Associació Musical de Mestres Directors

IN MEMORIAM D'IGANASI VILAJUANA

Ens vam conèixer quan tenies uns deu anys i jo un més que tu a la secció de nois de l'Orfeó Català per allà l'any 1932. Amb el teu cabell ros i ulls blaus, els recordo perfectament. Com que també eres un noi formal, vam intimar al moment.
Desprès la guerra i els camins que vam seguir diferents, va fer que estiguéssim molt de temps, sense saber un de l'altre, fins que la música, al dirigir tots dos cors de la Federació de Cors de Clavé i formar part junts mantes vegades de jurat en els concursos que es feien, va fer que la nostra amistat tornes a reaparèixer. I després tu com a tresorer i jo com a president de l'Associació Musical de Mestres Directors, va fer que la nostra intimitat tornés a ser complerta, tu sempre, l'home recte, amant de la família, amb el teu "xistet" sempre apunt, que quan l'explicava a casa ja em deien, que l'ha explicat l'Ignasi?. Les nostres creences també tan afins......
Quan em van fer l'homenatge a la comarca del Matarranya, jo et deia que no vinguessis, ja que no estaves gaire fi, però tossut (ja que ho eres una mica) vas voler acompanyar-me en aquell acte i ja vas tenir un ensurt.
La teva Mercè, per Nadal, i tu per Pasqua..... En quines dades més assenyalades ens has deixat.
Deixat? No. Perquè el teu record serà sempre amb nosaltres, tan a l'Associació, com en la nostra vida.

Agustí Cohí Grau - President

LA MÚSICA: UNA APROXIMACIÓ A LA SEVA EVOLUCIÓ. (10è any)

E L B A R R O C (7 3 è) E L B A R R O C M U S I C A L E S P A N Y O L (3 3 è)

Encetem una nova llista de Compositors espanyols del Barroc, que completarà la que fins ara hem anat fent servir. Les dades reunides no són massa quantioses en detalls personals, però si abundant en noms dels que exerciren la música a la Península Ibèrica. Això ha donat lloc a que, des d'ara, i ja en aquest primer grup, parlem de músics d'un segle concret, i ara serà dels que han viscut entre els segles XVI-XVII.

256) Jeroni CASTELL (1570-1621). Ultra les dades de naixement i de mort, només he pogut saber que fou Organista del Monestir de Montserrat.

257) Francisco COMPANY. Per les poques dades que he pogut trobar, sembla que fou Mestre de Capella de la Capella reial de Felip III, entre els anys 1598 i 1621. D'ell es conserven sis obres manuscrites de Tonos castellanos B a la Biblioteca dels Ducs de Medinaceli, i dos Motets al Col.legi del Corpus Christi de València.

258) Domingo FERNÁNDEZ. Només tenim notícia de que va viure entre els segles XVI-XVII. De la seva biografia tan sols hi ha la possibilitat de que actués a Saragossa. Amb tot, es creu segur que el seu estil policoral era totalment identificat amb la forma de composar d'aleshores a Espanya. Això ve palesat per les obres d'ell conservades, i que són: Lamentación del Sábado Santo para los Infantes; Responsorios; Motetes; Salve Regina; Magnificat; Villancicos i Romances.

259) Juan GUTIÉRREZ de PADILLA (Màlaga, v. 1590 - Puebla [Mèxic], v. 1664). Format musical a Espanya, encara que es desconeix el lloc, i havent exercit de músic segons sembla a la seva ciutat natal, l'any 1620 es traslladà a Puebla, de Mèxic, on romangué fins a la seva mort. Es conserven allà cinc Misses, i altres obres religioses, introduïnt en elles algunes cromatismes, i fins dobles cors.

260) Andrés de MONSERRATE (Codalet [Conflent], segona meitat segle XVI-XVII). Compositor i Teòric. Fou Cabiscol de Sant Martí de València, i l'any 1614 edità a València el Arte breve y compendioso de las dificultades que se ofrecen en la música pràctica del canto llano. Consta de dues parts: la 1ª amb regles de cant per a principiants, i la 2ª té cites i exemples concrets. Aquesta obra tingué gran influència en teòrics posteriors, ja que en línies generals segueix al teòric del segle XVI Juan Bermudo. Algunes obres que se li atribueixen, per exemple: un Tiento i Villancicos són d'autoria dubtosa.

