Inici

 

 

           

 

NARCISA FREIXAS i CRUELLS

Va néixer a la vila de Sabadell el 13 de desembre de 1859.

Filla d'un home, Pere Freixas i Sabaté, publicista federal dedicat al magisteri i la política, que guanyà fama de lluitador i d'honorable i que refusà ocupar cap càrrec tot i que així li demanaven els seus amics, personatges molt influents en els més altes esferes del poder de la nació.

La seva mare ja la influí de ben petita en les cançons populars del nostre país fent d'ella un ànima sensible com be va demostrar al lla de la seva vida. Ja de ben petita mostrava la seva afecció a aquestes cançons i en creava de pròpies amb l'estil que més tard la va portar a escriure aquelles tan belles melodies per infant que van deixar de ser seves per ser de tothom.

La seva formació musical la va iniciar als disset anys i la va fer amb els mestres Joan Baptista Pujol (solfeig i piano), Felip Pedrell i Enric Granados. La seva primera composició seriosa, tenia divuit anys, fou una sardana "La Festa de Roses" que estrenà l'any 1877 a Castelló d'Empúries amb la cobla de Torroella de Montgrí, a la que seguí la cançó de bressol "Non, Non", que dedicà a una neboda seva, i una marxa religiosa "Corpus" que la Banda Municipal de Barcelona tocava freqüentment en aquesta celebració, i una fantasia descriptiva "La festa de l'Ermita" que fou estrenada al Teatre Romea amb molt d'èxit, el que va fer que la seva família li recomanés que deixes aquell camí d'artista doncs en aquell temps això era molt mal vist.

La Narcisa Freixas es maridà amb el jove doctor Miquel Petit i Pons amb el que tingueren tres fills, Elvira, Matilde i Josep Maria, a qui la Narcisa es dedicà plenament donant-li tot el seu amor. Ja casada volgué aprendre escultura i pintura i feu de la mà de l'escultor Torquat Tasso i el pintor Modest Urgell.

El 1900, després de la mort de la seva segona filla, i probablement induïda pel dolor que sentia, voler dedicar-se als altres infants i així començaren les seves partitures dedicades a ells. El 1905 aconsegueix el premi a les millors col·leccions de "Cançons d'infants" en el concurs promogut per l'Orfeó Català, premi ofert pel doctor Frederic Viñes i Cusí. Aquesta col·lecció de cançons foren tan ben rebudes que aviat s'esgotaren les dotze edicions que es van fer i que un cop traduïdes passaren a la resta de l'estat espanyol com a llibre de text i declarades d'utilitat pública pel Ministeri d'Instrucció Pública.

 


Aquestes cançons varen ser cantades per primera vegada pels infants de l'Orfeó Català, dirigits per Lluís Millet. La segona sèrie de "Cançons d'infants" fou premiada en els Jocs Florals de Girona de l'any 1908. De la seva vessant pedagògica cal esmentar la fundació a La Garriga l'any 1907, a despeses seves, "Cultura Musical Popular" destinada a l'ensenyament dels infants, que obtingué el premi de l'Econòmica d'Amics del País, com així rebia, el primer de novembre de 1917, un ofici del Centre de Mestres en el qual, per acord de Junta, es reconeixia a Narcisa Freixas per haver organitzat i pagat uns cursos de cant escolar, enviant professorat convenient a diverses escoles nacionals de Barcelona.

A La Garriga hi va residir durant un temps en una casa que encarregà a l'arquitecte Joaquim Raspall l'any 1912, on acollí freqüentment trobades amb personalitats del món cultural com Joan Maragall, Josep Carner, Josep Maria López-Picó, Rubén Dario, Felip Pedrell, Amadeu Vives, un fill de Wagner o Enric Granados amb tota la seva família que passava llargues temporades en una casa propera.

 

             

 


La seva tasca pedagògica va anar més enllà, doncs després d'una conferència donada a l'Ateneu de Madrid (1917), on havia estat cridada i on arribant cinc dies abans per preparà als infants de l'Escola Isidoriana i mostrar als concurrents el seu treball, el llavors ministre d'Instrucció Pública, senyor Burell, que hi era present, li pregà que restes un temps a la capital d'Espanya per donar-hi un curs sobre educació musical a les escoles "Perfeccionamiento del canto coral en la escuela", als mestres i alumnes de les nacionals, a fi de la qual cosa es dictaria una Reial Ordre, i una sala de la Biblioteca Nacional es posaria a la seva disposició; hi estigué quatre mesos. com ja havia fet a Barcelona també aquí portà els infants amb els seus cants als obrers, a hospitals, presons, i cases de beneficència, per donar consol i alegria a les persones allí acollides.

Les seves "Cançons per infants" foren declarades d'utilitat pública. Per aquests afers el Govern decidí donar-li la creu d'Alfons XII que ella va refusà doncs se sentia prou pagada amb la resposta que rebia per part dels infants als que ensenyava. La reina d'Espanya la volgué conèixer, i amb admiració li feu ofrena d'un retrat dels seus fills, i l'oferiment que ells també cantarien les seves cançons.

Durant molts anys organitzà cors infantils a la secció de catequesi de la parròquia de Santa Anna, a Barcelona. Dins l'estatge de "Cultura Musical Popular" creà una Biblioteca Jovenívola i dos concursos per premiar obres per al Teatre d'Infants i un de rondalles on es premiaren obre d'Adrià Gual, Girbal Jaume, J. Millàs Raurell i Mercè Vila de gran valor artístic.

Per les seves cançons Narcisa Freixas es va servir dels textos dels millors poetes de l'època, Maragall, Verdaguer, Masriera, Apel·les Mestres, Sitjà i Pineda, i un llarg etc., així com de magnífics artistes il·lustraren les seves partitures, molt especialment Torné Esquius.

