JAUME PECANINS i FÀBREGAS

Va néixer, i residia, a cal Quim, al Prats de Lluçanès (Osona) el 2 de maig de 1833. Inicià el seus estudis musicals als seu poble per després traslladar-se a Vic, on amb nou anys guanyà un primer premi en un concurs de violinistes; més tard marxà a Barcelona on estudià amb els mestres Antoni Nicolau i Joan Lamote de Grignon. Es dedicà principalment a la direcció coral, la pedagogia i la composició. El 1908 era nomenat director de l'Orfeó Manresà, fundat el 6 d'octubre de 1901 per Estanislau Casas, i guanyà les oposicions per director del Conservatori de Música de Manresa; alhora creà les "Hores d'Art" dedicades a utilitzar el servei del Conservatori per oferir concerts.

Després d'aconseguir una beca de l'ajuntament de Manresa, amplià els seus estudis musicals a Alemanya, París i Suïssa i pogué assistir als cursos que, a la ciutat de Hellerau, prop de Dresden, impartia el professor E. Jacques-Delcorze sobre la implantació de la gimnàstica rítmica a les escoles de música. Tornat a Catalunya posà aquest mètode en practica, a l'Orfeó Manresà, al igual que Joan Llongueras feu a Barcelona.

També dirigí l'Escola Choral de Terrassa (1911-1918), fundada per Joan Llongueras el 1902. Deixà l'Escola Choral per accedir el 1918 com a director, i professor de piano, harmonia, contrapunt i composició, de l'Escola Municipal de Música de Terrassa (de la qual havia estat el primer director Pau Arnau i Riera (1909), i que anteriorment havia estat vinculada a la capella del Sant Esperit i dirigida per Marc Biosca i Barba) succeint a Joan Llongueras (1912-1918).

Les divergències polítiques creades per la dictadura de Primo de Ribera entre catalanistes republicans d'una banda i monàrquics o salistes de l'altre provocaren la seva dimissió el 1925 així com també la de gran nombre de professors que aleshores fundaren el Conservatori de Música a la mateixa ciutat, en la fundació del qual també va intervenir el gran patrici egarenc Emili Badiella, centre que dirigí fins al 1936 en que es va tancar el centre i en el que va tenir com a sots-director a Josep Cumelles i Ribó, i creant una important orquestra d'instruments de corda. L'acte de inauguració comptà amb el suport d'Agustí Grau, Joan Balcells, Joan Llongueras, Enric Ainaud, Joan Lamote de Grignon, Jaume Pahissa, Manuel Borguñó, i Armengol i en el que treballaren professors com Joan Soler, Joan Tomàs, Emili Renalies i Beneta Trullàs.

El 1927, junt amb d'altres personatges de la vida cultural de Terrassa, van fundar l'entitat "Amics de les Arts", que més tard (1966) es va fusionar amb les Joventuts Musicals de Terrassa. Aquest mateix any, per celebrar els 25 anys de l'Escola Choral, i a suggeriment del seu bon amic, el mestre Joan Balcells, va acceptar la proposta de participar en la commemoració del centenari de la mort de Beethoven, conjuntament amb l'Orfeó Gracienc, que estava preparant aquest esdeveniment amb el Patronat de l'Orquestra Pau Casals, del que en Pecanins també era soci, amb la interpretació de la "Novena Simfonia"); a Terrassa es va fer al Teatre Alegria, prop de l'estació, i a Barcelona se'n van fer dos concerts, un al Palau de la Música Catalana i l'altre, de caràcter més popular, al Colisèum Olimpia, tots dos sota la direcció del mestre Casals.