261) Francisco PÁEZ (ss. XVI-XVII). Només he pogut saber d'ell que fou Mestre de Capella a Antequera (1596-1608), a Guadix (1598) i a les Descalzas reales de Madrid des de l'any 1608.

262) Alvaro de los RÍOS (?, v. 1580-Madrid, 1623). Fou Compositor, i posà música a algunes obres de Tirso de Molina, qui el lloà com a Compositor en diverses ocasions. La primera, probablement, fou El vergonzoso en palacio, representada a Toledo el 1606. L'any 1607 fou nomenat músic de cambra de la reina Margarita d'Austria. Algunes de les seves obres es troben a Munic i a Madrid. Al Cancionero de la Sablonara hi ha vuit cançons d'ell, essent la més coneguda Sin color anda la niña.

263) Fray Francisco de SANTIAGO (Lisboa, v. 1578-Sevilla, 1644). Era frare carmelità. Fou Mestre de Capella de la Catedral de Plasència (1596-1601), també ho fou a Madrid (1601-1617), i a Sevilla (1617-1643). Algunes obres d'ell: Misses i Villancicos es poden trobar a Sevilla i a Saragossa, i també a la Ciutat de Mèxic.
Anirem continuant amb noms nous.

Joan ÚBEDA i COMAS.

CENTENARIS DEL MES DE MAIG DEL 2006

(* = Naixement; + = Defunció; Op. = Obra)

1.	1806, Sigimund Ritter von NEUKOMM estrena a Moscou, la farsa "Musikalische Malerei"
2 .	1506, + Johannis de SUSATO (noms reals: Johannes Steinwert von Stoest) Francfort-sur-le-;ain, Cantor i Compositor
	1906, * Maurice THIRIET, Meulan (F), Compositor
8.	1806, * Johann Friedrich KITTL, Castell de Worlik, Compositor
	1906, Henry FEVRIER estrena a l'Òpera-Còmica de París, l'Òpera "Le Roi aveugle"
	1906, * David VAN VACTOR, Plymouth (Indiana), Flautista, Director d'Orquestra, Professor i Compositor
9.	1906, + Helen LEMMENS-SHERRINGTON, nascuda Scherrignton, Brusel·les, Soprano, Cantant d'Òpera
11.	1906, * J. C. (Jay C.) HIGGINBOTHAM, Social Circle (Georgia), Trombonista
12.	1906, Sir Edward (Williams) ELGAR estrena al Festival de Morecambe, el Cant *"Evening Scene"* per a veus mixtes, amb diverses parts
	1906, Jan SIBELIUS estrena a Helsinki, la Cantata La Reina alliberada", Op. 48, per a Cor mixte i Orquestra
	1906, + Charles WELS, Nova York, Pianista i Compositor
14.	1906, Oscar de LAGOANÈRE estrena a París, l'Opereta *"L'Hàbit de Cèsar"*
15.	1906, A títol pòstum s'estrena al Teatre de Varietès de París, l'Opereta de (Jean-) Robert PLANQUETTE "Le Paradis de Mahomet", orquestrada per Louis Garre
17.	1806, Etiènne-Nicolas MÉHUL estrena a l'Òpera-Còmica de París, l'Òpera *"Uthal"*
	1906, * Zirka MILANOV, nascuda Kunc, Zagreb, Soprano, Cantant d'Òpera
20.	1906, Alphons (Johannes Maria) DIEPENBROCK estrena a Amsterdam, l'obra *"Im grossen Schweigen",* amb text de Nietzche, per Baríton i Orquestra
21.	1906, * Willy FERRERO, Portland (Maine), Director d'Orquestra
23.	1806, * Albert, Freiherr von THIMUS, Aix-la-Chapelle, Musicògraf
	1906, * Hellmuth Christian WOLFF, Zuric, Musicòleg i Compositor
24.	1906, Hermann BISCHOFF estrena a Essen, la *"Simfonia nº 1"*
	1906, Frederik DELIUS estrena a Essen, l'obra *"Sea Drift"* per a Baríton, Cor i Orquestra, amb text de Walt Whitman
	1906, + Heinrich RIEMANN, Berlín, Musicògraf
27.	1806, * Charles-Joseph TOLBECQUE, París, Violinista, Director d'Orquestra i Compositor
	1906, * Guglielmo BARBLAN, Siena, Musicòleg
	1906, Gustav MAHLER estrena a Essen, dirigint ell, la *"Simfonia nº 6 en La menor"*
29.	1906, * Werner KORTE, Münster, Musicòleg
30.	1906,+ William (Yeater) HURLSTONE, Londres, Compositor i Pianista

