JOAN PALET i IBARS

L'HOME

Neix a Barcelona , al carrer Metges núm. 1, el 6 de setembre de 1916, tercer fill de sis germans, els seus pares foren Jesús Palet i Planas i na Mercè Ibars i Vall.
L'any 1923 inicià la seva formació educativa, ingressant al Grup Escolar "Àngel Baixeres" fins el 1930, any en que va conèixer a na Maria Farnés de Capmany que l'anima a fer un curs de comptabilitat a l'Ateneu del carrer de Montcada a més d'ensenyar-li taquigrafia gratuïtament, cosa que va acceptar i aprendre amb tal aprofitament que va arribar a ser col·laborador de la seva professora i exemple dels altres companys en aquest aprenentatge.
El juliol de 1934 es varen convocar oposicions de taquígrafs al Parlament de Catalunya i segur que per capacitat podia accedir-hi, s'hi presentà, però com que l'edat mínima era de 18 anys i a ell li faltava un mes per complir-los no li van acceptar la sol·licitud.
L'1 de març de 1931 va començar a treballar de "botones" a la "Mutua Catalana de Accidentes e Incendios" (tenia 14 anys), al 1936 va accedir a la plaça d'administratiu de Dispensari. Acabada la Guerra Civil, és nomenat Director Mèdic de la Mútua el Dr. Lluís Vives Lasierra que valorà les qualitats del jove Joan i el va escollir com a persona de confiança per prepara-li tots els seus informes, inclòs el dictat de la seva tesi doctoral.
L'any 1943, al instaurar-se el "Seguro Obligatorio de Enfermedad", la Mútua creà com a entitat col·laboradora el "Montepio Textil de Enfermedades"; el director d'ambdues entitats, nomenà a Joan Palet Secretari de Direcció Mèdica amb categoria de Cap de Negociat, amb personal administratiu a càrrec seu i representant al director, si aquest estava absent, en les relacions amb els metges de la empresa. El radiòleg Pere Bosch Solà l'inicià en la pràctica de la radiologia, continuant-la quan aquest es jubilà amb el Dr. Josep Carreño, fins que la direcció li va confiar aquest servei quan el titular estava absent.
L'any 1954 va rebre el títol de Practicant, convalidat posteriorment pel d'Auxiliar Tècnic Sanitari, que ha exercit fins a la seva jubilació l'any 1981, després de 50 anys de servei a la Mútua.

LA MÚSICA

Joan Palet i Ibars ha tingut sempre una vocació molt marcada per la música i des de ben petit ja es va sentir atret per ella.
1924. A l'edat de 8 anys ingressa a l'Escola Municipal de Música, posteriorment Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona.
1926. Estudia el violoncel que aprèn amb el professor Soler.
1930. Comença els estudis d'Harmonia amb Enric Morera, però un any després, al començar a treballar a la Mútua ha de deixar les classes per incompatibilitat d'horaris. Posteriorment va rebre lliçons del seu amic Joan Pich Santasusana, que més endavant seria director del Conservatori. El violoncel el va poder seguir estudiant gràcies a que el seu professor va adaptar els horaris de classe als del treball d'en Joan Palet.
1935. Finalitza els estudis de violoncel amb una nota mitja de Notable.