En Joaquim Pecanins participà activament en la constitució de la Germanor dels Orfeons de Catalunya (1918). El 1916 el mestre Joan Balcells va fer una crida per mitjà d'un article a "La Veu de Catalunya" per tal de homenatjat al mestre Lluís Millet en les noces d'argent de l'Orfeó Català, en Joaquim Pecanins es va posar immediatament al costat d'en Balcells i formà part de la comissió organitzadora de la Festa dels Orfeons de Catalunya que tingué lloc a Barcelona el 27 de maig de 1917, sent ell qui va fer el discurs d'obertura davant de les més altes dignitats de la ciutat de Barcelona; amb ell formaven part d'aquesta comissió els mestres Joan Balcells, Joan Llongueras, Francesc Baldelló, pvre. i Enric Gibert, prenent també part després del Consell Permanent, i participant activament en els aplecs que s'anaren fent els anys següents, com en el de 1918 a Manresa, en el que va dirigí prop de 500 cantaires.

Es dedicà profundament a la recerca de la música popular catalana (moltes de les seves troballes es publicaren a la Revista Musical Catalana), seva és la troballa de la cançó nadalenca "Fum, fum, fum" al seu propi poble, Prats del Lluçanès, que harmonitzà el seu bon amic Joan Lamote de Grignon; més tard es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (gener de 1905) juntament amb una altra cançó "L'Escolta" amb les que va obtenir el primer premi en la Festa de la Música Catalana organitzada per aquest centre el que va permetre la seva divulgació, així mateix també obtingué un premi en la Tercera Festa de la Música Catalana. Seves són, entre moltes altres, les troballes de les cançons populars "Joan de la Pobla", "El Pla de Tarragona","Agna Maria", "Caterina", "La sirena", "Dayaires", "Mariagna", "Canço de l'infant", "Cap a Bethlem caminen", "Estrella guiadora", "Ball rodó", "Els dos camins", "El mestre", "La viudeta", "El contrabandista", "El festeig", "Els miquelets de França", "Gra de civada", "Els fadrins de Prats", "La Dama d'Aragó", "L'oració", "Jesús", "La mare-madrastra", "L'estudiant de Vic", a més del citat "Fum, fum, fum".

Entre les seves composicions pròpies cal destacar "L'Oració de la nit" amb un poema de Rafael Masó que s'estrenà, en versió escènica, el 1912 al Saló Gerió, de Girona. Ala temporada 1905-1906 dels Espectacles i Audicions Graner presentà, al Teatre Principal, la seva obra "La dona d'aigua" amb text de Miquel Costa i Llobera (8 de gener de 1905). També és autor de les sardanes "El rossinyol" i "La ploma de perdiu".

El 1932 participà en la polèmica sobre l'ensenyament protagonitzat per la discussió entre Joan Llongueras i Manuel Borguñó, el primer defensant les teories de la gimnàstica rítmica en l'educació musical i en Borguñó, que adduïa el suport de músics com Enric Morera, Jaume Pahissa, Josep Barberà, Joan Balcells, Joaquim Pecanins (sorprenen quan ell havia estat sempre a favor d'aquest mètode), Ferran Ardèvol, Isidre Moles, Francesc X. Montserrat Ayarbe, Amadeu Cuscó, Bernardí Gálvez, Joan Molinari, Eusebi Daniel i Apel·les Mestres, entre d'altres, defensava el contrari.

Així mateix va destacar en la faceta d'escriptor i publicà gran nombre d'articles a la premsa barcelonina que signava amb el sobrenom de Eugeni i també El Cavaller Sant Jordi. Amb el seu propi nom li coneixem l'apèndix del llibre "El cançoner musical popular català" d'en Rossend Serra i Pagès, editat a Manresa el 1918 amb dedicatòria autògrafa d'en Pecanins. De la mateixa manera col·laborà amb Ràdio Barcelona durant la Guerra Cívil, concretament el programa del 25 de juny de 1938 amb "Uns mots pel Mestre" parlant del prefaci que dedicà a un llibre editat pel Comissionat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya.

