Inici

JAUME PAHISSA i JO

Va néixer a Barcelona el 6 d'octubre de 1880, al carrer Tamarit, fill del pintor i dibuixant Jaume Pahissa i Laporta i d'Anna Jo i Prat (tingueren quatre fills , dos nois i dues noies); els seus pares l'encaminaren vers els estudis d'arquitectura; després de fer la primera part de l'ensenyament a l'Institut Balmes (per aquell temps al mateix edifici de la Universitat) ingressà l'Escola d'Arquitectura el curs 1896 - 97 (per relació del seu pare conegué personalment a Gaudí i se sentí atret per aquesta disciplina); aviat mostrà una predilecció per les ciències (havia ideat alguns projectes per a inventar un fre de tramvia innovador) i, paral·lelament, per la música. Els seus primers estudis musicals els feu amb un germà de la seva avia, Francesc Laporta i Mercader, que havia estat alumne de Marià Obiols i de Rodoreda, i que va ser mestre de música a la Casa de la Caritat; posteriorment Pahissa decideix deixar l'arquitectura per inclinar-se per la música i demana a l'Enric Morera que l'accepti com a deixeble; aquest encontre definí abastament el futur musical de Pahissa.

Acompanyant al mestre entrà a formar part de les tertúlies modernistes de "Els Quatre Gats" i el 1897 intervé, com a tenor, en un espectacle d'ombres dibuixades per Utrillo sobre el poema Montserrat de Joan Maragall i musicades per Morera. Per influència de companys de tabola de la talla d'Adrià Gual, Eugeni d'Ors, Joan A. Peypoch i el seu inseparable amic Rafael Moragas "Moraguetes", Pahissa també es mogué en el camp de les lletres; el seu primer article es publicà a la revista Catalunya Nova, butlletí de la coral del mateix nom creada per Morera, en el segon número (març de 1900) amb el títol "La Federació dels Coros Catalans" fent apologia de la tasca realitzada per Josep Anselm Clavé en la creació dels cors. També aconseguí que els seus versos fossin publicats a l'exquisida i exclusivista revista Pèl & Ploma.
Pahissa, que és un gran admirador de Bach, Beethoven i Wagner, es converteix en un home culte, amic de reunions artístiques i literàries, que se'n va a dormir molt tard i s'aixeca també molt tard, que li agrada passejar per les Rambles i que, abandonats els estudis d'arquitectura, es dedica plenament al món artístic, la seva primera obra fou Estudi simfònic (1898) i aquell mateix any col·laborà amb el Teatre Íntim de l'Adrià Gual amb Èdip rei, en la que també hi participà la seva germana Anna, que feia les seves primeres incursions com actriu. El 1906 estrenà al Teatre Novetats La presó de Lleida en el marc dels Espectacles-Audicions Graner, obra lírica escrita el 1902; en aquest mateix any 1906, i al Novetats, també estrena el seu Estudi simfònic, així com Ària, obra per a orquestra reduïda escrita a principis del 1900. D'aquest mateix any es també Balada (El vent de la tardor) per a veu i orquestra, així com Canto y cortejo nupcial i Record; al 1905 escriu i estrena al Teatre de les Arts Trio per a petita orquestra de corda, i l'obertura per a orquestra A les costes Mediterrànies estrenada al Teatre Novetats el novembre de 1906, com també De sota terra als aires i El combat, sempre dirigides per ell mateix.
Aquests èxits el mostren com a simfonista de prestigi i li permeten obtenir una pensió de l'Ajuntament de Barcelona amb la que va poder viatjar per França i Itàlia, que aprofità poc, doncs com ell mateix diria "ja coneixia prou la tècnica d'instrumentació i poc havia d'aprendre d'altres llocs"; el 1908 escriu el poema simfònic El camí que seria estrenat el març de 1909 per l'Associació Musical de Barcelona i que dedicà a Francesc Cambó. Del 1908 és La campana submergida, il·lustracions musicals per a l'obra de Gerhart Hauptmann, el 1910 escriu i estrena la seva òpera Canigó segons text de Mn. Cinto Verdaguer i llibret de Josep Carner, l'estrena s'havia de fer el 3 de maig més una forta tramuntanada va fer malbé els decorats i s'hagué de posposar fins al 10 de juny a les Arenes de Figueres sota la direcció artística d'Adrià Gual i la musical del propi autor, estrena a la qual contribuí el banquer de Girona Xavier Montsalvatge, pare del compositor del mateix nom.
El 1912 escriu Gal·la Placídia òpera estrenada un any després al Gran Teatre del Liceu; el 1917 es estrenada l'obertura per orquestra Obertura sobre un tema popular català i El rabadà, per l'Orquesta Filarmónica de Madrid; el 15 de febrer de 1919, al Liceu, es estrenada La Morisca, amb text d'Eduard Marquina. Aquest mateix any, Joan Lamote de Grignon dirigint a l'Orquestra Simfònica de Barcelona li estrena el poema simfònic Nit de somnis.

Pahissa no deixa d'investigar en la tècnica compositiva i es troba prou fort per abordar nous camins així idea un sistema musical que nomenarà intertonalitat del que son fruït Sinfonia II (Sinfonietta) (1921) estrenada per l'Orquestra Pau Casals, o Suite intertonal (1926) estrenada per la mateixa orquestra al Palau de la Música Catalana. També prova amb d'altres formules com Monòdia (1925) estrenada per la mateixa orquestra i al mateix lloc i que està basada en l'harmonia de l'octava i l'uníson; avans però, havia estrenat al Liceu l'òpera Marianela (1923) amb llibret dels germans Serafín i Joaquín Álvarez Quintero sobre un text de Benito Pérez Galdós. L'any 1928, al Gran Teatre del Liceu veu l'estrena de la seva òpera La princesa Marguerida servint-se del mateix text que Adrià Gual va fer per a la seva antecessora La presó de Lleida; el 1932 escriu Sis cançons catalanes per a solo de violí i orquestra de cambra que es premiada al Primer Concurs de Música de Cambra de l'Associació Nacional de Radiodifusió; d'abans del 1935 és l'obra per a orquestra de corda Rondó del Quartet en fa major, al 1935 trobem la Cançó de l'estudiant que pertany a l'obra de Carles Fages de Climent, El jutge està malalt.
Jaume Pahissa és un músic controvertit, admirat per uns i rebutjat per altres però que no deixa indiferent a ningú; la seva música avantguardista crea controvèrsia i és atacada pels músics immovilistes que creuen , especialment en l'època de la intertonalitat i la Monòdia, que aquestes obres no són música. En canvi si que és admirat per músics més de la seva època i també de forans com Max von Schillings, que estigué diverses vegades a Barcelona, i que, classificant als autors moderns col·locava a Stravinsky, en primer lloc, Richard Strauss en segon i a Jaume Pahissa en tercer lloc.

Pahissa és eminentment compositor, director, musicògraf, amb abundants articles a diverses publicacions, conreant la crítica musical, la pedagogia; ocupà la càtedra de nova creació d'Estètica i Cultura General al Conservatori del Liceu (1933-36), per la que va escriure un interessant tractat. Expert en història de la música i musicologia; ocupà també una plaça de professor d'harmonia i composició a l'Escola Municipal de Música de Barcelona substituint a Morera i va arribar a ser director d'aquesta institució; tot això motivat per la recerca d'estabilització arran del seu casament, el 29 d'agost del 1930, amb Maria Montserrat Campà i de Travy de Macià i de Vedruna, fet que canvià total i favorablement la seva vida.
La seva posició de director de l'Escola Municipal de Música fou curta, el 1935, any que va ser jubilat Enric Morera com a subdirector de l'escola, Millet, com a director, proposà que l'Ajuntament acceptes el plantejament de que fos la direcció de l'escola la que escollís el successor de Morera (la qual cosa no reeixí), els candidats presentats foren Frederic Alfons i Jaume Pahissa; Alfonso era el candidat del mestre Millet però la intervenció de Mompou (un dels membres del tribunal dictaminador) decidí l'elecció de Pahissa; el juliol del 1936 Millet demanà un permís de trenta dies de llicencia i al setembre decidí no tornar a l'Escola, Pahissa es feu càrrec de la direcció interinament, sent confirmat plenament en el càrrec l'abril de 1937 per part de l'Ajuntament; per aquell mateix temps Pahissa marxa a l'Argentina contractat per dirigir uns concerts, ho feu sense comunicar-ho a l'Ajuntament. El fet que aquestes actuacions es perllonguessin més de l'esperat per motius organitzatius del país americà, suposà la seva destitució com a director de l'Escola; la seva plaça va ser ocupada per Joan Suñé i Sintes. El fet és que degut a les especials circumstàncies per les que passava Espanya en aquells moments, la Guerra Civil de 1936-1939, i un Pahissa ferventment compromès amb la República, el decidí a quedar-se a Buenos Aires amb la intenció de poder tornar algun dia a Barcelona.

