EDITORIAL

Aquests dies llegíem, i hem vist als informatius de la televisió, un article de premsa donant la bona nova de la interpretació, amb caràcter d'estrena doncs sol s'havia interpretat un cop (al 1911), de l'obra Cant de les estrelles d'Enric Granados que, com dèiem, la va interpretar al piano al Palau de la Música i que no s'havia escoltar mai més, doncs la partitura s'havia pedut. En aquesta ocasió el pianista Douglas Riva, amb Mark Kruczek a l'orgue i el cor Voices of Ascensión, dirigits per Dennis Keene, l'han interpretada a l'església de l'Ascension, a Greenwich Village, Nova York en el marc del programa cultural Made in Catalan Culture in New York dissenyat per l'Institut Ramon Llull. No cal dir que celebrem aquest esdeveniment, però no podem per més de pensar que perquè això és una cosa extraordinària i de la que els diaris es fan ressò?, no fora millor que això no fos noticia?, que fos una cosa normal que el nostre país estigués el lloc que mereix per la seva producció artística, i els nostres creadors, antics i actuals, foren recolzats per aquestes mateixes institucions, i aquests mitjans informatius, que ara volen mostrar del que hem estat capaços. Quants n'hi han que tenint prou vàlua no han estat n'hi estan reconeguts?

 

LA MÚSICA: UNA APROXIMACIÓ A LA SEVA EVOLUCIÓ (12 è any)

EL BARROC (82)

EL BARROC MUSICAL ESPANYOL (42)

Anem acabant, almenys per ara, la llista de cognoms de músics que comencem am la lletra B. Quan hagim arribat al final de tot, potser encara haurem d'afegir noms a totes les llistes; ja ho veurem. Ara, però, continuem.

326) Juan de BUSTAMANTE. (+ Palència, 24-V-1610). Organista. Parlem d'aquest tot i que la seva formació i l'exercici de la tasca d'Organista, en major part l'havia realitzat abans del Barroc, si bé morí quan aquest nou estil s'anava imposant. Era de Valladolid, i fou Organista a Plasència, a Àvila i a Còria. Però en el 1604, ja en el Barroc, guanyà les oposicions d'Organista a la Catedral d'Astorga, i en el mes de novembre del mateix any fa oposicions per la Catedral de Palència, càrrec que també obtingué. No hi ha notícies d'obres seves.

327) Agustín BUX PÉREZ. (Fontanete [Terol], 23-III- 1723; ?, 1783). Organista, Compositor i Fabricant d'Instruments. Estudià música a Terol, essent després aquest càrrec a Villel (Terol). Encara que figura amb el títol de Compositor no es té cap notícia d'obres composades per ell. En canvi, era molt destre, segons es diu, en la construcció d'Instruments, tals com: Clavicordis i Flautes, a més de Rellotges de Fusta, i també sabia molt de reparar i millorar altres Instruments.

328) Francisco CABALLERO. (ss. XVI-XVII). Contralt i Organista. Les poques dades obtingudes d'ell són aquestes. Des de Sigüenza, on era Contralt, envià una carta a Miguel de IRIZAR (v. nº 200) aleshores Mestre de Capella de Segòvia el 2-VII-1678, on li deia que li plauria molt anar de Contralt a aquella Catedral, afegint que abans d'anar al lloc on ara es trobava, ja ho havia estat a Alcalà d'Henares. No queda clar si va anar o no a Segòvia, per que la següent referència d'ell és des de Sigüenza, del 12-V-1698. En aquest lloc havia censurat a un opositor pel càrrec de Mestre de Capella dita Catedral. El darrer cas conegut d'ell, de 12-XII-1708, és de quan fou jutge del tribunal d'oposicions per a Mestre de Capella de Sigüenza, on és esmentat com a Organista.

329) Juan Clemente CABALLERO. (s. XVII). Compositor. En el llibre d'Actes del Capítol de Plasència hi ha registrat que un tal Juan CABALLERO havia estat rebut com a 'seise' d'aquella Catedral el 20-XI-1677. Es dóna com a segur que es tracta del mateix músic que composà una Passio a 4 veus, i que es conserva a l'Arxiu de dita Catedral.

330). Plàcid CABARDOS (Binaced [Osca], v. 1606; Monestir de Montserrat, 27- VII-1684). Baixonista o Fagotista. D'infant havia estat membre de l'Escolania, havent rebut classes del P. Berna Barecha. Després d'acabats els estudis musicals, el 4-IV-1622, entrà de novici al Monestir. Fou especialista en el Baixó, demostrant haver-ne estat un expert executant. Ultra aquesta feina, també havia tingut altres càrrecs al Monestir.

