EDITORIAL
Fer 50 anys per a una entitat coral sempre és molt important
i emotiu; en aquest cas la coral que ha celebrat aquest aconteixement ens
es molt propera donat que el seu fundador, Josep Mª Castelló "el Cate",
que malauradament ens va deixar aquests darrers anys, va pertànyer al nostre
Consell , en el que va deixar una petjada inoblidable i molt difícil de cobrir.
Els Madrigalistes de Catalunya (més coneguts per Coral Catalunya)
han complert 50 anys d'una activitat àmplia i fecunda que va tenir uns inicis
ben curiosos; el formaren un grup de joves excursionistes als que els hi agradava
cantar i ho hagueren de fer sota l'aixopluc de l'Agrupació Excursionista
de Catalunya ja que al centre al que pertanyien els nois no era permesa
una formació mixta, coses de la nostra història passada!!.
El cor va prendre aviat gran volada i una mostra d'això són les seves actuacions
no tant sols a Catalunya si més no també a d'altres punt de l'estat
Espanyol i fins i tot passejant les seves veus per Europa, sempre amb
un notable èxit.
Dos fets importants coronen la seva important trajectòria, ser els promotors
de les "Festes de la Cançó de Muntanya" i de les "Jornades Internacionals
del Cant Coral" que a tant alt lloc va col·locar Catalunya en el
món coral; l'ànima de tot això va ser en Josep Mª Castelló. Avui de
la mà del seu actual director Pere-Miquel Xiberta segueix guanyant-se
un lloc d'honor en aquest espai del can que tant uneix a les persones.
Felicitats!!
LA MÚSICA: UNA APROXIMACIÓ A LA SEVA EVOLUCIÓ (10è any).
EL BARROC (74è) EL BARROC MUSICAL ESPANYOL (34è)
La llista alfabètica es va allargant al fer noves recerques.
266) FELIP III, Rei d'Espanya. (1548-1621). Aquest personatge figura
en la nostra llista com a Mecenes de la Música, a més de ser un gran afeccionat
a la mateixa, ja que es sap que cantava i tocava la Viola da gamba i la Vihuela.
Degut al seu interès per la música, diversos Compositors de l'època feren
peces tan religioses com profanes, per la seva Capella de Música. Alguns
d'ells foren: Mateo ROMERO "Maestro Capitán" (v. nº 27, i Juan PALOMARES
(v. nº 127), amés d'altres.
267) Guitirre FERNÁNDEZ HIDALGO (Andalusia, 1553 - Cuzco,
v. 1620). Tot i haver nascut a Espanya, on es suposa que es formà musicalment,
només sabem que fou Mestre de Capella de les Catedral de Bogotà (1584),
Quito (1588), La Plata [Bolívia] (1597), retornat a Cuzco
fins que hi morí. Es conserven d'ell 9 Magnificats i 3 Salves.
El seu estil encara és fidel a la línia que havia marcat Francisco GUERRERO
(Sevilla, 1528-1599).
268) Manuel MACHADO (Lisboa, 1590 - Madrid, 1640). D'origen
portuguès, fou deixeble de Duarte LOBO (1565 -1640), però com a músic
actuà a la Capella del rei Felip III (v. nº 266), on fou autor de Villancicos
i d'altres cants. En el Cancionero de la Sablonara hi ha alguns cants
seus, com Cuatro de empezar.
269) P. Juan de MARIANA (Talavera, 1536 - Toledo, 1623).
Fou Historiador i Jesuïta especialista en estudiar el segle XVI en general,
tractant també temes referents a la música. Un llibre seu és el De rege et
regis institutione, editat l'any 1599, en el que exposa els pros i els contres
d'incloure la música a l'educació dels prínceps. L'any 1609 publicà a Colònia
el Tratado contra los juegos públicos, en el que analitza els perills
que oferia la música profana, especialment la teatral, criticant de manera
molt dura la Zarabanda. Aquesta dansa, de possible origen espanyol,
o almenys molt practicada a Espanya a mitjans del segle XVI, ja havia
estat censurada per Cervantes a "La Ilustre fregona" pel seu
estil llicenciós i provocatiu.
270) Miguel NAVARRO ECHARREN (Pamplona, v. 1561 -?). El primer
càrrec que se li coneix és el Mestre de Capella de Catedral de Pamplona,
passant després amb la mateixa feina a la de Calahorra de 1591 a 1600.
D'aquí es féu ermità a Turruncún [Rioja], i després a Navarra.
A continuació fou altra vegada Mestre de Capella de la seu navarresa, fins
a la seva mort. A l'entorn de 1614 publicà el Liber magnificarum.