La seva estada en terres americanes, de les que ja no tornarà mai més, foren productives tant pel que fa a la composició, com al de director, cronista i musicògraf.
Aviat contactà amb la important colònia catalana de la qual rebé l'admiració i l'ajut necessari; tot i així foren anys de dificultats econòmiques que aconseguí superar amb les seves intervencions culturals.
La seva producció en aquestes terres donà el següents fruïts, del 1937 és la Cantata en la tumba de Federico García Lorca, cantata per a recitant, violí i petita orquestra amb text d'Alfonso Reyes, encomanada i estrenada aquell mateix any per la Margarida Xirgu i la seva companyia al Teatro Smart de Buenos Aires, el 1938 va escriure Himno (primer Himno a Galicia, després Himno a la España Leal) per a orquestra del que també és autor de la lletra; del mateix any són Vespre, per a petita orquestra i Marcha funebre a un poeta, el 1939 fa Els tres segadors, abans del 1941 trobem Tres villancicos catalanes, per a soprano i petita orquestra, així com Muntanyes del Canigó (extreta de la seva òpera Canigó) per a soprano i orquestra, interpretada per Conxita Badia. El 1943 fa l'orquestració del Concierto español de Frederic Longàs, i d'altres orquestracions com de l'òpera Pablo y Virginia, de Maria Isabel Cubureto de Godoy (1946). El 1954 escriu el ballet, encara inèdit, Danzas de la madrugada de Carnaval, el 1955 fa les il·lustracions musicals de Don Gil de les calzas verdes, de Tirso de Molina, representada al Teatro Auditorium de Mar del Plata per la Companyia de Margarida Xirgu, al 1956 també il·lustra musicalment l'obra de Fernando de Rojas La celestina, estrenada al Teatro Cervantes de Buenos Aires.

Pahissa també va escriure per altres formacions musicals de tipus concertístic; la seva producció comença el 1900-1905 amb Peces líriques, per a piano, que és una refundició de peces anteriors i que inclouen Cant i corteig (1900),Aria (1901), Duetto (1904) i Romança (1904) al 1903 el Trio per a violí, violoncel i piano, estrenada pel Trio Bocquet a l'Escola Municipal de Música de Barcelona a principis d'abril de 1935 i que sembla que és una acomodació de la Simfonia I - Trio, 1904 Sonata fantasia (piano), 1906 Sonata per a violí i piano, estrenada el 1926, 1916 Seis pequeñas fugas a dos voces (piano) digitades per Frank Marshall i adoptades per l'Acadèmia Marshall com obres d'estudi, estrenades per l'Associació Catalana d'Artistes l'abril de 1921, al 1916 fa Preludio (piano), 1916-1919 Escenes catalanes (Cant de muntanya, Fent camí, Barcarola (Cançó del mar)), (piano) estrenades per Maria Carratalà el 1925, al 1917 Preludio y grandes fugas a dos voces, 1917-1921 Peces espirituals (Imatge (1921), Nit de somnis (1918), Romança estil segle XIX (1917)) (piano), 1918 Seis pequeñas fugas a tres voces (piano), 1921 Fulles d'àlbum (breus dedicatòries musicals), 1919 Petita suite (violins, viola, cello i contrabaix), 1933 Quartet (2 violins, viola i cello), 1937 Nocturno (per a cello) estrenada per Pau Casals al Teatro Colón, 1938 Diálogo (piano), 1939 Dos danzas catalanas (piano) tretes del ballet Noces de muntanya, 1943 Piezas infantiles , obra didàctica per a piano (hi ha un arranjament per a 2 pianos), 1948 Pastoral (cello i piano), d'aquest mateix any Melodia pastoral (violins, cello i piano), 1950 Melancolía (guitarra), 1951 Escenas románticas infantiles (piano), Piezas poéticas (piano), Armonización de bajos y cantos dados (obra didàctica), 1955 Dos canciones del campo (per a quintet de vent), Noche de Navidad (piano), 1956 Coral y aria (violí i violoncel),. Obres per a veu i instruments (veu i piano) 1900 Humanal camí, 1900/1906 Balades (El vent de la tardor , En somnis (1900), Liliana (1906)), 1900 La nit és muda i freda, 1908 Per un bes, 1916 Cançó del lladre, 1920 El bastó, 1922 Rosa (també en versió per a orquestra), 1925 Cançó de fada, 1926 Invocació (En la nit de Nadal), 1926 El record, 1927/40 Sis cançons (L'enyor (1929), Cançó del mocador (1927), Un ventall (1929), Cançó de l'estudiant (1929), La calesita (1939), Canción de vendimia (1940)) (també existeix la versió de veu i orquestra, aquesta última cançó fou premiada al "Concurso para la fiesta de la Vendimia de 1940 en la ciudad de Mendoza, Argentina"), 1930 Madrigal (A la manera d'El Tasso) (per a soprano, contralt i piano, estrenada a la Sala Mozart per Pilar Rufí i Conxita Callao), 1931 La promesa, 1932 El cantor, 1935 El cant al sol, Blancs, negres, grocs, 1937 "36-37" (1940), 1937 Lamento de la hermana, 1940 Canciones populares catalanas (Cançó de la Pepa Galana, Lo cant dels aucells, Tunc-catatunc, El noi de la mare, Montanyes de Canigó, L'adéu de les fades) (també per a veu i orquestra), 1944 Salutació, 1956 El peregrino. Obra coral, 1920 La presó de Lleida (6 v m, també per cor, corda i piano), El cant dels ocells (solo de soprano i 5 v m), 1903 Amor Iesus (4 v d'home), 1904 Anem (4 v m), Tres corrandas (Cansat ja d'anar pel món, Mariner, bon mariner, Ben abraçat a la creu) (4 v h), Déus, déus meus (4 v h), Et ambulants gentes (4 v h), Dos motetes (Sitientes, venite ad aquas, Quomodo sedet sola (Lamentatio)) (4 v m), 1905 Madrigal (4 v m), 1908 Ondina (per a cor d'homes i 2 arpes), 1927 (Himno cooperativista (cor mixt), 1929 La bandera (4 v h), 1938 Himno (primer Himno a Galicia, després Himno a la España Leal) (Cor i orquestra), 1941 Seis canciones españolas (La filla del marxant, Saeta, Copla asturiana,Canción del peregrino, La despedida, L'hereu Riera) (2 veus blanques i solo soprano), Canción de la vendimia (La varema) (cor i piano, premiada a Mendoza), Canción del sueño (Canción del expatriado) (4 v m), 1948 Endreça a la Capella Clàssica de Mallorca (cor mixt), 1956 Dos canciones (Tres morillas en Jaén, Las mozas del lugar) (cor per 2 sopranos i 2 contralts), Dos madrigales (Mejor es sufrir, Buen amor) (4 v m), A la Verge bruna de Montserrat (4 v m).

