Inici

 

 

LA MÚSICA: UNA APROXIMACIÓ A LA SEVA EVOLUCIÓ. (12 è any)

E L B A R R O C (83)

E L B A R R O C M U S I C A L E S P A N Y O L (43)

Anem seguint el llarg camí del desconegut Barroc espanyol

336) Juan de la CALLE (Mues [Navarra], 15-VI-1654 - El Escorial, 24-II-1730). Mestre de Capella. Al morir el seu pare quan ell tenia poc més de dos anys, es traslladà amb la mare al poble de Viana. La seva primera activitat musical tingué lloc el dia 7 de novembre de 1670, al ser contractat com a Baixonista de la Catedral de Burgos, provinent de Sto. Domingo de la Calzada i formant part del col.legi dels Nens de Cor, amb un sou de 2.000 maravedís anyals, ultra la meitat del que corresponia a un ministrer normal. Al saber agrair molt bé la rebuda que li havien fet, va tenir com a resultat un augment del sou assignat, demostrant-li així el Capítol l'esperança dipositada en ell, pel que es veia que prometia. Malgrat tot, el dia 9 d'abril de l'any següent ja havia ingressat a l'orde dels Jerònims, en el Covent de San Juan de Ortega, de Burgos. Com a professional de la música era especialista en instruments de Vent: Baixonista, i de la Xeremia. Això va fer que el rei Carles II manés que el traslladessin a El Escorial, i essent el rei qui, de la seva pròpia butxaca, li va atorgar una pensió anyal. Els seus coneixements musicals es van estendre més fins arribar a ser Mestre de Capella. Segons diuen els historiadors era una persona dotada de moltes possibilitats, havent fet fins i tot de cuiner, d'infermer, de forner, i altres feines manuals al Convent.

337) Pere CALVET. (+ Igualada, 16-VII-1714). Era sacerdot, i en l'aspecte musical era molt ben considerat en tot Catalunya. Fou Compositor, i algunes obres seves s'havien conservat a Igualada, però actualment es desconeix el lloc on poden ésser, ni si foren destruïdes.

338) Mateo CALVETE. Sariñena [Osca], s. XVII. Només he pogut saber d'ell que fou Mestre de Capella de la Catedral d'Osca. Segons l'opinió de dos musicòlegs, Joaquim Pena i Mons. Higini Anglès, algunes obres seves es conserven a la Basílica del Pilar de Saragossa.

339) Pedro CALVO. Bilbao, s. XVIII. Consta com a Mestre de Capella d'aquella ciutat entre els anys 1611 i 1615, quan fou substituït per Juan Chamiso, segons consta en la llista de Mestre de Capella de Bilbao de 1577 a 1832, i que es conserva a l'Ajuntament bilbaí.

340) Isabel CAMACHO. Espanya, s. XVIII. Poques vegades hem parlat de dones relacionades amb la música, i aquesta és una d'elles. Ho faig per a deixar constància d'una Cantant molt coneguda i valorada en el seu temps. Segons el Musicògraf barceloní Baltasar Saldoni (Barcelona 1807 - Madrid 1889), va començar a actuar l'any 1736 amb l'estrena del melodrama harmònic Dar el ser el hijo al padre, en les festes del Carnaval d'aquell any a Madrid. Altres actuacions seves que es coneixen són dels anys 1744 i 1745, amb obres principalment dramàtiques.

341) Salvador CAMPENY. Espanya, s. XVIII. Mestre de Capella i Cantor. El 27 de novembre de 1731 va accedir al càrrec de Mestre de Capella de Girona, succeïnt a Gaspar Gilbert a l'haver guanyat unes oposicions. En elles havia de tenir coneixements de cant figurat i de cant gregorià, aleshores anomenat 'cant pla', i demostrar pràctica en tocar la 'buccinam majorem' (trompa) i la 'fistulam graviorem' (flauta greu). Amb tot, el seu càrrec durà a penes un mes, ja que amb data de 26 de desembre del mateix any el Capítol convocà unes noves oposicions. La següent notícia d'aquest personatge és del 31 de maig de 1719, on en un dels llibres de la Catedral de Girona hi figura el seu nom com a membre del grup de cantors.