271) Eustacio o Eustaquio de la SERNA (Sevilla, v. 1570 - v.
1616). Era fill de Francisco Alejandro de SERNA, qui havia estat Cantor-Contralt,
i tocava l'Orgue a la Catedral de Toledo, encara que després anà a
Sevilla, on tingué aquest fill. Aquest fou Organista: de l'església
de El Salvador de Sevilla (1593), de la Capella reial de Lisboa
(1595), passant després amb el mateix càrrec a la Catedral de Lima
(1604).
272) Alonso de TEJADA (Zamora, v. 1556 - 1628). D'aquest Compositor
només he trobat la seva pluralitat essent Mestre de Capella de diversos llocs:
Catedrals: de Calahorra (1572-1580), Ciudad Rodrigo (1580-1591),
Lleó (1591-1593), Salamanca (1593-1601), Capella reial de
Granada (1601), Catedral de Zamora (1601-1604), Toledo (1604-1616),
Burgos (1616-1623), retornant a Zamora el 1623 on restà fins
a la seva mort. D'ell s'han conservat vàries obres: a Zamora tres volums
de Motets; a Guadalupe s'hi troben 6 Introits; 3 peces
a Silos, i 1 a Tarazona i 1 a Toledo.
Aquestes són les úniques coses que he trobat d'aquests músics. Encara resten
dos autors d'entre els segles XVI-XVII, per la propera tramesa.
Joan ÚBEDA i COMAS
PARTICULARITATS de la MÚSICA de WOLFGANG AMADEUS MOZART
1) Les SIMFONIES (5)
20) Simfonia en Fa Major [13] (K 112). Escrita durant
la seva estada a Milà, essent acabada el 2 de novembre de 1771. Té
quatre Moviments: Allegro - Andante en Si bemoll Major - Minuet i Trio en
Do menor - Molto Allegro, en forma de Rondó. L'orquestració és per a Corda,
2 Oboès i 2 Trompes. L'esforç que havia fet MOZART composant era amb
la finalitat de complaure l'Emperadriu, i poder obtenir un càrrec a la Cort,
però quedà tot frustrat al no accedir ella a les peticions que havia fet l'Arxiduc,
tot i havent tingut contactes amb el "Teatro nobile di San Benedetto",
per fer una obra pel Carnaval de 1773.
21) Simfonia en La Major [4] (K 114). Fou composada
a Salzburg, havent-la acabat el 30 de desembre de 1771. És amb quatre
Moviments: Allegro moderato - Andante en Re menor - Minuet i Trio en La menor
- Allegro molto, i l'orquestració és amb Corda, 2 Flautes, 2 Oboès i 2 Trompes.
Aquesta és la primera de les nou que composà fins la tardor del mateix any,
quan els MOZART viatgen altra vegada cap a Itàlia. Segons els
crítics, en ella s'hi troba una unió perfecta de l'estil vienès que MOZART
duia a la sang, i el nou estil italià que ja havia assimilat. Un detall no
gens agradable s'ha d'afegir aquí, i és que, just acabada aquesta Simfonia,
a primers de gener de 1772, Wolfgang cau greument malalt, encara que
mai s'ha precisat la seva enfermetat.
22) Simfonia en Sol Major [15] (K 124). Acabada a Salzburg el
21 de febrer de 1772. Té quatre Moviments: Allegro maestoso - Andante grazioso
en Sol menor - Minuet - Presto, i l'Orquestra és amb Corda, 2 Oboès i 2 Trompes.
És la segona de les nou, i s'ha de remarcar la seva brevetat, i també la constant
oscil·lació entre l'estil italià i l'estil vienès. Segons la crítica, està
emparentada amb la "Sonata da chiesa" (ara K 124a, abans K 144)
23) Simfonia en Do Major [16] (K 128). Composada a Salzburg
en el mes de maig de 1772. Té tres Moviments: Allegro maestoso - Andante grazioso
en Sol menor - Allegro, amb l'Orquestra que té Corda, 2 Oboès i 2 Trompes.
24) Simfonia en Sol Major [17] (K 129). Composada igualment a Salzburg
en el mes de maig de 1772, amb tres Moviments: Allegro - Andante en Do menor
- Allegro, i són per a Corda, 2 Oboès i 2 Trompes. Els comentaris que els
crítics fan d'aquestes dues últimes Simfonies, es basen en un fet que serà
important per a MOZART.