A principis de juny de 1951 es acceptada la candidatura presentada per Eugeni d'Ors (el seu amic de sempre), el pare Otaño i l'Infant José Eugenio de Baviera, per que li fos concedit l'accés a ser membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. L'any 1962 també fou nomenat membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Jorge de Barcelona.
Jaume Pahissa va escriure molt; la seva col·laboració en diverses publicacions, tant d'Espanya com a l'Amèrica, és molt extensa, en forma d'articles, com prologant llibres, fent crítica musical o també científica, a més dels seus propis escrits entre els que destaquen Los grandes problemas de la música (1945), Espíritu y cuerpo de la música (1945), Vida y obra de Manuel de Falla (1947), Sendas y cumbres de la música española (1955) o La música y el hombre (1980).
Tanmateix va prologar el Diccionario de la música ilustrado, dirigit per J. P . Lliurat (1928); La música, el cant i l'escola - orinetacions - de Manuel Borguñó (1933); La música en España de Gilbert Chase (1943); Aprenda a oir música de Theodore M. Finney (1945); Caligrafía musical (1952-55); Homenaje a la música, a la canción y a la danza de Germán Berdiales /1958); la traducció de Mozart de Marcia Davenport (1945) amb un catàleg temàtic i cronològic de les 626 obres de Mozart; l'article "Música" a l'Enciclopedia prçáctica Jackson (1951); i el seu llibre pòstum no publicat, memòries inacabades, Música y amigos, en el que parla de les moltes personalitats que va conèixer al llarga de la seva vida

A més de dirigir diverses orquestres de l'Argentina, Xile i l'Uruguai, Pahissa es feu càrrec de la direcció, el 1941, de l'Academia Artístico-Musical del Centro Asturiano, a Buenos Aires, centre de gran prestigi a la capital del Plata, que li reportà uns ingressos econòmics necessaris, també fou professor a l'Instituto Musical Santa Cecília, de la capital Argentina.
Com a pedagog va comptar entre els seus alumnes a Xavier Montsalvatge, Agustí Cohí Grau, Antoni Pérez Simó, Enric Climent, entre d'altres, i ja a l'Argentina (on desenvolupa encara més les seves dots pedagògiques) tenim els noms de Violeta Rillo, Gladys Le Bas, Francisco González Asenjo, Pompeu Camps, Carlos Kussrow, Degrelle, Rodolfo Lemoine, González Casellas, Mario García Acevedo, Julián Bautista, Horacio López de la Rosa, Ana Serrano Sedonnet, Emilio Sitano o Julio Perpi (possiblement pseudònim d'Oswaldo Pugliesu).
Donar els noms dels grans músics que estrenaren obres del Mestre fora molt extens, cal citar a Conxita Badia, Pilar Rufí, Carmen Bau Bonaplata, Concepció Callao, Margarida Xirgu, Pau Casals, Ernest Xancó, i molts d'altres.

Pahissa estigué molt lligat a la restauració dels Jocs Florals de la Llengua Catalana en terres americanes presidint o formant part del jurat, com els de 1941 a Buenos Aires, el 9 de novembre del 1947 a Mendoza, el 1949 a Montevideo, el 8 de novembre de 1958 de nou a Mendoza, on a més dirigeix el Cant de la Senyera a l'Orfeó Català de Buenos Aires, o el 1960 un altre cop a Mendoza, ciutat a la que estigué prou lligat doncs al 1959 (15 de novembre) va rebre, a Mendoza, la distinció de Membre d'Honor de l'Acadèmia de Ciencias Políticas y Administrativas, com a premi a una altra de les seves passions; la ciència.

Son nombrosos els articles seus publicats a diferents revistes i diaris, a Catalunya, a l'Estat Espanyol, a l'Argentina, Aquí Está, Artes y Letras, Asturias, Boletin de la Federación Española de Maestros Directores de Orquesta y Pianistas, Boletín del Instituto de Amigos del Libro, Cabalgata, Catalunya, Catalunya Nova, Comisión Nacional de Cultura, Crónicas del Arte, Destino, El Diario (Paraná), Escuela Nacional nº 2, España Republicana, El Espectador, Esto Es, Euterpe, El Figaro (Madrid), Fulls Musicals, Galeuzca, Intermúsica, Lares Mercedes (RO Uruguay), Leoplan, Lira, El Litoral, Messidor, Mirador, El Mundo, La Nación, El Nacional (Mèxic), La Noche, Las Noticias, L'Opinió, El Poble Català, Polifonía, La Prensa, La Publicidad, Quid Novi?-Erscuela Normal nº 2 (Rosario), Ràdio Barcelona, Revista Catalana, Revista de Música, Revista Nacional de Cultura De Venezuela, Ricordiana, Saber Vivir, El Sol (Buenos Aires), El Sol (Madrid), La Stratégie, Suplemento literario de Buenos Aires, El Teatre Català, La Tribuna, Universidad del Litoral-Santa Fe, Universidad Pontificia Bolivariana de Colombia, La Vanguardia Española, La Veu de Catalunya, Vibracions, i La Voz del Interior (Córdoba). També prologà diferents llibres.

El 22 de febrer de 1961 Jaume Pahissa i la seva esposa Montserrat Campà, aprofitant el viatge que el seu fill Ricard, com a final de la carrera d'arquitectura, volia fer per Europa, s'embarcaren cap a Barcelona en el vapor "Cabo San Vicente"; després de molts intents per retornar a Catalunya ho aconseguí, viatjà durant nou mesos per Europa, sent molt ben rebut a tot arreu. El 30 d'abril del mateix any pronunciava una conferència al local del Montepio de los Maestros Directores de Orquesta sobre Desarrollo de la música en el antiguo y nuevo continente. El desembre Pahissa retorna a l'Argentina per passar el Nadal amb la seva família. Al 1963, degut la seva avançada edat, la seva salut dona senyals de deteriorament i el 21 de novembre es sotmès a una operació urgent, de la que en surt ben parat, La seva activitat artística es va reduint i al 27 d'octubre de 1969 deixa aquest món. Per les gestions del delegat de la SGAE d'Espanya fou enterrat al cementiri de la Chacarita, al panteó de la Sociedad Argentina de Autores, Intérpretes y Compositores.

Bibliografia:
Jaume Pahissa, un estudi biogràfic i crític .- Xosé Aviñoa, Biblioteca de Catalunya, Unitat Bibliogràfica, Secció de Música, Barcelona 1996
Història de la música Catalana, Valenciana i Balear .- Dirigida per Xosé Aviñoa Vol. IV, V, X, XII (aquest últim escrit per Roger Alier) Barcelona (1998, 2002, 2003, 2004)
Gran Enciclopèdia Catalana.- Enciclopèdia Catalana S.A. Barcelona 1976
Diccionari Biogràfic .- Albertí, Editor, Barcelona 1969.
Diccionario Biográfico de la Música .- J. Ricart Matas, Editortial Iberia S.A. Barcelona 1986.
Diccionari d'autors de sardanes, de la A a la Z .- Carles Riera i Vinyes, Josep Serracant i Clermont, Josep Ventura i Salarich. Edita SOM, Girona 2002.
Gran Enciclopèdia de la Música.- Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1999.
Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear (volum XI) .- Edicions 62, Barcelona 1978.
Diccionari Biogràfic .- Albertí. Editor, Barcelona 1969 Gran Enciclopèdia de la Música .-
Enciclopèdia Catalana (volum VI), Barcelona 1999
Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana .- Dirigit i coordinat per Emilio Casares Rodicio, SGAE, Madrid 1999
Historia de la Música .- Josep Subirà, (Volum II (Música moderna, melodia acompañada y armonía) Salvat Editores, S.A., Barcelona - Buenos Aires 1947
Cent anys de Conservatori .- Xosé Aviñoa, amb un apèndix de Teresa Montserrat Sala i García, Ajuntament de Barcelona, Publicacions, Barcelona 1986
La Zarzuela (dirigida per Assumpta Vilella). Salvat Editores, S.A., Barcelona 1990
Òpera Liceu, una exposició en cinc actes .- diferents autors. Museu d'Història de Catalunya, Barcelona 1997-98 (Editat per Proa) Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura
Liceu, un espai per l'art (coordinació Ramon Arxé). Editat per "La Caixa", Barcelona 1999
Barcelona Filarmónica, La evolución musical de 1875 a 1925 .- Luís Lamaña, Barcelona 1927
La festa gòtica dels Jocs Florals .- Manuel Castellet, Institut d'Estudis Catalans (conferència); Antoine d'Abbadie 1897-1997. Congrès International (Hendaye) 1997. Donostia: Eusko Ikaskuntza: Bilbao: Euskaltzainadia 1998. (extret de la web: suse00.su.ehu.es/liburutegia/liburuak/abbadie/04/04585594.pdf)