342) Manuel Correia do CAMPO. (Lisboa, 1593 - Sevilla, 1645). Encara que d'origen portuguès, el fem constar a la nostra llista per les seves activitats musicals a Sevilla. Havia estat Nen de Cor a Lisboa i a la Cort del Duc de Braganza, passant després a la Catedral de Sevilla, on sabem que composà nombrosos Villancicos.

343) Josep CAMPS. Espanya, s. XVII. Aquestes són les úniques dades que he trobat d'ell. Fou Mestre de Capella. Va ser escollit per aquest càrrec el 13 de febrer de 1667, al servei de la Parròquia de St. Miquel Arcàngel de Barcelona. Sense tenir prous elements per a donar-ho com a cert, sembla que per les obligacions que es derivaven del seu càrrec havia de ser clergue. Com a Mestre de Capella havia de fer les entonacions de tots i cadascun dels cants que s'interpretaven en tots els actes litúrgics, a més d'assajar cant pla als beneficiats del temple. A les gran festivitats, com el Diumenge de Rams, l'Ascensió, el dia de Corpus i a la festa de St. Miquel, tenia el deure de fer cantar a dos cors i amb Orgue en les celebracions d'aquells dies.

344) Miguel de CANAS [o CAÑAS]. (Trujillo [Càceres] - Badajoz, 1706). Mestre de Capella i Compositor. Després d'unes difícils oposicions en front a Manuel Carrasco, de l'any 1653, va accedir al càrrec que mantingué durant 53 anys, fins a la seva mort. De la seva tasca es sap que a l'any 1682 havia format un Cor amb 2 Tiples, 2 Contralts, 2 Tenors i 2 Baixos, a més dels Nens de Cor que havia d'anar formant. A aquest conjunt vocal, en les grans solemnitats s'hi afegien 2 Orgues, Clavicordis, Arpes i Instruments de Vent. Una durada tan llarga en el càrrec va fer que hagués de composar Villancicos per les festes de Nadal i de Corpus entre d'altres, encara que no s'han conservat. Resten d'ell només 3 Antífones a 4 veus: Assumpsit Jesus; Erat Jesus; i In illo tempore. La valoració que es fa de la seva música és la que correspon a un típic representant de la música hispana d'aquella època.

345) Jaume CANYELLES. + Manresa, 30-XI-1631. Compositor i Mestre de Capella, exercint aquest càrrec a la Seu de Manresa des de 1625 fins a la seva mort.

346) José de CAÑIZARES SUÁREZ de TOLEDO. Madrid, 1676 - 1750. Fou Dramaturg, Militar i Compositor. Com a dramaturg, es pot dir que fou un seguidor de Calderón de la Barca. Com a militar fou tinent de 'cuirassers' i protegit del Duc d'Osuna. En l'aspecte musical, composà unes 80 obres: 56 comèdies amb música; 3 Drames amb música; 3 Festes amb música; 2 Melodrames musicals; 1 Moixiganga; 6 Òperes; 2 Sainets; i 9 Sarsueles. Alguns dels arguments de les seves obres, posteriorment han estat desenvolupades per altres lletristes i compositors. Els crítics veuen en les seves obres no massa originalitat, però si que sabia anar a la recerca dels temes que podien resultar més atractius, o actuals en aquells moments.

Per ara ho deixem aquí, i ja continuarem en la propera tramesa.

Joan ÚBEDA i COMAS.

 

CENTENARIS DEL MES DE MAIG DE 2007

(Codis: * Naixement; + Defunció; Op. Obra)

1.
1907, * Kate (Katryn Elizabeth) SMIT, Greenville (Virginia), Cantora de Varietés.
3.
1907, + John HAYNES, Boston, Editor de Música.
4.
1907, * Robert DOMINGTON, Leeds (GB), Musicòleg.
5.
1907, * Yoritsuné MATSUDAÏRA, Tòquio, Compositor.
1907, Bela UJJ estrena a Viena, l'Opereta "Die kleine Prinzessin".
7.

