EDITORIAL

El Mestre Palet compleix 90 anys
En efecte, el dia 6 de setembre el nostre admirat i bon amic Joan Palet i Ibars, amb plena joventut de ment i d'esperit, celebra el seu norantè aniversari amb plena dedicació a la seva estimada Orquestra de Cambra "Amics dels Clàssics", amb la que el passat mes de juny va commemorar els 70 anys de la seva fundació; fet en el que ell mateix, amb la col·laboració d'altres tres companys d'estudis van formar un quartet de corda pels volts de l'any 1934, ferment que donaria pas a l'orquestra iniciant el primer concert el 1936.
El Mestre Joan Palet és un home d'una gran vitalitat i bonhomia i tots els que tenim el goig de gaudir de la seva amistat rebem la saviesa del seu saber i la seva experiència, del que ens sentim molt orgullosos i enriquits; és un vertader privilegi tenir la sort d'escoltar-lo i seguir els seus consells.
Mestre, rebi el reconeixement i l'admiració de tots nosaltres, tots els que estimem la música com vostè l'estima i creiem que la seva obra al front de l'orquestra mereix estar escrita amb lletres d'or als llibres d'història de la musica i de les arts.
Accepti de tot cor el desig de que per molt anys ens permeti seguir comptant amb la seva amistat i la seva companyia.
A l'apartat biografíes trobareu un àmpli apartat dedicat a aquest Mestre.

Deu anys sense l'Oriol Martorell i L'Enric Ribó
Ja fa deu anys que aquests dos grans músics ens van deixar, directors de la Coral Sant Jordi l'Oriol, i de la Capella Polifònica en Ribó; dos directors que van donar un impuls molt important al món coral català.
Al cap d'un any es feren homenatges de record, al Palau d'Esports de Barcelona per l'Oriol Martorell, amb una molt important participació dels cantaires de tota Catalunya, i a Sant Felip Neri a l'Enric Ribó promogut per aquesta Associació, amb la participació de deixebles del mestre amb un concert simfònico-coral, i més tard a Sant Cugat, portat a terme pel Moviment Coral Català i deixebles d'en Ribó.
Aquest mes de setembre es ret homenatge a l'Oriol Martorell amb un acte al Palau de la Música Catalana organitzat per la Coral Sant Jordi i el Moviment Coral Català, concretament el dia 29 amb el Rèquiem de Mozart.
Una bona oportunitat per mostrar el nostre reconeixement a l'obra pedagògica del Mestre.

 

LA MÚSICA: UNA APROXIMACIÓ A LA SEVA EVOLUCIÓ. (11è. any)

EL BARROC (75 è) EL BARROC MUSICAL ESPANYOL (35 è)

Amb els tres primers músics que segueixen acabarem la llista dels Compositors espanyols que visqueren entre els segles XVI - XVII.

274) Luis de ARANDA (+ Granada, 1627). No es coneix el seu lloc de naixement, però se sap que fou Infant de Cor de la Catedral de Granada, on succeí com a Mestre de Capella a Jerónimo ALISEDA (1548-1591), quan aquest morí. Es conserven d'ell 6 Motets, però s'han perdut algunes obres seves que ell apreciava molt, com foren les Chansonettes. Per les dades que es tenen, no s'ha de confondre amb un altre Compositor que té els mateixos noms. (v. nº 281).

275) Juan de VARGAS. El que d'ell sabem és que visqué entre aquests dos segles, ignorant-se tan el lloc de naixement com el de la mort, i que residí a Sevilla. Una altra dada és haver guanyat el càrrec de Mestre de Capella d'Antequera (1596), quina funció mai va desenvolupar.

276) Lluís Ferran VILA (?, 1565- ?, 1631). Era nebot de l'Organista i Compositor del Renaixement català Pere Alberch VILA (Vic, 1517 - Barcelona, 1582), a qui succeí com Organista de la Seu barcelonina quan l'oncle morí.

