EDITORIAL

Tornem de vacances amb les forces renovades i l'ànim de seguir en la nostra tasca de promoció de la música i dels nostres músics i, perquè no, amb la il·lusió d'augmentar els molts afeccionats a la música fent nous socis; per aquest motiu en aquest butlletí trobareu una butlleta d'inscripció per a tots aquells que en vulgueu formar part de la nostre Associació; pels que ho rebeu per aquesta web en la presentació de la mateix trobareu les nostres dades per fer-ho, i per aquelles que ja ho sou perquè la pugueu oferir a tots aquells que en puguin estar interessats.
Tots els anys per aquest temps proliferen els festivals de música arreu de Catalunya, nomenar-los seria molt llarg - temps enrera la Generalitat de Catalunya editava un llibret amb aquesta informació i ocupava molt espai - així que ens abstindrem de nomenar-los però si que cal dir que la qualitat dels mateixos te posat el llistó molt alt.
No volem deixar de fer esment d'unes col·laboracions rebudes per aquest butlletí i que són el viatge artístic del bon amic Constantí Sotelo a la Xina i el magnífic 5è lloc obtingut per Cor de Noies Cantabile que dirigeix en Tomás Rosado al XXVè Festival Internacional de Música de Cantonigròs pel gran valor que això te en un festival de tant reconeguda vàlua on el to de competitivitat es tant alt.
Tampoc volem deixar passar l'oportunitat de comentar el gran treball que la Margarita Celma, i una bona colla de col·laboradors, al Matarranya, i dir que acaba d'aparèixer un llibre amb un plec de 54 cançons arreplegades a aquestes belles terres i dedicades als infants el que els permetrà conèixer un repertori propi que, tot i una part ja recuperats en treballs de folkloristes molts anys enrera, avui eren quasi be desconeguts i trobar-ne de nous.

 

LA MÚSICA: UNA APROXIMACIÓ A LA SEVA EVOLUCIÓ. (13è any)

E L B A R R O C (8 5)

E L B A R R O C M U S I C A L E S P A N Y O L (45)

Tornem a continuar parlant de nous músics del Barroc musical espanyol, el gran desconegut, però al que de mica en mica anem afegint nous personatges.

350) Maties CARDONA i ESPINACH. Valls [Tarragona], 1698 - El Escorial, 19-VII-1755. D'aquest Compositor ja n'havíem parlat en el nº 171, però noves dades d'ell trobades darrerament m'han, d'alguna manera, obligat a tornar a parlar d'ell. Fou batejat el 13 de desembre de 1698. D'infant formà part de l'Escolania de Montserrat, on aprengué gramàtica i música, essent molt destre en tocar l'Oboè, i també en l'art de la composició. De Montserrat anà a Barcelona, i d'aquí passà a Xàtiva (València), on féu de músic durant alguns anys, fins que decidí anar a provar sort a Madrid. Allà va fer amistat amb un Mestre de Capella de la capital, el nom del qual es desconeix, i fou qui li recomanà que anés al Monestir de El Escorial, donant-li una carta de recomanació pel prior. Aquest l'acceptà el 26 de juny de 1721, arribant a professar el 4 d'octubre de 1722. Durant els anys de vida monàstica va tenir diversos càrrecs que no tenien res a veure amb la música, com: administrador de les bodegues, i encarregat de les atencions sanitàries, però sempre va continuar dedicant-se a la seva especialitat: la Música, com ho demostra la quantitat d'obres seves que es conserven en aquell cenobi. Per exemple: Misses, Antífones, Himnes, Magnificats, Motets, Salms i Villancets, amb gairebé la meitat d'aquests cants a 8 veus.

351) Pablo CARPI. (s. XVII). Poques notícies he trobat d'aquest músic. Són només aquestes: Fou Mestre de Capella de l'església col·legiata de Daroca, des del 22 de novembre de 1679. Havia estat deixeble de Diego de CASSEDA, succeint a Pau BRUNA (v. nº 43) en el càrrec, fins que el va deixar el 3 de març de 1684 per anar a Tamarite [Osca].

