infantils Ciutat de Barcelona"; "Des
de la Colònia Güell fins a Castellbisbal", de Fernando Gil;
"Carta de la Coral Som i Serem de Viladecans" de Josep Sánchez;
l'Ens de Comunicació Associativa ens fa saber que "Ja són 14
les federacions d'associacions culturals que formen part de
l'Ens de Comunicació Associativa", i "La comissió de Continguts
del Primer Congrés de l'Associacionisme Cultural Català es reuneix a l'Ateneu
Igualadí de la Classe Obrera"; i clou aquesta publicació amb el treball
"El president de la Generalitat rep la Junta Directiva de l'Ens".
EUFONÍA núm. 41 "Competencias en educación musical" .-
Aquest exemplar de l'Editorial Graó, especialitzada en educació, i
que celebren els seus 30 anys, pertany als mesos de juliol-agost-setembre,
i el seu contingut és el següent: "Las competencias como referentes
para la práctica educativa" escrit per l'Artur Parcerisa Aran;
"Educación musical y competencias: referencias para su desarrollo"
d'en Pep Alsina; "Las competencias del educador musical; si,
pero..." de la Silvia Malbrán; "Construciones de la educación
musical a la adquisición de las competencias básicas" per l'Andrea
Giráldez; "¿Contribuye la escuela de música al desarrollo de competencias
clave?" per Maravillas Díaz i Joxean Llorente; "Las
competencias clave desde la enseñanza profesional de la música" de
la Mª José Aramberri. A l'apartat "Investigación y opinión",
"Aptitudes para la discriminación tonal y rítmica de personas con necesidades
educativas especiales" d'en José Ramón Vitoria Gallastegi;
"El problema de género en los coros infantiles: ¿qué pasó con los chicos
del coro?" de la Cristina Arriaga; "La canción tradicional
catalana en la enseñanza primaria" de la M. Antònia Pujol i
Subirà. A l'espai "Intercambio" la Mª Elena Riaño Galán,
la Natalia González i la Sonsoles Guerra Liaño aporten el seu
treball "¿Cómo fomentar los valores a travésde la música?
Un programa formativo diseñado para la educación primaria".
WAGNERIANA .- En aquesta ocasió parlarem dels dos recents exemplars
de l'Associació Wagneriana, primer el núm. 26 del mes de maig de 2007
i que està composat dels següents articles "Anna d'Ax" cinquanta anys
després" de l'Agustí d'Arana i Sagnier; "El matrimoni
de Walter von Stolzing" de Cyril Plante (traducció:
Eva Muns); "Oda a Richard Wagner", Homenatge als
124 anys de la seva mort, del poeta Lluís Gassó i Carbonell;
seguint el tema "Personatges secundaris en l'obra de R. Wagner"
toca el torn al de "Venus de Tannhäuser" del Xavier Nicolàs
(Traducció: Joan Enric Torrent); "Hans Sachs i
jo" per la Matilde Muñoz (Traducció: Jaume Termens);
"Lluís Graner i els seus Espectacles - Aucidions" per Francesc
Curet. A les pàgines centrals hi ha una "separata" amb un excel·lent treball
de Jordi Mota sobre el compositor "Josep García Robles" i
la partitura d'un fragment del quart acte de la seva obra lírica "Garraf"
amb text de Ramon Picó i Campamar.
WAGNERIANA núm. 62, juliol 2007 .- En aquest número (de la versió castellana)
ens parlen de "El Anillo del Nibelungo en clave de humor" de
Jordi Mota; "Textos para comprender mejor a Wagner, selección
de los diarios de Cósima" (segona part) traducció de R. Bau;
"Dosier Franz Stassen", "En el taller del artista, Herbert
H. Müller en Berlin - Steglitz"; "Casa Wanfried, professor Franz
Stasse, Berlin"; "Franz Stassen" (amb la reproducció
d'unes belles litografies sobre temes wagnerians (traducció: Rosa Maria
Safont); "Los Maestros Cantores en Nueva York" per Germán
A. Bravo - Casas; "Wagneriana - Actas 2005" del Cercle
Richard Wagner - Lyon; "Desde el mundo wagneriano, revistas recibidas"
; "Hace más de 100 años se decía Teatro Wagner en Bayreuth";
"Richard Wagner Festival Wels 2008" representació de les obres
"El Holandés Errante" ( 27 i 29 de maig 2008), "Parsifal"
(25 i 31 de maig 2008).