Joan ÚBEDA i COMAS

PARTICULARITATS de la MÚSICA de

WOLFGANG AMADEUS MOZART

1) Les SIMFONIES (4)

16) Simfonia en Si bemoll Major (ara K 74g, abans Supl. 216/C). Aquesta Simfonia ha estat suprimida en el darrer catàleg Köchel de 1964, per "motius interns", com a resultat d'haver estat atribuïda a MOZART en una edició de l'editora Breitkopf & Härtel de principis del segle XIX, on hi figuraven 70 Simfonies. Les darreres recerques han anul.lat aquesta possibilitat. Tenia 4 Moviments: Allegro - Andante en Mi bemoll Major - Minuet i Trio en Fa menor - Allegro molto, i havia estat composada a Salzburg l'any 1771.

17) Simfonia en Fa Major [42] (K 75). Composada a Salzburg, entre la Primavera i l'Estiu de 1771, o sigui després del retorn del primer viatge a Itàlia i abans de l'anada altre cop a aquell país. L'Orquestra té Corda, 2 Oboès, i 2 Trompes, i és amb quatre Moviments: Allegro - Minuet i Trio en Si bemoll Major - Andantino en Si bemoll Major - Allegro, però amb una particularitat, com ja he fet notar, i és que el Minuet ha estat anticipat a ser el segon Moviment, en lloc del tercer com fins aleshores havia estat. Aquesta situació del Minuet és com es troba de vegades en algunes Simfonies de F. J. Haydn.

18) Simfonia en Sol Major [12] (ara K 73b, abans K 110). Fou composada a Salzburg, en el mes de Juliol. L'Orquestra és amb Corda, 2 Flautes, 2 Oboès, 2 Fagots i 2 Trompes. Els quatre Moviments que té són així: Allegro - Andante en Fa Major - Minuet i Trio en Mi menor - Allegro. La crítica hi troba també elements imitatius de l'estil haydinià, a més de que algú ha dit que aquesta Simfonia és l'esborrany del primer Moviment de la Simfonia (K 543). Igualment en el Minuet s'hi han trobat indicis de Haydn, amb el Cànon que apareix entre la Corda greu i la Corda aguda. És en el segon Moviment, Andante, on s'hi han trobat ganes de crear un ambient pastoril amb la inclusió de les Flautes i els Fagots.

19) Simfonia en Do Major [46] (ara K 111b, abans K 96). La composà a Milà, durant la tardor de 1771. Té quatre Moviments: Allegro - Andante en Do menor - Minuet i Trio en Fa Major - Allegro molto, i l'Orquestra és amb Corda, 2 Oboès, 2 Trompes, 2 Trompetes i Percussió. Eren a Milà des del mes d'Agost, per atendre l'encàrrec que li havia fet l'Emperadriu Mª Teresa de l'obra "Ascanio in Alba", amb motiu del casament del seu fill l'Arxiduc Ferran amb Mª Beatriu de Mòdena, i és amb en mig de la parafernàlia d'aquesta celebració quan composa aquesta Simfonia. L'opinió més generalitzada diu que és una de les obres més vives d'aquesta època, particularment l'Andante on hi ha un contrast alternatiu de pianos i forts, emmarcats en un probable ritme de Siciliana. També fan notar els crítics que el fet de ser en Do Major, encaixa del tot amb les festes que a la Cort imperial s'estaven celebrant. D'aquesta estada a Milà, hi ha una carta que escriu a la seva germana Nannerl, on li diu: "A sobre de nosaltres, hi viu un Violinista; a sota, un altre; al costat, hi fa classes un Mestre de Cant; i enfront, hi ha un Oboista. És una situació ideal per a composar. ¡Et vénen tantes idees...!". Com a cloenda cal dir que la partitura autògrafa d'aquesta Simfonia, no existeix; s'ha perdut.