352) Vicente CARPI. Alberique [València], 1ª meitat del segle XVIII. Organista i Compositor. Per haver estat clergue, la seva activitat es desenvolupà a l'entorn de diverses Catedrals. A la de Sogorb [Castelló] es conserven tres obres seves, com és el Villancico a la Asunción de María, on demostra que era un perfecte coneixedor de les noves tècniques, al incloure en les seves obres els Recitatius i les Àries pròpies de l'estil d'aleshores.

353) Pablo CARRANZA. (s. XVI-XVII). Violer. Les seves activitats estigueren centrades a Madrid. L'any 1591 va construir dues Guitarres pel príncep. Amb l'ampliació del seu testament del 27 de novembre de 1608, va cedir els seus bens a les seves cinc filles i a la seva tercera muller.

354) Manuel CARRASCO. (s. XVII). Mestre de Capella. Essent clergue d'Ordes menors, i residint a Peñaranda, el 13 d'agost de 1648 va voler fer oposicions per Mestre de Capella de la Catedral de Badajoz, essent admès sense exàmens. Es mantingué en el càrrec fins el 21 de juny de 1652, quan el Capítol catedralici l'acomiadà sense esmentar els motius de tal decisió. Tres vegades va demanar la readmissió, i les respostes foren diferents: la 1ª agraïnt la petició; la 2ª dient-li "busque por allá su comodidad que el Cabildo ya la tiene"; i la 3ª, a la carta que havia enviat el 31 d'octubre de 1653 oferint enviar Villancets per Nadal, li respongueren que ho acceptaven de bona gana, i "que en pago de ellos ya se expedirà alguna cosa desde Madrid". Finalment, el Capítol decidí convocar oposicions el 2 de desembre d'aquell any, i d'elles sortí elegit Miguel de CANAS (v. nº 344) després d'una aferrissada contraposició de CARRASCO, qui s'hagué de conformar amb 200 rals que el Capítol li concedí com ajuda.

355) Antonio CARREIRA [o CARRERA]. + Santiago de Compostel·la, 19 de març de 1637. Mestre de Capella. Amb el mateix càrrec que tenia a Braga [Portugal] va anar a Santiago l'any 1613. Cap dada concreta, encara que si moltes de dubtoses, hi ha de la seva activitat. És possible que hagués estat l'autor del llibre Arte de cantochao (Coimbra, 1617). Dos Motets seus autèntics es conserven a la Catedral compostel·lana: Iste cognovit justitiam i Petre, ego te rogavi, els dos a vuit veus i acompanyament.

356) Félix CARRERAS. (s. XVII). Només he trobat d'ell que fou Mestre de Capella de la col·legiata de Sta. Maria de Vitoria, des del 1688.

357) Ramon CARRERAS. (s. XVIII). Compositor. Segons els Musicòlegs Higini Anglès i Joaquim Pena, a Barcelona es conserva un Villancet seu a 8 veus dedicat al Santíssim: Ovejuela que en camino de flores.

358) Juan de ROJAS CARRIÓN. Va pertànyer a la família CARRIÓN, i per aquest motiu l'he posat en aquest lloc. Foren uns Violers molt importants ja des del segle XVI. No he trobat dades sobre els anys de vida del personatge. Es sap que des del 1607 estigué al servei del rei, encara que ja en el 1602 era examinador del gremi de Violers. Va també arreglar Arpes, Guitarres i Vihuelas. És ell qui dóna testimoni de que el seu avi, Juan de CARRIÓN (+ Madrid, v. 1602), creador d'aquesta nissaga de Violers, havia estat l'inventor de les Arpes de dos ordres (Arpes cromàtiques amb dos ordres de cordes creuades) que tingueren gran importància en temps del Barroc musical espanyol. Va tenir com aprenent a Toribio de la MORA. Entre les poques coses, i curioses, que he pogut saber, és diu que en el 1638 vivía en sus casas de la plazuela de los Herradores.