331) Miguel CABERO. (s. XVII). Guitarrista. Era instrumentista de l'Acadèmia literària del príncep d'Esquilache, qui habitualment celebrava les seves sessions a Saragossa en els anys 1660. És conegut sobre tot per una crítica molt dura que va fer d'ell el fiscal de l'esmentada Acadèmia, el llicenciat Vicente Sánchez, i que publicà en el seu llibre Lira poética, editat a la capital aragonesa l'any 1668. Pel que allà es diu solia tocar danses de l'època, quin fet és expressat d'aquesta manera, tal com consta en la versió literal de la que en copio un fragment, i que és com segueix: "Fía poco de sí, con que para su asunto, hallándose estítico de conceptos, pidió ayuda, invocando, no a las Musas, porque él no quiere la compañía de Apolo, sino de la Compañía de Jesús, y en esto hizo como un Santo. El ejercicio de este mozo es estarse en su cuarto, ensayando de barbero, rascando la panza a una guitarra. Orfeo de los ratones, que se van tras él bailando en sus sones: deja el Villano por lo humilde, por airosa le agrada la Gallarda, el Canario le gusta por ser buen pájaro, el Gran Duque tañe con excelencia, y toca unas Vacas, que no hay más toros, aprende solfa, que su locura y música están muy en su punto: sálese después a ojear ventanas más que libros, porque ha oído de él, que: A algunas Damas sus calles / pasea amante Macías / que es músico, y por tocalles / a sus Damas con Folias / enamora, y Pasacalles." Aquest escrit, per a bé o per a mal, m'ha semblat interessant posar-lo per l'estil rocambolesc que presenta, i amb el que ha estat possible el coneixement d'aquest músic que d'aquesta manera no passa desapercebut.

332) Hernando de CABEZÓN. (Madrid, 1541; Valladolid, 1602). Organista i Compositor. He cregut convenient incloure aquest músic en la nostra llista, per dos motius, 1) per que és fill d'Antonio de CABEZÓN (Castrillo de Matajudíos [Burgos], 1510; Madrid, 1566), qui havia estat un molt important músic del Renaixement espanyol, a qui el seu fill succeí a la Capella reial des de 1566, en els temps dels reis Felip II i Felip III. En el llibre del seu pare que ell va fer imprimir a Madrid l'any 1578, Obras de música para tecla, arpa i vihuela, també hi intercalà algunes obres seves; i 2) també per que morint el 1602, ja havia començat a comprovar l'evolució de la música amb el nou estil barroc, morint en aquell temps.

333) Francisco de CABREDO. (Palència, ?; Lugo, 23-I-1682. Organista. El problema complicat d'aquest Compositor és poder i saber-lo identificar amb els diferents noms amb que és descrit diverses vegades: CABRERA y ZÚNIGA, o CABRERA y COBREDO, segons els llocs. Pels pocs indicis que hi ha d'ell, sembla que aprengué música a Palència, exercint de músic en aquella Catedral. Però a l'any 1629 era Organista de la Catedral de Mondoñedo, a l'haver signat un contracte amb el Capítol de Canonges d'aquella ciutat el 9 de març. El 12 d'agost de 1632 fou escollit com a Organista de la Catedral de Lugo. L'any 1653 es presentà a oposicions per a Mestre de Capella de Mondoñedo que no guanyà, i amb la finalitat d'evitar altres intents de marxar de Lugo al anar rebent grans ofertes, el Capítol decidí augmentar-li el sou. Amb tot, deixà el lloc d'Organista a finals de 1671, i a desgrat d'haver-se parlat d'unes possibles oposicions per a cobrir el lloc vacant, el 16 de gener de 1672 fou readmès pel Capítol en el càrrec que havia tingut.

334) Marquès de CÀBREGA. (s. XVII). Compositor. Són molt poques les dades que he trobat d'aquest Compositor. Es diu que fou deixeble de Bernardo CLAVIJO del CASTILLO (v. nº 6). Va composar una melodia sobre el text d'una poesia de Sta. Teresa de Jesús. Gràcies a una recopilació feta per Francisco Asenjo Barbieri, Colección de música vocal antigua, s'han conservat algunes de les seves obres: Lisis el alva se queja; Quando está recién nacido; i Ay silencio apacible.

