EDITORIAL
Es ben pales que un dels objectius principals de l'Associació
és la recuperació dels nostres músics, poder fer conèixer i escoltar les obres
d'aquells que ens han precedit i que avui malauradament no estan en el coneixement
del públic actual la qual cosa fem per mitjà d'audicions que ens permetin
redescobrir i valorar la seva música.
Així mateix donem, per mitjà dels nostres concerts, l'oportunitat als joves
valors de mostrar els seus avanços i les seves qualitats, així aquest mes
tenim dos concerts ben contrastats, el primer a càrrec d'alumnes de guitarra
del nostre bon amic Sergi Vicente en el que podem veure l'evolució
d'aquests instrumentistes als que molts d'ells ja coneixem per passades audicions.
El segon concert te ja una altra volada doncs ens visita un cantant ja consagrat
i d'èxit, el baríton menorquí Lluís Sintes, acompanyat pel pianista
italià Flavio Villani. Lluís Sintes ocupa un lloc molt important
en les representacions de la història del nostre Liceu i ha actuat
amb èxit als millors teatres i auditoris del món, i amb el que ens uneix de
fa temps una bona amistat, ens proporcionarà el goig de poder assistir en
aquest concert a l'estrena del cicle "Cançons Catalanes" de Joan
Vilà i Miró amb textos de Joan Maragall, Ramon Sal i Casas
i Natàlia Casals. Així és que això ens permet complir un dels nostres
objectius, donar a conèixer també els compositors d'avui.
LA MÚSICA: UNA APROXIMACIÓ A LA SEVA EVOLUCIÓ (12è any)
EL BARROC (80)
EL BARROC MUSICAL ESPANYOL (40)
Aquesta llista es va allargant cada vegada més, i així continuem.
310) Luis BRICEÑO (?, + v. 1627). Compositor i Guitarrista. No hi ha
massa dades d'ell. Sembla que a l'entorn de 1614 anà a París, on hi
restà tota la seva vida. L'any 1626 publicà el Método mui facilissimo
para aprender a tañer la guitarra a lo español, en el que segueix
les teories de la guitarra de Joan Carles AMAT (v. nº 22). En ell s'hi
incloeixen: Romances, Seguidillas, Pavanas, Gallardas i 12 Pasacalles.
311) Estevao [o Esteuam] de BRITO (Serpa [Portugal],
v. 1577 - Màlaga, entre el XII de 1640 i el 1 de 1641). S'ignoren les
dades del seu naixement, i en quan a l'any es dedueix per la data en que va
rebre el grau de Batxiller en Arts de la Universitat d'Èvora el 3-III-1596,
titulació que no es podia tenir si no s'havien acomplert els 19 anys. Degut
a la vacant de Mestre de Capella que hi havia a Badajoz, el dia 1 de
juny de 1597 fou investit en el càrrec, rebent tal com era costum aleshores
40.000 maravedís anuals. Amb ganes de ser ordenat sacerdot, els seus viatges
entre Badajoz i Èvora, i viceversa, foren molt freqüents, fins
que en el 1608 rebé l'ordenació sacerdotal a Èvora, tornant després
a Badajoz on fou nomenat capellà del Cor el 21 de desembre, prenent-ne
possessió el 31 de gener de 1609. Era a mitjans de 1612 quan arribà la notícia
que el càrrec de Mestre de Capella de Màlaga estava vacant per la mort
del seu titular. BRITO es presentà a les oposicions per dit càrrec,
que s'efectuaren el 16 de gener de 1613 essent ell elegit nemine discrepante
(per unanimitat), i en prengué possessió el 8 de maig, amb l'obligació de
fer una classe diària de cant als nens del col.legi de la Catedral rebent
per això 12 ducats mensuals. El 31 de gener de 1618 comunica al Capítol que
el reclamen per a ser Mestre de la Capella reial de Madrid, demanant
permís per absentar-se. No hi ha notícia de si va anar o no a Madrid,
però sí que es pot assegurar que a finals de febrer tornava a ésser a Màlaga.
Un altre fet semblant va tenir lloc l'any següent, 1619, quan era vacant el
càrrec de Mestre de Capella de Toledo. No es sap que va passar, però
si que continuà a Màlaga. Hi ha qui opina que aquestes anades i tornades
eren provocades per la manca de disciplina en els cantors i en els instrumentistes
del lloc, tal com diuen les Actes Capitulars. Encara s'esmenta una altra sortida
de Màlaga cap a la seva terra natal, potser per motius familiars. El
que si és cert és que després de 28 anys de tenir el càrrec morí a Màlaga
entre finals de desembre de 1640 o els inicis de 1641. Amb referència a la
seves composicions, en un llibre imprès a Lisboa el 1649 es diu que
les seves obres havien obtingut grande aplauso em toda a Espanha.