D'aquesta època és també la Simfonia en Fa Major [48], que en el primer catàleg Köchel tenia aquest lloc (K 98), i ara en el darrer catàleg figura com a Supl. C 11.04. Pel que diuen alguns crítics, MOZART la podria deixar en esborrany a Milà, a la tardor de 1771, i més tard fou acabada per algun desconegut. Altres diuen que, infal·liblement és de MOZART. La meva decisió s'acomoda al darrer catàleg Köchel. Els comentaris són completament duals: o l'una o l'altra opinió.

Joan ÚBEDA i COMAS

UNA ORQUESTRA SINGULAR

El nostre país sempre s'ha caracteritzat per tenir personalitats amb molta empenta. Ara us explicaré una d'aquestes iniciatives.
Pels volts de l'any 1934 un reduït grup d'estudiants de música formaven un quartet, els seus noms Conrad Cardús i Joaquim Ragón (violins), Oscar Almer (viola) i Joan Palet (violoncel) amb l'única intenció de fer música per gaudir-ne personalment; la idea fructificà i aviat s'hi afegiren altres companys; veient el volum que això comportava decidiren crear una orquestra i vet aquí que va veure la llum l'Orquestra de Cambra "Amics dels Clàssics", i escolliren per dirigir-los a l'ànima del quartet, Joan Palet i Ibars
L'any 1936 l'Orquestra donava el seu primer concert, això succeïa a l'Ateneo Republicano Radical, però la Guerra Civil Espanyola va truncar aquesta iniciativa. Un cop acabada la contesa, els membres que formaven el conjunt instrumental varen reiniciar els assajos per tal de tornar a fer música per a ells i pel públic.
La tasca d'aquesta orquestra ha estat molt important doncs ha portat la música clàssica a una gran quantitat de públic que potser d'altra manera no n'hauria pogut gaudir. Són 70 anys de treball continuat donant l'oportunitat a molt joves músics a presentar-se en públic. Cal destacar les actuacions dels "Amics" a moltes poblacions catalanes i diverses ciutats espanyoles. Si en el lloc on es fa el Concert hi ha una entitat musical amb alguna Coral, s'implica a la mateixa perquè hi prengui part, interpretant algunes peces conjuntament amb l'Orquestra. També han participat al Concurs Internacional de Música de Kerkrade (Holanda) l'any 1958 on van obtenir dos primers premis amb medalla d'or, competint amb agrupacions de Suècia, Alemanya, Holanda, França, Anglaterra, Canadà, també hi participà l'Orquestra Clàssica Femenina "Isabel de la Calle" igualment de Barcelona.
Molt important cal considerar la feina feta a Barcelona amb els concerts oferts al llarg de trenta anys a la Biblioteca de Catalunya, en una època en que no era costum fer audicions en aquests espais. El 1959 quan l'Ajuntament de Barcelona va reinstaurar la Festa de la Mercè, va demanar a l'Orquestra de Cambra Amics dels Clàssics fer el concert inaugural, que tingué lloc al Saló de Cent de la Casa de la Ciutat.
L'any següent el concert es feu a la Sala d'Exposicions de l'Antic Hospital de la Santa Creu, per a continuar de manera tradicional a la Basílica de la Mercè.
L'any 1999 aquesta entitat instrumental celebrà el seu Concert 1000; el lloc escollit no podia ser altre que el Saló de Cent, oferint aquest concert a l'Ajuntament de Barcelona en representació de la Ciutat Comtal, acompanyats per la Coral Madrigalistes de Catalunya, dirigits pel malaurat mestre Josep Mª Castelló, i amb les sopranos Montserrat Espargueró i Pilar Adan, el tenor Lluís Arguijó i el baríton Salvador Molins, que interpretaren la "Missa en Do Major" de Franz Schubert.
Són molts els noms de músics il·lustres que han passat per l'orquestra, ja sigui per la seva pròpia formació musical o com a directors convidats, instrumentistes, cantants, així com corals a les que l'orquestra ha acompanyat al llarg d'aquests 70 anys, el que faria la llista interminable.
L'any 1998 van iniciar a la Sala d'Actes del Col·legi Sagrat Cor de Sant Adrià del Besòs, unes sessions d'iniciació musical dedicades especialment als infants i patrocinades per l'Ajuntament d'aquesta població, en Cicles de Concerts Didàctics, cicles en els que també han col·laborat els responsables de l'Escolania de Montserrat.
En els prop de 1160 Concerts s'han interpretat obres de compositors mundials i diverses obres de 260 compositors nostres, consagrats o anònims, composicions moltes d'elles en primera audició o estrena.
Des de la seva fundació l'orquestra ha estat dirigida, i actualment la segueix dirigint, pel Mestre Joan Palet i Ibars, que és l'anima de l'entitat i que té associat a la direcció al seu fill Joan Palet i Dalmases
També cal remarcar que tots el components de l'Orquestra de Cambra Amics dels Clàssics, inclòs el seu director no reben mai cap remuneració econòmica per la tasca que realitzen.
Per tal de commemorar aquest 70 anys, i els propers 90 del seu director i fundador, l'Orquestra té previst realitzar una sèrie d'actes entre els que destaca el concert per cor, solistes i orquestra que faran el mes de juny d'aquest any.

