LlUÏSA BOSCH i PAGÉS

Nascuda a Atstätten (Suïssa) l'any 1880. Fou arpista, pedagoga i compositora.
Va fer els seus estudis al Conservatori de Ginebra amb Jacques Dalcrozze, G. Barlan, Geroges Humbert i amb l'arpista E. Tramonti; passa després al Conservatori de París on seguí estudis amb el mestre Alphonse Jean Hasselmans, i a Barcelona on tingué per mestre a FelipPedrell (que li dedicà el seu "Cancionero musical popular".
Cap al 1916 va estar nomenada professora d'arpa del Conservatori de Ginebra; també ensenyà al Conservatori de Lausana i a d'altres ciutats suïsses. També impartí classes a l'Institut Casals de Barcelona (1931-36).
Conjuntament amb Joan Gibert i Camins inicià, el 1934, els concerts de l'Associació de Música Antiga (de la que va partir la idea fundacional) que es celebraven a la Casa de l'Ardiaca de Barcelona.
És possible que tingués algun parentiu proper amb Clotilde Cerdà i Bosch, brillants concertista d'arpa més coneguda amb el nom de Esmeralda Cervantes.
Els concerts que oferia solien incloure obres de repertori hispànic.
De la seva producció musical cal destacat "Petit prélude pour harpe", "Pièces pour Chant et harpe", "Prélude pour doux harpes et quatuor à cordes"; també destaca pels seus escrits pedagògics "Méthode d'exercices pour la harpe" (1910), que fou el llibre de text d'aquest instrument als conservatoris de Londres, Lisboa, Nàpols, París, Sant Petersburg i d'Amèrica del Sud, i també va escriure "Exercices pour la virtuosité" i "L'arpa a través del temps" (Revista Musical Catalana XXVII, 1930); col·laborà amb l'Informador de Buenos Aires, Música, i, durant vint anys, de la Revista Musical Catalana de Barcelona. Va rebre el premi d'honor en l'Exposició Internacional de Música de Ginebra (1927) per la seva col·lecció d'instruments antics.
Lluïsa Boch i Pagès va morir a Barcelona l'any 1961.

Bibliografia

Diccionario de la Música Española e Hiberoamericana (dirigit i coordinat per Emilio Casares Rodicio) Sociedad General de Autores y Editores SGAE, Madrid, 1999 (Vol. 2, signa el treball Mª Rosa Calvo-Manzano)
Gran Enciclopèdia de la Música. Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1999 (signa Francesc Cortès i Mir)
Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Edicions 62, Barcelona, març 2003 (dirigida per Xosé Aviñoa, (Vol. IV (Del mOdernisme a la Guerra Civil, 1900-1939); Vol. IX, "Diccionari A-H") (signa Josep M. Almacellas)
Diccionario Biográfico de la Música .- J. Ricart Matas. Editorial Iberia, S.A., Barcelona, 1986
Gran Enciclopedia Catalana .- Enciclopèdia Catalana S.A., Barcelona, 1975 (signa Ramon Tomàs)