Comencem ara una llista alfabètica de Compositors espanyols que visqueren en el segle XVII, o que almenys amb seguretat es pot dir que moriren en aquest segle. D'ells n'he trobat una llista de gairebé un centenar de noms, encara que sense gaires detalls de la seva vida, i alguns amb incerteses sobre els anys en que nasqueren. Sigui com sigui, són aquests.

277) Fernando ACUÑA (+ 1690 ó 1699). Fou Organista i Compositor. Només he trobat d'ell que fou Mestre de Capella a Xàtiva.

278) Pedro ALDAO (+ Granada, 1684). Havia estat deixeble de Carlos PATIÑO (v. nº 217), exercint d'Organista a la Catedral de Màlaga des del 1663.

279) Sebastián ALFONSO (Hecho [Alt Aragó], ? - Saragossa, 1687). Fou Compositor i Mestre de Capella, actuant amb aquest càrrec a Albarracín (1637), Osca (1641), Conca (1653), passant després definitivament a la Seu de Saragossa (1656-1687). Es poden trobar obres seves tan a Saragossa, com també a Barcelona i a Alguezar, essent majoritàriament Motets i Villancets.

280) Diego o Diogo de ALVARADO (Euskadi, v. 1600 - Lisboa, 1643). Deixo constància d'aquest Compositor pel seu origen espanyol, ja que la seva activitat musical l'exercí sempre a Lisboa, com a Organista de la capella reial durant els regnats de Felip III i de Joan IV de Portugal. Les obres seves que es conserven són només Tientos per a Orgue.

281) Luis ARANDA (Sevilla, ? - Narbona, v. 1660). Únicament he pogut saber que fou Organista, i que essent molt jove anà a París, on fou molt ben rebut pel rei Lluís XIII. Amb tot, morí a Narbona, d'on era Organista d'aquella Catedral. No s'ha de confondre amb el Lluís ARANDA del nº 274.

282) Vidal de ARCE. Només he trobat d'ell que a l'any 1605 era Mestre de Capella de Palència, encara que l'any següent fou rellevat d'aquest càrrec sense cap més dada.

Continuarem a la propera tramesa, si bé, com es pot veure, les dades que es troben no són massa abundants ni concretes.

Joan ÚBEDA i COMAS.

 

PARTICULARITATS de la MÚSICA de WOLFGANG AMADEUS MOZART 1)

Les SIMFONIES (5)

26) Simfonia en Mi bemoll Major [19] (K 132). Creada a Salzburg en el mes de juliol de 1772. L'Orquestra és amb Corda, 2 Oboès i 4 Trompes. Té quatre Moviments: Allegro - Andante en Si bemoll Major - Minuet i trio en Do menor - Allegro, més un Apèndix en forma d'Andantino grazioso. Aquesta Simfonia ha estat considerada com una de les millors, si no la millor, de la sèrie de nou Simfonies que composà abans de la tardor d'aquell any, amb alguns detalls força sorprenents. El fet que tingui dos Moviments lents, comptant l'Andantino afegit, dóna lloc a pensar que el primer Andante no havia complagut al nou Arquebisbe Colloredo, i MOZART l'hagué de substituí per un de nou.

27) Simfonia en Re Major [20] (K 133). És la penúltima de les nou Simfonies que hem esmentat. També fou composada en el mes de juliol de 1772, i l'Orquestra consta de Corda, 2 Oboès, 2 Trompes, 2 Trompetes i una Flauta obligada en el segon Moviment Andante. Pel seu caràcter es pot creure que fou escrita amb motiu d'alguna festivitat, o per alguna esdeveniment relacionat amb l'Arquebisbe Colloredo. A continuació, hi ha una frase de Bernhard Paumgartner, especialista en MOZART, que diu: "És una obra del tot madura, gens indigna de les seves germanes Haffner (K 385) i Praga (K 504); el primer Moviment Allegro molt ben elaborat, l'Andante en La menor sereníssim i ple gracioses sorpreses, el Minuet i Trio en Sol menor galant, i el Finale presto extraordinàriament viu".