El 1936, després d'haver-se tancat el Conservatori de Terrassa, es traslladà a residir a Banyoles (Pla de l'Estany) on fundà una escola de música l'Acadèmia Abad Bonito; ciutat on va morir el 23 de gener de 1948, i que el 2003 l'hi va dedicar un carrer, així com també el té al seu poble naixement.

Bibliografia

Diccionari Biogràfic .- Albertí, Editor, Barcelona, 1969-70
Gran Enciclopèdia Catalana .- Enciclopèdia Catalana S.A., Barcelona, 1978
El Cant Coral a Catalunya (1891-1979) .- Pere Artís i Benach (pròleg d'Oriol Martorell). Editorial Barcino, amb la col·laboració de la Fundació Güell i de la Fundació Mª Francesca Roviralta, Barcelona 1980
Diccionario Biográfico de la Música .- J. Ricart Matas. Editorial Iberia, S.A., Barcelona, 1986
De la A a la Z, Diccionari d'Autors de Sardanes i de música per a cobla .- Carles Riera i Vinyes, Josep M. Serracant i Clermont, Josep Ventura i Salarich. Edita: SOM, Girona, 2002 (2na edició corregida i augmentada)
Revista Musical Catalana (anys 1905, 1906, 1907, 1908, 1914, 1915, 1917 )
Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Edicions 62, Barcelona, gener 1999 (dirigida per Xosé Aviñoa, (Vol. IV, "Del Modernisme a la Guerra Civil [1900-1939]")
Gran Enciclopèdia de la Música. Enciclopèdia Catalana, Barcelona 2002 (Vol. 6, signat per Núria Portell i Rifà)
Diccionario de la Música Española e Hiberoamericana (dirigit i coordinat per Emilio Casares Rodicio) Sociedad General de Autores y Editores SGAE, Madrid, 2001 (Vol. 8, signa el treball Jordi Ballester i Gibert)
Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Edicions 62, Barcelona, març 2001 (dirigida per Xosé Aviñoa, amb la col·laboració de Jaume Ayats, Concepció Ramió, Vicent Galbis, Eugeni Canyelles, Francesc Crespí, M. Antonia Moll i Xavier Moll (Vol. VI, "Música popular i tradicional")
Orfeó Català, Centenari 1891-1991 (Llibre del Centenari) .- Pere Artís i Benach i Lluís Millet i Loras. Editorial Barcino, Barcelona, 1991 (Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana)
Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Edicions 62, Barcelona, març 2003 (dirigida per Xosé Aviñoa, (Vol. X, "Diccionari I-Z")
El cançoner popular català (1841-1936) Edició Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (direcció: Josep Massot i Muntaner; coordinació: Josep Crivillé i Ramon Vilar) Barcelona, 2005
Vibracions (Butlletí de l'Associació Musical de Mestres Directors) (núm. 156, setembre 2007. Biografia Josep Cumelles i Ribó)
L'Orfeó Gracienc i el seu entorn ciutadà. Memòries del mestre Joan Balcells (Adaptació del text: Roser Torres i Felip) dita Orfeó Gracienc, Barcelona, 1984 La música i el Modernisme .- Xosé Aviñoa (Biblioteca de cultura catalana núm. 58) Curial, Barcelona, 1985
Webs: www.banyoles.cat (Carrer de Joaquim Pecanins i Fàbregas)
www.joseppujol.bloc.cat (Música per un centenari)
www.eartvic.xtec.es (Full de Ruta)
www.totaterrassa.com (Tota Terrassa)
www.blocs.mesvilawb.cat (La Rella, Nadal al Lluçanès)
www.rafarlmaso.org (100 anys arquitecte)
www.iecat.net (Societat Catalana de Comunicació. Guerra i informació radiofònica. La Guerra Civil espanyola (1936-1939)
www.books.google.com (Joaquim Pecanins. Professor Nazario González. Una Historia Abierta. L'Associacionisme Coral a Terrassa, 1875-1931. per Lourdes Plans i Campderrós)