1707, + Dietrich (Didericus) BUXTEHUDE, Lübeck, Organista i Compositor.
1807, * Ignaz ONDRICEK, Krusovice, Violinista i Director d'Orquestra.
1907, * Jef VAN DURME, Kemzeke-Waas (B), Compositor.

8.
1907, La Soprano Olive FREMSTAD fa el rol de 'Salomé' de l'Òpera homònima de Richard Strauss a París.
9.
1707, Enterrament de Dietyrich (Didericus) BUXTEHUDE a Lübeck.
1907, * Pino DONATI, Verona, Director d'Òpera i d'Orquestra i Compositor.
1907, * Frank Allen HUBBELL, Denver (Colorado), Director d'Orquestra, Compositor i Arranjador.
10.
1907, Paul DUKAS estrena a l'Òpera-Còmica de París, l'Òpera "Arianna i Barba-Blava".
11.
1907, + Hermann (Clemens Otto) DEITERS, Coblenza, Musicògraf.
14.
1907, + Fritz KIRCHNER, Postdam, Pianista i Compositor.
1907, + Gustave J(acob) STOECKEL, Norfolk (Connecticut), Organista, Professor i Compositor.
15.
1807, * Luigi Fernando CASMORATA, Wurzburg, Compositor i Musicògraf.
1907, * Josef ALEXANDER, Boston, Compositor.
1907, * Sigur M(anfred) RASCHER, Elberfeld, Saxofonista.
17.
1907, + Ernesto KÖHLER, St. Petersburg, Flautista i Compositor.
18.
1907, * Sir Clifford (Michael) CURZON, Londres, Pianista.
20.
1907, + Edwin SCHULTZ, Tempelhof, prop de Berlín, Baríton, Director de Corals, Compositor i Director d'Orquestra.
21.
1807, Joseph WEIGL estrena a Viena, l'Òpera "Kaiser Hadrian".
1907, * Konstantin IVANOV, Efremov (Rússia), Director d'Orquestra i Compositor.
22.
1807, Jan STEFANI estrena a Varsòvia, l'Òpera "La Polaca, o El Setge de Trembowla".
1907, * Kourkene M. ALEMSHAH, Erevan (Armènia), Compositor.
24.
1907, Fernand LEBORNE estrena a París, l'Òpera "La Catalane".
26.
1907, * Kurt PAHLEN, Viena, Musicògraf.
27.
1907, * Fèlix DE NOBEL, Harlem, Pianista i Director de Corals.
29.
1907, * Desmond (Christopher) SHAWE-TAYLOR, Dublín, Crític musical.

Joan ÚBEDA i COMAS.

 

ELS NOSTRES CONCERTS

El passat Diumenge de Rams vam fer el primer concert oficial a la capella de la Immaculada del Centre Sant Pere Apòstol. Amb aquest concertes va obrir la perspectiva de fer periòdicament actes culturals en el preciós espai de la capella (concerts, vetllades de poesia, narracions, etc.)
Pel nostre concert varem comptar amb la inestimable col·laboració de la Mònica Lizandra (mezzo soprano), Joan Bozzo i Joan Pujol (flautes de bec) i Naoki Oshima (guitarra).
El programa va estar format per la Sonata núm. 3 per a dues flautes contralt, Op. 2, núm. 3 de Georg Philipp Telemann, interpretat per Joan Pujol (un jove estudiant de 15 anys) i Joan Bozzo, obra realment difícil que van saber, tot i alguns petits desajustos, atreure l'atenció del nombrós públic assistent per la qualitat interpretativa i la seva dificultat.
Seguiren les precioses Cançons sefardites (harmonitzades el 1965 per Manuel Valls i Gorina, cançons senzilles en aparença per la reduïda extensió de la majoria d'elles però d'una qualitat colpidora i que aporten un gran sentiment pel seu contingut. La Mònica Lizandra va saber, amb la seva bellutada veu, trametre tot el sentiment i tota la dolcesa d'aquestes melodies (per cert l'hem de felicitar molt efusivament perquè pocs dies més tard va donar a llum la seva primera filla, la Mercè, pel que li estem molt agraïts per la magnífica participació en aquest concert), acompanyaren a la Mònica el seu marit Joan Bozzo, amb la flauta de bec (també per ell la nostra felicitació pel naixement de la Mercè), i l'exquisida guitarra del jove concertista Naoki Oshima.
Aquest instrumentista japonès ens delectà, a continuació, amb les Six variations pour la guitarre sur les Folies d'Espagne de Mauro Giuliani, i la Cavatina pour guitarre d'Alexandre Tansman. En Nahoki es va mostrar com un concertista de sòlida formació no exempta de bon gust, aportant una excel·lent sonoritat amb les obres interpretades.