Jordi Gargallo

ELS NOSTRES CONCERTS

Aquest mes els nostres concerts han estat ocupats per alumnes de piano de les eminents Escola de Música Juan Pedro Carrero de Barcelona, i l'Escola de Músics, en un acte presentat pel seu director Jordi Farrés, que tantes excel·lents vetllades ens han obsequiat.
El primer va estar a càrrec d'alumnes del professor Jun Kanno, i ens oferiren un programa dedicat completament a Robert Schumann en commemoració dels 150 anys de la seva mort. Un cop més van mostrar el seu bon treball d'aprenentatge amb les excel·lents actuacions de Claudia Dubé, Ainara Luque, Carlos Domínguez, Núria Gómez, Tamara Castro i Carla Pascual que desgranaren les diferents partitures de les Escenes d'Infants, Op. 15 d'aquest prestigiós compositor. Seguí l'actuació de la Montse Pujol-Dahme, al piano, i el clarinetista Bartolomé García Plata amb la Fantasia per clarinet i piano, Op. 73; el regal va venir de les interpretacions de la professora Ludovica Mosca (Allegro Op. 8) i el mateix Jun Kanno que ens interpretà la Kreisleriana Op. 16
En el segon (24 d'abril) van estar tres deixebles de la Ludovica Mosca les que ens van delectar amb les seves excel·lents interpretacions, prengueu nota dels seus noms, Berta Baliarda, Roser Valls i Elisa Betran, que ens oferiren obres de Haydn, Ponce, Musorgakij, Chic Corea i Robert Schumann; totes elles demostraren que tenen ben apresses les extraordinàries dots de la seva professora que és tota sensibilitat.

