NARCISA FREIXAS i CRUELLS
Va néixer a la vila de Sabadell el 13 de desembre de 1859.
Filla d'un home, Pere Freixas i Sabaté, publicista federal dedicat al magisteri
i la política, que guanyà fama de lluitador i d'honorable i que refusà ocupar
cap càrrec tot i que així li demanaven els seus amics, personatges molt influents
en els més altes esferes del poder de la nació.
La seva mare ja la influí de ben petita en les cançons populars del nostre
país fent d'ella un ànima sensible com be va demostrar al lla de la seva vida.
Ja de ben petita mostrava la seva afecció a aquestes cançons i en creava de
pròpies amb l'estil que més tard la va portar a escriure aquelles tan belles
melodies per infant que van deixar de ser seves per ser de tothom.
La seva formació musical la va iniciar als disset anys i la va fer amb els
mestres Joan Baptista Pujol (solfeig i piano), Felip Pedrell i Enric Granados.
La seva primera composició seriosa, tenia divuit anys, fou una sardana "La
Festa de Roses" que estrenà l'any 1877 a Castelló d'Empúries amb la cobla
de Torroella de Montgrí, a la que seguí la cançó de bressol "Non, Non", que
dedicà a una neboda seva, i una marxa religiosa "Corpus" que la Banda Municipal
de Barcelona tocava freqüentment en aquesta celebració, i una fantasia descriptiva
"La festa de l'Ermita" que fou estrenada al Teatre Romea amb molt d'èxit,
el que va fer que la seva família li recomanés que deixes aquell camí d'artista
doncs en aquell temps això era molt mal vist.
La Narcisa Freixas es maridà amb el jove doctor Miquel Petit i Pons amb el
que tingueren tres fills, Elvira, Matilde i Josep Maria, a qui la Narcisa
es dedicà plenament donant-li tot el seu amor. Ja casada volgué aprendre escultura
i pintura i feu de la mà de l'escultor Torquat Tasso i el pintor Modest Urgell.
El 1900, després de la mort de la seva segona filla, i probablement induïda
pel dolor que sentia, voler dedicar-se als altres infants i així començaren
les seves partitures dedicades a ells. El 1905 aconsegueix el premi a les
millors col·leccions de "Cançons d'infants" en el concurs promogut per l'Orfeó
Català, premi ofert pel doctor Frederic Viñes i Cusí. Aquesta col·lecció de
cançons foren tan ben rebudes que aviat s'esgotaren les dotze edicions que
es van fer i que un cop traduïdes passaren a la resta de l'estat espanyol
com a llibre de text i declarades d'utilitat pública pel Ministeri d'Instrucció
Pública.
Aquestes cançons varen ser cantades per primera vegada pels infants de l'Orfeó
Català, dirigits per Lluís Millet. La segona sèrie de "Cançons d'infants"
fou premiada en els Jocs Florals de Girona de l'any 1908. De la seva vessant
pedagògica cal esmentar la fundació a La Garriga l'any 1907, a despeses seves,
"Cultura Musical Popular" destinada a l'ensenyament dels infants, que obtingué
el premi de l'Econòmica d'Amics del País, com així rebia, el primer de novembre
de 1917, un ofici del Centre de Mestres en el qual, per acord de Junta, es
reconeixia a Narcisa Freixas per haver organitzat i pagat uns cursos de cant
escolar, enviant professorat convenient a diverses escoles nacionals de Barcelona.
A La Garriga hi va residir durant un temps en una casa que encarregà a l'arquitecte
Joaquim Raspall l'any 1912, on acollí freqüentment trobades amb personalitats
del món cultural com Joan Maragall, Josep Carner, Josep Maria López-Picó,
Rubén Dario, Felip Pedrell, Amadeu Vives, un fill de Wagner o Enric Granados
amb tota la seva família que passava llargues temporades en una casa propera.
La seva tasca pedagògica va anar més enllà, doncs després d'una conferència
donada a l'Ateneu de Madrid (1917), on havia estat cridada i on arribant cinc
dies abans per preparà als infants de l'Escola Isidoriana i mostrar als concurrents
el seu treball, el llavors ministre d'Instrucció Pública, senyor Burell, que
hi era present, li pregà que restes un temps a la capital d'Espanya per donar-hi
un curs sobre educació musical a les escoles "Perfeccionamiento del canto
coral en la escuela", als mestres i alumnes de les nacionals, a fi de la qual
cosa es dictaria una Reial Ordre, i una sala de la Biblioteca Nacional es
posaria a la seva disposició; hi estigué quatre mesos. com ja havia fet a
Barcelona també aquí portà els infants amb els seus cants als obrers, a hospitals,
presons, i cases de beneficència, per donar consol i alegria a les persones
allí acollides.
Les seves "Cançons per infants" foren declarades d'utilitat pública. Per aquests
afers el Govern decidí donar-li la creu d'Alfons XII que ella va refusà doncs
se sentia prou pagada amb la resposta que rebia per part dels infants als
que ensenyava. La reina d'Espanya la volgué conèixer, i amb admiració li feu
ofrena d'un retrat dels seus fills, i l'oferiment que ells també cantarien
les seves cançons.
Durant molts anys organitzà cors infantils a la secció de catequesi de la
parròquia de Santa Anna, a Barcelona. Dins l'estatge de "Cultura Musical Popular"
creà una Biblioteca Jovenívola i dos concursos per premiar obres per al Teatre
d'Infants i un de rondalles on es premiaren obre d'Adrià Gual, Girbal Jaume,
J. Millàs Raurell i Mercè Vila de gran valor artístic.
Per les seves cançons Narcisa Freixas es va servir dels textos dels millors
poetes de l'època, Maragall, Verdaguer, Masriera, Apel·les Mestres, Sitjà
i Pineda, i un llarg etc., així com de magnífics artistes il·lustraren les
seves partitures, molt especialment Torné Esquius.