El segon concert va tornar a ser al lloc habitual, l'Auditori Cullell i Fabra, del mateix Centre Sant Pere Apòstol. En aquesta ocasió vam tenir el goig d'escoltar l'Orquestra de Cambra de Virtèlia dirigida per Francesc Llongueres, a la vegada que retíem homenatge a la figura del gran violoncel·lista català Josep Trotta en el centenari del seu naixement.
Inicià la vetllada en Lluís Sedó, que ens parlà de la seva relació amb el mestre, amb qui feu els estudis d'aquest instrument. Ens apropà al professor i molt especialment a l'home, donant-nos la seva vessant humana.
L'orquestra, formada per 25 instrumentistes, estudiants de l'escola Virtèlia, ens van proporcionar una vetllada molt reconfortant interpretant obres de Telemann (Suite DonQuixot), el Concert per a violoncel en Do Major de J. Haydn, amb la solista suïssa Domitille Coppey, molt coordinada amb l'orquestra i amb bones dots tècniques i interpretatives. Continuà el concert amb uns fragments de Tramuntana de Narcís Bonet, i Astúries d'Isaac Albéniz. Davant la insistència del nombrós públic, que no deixà un espai lliure en tota la sala, ens obsequiaren amb sardana Sant Martí del Canigó de Pau Casals, en la seva versió per instruments de corda.
Aquesta formació ens va mostrar la seva solidesa interpretativa i una gran qualitat, tot i la gran joventut dels seus membres, sota una batuta segura, eficient i sensible. Properament l'Orquestra de Cambra de Virtèlia, amb el seu director Francesc Llongueres al capdavant, tenen programada un sèrie de concerts per sales de concert suïsses i estem convençuts que aquestes audicions estaran coronades per l'èxit i portaran el nom artístic del nostre país a un lloc molt alt.

Jordi Gargallo

 

ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS

RECITAL D'ÀRIES D'ÒPERA I "LIEDER"

A CÀRREC D'ALUMNES DE LA PROFESSORA MARIA DOLORS ALDEA

ESCOLA DE MÚSICA JUAN PEDRO CARRERO

Centre Sant Pere Apòstol

Sant Pere més Alt, 25

Dilluns 7 de maig de 2007 a les vuit del vespre

ENTRADA LLIURE

 