335) Josep de CALASSANÇ, Sant. (Peralta de la Sal [Llitera], 1557; Roma, 1648). La inclusió d'aquest Sant en la nostra llista, a més d'haver nascut a la Península ibèrica, és per que fou un promotor de l'ensenyament musical a les escoles que ell havia fundat, i que amb la creació dels 'Escolapis' ho va difondre per tot arreu. A l'església de San Pantaleone de Roma, lloc de la fundació dels Escolapis, hi creà una classe especialitzada en la música, essent amb el temps l'Escola de Música de Roma. Féu molt de costat a Giovanni Pierluigi di PALESTRINA amb les reformes que ell introduí a la música. Fou també un difusor dels Laudi spirituali que feia cantar als seus alumnes. Resumint, es pot dir que va ser un dels pioners de la cultura musical en general.

Arribem al final de la present tramesa, però els noms no s'han acabat.

Joan ÚBEDA i COMAS.

 

CENTENARIS DEL MES D'ABRIL DE 2007

(Codis: * Naixement; + Defunció; Op. [Opus] Obra)

1.	1907, * Walter KAUFMANN, Karlsbad, Director d'Orquestra, Compositor i Musicòleg. 1907, (Franz) Xaber SCHRWENKA estrena al Metropolitan Opera House de Nova York, l'Òpera "Mataswintha".
3.	1807, Jan STEFANI estrena a Varsòvia, l'Òpera "El Capità Gorecki, o L'Alliberament". 1907, Desirée ARTÒT, Berlín, Soprano, Cantant d'Òpera.
4.	1907, * Shiro FUKAI, Akita-City (Japó), Compositor.
5.	1907, * W. Rudolf DUNBAR, Guinea Britànica, Flautista, Director d'Orquestra i Escriptor. 1907, * André LEMOINE, París, Editor de Música.
6.	1907, Howard A. BROCKWAY estrena a Boston, dirigint Karl Muck, la "Simfonia en Re".
8.	1807, * Andreas BIBL, Viena, Organista.
9.	1907, (Joseph) Maurice RAVEL fa una carta al crític Pierre Lalo en el Diari Le Temps, on subratlla que a l'època de la publicació de la seva peça per a Piano "Jeux d'eau", DEBUSSY no havia escrit que la seva Suite "Pour le Piano" mostrava poques novetats.
10.	1807, + ANNA AMÀLIA, duquesa de Saxe-Weimar, mare del Gran Duc Carles August, que fou el protector de Goethe. 1907, Charles (Lous Paul) CUVILLIER estrena al Teatre des Capucines de París, l'Opereta "Son petit frere".
11.	1807, * John W(eeks) MOORE, Andover (New Hampshire), Musicòleg i Lexicògraf. 1807, La Soprano Isabella COLBRAN, futura primera esposa de Rossini, debuta a Bolonya fent molt bona impressió. 1907, Reynaldo HAHN estrena a París, el Ballet "Le Nal de Béatrice d'Este".
12.	1907, Henry (Kimball) HADLEY estrena a Boston, amb l'Orquestra Simfònica d'aquella ciutat, dirigida per Carl Muck, el Poema Simfònic "Salomé". 1907, * Imogen (Clare) HOLST, filla de Gustav Holst, Richmond (GB), Aficionada a la Música, i primera dona que dirigí música militar.
13.	1907, (Henri-Constant-) Gabriel PIERNÉ estrena a París, la llegenda musical "La Creuada dels infants" per a Cor mixte d'infants i d'adults. 1907, S'estrena a Viena, el Singspiel de Franz (Peter) SCHUBERT "Fernando", Op. 220.
14.	1807, * Joseph STAUDIGL, Wollersdorf, Baix, Cantant d'Òpera. 1907, Hans SUMMER estrena a Brunswick, l'Òpera "Riquet mit dem Schopf".
15.	1707, * Leonard EULER, Basilea, Matemàtic i Teoòric musical. 1807, + John MAINWARUNG, Church Stetton, Eclesiàstic, Musicògraf i Primer biògraf de G.F. HÄNDEL. 1907, + Adolf STERN, Dresden, Musicògraf.
17.	1907, Felix FOURDRAIN estrena a l'Òpera-Còmica de París, l'Òpera "La Legénde du point d'Argenton". 1907, Els germans Compositors P. (Paul) i L. (Lucien) HILLMACHER estrenen a París, el Drama líric "Circé". 1907, * Jerome KACINKAS, Vidukle (Lituània), Compositor i Director d'Orquestra. 1907, * NIMA, Vidukle (Lituània), Compositor i Director d'Orquestra.
18.	1907, * Miklos ROZSA, Budapest, Compositor.
19.	1907, * Gino CONTILLI, Roma, Compositor.
20.	1907, (Paul-Marie-Theodore-) Vicent D'INDY estrena a París, el Poema Simfònic "Souvenirs", Op. 62.
21.	1907, * Antoni SZALOWSKI, Varsòvia, Comositor.
23.	1807, Charles-Simon CATEL estrena a París, l'Òpera "L'Auberge de Bagnères". 1907, + Julius KLAUSER, Milwaukee, Musicògraf.
24.	1707, (Pietro) Alessandro (Gaspare) SCARLATTI estrena a Roma, l'Oratori: "Il giardino di rose: La SS. Vergine del Rosario". 1907, * Vaclav TROJAN, Pilsen, Compositor.
25.	1907, * Vassili (Pavlovitx) SOLOVIEV-DSEDOÏ, St. Petersburg, Pianista i Compositor.
26.	1907, + Joseph HELLMESBERGER, Viena, Violinista, Director d'Orquestra i Compositor.
27.	1907, + Pietro PLATANIA, Nàpols, Compositor, Mestre de Capella i Professor. 1907, Stefano DONAUDY estrena a Palerm, l'Òpera "Sperduti nel buio". 1907, Igor (Feodorovitx) STAVINSKI estrena a St. Petersburg, dirigint ell, el 2n i el 3er Moviment de la seva "Simfonia nº 1"
29.	1907, Karl, BENDL estrena a Praga, l'Òpera "Svanda dudak". 1907, * Tino (nom real: Constantino) ROSSI, Ajaccio, Cantor.

