JOSEP MARIA MOLINÉ

  Fou un important director d'orquestra, violinista i compositor a la seva època. Va néixer a Barcelona el 25 de gener de 1819. Cursà els seus estudis de composició amb el mestre de capella de Santa Maria del Mar, Ramon Aleix i Batlle, i els de violí amb Francesco Beroni, que n'era el director del Teatre de la Santa Creu, a Barcelona. A l'edat de 14 anys ja formava part de l'Orquestra del Gran Teatre de Marsella i dos anys més tard marxà a Cuba on fou violinista dels teatres Tacon i Principal de La Havana i començà a fer de director d'orquestra i de professor de piano, formant també part de la Societat Filarmònica de Santa Cecília. Més tard rebé l'encàrrec de crear i dirigir una orquestra per interpretar una gran missa en la inauguració de la nova església de Matanzas. Posteriorment retornà a Barcelona després de quatre anys d'absència i fou contractat per dirigir els balls de l'orquestra del Teatre Nou. Ingressà al Gran Teatre del Liceu on fou violí solista i dirigí algunes òperes.

  Des de 1858 al 1866 fou el director de l'orquestra que participava en els concerts corals de Josep Anselm Clavé i la S.C. Euterpe, als jardins d'aquest mateix nom dels que Clavé n'era l'empresari. L'orquestra era formada per entre 30 i 50 professors, segons les necessitats i les disponibilitats, i interpretaven obertures d'òpera, balls i obres escollides per l'ocasió i col·laboraven amb les intervencions de la S.C. Euterpe, dirigida per Clavé, tant a veus soles com amb el conjunt instrumental. Els professors de l'orquestra eren membres de la del Teatre del Liceu, d'on Moliné era director; més tard se'n digué Orquestra d'Euterpe. Amb aquesta formació orquestral acompanyà a Clavé en els concerts que també feia per diverses poblacions catalanes com el de la inauguració el dissabte 14 de juny de 1862 dels Jardins d'Euterpe de Reus (els músics foren probablement de l'orquestra de la pròpia localitat i de la que Homs n'era el director).

  Un els concerts més importants fou el del 16 de juliol de1862, al vespre, festa del Carme, en el que el Cor Euterpe (amb 60 cantaires), el cor de dones del Liceu, que dirigia en Francesc Porcell (amb 20), els seixanta músics de l'orquestra d'en Moliné, els seixanta de la Banda del Regiment de la Princesa, que dirigia el músic major Joaquim Huguet, i la xaranga del Batalló de Caçadors d'Infanteria d'Alcántara amb el músic major Manuel Irimia, tots sota la batuta de Clavé, estrenaren per primer cop a l'estat espanyol, fragments de l'òpera Tannhäuser, de Richard Wagner.

  Participà com a jurat, i també dirigint l'orquestra, en els grans festivals corals de 1862 i 1864, rebent per part de la S.C. Euterpe el regal d'una batuta de plata.

  Durant tres anys consecutius dirigí l'orquestra en les representacions d'òpera que es feien al Teatre dels Camps Elísis, a Barcelona, projectats per l'arquitecte Josep Oriol Mestres i el jardiner francès Bonamí.

  Amb motiu de la visita que la reina Isabel II feu a Barcelona i a Montserrat, fou l'encarregat de formar l'orquestra que va actuar al costat dels cors de Clavé i de la Cobla Empordanesa d'en Pep Ventura.

  Durant el temps que Josep Mª Moliné va dirigir l'orquestra d'Euterpe també es feu càrrec de la direcció de l'orquestra de la companyia d'òpera italiana de Francesc Porcell als Camps Elísis del 1864, i de la companyia de ballet al Gran Saló dels Camps Elísis a la temporada que s'iniciava el 23 de juny de 1865, sent empresari Josep Anselm Clavé.

  El 1866 es l'últim concert que fa amb l'orquestra d'Euterpe doncs a continuació ja es troba a Joaquim Verdaguer al front de l'orquestra coincidint amb el moment de canviar les actuacions al Gran Saló dels Camps Elisis per un altre espai del mateix lloc. Darrerament Moliné ja havia compartit la direcció de l'orquestra amb d'altres directors com Porcell o el mateix Verdaguer, potser fou aquest un dels motius per deixar aquest treball desprès de tants anys.

  El 20 de maig de 1870 passa a fer-se càrrec de l'orquestra que actuava en els concerts de la S.C. Barcino que dirigia en Ramon Bartomeus, principal competidor de Josep Anselm Clavé i en la que resta fins el 1880.