A L'OMBRA DE … ALBAN BERG

Amb el seu naixement a Viena, el 9 de febrer de 1885, ens endinsem en la vida d'un dels compositors més destacats de la història de la música, però amb un dels catàlegs més curts. Alban Berg fou el tercer fill dels quatre de Conrad Berg, un negociant d'importació de llibres i objectes religiosos, arribat a Viena el 1867 des de Nüremberg i de Johanna Anna, filla d'un acomodat senyor de Viena. Una dona forta, enèrgica i de molt caràcter. Mai entengué com el seu fill podia emmalaltir amb tant facilitat.
El germà gran d'Alban, Conrad, marxà a Amèrica molt jove i allí féu fortuna com a home de negocis. Charley, el segon, continuà les passes del seu pare i Smaragda, dos anys més jove que ell, fou la seva confident durant tota la seva infantesa i joventut.
Tot i que li agradava la música des de petit, no fou fins a més gran que es decantà per ella, ja que fins aleshores tenia una veritable passió per la literatura.
Les primeres lliçons de piano les rebé de la institutriu de la seva germana, el 1899.
El 30 de març de1900 mor d'un atac de cor Conrad, el pare d'Alban. El negoci passà a mans estranyes i molt aviat va fer fallida. Gràcies a una tia, Berg pogué continuar els seus estudis.
El 4 de desembre de1902, i només amb 17 anys, tingué una filla, Albine, de la seva relació amb Marie Scheuschl, (1870-1945) una cuinera que treballà a casa dels pares durant les vacances de l'any anterior. Aquest fet el va trasbalsar tant que el portà a un intent de suïcidi la tardor de 1903.
Entre 1902 i 1906, la criatura restà en un orfenat. Aquesta imatge d'un nen petit i la mare soltera i desesperada per la seva condició social apareix en la seva òpera Wozzek en els personatges de Marie i el seu fill.
Gràcies al seu germà Charley que ensenyà unes partitures d'Alban a Arnold Schönberg, el 1904 començà a estudiar amb ell. La relació entre mestre i alumne molt aviat es va convertir en una amistat que duraria tota la vida. L'arribada d'Anton Webern, deixeble també de Schönberg, fou l'origen del que s'anomenaria "Segona escola de Viena" en comparació a la primera formada per Haydn, Mozart i Beethoven a finals del S. XVIII.
El 1906 conegué la cantant d'òpera Helene Nahowsky, filla natural de l'emperador Franz Josef II amb Anna Nowack, dama de la cort casada amb el capità Nahowsky, i amb qui sempre visqué malgrat les ajudes del Kàiser.
Per Helene escriví el lied Schliesse mir die Augen beide i li dedicà també el Quartet de corda op.3 (1910).
El 23 de juliol de 1908 patí un atac d'asma bronquial que el deixà a les portes de la mort. Des de llavors el número 23 jugà un paper molt important en la seva vida. En les seves composicions cal observar sempre el compàs 23 i els seus múltiples.
Degut a la naturalesa malaltissa d'Alban, la família s'oposà, durant uns anys, al seu casament amb Helene. El 3 de maig de 1911 però, es casaren.
Tot i que aparentaven que la seva vida en parella els anava molt bé, i havien tingut una filla, Anna, això no durà gaire i Berg passà els deu últims anys de la seva vida lligat a una altra persona.
L'obra d'aquesta època, fins a 1910, estigué marcada per la supervisió de Schönberg i la música de Mahler, mort en aquells dies i en la figura de la vídua d'aquest, Alma Mahler. El període atonal va fins a 1914. Poc abans d'esclatar la Primera Guerra Mundial veié l'obra de teatre de Georg Büchner, Woyzeck i decidí fer-ne una òpera.
S'incorporà a l'exèrcit austríac durant un temps, però per raons de salut, quedà relegat a feines burocràtiques. L'ambient bèl·lic de la guerra es barrejà amb el del soldat Woyzeck, protagonista de l'obra, i es fa patent l'estat de pessimisme i desolació que patí Berg durant el conflicte mundial.
Per un error de l'editor, l'obra es publicà com a Wozzek, que és tal com a passat als nostres dies. L'obra no s'enllestí fins el 1921 i fou estrenada el 1925 gràcies a l'ajuda financera d'Alma Mahler. Amb aquesta obra, Berg es guanya el reconeixement com a músic dins la societat de l'època.
El període dodecafònic va des de l'estrena de Wozzeck fins la seva mort, el 1935.
L'any següent començà a investigar en el dodecatonisme amb la creació de la Suite Lírica per a quartet de corda i que dedicà al compositor Alexander Zelimsky, ja que havia fet servir alguns temes de la Simfonia Lírica d'aquest.
L'obra reflecteix la història d'amor viscuda entre Berg i Hanna Fuchs-Robettin - Werfel, de cognom de soltera - i germana de Franz Werfel, tercer marit d'Alma Mahler.
L'obra segueix una sèrie de codis per comunicar-se ambdós amants. Els tons de La i Si bemoll responen a les seves inicials ( en nomenclatura alemanya AB, responen a Alban Berg, i Si natural i Fa, per Hanna Fuchcs). La partitura és plena d'anotacions als marges que estan en diferents colors i de fletxes que relacionen diferents temes i en diferents sentits. També féu servir sobrenoms com "Mopinka" per anomenar Hanna.
L'òpera Lulú sorgí de refondre dues obres que havien captivat Berg per la seva escabrositat i la duresa del text: La capsa de Pandora i L'esperit de la terra de Franck Wedekind. Aquesta obra fou un escàndol per la seva temàtica sexual, ja que la protagonista és una prostituta que prospera finalment gràcies a l'amor d'una altra dona, però acaba morta en anar-se'n al llit amb un client que no és altre que el mític "Jack l'esbudellador". Aquesta referència a l' homosexualitat femenina, era en homenatge a Smaragda, la seva germana, que era lesbiana.
El 1930 fou nomenat membre de l'Acadèmia de les Arts de Berlín, però refusà de fer classes a la Hochschule für Musik.
El fet que Schönberg hagués de marxar d'Europa, el 1933, per la seva condició de jueu, el féu caure en una forta depressió i se sentí orfe davant una societat que li era hostil.
Alban Berg morí el 24 de desembre de 1935 després de lluitar contra una septicèmia (infecció generalitzada) a causa d'un abscés provocat per la picada d'un insecte. Després de ser operat el 17 de desembre, tingué un greu problema amb una transfusió de sang.
El 19 d'abril de 1936, tingué lloc l'estrena mundial a Barcelona del concert per a violí i orquestra A la memòria d'un àngel, dedicat a Manon Gropius filla del segon matrimoni d'Alma Mahler, morta per la poliomielitis quan tenia 18 anys. Malgrat aquesta dedicatòria, darrerament s'ha sabut que l'inspirà el record de la seva filla Albine gràcies a alguns fragments on tornà a jugar amb el nom de les notes del seu nom (La, Si bemoll, i aquest cop Mi bemoll, per la Es alemanya, per dir Scheuschl).
La mort d'Alban Berg reuní per primera vegada Helene - la seva dona - , Hanna - la seva amant - , Albine - la seva filla natural - , Alma Mahler - la gran amiga - i Smaragda, la germana i totes tenien molt mala relació entre elles. Això suposà una vergonya i un escàndol per Helene que no podia permetre que, pertanyent a la noblesa i essent filla del Kàiser, se la ultratgés d`aqueslla manera. Llavors prohibí la publicació de les seves obres i es va perdre el tercer acte, inacabat, de Lulú i la Suite Lírica que quedà en mans d'Hanna Fuchs fins que Alma Mahler, coneixedora dels embolics, desvetllà el secret i li pregà a Hanna que tornés la partitura a la vídua.
Helene morí el 30 d'agost de1976 als 91 anys. Amb la seva mort s'obrí la possibilitat de poder escoltar el tercer acte de Lulú que acabà Friedrich Cerha i s'estrenà a París el 24 de febrer de 1979 de la mà de Pierre Boulez i, també, d'entendre tot el simbolisme de la Suite Lírica.