359) Juan Isidoro CARVALLO. (s. XVIII). Segons el musicòleg Kastner el seu origen o era gallec, o portuguès, o extremeny. El 25 de gener de 1732, essent Tenor de la Catedral de Badajoz, el Capítol el nomenà Mestre de Capella interí, durant-li aquesta interinitat fins les festes de St. Joan de 1734, quan se'l fa titular del càrrec. L'any següent, en el mateix dia, se li renovà el contracte, però amb una amonestació sobre la seva activitat musical per haver-se permès retallar alguns cants durant la processó del Santíssim pel claustre de la Catedral. En una altra renovació del contracta, a l'any 1752, també se li adverteix de manera taxativa l'absoluta necessitat que té de complir degudament les obligacions del seu càrrec. Emperò, encara se li renovà el contracte en els anys 1763 i 1764.

360) Josep CASADELL. (+ s. XVII). Nasqué a Alcarràs [Lleida]. Fou Mestre de Capella, essent admès en aquest càrrec a la Catedral de Lleida el 10 de gener de 1592, i cessant en el mateix el 21 de novembre de 1600, i fou substituït per Jeroni FELIPE (v. nº 130) que ho era a la Seu d'Urgell. Amb tot, fou readmès en el lloc el 14 d'agost de 1606, si bé el 17 de juny de 1607 el succeí Francesc VERGE, sense cap detall. No es coneixen obres seves.
Com tantes vegades, de moment ho deixem així i aquí, encara que les possibilitats d'anar continuant van prosseguint a l'haver trobat nous noms pel futur.

Joan ÚBEDA i COMAS.

 

CENTENARIS DEL MES DE JULIOL DE 2007

(* Naixement; + Defunció; Op [Opus] Obra)

1.	1907, Heinrich (Suso Johannes) Gottlieb NOREN estrena a Dresden, l'obra "Kaleidoscop" en forma de 'Variacions per a Orquestra', amb el darrer Moviment dedicat a Richard Strauss, amb un tema de la seva obra "Ein Heldenleben".
2.	1607, probablement morí en aquest dia a Nàpols, el Llaütista, Organista i Compositor Giovanni Domenico MONTELLA.
3.	1907, * Gene GUTCHE (noms reals: Romeo E. Gutsche), Berlín, Compositor.
4.	1907, * Howard TAUBMAN, Nova York, Crític musical i dramàtic.
5.	1907, + Maria Anna MAHLER de diftèria a viena, i al seu pare, Gustav MAHLER li diagnostiquen una afecció cardíaca, retirant-se de la Cort de Viena, i anant a NovaYork.
7.	1907, + Francis Florentine HAGEN, Lititz (Pennsylvania), Pastor protestant i Compositor.
8.	1907, * Kishio HIRAO, Tòquio, Compositor.
10.	1907, Domenico MONLEONE fa a Torí la primera representació italiana de la seva Òpera "Cavalleria rusticana" amb text del seu germà Giovanni, i que té el mateix argument de l'Òpera de Mascagni, per quin fet l'editor Sonzogno promou un procés contra MONLEONE, que finalment es veu obligat a canviar el nom de l'Òpera per "La Giostra dei falchi".
11.	1807, * Joseph TIXATSXEK (noms reals: Josef Aloys Tixacek). Ober-Weckseldorf, Tenor, Cantant d'Òpera.
13.	1907, * Herman GEIGER-TOREL, Francort, Escenògraf i irector d'Òpera.
15.	1907, + Gustave SCHIRMER, Boston, Editor de Música.
16.	1807, James HOOK estrena a Londres, la música d'escena "The Fortress".
17.	1807, Carl Marie (Friedrich Ernst) von WEBER és nomenat secretari del germà del duc de Württenberg, Ludwig, a Stuttgart, i dóna classes de música als fills d'aquest, demostrant ser un gran pianista. 1907, * Kristo KONO, Tirana, Compositor.
19.	1907, Günter BIALAS, Bielschowitz (Silèsia), Compositor.
22.	1907, + W(illiam) S(hakespeare) HAYS, Louisville, Compositor de Cançons.
23.	1907, + Antonin Émile Louis Corbaz MARMONTEL, París, Pianista.
25.	1907, * Karl HÖLLER, Bamberg, Compositor. * Dmitri KLEBANOV, Kharkov (Ucraïna), Compositor.
26.	1707, Giovanni BONONCINI estrena a Viena, l'Òpera "Turno Aricino". 1907, * Gioconda DE VITO, Martina Franca (Lecce), Violinista. * André GERTLER, Budapest, Violinista i Professor.
27.	1807, Bernhard Heirich ROMBERG estrena a Berlín, l'Òpera "Ulisse und Circe". 1907, Leo(pold) FALL estrena a Mannheim, l'Opereta "Der fidele Bauer".