EL MOVIMENT CORAL CATALÀ PRESENTA UN CD

Efectivament, el passat diumenge 22 d'abril el Moviment Coral Català va presentar al Palau de la Música Catalana un Cd que és el primer d'un projecte per redescobrir la nostra música tradicional amb les veus de diverses corals de parla catalana.
Aquest interessant projecte que en Xavier Esteve, de qui es la idea i la responsabilitat de la direcció, va presentar al Moviment Coral Català i que aquest ha produït, te com objectiu mostrar la música coral tradicional de les diverses comarques dels Països Catalans amb la particularitat de mostrar la seva pròpia fonètica i fer pales així la riquesa lingüística del nostre país, d'aquí el nom donat a aquest projecte "Cors catalans. Les parles de ponent a llevant, de mestral a migjorn".
La presentació d'aquest enregistrament ha estat feta per les corals que hi participen en aquesta primera edició, primera perquè el projecte és ampliar aquesta col·lecció en anys successius amb l'enunciat Concert de Sant Jordi i poder fer un ampli recull de la nostra música tradicional amb les mes variades harmonitzacions d'autors antics i moderns.
La participació coral d'aquest concert va estar representada per les corals que conformen el Cd i que són el Cor Aura de l'Escola de Música del Palau de Barcelona, dirigit per Glòria Fernández, la Coral Polifònica Benicarlanda de Benicarló, sota la direcció de Josep Vicent Arnau, el Cor de Cambra de l'Auditori Enric Granados de Lleida, dirigit per Xavier Puig, el Cor Belles Arts de Sabadell, amb la direcció de l'Emili Fortea, la Coral Ginesta de Cervera, que també dirigeix en Xavier Puig, i la Coral Fraga, dirigida per Ramon Elias; així vam gaudir de la parla del Barcelonès, Baix Maestrat, Terres de Lleida, Vallès Occidental, La Segarra i Baix Cinca, a la Franja de Ponent.
Cal dir aquest primer concert va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya.

Jordi Gargallo

HEM REBUT .....

MJM Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya (Unió de Músics de Catalunya), núm. 75 .- Trobem un entrevista de la Georgina Castillo a Ferran López (contrabaix) "Treballar en xarxa és essencial"; segueix un article de Sergi Vergés "El que hem menjat (2a etapa), Epidosi 4: Calçotada"; l'espai "De Prop" de la Georgina Castillo parla de "La festa del nostre jazz. Atac de Jazz Tàrrega".
Amb un canvi de format apareix també el núm. 76 (novembre-desembre) en le que Anna Veiga comenta Després del 21-J... Què!; la Georgina Castillo entrevista al bateria Ramón Díaz; segueix amb Canet de Mar en ebullició (Associació Cultural Plataforma Odeòn); l'Ismael Dueñas, en l'apartat formació, ens parla de la Master Class de Joe Lovano; la Carme Cuesta escriu sobre Homenatge a Chillida; l'Anna Voltas fa l'article Y murió con las botas puestas; a el qüestionari en Ferran Conangla ens diu "Quan sonoritzes ets com un director d'orquestra" tot desenvolupant les seves vivències com a tècnic de so i productor artístic; i es finalitza amb l'apartat Polifonia - Escuesta, sobre Mànagers o autoproducció?.

JazzButlletí (Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya, Unió de Músics de Catalunya) núm. 77 . En el nou format ens presenta un reportatge de la Festa i premis de l'Associació, en el que van estar premiats Giulia Valle, Joan Albert Amargós, David Xirgu, David Mengual, Dani Pérez, Martí Serra, Reynald Colom, Joan Díaz, Joan Monné Nou Nonet, Ramón Díaz Group, Ramon Quadrada, Contrabaix i La Sala El Monasterio. També hi ha una entrevista amb l'Àngel Pereia, feta per la Georgina Castillo, així com també amb en Roberto Menéndez i amb "el questionari" el fa amb l'afinador i restaurador de pianos Josep Puig . L'Anna Voltas escriu l'article "En un lloc del Prineu, el nom del qual prefereixo no recordar..".; segueix el treball de Michael Kanan "Cy Walter. Un dels genis del piano del segle XX"; a Polifonia es fa una enquesta al bateria i percussió Gabi Gómez, i clou aquesta publicació un seguit d'informacions discogràfiques i de noticies pròpies de l'associació.