Joan ÚBEDA i COMAS.

 

HEM REBUT ......

WGNERIANA núm. 60 (Gener 2007) S'inicia amb l'article "Dos wagnerianos proscritos", segueix amb "El fin de todos los dolores: Joseph Rubinstein (1847-1884) que és una conferència d'en Peer Baedeker redactada i completada per aquesta edició; en Jordi Mota comenta uns DVDs apareguts recentment, uns sobre dues obres de Wagner "Kaisermasch" i "Huldigunsmarsch", un altre sobre la "Simfonia Alpina" de Richard Strauss, i un darrer sobre el director d'orquestra Hans Knappertsbusch; el professor Dr. Hans Alfred Grunsky ens presenta el treball "Alguien a quien echamos de menos. En memoria de Alfred Lorenz (mort el 20 de noviembre de 1939), amb traducció de Teresa Arranz; d'aquest professor, Alfred Lorenz, ens presenten un treball que porta per nom "El "Pricipio de Grupos" en la instrumentación de la tetralogia"; a continuació "In memoriam: Maria Müller (28 de enero de 1989, en el 100 aniversario de su nacimiento" per Helmut Trommer; al que segueix un treball sobre aquesta cantant; "Problemas sobre los dramas wagnerianos" signat per Ramón Bau; a les pàgines centrals hi ha una separata sobre Josep Rodoreda i la partitura de piano, amb el guió de la veu, de "Ronda de lluhernas" de l'obra d'aquest compositor "Nit al bosch", el text és d'Apel·les Mestres; Guillermo-C Pérez Galicia ens presenta l'article "El drama wagneriano y la tragedia grieta"; "Hans y Maria von Büllow" de José Vianna de Mota; "Siegfried Wagner" i finalitza amb un recull d'informacions de l'Associació.

L'INSTRUMENT (Butlletí de la Unió de Músics de Catalunya, núm. 12, Hivern'06/07) .- S'inicia amb el monogràfic "La música en viu, en perill d'extinció", presentant la difícil problemàtica actual de les sales on s'interpreta música en viu. segueix amb "Pla estratègic de cultura de Barcelona, NOUS ACCENTE 06"; per Domènec González de la Rubia; l'Anna Veiga ens parla de "Després del 21 J.... què?"; i es clou amb un recull de noticies i informacions pròpies d'aquesta Federació.

MJM Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya (Unió de Músics de Catalunya), núm. 75 .- Trobem un entrevista de la Georgina Castillo a Ferran López (contrabaix) "Treballar en xarxa és essencial"; segueix un article de Sergi Vergés "El que hem menjat (2a etapa), Epidosi 4: Calçotada"; l'espai "De Prop" de la Georgina Castillo parla de "La festa del nostre jaz, Atac de Jazz a Tàrrega"
Amb un canvi de format apareix també el núm. 76 (novembre-desembre) en le que Anna Veiga comenta Després del 21-J... Què!; la Georgina Castillo entrevista al bateria Ramón Díaz; segueix amb Canet de Mar en ebullició (Associació Cultural Plataforma Odeòn); l'Ismael Dueñas, en l'apartat formació, ens parla de la Master Class de Joe Lovano; la Carme Cuesta escriu sobre Homenatge a Chillida; l'Anna Voltas fa l'article Y murió con las botas puestas; a el qüestionari en Ferran Conangla ens diu "Quan sonoritzes ets com un director d'orquestra" tot desenvolupant les seves vivències com a tècnic de so i productor artístic; i es finalitza amb l'apartat Polifonia - Escuesta, sobre Mànagers o autoproducció?.