28) Simfonia en La Major [21] (K 134). És l'última de les nou Simfonies que hem indicat. Fou escrita a Salzburg, a l'agost de 1772. L'Orquestra té Corda, 2 Flautes i 2 Trompes. La suavitat d'aquesta Simfonia es deu a la substitució dels Oboès per les Flautes. Per això és fàcil pensar que el segon Moviment Andante pugui ser un Nocturn, per la seva dolça melodia molt propera a l'Ària "Porgi amore" que canta la Comtessa a l'Òpera "Les Noces de Figaro". Cada Moviment emperò, té les seves pròpies particularitats que el fan molt singular. Aquests són: Allegro - Andante en Re menor - Minuet i Trio en Re menor - Allegro.

29) Simfonia en Re Major (ara K 141a), de l'Obertura de l'acció teatral "El somni d'Escipió" (K 126). Per la seva possible execució independent, MOZART féu alguns retocs a l'Obertura esmentada, afegint-li un segon Moviment, i en el primer catàleg Köchel fou el K 161, i al Presto final se li donà el K 163. Amb tot, agrupats aquests elements com a Simfonia independent, han rebut en el darrer catàleg el K 141a. L'obra "El somni d'Escipió" fou creada per a celebrar l'arribada del nou Arquebisbe Colloredo a Salzburg. Pel gust italià que expressa, fa pensar que MOZART composà aquesta obra segons les preferències del nou príncep. De tot plegat resulta que els dos primers Moviments: Allegro i Andante foren composats en el mes de març, i el Presto final en el novembre. No té Minuet, i l'Orquestra és amb Corda, 2 Flautes, 2 Oboès, 2 Trompes, 2 Trompetes i Percussió.

No fa gaires anys que en els Arxius de la Pia Istituzione de Cremona es descobrí una Simfonia de MOZART. Ara es coneix com Simfonia en Do Major "de Cremona". Té tres Moviments: Allegro - Andantino grazioso en Fa menor - Allegro. Tampoc es coneix si fou ell mateix qui la cedí a aquest lloc. El crític G. de Saint-Foix pensa que hauria rebut a Milà una comanda, que podria ser o d'un teatre o d'un mecenes particular, com es pot suposar pels Divertimenti que va escriure en aquells moments. El mateix crític diu també que la introducció d'aquesta Simfonia serà repetida en la introducció de la Simfonia Haffner (K 385), nou anys més tard.

Joan ÚBEDA i COMAS

CENTENARIS del Mes de SETEMBRE

(Codis: * Naixement; + Defunció)