aquatreveus (Federació Catalana d'Entitats Corals, núm. 24, desembre 2006).- En aquest número fan un recull de les activitats de les corals de la FCEC per comarques. De la Trobada a Montserrat del 22 d'octubre de 2006 amb motiu dels 50 anys de la romeria d'orfeons a la Muntanya Santa a l'any 1956 per celebrar ells 75 anys de patronatge de Catalunya, i que va significar la represa del moviment associatiu coral català modern aturat durant la guerra. Els cursos de direcció coral. De les properes "42 Jornades Internacionals de Cant Coral a Barcelona 1-7 de juliol de 2007". El lliurament, per part de l'Ajuntament de Barcelona, al mestre Manel Cervera del premi d'Actuació Cívica 2006. Un record a directors que ens han deixat, Miquel Núñez de Arenas, Diego Ramon Lluch i especialment d'Edmund Elgström, gran col·laborador del mestre Àngel Colomer i del Romero en la fundació de l'Orfeó Laudate i que va mantenir viva la flama del món coral allà on estigué. En les "Noticies de l'equip tècnic" ens parlen del "Departament de Cant Gregorià de la FCEC", comentaris al repertori comú, i a l'assemblea mundial d'associacions de directors de cors. També trobem comentaris de les activitats del Moviment Corals Català, l'Europa Cantat i diferents trobades corals arreu de Catalunya i de "Polyfollia: II Mostra i Mescart de Cant Coral a Saint-Lô". Tanca aquesta publicació amb dos treballs de la Montserrat Cadevall i de l'Agustí Espriu sobre la "Dimensió Mítica d'Oriol Martorell" amb motiu del 10è aniversari de la seva mort.

ASSOCIACIÓ WAGNERIANA (núm. 61, abril 2007). Aquest exemplar està molt centrat en la figura de Cosima Wagner, i així en Jordi Mota ens presenta el primer centrat en la data de la mort d'aquest personatge. El segon article porta per nom "Intercambio epistolar entre Cosima Wagner y el principe Ernst zu Hohenlohe-Langenburg". Segueix "Prologo a la traducción de unresumen de los diarios de Cosima Wagner", de Ramon Bau. La primera part de "Textos para comprender mejor a Wagner, selección de los diarios de Cosima Wagner", del mateix Ramon Bau. Deixant a Cosima trobem "Mozart reflejado en Wagner" d'en Germán A. Bravo-Casas. "Grial y contragrial - Parsifal", signat per Otto Julius Hartmann (traducció de Teresa Arranz). En l'apartat de "Efemerides y conciertos" ens parlen dels 90 anys del mestre Joan Palet i Ibars i dels actes que en el seu honor s'han celebrat, també comenten els homenatges que la nostra Associació Musical de Mestres Directors ha fet en record de dos músics molt nostres, Josep Mª Roma i Antoni Pérez Simó; segueix amb "Homenatge a Wagner, estreno mundial" referit a l'estrena d'aquesta obra de Salvador Brotons a càrrec del "Grup de Cambra Aulos" organitzat per l'Associació Orquestra de Cambra Amics dels Clàssics; així mateix comenta les constants activitats d'aquesta associació i els concerts que realitza, com la interpretació de l'Oratori de Nadal de l'Elisard Sala a càrrec de l'Orquestra de Cambra "Amics dels Clàssics" i la Coral Sant Adrià. Al local social dels Amics dels Clàssics també es va fer una conferència sobre el tema "André Messeger, director d'orquestra wagnerià", a càrrec del compositor i pianista francès Cyril Plante, del qual s'acompanyen, en les pàgines centrals, una presentació d'aquest compositor i cinc partitures autògrafes del mateix. El següent comentari el fan del concert que l'Associació Musical de Mestres directors va organitzar amb la soprano Lídia Vilaseca i la pianista Viviana Salisi amb una temàtica entranyable i suggerent "Cançons de Natura i Muntanya"; i es tanca aquest apartat amb un comentari sobre el "44 Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas". Clou aquest número de "Wagneriana" amb un article sobre l'edició del llibre "Richard Wagner en España: La Asociación Wagneriana de Madrid", treball d'investigació de la musicòloga Paloma Ortiz de Urbina y Sobrino.