Fou la mort de l'anterior Arquebisbe Sigismund von Schrattenbach, succeint-lo
el nou Arquebisbe Hieronymus comte de Colloredo, qui anava imposant
els seus criteris provocant un canvi radical en el que MOZART fins
aleshores havia fet, no tan sols en el camp de la música religiosa, si no
també en tot tipus de música. Es pot remarcar que en el segon Moviment de
la primera (K 128), Andante grazioso, hi ha un important treball contrapuntístic,
i a la segona (K 129) té com a Obertura una melodia de clares referències
italianes.
25) Simfonia en La Major [18] (K 130). Fou composada a Salzburg,
també en el mes de maig de 1772. L'Orquestra és amb Corda, 2 Flautes, 2 Trompes
en Do i 2 Trompes en Fa. Des de sempre, els crítics han considerat aquesta
Simfonia com una pàgina meravellosa, amb una profunda concatenació dels quatre
Moviments. L'Allegro inicial té una complexa elaboració del tema; l'Andante
grazioso en Si bemoll menor amb unes imprevistes insinuacions futures; el
Minuet i Trio en Do menor resulta molt interessant pel seu caràcter alemany;
i com a final l'Allegro molto és melòdicament molt peculiar.
Joan ÚBEDA i COMAS. .
CENTENARIS DEL MES DE JUNY DE 2006
(*Naixement; +Defunció; Op (Opus) (Obra)
|
1.
|
1906, * Andrei (Melitonovitx) BALANTXIVADZE, St.
Petersburg, Compositor. |
|
3.
|
1906, * Josephine BAKER, Saint Louis, Ballarina, Cantora i Actriu. |
|
5.
|
1906, + Eduard von HARTMANN, Grosslichterfelde, pro deBerlín,
Musicògraf, Especialista en Estètica musical. |
|
6.
|
1906, Casament de Gertrude CLARKE, Mecenes de la Música i Col·leccionista d'Instruments amb Mattew John WHITALL. |
|
8.
|
1806, * P(ietro) SCUDO, Venècia, Musicògraf
i Compositor. |
|
9.
|
1806, Nicolas (-Marie) DALAYRAC estrena a l'Òpera-Còmica
de París, l'Òpera "Deux mots". |
|
10.
|
1906, * Janos VISKI, Kolozsvar, Compositor. |
|
11.
|
1906, + Frantisek BARTOS, Mlatcova (Moràvia),
Etnomusicòleg. 1906, * Hubert DE BLANCK, Utrecht, Director d'Orquestra i Profesor. |
|
14.
|
1906, Samuel COLERDGE-TAYLOR estrena a Londres,
l'obra "Symphonic Variations on an African Air". 1906, + Paul, Graf von WALDERSEE, Königsberg, Musicòleg. |
|
15.
|
1806, * Carl August ANDRÉ, Offenbach,
Editor i Constructor de Pianos. 1906, * Hans SCHWIEGER, Colònia, Director d'Orquestra. |
|
17.
|
1806, * Ernst (Gotthold Benjamin) PFUNDT, Dommitzch, prop de Tonagu, Timbaler i Inventor de Timbals amb pedals. |
|
18.
|
1906, * Kay (James King Kern) KYSER, Rocky Mount (Carolina del Nord), Director de Música d'Harmonia. |
|
21.
|
1806, * Luigi GORDIGIANI, Florència,
Compositor. 1906, * Lluís Mª MILLET i MILLET, Barcelona, Compositor, Professor i Director de l'Orfeó Català. |
|
24.
|
1906, * Pierre (Leon Marie) FOURNIER, París, Violoncel·lista. |
|
25.
|
1806, Etienne-Nicolas MÉHUL estrena a l'Òpera-Còmica
de París, l'Òpera "Gabrielle
d'Estrées, ou Les Amours d'Henri IV". 1906, + Sephen Samuel STRATTON, Birmingham, Organista, Musicòleg i Compositor. |
|
27.
|
1906, Gustav MAHLER estrena a Essen, dirigint ell, la "Simfonia nº 6". |
|
28.
|
1906, * Safford CAPE, Denver, Director de Corals. |
|
30.
|
1706, + Jacques BOYVIN, Rouen, Organista i Compositor. |
Joan ÚBEDA i COMAS
UNA OBRA RECUPERADA
El passat 16 de maig vaig assistir a la representació de la
sarsuela "El timbaler del Bruc" amb text d'en Pere Gili
i música del mestre Agustí Cohí Grau, representacions promogudes per
la Caixa de Terrassa a diversos teatres de Catalunya, el Municipal
El Jardí, de Figueres, el Principal de Lleida, el Centre
Cultural Caixa de Terrassa, de Terrassa, el Municipal Ateneu
d'Igualada i el Fortuny, de Reus.