Es sap que a Badajoz havia composat Villancicos per Nadal
i pel dia de Corpus, però actualment es desconeix on es troben
i si encara existeixen. La referència és d'un llibre de Misses i altres
composicions, algunes a 12 veus amb tres Cors. En canvi de Màlaga es
tenen més referències: Liber Motectorum amb 26 obres a 4, 5,
6 i 8 veus; Officium Defunctorum amb una peça
a 6 veus; Psalmis et Hymnique per Annum que té 36 obres, i una
d'elles Ut queant laxis (Himne de St. Joan Baptista)
a 6 veus; Motectorum altera collectio amb 15 composicions a
4, 5 i 6 veus; Te Deum amb alternances; Lamentationes
i Himnes, unes 30 peces, a més d'altres Himnes i Salms. Una altra referència
a obres d'aquest autor es troben a l'inventari de la biblioteca del rei Joao
de Portugal de 1649, on es parla d'un Tratado de música,
Mottetes a 4, 5 i 6 veus, i Villancicos de
Navidad. La valoració de les seves obres es molt bona per part dels
crítics, reconeixent-se-li una gran sensibilitat, com també que era un expert
contrapuntista.
312) Francisco BROCARTE (s. XVII). No es coneixen els anys en que visqué.
Sabem que fou Organista. Era nebot d'Antonio BROCARTE SÁENZ de TEJADA
(v. nº 221). Per la mort de l'Organista titular de la Catedral de Salamanca
es convocaren oposicions per un nou Organista: era el 4 de juny de 1676. Degut
a aquesta convocatòria oncle i nebot es presentaren allà el 23 de novembre
de 1676; el nebot com a opositor, i l'oncle com acompanyant. Les proves foren
el 2 de desembre, i el dia 4 es conegué el resultat que donava com a guanyador
a Antonio Brocarte i el nebot Francisco com a Organista segon
i ajudant del seu oncle; no es coneixen els motius que hi hagué per actuar
d'aquesta manera. El Capítol els demanà a continuació que toquessin junts
l'Orgue en imitación, quin fet va complaure molt. Com que la Catedral de
Segòvia es trobava sense Organista es va decidir que Francisco
hi anés el Nadal d'aquell any, retornant després a Salamanca.
No hi ha més notícies, i tampoc es coneixen obres seves.
313) Cristóbal BROCARTE CRUZ ( Logroño, 20-II-1608 - 25-II-1659).
Organista. Fou pare i avi de diversos músics, majoritàriament Organistes com
ell. Hem parlat ja de dos familiars: d'Antonio BROCARTE (v. nº 221),
al que s'hauria d'afegir el cognom matern de SÁENZ de TEJADA, que era
fill de Cristóbal, i d'Antonio de la CRUZ BROCARTE (v. nº 228),
encara que allà consta com 'Antonio de la Cruz BROCARTE', i que era
net seu. Cristóbal va tenir 10 fills, i el seu cognom era molt habitual
a La Rioja. Va ser Organista de la Col·legiata de Logroño,
avui Catedral La Redonda, entre els anys 1633 i 1636, continuant emperò
en el càrrec fins a la seva mort. Una altra dada d'ell és que el 14 d'abril
de 1657 li fou concedida una llicència de 10 dies per anar a Burgos,
i tots els indicis fan pensar que el viatge era degut a l'ingrés del seu fill
Bernardo com a nen de Cor d'aquella Catedral; d'ell en parlem a continuació.
No es coneixen obres composades per aquest Organista.
314) Marcos Bernardo BROCARTE SÁENZ de TEJADA (Logroño, batejat
el 1-V-1646 - + Salamanca?, 1678?). Organista i Arpista. Era fill de
l'anterior. En tots els documents se l'esmenta com a Bernardo, i així
ho farem. A punt de fer onze anys el pare l'acompanyà a Burgos per
a ingressar com a nen de Cor d'aquella Catedral, on es trobava quan morí el
seu pare l'any 1659, rebent ajut econòmic del Capítol per aquest motiu. El
4 d'abril de 1666 el seu germà Antonio, Organista de la Catedral
de Segòvia, el va proposar com a Arpista de dita Catedral, succeïnt-lo
en aquesta funció, i deixant-li 150 reales a favor seu. Al cap de dos anys
anava d'Organista a la Catedral de Burgos. En el mes de febrer de 1674
tornava a la Catedral de Segòvia, també a proposta del seu germà, com
a sotsxantre, encara que abans n'havia estat Organista. Amb tot, el seu retorn
a Salamanca no es féu esperar, i el dia 1 d'octubre de 1677 ja hi tornava
seguint al seu germà. El Capítol va dir que és suplent del maestro de capilla,
arpa y órgano, pues, todo lo sabe. Amb tot, des del 20 de maig de 1678 no
es tenen més notícies d'ell, ni d'on podria haver anat. De fet, a la Catedral
de Salamanca hi ha tres BROCARTE: Antonio, Organista; Bernardo,
Arpista; i Francisco, segon Organista.