1.	1906, * Aksel (Hauch) SCHIOTZ, Roskilde (DK), Tenor, Baríton, Cantant d'Òpera i Professor de Cant.
2.	1906, * Sydney BECK, Nova York, Bibliotecati musical.
3.	1906, Víctor (August) HERBERT estrena a Buffalo, l'Opereta "The Red Mill".
4.	1906, * Gilbert CHASE, L'Havana, Musicòleg. 1906, * Alexander MOYZES, Klastor pod Znievom (Eslovàquia), Compositor. 1906, * Ornella POLITI, (que serà coneguda com Ornella Santoliquido, a l'haver-se casat amb el Compositor Francesco Santoliquido), Florència, Pianista i Professora.
5.	1906, * Peter MIEG, Lenzburg, Compositor, Crític i Pintor.
7.	1906, * Wolfgang GRAESER, Zuric, Compositor.
9.	1606, + Leonhard LECHNER, conegut amb el pseudònim d'"Athesinus" pel seu lloc de naixement: Athesinus (Tirol), Compositor.
10.	1906, * Riccardo CASTAGNONE, Brunate (Como), Pianista i Compositor. 1906, * Bertus VAN LIER, Utrecht, Compositor.
11.	1906, + Josef VOCKNER, Viena, Organista, Compositor i Professor.
12.	1806, + Christian Gottfried THOMAS, Leipzig, Cornista, Editor de Música, Empresari musical, Musicògraf i Compositor.
13.	1906, + Georg JACOBI, Londres, Violinista, Director d'Orquestra i Compositor.
14.	1806, * Michal Josef GUZIKOV, Szklow (Polònia), Xilofonista i Compositor.
19.	1906, * Anna Amalia ABERT, Halle, Musicòloga. 1906, * Massimo FRECCIA, Florència, Director d'Orquestra. 1906, * Dalibor Cyril VACKAR, Korcula (Iugoeslàvia), Violinista, Musicògraf i Compositor.
20.	1906, * David SHEINFELD, Saint-Louis, Compositor i Violinista.
22.	1906, * Julius (Christian) STOCKAUSEN, Francfort-sur-le-Main, Baríton, Director d'Orquestra i Compositor.
24.	1906, * Marcel MIROUZE, Tolosa (F), Compositor i Director d'Orquestra. 1906, Horatio (William) PARKER estrena a Nova York, la música d'escena de l'obra "The Prince of India" per a Veu, Cor i Orquestra.
25.	1906, * Jaroslav JEZEK, Praga, Compositor. 1906, * Dimitri (Dimitrievitx) XOSTAKOVITX, Sant Petersburg, Compositor.
27.	1906, + Luigi Alberto VILLANIS, Pesaro, Musicògraf.
28.	1906, * Hubert BARWAHSER, Herzogenrath, Flautista i Professor. 1906, * Paul FROMM, Kitzingen, Mecenes de la Música.
30.	1906, + Jean-Henri RAVINA, París, Compositor. 1906, * Vaclav SMETACEK, Brünn, Oboista, Director d'Orquestra i Professor.
	Joan ÚBEDA i COMAS

 

ELS NOSTRES CONCERTS

Per motiu de les vacances del nostre butlletí (juliol i agost) us parlarem ara dels dos concerts que vàrem fer el mes de juny.
El primer d'aquests dos concerts va estar a càrrec de dos joves músics, deixebles del Conservatori del Liceu, que ja comencen a treballar la seva professió per les sales de concerts, es tracta de l'instrumentista de guitarra Asunción Sabater, i el violinista Joel Sabaté. donat que el seu repertori conjunt encara no és prou ampli, el bon amic Sergi Vicente ens va delectar amb una primera part amb la seva guitarra de la que treu sons d'una gran sensibilitat i donà pas a la participació d'aquests joves, i molt prometedors, músics que ens oferiren una actuació excel·lent.
En Joel va demostrar una gran musicalitat fent brillar el violí amb llum pròpia, segur amb el domini de l'instrument li va saber treure una sonoritat viva i sensible a les obres que interpretava.
L'Assumpta va demostrar dues coses, que sap acompanyar, estan en tot moment al servei del seu company, però que també és una guitarrista amb personalitat ressorgint amb brillantor en les situacions en les que el paper de solista li correspon a ella, amb pulsacions de molta delicadesa i vigor i quan era menester.
Aquest duet enceta el camí, però a ben segur que aquest serà brillant si el segueixen a aquest pas, condicions les tenen, perquè dominen el seu instrument i perquè ens demostraren que la sensibilitat, la passió i la musicalitat es la seva companya.