Cal donar les gràcies a la Companyia Lírica de Ciutat Comtal per la
recuperació d'aquesta joia musical estrenada fa 40 anys i malauradament relegada,
com tantes d'altres, a l'oblit.
Aquesta obra amb un llibret de caire clàssic segons els models de l'època
mostra clarament la inspiració poètica de l'entranyable Pere Gili a
la que en Cohí Grau sabé donar una música afable i amb passatges molt
inspirats, amb el seu característic acurat tractament instrumental. Els integrants
de la Companyia Lírica de Ciutat Comtal van complir perfectament amb
els seus papers amb moments molt brillants comptant amb la participació de
Ruth Nadal, Mireia Dolç, José Luis Blanch, Manuel
Garrido, Marc Calvo, Manel Solàs, Marcel·lí Marca,
D. Claramunt, Rafel Gràcia, Francesc Gómez, J. Carlos
Guerrero, Jordi Blanch i Patxi Martínez i la participació
del cor titular de la companyia; menció especial cal fer de la direcció musical
de l'Helena Bayo conduint amb fermesa i seguretat un bon, encara que
potser massa reduït, conjunt instrumental.
En aquesta representació hem de fer un però; es probable que la direcció escènica
tingués el propòsit de reproduir les formes teatrals del moment en que es
va estrenar aquesta sarsuela, el que fora comprensible, però en la que vam
trobar una manca de mobilitat, especialment en els moments en que l'escena
estava formada per molts actuants, massa tradicional, una direcció més actual,
que no "als aires ultramoderns i generalment fora de lloc de representacions
amb molts mes diners", hagués donat més vitalitat i originalitat a l'acció;
a canvi trobem força encertada la imatge final amb la projecció de Montserrat
i l'estètica del "timbaler del Bruc"; tampoc creiem adients els capells
de moltes de les integrants del cor (de latituds més al nord dels Pirineus),
potser es podien lluir a Ciutat, però poc afortunats en un mas. Punt i apart
cal fer de l'actuació del cos de ball, res a dir del seu treball, però si
de la coreografia doncs passos de ball clàssic entre els pagesos d'una masia
catalana de principis del 1800 no semblen gaire al cas.
Tot i que aquestes representacions van preferentment dirigides a un públic
d'edat un tan avançada (l'horari no dona gaires possibilitats a un espectador
mes jove), cal veure que totes les audicions han estat acompanyades de plens
absoluts, i això hauria de fer veure a les institucions de la quantitat d'obres
d'aquest caire que es podrien recuperar, sempre que es representessin amb
la dignitat i els mitjans que es mereixen.
Jordi Gargallo
UNA VISITA AGRADABLE
En aquest mes de maig, que ja ha finit, el membres del consell
de l'Associació ens vam donar un dia de vacances i vam fer una sortida
pedagògica i lúdica a la vila de Camprodon on molt amablement la nostra
companya i amiga, Margarida Guardiola, ens esperava per conduir-nos
al Museu Isaac Albéniz.
La visita fou molt interessant tant pels objectes i records que estan dipositats
com per la forma distesa, didàctica i de gran estimació que reflexa la Marta
Alberich, responsable del seu manteniment, també vam gaudir de la companyia
i grata conversa d'en Manel Pujol, historiador de Camprodon
que amb gran amabilitat ens explicà anècdotes i fets de la història d'aquest
bonic i entranyable poble de la nostra Catalunya.
Gràcies Margarida per tan agradable jornada.
CONCERT DE PRIMAVERA
Les escoles de música acostumen a celebrar concerts de fi de
curs, de Nadal, o com aquest que avui comentem, estacionals, en els que es
fa la bona feina de fer actuar els seus alumnes, de tots els graus, el qual
serveix per a la seva formació, doncs això representa una responsabilitat
personal d'haver d'actuar davant d'un públic, prou complaent normalment, però
que per aquell que assisteix sense tenir cap fill, net o nebot, sovint es
fa feixuc avanç no arriben el alumnes de grau més avançat. Aquest no va estar
el cas del concert que oferiren, a l'Auditori Winterthur, alumnes del
Centre d'Ensenyament Musical de Barcelona (CEMB) als que m'uneix
de temps una bona amistat. En primer lloc actuaren l'Orquestra de Cambra
del CEMB (grup B), una colla de menuts que, deixant apart la qualitat
de só, lògic en aquests primers estadis, mostraren una excel·lent, conjunció,
molt important per a la seva formació futura.