 

ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS

EN RECORD DEL VIOLINISTA EDUARD BOCQUET

QUARTET "IN NOBIS"

Cèsar Díaz (violí)

Eduard Dalmau (violí)

Ferrán Vilanova (viola)

Ignasi Vinent (viol·loncel)

Centre Sant Pere Apòstol

Sant Pere més Alt, 25

Dilluns 21 de maig de 2007 a les vuit del vespre

ENTRADA LLIURE

 

A L'OMBRA DE ....... DOMÈNICO SCARLATTI

La vida de Domènico Scarlatti és la d'un home turmentat, tant per la pressió de la influència del seu pare - el també músic i compositor Alessandro Scarlatti - com per la dissort: La mort de la seva dona, la vida en un altre país, lluny d'on havia nascut, les intrigues polítiques de la cort de Madrid, la seva relació amb Maria Bàrbara de Bragança, princesa i reina d'Espanya, i un seguit d'esdeveniments funestos que marcaren un trist final per la seva vida.

El 26 d'octubre de 1685 va néixer a Nàpols, que en aquell temps era una ciutat que pertanyia a la corona espanyola, sent el sisè dels deu fills del compositor Alessandro Scarlatti i Antonia Anzalone, filla d'una família nombrosa romana de músics del segle XVII. Sabem que als primers anys de vida va estar voltat de música per totes bandes: Pares, oncles, avis, el germà gran - Pietro Filippo, també compositor - i una germana, Flaminia, que fou famosa com a cantant.

Sens dubte, les primeres lliçons de música les rebé del seu pare el 1692, el qual responia com un "divo" de la seva època.

Sabem també que es va formar amb Gasparini, Gaetano Greco i Bernardo Pasquin, però va poder més la influència i el control despòtic que exercia sobre d'ell el seu pare.

El 1701, amb setze anys, aconseguí el primer treball formal com a compositor i organista de la capella reial, on el seu pare era mestre de capella.

El 1702 es traslladà a Florència amb el seu pare al servei de Ferrando de Medicci, però retornà a Nàpols l'any següent per poder estrenar l'òpera Ottavia i just després marxà a Venècia per estudiar amb Gasparini.

Aquell any va conèixer Bartolomeo Cristofori, un luthier de clavicèmbals que estava fent investigacions amb un nou teclat de clavicordi amb escapament de martellets que permetria tocar "piano e forte". Tot i que Doménico mai va deixar el clavicèmbal pel piano, sabem que contribuí a la idea de Cristofori pel nou instrument.

Participà en un concurs a Roma, l'any 1708, tocant el clavicèmbal on trobà un contrincant de la seva mateixa edat que no li posà les coses fàcils i qui anys més tard donaria a conèixer les seves obres a Londres. Aquest xicot es deia Georg Philip Händel, que li arrabassà el premi d'orgue, però no ho aconseguí davant del clave, on Doménico demostrà tenir una destresa i habilitat fora del normal.

A Roma mateix, un any més tard, el nomenaren mestre de capella de la reina Maria Casimira de Polònia, que vivia exiliada allí.

El 1713 entrà com a assistent del mestre de la Capella Giulianna de Sant Pere de Roma, Tomasso Bai i, en morir aquest l'any següent, es quedà en el seu lloc fins el 1719. Estrenà una cantata pel Marquès de Fontes, ambaixador de Portugal a la Santa Seu, el 1714, fet que li obrí les portes a la corona portuguesa.

No fou fins el 18 de gener de 1717, amb 32 anys, quan aconseguí l'emancipació legal del seu pare mitjançant un document que ho acreditava, tot i que el seu pare continuà dominant-lo durant tota la vida.

Després de diverses estrenes, el 1718 decidí acabar la seva carrera teatral amb la representació de Berenice, Regina d'Egitto al teatre Capranica de Roma.

El seu amic Händel el convidà a Londres on el donà a conèixer a la cort i els teatres d'òpera. El 1720 entrà al servei del rei Joao V de Portugal com a mestre de capella de la Catedral de Lisboa. Aquest any estrenà La contessa delle stagioni.

El van nomenar mestre de música del príncep Antonio i de la princesa Maria Bàrbara de Bragança.