Detallar la seva producció faria molt llarg aquest escrit, ens referirem sols a les quatre sèries de "Cançons per infants", dues sèries de piano infantil "Llibre de nines" i "Llibre de danses", el de "Cançons" amb onze "Caatalanes", setze "Amoroses", quinze "Disperses", i set "Populars harmonitzades"; també esmentarem les sardanes, dos per a cant i piano ("A Sant Medir", "Flors de terra"), una per a piano sol "Dolça Catalunya"; també música diversa, dues obres per a violí i piano ("Joguina" i "Cançó sense paraules", sis per a piano sol entre les que podem destacar "Elegia", "Tornavila", entre d'altres. De les cançons per infants podem donar uns quants títols que probablement molts recordareu: "El pomeró", "Rataplim!... Rataplam!...", "Les formigues", "La son soneta", "La Lluna..., la pruna...", "La filla del carmesí", "La guardiola", "La nina adormida", "La donzella del vestit de Rams", "El filador d'or", "Cançó del trobador", "La nit de Sant Joan", "Nit de Reis", "La Rondallera", "Jofre el Pilçós", o "La festa major" de la que Enric Granados digué que sentia que no fos seva. Les seves col·leccions de Cançons per Infants van ser premiades a la Segona Festa de la Música Catalana de Barcelona (1905) i els Jocs Florals de Girona (1908). També va escriure obres teatrals pensades pels infants com "La Pastoreta", "La Cova del Mar", "Vetlla d'amor" i "Festa completa", aquesta darrera amb text de Palmira Ventós amb el pseudònim de Felip Palma, estrenada la temporada 1906-07, el 28 d'octubre de 1906, als Espectacles-Audicions Graner, al Teatre Principal, i "Rodamon" a la temporada següent 1907-08, el novembre de 1907 amb text de Nogueras Oller. Cal fer esment d'una obra de nom "Corpus: marcha solemne", per a piano, de 1885 que signà com Asicrán Saxierf (el seu nom a l'inrevés). Així mateix exercí la crítica musical la revista "Joventut".

Narcisa Freixas i Cruells va morir a Barcelona el 20 de desembre de 1926.

Podem cloure aquest escrit amb unes paraules de Caterina Albert i Paradís "Víctor Català" dedicades a aquest gran personatge que tant va estimar als infants. "Narcisa Freixas, música i pedagoga, de ric temperament, dona d'ideal i d'acció, era una catalana d'excepció, que bo i servant gelosament totes les virtuts tradicionals de la dona de sa casa, posseïa a bastament les virtuts novelles que reclamen les necessitats i les aspiracions dels temps també novells i que haurien pogut fer d'ella, en son ambient, una assenyada davantera de les modernes legions femenines. Narcisa Freixas, dama catalana en tot moment, es donà tota amb prodigalitat verament maternal a les tasques de pedagoga, aixecant amb sa batuta el nivell sensitiu de l'infant i el cultural del poble".

Aquest treball ha estat basat especialment en l'escrit que va fer el seu fill Josep Mª Petit i Freixas pel "Obres de Narcisa Freixas, Edició d'Homenatge", Barcelona 1928, amb un ampli recull de les seves obres al que s'hi afegiren les personalitats més importants de la cultura catalana i del qual hi ha un exemplar a l'arxiu de l'Associació Musical de Mestres Directors i amb diferents textos i diccionaris a l'abast.

 

 

Bibliografia:
Obres de Narcisa Freixas. Edició d'Honor. Barcelona 1928
Diccionari Biogràfic .- Albertí, Editor, Barcelona, 1969-70
Gran Enciclopèdia Catalana .- Enciclopèdia Catalana S.A., Barcelona, 1974 (signa: Roger Alier)
De la A a la Z, Diccionari d'Autors de Sardanes i de música per a cobla .- Carles Riera i Vinyes, Josep M. Serracant i Clermont, Josep Ventura i Salarich. Edita: SOM, Girona, 2002 (2na edició corregida i augmentada)
Gran Enciclopèdia de la Música. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2000 (signa: Francesc Cortés i Mir)
El Cant Coral a Catalunya (1891-1979) .- Pere Artís i Benach (pròleg d'Oriol Martorell).
Editorial Barcino, amb la col·laboració de la Fundació Güell i de la Fundació Mª Francesca Roviralta, Barcelona 1980
Diccionario Biográfico de la Música .- J. Ricart Matas. Editorial Iberia, S.A., Barcelona, 1986
Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Edicions 62, Barcelona, gener 1999 (dirigida per Xosé Aviñoa, (Vol. IV, "Del Modernisme a la Guerra Civil [1900-1939]")
Diccionario de la Música Española e Hiberoamericana (dirigit i coordinat per Emilio Casares Rodicio) Sociedad General de Autores y Editores SGAE, Madrid, 1999 (Vol. 5, signa el treball Jaume Carbonell i Guberna)
Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Edicions 62, Barcelona, març 2003 (dirigida per Xosé Aviñoa, (Vol. IX, "Diccionari A-H") (signa: Xosé Aviñoa) Historia de la Música .- Josep Subirà. Salvat Editores S.A, Barcelona-Buenos Aires, 1947 (dos volums)
La música i el Modernisme .- Xosé Aviñoa (Biblioteca de cultura catalana núm. 58) Curial, Barcelona, 1985
Enciclopedia Universal Ilustrada. Europa - América. Espasa Calpe S.A., Madrid 1924. Reedició
http://ca.wikipedia.org/wiki/Narcisa Freixas i Cruells