La resta del concert amb l'orquestra formada per professors i alumnes , amb
la intervenció de diversos instruments, mostrà una qualitat força alta, que
any rera any he tingut el goig de comprovar amb les seves actuacions a Sarrià
en la festivitat de finals de gener, per Sant Vicenç. En aquesta ocasió
van tenir el privilegi de comptar amb la col·laboració de la jove violinista
belga Caroline Poncelet, instrumentista molt jove però de gran qualitat
tècnica i interpretativa.
Sens dubte el resultat d'aquesta audició mostra el bon treball que fa el professorat
d'aquesta escola i del seu director Xavier Jofre.
ELS NOSTRES CONCERTS
El mes de maig vam comptar amb l'extraordinària actuació del
pianista Eugeni Amador, proporcionat pel Centre d'Estudis Pianístics.
L'Eugeni ja havia actuat en els nostres concerts, l'abril del 2004, quan estava
finalitzant els seus estudis de piano; si en aquella ocasió ja preveiem un
prometedor futur per aquest jove músic, en aquesta ocasió hem comprovat que
no ens vam equivocar.
L'Eugeni, actualment professor i vice-president del Centre d'Estudis Pianístics
i de Joventuts Musicals de Sitges, ens regalà una magnífica interpretació
d'obres de J.S. Bach, Beethoven, Mompou, Liszt
i Ginestera, mostrant una sensibilitat i uns recursos tècnics posats
al servei de la MÚSICA que feren les delícies del poc públic assistent.
Això es el que ens dol més, que en aquesta ocasió haguem tingut una dèbil
convocatòria amb un concert que mereixia ser escoltat per molta més gent,
això si, els que ens acompanyaren sortiren molt satisfets d'aquest concert.
La labor docent és molt important i nosaltres sempre hem cregut que una de
les nostres funcions és la de donar oportunitats als joves estudiants de música
a actuar davant del públic com una part molt important de la seva formació.
El segon concert del mes de maig complia aquest propòsit amb l'actuació dels
joves alumnes de la professora Margarita Serrat, del Conservatori
Superior de Música del Liceu, que ja es habitual en les nostres
temporades, i això ens permet comprovar l'evolució que van fent, doncs molts
d'ells van repetint actuació.
En aquesta ocasió vàrem comptar amb les interpretacions de la Gisela Torres,
Lorena Lliró, Cristina Castellà, Àlex Brugarolas, Beta
Ros, Andrea Hernández, Mar Vizoso, Olga Domínguez, Rosa
Benet, Joanna Campo, Núria Giménez, Berta Grau, Maria
del Mar Correu i Clara Benet.
Es de nosaltres coneguda la solvència pedagògica de la Margarita Serrat
i d'aquí els resultats dels seus deixebles que dia a dia van fent un important
camí de cara a la seva professionalitat.
Jordi Gargallo
A L'OMBRA DE … RICHARD STRAUSS
Richard Strauss va néixer l'11 de juny de 1864 a Munic,
en plena Bavaria alemanya. Fill de Franz Strauss, primer trompa
de l'orquestra de la cort de Munic, i de Josephine Pschorr,
segona dona de Franz, filla d'una família adinerada de cervesers de
Baviera. Josephine era pianista. No cal dir que, tant el pare
com la mare, contribuïren a que el petit Richard posés tot el seu interès
en el món de la música. Ella fou qui li ensenyà les primeres notes al piano.
Però fou el seu pare qui traçà els seus estudis musicals, i no va permetre
que anés al conservatori, sinó que encomanà la seva formació a diversos membres
escollits de l'orquestra com, per exemple, August Tombo, arpista, s'encarregà
el 1869,de les primeres lliçons de piano
El 1870, el petit Richard escriví la primera peça: Sneiderpolka
(polca dels sastres), amb la qual començava una trajectòria creativa de més
de 75 anys, ja que va compondre fins els darrers dies de la seva vida. Una
de les carreres actives més llargues de la història de la música.
Començà a estudiar violí el 1872 amb Benno Walter, prestigiós violinista
i concertino de l'orquestra de la Cort que, a més, era cosí seu.
Treballà la composició amb Friederich Wilhelm Mayer l'any 1875, que
era el Hopfkapellmeister. El 1882 començà els estudis universitaris
de filosofia, estètica i història de l'art a la Universitat de Munic.
Un any més tard, Hans von Büllow, director d'orquestra més prestigiós
de l'època, estrenà la seva Suite per a instruments de vent amb membres
de l'orquestra de la Cort de Meiningen. Aquest gran director jugà un
paper primordial en els inicis de la seva carrera ja que, havent-se adonat
de la seva vàlua, diposità la seva confiança en ell i li obrí moltes portes.