 

CENTENARIS DEL MES D'AGOST 2007

1.	1808, + John WALKER, Londres, Professor d Cant.
2.	1907, * Giuseppe MORELLI, Roma, Director d'Orquestra.
6.	1907, Bob (Robert Allen) COLE estrena a Nova York, la Comèdia musical "The Soofly Regiment".
7.	1607, Bateig de Phipil Friedrich BÖDDECKER, Hagenau (Alsàcia), Organista, Fagotista i Compositor. 1907, * Suzanne BLOCH, Ginebra, Llaütista i Clavecinista. 1907, El Violinista Carl H(enry) TOLLEFSEN es casa anb la Organista Augusta SCHNABEL.
8.	1907, * Bennett Laster CARTER "Benny", Nova York, Saxofonista, Trompetista i Compositor de Jazz.
11.	1907, + Albert RÖTHING, Leipzig, Editor de Música.
15.	1907, + Joseph JOACHIM, Berlín, Violinista, Director d'Orquestra, Professor i Compositor.
17.	1807, (Johannes) Simon MAYR (o Mayer) estrena a Milà, el Drama còmic "Ne l'un, ne l'altro" 1907, * Marian (Victorovitx) KOVAL, Pristan Vojnesenia (Rússia), Compositor. 1907, * Zygmund MYCIELSKI, Przeworsk (Polònia), Crític i Compositor.
18.	1907, * Otto (Jacob Hübertz) MORTENSEN, Copenhaguen, Pianista, Professol i Compositor. 1907, * Howard SWANSON, Atlanta, Compositor.
19.	1907, * Jiri SRNKA, Pisek, Compositor.
20.	1907, * Anatole FISTOULARI, Kiev, Director d'Orquestra. 1907, + George William TORRANCE, Kilkenny, Organista i Compositor.
22.	1907, * Otto BOSTELMANN, Hamburg, Compositor. 1907, Charles Kennedy SCOTT estrena a Londres, el Poema simfònic "La Princesse Maleine".
23.	1907, * Ludwig HOELSCHER, Solingen, Violinista.
24.	1907, Edward (William) ELGAR estrena a Londres, la "Marxa nº en Sol Major" de l'obra "Pompa i Cirscuntància", dirigint Henry Wood.
27.	1807, * Karl ALBRECHT, Posen, Compositor.
29.	1707, Johann Christian SCHIEFERDECKER com a successor de Dietrich BUXTEHUDE a St. Merienkirche de Lübeck, es compromet a casar-se amb la seva filla Anna Margareta. 1907, * Yuri KELDISCH, St. Petersburg, Musicòleg.
31.	1907, Carl Michael ZIEHRER estrena a Viena, l'Opereta "Am Lido".

 

CENTENARIS DEL MES DE SETEMBRE 2007

4.	1907, Mor a Bergen, el Compositor Edvard (Hagerup) GRIEG.
5.	1707, Es casa a Lübeck, l'Organista i Compositor Johann Christian SCHIEFERDECKER, successor de Dietrich BUXTEHUDE, amb la filla d'aquest Anna Margareta, que havia estat refusada com a possible esposa de Johann Matheson i G. F. Händel, possibles successors de Buxtehude.
7.	1907, Neix a Izmir, de Turquia, el Compositor i Professor Ahmed Adnan SAYGUN.
8.	1907, S'estrena a Schwerin, a títol pòstum, l'Òpera de Herman ZUMPE "Sawitri", que l'havia acabat Ernst Karl Rössler.
9.	1807, Neix a Havelberg, de Prússia, l'Organista, Professor i Compositor Friedrich Wilhelm Ferdinand VOGEL.
10.	1607, Mor a Cremona, Claudia de Cataneis, esposa de Claudio MONTEVERDI, quin fet el marca profundament. 1607, Mor a Ferrara, l'Organista, Professor i Compositor Luzzasco LUZZASCHI. 1907, Neix a Kassel, el Compositor Heinz (Friedrich) HARTIG.
11.	1807, Neix a Rain-am-Lech, l'Organista, Director d'Orquestra i Compositor Ignaz LACHNER. 1907, Neix a Moscou, el Pianista Lev (Nikolaievitx) OSBORINE.
13.	1807, Ldwig van BEETHOVEN estrena a Eisenstadt, dirigint ell, la "Missa en Do Major", Op. 86, amb motiu de la onomàstica de la princesa Maria Hermenegild Esterhazy, encara que aquesta obra no satisfà al príncep Nicolau.
14.	1907, Neix a Sotteville-les-Rouen, l'Organista, Director de Corals i Compositor René ALIX.
17.	1907, Mor a Viena, el Pianista i Compositor Ignaz BRÜLL.
20.	1807, Mor a Villiers-le-Bel, prop de París, el Teòric Honoré LANGLÉ.