BUTLLETÍ DEL CCM núm. 32, abril/maig 2007 .- Josep Mª Busquets,
president del Consell Català de la Música (CCM) titula el seu
editorial "Quina Europa musical volem?"; al que
segueixen "Presència del CCM a Europa"; "El nou Museu
de la Música"; "Tot a punt per a la 2ª Escola d'Estiu d'Educació
Musical"; en Joan Fradera entrevista a Lluís Gómez i
Montserrat Gual, president i vice-presidenta del Moviment Coral
Català; "L'ACIMC a la Fira de la Música de Frankfurt" per
Jordi Vilaprinyó; "El Conservatori de Liceu prepara nova seu";
"Consell Assessor del II Cogrés de Música a Catalunya"; "El
SCIC celebra el seu 40è aniversari"; "Premi per a joves compositors
F. Mompou"; "13 Trobada de Corals de secundària" per
Constantí Sotelo.
L'INSTRUMENT, butlletí de la Unió de Músics de Catalunya núm.
14, estiu '07 .- Antoni Mas, president, enceta l'editorial amb un títol
prou suggerent "Passotisme"; segueixen els aticles amb
"Com facturar les actuacions musicals, Sistema operatiu del grup de gestió
Musicat"; "VI Cicle Anna Ricci, de nosaltres a vosaltres"
(16 octubre a 23 novembre); "Sobre la campanya d'Ensenyament";
"17è Festival l'Hora del Jazz, Memorial Tete Montoliu"; "MUS
XXI"; "Conferència anual del Consell Europeu de la Música";
"Avantprojecte de Llei d'espectacles i ordre d'horaris"; "Acomiadaments
massius a Port Aventura"; "Festa de la Música a Tarragona";
"Digital Music 2.0"; "Guia de recursos musicals a Gràcia";
"Manifestació en defensa de l'educació musical"; "Manual
de supervivencia"; "VIII Festival AMT".
LA CIRCULAR (Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, SCIC)
núm. 138, juliol/agost/setembre 2008 .- S'inicia amb un seguit de noticies
"Estada de "La Cigale de Lyon" a Catalunya" i
"Descobrim un secret més de Lió" a càrrec d'Anna Agudo Llobera;
"La Cigale de Lyon a Vilafranca" per Txell Montserrat;
"La Cigale de Lyon a Girona" per Montserrat Menesses;
"La Cigale de Lyon a Tarragona... El SCIC ens hha fet un altre regal"
per Martí Ferrer i Bosch; "Juguem Cantant a les Borges Blanques"
Les Veus Naixents de Les Borges Blanques; "Cantar va ser el millor
joc per a tots a València" signatper la Maria José
Gómez Ruiz; "34è Juguen Cantant a Tona" Coral Estrella
de Tona; "Sant Jordi al Juguem Cantant" Coral Tic
Tac i coral El Molinet; "Juguem Cantant a Calella"
L'Escarlet de Calella; "34è Juguem Cantant a La Múnia" El
Petit Vailet de La Múnia; "Com va ser el Juguem Cantant de Sabadell?