315) Gregorio BRUFAL (* Elx, 1680 - + ?). La única notícia que
he trobat d'ell és que fou nomenat Mestre de Capella de l'església parroquial
de Sta. Maria d'Elx en el mes de maig de 1705. Tampoc es coneixen obres
seves.
Posem aquí el punt final d'aquesta tramesa, però continuarem.
Joan ÚBEDA i COMAS.
CENTENARIS del MES de FEBRER de 2007
(Codis: * Naixement; + Defunció; Op. = Obra)
|
1.
|
1907, * Sandor VERESS, Kolozxvar (Hongria), Compositor. |
|
2.
|
1907, (Louis-Charles-Bonaventure-) Alfred BRUNEAU estrena a Montecarlo l'Òpera "Naïs Minoulin". |
|
3.
|
1807, Vittorio TRENTO estrena a Londres, l'Òpera
"Roberto l'assassino", nom nou de l'Òpera
bufa "Quanti casi in un sol giorno, ossia Gli assassini". 1907. Josef SUK estrena a Praga, la "Simfonia nº 2, Asrael", Op. 27. |
|
4.
|
1907, Lucius HOSMER estrena a Nova York, l'Òpera
còmica romàntica "La Rosa de l'Alhambra". 1907, * Tossi SPIVAROSKY, Odessa, Violinista. |
|
5.
|
1907, Domenico MONLEONE estrena a Amsterdam,
l'Òpera "Cavalleria rusticana" amb text
del seu germà Giovanni, i el mateix argument de la cèlebre
Òpera de Mascagni. 1907, Arnols (Franz-Walter) SCHÖMBERG estrena a Viena, el "Quartet de Corda nº 1 en Re menor", Op. 7, amb la participació de la Mezzosoprano Marie GUTHEIL-SCHODER. 1907, + Ludwig (Wilhelm Andreas Maria) THUILLE, Munic, Compositor i Professor. |
|
6.
|
1807, * Hans MATTHISON-HANSEN (noms reals: Matthias
Hansen), Adelby, prop de Flensburg (DK), Organista i
Compositor. 1807, + John REID (cognom reals: Robertson), Londres, Flautista, Mecenes i Compositor. |
|
7.
|
1907, * Lucile LAWRENCE, La Nouvelle-Orleans,
Arpista. 1907, Jules (-Emile-Frederic) MASSENET estrena a Montecarlo, l'Òpera "Teresa". |
|
8.
|
1907, Arnold (Franz-Walter) SCHÖMBERG estrena a Viena l'obra "Kammersymphonie nº 1, Op. 9, per a 15 instruments. |
|
9.
|
1707, + Giuseppe (Antonio Vincenzo) ALDOBRANDINI, a l'haver caigut a un canal estant embriagat, Compositor. |
|
10.
|
1807, * George HOOD, Topsfield (Massachusets), Musicògraf i Compositor. |
|
11.
|
1907, Victor (August) HERBERT estrena
a Baltimore, l'obra "The Tattoed Man". 1907, Al Metropolitan Opera House de Nova York es fa l'estrena americana de l'Òpera de Giacomo PUCCINI "Madame Butterfly", en presència de l'autor especialment invitat, amb la participació de la Soprano Geraldime FARRAR e le Tenor Enrico CARUSO. |
|
12.
|
1907, * Ennio GERELLI, Cremona, Director d'Orquestra i Compositor. |
|
13.
|
1807, * Friedrich Anton KRAFT, Viena, Violoncel·lista. |
|
15.
|
1807, * Ignacy felix DOBRZYNSKI, Romanov (Polònia),
Pianista i Compositor. 1907, * Taijiro GOH, Dairen, (Manxúria), Compositor. 1907, * Jean LANGLAIS, La Fontanelle, Organista i Compositor. |
|
16.
|
1907, * Fernando PREVITALI, Adria, Director
d'Orquestra. 1907, * Alec WILDER (noms reals: Alexander Lafayette Chew), Rochester (Nova York), Compositor. |
|
17.
|
1807, Etienne-Nicolas MÉHUL estrena a l'Òpera-còmica
de París, l'Òpera "Joseph". 1907, * Marjori (Florence) LAWRENCE, Dean's March, Soprano, Cantant d'Òpera. |
|
20.