La segona actuació del mes va formar part de la celebració de les Festes de Sant Pere, patró del Centre Sant Pere Apòstol, on està ubicat l'Auditori Cullell i Fabra, i on donem els nostres concerts, i amb la que habitualment tanquem la temporada de concerts. Els convidats en aquesta ocasió van ser el guitarrista Sergi Vicente, amb la seva esposa Olga Kharitonina al clavecí, i la cooperació de l'Arantxa Regué amb les castanyoles.
De fet aquesta actuació, més que pactada, va ser induïda "meravellosament induïda" pel mateix Sergi que, sabedor de que disposem del magnífic clavecí tan amablement cedit al Centre per l'Associació Musical Amics de Mozart, va estar interessat en oferir aquest concert. De fet, aquest concert ja el van comentar en el butlletí del mes de març amb la seva actuació a la Sala Luthier, a finals de gener, i en aquesta ocasió ens el varen voler oferir a nosaltres.
L'actuació, de gran qualitat, va fer un recorregut per la història de la guitarra amb un programa que abastava obres del Pare Soler, Mateo Albéniz, Luis de Narvaez, Vivaldi, Beethoven, Castelnuovo-Tedesco, Schnittke i Boccherini, amb arranjaments pel clave i la guitarra del mateix Sergi Vicente.
Tots els intèrprets ens van tornar a demostrar la seva gran qualitat, tan musical com humana que abocaven en cada una de les seves interpretacions. El nombrós públic assistent va sortir satisfet i entusiasmat per tan agradable vetllada. Al final del concert el president del Centre els hi va fer ofrena d'un record d'aquestes festes.

 

 

HEM REBUT......

La Circular (Butlletí del SCIC 133, abril/maig/juny) .- En aquesta ocasió els amics del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, amb la qualitat, tant de presentació com de temes i treballs, que els caracteritza van fer un monogràfic sobre "El cant coral als nostres centres educatius", tema prou interessant i, a més, de gran importància doncs representa el futur cultural pel gust musical dels nostres infants, pels que el dia de demà seran el públic dels concerts i pels que la seva inquietud els porti al camí més professional de la música; els signants d'aquestes articles són Martí Ferrer, Núria Losada, Carme Lleix, Núria Rúbio, Assumpció Malagarriga, Sergi Cuenca, M. José Fernández, Mercè Villar, M. Lluïsa Abram, Rita Ferrer, Montserrat Rios i Javier Duque.
Aquest treball es complementa amb articles dedicats a temes i informacions pròpies del Secretariat i amb una entrevista de la M. Mercé Argüelles amb la professora de música Mireia Hernández .
Per la coberta d'aquest butlletí la Pilarin va fer un deliciós dibuix per acostar la celebració del naixement de Mozart als infants i als no tant infants.

Wagneriana .- Dels treballs d'aquesta entranyable associació hem rebut els tres darrers exemplars; el núm. 57 (abril) amb els següents treballs Franz Liszt y Richard Wagner (Una necesidad wagneriana), signat per Ramón Bau; Actividades Wagnerianas en Tolouse, per Jordi Mota; Desde el mundo wagneriano, per la Maria Infiesta, que també ens mostra un recull les revistes de tot el món que l'Associació ha rebut amb temes wagnerians; a la vegada que també ens presenta la seva web, www.associacionswagneriana.com, amb una conversa entre la Mercè Guix i en Jordi Mota.
En el mateix butlletí s'inclou el treball que, sobre l'obra cinematogràfica "Parsifal" de Daniel Magrané, va ser el tema d'una de les conferències que l'Associació va celebrar a l'Ateneu Barcelonès, i de la que ja vam parlar en un altre dels nostres butlletins.

La segona publicació de Wagneriana pertany al mes de maig (núm. 24) en la que ens presenta el treball d'en Jordi Mota El wagnerisme a l'Argentina; El camí espiritual de Richard Wagner: El Grial, Maria Mercè Guix, Memòries de Birgit Nilsson "Birgit Nilsson i Bayreuth" (segona part), traduït de l'alemany per la Rosa Maria Safont; mentre que l'Eva Muns ens aporta Una visió retrospectiva, Memòries de Joan Balcells, fundador de l'Orfeó Gracienc i la seva participació en Parsifal.

El tercer correspon al núm 58 (juliol) i els temes tractats són Gerd Seifert, toda una leyenda, per Maria Infiesta i Jordi Mota; del mateix Jordi Mota La sugestión de Bayreuth; Germán Ereña ens presenta Agosto 2005, segundo viaje a Bayreut; Richard Wagner sin fín, per Karl Richter; la Maria Infiesta ens exposa articles de revistes wagnerianes de diversos països; en Ramón Bau ens presenta diferents articles del Cercle Richard Wagner de Lyon; el darrer treball és la presentació de l'Asociación Wagneriana de Madrid.