LA CIRCULAR (Butlletí del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya - SCIC) (núm. 135, Juliol-agost-setembre 2006).- En aquesta ocasió, després de fer un repàs a noticies pròpies de l'entitat i de tenir un sentit record per la Marina Clotet (ànima de la Coral Infantil El Regitzell, del barri de La Sagrera, de Barcelona), així com per la pedagoga Marta Mata, les dues ens van deixar al llarg d'aquest any; la Mª Mercè Argüelles passa a presentar-nos una interessant entrevista amb Lluís Gómez, president del Moviment Coral Català. En l'espai "Monogràfic" s'aborda el tema "El SCIC al món associatiu", i amb les reconegudes signatures de la Montserrat Gual (vicepresidenta del MCC), Maria Martorell, Maria Guinard (vicepresidenta de la FIMC) i Joan Fradera (gerent del CCM), donen un repàs als trets fonamentals de les entitats de les culs el SCIC en forma part. En Joan Company ens aporta un documentat treball a unes "Notes sobre el cant coral a les Illes Balears" , complerta aquest treball l'exposició d'aquest tema que fa l'Eulàlia Salbanyà amb "El cant infantil a les Illes balears", i M. Jesús Capó amb "Jornada musical"; cal afegir l'article "Segundo encuentro provincial de polifonia infantil y juvenil" a Granada, de la Rita Ferrer. En les pàgines centrals no falten les tradicionals partitures amb harmonitzacions pensades pel món infantil i juvenil.
Núm. 136 (gener-febrer-març 2007) .- En aquest número ens parles de les "78 Jornades de treball per a directors del SCIC", signat per Maria Martorell i Núria Tura; en l'apartat "Noticies del SCIC" la Mª Teresa Giménez i la Maria Martorell escriuen l'article "En motiu dels primers 40 anys del SCIC"; la Mª Mercè Argüelles fa un resum de l'acte organitzat pel Moviment Coral Català "Experts en cant coral de la Mediterrània es troben a Barcelona"; i la Roser Puig el fa de la "Assemblea General Ordinària Cantat 2006"; en Rafel Ausina te un record per en Diego Ramon i Lluch, fundador de la Schola Cantorum d'Algemesí, mort recentment; de "Les estacions del Cor Vivaldi" ens en parlen la Montserrat Gual, la Maria Martorell i la Maria Drets; en l'apartat "Converses amb..." es fa un recull de preguntes a Montserrat Gual, Montserrat Roses, Martí Ferrer, Abel Castilla i Rosa Pugès. També, com es tradicional, inclou una partitura, en aquest cas es tracta de "Ananay, nanay" per a tres veus de noia de l'Albert Grau . El "Monogràfic" d'aquest número està dedicat a "La música contemporània i les corals infantils" i en ell intervenen les opinions de F. Taverna-Bech, J.M. Mestres Quadreny, B. Casablancas i Domingo, J. Elberdin Badiola, Elisenda Carrasco, Òscar Boada, Rosa M. Ribera, i petits comentaris de Pierre Loïc, Pierre Kaelin i Joulien Joubert. Aquest número finalitza amb un apartat d'informació editorial i discogràfica i amb les activitats pròpies de les corals del Secretariat.