|
1807, Franz TEYBER estrena a Viena, la Pantomima
"Andrassek und Jurassek". 1907, Nicolai (Andreievitx) RIMSKI-KORSAKOV estrena a St. Petersburg, la "Llegenda de la ciutat invisible de Kiteje i de la Verge Fevronia". |
|
21.
|
1907, Frederick (noms de bateig: Fritz Theodor Albert) DELIUS estrena a Berlín, l'Òpera "A Village Romeo and Juliet". |
|
22.
|
1907, + Otto HEGNER, Hamburg, Pianista. 1907, (Joseph) Maurice RAVEL estrena a París, l'obra "Introduction et Allegro" per a Arpa, Quartet de Corda, Flauta i Clarinet. |
|
24.
|
1907, + Otto (Moritz David) GOLDSCHMIDT,
Londres, Pianista, Director d'Orquestra i Compositor. 1907, * Oldrich PALKOVSKY, Brusperk (Txecoeslovàquia), Compositor. |
|
25.
|
1907, En aquest dia es fa la presentació de l'Orquestra Filharmònica de Barcelona, fundada per Josep LASALLE. |
|
27.
|
1907, * Massimo ANFITEATROV, París,
Violoncel·lista. 1907, * Mildred BALLEY, Tekoa (Washington), Cantor de Blues. |
Joan ÚBEDA i COMAS
PRESENTACIÓ D'UN LIBRE
No és massa habitual la presentació d'un llibre sobre cant
coral, i més concretament sobre la història d'una coral; aquests és el cas
que portem a aquest espai.
El passat diumenge 14 de gener l'Agrupació Coral "La Llàntia" d'Igualada
(pertanyent a la Federació de Cors de Clavé) va fer una molt bonica,
i ben organitzada, festa per mostrar el treball que, amb gran dedicació, encapçala
en Josep Riba i Gabarró; un treball que ha costat tres anys de recerca
i que ha donat per resultat un volum de més de 600 pàgines corresponents a
130 anys de vida de la coral. Un treball que no tan sols parla del desenvolupament
històric d'aquesta agrupació si no que és un reflex de la vida d'Igualada,
tat en el món musical, com en tots els altres àmbits de la vila i la comarca.
Excel·lent la presentació i la recopilació tant d'informació escrita com gràfica.
En aquest afer ha estat una peça clau la voluntat i la constància d'en Josep
Montaner, el seu director, i de tots els membres de l'entitat.
En un acte, repeteixo, molt ben organitzat, va presentar el llibre en Jaume
Ferrer i Piñol, que n'ha fet el pròleg, un presentació que, per si sola,
convidava a participar en la lectura del llibre i a conèixer tot el seu desenvolupament,
també participaren en aquesta presentació els senyors Josep Asbert,
president de La Llàntia, Josep Riba, autor del llibre,
Carles Tarrida, regidor de cultura de l'Ajuntament d'Igualada,
Josep Montaner, director de la coral, Antoni Carné, president
de la Federació de Cors de Clavé, tancant l'acte l'alcalde del consistori
igualadí en Jordi Aimamí.
A continuació l'Agrupació Coral La Llàntia interpretà un seguit de
cançons sota la direcció d'en Josep Montaner i molt ben acompanyats
al piano per Mònica Carbajal.
Un acte, repetim, molt entranyable i excel·lentment executat.
Moltes felicitats a l'Agrupació Coral La Llàntia d'Igualada per aquests
130 anys de vida i per un document tan ben elaborat i que es fa imprescindible
per la història musical del nostre país.
Jordi Gargallo
ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS
DEIXEBLES DE GUITARRA DEL PROFESSOR SERGI VICENTE
Xosé Piñeiro, Toni Vallespir, César Morales,
Ismael Alcalde, Sergi López, Jesús Olivares,
Reinaldo Saldarriaga, Roger Martí, Ari Torres Patricia García
Centre Sant Pere Apòstol (Sant Pere més Alt 25)
Dilluns 5 de febrer de 2007 a les vuit del vespre
ENTRADA LLIURE
ELS NOSTRES CONCERTS
Dilluns 15 de gener es va fer a l'Auditori Cullell i Fabra,
del Centre Sant Pere Apòstol, el concert d'homenatge al mestre Josep
Maria Roma i Roig. Ens va omplir de joia veure que encara hi ha gent que
estima la nostra música i els nostres músics.
El cas d'en Josep Mª Roma, com el de tants altres músics de casa nostra,
havia caigut darrerament en un malaurat oblit. Potser l'època fosca que li
va tocar viure hi tingui molt a veure, el cert és que la seva música s'escolta
poc a gairebé gens, si exceptuem les funcions de "La Passió d'Olesa"
o la de Cervera.