Xavier Vilajosana

ANIVERSARIS

En general "fer anys" sol molestar a molta gent... però aquest fet no és pas el cas de les entitats corals, almenys de les nostres. I això que sumant edats de
"funcionament" ja en serien 105 ! Però desfem l'enigma; enguany el Cor Llevant i la Coral Infantil L'Espurna (filial de la Coral Sant Jordi), celebrem 40 anys i la Coral Mata de Jonc, nascuda al redós de l'esmentada coral infantil, en festeja 25. I n'estem molt satisfets... i què podríem fer millor que cantar, CANTAR intentant superar-nos, i a més, CANTAR MOZART, fent honor al geni d'aquest gran compositor, unint-nos a tants i tants homenatges com se li estan tributant arreu.... i a més dels actes que organitzem individualment cada entitat, ens reunirem el dia 16 de juny a la Parròquia de Sta. Cecília, al vespre, per fer un CONCERT tots plegats, sumant anys, il·lusions, esforços i moltes ganes de seguir CANTANT...Ens agradaria comptar amb tots vosaltres en una festa tan especial...

I el COR LLEVANT us convida al seu concert "particular"; Parròquia de la Mare de Déu de Lourdes (Fonthonrada, 33) el proper dia 20 de maig, a les 21'30 h. Sereu molt ben rebuts i esperem que l'audició us sigui ben agradable.

Mª Teresa Giménez

UN CONCERT ENGRESCADOR

Des de fa uns quants anys, aquest és el 5è; en Gabriel Miralles organitza l'audició de l'oratori La Passió segons Sant Joan, de J.S. Bach, amb la participació de cantaires de procedència diversa que uneixen les seves veus a les de la Coral Canticela, acompanyats per un conjunt instrumental de 20 músics i els solistes pertinents. El concert es va celebrar el 1er d'abril a la Cripta de la Sagrada Família de Barcelona amb una molt important assistència de públic tot i que coincidia amb la retransmissió d'un partit de futbol (Barça - Madrid), que no va restar l'interès que el concert es mereixia.
Es aquesta una experiència enriquidora i engrescadora més, quan tothom actua de franc i el públic també té l'entrada de gratuïta.
Els diferents papers solistes van estar a càrrec de les sopranos Maria Ferrer i Rosa Gené, les mezzo sopranos Elisenda Cabero i Anna Valls, els tenors Joan Baptista Sans i Xavier Gallego, el baríton Enric Coma i el baix Àngel Ferré, tots sota la brillant direcció d'en Gabriel Miralles.
El nivell del concert va ser força bo i els organitzadors tenen la voluntat de seguir organitzant-lo durant molts anys. Si teniu interès en gaudir d'una experiència interessant al costat d'una gent maravellosa apunteu-vos per la propera edició; la inscripció ja està oberta (coralcanticela@coralcanticela.org). Nosaltres us ho recordarem degudament el proper any.