És possible que per aquella època i per agradar al rei que era molt religiós, prengués ordres menors, fet que coincideix amb l'època en què es dedicà quasi exclusivament a la música religiosa.

Morí el seu pare, Alessandro Scarlatti el 22 d'octubre de 1725 i, per a ell, va ser un fet ambivalent. D'una banda, se sentí alliberat del control que exercia sobre ell el seu pare, però d'altra banda, se sentia un mal fill per no haver sabut trobar la forma de comunicació idònia amb ell.

El 15 de maig de 1728, amb 43 anys, es casà a Roma amb Maria Caterina Gentili, una jove de 16 anys, la mateixa edat que tenia llavors la princesa Maria Bàrbara. Amb aquest casament, reflectia el seu amor impossible per la princesa.

Uns anys més tard, el 1729, es traslladà a Sevilla quan la princesa Bàrbara de Bragança es casà amb Ferran, príncep d'Espanya i futur rei Ferran VI a qui acompanyaria fins a Madrid el 1733, després d'un llarg pelegrinatge per diferents ciutats espanyoles, ja que el rei Felip V, pare de Ferran, així ho manà per desig de la seva nova dona, Isabel, qui no tenia gaire bona relació amb el príncep. Però Madrid no fou fàcil per als prínceps ni per a Scarlatti, confident de la futura reina. D'aquest llarg periple Scarlatti en tragué l'adquisició del coneixement dels ritmes i de les tonades del camp de la gent de la terra, que després reflectiria en les seves sonates. L'aprofundiment musicològic que féu de les tonades populars, no es repetiria fins dos segles més tard amb Manuel de Falla. I, a més, introduí a la tècnica del teclat noves dificultats com el creuament de mans, efecte que molt aviat fou adoptat per l'escola alemanya.

La segona dona del rei Felip V, Isabel Farnesio de Parma, manegava la política i només intentava d'allunyar els nous prínceps de la cort per aconseguir que fossin els seus fills els qui heretessin la corona.

Arribà a Espanya el 1737 un compatriota seu, el castratti Carlo Broschi conegut per Farinelli que li va treure l'hegemonia de la música de la cort.

A petició del rei de Portugal, el 28 d'abril de 1738 fou iniciat i després nomenat "Cavaller de l'Ordre de Santiago". Doménico Scarlatti agraí el gest del monarca oferint-li la composició dels 30 essercici per il gravicembalo.

El 6 de maig de 1739 morí la seva esposa Maria Caterina i el deixà amb els fills dels qui mai n'havia tingut cura. Tres anys més tard, el 1742, es casà amb l'andalusa Anastàsia Maxarti Ximenes amb qui tingué quatre fills més dels quals només en sobrevisqueren dos. Cap dels nou fills fou músic.

Entre 1752 i 1756 mantingué una estreta col·laboració a El Escorial amb el pare Antoni Soler qui, en la seva obra, reflectí la influència de Doménico Scarlatti. Durant aquesta època, Scarlatti es lliurà al joc i a la disbauxa i necessità sovint l'ajut de la reina per pagar deutes.

El 1754 publicà la seva darrera obra, Salve Regina, sens dubte la seva obra coral més emblemàtica. El llegat més important que ens deixà Doménico Scarlatti foren les 555 Sonates bipartites per a clave dedicades a la reina Maria Bàrbara.

Els reis no superaren mai el fet de no tenir descendència. Tant l'un com l'altre van caure en profundes depressions. Els músics de la cort, en especial Scarlatti i Farinelli aplicaren, sense saber-ho científicament, la musicoteràpia i intentaren calmar-los les depressions amb música, però no serví de res.

Scarlatti morí a Madrid el 23 de juliol de 1757 als 72 anys a la seva casa del carrer Leganitos, on encara hi viuen els seus descendents. Les seves despulles foren enterrades a l'església de Sant Norbert.

La seva vida ha estat protagonista de l'última obra del Premi Nobel José Saramago titulada Memoriale del convento.

Xavier Vilajosana