Al llarg de la vetllada vam poder saber que el propi Centre Sant Pere Apòstol
va estar força vinculat a la seva música doncs els antics "Pastorets"
que es van fer al llarg de 15 anys eren musicalment fills de la ploma del
mestre Roma que ell mateix dirigia al front de l'Orquestra Simfònica
Estela, material que afortunadament es conserva.
Prestigioses personalitats del món cultural i institucional ens van fer arribar
la seva adhesió al no poder estar presents per motius d'agenda; ens agradaria
reproduir un retall del text que ens feu arribar en Jordi Cervelló,
un dels seus principals alumnes, per l'emotivitat i la senzillesa amb que
estan dites "El mestre Roma va ser per a mi una persona cabdal.
Han passat 25 anys de la seva mort i li diré que encara trobo a faltar els
seus consells. La seva desaparició va significar per a mi com la pèrdua d'un
pare. Músics tan complets com ell, amb un coneixement tan profund de totes
les èpoques i estils, han deixat d'existir. M'uneixo de tot cor en l'afecte
a la seva memòria". En canvi vam trobar a faltar estaments com el Conservatori
del Liceu al qual ell va estar tant vinculat.
Però be anem al que va ser aquest acte de reconeixement i homenatge; l'iniciaren
unes magnífiques paraules d'en Francesc Roma glossant la figura no
sols musical, si més no humana i familiar, del mestre Roma el que ens
va permetre conèixer millor la seva important petjada en la història del nostre
país.
A continuació vam poder gaudir de l'art del cant que porta l'Anna Mª Roma
en el seu interior desglossant amb emoció i delicadesa les precioses melodies
que sobre textos de diversos autors havia escrit el mestre Roma acompanyada
per la magnífica actuació del pianista Carles Puig que sabé treure
de les partitures tota la seva vàlua i la seva intencionalitat, i més si tenim
en comte el poc temps que va tenir per treballar-les, la seva interpretació
del "Menuet et Gavotte" va ser una delicada filigrana que
mostrà molt clarament el sentiment del mestre Roma.
Prèviament a la glossa i al concert el públic assistent va poder contemplar
un il·lustrativa exposició de partitures, programes, llibres i discografia
relativa al mestre preparada per membres de la família que facilità la comprensió
del gran abast musical en el que participava el nostre homenatjat.
Sol cal afegir que va ser una vetllada molt important per nosaltres, amb una
sala plena d'un públic apassionat que dedicà els merescuts aplaudiments que
els intèrprets es van saber fer valedors.
Jordi Gargallo
ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS
CICLE "CANÇÓNS CATALANES"
a càrrec dels intèrprets d'èxit internacional
LLUÍS SINTES (Baríton)
FLAVIO VILLANI (Piano)
Estrena de les obres de JOAN VILÀ i MIRÓ
Centre Sant Pere Apòstol (Sant Pere més Alt, 25)
Dilluns 19 de febrer de 2007 a les vuit del vespre
ENTRADA LLIURE
CORALS DEL MATARRANYA ORGANITZA LA VII TROBADA A MASSALIÓ
La VII Trobada de Cant Coral del Matarranya, organitzada
per l'associació Corals del Matarranya conjuntament amb l'Ajuntament
de Massalió, ha estat, una vegada més, un esdeveniment amb molt d'èxit.
El dia sis de desembre els cors de la Comarca van interpretar tot tipus de
repertori, destacant les obres folklòriques del Matarranya. Matilde
Salvador Segarra va rebre la Menció Honorífica Miguel de Aguilar,
reconeixement que s'atorga a un compositor que hagi escrit per al món coral;
en representació van replegar el guardó Marisa Morenilla i Manel
Cabero. Rafael Martí, alcalde de Massalió, va recolzar en
tot moment l'acte: "és molt important afavorir a la nostra gent, la nostra
música i la nostra cultura". Un nombrós públic i autoritats van valorar
aquest treball que s'està fent per part de tots els cors.
Corals del Matarranya integra a totes les Corals que existeixen a la
Comarca. Va néixer l'any dos mil per a potenciar la música coral i la creació
de cors, buscar la convivència, augmentar la qualitat dels cors, així com
promocionar als cors associats. Es manté oberta una línia d'investigació referent
al folklore del Matarranya en llengua catalana afavorint la creació
de noves obres per a cor basades amb el folklore i la literatura del Matarranya.