CATÀLEG D'OBRES DE JAUME PAHISSA i JO
(Barcelona 6 d'octubre de 1880 - Buenos Aires 27 d'octubre de 1965

Extret del llibre JAUME PAHISSA EN ESTUDI BIOGRÀFIC I CRÍTIC de Xoxé Aviñoa, editat per la Biblioteca de Catalunya, Unitat Bibliogràfica, Secció de Música, Barcelona 1996

INDICACIONS SOBRE EL CATÀLEG: S'hi indiquen les obres de Pahissa agrupades d'acord amb els següents gèneres: música simfònica, música escènica, música de cambra, música per a veu solista i acompanyament i música coral. Com en tot catàleg, es fan indicacions sobre les obres compostes pel nostre artista: íncipit, instrumentació, detalls relacionats amb la composició o l'estrena, així com detalls referents a la seva edició. Aquelles obres que no porten l'indicatiu de l'edició es troben a l'arxiu del compositor en estat de manuscrit hològraf o de copista, dada que s'ha considerat més pròpia d'un inventari arxivístic que no pas un catàleg i, per tant, no es precisa. Un nombre reduït de peces que no va acompanyat del corresponent íncipit. Això és degut a diverses circumstàncies, totes pròpies de la confecció del catàleg: o bé es tracta de versions duplicades d'obres ja anotades o bé no ha estat possible d'accedir a la partitura, si bé les referències documentals en proven l'existència, o bé es tracta d'esbossos irrellevants.
Els textos en rodona que acompanyen les obres són comentaris de l'autor d'aquest estudi, mentre que els que es presenten en cursiva provenen de fonts citades en nota a per de plana. L'orquestració s'indica abreujada i en el següent ordre: fusta-metall-percussió-instruments excepcionals (arpes, piano, etc.)-corda. Els instruments habituals de l'orquestra són substituïts per números i, quan es creu absolutament necessari, se cita l'instrument de manera abreujada. Per exemple: l'orquestració d'El combat (2,2,2, clarb, 2, /4,3,3,1, /timb, cordes) correspondria a 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets, un clarinet baix, 2 fagots, 4 trompes, 3 trompetes, 3 trombons, 1 tuba, timbals i cordes segons la proporció habitual.

ABREIVIATURES: Els instruments són abreujats de la següent manera: Pic = piccolo / fl = flauta / ob = oboè / cangl = corn anglès / clar = clarinet / clarb = clarinet baix / fag = fagot / ctrafg = contrafagot / tr = trompa / trmp = trompeta / tb = tuba / per = percussió / timb = timbales / arp = arpa / vn = violí / vla = viola / cello = violoncel / cbaix = contrabaix / cd = cordes / p = piano / guit = guitarra / v = veu / s = soprano / mez = mezzosoprano / ctalt = contralt / t = tenor / bar = baríton / b = baix / orq = orquestra / dr = director.