L'OBRA

Mentre cursava el 3er curs de violoncel va ingressar a l'orquestra que dirigia Josep Coromines, persona molt relacionada amb el P. Antoni Massana. Al cap d'un temps entra a formar part del conjunt que dirigia el Dr. Josep Serra de Martínez, gran admirador de Wagner. El lloc d'assaig era el Centre Moral i Instructiu de Gràcia. L'any 1931 l'Associació Obrera de Concerts (fundada per Pau Casals al 1925) creà una orquestra amb el nom de "Institut Orquestral" formada per agrupar els socis que havent estudiat algun instrument, volien perfeccionar-ne el coneixement i la pràctica orquestral; en Joan Palet en formà part als inicis d'aquest conjunt, reforçat amb components de l'orquestra del Dr. Serra i també amb socis de l'Obrera.
Es creà una gran amistat especialment entre el violinista Joaquim Ragón i el viola Oscar Almer (traspassats) i el violinista Conrad Cardús i el mateix Joan Palet que decidiren, cap al 1934, formar un quartet de corda que seria el germen de l'Orquestra de Cambra "Amics dels Clàssics".
En principi sols eren una colla d'amics que es trobaven per fer i gaudir de la música però el conjunt va anar augmentant fins a formar l'orquestra i es va decidir que en fos director en Joan Palet.
Tot i que en aquella època no hi havia al Conservatori les classes de director d'orquestra, en Joan Palet feu per manera d'adquirir els coneixements necessaris per mitjà de tots els llibres a l'abast que tractaven aquest tema, i molt especialment de "El arte de dirigir la orquesta" de H. Scherchen, traduït per Robert Gerhard.
L'any 1936 l'Orquestra donava el seu primer concert, això succeïa a l'Ateneo Republicano Radical,, però la Guerra Civil Espanyola va truncar aquesta iniciativa. Un cop acabada la contesa, els membres que formaven el conjunt instrumental varen reiniciar els assajos per tal de tornar a fer música per a ells i per al públic.
El 1940 en Joan Pich Santasusana va formar l'Orquesta Sinfónica de Educación y Descanso i demanà al seu amic Palet que i participes com a violoncel·lista, conjuntament amb molts dels antics integrants del desaparegut Institut Orquestral. El metre Palet va accedir a la petició, conciliant la tasca d'instrumentista i la de director de la seva "Amics dels Clàssics".
L'any 1955 va dirigir també l'Orquestra de Cambra de Badalona, quan l'Enric Ribó va haver de deixar-ne la direcció, fins l'any 1959.
L'octubre de 1958 es crea l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, amb oposicions. En Joan Palet aconseguí la plaça de violoncel·lista, mantenint el seu treball a la Mútua i la direcció de la seva orquestra. A la del Liceu hi va tocar fins a la seva jubilació, prolongada fins al 1982.
També ha col·laborat en diverses ocasions amb les representacions de sarsueles del mestre Damunt.
En els seus anys com a violoncel·lista del Liceu ha tocat sota la batuta de grans directors com Janos Kulka, Milaiden Bassick, Charles Wandersan, Anton Guadagno, Armando Gatto, Carlo Felice Cillario, Jean Franco Massini, Ino Sabini, Antoni Ros Marbá, Herms Smitch, entre d'altres.
La tasca que segueix portant al front del "Amics dels Clàssics" ha estat molt important doncs ha portat la música clàssica a una gran quantitat de públics que potser d'altra manera no n'haurien pogut gaudir. Són 70 anys de treball continuat donant l'oportunitat a molt joves músics a presentar-se en públic. Cal destacar les actuacions dels "Amics" a moltes poblacions catalanes i diverses ciutats espanyoles. Si en el lloc on es fa el Concert hi ha una entitat musical amb alguna Coral, s'implica a la mateixa perquè hi prengui part, interpreten algunes peces conjuntament amb l'Orquestra. També han participat al Concurs Internacional de Música de Kerkrade (Holanda) l'any 1958 on van obtenir dos primers premis amb medalla d'or, competint amb agrupacions de Suècia, Alemanya, Holanda, França, Anglaterra, Canadà ........