La Trobada Coral suposa una de les activitats més destacades que prepara anualment
l'associació; compte amb el suport de moltes entitats i és considerada un
referent cultural dins de la Comarca. La Menció Honorífica Miguel de Aguilar
ha estat lliurada a compositors tan prestigiosos com: Manel Oltra,
Jesús Mª Muneta, José Peris, Agustí Cohí, Tomás Aragüés
i Matilde Salvador. La majoria ens han delectat amb obres corals que
agraden molt i que els nostres cors inclouen dins del seu repertori. Actualment,
per part de tots els cors, s'està finalitzant l'enregistrament d'un CD amb
aquestes cançons, entre les que podem trobar: Lo Moixó de Montpeller
harm. M. Oltra, Sant Josep se fa vellet harm. J. Mª
Muneta, La Balladora harm. A. Cohí, Plou i
fa sol de T. Aragüés i Elles amb lletra del poeta
del Matarranya Desideri Lombarte i música de M. Celma.
Algunes de les cançons tradicionals van acompanyades de gaita i tabal, instruments
típics al Matarranya.
El nombre de cors ha crescut considerablement en els darrers anys i ara per
ara disfrutem de vuit cors dins de la Comarca del Matarranya, tots
ells dirigits per Francisco José Celma Tafalla, Beatriz Barceló
Colomer i Margarita Celma: Coral Thymiaterion de Calaceit-Caseres,
Cor de Cambra de Beseit, Coral Francisco Turull de Queretes,
Coral San Miguel de Valljunquera, Grup Kinessis de Calaceit,
Coral de La Freixneda, Coral de Massalió i la Coral Xiquets
del Matarranya que uneix a través del cant a xiquets i xiquetes de diferents
poblacions.
El dia 6 de desembre de 2007 se celebrarà la VIII Trobada Corals del Matarranya.
Queden tots convidats i si els agrada cantar: - ens veiem al assaig!
Margarita Celma
Presidenta de Corals del Matarranya
http://www.coralsdelmatarranya.com
presidencia@coralsdelmatarranya.com
HOMENATGE DE COLÒMBIA A SALVADOR PUEYO
Recentment, setembre passat, el compositor Salvador Pueyo
va rebre un merescut homenatge a Bogotà en el curs de la Setmana
Colombo-Catalana propiciada per la Facultad de Artes y Conservatorio
de Música de la Universitat de Bogotà per iniciativa del professor
Moisés Bertrán. L'Orquestra del Conservatori, dirigida per Salvador
Brotons, i els germans Lourdes i Lluís Pérez Molina van
interpretar obres d'aquest compositor així com d'altres músics catalans.
Seria d'agrair que la seva música fos més interpretada a les nostres contrades
per goig de tots els melòmans i els que tenim el desig de que la nostra
música estigui en el lloc que es mereix..
A L'OMBRA DE ...... ARTHUR HONEGGER
La vida del nostre home és la d'un "dandy" de començaments del
segle XX. Culte, i amb doble nacionalitat; suïssa i francesa.
Afavorit i de bona presència, esportista, i sobretot, trencador.
Va néixer el 10 de març de 1892 a Le Havre. Fill d'Arthur Honegger
(1851-1922), comerciant de la regió de Zurich que s'enriquí amb la
importació de cafè, i de Julie Ulrich, natural de Zurich de
qui, sens dubte, va rebre les primeres lliçons de piano.
Fou un nen prodigi del violí, però molt aviat manifestà interès per la composició.
El 1903, només amb onze anys, compongué la seva primera òpera no orquestrada:
Philippa . Estudià violí amb Willem de Boer i composició
amb Friederich Hegar. El 1911 començà les classes al Conservatori
Nacional de París i estudià direcció d'orquestra amb d'Indy, violí
amb Capet, Contrapunt i fuga amb Gedálge i composició amb Widor.
L'any 1913 la família tornà a Zurich però ell es quedà a Le Havre
i cada dia anava a París amb tren. D'aquí li vingué la seva fascinació
per les locomotores.
Les seves primeres grans obres les estrenà el 1918 i foren la Sonata
per a violí i l'obra Le dit des Jeux du Monde.
El 1920 entrà en contacte amb els compositors Poulenc, Taillefere,
Auric, Durey i Milhaud. Se'ls coneixia com "el grup
dels sis" i va néixer a redós de l'escriptor Jean Cocteau. Honegger
en formà part, tot i que discrepava amb la seva manera de fer. També li disgustava
el treball de Satie i se sentia més a la vora dels treballs dels compositors
alemanys que no pas dels francesos.
La primera col·laboració amb Jean Cocteau fou Antígona
i a l'any 1921 Le Roi David. D'aquesta època són també la Sonata
per a Cello i el Concertino per a piano,
inspirat en una estètica basada en la música de jazz.
El 1923 compongué el moviment simfònic núm.1 Pacífic 231
on els motius rítmics estan inspirats en una locomotora en marxa.