MÚSICA SIMFÒNICA
C. 1898. Estudi simfònic. Simfonia per a orq. (2,2,2, clarb, 2,/4,3,3,1, timb, caixa, 2 arp i cb) Durada: 14 minuts Estrena: 17 de novembre de 1906, al Teatre Novetats, sota la direcció de J. Pahissa.
A principis de 1990. Ària Per a orq. reduïda (1, cangl, 2,1,/2,0,1,1,/cd) Durada: 4 minuts Estrenada al concert del Teatre Novetats de 15 de novembre de 1906
A principis de 1900. Balada (El vent de la tardor). Per a v. I orq. (2,1,cangl, 2, clarb, 2/4,3,3,1,/ timb, bar i cd) o també (2,2,2,2,/2,2,2,0/timb, arp, v, cd) Durada: 4 minuts (Materials d'orquestra a disposició a Ricordi Americana) Arranjament de l'original per a v. I p. De la Balada nº 1
1900. Canto y cortejo nupcial. Per a orq. (2,1,2,1,/2,0,0,0,/timb, arp, i cd) Durada: 7 minuts Versió per a petita orq. i per a p, harmònium i cd. Interpretat el 2 d'abril de 1926 a Lió Editat per UME
1900. Record. Petita orquestra (1,1,2,1,/2,0,0,0,/cd) Durada: 5 minuts Datada el 31 de desembre de 1900
1905. Trio per a petita orquestra de corda (més endavant Simfonia I per a orq. de corda). Partitura datada el 1903 i dedicada "A mi amigo Jasús Prado" Maestoso, durada: 7 minuts; Adagio, durada: 6 minuts; Andante/Vivo, durada: 12 minuts Estrenada al Teatre de les Arts el 20 de maig de 1905. Director: Manuel Martí (Concerts Catalònia) Reinterpretada el 17 de novembre de 1906 Editada per UME
1905. A les costes mediterrànies (simfonia). Obertura per a orquestra (2,2,2, clarb, 2/4,3,3,1,/timb, cd) Durada: 12 minuts Estrena el 17 de novembre de 1906 al Teatre Novetats sota la direcció de J. Pahissa
1906. De sota terra als aires. Poema simfònic (1,1,2,1,/2,2,3,2/timb, cd) Durada: 12 minuts Estrenada el 17 de novembre de 1906 al Teatre Novetats sota la direcció de J. Pahissa
1906. El combat. Poema simfònic per a orquestra (2,2,2, clarb, 2,/4,3,3,1,/ timb, cd) Durada: 12 minuts Estrenada al teatre novetats el 17 de novembre de 1906 sota la direcció de J. Pahissa Després passà a formar part de l'obertura del III acte de Canigó
1906. Final de La presó de Lleida. Per a orq. (pic 2, 2,2,2 /4,3,3,1/ timb, Tam-tam, cd) Durada: 7 minuts Arranjament orquestral de l'obra escènica homònima
1908. El camí. Poema simfònic per a orquestra (3,3,3,3/4,3,3,2, timb, 2 arp, cd) Durada: 16 minuts Estrenada per l'Associació Musical de Barcelona el 21 de març de 1909 sota la direcció de Pahissa Partitura dedicada a Francesc Cambó Editada per UME
1910. L'adéu de les fades. Per a s i orq. (2,2,2,2,/2,2,0,0,/ timb/ arp, cd) També per a v i p Durada: 4 minuts Treta de Canigó
1917. Obertura sobre un tema popular català. El rabadà. Obertura per a orq. (pic, 2,2,2,2,/4,3,3,1 / timb, cd) Durada: 20 minuts Estrenada per l'Orquestra Filarmónica de Madrid, dirigida per Bartolomé Pérez Casas, el 14 de desembre de 1917
1919. Nit de somnis. Partitura signada el 1918 Poema simfònic per a orq (2,1,2,1,/2,0,0,0,/ arp, cd) Durada: 8 minuts Estrenada per l'Orquestra Simfònica Barcelona i dirigida per Joan Lamote de Grignon el 1919 Obra de curiosos efectos armónicos (Document Potts) Editada per la UNE N'hi ha també una reducció per a piano.
1921. Sinfonía II (Sinfonietta). Simfonia per a gran orq de corda (vn a quatre parts doblades, vla a dues parts doblades, cello doblats i cbaix doblats) Preludio, durada: 4 minuts; Andante, durada: 13 minuts; Finale, durada: 5 minuts Durada: 26 minuts Estrenada el 3 de novembre de 1921 per l'Orquestra Pau Casals Editada el 1927 (La Gazeta Literaria, 15.X.1927, acabada de estampar)
1923. Marianela (final de l'acte 2º). Per a orq (3,2,2,2,/4,3,3,1, / timb, cd) Durada: 11 minuts De las tinieblas a la luz Episodi extret de l'òpera homònima Editada per UME
1925. Monòdia. Simfonia per a orquestra (pic, 2,2,2,2, ctrafg / 4,3,3,1, timb, i cd) Durada: 9 minuts Estrenada per l'Orquestra Pau casals el 12 d'octubre de 1925 al Palau de la Música Catalana Editada per UME Enregistrada per l'OBC l'estiu de 1995 per l'arxiu de Catalunya Música
1926. Suite intertonal. Simfonia per a orq (2,1,2,1, / 2,2,2,0, / timb, tam-tam, gran cassa, cd) Durada: 20 minuts Estrenada per l'Orquestra Pau Casals el 24 d'octubre, al Palau de la Música Catalana 4 moviments: Preludi, durada: 1,30 minuts; Andante agitato, durada: 6 minuts; Intermezzo, durada: 4 minuts; Marxa funebre, durada: 8 minuts Partitura dedicada "Al meu amic Josep Mª Roviralta"
1932. Sis cançons catalanes. Per a solo de vn, i orq de cambra (vn 1er, vn 2on, vla, cello, cbix, fl, ob, clar, fg i tr) i p Durada total: 16 minuts 1. Cant de muntanya, durada: 3 minuts 2. Lo cant dels ocells, durada: 5 minuts 3. Els tres tambors, durada: 3 minuts 4. La presó de Lleida, durada: 2,30 minuts 5. Cant de taverna, durada 1 minut Premiada amb el lema "Ahir, avui, demà" al primer Concurs de M.C. de l'Associació Nacional de Radiodifusió de 22 de novembre de 1931
Abans de 1935. Rondó del Quartet en fa major. Per a orq de cd Durada: 7 minuts
1937. Aurora de esperanza. Música per el film, patrocinat pel Sindicato de la Industria del espectaculo CNT (S.I.E. Films) (Barcelona); realitzador, Antonio Sau Gravació de la banda sonora amb l'Orquestra Sinfónica del S.I.E. Còpia en bon estat a la Filmoteca Nacional de España (Barcelona)
1939. Himno (primer Himno a Galicia, després Himno a la España Leal). Per a orquestra (2,2,2,2,/ 4,3,3,1, / timb, platerets i cd) Lletra i música: Jaume Pahissa Durada: 3 minuts També versió per v i orq i per a v i p
1938. Vespre. Petita orq (1,1,1,1,/ 1,1,0,0, / timb, cd) Durada: 7 minuts
1938. Marcha fúnebre a un poeta. Petita orquestra (0,0,0,0, / 0,1,0,0 / tambor, p, cd) Durada: 6 minuts Adaptat de la Marcha fúnebre de Orlando d'Angélica
1939. Els tres segadors. Per a orq (1,1,2,1, / 2,0,0,0, / veu masculina i femenina i corda)
1939. La calesita. Per a orq (1,1,2,1, / 1,0,0,0, / v i cd) I per a p Poesia de Germán Berdiales
Abans de 1941. Tres villancicos catalanes. Per a s i orq (1,1,2,1, / 2,0,0,0, / timb, i cd) Durada: 6 minuts 1. Cançó de Nadal 2. Lo cant dels ocells 3. Tunc-catatunc Reapareixen després en l'aplec de sis Canciones populares catalanas per a v i p
Abans de 1941. Muntanyes del Canigó (Canción del pastor) Per a s i orq (3,3,4,2, / 4,3,2,2, / tim, cordes) tret de Canigó. Durada: 10 minuts També per a v i orq i per a v i p Pahissa va reconstruir la peça per a v i orq en terres argentines, tal com es pot llegir a Virolai, XI-XII.1943 (Buenos Aires)
1943. Concierto español de F. Longàs. Orquestració. Tres temps: Andalucía, Cataluña i Aragón. Juny de 1943, a Santiago de Xile (Xile), Juan Casanova dirigeix al teatre Central el Concert per a piano de Longàs - Pahissa
1944. Concierto para clave y orquesta en sol M. Op. 7 nº 6 de J. Christian Bach. Orquestració i cadències (0,2,0,2, / 2,0,0,0 / clave i cd) Durada: 27 minuts Estrenada per Anery Aste i J. Pahissa en un concert el 4 de juliol de 1949
1947. Somni d'infant. Per a orq de cd corregida Durada: 6 minuts També per a 2 p Interpretada per Gladys de Bas el 6 de desembre de 1948
S.d. Invocación, canto y ronda. Per a 2 arp o p i cd Durada: 8 minuts
S.d. Invitation au voyage d'Henri Duparc. Orquestració per a v i orq (2,2,2,2, / 4,3,3,1, / timp, arp i cd) Sobre un text de Charles Baudelaire
S.d. La vie antérieure d'Henri Duparc. Sobre un text de Charles Baudelaire Orquestració per a v i orq (2,2,2,2, / 4, 3,3,1 / timp, arp i cd)
S.d. Ejercicio intertonal. Per a orq Esbós manuscrit S.d. Serenata de Dn. Perlimplin Esbós simfònic en què no consten ni la instrumentació ni el text del cant
Altres orquestracions d'obres alienes sense data
Giulio Cesare, ària V'adoro de Cleopatra de Händel
L'enfant progigue, ària de Lya de Debussy
Mariagneta de Manén
Se florindo è fedele de Scarlatti
Un somni de Grieg
Au bord de l'eau de Fauré
Cantares de Turina
Cant hindú d'A. Bamberg
L'enfant et les sortilèges de Ravel
Música para un ballet de Carmela Mackemma
Pablo y Virginia, òpera de M. Isabel Curubato de Godoy
Carmina, òpera de Paco Meana
Abril de Morera
Aire de petenera de Gálvez
Ya no va la niña d'Otaño
La pastoreta, El mestre i L'hereu Riera d'Alió