L'INSTRUMENT, Butlletí de la Unió de Músics de Catalunya núms. 9 (primavera) i 10 (estiu) . - A la Lluna, per Aina Mauri; AMAPEI, quan la mainada juga amb la música; "La Ciutat per la música" La nova mesura de govern; El "Codi d'Honestedat" de Musicians' Union; L'Orquestra Costa Brava, L'Orquestra SETSON; una entrevista de Lluís Brugués a Joan Vilanova; Consell de la Cultura i de les Arts de Catalunya (CCAC) Estat de la qüestió, per Max Sunyer; Reforma del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (LPI), per Judith Sunyer; i un seguit de noticies pròpies de l'associació.

 

A L'OMBRA DE … . ALEXANDER BORODIN

Un dels casos més curiosos de la història de la música s'esdevé amb Alexander Borodin, on es demostra allò que l'entorn i la gent poden influir sobre una persona. Sense cap dubte, Borodin fou un home molt intel·ligent que va saber aprofitar les oportunitats que la vida li va donar. Format com a metge especialitzat en química, ha passat a la història com un dels músics russos més conegut del segle XIX, gràcies a la seva dona i els seus amics que van saber potenciar els seus dons musicals i l'animaren a continuar fent música. El curiós és que ell és famós com a músic, tot i dedicar-s'hi com a segona professió i els seus mestres s'han mantingut en l'anonimat.
Altres metges han abandonat la seva carrera per dedicar-se a la música i han esdevingut famosos com és el cas de Barbieri, Jean Pierre Rampal o Zubin Metha, però tots ells havien deixat la seva professió principal per la música.
El petit Alexander Porfiryevich Borodin nasqué a Sant Petersburg el 12 de novembre de 1833, d'una relació amorosa entre el Jove príncep Georgià de la noblesa caucasiana Luka Stepanóvich Gedeànov i Avdotya Konstsntinova Antonova una dona de classe mitjana de 24 anys, casada amb el Doctor Kleinecke, un metge de l'exèrcit retirat.
Encara que d'entrada fou registrat com a fill d'un servent del príncep que es deia Porfiry Borodin, per cobrir les aparences, el príncep sempre vetllà pel seu benestar i per la seva educació. Des de petit ja estudiava francès alemany, italià i anglès a més del rus.
Si bé començà de manera natural i espontània la seva afecció per la música, la seva mare el guià durant les seves primeres passes amb el piano.
El 1841 composà Hélène una polca per a piano dedicada a un del seus primers amors. Molt aviat tocà la flauta, i més tard estudià oboè i violoncel. Als nou anys ja tocava al piano el repertori de la banda del regiment.
El 1846 començà a estudiar piano i teoria musical amb Mijail Shchiglev i amb Pormann. Schschiglev aviat passà a ser un amic i junts afrontaren la transcripció de diverses peces de Beethoven, Haydn, i Mendelssohn per a piano a quatre mans. A més, treballaven música de cambra i van formar un quartet de corda amb els germans Kirillov. Borodin tova el violoncel i el seu mestre el violí.
Aquell mateix any va escriure una peça per a flauta i piano i uns trios per a dos violins i oboè sobre temes de Robert i el diable de Meyerber.
Al mateix temps que es formava musicalment, demostrava gran interès per la química, i va arribar a fabricar focs d'artifici i diferents aplicacions galvàniques per generar corrent elèctric a partir d'elements químics.
Malgrat el seu futur musical prometedor, els seus pares el feren entrar a l'Acadèmia Militar de Medicina, el 1850, on acabà els estudis el 6 d'abril de 1856 amb la qualificació "Cum Laude" i començà a treballar com a assistent de patologia general.
El 1854 ja havia entrat a treballar a l'hospital militar, però la seva sensibilitat a les ferides el portaren a dedicar-se a les aplicacions de la química, pel qual obtindria el Doctorat en Química de l'Acadèmia Militar de Química el 1858.
Els estudis científics l'ocuparen la major part de la seva vida, i deixà la música només com un entreteniment. Ell mateix s'anomenava "músic de diumenges i festius", ja que era només aleshores quan podia compondre.
L'agost de 1857 acompanyà un dels seus superiors a un congrés a Brussel·les i visità París on es posà en contacte amb altres músics. Aquell any també feu gran amistat amb Moussorgsky. Començà a treballar en la composició de les aigües minerals i les seves qualitats terapèutiques, sent un dels precursors en aquest camp. I també compongué el Sextet per a cordes (1860).