va ser sonat!" per l'Anna Agudo Llobera; "Juguem Cantant
a Mallorca" per Antònia Coll; les notes de La Redacció "Reconeixement
a una bona tasca"; "Conferència anual del Consell Europeu de
la Música"; "Primer Cd del Moviment Coral Català"; la
Núria Bonet Gorchs parla de "African Sanctus a Barcelona";
"Horitzons de xafrà" per Maria Martorell; el Monogràfic
d'aquest número està dedicat a "La 40 Trobada General del SCIC"
amb articles signats per Roser Pugès, Mon Montfort, Abel
Castilla, Ester Bonal, Anna Batlle, Marta Rodoreda,
Aleix i Eva Tarrés, Martí Ferrer, Glòria Coma i
Pedrals i M. Mercè Argüelles; ella mateixa signa la conversa
amb "Carles Santos", i es tanca amb les experiences del "Cor
pilot a Girona, L'Esquelleric de Barcelona" amb comentaris del seu
director Manuel Cubeles i de Marc Giró, Montse Muñoz
i Rosa Martínez Brines; a "De cara enfora" trobem "El 25è aniversari
de la FIM" per Michael J. Anderson; "Mix it! /Barreja't:
Infants i joves procedents de la immigració, en projectes musicals"
per Ruth Jakobi i Sinja Greiner; "La música comença per
la física" per M. Antònia Guardiet, i finalitza amb les activitats
de les corals del SCIC i el comentari a la cançó que sempre acompanya
les pàgines centrals d'aquesta publicació, en aquesta ocasió "I l'aigua
s'esmuny..." de Poire Vallvé amb text de Salvador Albert,
el comentari corre a càrrec d'Abel Castilla.
aquatreveus
(Butlletí de la Federació Catalana d'Entitats Corals (FCEC) núm. 25,
juny 2007) .- En aquest número, després de l'editorial de la seva presidenta,
la Montserrat Cadevall, mostrant un llistat de projectes per aquest
curs; segueix l'apartat "que hem fet? amb un seguit de les activitats programades
per aquesta Federació; a continuació be el que han fet les corals; en l'espai
dedicat a l'equip tècnic destaquen el "I Curs de Cant Gregorià",
comentaris sobre noves partitures arribades al seu arxiu, així com els "Premis
Catalunya de Composició Coral 2006". També comenten les activitats
del Moviment Corals Català (MCC), el "Festival a Utrecht
el 2009" de l'Europa Cantat, La Federació Internacional
per la música coral (ifcm), la "13ª Trobada de corals
d'educació secundària de Catalunya", un article sobre el Cor
de Cambra de Beseit, de les Festes de la Mercè del 2005, el concert
del passat abril de l'Ensemble Soli-Tutti de la Université de París,
el Cicle l'Auditori Coral, Concerts corals dins el Cicle "Palau
100"; la "Programació de música coral dins la temporada
de l'OBC", el "II Festival Internacional Coral de Malgrat de
Mar"; un article sobre la seva publicació "aquatreveus" a traves
dels anys, signat per Montserrat Cadevall; un extens, i ben elaborat
treball d'en Ramon Vilar i Herms recordant al mestre "Enric Ribo,
director-compositor"; la Montserrat Cadevall i el Manel
Sanchez ens ens parlen de la presentació a Barcelona del llibre
"Joaquim Homs. Trayectoria, pensamiento y reflexiones" i el Cd "Joaquim
Homs", editats per Ediciones y Publicaciones Autor, Madrid,
depenent de l'SGAE; en Pere Artís escriu sobre "Una efemèride
important: El norantè aniversari de la fundació de la Germanor
dels Orfeons de Catalunya"; segueix l'article "El Conservatori
del Liceu: 170 anys de tasca cultural i pedagògica"; l'entrevista
"Dos directors i un compositor: una experiència conjunta" amb el director
Josep Prats i els compositors Néstor Andrenacci i Martín
Palmeri; un record als despareguts mestres Jaume Banet i Ramon
Marcó i Cabré, per en Benet Puig; i clou amb "Sallent i el
Cant Coral" per Jaume Riu, "Die Jugendmusik
Bewegung" per Miquel Favà.