MARTÍ i ROSELLÓ, JOAN ANTONI
(també se'l troba amb el nom de Josep - Anton Furés
i Martí, i més habitualment tant sols com a Josep Martí)
Va néixer a Tortosa en 1719. El 1749 deixa el
seu càrrec d'organista i mestre de capella de l'església de
La Soledad o Virgen de las Victorias de Madrid, per ingressar
al Monestir de Montserrat com a novici professant a continuació.
El 9 d'agost de 1753, i després de pronunciar els vots monàstics
benedictins (10 d'octubre de 1749); fou nomenat mestre de capella de l'Escolania
de Montserrat, segurament com a col·labiorador del pare Benet
Esteve (1735-1759) que fou qui començà el nou edifici de
l'Escolania.
La seva producció és prou prolífica, va escriure diverses
misses, a 4 i 5 veus, a duo, una Missa de difunts, una Complerta
a dos cors i orquestra, una Cantata als dolors
de la Verge, 2 Cantates de Nadal per a cor i orquestra
, 2 Magnificats a 8 veus i orquestra, Magníficat
a 4 veus i orquestra, Stabat Mater a 4 veus i orquestra,
Te Deum laudamus, a 4 veus i orquestra, 4 Lamentacions
de Setmana Santa a 8 veus i orquestra, Oració
de Jeremies, a 3 veus, diversos Responsoris, Absolució
(9v), Beata me dicent (4v i instruments), Cogitavit Dominus
(4 v i instruments), Ego vir videns (3 v), Manum suam
misit (2 v i corda), 2 Matribus suis (6v), Peccantem
me quotidie (9v), Quem vidistis pastores (4 v i orquestra),
Quomodo sedet sola (8 v i orquestra), 4 Responsoris de
la Nativitat de Nostra Senyora (4 v i orquestyra), 5
Responsoris de Nadal (8 v i orquestra), Salve
(6v i orquestra), els salms Confitebor (8v i instruments), Miserere
(8v i orquestra), els villencets Los pastorcillos deixan por la cordera
(6v), Muchachitos vaya que traigo una letra (5v i instruments)
O magnum mysterium, Silencio de los Dolores
Villancico de Kalenda: Ailencio, abismo; Villancico de Kalenda:
Obscura mansión triste (tos ells per cor i orquestra), Muchachitos,
2 Suspenda el labio su acento (4 v i instruments), i
com a música instrumental Alemanda (3 instruments) i
6 Sonates.
Sembla possible que la seva Missa a dues veus i instruments
, d'estil palesament italià, i que es conserva a la Biblioteca Nacional
de Madrid, fos de l'etapa en què s'estigué a la capital
castellana. Martí aporta al monestir uns nous aires italians
en voga arreu d'Europa, la influència de G.B. Pergolesi es deixa
notar en el seu estil, sobretot en el que fa al tractament de les veus i la
melodia. La paleta instrumental es formada per dos violins, dos oboès
-o flautes -, dues trompes i acompanyament, .
Fou mestre de capella fins al 1763. Probablement es autor també d'un
Fandango i de la sarsuela Una vez da Amor la Paz,
amb text de Pere Pau Gregori, estrenada a Barcelona el 1746
de la que tan sols se'n conserva el text; sembla possible que aquestes obres
foren escrites durant la seva estada inicial a Madrid, i es possible,
escara que no hi ha la certesa, de que la sarsuela fou deguda a contactes
amb compositors de la Cort, com Manuel Blasco de Nebra i/o Antoni
Literes Carrión entre d'altres..
Deixebles seus foren els pares Anselm Viola i Narcís Casanovas.
Va morir a Montserrat el 3 de gener de 1763, el succeïren al front
de l'Escolania els pares Benet Julià, Anselm Viola i
Narcís Casanovas.
Bibliografia:
Suplement núm. 2 (25 d'abril de 1969) de la Guia Musical.
Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana,
dirigida per Emilio Casares, SGAE, Madrid 2000
Gran Enciclopèdia de la Música (vol. 5è), Enciclopèdia
Catalana , Barcelona 2001
Diccionari d'Història Ecleciàstica de Catalunya (Vol
II) Editorial Claret - Generalitat de Catalunya, Barcelona 2000
Diccionario Biográfico - Bibliográfico de Efemérides
de Músicos Españoles, escrita per Baltasar Saldoni,
Isidro Torres Editor, Barcelona 1890
La Música: Una aproximació a la seva evolució: El
Barroc musical espanyol (21).- Joan Úbeda i Comas. Article inclós
a Vibracions (Butlletí de l'Associació Musical de
Mestres Directors) Barcelona març 2005