L'AURORA DE CLAVÉ (Núm. 51, Desembre 2006) .- Antoni Carné inicia aquest número amb "El poder, la comunicació i les associacions culturals"; segueix la Montserrat Gual parlant de la "Trobada d'experts en Cant Coral de la Mediterrània"; en la part de col·laboracions tenim "Cultura de la identitat" de Lluís Subirana; "La música, un fet natural i grupal" d'en David Gallardo-Pujol; Martí Olaya, Jordi Gargallo i Joan-Ramon Gordo ens recorden els deu anys de la mort del mestre Enric Ribó (1996), amb dos treballs "Enric Ribó: concert d'amistat" i "Conversa amb Cecília Velázquez sobre l'Enric Ribó més personal". Després d'un escrit de la redacció sobre el "25è Festival Internacional de Música de Cantonigròs", trobem una entrevista amb "Josep Mut, director de la Banda Municipal de Barcelona", per Joan-Ramon Gordo; en Bartomeu Puig ens parla de "Els Cors de Clavé a les Festes de la Mercè de Barcelona del 2006"; en Germinal Monge escriu sobre el "Seminari de formació de Cant Coral a Catalunya Nord"; i en Josep Mateus ens fa la "Presentació del CD de la Coral Mixta de la FCC a Lleida"; la "Crònica d'un concert de germanor a l'Auditori Winterthur" la fa en Carles Grèbol; en Xavier Teruel signa "7è Seminari-Tallers de Cant Coral" i "Diàleg imaginari al 7è Seminari"; en l'apartat Noticies de les Corals d'en Vicenç Ors "Celebració del 25è Aniversari del Selectiu de Cantaires", en Galderic "Any Mozart, concerts de cant a la Parròquia de Sant Pere de Gavà"; l'Eduard Montaño "Joventut Tianenca al País Basc"; també hi trobem els "Cent anys del Cor La Maquinista de la Colònia Güell"; l'Antoni Carné aporta "Una curta història de la Coral l'Harmonia d'Arbeca"; "Concert de Sant Miquel" i "Primera Trobada de Tardor a Thuir organitzada per Le Choeur de l'Aspre"; per Germinal Monge; la Coral La Unió fa "Homenatge al Cant Coral a Castellbisbal"; en Jordi Gargallo parla de "La Societat Coral Perla Agustinenca fa soci d'honor a Joan Romero i Bonastre"; presentació de la "Coral Englantina, de Vilassar de Mar, una nova incorporació a la FCC"; Santi Ginestí ens ofereix els "Actes dels 50 anys de l'Estrella daurada"; Galdric torna amb la bústia del cantaire amb "Homenatge a Montserrat Pujals i Vetllada de Tardor"; i es finalitza amb la "Activitat de l'Ens de Comunicació Associativa".

aquatreveus (Federació Catalana d'Entitats Corals, núm. 24, desembre 2006).- En aquest número fan un recull de les activitats de les corals de la FCEC per comarques. De la Trobada a Montserrat del 22 d'octubre de 2006 amb motiu dels 50 anys de la romeria d'orfeons a la Muntanya Santa a l'any 1956 per celebrar ells 75 anys de patronatge de Catalunya, i que va significar la represa del moviment associatiu coral català modern aturat durant la guerra. Els cursos de direcció coral. De les properes "42 Jornades Internacionals de Cant Coral a Barcelona 1-7 de juliol de 2007". El lliurament, per part de l'Ajuntament de Barcelona, al mestre Manel Cervera del premi d'Actuació Cívica 2006. Un record a directors que ens han deixat, Miquel Núñez de Arenas, Diego Ramon Lluch i especialment d'Edmund Elgström, gran col·laborador del mestre Àngel Colomer i del Romero en la fundació de l'Orfeó Laudate i que va mantenir viva la flama del món coral allà on estigué. En les "Noticies de l'equip tècnic" ens parlen del "Departament de Cant Gregorià de la FCEC", comentaris al repertori comú, i a l'assemblea mundial d'associacions de directors de cors. També trobem comentaris de les activitats del Moviment Corals Català, l'Europa Cantat i diferents trobades corals arreu de Catalunya i de "Polyfollia: II Mostra i Mescart de Cant Coral a Saint-Lô". Tanca aquesta publicació amb dos treballs de la Montserrat Cadevall i de l'Agustí Espriu sobre la "Dimensió Mítica d'Oriol Martorell" amb motiu del 10è aniversari de la seva mort.

EUFONIA 39 .- Creación de contextos educativos integrando las TIC en el aula de música. Aquest és el tema que ens proposen en aquest número i que està compost dels següents articles: "La educación musical en el mundo digital" signat per Andrea Giráldez; "La audición con recursos informáticos" de Gumersindo Díaz Lara; "Producción multimedia para la educación auditiva: un proceso de elaboración de materiales" per Joaquim Miranda; "El laboratorio de sonido, el diario sonoro de clase, el estudio de grabación" d'en Fernando Bautista Vizcaino; "La clase de composición colectiva. Las TIC como recurso para la composición" per Adolf Murillo; "Las TIC como recurso de interpretación" de Francesc Medina; "Las TIC como recurso para la interpretación musical" per Manuel Pérez Gil; "Creación de bases pregrabadas: el software libre como herramienta "más útil" d'en David Carabias; "Laswebquest en la clase de música" per Antonio Temprano Sánchez i "Desarrollar la musicalidad para potenciar la cultura musical" aportat per Luis Torres Otero.