Joan ÚBEDA i COMAS

 

EL CANT CORAL A CATALUNYA: REPTES DE FUTUR

Amb aquest títol es va celebrar a l'Ateneu Barcelonès, el passat 12 de juny, un col·loqui organitzat per l'Associació de Crítics i Comentaristes Musicals en Llengua Catalana. L'acte va comptar amb uns ponents de primer ordre amb l'objectiu d'abordar des de diferents vessants el tema de debat.

A la taula hi havia Manuel Cabero, director coral i mestre de directors; Montserrat Gual, vice-presidenta del Moviment Coral Català en representació del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya; Xavier Chavarria, crític musical; Daniel Antoli, director, compositor i professor i Joan Chaparrro, vice-president de l'Associació Cor Madrigal i president de l'Associació de divulgació cultural Musicae. El públic que omplia la sala Verdaguer de l'Ateneu també va tenir ocasió d'intervenir i enriquir el debat en el seu tram final. Ja tard, un cop l'acte va haver acabat, encara van ser molts els que es van quedar un xic més continuant la conversa al voltant del tema. Així que la primera idea que se'n pot despendre és que el món coral a Catalunya està ben viu, amb molt interès per a escoltar-se i també per a fer-se escoltar.

D'entre els reptes que van anar aflorant, dos de clàssics: d'una banda, la necessitat que hi hagi una aposta des de les institucions i des dels mitjans de comunicació pel món coral a Catalunya i, d'una altra, el tema de la professionalització de directors i d'algunes corals. Com a nou repte, el de reinventar el paper social del món coral català per poder cooperar amb tota la població d'emigrats nouvinguts tan amb els adults com en els infants. Aquests últims, independentment d'on hagin nascut, són el veritable planter i per tant es va posar un especial accent amb el repte d'aconseguir que nens i nenes puguin cantar ja de ben petits. Amb aquesta finalitat cal que hi hagi personal docent ben format mentre la realitat -com va dir en Daniel Antoli- és que a la Universitat de Barcelona no hi ha ni una sola assignatura de direcció coral per als futurs mestres. En Manuel Cabero també va lamentar les poques places de direcció coral que hi ha en el Conservatori Superior de Música, insuficients per a cobrir la demanda de molts joves que --com també va apuntar en Joan Chaparro-- acaben havent de marxar a estudiar fora de Catalunya. Així i tot, Manuel Cabero va destacar la qualitat dels cors d'ara, alguns amb molta professionalitat i la qualitat dels directors que hi ha a Catalunya. Directors que s'han format en molts casos gràcies a la iniciativa associativa com els cursos de direcció coral que organitza periòdicament la FCEC.