Així doncs, el 1885 Richard ocupà el lloc d'assistent de von Büllow
a Meiningen i, un any més tard, el rellevà com a primer director per
davant de Gustav Mahler i Felix Weigartner.
A Meiningen va fer amistat amb el violinista i compositor Alexander
Ritter, casat amb una neboda de Richard Wagner i coneixedor de
la seva obra, que li obrí els ulls a la música de Wagner i Listz,
de qui el seu pare l'havia mantingut aïllat.
El 1886 escriví el Concert per a trompa i orquestra núm.1 que dedicà
al seu pare.
L'any següent, el 1887, conegué el general Adolf de Ahna que li encarregà
de fer classes de cant a la seva filla Pauline. Amb el temps l'alumna
passà a ser amiga i companya i formalitzaren les relacions.
Una pneumònia molt forta l'obligà, el 1891, a deixar uns compromisos amb Cosima
Wagner a Bayreuth. Llavors aprofità per dedicar-se a la partitura
de Mort i Transfiguració.
El 17 de gener de 1892, Richard Strauss el definí com "el dia més feliç
de la seva vida" quan dirigí una versió íntegra de Tristan i Isolda
de Wagner amb Pauline, com a soprano consagrada en el paper
d'Isolda, a Bayreuth.
Una nova malaltia el féu viatjar per Grècia i Egipte per tal de recuperar-se,
mentre escrivia Guntram, el seu homenatge particular a Wagner,
que fou molt mal rebut tant per Cosima, com per tota la societat wagneriana.
El 10 de setembre de 1894 es casà amb Pauline, i li dedicà per primer
cop un recull de cançons (Morgen, Cäcilie) com a regal de casament.
A partir d'aleshores, en totes les seves produccions hi intervingué Pauline
com a soprano, i com a assessora particular del mestre.
Els inicis dels anys noranta quedaren marcats per la forta admiració que li
havia causat la figura de Nietzche. L'estrena del poema simfònic Also
sprach Zarathrusta, l'any 1896, és el seu reconeixement cap al poeta i
filòsof.
El 1897 va néixer el seu fill Franz, que portà aquest nom en reconeixement
al seu pare.
El 1905 morí Franz, el seu pare, als 83 anys, sis mesos abans de l'èxit
absolut de la seva òpera Salomé.
Tot i les discrepàncies que havien tingut en vida, la mort del pare, deixà
un buit molt gran en el compositor
El 1910 morí Josephine, la mare, als 73 anys, i també aquest fet va
anar acompanyat d'un nou èxit, l'estrena de El cavaller de la rosa.
La dècada dels anys vint, va estar marcada per la companyia de la soprano
Elisabeth Schumann. Quan es van conèixer, ella ja feia tremps que estudiava
les seves cançons. Per tant, quan li ensenyar el seu treball, Strauss
en quedà molt satisfet i la convidà a una gira per Àustria i Alemanya
. Després en continuà una altra per París i, finalment, acabaren als
Estats Units.
Les relacions entre ells sempre foren estrictament professionals, però mica
a mica es desvetllà un interès especial, al qual Richard intentava
posar fre per respecte al marit d'Elisabeth, el també director d'orquestra
Carl Alwin.
El 1932 Elisabeth s'enamorà d'un metge i es divorcià d'Alwin.
Aquest fet fou molt mal vist per Pauline. La senyora Strauss
li prohibí que tornés a tenir tractes amb el mestre. Només es veieren dues
vegades més en tota la vida.
Hofmannstahl, el seu llibretista i col·laborador durant molts anys,
morí el 1929.
Stephan Zweig, el gran home de lletres d'Àustria passà a col·laborar
amb ell proposant-li nous llibrets com Epicoene, de Ben Johnson
o La dona sense veu.
Amb la pujada al poder de Hitler, l'any 1933, fou nomenat, sense cap
mena de consulta, per Goebels Reichmusikkammer i se'l trià per substituir
Bruno Walter i Toscanini.
Pel Jocs Olímpics de Berlín de l'any 1936, escriu l'Himne Olímpic,
però la seva reputació caigué a causa de la seva relació amb Zweig
que era jueu. Zweig hagué de marxar. Més tard, Strauss li dedicà
l'òpera Friendentage (El dia de la Pau).
Baldur von Schirach era un poderós Gaultier que mantenia un
saló d'arts, que Richard havia visitat diverses vegades per fer-hi
alguns recitals i hi havia estrenat algunes peces com a regal o record de
l'estrena. Gràcies a això, entre 1933 i 1935 , Strauss col·laborà amb
el III Reich de l'alemanya nazi com director. No obstant, hagué de
marxà a Viena per les declaracions fetes imprudentment per Pauline
en contra de la jerarquia del govern nazi i la seva política amb els jueus.