MÚSICA ESCÈNICA
1898. Èdip rei. Il·lustracions musicals per l'obra de Sòfocles 2 arp i cor d'homes (t i b) Estrena el 10 de març de 1903 al Teatre Novetats en el marc del teatre Íntim dirigit per Adrià Gual (Document Potts)
1899. Prometeu encadenat. Il·lustracions musicals per l'obra d'Èsquil 2 arp i cor d'homes (t i b) Durada: 6 minuts Encarregada per Adrià Gual per al Teatre Íntim (Document Potts) Estrenada el 30 de desembre de 1903 Invocació, Cant de les Oceànides, Rondino
1902. La presó de Lleida. Obra lírica en un acte i cinc quadres per a orq (2,1,2,1,/2,0,2 cornetins,3,1,/timb i cd) Estrenada al Teatre Principal dins els espectacles i Audicions Graner el 16 de març de 1906. Text d'Adrià Gual. Ramon Mas en va fer un arranjament per a orquestra de corda i piano per tal que fos representada al Casal de Catalunya el 10 de maig de 1942 (original copiat a l'Arxiu JPJ) - part d'apuntar, original Arxiu A. Gual, gentilesa de J.M. Gual)
1908. La campana submergida. Il·lustracions musicals per a l'obra de Hauptmann Estrenada en el Teatre Íntim, el divendres 21 de febrer de 1908, amb la participació de Margarida Xirgu
1910. Canigó. Obra lírica en tres actes per a orq (2 pic, 2,2, cangl, heckelfon o saxo tenor, 3, clarb, 2,/4,3,3,1, tb contrabaix,/timp, bombo, tam-tam i cd), Segons text de Mn. Cinto Verdaguer i llibret de Josep Carner. Estrena prevista per al 3 de maig i que, per causa d'una tramuntana que desféu els decorats, s'hagué de postposar fins al 10 de juny a les Arenes de Figueres sota la direcció escènica d'Adrià Gual i la direcció musical de Jaume Pahissa. El compositor n'extragué una suite per a gran orq: I. Preludi i final (L'aplec, la capella, cant de les fades i himne): 12 minuts. II. Sardana: 7 minuts. III. El combat; Cançó del pastor: 15 minuts. IV. Dansa dels fallaires: 14 minuts.
1910. Sardana de Griselda i Gentil. En transcripció per a cobla i reducció per a piano; hi ha una versió per a cor i orq del mateix any. Es tracta d'una adaptació de la sardana de Canigó Editada per Manuel Cruells en la Col·lecció Tenora de sardanistes il·lustres
!912. Gal·la Placidia. Òpera en tres actes (Pahissa en diu "Drama lírico") per a orq (3,2,cangl,2,clarb,3,/4,3,3,2,/timb, 2 arp i cd); llibret d'Àngel Guimerà; estrenada el 15 d gener de 1913 al Gran Teatre del Liceu. L'obertura havia estat estrenada el 15 de novembre de 1906 al Teatre novetats. Partitura i materials d'orquestra manuscrits , a la SGAE Partitura hològrafa dedicada "A la meva esposa Montserrat, en el dia dels vint anys del nostre casament - 29 d'agost de 1950" a l'Arxiu Pahissa. Partitura per a v i p publicada a El Teatre Català, 18.I.1913
1919. La Morisca. Drama líric en un acte sobre text en castellà d'Eduard Marquina Estrenada al Liceu el 15 de febrer de 1919 Partitura d'orq manuscrita a l'Arxiu Pahissa. Materials d'orquestra a la SGAE. Partitura de cant i piano impresa per la UME, dedicada "A mi amigo Torrella"
1923. Marianela. Òpera en tres actes Llibret dels germans Serafín i Joaquín Álvarez Quintero sobre un text de Benito Pérez Galdós per a orq (pic, 2,2,2,2,/4,3,3,1,/ timb, caixa, 2 arp i cd) Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 31 de març de 1923
1928. La princesa Marguerida. Òpera en tres actes i cinc quadres per a orq (2,2,2,2,/4,3,3,1,/ timb, caixa, tam-tam cd) Text d'Adrià Gual sobre La presó de Lleida, el mateix que havia servit en l'anterior obra lírica. Estrenada el 8 de febrer de 1928 al Gran Teatre del Liceu.
1935. El jutge està malalt. Il·lustracions musicals per a l'obra de Carles Fages de Climent, drama en tres actes estrenat al Principal Palace a principis d'abril de 1935. Cançó de l'estudiant
1937. Cantata en la tumba de Federico García Lorca. Cantata per a recitat, v i petita orq (ob, tromp, vn, vla, cello) Text d'Alfonso Reyes Estrena al Teatro Smart de Buenos Aires, el 23 de desembre de 1937, per la Compañia de Margarida Xirgu Partitura hològrafa per a cant i piano (1960)
1938. Angélica. Música per a v i orq per a acompanyar la representació del drama de Leo Ferrero Estrenada el 18 d'agost de 1938 al Teatro 18 de julio de Montevideo
1939. Bodas en la montaña. Per a petita orq Reducció per a piano Pequeño ballet catalán per a orq (2,1,1,1,/1,1,0,0,/ timb, v i cd) En quatre escenes, música i argument de J. Pahissa Estrenat al Teatro Avenida de Buenos Aires el 19 de desembre de 1946 pel Ballet Español d'Ana Maria, coreògrafa i directora de la companyia de Roberto Ximénez. Hi ha una indicació a mà que diu "Los decorados eran de Salvador Dalí" Editat per Ricordi el setembre de 1953.
Hi ha una versió per a s i orq (3,1,1,1,/1,1,0,0,/ timb, i cd) Refosa en l'obra Dues danses catalanes que recullen les danses I i II, editades per Ricordi el juliol de 1946
1946. Pablo y Virginia de Maria Isabel Curubeto de Godoy. Orquestració de l'obra, segons documentació dipositada a l'Arxiu Pahissa; l'autoria de Pahissa no es reconeix enlloc per contracte entre l'autora i l'orquestrador que es compromet a no fer saber aquesta col·laboració a canvi del 20% dels beneficis i el 20% del premi aconseguit per l'òpera. L'òpera fou estrenada al Teatro Colón el mes d'agost de 1946.
1948. Carmina de Paco Meana. Orquestració Estrenada el 23 de setembre de 1948
1954. Danzas de la madrugada del Carnaval. Baller per a orq (pic,2,2,2,2/4,3,3,1,/ timb, caixa, arp, celesta i cd) Ballet inèdit, copia heliògrafica a l'Arxiu Pahissa.
1955. Don Gil de las calzas verdes. Il·lustracions musicals sobre text de Tirso de Molina Obra representada al Teatro Auditorium de Mar del Plata l'1 de març de 1957, per la Cia. De Margarida Xirgu Partitura hològrafa a l'Arxiu Pahissa 1956. La celestina. Il·lustracions musicals per a l'obra de Fernando de Rojas Estrenada al Teatro Cervantes de Buenos Aires el 20 d'abril de 1956
1962. Peribáñez o el comendador de Ocaña. Il·lustracions musicals per a orq, s, bar i cor per l'obra de Félix Lope de Vega y Carpio, muntada per celebrar el 4t centenari del seu naixement i escrita per encàrrec de Margarida Xirgu Estrenada el 17 de maig de 1962 al Teatro Solís de Montevideo
S.d. Ballet per a Damià Rocabruna. Il·lustracions musicals per al drama de J. Pous i Pagès Partitura hològrafa en estat d'esbós
S.d. Jesús que torna. Il·lustracions musicals per l'obra d'Àngel Guimerà Partitura hològrafa en estat d'esbós
S.d. Susagna i els vells. Òpera , argument, notes i dibuixos de J. Pahissa Original en esbós, text i música
S.d. La hija del tabernero. Projecte de ballet-carnaval, argument i llibret de J. Pahissa
S.d. Nausica. Projecte d'il·lustracions musicals per l'obra de Joan Maragall
S.d. Música per a un ballet de Carmela Mackenma. Orquestració

MÚSICA DE CAMBRA
1900-1905. Peces líriques (piano)
1900-1905. Fughetta (vn, vla i cello)
1903. Trio per a violí, violoncel i piano
1904. Sonata fantasía (piano)
1906. Sonata per a violí i piano
1916. Seis pequeñas fugas a dos voces (piano)
1916. Preludio (piano)
1916-1919. Escenes catalanes (piano) Cant de muntanya (1916) Fent camí(1917) Barcarola (Cançó del mar) (1919)
1917. Preludio y grandes fugas a dos voces (piano)
1917-1921. Peces espirituals (piano) Imatge (1921) Nit de somnis (1918) Romança estil segle XIX (1917)
1918. Seis pequeñas fugas a tres voces (piano)
1921. Fulles d'àlbum (Breus dedicatòries musicals, esborranys a l'Arxiu J. Pahissa)
1919. Petita suite (vn, vla, cello i cbaix e 4 parts) (Transcripció de les Petites fugues a tres veus)
1933. Quartet (2 vn, vla i cello)
1937. Nocturno (Per a cello (o vn) i piano)
1939. Dos danzas catalanas (piano) (Tretes del ballet Noces a la muntanya, núm. II i IV)
1943. Piezas infantiles (piano)
1948. Pastoral (cello i piano)
1948. Melodía pastoral (vn, cello i piano)
1950. Melancolía (guitarra)
1951. Escenas románticas infantiles (piano)
1951. Piezas poéticas (piano)
1955. Noche de Navidad (piano) El desembre congelat
1956. Coral y aria (vn i cello)
1967. Canto de la tarde (Per a guitarra)
S.d. Dos corals d'enyorament per a 4 violoncels
S.d. Adagio per a violí, violoncel i piano
S.d. Navarra d'Albéniz (piano)
S.d. Balada (vn. i piano, i per a v i piano)
S.d. Sonata trio (fl, ob i timbal)
S.d. Tres temas de recuerdos para guitarra (Transcripció per a piano)
S.d. Escénas románticas (piano)
S.d. Gabriela (piano)
S.d. Invocació, cant i ronda (arpa)