BUTLLETÍ DEL CCM núm. 31 (desembre 2006/gener 2007) .- S'inicia parlant d'n tema important "La cultura catalana convidada a Frankfurt"; segueix "La diversitat cultural en el debat polític internacional", per Lluís García Petit; Joan Fradera fa una entrevista a l'Elisenda Climent fent un recorregut per la història d'aquests "60 anys de Clivis Publicacions"; segueixen els temes "La rumba catalana entra als instituts", "L'ACC estrena web i temporada de concerts", "ARC celebra el seu 30 aniversari", "Lliurament dels Premis de l'AMJM" i "Consell de Cultura de Barcelona". En l'apartat de noticies trobem "JMB atorga el seu Premi Frederic Mompou", "Idees per la música", "Coneguem Oriol Martorell", "Escola de música Pau Casals al Vendrell", "Homenatges als mestres Palet i Roma", "Tradicionàrius guardonat amb el Premi de Música Francesc Pujol i Pons" i "ENDERBLOCS".

SOM. Publicació de Cultura Popular Catalana (Núm. 261) .- Aquesta excel·lent revista sardanista amb molts anys al darrera ens informa en aquest número de les "Trobades infantil" per Joan Domènech; "Presentació de la cobla de l'Esmuc" d'en Josep Vinaròs; "La cobla l'Art Gironí" de Jordi Puerto; "Efemèrides de Joaquim Serra i Corominas" signat per Robert Roqué; "Josep Moriscot i Pons, contrabaixista retirat" per Damià Daviu; "Parlem amb el Sr. Xavier Tresserras"; "X Concurs de sardanes per a joves compositors"; "50 anys d'Olesa Sardanista"; en Jordi Sanahuja ens parla de "Les Colles"; i en Màrius Rabasseda de "Va de Revesses"; segueix "Res, no res i no-res"; l'amic Antoni Torrent ens il·lustra amb "Inicis de la banda municipal de Barcelona"; segueix l'apartat "Ressons de comarques" i Joan Gala fineix amb la presentació de les últimes novetats en "Llibres".

 

PRESENTACIÓ DE LA FUNDACIÓ FREDERIC MOMPOU

El dimarts 20 de març es feu la presentació de la Fundació Frederic Mompou, el lloc el marc incomparable del Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, sens dubte l'espai més representatiu per un acte com aquest.
Vaig arribar d'hora i vaig tenir el goig de saludar a la Senyora Carme Bravo, l'esposa de l'inoblidable Frederic Mompou; tot i que havia assistit a un del nostres concerts, l'homenatge a Jaume Pahissa, no la coneixia personalment, va arribar acompanyada d'en Joan Millà, la vaig saludar i va respondre Com es diu vostè?, em va copsar la seva senzillesa, la seva gran personalitat, Avui estic molt nerviosa esperant aquest moment, vaig tractar d'animar-la, era un gran moment no sols per ella, per tota la música.
Molta gent hi era present, esplèndid!. Va fer la presentació de l'acte la regidora de Relacions Ciutadanes la senyora Kati Carreras en representació de l'alcalde de la ciutat senyor Jordi Hereu donant la benvinguda i ressaltant la figura d'en Mompou i ressaltant la importància de l'acte, al que seguiren unes paraules d'en Joan Millà, Vice President de la Fundació Frederic Mompou i President de Joventuts Musicals de Barcelona que també va llegir un emotiu escrit de la Carmen Bravo, com ja m'havia dit ell estava massa nerviosa per dir-les personalment.
En Xosé Aviñoa s'encarregà de fer una semblança del músic amb un detallat, però concís i eloqüent, del músic que ressaltà perfectament la seva trajectòria i la seva personalitat. Va cloure l'acte l'excel·lent intervenció musical de la mezzo soprano Marisa Martins acompanyada al piano per Mac McClure amb obres del mestre.
Va ser un colofó perfecte doncs la cantatriu mostrà unes excel·lents qualitats interpretatives i vocal, amb una gran ductilitat i molt expressiva en el gest amb un acompanyament pianístic impecable i molt acurat.