Alice, la seva jove, casada amb el seu fill Franz, era jueva,
i Strauss intentà protegir a ella i la seva família, però no fou possible
per molt temps.
Tots aquest detalls han estat relatats fa poc temps per Richard, fill
de Franz i Alice, que recorda la figura del seu avi, i ha volgut
fer sortir a la llum aquesta etapa fosca de la vida de Strauss i fent
menció de com els canvià la vida després de les declaracions de la seva àvia.
Novament convalescent d'una altra malaltia, el 1937 acabà Daphne a
Taormina.
Acabada la guerra, s'exilià a Suïssa, d'on en tornà el 1948.
L'estiu de 1949 patí un infart i va sobreviure durant sis setmanes, però un
problema renal se li complicà i no en sortí.
Morí a Garmisch el 8 de setembre d'aquell mateix any.
Pauline morí l'any següent, el 13 de maig de 1950, nou dies abans de
l'estrena al Royal Albert Hall de Londres dels famosos Quatre
últims lieder per la soprano Kristen Flagtad com a solista i la
direcció de Fürtwängler.
Xavier Vilajosana
L'EMOCIÓ FETA CONCERT
El mes de maig és a Folgueroles (Osona) el temps
de Mn. Jacint Verdaguer, i a ell s'han dedicat diversos actes.
Es prou sabut que els poemes de Mn. Cinto són pura música i per aquest
motiu un d'aquests actes va estar dedicat a un recital de cançons amb textos
del gran poeta. L'acollidor i excel·lent marc de l'església romànica de Santa
Maria de Folgueroles, lloc ideal per la seva acústica, va ser l'espai
escollit perquè la veu de cristall i plena d'expressió de la soprano Mª
Teresa Garrigosa, acompanyada al piano per l'Emili Blasco, ens
regalessin el treball que "La Mà de Guido" ha enregistrat en CD amb
aquestos mateixos intèrprets, en el que ens mostra com els nostres músics
van sentir els poemes verdaguerians; així aquesta preciosa veu ens conduí
per les partitures de Felip Pedrell, Antoni Nicolau, Narcisa
Freixas, Francesc Alió, Joan Lamote de Grignon, Juli
Garreta, Pau Casals, Tomás Buxó, Àngel Rodamilans
i Antoni Massana, arribant al més profund dels sentiments d'un expectant
públic delitós de gaudir d'una molt bona vetllada musical.
L'acte fou presentat de forma molt emocionada per Josep Lluís Guzmán i
Antich que mostrà el seu coneixement i admiració per l'excels poeta.
Jordi Gargallo
HOMENATGES
Us recomanem l'assistència a un emotiu homenatge, el que es
farà a Francesc Vilasís el 2 de juny a la capella de l'Esperança,
a dos quarts de deu del vespre.
En Francesc gran músic especialitzat en la flauta dolça que fundà i
dirigí la Camerata de Flautes Dolces Alma Mater de la UB, el Quartet
de Flautes Dolces de la Capella Clàssica Polifònica del FAD, l'Orquestra
de Flautes dolces de l'escola MOGLI, la Camerata Ernest Cervera,
l'Orquestra de Flautes Dolces MUSICUS, fundada l'any 1969 i dissolta
al 1983.
D'aquesta darrera formació es hereva MUSICUS Orquestra de Flautes Dolces
del Coll de Barcelona, que dirigeix la seva esposa, la Pepita Perelló.
Aquest és un veritable reconeixement a la trajectòria d'un músic modest, en
la seva persona, però molt gran pel seu mestratge i la seva sensibilitat musical
i saber fer les coses ben fetes.
Un altre molt meritori reconeixement és el que ha rebut el nostre amic i consoci
Lluís Virgili i Farrà a qui l'alcalde de la ciutat de Lleida
ha imposat la medalla d'or d'aquesta ciutat al Mèrit Cultural per la gran
tasca portada a terme al llarg de tants anys en pro de la música, especialment
el cant coral al front de l'Orfeó Lleidatà i dels cursos musicals portats
a terme a La Caparrella i on s'han format tants directors i artistes.
Enhorabona, amic Lluís, aquest reconeixement, tot i el seu valor, encara no
ha fet prou per valorar la gran tasca que has fet per tots els que estimem
el cant coral.
També l'eminent organista Montserrat Torrents va rebre un merescut
homenatge, de part d'Euroconcert, amb motiu de complir els 80 anys.