El 1923 començà una relació sentimental amb la mezzo Claire Croiza
(1882-1946) que en aquell moment estava interpretant el seu drama bíblic Judith,
obra amb la qual s'havia inaugurat la nova direcció del Teatre du Jorat
de Morax. Aquesta obra va suposar el lligam entre ells, ja que
el compositor la hi dedicà. D'aquesta relació nasqué el seu fill Jean-Claude
el 26 d'abril de 1926. No obstant, la seva relació amb Honegger no
perduraria.
Claire començà la seva carrera operística a Nancy el 1905, però
abans de ser la gran estrella d'òpera del "Teatre de la Monnaie" de
Bruxelles, entre 1906 i 1913, esdevingué una de les grans intèrprets
de la "mélodie" francesa. Claire Croiza estrenà diverses obres de Honegger,
com per exemple Pâques à New York i La chanson
de Ronsard, escrita especialment per a ella el 1924.
La Croiza fou una de les primeres cantants que va poder enregistrar
la seva veu en discos, molts dels quals han perdurat fins els nostres dies.
Quan deixà els escenaris, continuà la seva feina com a mestra fent una labor
pedagògica digne d'agrair.
El 10 de maig d'aquell mateix any 1926, dues setmanes després del naixement
del seu fill amb Claire Croiza, Honegger es casà amb la jove
concertista de piano i compositora Andrée Vaurabourg, a qui sempre
anomenaria "Vaura". L'11 d'agost de 1932, nasqué la seva filla Pascale.
Honegger i "Vaura" vivien en apartaments separats durant tot
el dia i es retrobaven només a l'hora de sopar. En casar-se, "Vaura" acceptà
les condicions del seu marit i les seves estranyes conductes i infidelitats.
Molts pocs períodes de la seva vida visqueren junts, només després d'un accident
el 1935, i l'últim any de vida del compositor.
El període entre la Primera i la Segona Guerra Mundial,
fou un dels més prolífics per Honegger. Va escriure la música pels
films "Napoleón" i "Abel Gance's" ; nou ballets
i tres òperes, la més celebrada d'elles va ser "Jeanne d'Arc au bûcher"el
1935.
L'èxit de les seves obres té a veure amb la protecció del clarinetista
Werner Reinhart (1884-1951) que, enamorat de Honneger, sostenia
el Théâtre du Jorat (Mézières) i patrocinava l'estrena de les
seves obres. En agraïment, el 1921, Arthur li va dedicar la "Sonatina
per a clarinet i piano".
Persona activa i gran amant dels esports, escrigué el moviment simfònic
núm. 2 per a orquestra Rugby el 1928. El 1930 començaran una llarga
gira de concerts amb "Vaura", la seva dona, que tocava amb piano les
seves peces per a piano i obres de cambra.
Durant tots els anys trenta fins a esclatar la segona Guerra Mundial,
es dedicà a la creació de grans obres corals que reflectien els problemes
socials i polítics de l'època. Així van néixer els oratoris Cris du
Monde , Jeanne d'Arc a la bûcher, La danse des
Morts i Nicolas de Flue.
El 1935, en un viatge per Espanya, el matrimoni Honegger patí
un accident d'automòbil, en xocar amb un arbre quan se'ls va rebentar un pneumàtic
del cotxe. Arthur es trencà un turmell però "Vaura" es trencà
els dos genolls i restà més d'un any sense poder caminar gens. Mica a mica
es recuperà però ja mai més tornaria a caminar perfectament bé, i queda coixa
de per vida.
En el curs de 1942-43 posà música a onze pel·lícules de cinema.
Durant la Segona Guerra Mundial, donà classes a l'École Normale,
publicà una sèrie de crítiques amb el nom de Encantament a fòssils
i una autobiografia: Je suis compositeur. La relació
amb Suïssa, sempre propera, el conduí a una associació amb Paul
Sacher per a qui va escriure les Simfonies núm. 2 i núm.
4. Aquest fet col·laborà al seu nomenament de "Doctor Honoris Causa"
per la Universitat de Zurich. Paul Sacher acabà esdevenint el
mecenes de la seva obra madura.
Durant aquesta època i arrel de l'amistat feta amb André Jolivet, van
junts fer moltes col·laboracions.
Entre 1942 i 1954, Honegger estigué unit sentimentalment a Suzanne
Charlotte Agassiz. D'aquesta relació en donen testimoni gran quantitat
de cartes que intercanviaren que encara es conserven.
Acabada la II Guerra Mundial, Vaura es consagrà del tot a l'ensenyament
i passaren per les seves classes la majoria d'estudiants avantatjats de París
d'aquella època, sent un dels seus deixebles més destacats el director i compositor
francès Pierre Boulez.
El 1947 en una gira de concerts per Estats Units patí un infart al
cor del que ja no es recuperà del tot, i minvà la seva activitat musical.