El col·loqui que organitzava l'Associació de Crítics i Comentaristes Musicals en Llengua Catalana també va tenir un moment de reflexió sobre la crítica. Xavier Chavarria va definir globalment la feina del crític com la d'aquella persona que aixeca acta, com un notari, d'un determinat esdeveniment musical. Una crítica que ha de convidar a la reflexió a fi de millorar. En aquesta línia, la feina del crític és també la de cercar nous cors en ascens. Xavier Chavarria va denunciar també que la crítica de la música coral "és el germà petit, o el germà pobre, del que és la crítica de la música clàssica en general". Relacionat amb aquest punt, Montserrat Gual va apostar per a cercar noves estratègies imaginatives per tal d'atreure els mitjans de comunicació tradicionals. Un element important alhora de despertar l'interès pel món coral al públic en general i que després permetria, en un pas més dintre aquest repte, aprofundir en l'edició de música coral en català. Joan Chaparro també va exposar la necessitat de crear més públic, que manca quan, per exemple, en un mateix cap de setmana coincideixen diversos esdeveniments o concerts corals.

Com a repte concret es va apel·lar a la unió del món coral per aconseguir que la nova llei que el Departament de Cultura de la Generalitat està projectant al voltant del tema del mecenatge i les fundacions contempli la realitat de les corals, que sovint han de fer front a problemes de subsistència.

Tanmateix, més enllà del necessari esperit reivindicatiu, cal destacar el missatge optimista de Manuel Cabero en retrospectiva de tot el camí fet fins a dia d'avui. Un missatge valorant tot el que s'ha aconseguit i, per tant, esperançador i encoratjador per encarar els diferents reptes de futur del món coral a Catalunya que van anar apareixen en aquest col·loqui.

Amb aquest acte, l'Associació de Crítics i Comentaristes Musicals en Llengua Catalana intenta contribuir, una vegada més, a la divulgació i el foment de la música feta des de Catalunya. L'Associació és oberta a totes aquelles persones col·laboradores d'algun mitjà de comunicació que treballin en català el gènere musical. D'altres actes similars al recent debat a l'Ateneu organitzats per l'Associació han estat el debat sobre l'estat de la música popular i tradicional, o el col·loqui al voltant del paper de la crítica musical. En un àmbit complementari, ha organitzat també taules rodones al voltant de l'educació musical a Catalunya o de matèries més específiques, com la composició musical en base a textos de Jacint Verdaguer dintre els actes de "l'Any Verdaguer", ara ja farà 5 anys. Entre els altres actes participatius, cal destacar la presència en una passada edició de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent i la contribució en un debat sobre l'ESMUC

Àlex Sòria Cabré

Vocal de l'Associació de Crítics i Comentaristes Musicals en Llengua Catalana i moderador del debat "El cant coral a Catalunya: reptes de futur".

 

DE ROQUETES NOU BARRIS A PEKIN

Acabem d'arribar d'un viatge inoblidable. Hem anat a Pequín (Beijing), juntament amb 17 bandes de música i grups folklòrics de diferents nacionalitats. Hem fet cercaviles i concerts al carrer Wang Fujin, al parc Haidian i a la Gran Muralla Xina tot celebrant la setmana de la joventut organitzada pel buró de turisme de Beijing (Pequín) i en vistes a l'Olimpíada-2008 a Pequín.

Cal destacar el concert ofert per la nostra banda el dia 11 de juliol a les 19,30h i l'acte central de presentació que tingué lloc en el Carrer Wang Fujin. En aquest cercavila , totes les bandes amb els seus corresponents grups folklòrics vàrem desfilar per aquella ampla avinguda. La nostra banda, dirigida pel mestre Vicenç Navarro i presidida per una pancarta i per l'estandart portat pel president Pere Llansó, va interpretar el tema olímpic "One moment in time" d'A. Hammond. En acabar, totes les formacions interpretaren el tema olímpic 2008 "A CENTENNIAL CELEBRATION" de J. Williams.

A més dels concerts, dos guies natius ens han acompanyat pels diferents llocs més importants : Plaça de Tian Anmen, Palau Imperial, parc del Temple del Cel, palau d'estiu i parc real, fàbrica de perles, parc Huang Chengen, mercat de la seda i la visita-concert a la Gran Muralla Xina Ba Dalin.

La convivència amb els components de les altres entitats musicals ha estat molt rica.
També voldria destacar l'acte final-concert que tingué lloc a la Gran Muralla.

Tots els grups musicals teníem un lloc reservat al llarg d'uns 500 metres de la Muralla. Al començament, hi havia les autoritats, tots els directors i una banda de música d'EEUU amb el seu grup folklòric. Després dels parlaments, es feu obsequi a cada director d'un record.

