PERE VALLRIBERA i MOLINÉ

Nascut al 27 de gener de 1903 a Sallent de Llobregat. Començà els seus estudis musicals amb Vicenç Pastallé, a Sallent, es traslladà a Barcelona amb 14 anys i seguí estudiant al Conservatori del Liceu amb Guillem Garganta, Josep Barberà i Josep Muset fent els estudis d'harmonia i composició, i desprès amb Isidore Philipp al Conservatori de París, perfeccionament del piano.

Abans de la guerra civil espanyola actuà com a solista de piano amb la Banda Municipal de Barcelona i amb l'Orquestra Pau Casals. El 1932 es director de l'Institut d'Estudis Musicals, i exerceix com a professor de piano, música de cambra i d'acompanyament al Conservatori Superior de Música del Liceu del que en seria catedràtic (1940), i el seu director al 1953 estant en el càrrec fins el 1982.

Destacà com acompanyant de grans intèrprets com els violoncel·listes Gaspar Cassadó, Lluís Claret, Pierre Fournier, Bernard Michalin, Josep Trotta, Ernest Xancó, els violinistes Ricard Brengola, Gerard Claret, Ida Händel, Joan Manén, Joan Massià, Eduard Toldrà, Henry Szering, Henry Lewkovicz, els flautistes Salvador Gratacós, Jean-Pierre Rampal, i dels cantants Manuel Ausensi, Montserrat Aparici, Victòria dels Àngels, Conxita Badia d'Agustí, Montserrat Caballé (que va ser alumne seva), Concepció Callao, Pilar Lorengar, Conxita Supervía, Emili Vendrell, Mercè Plantada (amb la que estrenà la "Canción de cuna para dormir a un negrito de Xavier Montsalvatge" a l'Ateneu Barcelonès el 18 de març de 1945), Marcos Redondo, Ricard Torres, entre els més coneguts. Amb Francesca Callao va dur a terme audicions per a escoles, biblioteques i centres artístics per tot Catalunya comentades pel poeta Joan Alavedra. Va actuar com a solista amb les orquestres Pau Casals, Simfònica de Barcelona i Municipal de Barcelona sota la direcció d prestigiosos noms com Joan Lamote de Grignon, Enric Casals, Eduard Toldrà i Joan Manén.

Una de les seves facetes més destacades fou en la música de cambra, va crear el trio Muntaner-Farrarons-Vallribera, i el Quintet Granados, i al costat del violinista Sándor Vegh i del violoncel·lista Josep Trotta als Festivals de Prada. Va realitzar diverses gires com a concertista de piano per Àustria, Nova Zelanda i Sudamèrica. Va contribuir a difondre la música catalana, especialment la música de Pau Casals, i de Joan i Ricard Lamote de Grignon, en un moment històric en que estaven prohibits per raons polítiques. Tanmateix va fer enregistraments acompanyant a diversos solistes.

Com a pedagog es també autor d'un "Manual de ejecución pianística y expresión", i "El piano, su aparición y desarrollo: compositores, pianistas y pedagogos". Fou membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, de la que fou nomenat acadèmic d'honor; va rebre diverses distincions, Medalla d'Or del Conservatori Superior de Música del Liceu, Medalla al treball de la Generalitat de Catalunya, nomenat acadèmic i medalla d'argent de l'Acadèmie d'Arts, Sciences et Lettres de París.

Es autor de diverses composicions de música coral ("Vigília"), de cambra, goigs, sardanes, piano, destaquem els "Goigs de Sant Cristòfol de Vilanova", els de "Sant Pere de Gelida", les sardanes "Deixondiment", "Remenbrança gironina", "Folgueroles", "Cant al sol", "Mar alegre", "Gira-sol", algunes d'elles premiades a Ràdio Barcelona i a Ràdio Nacional.

Al 1983 Sallent li dedicà un carrer i el feu fill il·lustre de la vila, així com també te un carrer a Gelida.

Els anys 1930 vivia al carrer Enric Granados, nº 61, de Barcelona

Va morir a Barcelona el 7 de març de 1990.

Bibliografia:
Gran Enciclopèdia Catalana, Edita: Enciclopèdia Catalana S.A., Barcelona 1980 (signa: Montserrat Albet) i Tercer Suplement (Vol 18) Barcelona 1993.
Diccionario Biografico de la Música .- J. Ricart i Matas, Editorial Iberia S.A., Barcelona 1986.
Diccionario de la Música Española e Hispano-americana (Dirigit i coordinat per Emilio Casares Rodicio) Edita SGAE, Madrid 1999 (signa: Francesc Cortés i Mir)
Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear (Vols. IV i V) Edicions 62, Barcelona 1998 i 2002.
Gran Enciclopèdia de la Música. Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1999 (signa: Jaume Comellas i Colldeforn)
Diccionari Biogràfic. Albertí, Editor, Barcelona 1969
De la A a la Z. Diccionari d'Autors de Sardanes i de Música per a Cobla.- Carles Riera i Vinyes, Josep Serracant i Clermont, Josep Ventura i Salarich. Edita: SOM, Girona 2002.
Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Edicions 62, Barcelona, març 2003 (dirigida per Xosé Aviñoa, (Vol. X, "Diccionari I-Z") (Signe: Mònica Pagès)
www.ca.wikipedia.org
Orfeó Català, Centenari 1891-1991 (Llibre del Centenari) .- Pere Artís i Benach i Lluís Millet i Loras. Editorial Barcino, Barcelona, 1991 (Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana)
Anuario Musical de España .- Director i Fundador Salvador Bofarull Rodríguez. Editorial Boileau, Barcelona (Primer any 1930)