Molt important cal considerar la feina feta a Barcelona amb els concerts oferts al llarg de deu anys a la Biblioteca de Catalunya, en una època en que no era costum fer audicions en aquests espais. El 1959 quan l'Ajuntament de Barcelona va reinstaurar la Festa de la Mercè, va demanar a l'Orquestra de Cambra Amics dels Clàssics fer el concert inaugural, que tingué lloc al Saló de Cent de la Casa de la Ciutat.
L'any següent el concert es feu a la Sala d'Exposicions de l'Antic Hospital de la Santa Creu, per a continuar de manera tradicional a la Basílica de la Mercè.
L'any 1999 aquesta entitat instrumental celebrà el seu Concert 1000; el lloc escollit no podia ser altre que el Saló de Cent, oferint aquest concert a l'Ajuntament de Barcelona en representació de la Ciutat Comtal, acompanyats per la Coral Madrigalistes de Catalunya, dirigits pel malaurat mestre Josep Mª Castelló, i amb les sopranos Montserrat Espargueró i Pilar Adan, el tenor Lluís Arguijó i el baríton Salvador Molins, que interpretaren la "Missa en Do Major" de Franz Schubert. També actuaren amb l'orquestra el violinista Pere Serra, els violes Joan Miró i Miquel Serrahima, el viol·loncelista Joan Palet i Dalmases i el guitarrista Jordi Codina, alguns d'ells havien fet la seva primera audició en públic acompanyat d'aquesta orquestra. Com ells han estat molts els músics actuals que iniciaren les seves actuacions al costat dels "Amics dels Clàssics" sota la batuta d'en Joan Palet o be han col·laborat amb ella o l'han dirigida; la llista seria molt llarga però en donarem uns quants noms; Lluís Albert, Albert Argudo, Josep Mª Busquets, Manuel Cabero, Àngel Colomer del Romero, Josep Guinart, Oriol Martorell, Joan Pich Santasusana, Antoni Pérez Moya, Antoni Pérez Simó, Alfons Reverté, Enric Ribó, Josep Mª Roma, Elisard Sala, Sergi Riera, Joan Olivé, Dom Ireneu Segarra, Josep Mª Torrents, Lluís Benejam, Jordi León, R.P. Robert de la Riba, Josep Rodríguez de la Fuente, Jaume Llecha, Salvador Gratacós, i els eminents concertistes a nivell mundial Lluís Claret i Gerard Claret.... i els cantants Mirna Lacambra, Mª Lluïsa Muntada, Concepció Callao, Montserrat Martorell, Montserrat Torroella, Mª dels Angels Miró, Pilar Adan, Bartomeu Bardagí, Gaietà Renom, Emili Vendrell, Marcos Redondo, Josep Lluís Blanch .... entre d'altres.
L'any 1998 van iniciar a la Sala d'Actes del Col·legi Sagrat Cor de Sant Adrià del Besòs, unes sessions d'iniciació musical dedicades especialment als infants i patrocinades per l'Ajuntament d'aquesta població, en Cicles de Concerts Didàctics, cicles en els que també han col·laborat els responsables de l'Escolania de Montserrat.
En els 1.172 concerts realitzats s'han interpretat obres de compositors mundials i diverses obres de prop de 300 compositors nostres, consagrats o anònims, composicions moltes d'elles en primera audició o estrena.
Les instrumentacions de les obres que no son originals per orquestra de corda, la majoria han estat realitzades pel Mestre Joan Palet i Ibars, sense que hi figurin en el programa el seu nom.
També cal remarcar que al igual que tots el components de l'Orquestra de Cambra Amics dels Clàssics. En Joan Palet no rep cap remuneració econòmica per la tasca que realitza dins de l'Orquestra.
El 20 de juny del 2006 l'orquestra, amb el Mestre Palet al davant, van celebrar els 70 anys de la seva fundació amb una missa cantada a la Basílica de la Mare de Déu de la Mercè amb la col·laboració dels solistes Zoya Marasova (soprano), José Luis Blanch (tenor) i Salvador Molins (baríton) i del Cor de Cambra Ars Animae, que dirigeix l'Eugenio Malm, interpretant la "Missa núm. 2 en sol major" de Franz Schubert, i obres de Mozart, Palestrina i Lluís Millet amb un gran èxit; la celebració eucarística va ser presidida pel Rvd. Dr. Carles Mas de Xaxars, rector.