OBRES PER A SOLISTA VOCAL AMB ACOMPANYAMENT DE CAMBRA
1899. La porqueirola noble (veu i piano i per a 4 veus d'home)
1900. Humanal camí (veu i piano) (lletra Jaume Pahissa)
1900/1906. Balades (veu i piano). El vent de la tardor (1900) (traducció catalana d'Apel·les Mestres de l'Intermetzzo núm. 66 de Heinrich Heine, castellana de Joaquim Montaner) En somnis (1900) (traducció catalana d'Apel·les Mestres de l'Intermetzzo núm. 36 (47?) de Heinrich Heine, castellana de Joaquim Montaner) Liliana (1906) (Del Poema del Bosc d'Alexandre de Riquer, traducció castellana de Joaquim Montaner)
1900. La nit és muda i freda (veu i piano) (traducció catalana d'Apel·les Mestres de l'Intermetzzo núm. 66 de Heinrich Heine, castellana de Jaume Pahissa)
1908. Per un bes (veu i piano) (Poesia de Josep Lleonart)
1916. Cançó del lladre (veu i piano)
1920. El bastó (veu i piano) (Poesia Joan Pijoan, traducció francesa d'Alfons Maseras)
1922. Rosa (veu i piano; versió per a orq) (Lletra de Jaume Pahissa)
1925. Cançó de fada (veu i piano) (Poesia de Rossend Llates, traducció francesa de Max Alexandre)
1926. Invocació (En la nit de Nadal) (veu i piano) (Lletra de Josep Maria de Sagarra, traducció francesa de Max Alexandre)
1926. El record (veu i piano) (Poesia de Tomàs Garcés)
1927/1940. Sis cançons (veu i piano) (poesia castellana i catalana de Jaume Pahissa) L'enyor (1929) Cançó del mocador (1927) Un ventall (1929) Cançó de l'estudiant (1929) (poesia catalana de Carles Forges i castellana de Jaume Pahissa) La calesita (1939) (Poesia de Germán Berdiales) Canción de la vendimia (1940) (Premi del concurs per la festa de la verema de 1940 a Mendoza)
1930. Madrigal "A la manera de "El Tasso" (Per a s, ctalt i piano) (Poesia de J. López - Picó)
1931. La promesa (veu i piano)
1932. El cantor (veu i piano) (Sobre la Balada de Goethe, traducció de Josep Lleonart. Escrita juntament amb la de Mompou i Morera per celebrar el Centenari de Goethe)
1935. El cant del sol (veu i piano) (Text de Sant Francesc d'Assís, traducció catalana de Joaquim Casas Carbó)
1935. Blancs, negres, grocs (veu i piano) (Lletra de Joaquim Casas Carbó)
1937. "36-37" /1940) (veu i piano) (Datada a Barcelona el 1937, lletra de Jaume Pahissa; manuscrit amb data de novembre de 1940) (Hi ha una traducció catalana privada no venal, d'Eduald Vidal i Castellví)
1937. Lamento de la hermana (veu i piano) (arreglada de la Cantata a la tumba de Federico García Lorca el 1960 amb lletra d'Alfonso Reyes)
1940. Canciones populares catalanas (veu i piano) (traducció castellana de Jaume Pahissa) Cançó de la Pepa Galana. El noi de la mare. Lo cant dels aucells. Tunc-catatunc. Montanyes de Canigó (del poema de Jacint Verdaguer Canigó) El adiós de las hadas (del poema de Jacint Verdaguer Canigó)
1956. El peregrino (veu i piano) (poesia d'Enrique Larreta)
S.d. La Ilíada (veu i piano)
S.d. Clara (veu i piano)

MÚSICA CORAL
1902. La presó de Lleida (6 v.m.) (hi ha una versió per a cor a veus mixtes, corda i piano)
1902. El cant dels ocells (solo soprano, sopranos, contralts, tenors i 2 baixos)
1903. Amor Iesus (4 veu d'home) (Segons text de Xavier Viura)
1904. Anem (4 v.m.) (Lletra Mn. Jacint Verdaguer)
1904. Tres corrandas (4 v. h.) (segons lletra de Mn. Jacint Verdaguer) Cansat ja d'anar pel món Mariner, bon mariner. Ben abraçat a la creu
1904. Déus, déus meus (cor mixt)
1904. Et ambulant gentes (4 v. h.) (Segons text d'Isaïes (IX.3))
1904. Dos motetes (4 v. m.) (també a 4 v. m. i piano) Sitientes, venite ad aquas (Text d'Isaïes) Quomodo sedet sola (Lamentatio)
1905. Madrigal (4 v. m.) (Text de Jaume Pahissa) (CLIVIS)
1908. Ondina (cor d'homes i 2 arpes) (Text de Friedrich H. K. De la Motte-Fouqué) La sort. Cançó de Kuhlebron (per baríton, cor d'homes i 2 arpes)
1927. Himno cooperatista (cor mixt) (Lletra de Juan Salas Antón)
1929. La bandera (4 v. h.) (Lletra de Guimbernat) (transcripció a 4 v.m. d'Antoni Pérez Simó (CLIVIS)
1937. Aurora de esperanza (Música per al film, patocinat pel Sindicato de la Industria del Espectaculo CNT (S.I.E. Films) (el manuscrit del cor porta data del 31 de desembre de 1937)
1938. Himno (Primer Himno a Galicia, després Himno a la España Leal) (cor i orq.) (Versió per a piano i cor manuscrita, arranjada per Eudald Vidal com a Himne a l'Onze de Setembre (1994)
1941. Seis canciones españolas (cor a dues veus blanques) (adaptació lletres Jaume Pahissa) La filla del marxant (Catalunya) Saeta (Andalusia) (solo de soprano, soprano i contralt) Copla asturiana (Astúries) Canción del peregrino Galícia) La despedida (País Basc) L'hereu Riera (Catalunya)
1941. Canción de la vendimia (La verema) (cor i piano) (Premi del concurs per la festa de la verema de 1940 a Mendoza)
1941. Canción del sueño (Canción del expatriado) (4 v. m.) (Versió per 4 cello i cbaix (1937)
1948. Endreça a la Capella Clàssica de Mallorca (per a cor mixt) (encarregada per Mn. Thomàs i estrenada el 7-12-1948)
1956. Dos canciones (2 veus de soprano i 2 veus de contralt) (també en versió per a 2 veus soprano i dues veus contralt i reducció piano) Tres morillas en Jaén (cor a 4 v, dos sopranos i dos contralts) ("Del cancionero popular español", anònim segle XV, transcripció i harmonització de Jaume Pahissa) Las mozas del lugar ("Canción en el estilo popular") (cor a 4 veus, dos sopranos i dos contralts) (Poesia i música de Jaume Pahissa)
1956. Dos madrigales (4 veus mixtes i reducció piano) Mejor es sufrir ("Del cancionero popular español", música de Juan del Encina (S. XV-XVI) (Transcripció i arranjament de Jaume Pahissa) Buen amor (Madrigal en estil clàssic obra de Jaume Pahissa)
1956. A la Verge Bruna de Montserrat (4 v. m.)
S.d. Amor meu (Madrigal per a cor de 4 v. m.)
Sd. Intermezzo núm. 66 (Per a cor d'homes, sobre un text de Heine (el mateix de la Balada)
S.d. L'himne a la pau (Poesia de Joaquim Casas Carbó)
S.d. Más vale trocar (4 v. m.) (lletra anònima)
S.d. Cançó (4 v. m.)
S.d. Montserrat (Per a cor)