Jordi Gargallo

 

ELS NOSTRES CONCERTS

El passat 5 de març vàrem tenir el goig d'escoltar un curiós i simpàtic concert, el que ens van oferir la soprano Lídia Vilaseca acompanyada al piano per Viviana Salisi. El concert portava per títol "Cançons de Natura i Muntanya", projecte molt interessant format per obres de compositors catalans tractant el tema de la natura des de diversos aspectes i sempre comptant amb la base literària d'importants poetes de la nostra terra. Aquestes dues intèrprets van passar per obres d'Adolf Cabané, Carmina Duran, Genoveva Puig, Manuel Blancafort, Frederic Mompou, Joan i Ricard Lamote de Grignon, Elisard Sala i Eduard Toldrà. Això va mostrar l'interès i la sensibilitat que els nostres músics i poetes han tingut sempre per aquests temes.
Lídia Vilaseca és una soprano de veu molt interessant, amb excel·lent dicció (desgraciadament no massa freqüent) i que va aportar a aquestes obres amb senzillesa, emotivitat i amb una interpretació molt acurada; el tema sembla de cançons fàcil, però res més lluny d'això, els autors interpretats són tots ells músics d'una gran vàlua i tot amb la senzillesa que semblen presentar alguns temes no són de fàcil interpretació vocal, molt ben resolts per la Lídia.
L'acompanyament pianístic de la Viviana Salisi fou excel·lent, com per altra banda ja ens te acostumats, es una pianista d'una gran sensibilitat que, a més, disposa d'uns perfectes recursos tècnics que posa sempre a disposició de l'intèrpret que acompanya saben sempre en quin moment pot destacar i quan deu acompanyar.
Cal ressaltar el lloable esperit d'investigació que porta a terme la Viviana que l'ha dut a recuperar molt interessants obres d'autors catalans, obres massa sovint oblidades en els calaixos dels molts arxius existents en el nostre país, labor que les institucions creiem que haurien d'afavorir més per recuperar la nostra història musical.

El segon concert del mes de març (dilluns 19) va estar a càrrec d'alumnes de piano dels professors Carles Julià i Jordi Farrés de l'Escola de Música Juan Pedro Carrero de Barcelona. Ja fa temps que tenim la seva col·laboració en els nostres concerts i podem dir que sempre ha estat molt satisfactòria.
Sempre hem cregut que la nostra responsabilitat envers la música es ajudar en les nostres possibilitats al desenvolupament d'aquells que han escollit aquesta professió per a desenvolupar-se hi creiem que l'actuació davant del públic és una par més, i important, de la seva formació.
Respecte al concert cal dir que aquesta escola sempre s'ha caracteritzat per un molt curós treball amb els futurs pianistes, i un cop més ha donat mostres de mantenir aquesta línia.
Els alumnes de Carles Julià i Jordi Ferrés ens han donat una bona mostra del que acabem de dir; tenint en compte els diferents graus d'aprenentatge donen mostres d'un bon treball i, el que és més important, no obliden en absolut l'aspecte interpretatiu, la qual cosa el públic agraeix molt especialment.

Jordi Gargallo

 

ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS

JOSEP TROTA 100 anys del seu naixement

Glossa a càrrec de LLUÍS SEDÓ

EXTRAORDINÀRI CONCERT

ORQUESTRA DE CAMBRA VIRTELIA

Direcció: FRANCESC LLONGUERES

Centre Sant Pere Apòstol

Sant Pere més Alt 25

Dilluns 16 d'abril de 2007 a les vuit del vespre

ENTRADA LLIURE

A l'apartat "Biografies" trobareu la corresponent a Josep Trotta

 

COR DE CAMBRA DE BESEIT

El Cor de Cambra de Beseit (Matarranya), amb la seva directora Margarita Celma han estat invitats pel "Cor Magister Arte" de la Pastoral Universitària de Barcelona que dirigeixen en Manuel Cabero i en Jordi Guri per oferir-nos una sèrie de concerts mostrant les seves arrels i cultura catalanes. Els concerts es faran el dissabte 21 d'abril a l'església del monestir de Sant Pau del Camp, de Barcelona, a les nou del vespre.
El segon concert el faran al Centre-espai escènic de Castellterçol el diumenge 22 a dos quarts de set de la tarda.
Aquests són uns actes molt interessants perquè reuneixen dos factors importants, la cultura de la llengua de dos comunitats, l'aragonesa i la catalana, no oblidem que el Matarranya, com la Franja de ponent de les terres lleidatanes conserven la parla catalana, i tot això per mitjà del cant coral, un espai excel·lent per la unió de les cultures i dels pobles.

 

ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS

CAPELLA DE LA IMMACULADA

CONCERT DE DIUMENGE DE RAMS

MÒNICA LIZANDRA Mezzo soprano

JOAN BOZZO Flauta de bec

JOAN PUJOL Flauta de bec

AOKI OSHIMA Guitarra

Teleman, Giuliani, Tansman, Cançons sefardites

Centre Sant Pere Apòstol

Sant Pere més Alt 25

Diumenge 1 d'abril a les sis de la tarda

ENTRADA LLIURE