Nosaltres també férem obsequi d'un llibre de Nou Barris i d'uns trofeus (placa i l'escultura reproducció de la República de la pl. Llucmajor de Barcelona, obsequi del Districte de NB).

Per finalitzar l'acte, totes les bandes interpretaren el tema olímpic "THE OLYMPICS: A CENTENNIAL CELEBRATION" que va ressonar majestuós pels contorns de les muntanyes coronades per la Gran Muralla. La festa continuà amb un sopar ofert pel buró de turisme de Beijing. Els "concerts" espontanis que les bandes interpretàrem informalment va ser el punt sublim d'intercomunicació que va cloure un viatge i unes vivències extraordinàries.

Constantí Sotelo, dir. adjunt de la Banda simfònica Roquetes Nou Barris de Barcelona

Beijing- Barcelona, juliol de 2007

 

25è FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE CANTONIGRÓS

(19 al 22 de juliol de 2007)

Enguany s'ha celebrat la 25è edició del Festival Internacional de Música de Cantonigròs i ha comptat amb la presència de més de 50 formacions corals i grups de dansa de 30 països del món tan llunyans com Nova Zelanda, Nepal , Filipines i Taiwan entre d'altres.

Per començar el festival va tenir lloc el concert inaugural amb l'Orfeó Català i que van interpretar juntament amb la Jove Orquestra Nacional de Catalunya i la prestigiosa soprano Maria Bayo el Salmus Brevis de Manuel Oltra, Laudate Dominum de las Vespres de W. A. Mozart i el Glòria de F. Poulenc.

Tanmateix la única formació coral catalana que participava directament en tot el concurs coral, va ser el cor de noies Cantabile del Cercle Catòlic de Gràcia de Barcelona.

Pel que fa a la seva actuació cal destacar el meritori cinquè lloc que aquesta jove i modesta formació va obtenir entre els cors que participaven a la competició femenina.

Enguany com a obra obligada es va estrenar AMOURS del compositor txec M. Raichtel en homenatge al director del cor Severacek de Txèquia (mort aquest any) i que havia estat jurat l'any anterior d'aquest festival.

Les altres dues obres obligades d'aquesta competició eren una peça del segle XX i d´ un compositor del país procedent del cor a capella i una altra lliure anterior a aquest segle amb o sense acompanyament instrumental.

El Cor Cantabile va interpretar el Cantique de Jean Racine, en versió per a veus iguales així com la Cançó de Finestra d'en Josep Vila, director de l'Orfeó Català.

Van ser 11 cors femenins els que van intervenir en aquesta competició. N'hi havia d'Europa i d'Amèrica del Nord. El nivell dels cors en general era molt alt i vam poder sentir interpretacions diferents de la peça comú obligada i d'altres obres que abastaven diverses etapes musicals.

Al final el cor que es va portar el primer premi, va ser, indiscutiblement, el grup VOCALIS de Noruega, i a molt poca distància d'ells, hi havia un cor de noies d'Hongria , i dos de Txèquia.

Val a dir que la distància entre el tercer, quart i cinquè va ser molt petita i el Cor Cantabile va estar a punt d'entrar en el pòdium.

Malgrat això, es pot dir que la participació d'aquest cor en el festival va ser molt bona i va deixar un gran regust de boca a tots els que van poder sentir la seva actuació com ho van demostrar en l'actuació lliure i fora de concurs que es va fer després de la competició , en la qual van interpretar, entre d'altres, una harmonització molt fidel de la Sardana de les Monges d'Enric Morera, que va aconseguir captivar a tot l'auditori i que va omplir d'emoció i de satisfacció a totes les noies del cor que hi van participar.

Esperem que en altres anys els cors catalans siguin més presents a l'hora de participar, ja que tenint un festival tan a prop nostre i de tan alt nivell i no podem deixar passar l'oportunitat de compartir-ho.

De ben segur que hi haurà - per als cors modestos sobretot- un abans i un després d'aquest festival i que permetrà avaluar la situació del cor i donar un pas endavant per a superar dificultats i créixer musicalment.