Detallar la seva producció faria molt llarg aquest escrit, ens referirem sols
a les quatre sèries de "Cançons per infants", dues sèries de piano infantil
"Llibre de nines" i "Llibre de danses", el de "Cançons" amb onze "Caatalanes",
setze "Amoroses", quinze "Disperses", i set "Populars harmonitzades"; també
esmentarem les sardanes, dos per a cant i piano ("A Sant Medir", "Flors de
terra"), una per a piano sol "Dolça Catalunya"; també música diversa, dues
obres per a violí i piano ("Joguina" i "Cançó sense paraules", sis per a piano
sol entre les que podem destacar "Elegia", "Tornavila", entre d'altres. De
les cançons per infants podem donar uns quants títols que probablement molts
recordareu: "El pomeró", "Rataplim!... Rataplam!...", "Les formigues", "La
son soneta", "La Lluna..., la pruna...", "La filla del carmesí", "La guardiola",
"La nina adormida", "La donzella del vestit de Rams", "El filador d'or", "Cançó
del trobador", "La nit de Sant Joan", "Nit de Reis", "La Rondallera", "Jofre
el Pilçós", o "La festa major" de la que Enric Granados digué que sentia que
no fos seva. Les seves col·leccions de Cançons per Infants van ser premiades
a la Segona Festa de la Música Catalana de Barcelona (1905) i els Jocs Florals
de Girona (1908). També va escriure obres teatrals pensades pels infants com
"La Pastoreta", "La Cova del Mar", "Vetlla d'amor" i "Festa completa", aquesta
darrera amb text de Palmira Ventós amb el pseudònim de Felip Palma, estrenada
la temporada 1906-07, el 28 d'octubre de 1906, als Espectacles-Audicions Graner,
al Teatre Principal, i "Rodamon" a la temporada següent 1907-08, el novembre
de 1907 amb text de Nogueras Oller. Cal fer esment d'una obra de nom "Corpus:
marcha solemne", per a piano, de 1885 que signà com Asicrán Saxierf (el seu
nom a l'inrevés). Així mateix exercí la crítica musical la revista "Joventut".
Narcisa Freixas i Cruells va morir a Barcelona el 20 de desembre de 1926.
Podem cloure aquest escrit amb unes paraules de Caterina Albert i Paradís
"Víctor Català" dedicades a aquest gran personatge que tant va estimar als
infants. "Narcisa Freixas, música i pedagoga, de ric temperament, dona
d'ideal i d'acció, era una catalana d'excepció, que bo i servant gelosament
totes les virtuts tradicionals de la dona de sa casa, posseïa a bastament
les virtuts novelles que reclamen les necessitats i les aspiracions dels temps
també novells i que haurien pogut fer d'ella, en son ambient, una assenyada
davantera de les modernes legions femenines. Narcisa Freixas, dama catalana
en tot moment, es donà tota amb prodigalitat verament maternal a les tasques
de pedagoga, aixecant amb sa batuta el nivell sensitiu de l'infant i el cultural
del poble".
Aquest treball ha estat basat especialment en l'escrit que va fer el seu fill
Josep Mª Petit i Freixas pel "Obres de Narcisa Freixas, Edició d'Homenatge",
Barcelona 1928, amb un ampli recull de les seves obres al que s'hi afegiren
les personalitats més importants de la cultura catalana i del qual hi ha un
exemplar a l'arxiu de l'Associació Musical de Mestres Directors i amb diferents
textos i diccionaris a l'abast.
Bibliografia:
Obres de Narcisa Freixas. Edició d'Honor. Barcelona 1928
Diccionari Biogràfic .- Albertí, Editor, Barcelona, 1969-70
Gran Enciclopèdia Catalana .- Enciclopèdia Catalana S.A., Barcelona, 1974
(signa: Roger Alier)
De la A a la Z, Diccionari d'Autors de Sardanes i de música per a cobla .-
Carles Riera i Vinyes, Josep M. Serracant i Clermont, Josep Ventura i Salarich.
Edita: SOM, Girona, 2002 (2na edició corregida i augmentada)
Gran Enciclopèdia de la Música. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2000 (signa:
Francesc Cortés i Mir)
El Cant Coral a Catalunya (1891-1979) .- Pere Artís i Benach (pròleg d'Oriol
Martorell).
Editorial Barcino, amb la col·laboració de la Fundació Güell i de la Fundació
Mª Francesca Roviralta, Barcelona 1980
Diccionario Biográfico de la Música .- J. Ricart Matas. Editorial Iberia,
S.A., Barcelona, 1986
Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Edicions 62, Barcelona,
gener 1999 (dirigida per Xosé Aviñoa, (Vol. IV, "Del Modernisme a la Guerra
Civil [1900-1939]")
Diccionario de la Música Española e Hiberoamericana (dirigit i coordinat per
Emilio Casares Rodicio) Sociedad General de Autores y Editores SGAE, Madrid,
1999 (Vol. 5, signa el treball Jaume Carbonell i Guberna)
Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Edicions 62, Barcelona,
març 2003 (dirigida per Xosé Aviñoa, (Vol. IX, "Diccionari A-H") (signa: Xosé
Aviñoa) Historia de la Música .- Josep Subirà. Salvat Editores S.A, Barcelona-Buenos
Aires, 1947 (dos volums)
La música i el Modernisme .- Xosé Aviñoa (Biblioteca de cultura catalana núm.
58) Curial, Barcelona, 1985
Enciclopedia Universal Ilustrada. Europa - América. Espasa Calpe S.A., Madrid
1924. Reedició
http://ca.wikipedia.org/wiki/Narcisa Freixas i Cruells