Montserrat Torrents és un símbol pels intèrprets d'orgue del nostre
país, reconeguda arreu del món; fundadora de l'Associació Amics de l'Orgue
i figura on s'emmirallen tots els joves organistes gràcies a la seva categoria
interpretativa i artística i al relleu que donà a l'orgue i als compositors
que per aquest instrument havien fet les seves obres, especialment els espanyols.
Jordi Gargallo
ASSESSORIA JURÍDICA
L'Associació, atenta als interessos dels nostres associats i
col·laboradors inicia un nou espai en el que pretenem donar respostes a situacions
jurídiques i administratives de les que tingueu dubtes. Per aquest motiu ens
hem posat en contacte amb en Josep Coll, advocat i músic , de l'Asesoria
Jurídica de las Artes, per tal de que ell, com expert en aquest tema,
pugui donar resposta a les preguntes que li siguin formulades.
Així doncs obrim aquest espai amb una sèrie de preguntes preparades per ell
mateix que anirem ampliant mes rera mes.
Les vostres dubtes les traslladarem amb en Josep Coll i podreu tenir
la resposta en el butlletí següent; en el cas de que us sigui necessària una
resposta urgent us podreu dirigir personalment amb ell doncs al final d'aquest
article trobareu com contactar-hi.
L'equip d'en Josep Coll ofereix negociacions de contractes discogràfics
i editorials, segell discogràfic propi, ofereix cursos, i moltes coses mes.
L'ADVOCAT RESPON
Què he de fer per utilitzar el meu nom i cognom com a nom artístic i que realitzi els meus serveis musicals només jo amb aquest nom en un determinat territori?
Per tenir l'exclusiva sobre el nom d'un producte o servei el
millor és que registris el teu nom o el que vulguis utilitzar com a MARCA
en l'OEPM (OFICINA ESPANYOLA DE PATENTS Y MARQUES), d'aquesta
manera durant tota la vigència de la marca d'una part NOMÉS tu seràs
l'autoritzat a explotar el teu nom artístic i d'altra banda podràs impedir
que tercers utilitzin el teu nom artístic sense el teu consentiment.
Com puc protegir les meves partitures?
O bé davant del registre de la propietat intel·lectual o davant de la Societat
General d'Autors. Per al primer l'únic necessari és abonar la taxa administrativa
corresponent i presentar la partitura en clau de Sol i Fa. Per al registre
en SGAE és necessari ser soci, el registre de la partitura ha de ser
en clau de Sol.
El registre tant en el RPI (REGISTRE DE PROPIETAT INTEL·LECTUAL) com en
la SGAE per a què serveix?
Ambdós registres proven que en data tal (la que sigui) diu ser autor tal titular,
la qual cosa no vol dir que l'autor ho sigui qui l'inscriu ni que sigui autor
des d'aquell moment. El moment en el qual algú crea alguna cosa, DESDE
AQUEST MATEIX MOMENT és autor i per tant mereix, des d'aquell mateix moment,
protecció. El registre simplement dóna publicitat respecte a tercers o en
cas que algú al·legui l'autoria, llavors la data anterior de registre acredita
un dret prioritari.
Puc vendre la meva autoria sobre una cançó?
No, l'autoria o condició d'autor és un dret moral i com a tal NO POT TRANSMITIR-SE,
NI CEDIR-SE, NI VENDRE'S, és un dret que tampoc no prescriu
pel pas del temps. Dir que som autors d'un tema que no és nostre pot portar-nos
molts problemes legals, ja que atempta contra el "dret moral" de l'autor.
Qualsevol venda o cessió de l'autoria s'entén nul·la, és a dir, INEXISTENT.
Les accions legals contra "el que diu ser autor" quan hagi mort l'autor vertader
s'hauran de presentar pels propis familiars descendents.
La SGAE (Societat General d'Autors) què recapta o (què hauria de recaptar)?
La SGAE és una entitat de gestió encarregada de "gestionar"
els drets d'autor meritats en un cert territori, cada autor percep (o ha de
percebre) un import per la utilització de la seva obra, la SGAE recapta
aquest import a televisions, bars, discoteques, hotels, hospitals, etc.. i
en funció d'un sondeig calibra quina música és la que més sona i quin és l'autor
de l'esmentada obra (l'autor per percebre l'import de les liquidacions
per drets d'autor ha d'estar registrat en SGAE com a soci de
l'esmentada entitat de gestió).
ASSESSORÍA JURÍDICA DE LES ARTES
Av. Diagonal 407, 4t, 1a 08008 de Barcelona
www.asesoriajuridicadelasartes.com
Tel. 93 416 14 61
ESPEREM LA VOSTRA COL·LABORACIÓ AMB LES VOSTRES PREGUNTES