Em queda només donar les gràcies als organitzadors del festival per la bona acollida que van mostrar al cor Cantabile i felicitar-los per aquests 25 anys de treball voluntariós al servei de les persones, de la música, de la cultura i del país.

Tomàs Rosado i Peña

Director del cor Cantabile, cor de noies.

www.cantabilecordenoies.org

 

ELS NOSTRES CONCERTS

L'organització de concerts sempre pot portar sorpreses d'última hora, com ja fa uns anys en una actuació prevista de l'excel·lent soprano argentina Àgeda Abad-Pagès, bona col·laboradora nostre, que va haver d'ajornar el concert previst, doncs el pianista que l'havia d'acompanyar s'havia quedat bloquejat per la neu a l'aeroport de Nova York i no va poder arribar a temps. En aquesta ocasió, en el concert previst per l'11 de juny passat, va ser la professora de l'Escola de Música Juan Pedro Carrero, Ludovica Mosca qui va patir una indisposició, així com dues de les tres deixebles seves que havien de d'actuar en aquest concert, amb un projecte molt interessant, "L'Escola de Clementi", i del que esperem gaudir en el proper curs.

La gran professionalitat del director de l'escola, i bon amic, Jordi Farrés, va resoldre el problema aportant deixebles seus i del professor Carles Julià .

No ens cansarem de repetir la gran qualitat dels professors d'aquesta escola i el bon aprofitament dels seus deixebles, ja què, any rera any, podem gaudir de la seva magnífica evolució.

En aquesta ocasió van ser la Claudia Dubé, amb obres de Prokofiev i Chopin, l'Ainara Luque que interpretà a Chopin i Albéniz, la Tamara Luque interpretant a J.S. Bach, Chopin, Brahms i Mozart i tancant el recital la Merichel Sembrano amb obres de J.S. Bach, Chopin, Beethoven i Debussy. Preneu nota del nom d'aquestes excel·lents pianistes que tot i la seva joventut i que encara estan en fase d'estudiants (de diferents graus) ens van fer passar una vetllada encantadora mostrant un treball tècnic molt acurat i, el que és més important una sensibilitat interpretativa la qual cosa, a la nostra manera de veure, és encara més important, doncs la tècnica es pot adquirir amb un treball constant però la sensibilitat és personal i intransferible.

Esperem amb delit poder escoltar el programa que ens tenia preparat la Ludovica Mosca amb les seves deixebles, les pianistes Elisa Betran, Leticia Salgado i Berta Baliarda, a les què ja em pogut escoltar en altres ocasions i que estem segurs que ens oferiran una vetllada força interessant amb aquesta "Escola de Clementi".

EL DOLÇ ENCANT DEL BARROC

Celebrant les festes de Sant Pere, i com a comiat d'aquest curs de concerts, el passat 25 de juny vam poder gaudir de l'actuació de l'ENSEMBLE BARROQUE, conformat per les veus de la Marian Dragt i la Roser Valvidieso, l'Izumi Kando, al clavicèmbal, l'Eduard Dalmau, violí, i l'Ignasi Vinent amb viola de gamba i flauta barroca, que ens van interpretar obres de Telemann, Caldara, Scarlatti, Vivaldi, Cavalli, Händel i Monteverdi.

La música antiga, i especialment la música barroca, ja fa uns quants anys que està tornant a ser d'actualitat i són nombrosos els intèrprets que estan recuperant un repertori que no fa pas gaire estava força oblidat i que sens dubte té un espai molt important en la història de la música i que cal conèixer i tenir ben present.

El concert de què us estem fent el comentari va ser una bona mostra de la qualitat de les obres dels músics d'aquesta època. Les interpretacions, acurades i plenes d'emotivitat, van captivar a un públic amatent, disposat i amb l'interès de descobrir un repertori poc habitual en els nostres concerts (no per manca de voluntat nostre), tot i que ens ho permet la disponibilitat de gaudir d'un excel·lent clavicèmbal cedit per l'Associació "Amics de Mozart".

Els assistents van mostrar la seva satisfacció amb forts aplaudiments a tots els intèrprets per la seva magnífica actuació, donada l'alta qualitat manifestada.

Jordi Gargallo