  També fou director de les orquestres de les societats filarmòniques barceloneses i del Conservatori d'aquesta ciutat. Al 1887 el trobem dirigint l'orquestra del Teatre Romea i exercint també, segons Baltasar Saldoni, com a mestre de capella de l'església de Sant Jaume, a la Ciutat Comtal; amb tot, aquest extrem ha estat posat en dubte doncs des del 1851, any de la creació de la nova parròquia, ocupava aquest càrrec en Nicolau Manent; hi ha la possibilitat de que el succeís a la seva mort (1887), la desaparició dels arxius de Sant Jaume el 1936 no permet verificar aquest detall.

  Com a compositor se li coneixen les obres "El jardin" (schotis) (1861), "Celia" (americana) (1862), "La festival" (contradansa) (1863), "La jalea" (americana) (1863) i "El diclé" (schotis) (1865), la majoria estrenades amb l'orquestra Euterpe.

  Va morir a Barcelona l'any 1883.

Bibliografia:

Diccionari Biogràfic .- Albertí, Editor, Barcelona, 1969-70
Gran Enciclopèdia Catalana .- Enciclopèdia Catalana S.A., Barcelona, 19757 (signa: Montserrat Albet)
Diccionario Biográfico - Bibliográfico de Efemérides de Músicos Españoles .- Baltasar Saldoni. Isidro Torres, Editor, Barcelona 1890 (segona edició) (volum I, Impremta de D. Antonio Pérez Dubrull, Madrid, 1881)
Dietario musical .- Josep Mª Javaloy; A. Miró i Bachs, Barcelona, 1948-50 (Sense editar, dipositat a la biblioteca del Montepio de Maestros Directores -Concertadores de Barcelona) (actualment Associació Musical de Mestres Directors, Barcelona)
Gran Enciclopèdia de la Música. Enciclopèdia Catalana, Barcelona 2001 (signa: Francesc Cortès i Mir)
Diccionario de la Música Española e Hiberoamericana (dirigit i coordinat per Emilio Casares Rodicio) Sociedad General de Autores y Editores SGAE, Madrid, 2002 (Vol. 7, signa el treball Jaume Carbonell i Guberna)
Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Edicions 62, Barcelona, març 2003 (dirigida per Xosé Aviñoa, (Vol. X, "Diccionari I-Z") (signe l'article Jaume Carbonell i Guberna)
Josep Anselm Clavé i el naixement del cant coral a Catalunya (1850-1874) . Jaume Carbonell i Guberna. Galerada. Cabrera de Mar, 2000.
Josep Anselm Clavé i la seva època (1824-1874) .- Josep Mª Poblet. Dopesa. Pinya de Rosa. Edició especial de la caixa d'Estalvis del Penedès, Barcelona 1973.
Clavé .- Pere Artís i Benach. Edicions de Nou Art Thor (Col·lecció: Gent Nostra), Barcelona 1988.
Barcelona, del wagnerismo a la generación de la República .- Xosé Aviñoa. (Actas del Congreso Internacional "España en la música de occidente" (Celebrado en Salamanca del 29 de octubre al 5 de noviembre de 1985,"Año Europeo de la Música") (2 volúmenes) Edición a cargo de Emilio Casares Rodicio, Ismael Fernández de la Cuesta y José López-Calo. Instituto Nacional de la Artes Escénicas y de la Música, Ministerio de Cultura, Madrid, 1987.)
El Teatre Líric de l'Eixample (1881 - 1900) .- Montserrat Guardiet i Bergé. Pòrtic, Barcelona 2006.
La Societat Coral Euterpe. Fundada per Clavé .- Jaume Carbonell i Guberna. Cròniques de la Memoria/21. Rubrica Editorial, El Prat de Llobregat, desembre 2007.
Memoria sobre las Sociedades Corales en España .- Mariano Soriano Fuertes. Establecimiento Tipográfico de D. Narciso Ramírez y Rialp, Barcelona, 1865.
José Clavé y su tiempo (1824, 21 de abril - 1874, 24 de febrero) .- Tomás Caballé i Clos. Editorial Freixenet, Barcelona 1949.
Ramon Bartomeus (1832 - 1918). Perfil humà i musical .- Maria Teresa Garriga. Revista Catalana de Musicologia III (Filial de l'Institut d'Estudis Catalans), Barcelona 2007.
ECO DE EUTERPE (Publicació de les activitats de la S. C. Euterpe) Editada per Josep Anselm Clavé entre els anys 1859 i 1873.
EL METRONOMO (Semanario musical y literario, consagrado especialmente al fomento de las sociedades corales) Editat per Josep Anselm Clavé entre els anys 1863 i 1864