Jordi Gargallo

HEM REBUT....

Eufonía 37 (Editorial Graó). El tema d'aquest exemplar és Intervención en el alumnado con necesidades educativas especiales, prou indicatiu del seu contingut que stà escrit amb els següents apartats i autors:

Tratamiento de la música en alumnos con necesidades educativas especiales, a càrrec de Manuela-Carmen Prause-Weber; Importancia de los "arquetipos sonoros" en musicoterapia aplicada a niños con necesidades educativas especiales, signat per Josefa Lacárcel Moreno; Intervención musicoterapéutica en personas con trastornos del espectro autista y sus familias, per Patxi Del Campo; La aplicación y desarrollo del proyecto educativo "Tots músics, tots diferents" en el Conservatorio Profesional de Música de Torrent, escrit per l'equip de professors del Conservatori Professional de Música de Torrent; El desarrollo de la asertividad en la Coral Allegro ONCE Valencia, per Julio Hurtado Llopis; La inclusión del alumnado con necesidades educativas especiales: una perspectiva europea, per la Patricia L. Sabbatella; La educación musical en niñas y niños con necesidades educativas especiales derivadas de factores sociales, económicos, geográficos, culturales y étnicos, a càrrec de Juan Rafael Muñoz Muñoz; en l'apartat "Investigación y opinión" tenim el treball Las escuelas de música: osadía o desafío, d'en Joxean Llorente; i a "Intercanvio" podem llegir Enseñanza musical para personas con necesidades educativas especiales, de José Ramón Vitoria Gallastegi; Atrapando sonidos: experiencias compositivas en el aula de música secundaria, per Adolf Murillo i Ribes; i Consideraciones sobre historia de la música en primaria: una propuesta sobre audiciones musicales creativas, de Lluis Torres Otero.

PARLEM DE CINEMA

No és cap noticia que l'Associació Wagneriana realitza un any més, amb notable èxit, el cicle de conferències amb el nom de Wagner poeta i músic II, ja n'han fet 7 sessions, tant sols en queden dues, i si be cada una de les ja realitzades han tingut un alt i particular interès, com el que tractava el tema del també compositor Siegfried Wagner amb tot el que de descobriment artístic i musical podia representar, la sessió del mes d'abril ha estat particularment interessant en presentar la projecció de la pel·lícula Parsifal, del cineasta Daniel Magrané.
Tot hi que el traspàs fílmic a DVD no va tenir molts bons resultats pel que respecta a la qualitat de la imatge per les moltes saturacions de la llum, sí que ens mostrà un treball acurat, poètic i entusiasta per part del seu director, en Daniel Magrané, tot i ser la seva primera pel·lícula (doncs ell era productor, no pas director), en un treball que ningú va voler acceptar per la dificultat que comportava posar en imatges una obra d'aquestes característiques, i més si comptem que es va fer l'any 1951, amb la migrada possibilitat de recursos amb que es comptava. Extraordinari el treball del director de fotografia (i naturalment il·luminació) Cecílio Paniagua, posant com a marc les muntanyes de Montserrat i estant a l'alçada dels més importants directors de fotografia internacionals.
Tota una descoberta l'adaptació de la banda sonora a càrrec de Ricard Lamote de Grignon, no tant sols per l'acurada i encertada selecció dels passatges musicals de l'obra de Wagner sinó també per la seva excel·lent direcció enfront d'uns instrumentistes que a les seves ordres van saber donar una interpretació comparable perfectament a la dels mes prestigiosos directors wagnerians de la seva època com Furtwängler, Knappertsbusch, Solti o Keilberth. Que interessant fora poder recuperar les interpretacions d'aquest i d'altres, directors catalans de l'època com es fa amb cantants encara més antics.

Jordi Gargallo