Els últims anys de la seva vida, apartat dels escenaris, ocupà diferents càrrecs
dins del món de la política musical, com el de la presidència de la Societat
General d'Autors.
Morí el 27 de novembre de 1955 a París i fou enterrat al Cementiri
de Sant Vicent del famós barri de Montmartre.
Malgrat les seves discrepàncies amb altres membres del "Grup dels sis",
rebé l'admiració d'ells havent-los dedicat diverses obres, com per exemple
a Darius Milhaud, el seu Quintet núm. 4 per a cordes
i a Francis Poulenc la Sonata per a clarinet.
Xavier Vilajosana
ENTRE L'OBLIGACIÓ I LA DEVOCIÓ
The Duke Chapel Choir. Obres de Victoria,
Morales, Busto, Guerrero, Dawson, Whitacre,
Haydn, Händel i nadales populars catalanes, castellanes i basques.
Organista: David Arcus. Director: Rodney Wynkoop. Església
de Santa Maria del Pi, Barcelona. 30 de desembre de 2006.
En el marc de la seva gira europea, el cor de la universitat de Duke
va fer una escala a la capital catalana per oferir un concert d'obres religioses,
amb un protagonisme destacat de la música relacionada amb el cicle nadalenc.
D'entrada, crec que mereix la pena de fer dues observacions, potser col·laterals,
però no pas intranscendents: l'ample recinte de l'església era ple de gom
a gom, i el públic, tot i que l'entrada era de lliure accés, va seguir el
concert fins a la fi amb interès i respecte. Dues dades a tenir en compte
per als qui es complauen a veure sistemàticament el got mig buit i a repetir
a tort i a dret com som d'indiferents, en aquest país, a la cultura.
The Duke Chapel Choir és una agrupació polifònica constituïda per un
centenar llarg de nois i noies, tots ells estudiants de la universitat evangèlica
de Duke, que serveix, al llarg del curs acadèmic, les cerimònies religioses
de la capella situada en el mateix campus, i que treballa una àmplia diversitat
de música coral que abraça des dels compositors barrocs fins als contemporanis.
Pel que fa al concert ofert a Barcelona, el cor va posar de manifest
un grau de seguretat que només és a l'abast dels més preparats tècnicament,
tant en aquelles obres que formen part del seu repertori més habitual com
en aquelles altres que, òbviament, van preparar per a l'ocasió, com és el
cas de la suite de nadales tradicionals catalanes, castellanes i basques (entre
les quals hi havia l'entranyable Fum, fum, fum) que va complaure
força el públic assistent. Aquesta diversitat d'estils també va permetre apreciar
la versatilitat del cor, no solament pel que fa a ritmes i estètiques musicals,
sinó també als idiomes, ja que van interpretar obres en no menys de sis llengües
diferents. Excel·lent proposta, doncs, a càrrec d'una formació que es mou
en la intersecció entre religió i art, entre els serveis litúrgics i els concerts
de cara al públic, sempre sota la batuta de Rodney Wynkoop, un director
expert que ha treballat a diferents països del món.
MIQUEL-LLUÍS MUNTANÉ
ANIVERSARIS DE LA MORT DE MÚSICS DELS PAÏSSOS
CATALANS, ANY 2007
| Fa 50 anys | |
| Josep Muset i Ferrer (mestre de capella) | Alexandre Josep Ribó i Valls (pianista) |
| Alfred Romea (guitarrista) | |
| Fa 75 anys | |
| Josep Font i Rotger (pedagog) | Antoni Lupresti i Fernando (violocelista) |
| Emili Sabater i Domènec (pianista) | Artur Saco del Valle (director d'orquestra) |
| Amadeu Vives i Roig (compositor) | |
| Fa 100 anys | |
| Espectacles i Audicions Graner | |
| Fa 125 anys | |
| Josep Broca i Codina (guitarrista) | Oscar Camps i Soler (pianista) |
| Joan Casamitjana i Alsina (director d'orquestra) | Eduard Compta i Torres (pianista) |
| Antoni Nogués i Torras (pianista) | Alfons Maria Solà i Xaco (compositor) |
| Fa 175 anys | |
| Xavier Francesc Cabó (compositor) | Josep Marinel·lo i Guardiola (mestre de capella) |
| Fa 225 anys | |
| Carles-Francesc Climent (compositor) | |
| Fa 300 anys | |
| Joan García (mestre de capella) | Joan de la Hoz (organista) |
| Fa 325 anys | |
| Lluís Vicente Gargallo (mestre de capella) | Mateu Riguer (organista) |
| Benet Soler (compositor) | |
| Fa 425 anys | |
| Pere Alberch Vila (mestre de capella) | Antoni Llull i Cases (teòric) |