La seva activitat científica el portava a residir durant llargues temporades a diferents ciutats d'Europa on, a més a més, feia coneixença amb altres músics i aprofitava per col·laborar com a violoncel·lista a l'orquestra del "Teatro Pisano".
Durant la seva estada a Heidelberg el 1861, on treballava amb el seu amic Mendelev, creador de la taula periòdica dels elements químics, conegué Ekaterina Sergeyena Protopopova, una brillant pianista de 29 anys, que s'estava recuperant d'una tuberculosi. Ella fou qui li descobrí els misteris de Schumann, Listz i Chopin, fins al punt que acabaria sent Listz qui arranjaria obres de Borodin per els seus concerts.
A l'octubre, ella havia de marxar cap a Itàlia i ell l'acompanyà. Vivien junts a Pisa a casa del mestre Carrani. Mentre, Borodin treballà al laboratori del Dr. Lucca i Tassinari, i fou una de les seves èpoques científiques més prolífiques.
El setembre de 1862, quan tornaren a Rússia, ocupà la plaça de professor adjunt a la càtedra del Dr. Zinin, des d'on va fer una feina brillant per la causa de la formació de les dones fundant "l'Escola de medicina de dones".
Aquell any 1862 també conegué Balakirev, amb qui decidí perfeccionar els seus coneixements musicals. Balakirev era el cap d'un grup de músics de caire nacionalista on també hi havia Rimsky-Korsakov i el seu amic Moussorgsky. Aquests quatre compositors, junt amb Cui, fou batejat per Stassov el 1867 com "El grup dels cinc".
Borodin i Ekaterina es casaren a Sant Petersburg el 17 d'abril de 1863. Segons els amics de l'època, mai s'havia vist una desorganització tan gran com a casa seva. Ell era un científic despistat i ella una pianista prototipus de l'artista romàntica tenien sempre mil coses al cap tret de la vida de família. Malgrat tot, això mai fou un obstacle per a ells i realment s'estimaren fins a l'últim moment. Com que no van poder tenir fills, adoptaren tres nenes però només una, Liza, a qui realment s'abocaren en la seva cura, sobrevisqué.
El sentiment de grup l'impulsà a escriure i acabar el Quintet de Do Major i la Simfonia núm. 1 en Mi bemoll Major , que van ser èxits aclaparadors.
El 1867 presentà l'òpera Bogatyri (Els herois) amb llibret de Kirilov, al Teatre Bolshoi de Moscou, però fou un veritable fracàs. No va tornar a escriure fins el 1869 i ho féu amb la Simfonia núm. 2 en re menor i començà a treballar en una nova òpera sobre un text que li envià Stassov, El príncep Igor, en el qual hi treballà divuit anys i la deixà inacabada.
El 1880 el marcà l'èxit de estrena del poema simfònic A les estepes de l'Àsia central.
La mort de Moussorgsky el 1881 el trasbalsà molt. A ell li dedicà un lied amb text de Puskin. Poc després ell mateix va tenir un atac de cor.
En un dels seus viatges a Alemanya, el 1877, visità Weimar on fou rebut per Franz Listz qui quedà impressionat de la seva obra musical. Listz organitzà concerts on dirigí la seva Simfonia núm. 1. Borodin, agraït, li dedicà A les estepes de l'Àsia central.
En una estada a Heidelberg, recordà temps passats i li vingueren unes ganes boges de compondre, concretament el Quartet de corda núm. 2 en Re Major (1882) dedicat a la seva dona. Borodin es retrata ell mateix i a Ekaterina en uns passatges entre el violí i el violoncel. El 1884 es diagnosticà ell mateix un episodi de còlera .
El 27 de febrer de 1887, amb 53 anys, patí un atac de cor en curs d'un ball de disfresses organitzat per ell mateix. La pujada de tensió li ocasionà la ruptura d'un aneurisma que li produí la mort. Fou enterrat al cementiri Alexander Nevsky al costat de la tomba de Moussorgsky. Ekaterina no pogué assistir als funerals perquè era fora. En saber la notícia, tingué una crisi, emmalaltí i morí pocs mesos després.
Rimsky-Korsakov i Glazunov acabaren i publicaren la resta de les seves composicions.
El 23 d'octubre de 1890 es féu l'estrena pòstuma del Príncep Igor la qual fou un èxit. El 1911 el musical americà Kismet adaptà temes d'ell ; i el 1953 el tema del Príncep Igor es va fer famós en la cançó Estranys al paradís.