OBRES DE JAUME PAHISSA EXISTENTS A L'ARXIU DE L'ASSOCIACIÓ

CANÇONS PER A VEU I PIANO
Cançó de l'estudiant ("El jutge està malalt") lletra: Carles Fages de Climent
Cançó de fada (1925) lletra: Rossend Llatas (Edita: UME) (versió francesa d'Alfons Maseras)
Rosa (1922) (Edita: UME)
Cançó del lladre (1916) (popular) (Edita: UME)
La promesa (1931) lletra d'ell mateix (Edita: UME) (versió francesa d'Alfons Maseras)
Per un bes (1908) lletra: Josep Lleonart (Edita: UME)
El bastó (1920) lletra: Josep Pijoan (Edita: UME) (versió francesa d'Alfons Maseras) Baladas (Edita: UME, 1919) (traduïdes al castellà per Joaquim Montaner)
El vent de la tardor (1900) En somnis (1900) (Traduïdes al català de l'Apel·les mestres de L'"Intermentzo" d'E. Heine) Liliana (1906) (Poema del bosc) d'Alexandre de Riquer
Cançó del jutglar (Poema del bosc) d'Alexandre de Riquer (Edita: Alvar Verdaguer, Barcelona 1910) (fotocopia)
"36 - 37" (1940) (edició no venal, dels hereus de l'autor en el centenari de la seva naixença. a cura d'Eudald Vidal i Castellví) 1980 Hereus de Jaume Pahissa i Jo (fotocopia)
Cançons populars catalanes (1940) Traducció castellana Jaume Pahissa (Edita: Ricordi Americana, Buenos Aires 1949) (fotocopia) Cançó de la Pepa Galana. El cant dels aucells. Tunc - catantunc. El noi de la mare Muntanyes de Canigó. L'adéu de les fades
Sis cançons (1927/40) (Edita Ricordi Americana, Buenos Aires 1946) (fotocopia) L'enyor (1929) (lletra: Jaume Pahissa) Cançó del mocador (1927) (lletra: Jaume Pahissa) Cançó de l'estudiant (1929) (de "El jutge està malalt" de Carles Fages de Climent) traducció castellana de Jaume Pahissa) La calesita (1939) Lletra: Germán Berdiales. Canción de la vendimia (1940) (lletra: Jaume Pahissa) (Premi del Concurs per la "Festa de la Vendimia" de 1940, a la ciutat de Mendoza) El peregrino (1956) (lletra: Enrique Larreta) (Edita: Ricordi Americana, Buenos Aires 1957) (fotocopia)

CORAL
Madrigal (a quatre veus mixtes) lletra d'ell mateix (Clivis Publicacions; Barcelona 1972)
La bandera (transcripció a 4 veus mixtes d'Antoni Pérez Simó) (Clivis Publicacions, Barcelona 1981) (l'original és a 4 veus d'home)
Himno cooperativista (1915) (4 veus d'home) Text: Joan Salas Anton (Edita: UME, 1927)
Dos motetes (1904) (4 v. m.) (Edita: Ricordi Americana, Buenos Aires 1956) (fotocopia) Sitientes, venite ad aquas (Text d'Isaies) Tomás Lluís de Victoria (Transcripció: Jaume Pahissa) Quomodo sedet sola (Text de Jeremies) Jaume Pahissa
Dos canciones (1956) ( 2 veus de soprano i 2 veus de contralt) (Edita: Ricordi Americana, Buenos Aires, 1956) (fotocopia) Tres morillas en Jaen (Segle XV) (Cancionero popular espanyol) (Transcripció: Jaume Pahissa) La mozas del lugar ( Cançó d'estil popular) (Lletra: Jaume Pahissa)
Seis canciones populares españolas (1941) (Cor a 2 veus blanques) (Edita: Ricordi Americana, Buenos Aires, 1946) (fotocopia) La hija del hostal (La filla del marxant) (Catalunya) (Adaptació castellana de Jaume Pahissa) Saeta (Andalusia) (soprano solista i dos veus blanques) Copla asturiana (Astúries) Canción del peregrino (Galiçia) (Adaptació: Jaume Pahissa) La despedida (País Basc) LLetra i música: Jaume Pahissa) Riera, el heredero (L'hereu Riera) (Catalunya) (Adaptació castellana: Jaume Pahissa)

OBRES LÍRIQUES
Marianela (òpera en tres actes) (1922) text: Serafín i Joaquin Alvarez Quintero (complerta, versió veu i piano) (Edita: Hijo de P. Izabal, Barcelona 1926) (versió lírica italiana d'Antonio Lega)
La morisca (Drama líric en un acte) Text: Eduard Marquina (complerta, versió veu i piano) (Edita: UME, 1918)
Griselda i Gentil (del poema líric "Canigó") (transcripció per a cobla) (manuscrit) (fotocopia de la Biblioteca de Catalunya)
Canigó (Obra lírica) (Preludi i final; Sardana; Cançó del pastor; Dansa dels fallaires) (per orquestra) (partitura direcció i instruments) (fotocopia de manuscrits donades per la família, les de direcció són de la Biblioteca de Catalunya)

SIMFONIES
El camí (partitura de direcció) (possibilitat instruments) (1908) (Edita: UME 1929)
El Combat (poema simfònic per orquestra) (manuscrit) (fotocopia de la Biblioteca de Catalunya) (partitura de direcció) (també del nostre arxiu)
Nit de somnis (poema per a orquestra) (editada per UME) (fotocopia de la Biblioteca de Catalunya) (partitura de direcció)
A les costes mediterrànies (Obertura) (manuscrit) (fotocopia de la Biblioteca de Catalunya) (partitura de direcció)
Simfonia nº 2 per a gran orquestra (direcció) (editada per UME) Monodia (per a orquestra) (editada per UME) (partitura direcció) (possibilitat instruments)

MÚSICA DE CAMBRA
Quartet de corda (Editat per Boileau i Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1995)
Sonata (1906) (violí) (fotocopia)
Pastoral (1948) (violoncel i piano) (fotocopia)
Nocturno (1937) (violoncel (o violí) i piano) (Edita: Ricordi Americana, Buenos Aires 1946) (fotocopia)
Poema (arranjament per trio (violí, violoncel i piano) de l'original per piano sol) (fotocopia)
Adagio i Andante (trio per violí, violoncel i piano) (fotocopia)
Fuguetta (1900/05) (violí, violoncel i piano) (fotocopia)
Coral i Aria per a violí i violoncel (Edicions La Mà de Guido, Sabadell 1997)
Dos coral d'enyorament per a quatre violoncels (fotocopia)
Canço en el mar (transcripció per a guitarra) (Edizioni Bèrben, Ancona, 2003)
Tres temas de recuerdo (guitarra) (Edizioni Bèrben, Ancona, 2003)
Seis pequeñas fugas (a dos voces) (piano, digitació Frank Marshall) Barcelona 1ra edició 1916, 2na edició 1920
Preludio y Grandes Fugas a dos voces (1917) (piano) (piano, digitació Frank Marshall) (Editorial: Ambos Mundos, Barcelona 1917)
Preludio (inedito) (piano) (separata de "Arte y Letras" (Antologia musical) 1916
Escenes catalanes (piano) (Edita: UME, 1916) I - Cant de muntanya II - Fent camí III - Cançó en el mar
Sonata - Fantasia (1904) (piano) (fotocopia) I - Adagio molto cantabile II - Recitatiu (Allegro, molto ritmico e violento)

LITERATURA
Vida y obras de Manuel de Falla (Nova edició ampliada) (Ricordi Americana, Buenos Aires 1956)
Sendas y cumbres de la música española (Libreria Hachette S.A. (Col·lecció El Mirador) Buenos Aires 1945)
Los grandes problemas de la música (Ricordi Americana, Buenos Aires 1954)
Cultura general y Estética Musical (Vol. I) (Edita: Conservatori del Liceu, Barcelona 1935)

D'ALTRES LLOCS ON PODEU TROBAR PARTITURES DE PAHISSA
Conservatori Municipal de Música de Barcelona; Biblioteca Nacional de Catalunya, CLIVIS Publicacions, Editorial Boileau, Editorial La Mà de Guido, Editorial Tritó, SGAE.