Xavier Vilajosana

 

RECONEIXEMENT

El passat mes d'abril (per Sant Jordi) l'Obra del Ballet Popular i l'Agrupament d'Esbarts dansaires van escollir al nostre company Jordi Núñez i Pallarola per concedir-li la medalla al Mèrit a la dansa tradicional catalana, pels seus treballs de direcció i arranjaments de molts dels ballets que actualment interpreten els nostres esbarts. Aquest guardó li va ser concedit en el transcurs dels actes de Pubillatge de la Sardana fets a la vila d'Esparreguera .

MOLTES FELICITATS!!

 

FELICITACIÓ

Des d'aquestes pàgines volem felicitar a la molt bona amiga, la directora, Margarita Celma (presidenta de l'Associació de Corals del Matarranya) pel premi obtingut en la seva altra vessant professional, la docent.
La Margarita, conjuntament amb l'escriptor Pascual Vidal, van rebre el Premi Pau Vila, de l'Institut de Ciències i Educació de la Universitat de Barcelona, pel seu treball "Fa un munt d'anys al Matarranya" en el que volen preservar la memòria de fets i tradicions, que es van perdent, perquè estiguin en la memòria de les noves generacions i no s'oblidin.
El premi va ser glossat pel Doctor J. Vila Valentí que en feu el lliurament a la Sala d'actes del Paraninf de la Universitat de Barcelona

 

ANIVERSARIS

El nostre bon amic, i col·laborador d'aquest butlletí, Lluís Gassó i Carbonell , eminent poeta i gran amant de la música ha complert 90 anys (va néixer a Barcelona el 1916), pel que el felicitem de tot cor i que siguin molts més els que puguem gaudir del seu immens saber i la seva bonhomia.

ELS MEUS NORANTA ANYS

Han arribat els NORANTA ANYS, amics!
els noranta anys feixucs damunt l'esquena,
viscuts amb alegries i fatics
però joiosament de vida plena
sense ombres envejoses ni enemics.

Noranta anys! Qui ho diria, veritat?
Mireu-me bé! Encara el llom aguanta
els ossos d'aquest cos ja mig nafrat.
Però no importa i tampoc m'espanta
viure els cent anys, si tots em feu costat.

Però voldria acabar en un món millor
per deixar als fills i als qui vénen darrere
un País redreçat i sense por:
A flor de llavi el cant de la senyera
i dins del pit un goig sense dolor.

Brindem pels noranta anys i pels difunts
que ja han aconseguit la seva glòria
i afanyem-nos, catalans, tots junts,
a mai no perdre el fil de nostra història.

Perquè aquest segle que ja hem encetat
ens meni coratjós a la conquesta
dels tres lemes pels quals sempre hem lluitat
entre pètals de rosa i de ginesta,
que són, AMOR i PAU i LLIBERTAT!

Lluís Gassó i Carbonell (Barcelona 1916 - 2006)