JOAN GAY i PLANELLA
Neix a Barcelona el 19 de març de 1867. S'inicià al piano
amb Carles Vidiella, violoncel amb Baucis, composició amb Francesc
Alió i harmonia amb Rodríguez Alcántara, a la vegada que combinava
els estudis musicals amb els de dibuix i escultura. Començà la seva carrera
com a pianista i organitzador en la que destacà a les vetllades artístiques
de l'Ateneu Barcelonès; va ser membre fundador de l'Orfeó Català,
fent-se càrrec de la secció de nens i senyoretes; quan deixà l'Orfeó,
molest amb en Millet, fundà i dirigí la Institució Catalana de Música
(1897-1900), tanmateix va dirigir l'orfeó Catalunya Nova (1901-02)
que havia fundat l'Enric Morera.
La seva passió per Wagner el portà a ser un dels socis fundadors de
l'Associació Wagneriana, a Barcelona (1901). Algunes de les
primeres composicions de Joan Gay es pogueren escoltar en els
concerts de la Societat Filharmònica de Barcelona.
En l'àmbit de la composició va prendre part del moment cultural de la Renaixença
entrant en contacte amb els mitjans literaris i plàstics. Es dedicà preferentment
a la música lírica, a principis del segle XX adherint-se a la iniciativa de
l'Enric Morera en la creació del Teatre Líric Català (1901)
estrenà la seva opereta "Cors joves" i "El llop pastor",
les dues tingueren força èxit.
Es casà amb la contralt Maria Pichot i Gironès (que prengué el nom
de Maria Gay), a qui va conèixer a l'Orfeó Català, actuant també
com a solista; arribant a ser empresonada per cantar himnes revolucionaris,
va formar part, amb el seu marit, del grup d'artistes modernistes de Barcelona
de finals de segle cantant en els concerts de la Institució Catalana
de Música, en els de la coral Catalunya Nova i a l'Ateneu Barcelonès.
Maria obtingué molts èxits arreu del món com a cantant d'òpera. El
1913, traslladats a l'Amèrica del Sud, el matrimoni va fer fallida
i es van separar i ella es tornà a casar amb el seu company el tenor i empresari
Giovanni Zenatello, l'iniciador dels espectacles a l'Arena de Verona.
Joan Gay, a La Havana fundaria l'Orfeó Català de la capital
cubana. Després va passar a l'Argentina (1924), on dirigí l'Academia
de Bellas Artes de Corrientes, i al 1924 va fixar la seva residència a
Buenos Aires dedicant-se a l'ensenyament, la composició i la direcció
artística. El seu catàleg d'obres ens mostra la seva predilecció per l'escena,
són seves "El jardí abandonat" (I. R. Rusiñol, 1890),
"El llop pastor" (opereta d'E. Marquina, estrenada el
13 de febrer de 1901 al Teatre Tívoli, de Barcelona),
"Cors joves" (opereta de J. M. Jordà, 1902), "Agua mansa"
(sarsuela en un acte d'I. E. Marquina, estrenada el 23 de desembre
de 1902 al Teatro de la Zarzuela), "La vuelta del rebaño"
(sarsuela d'E. Marquina, estrenada al Teatre Apolo el 30 d'octubre
de 1903), "Sin campo y sin honra" (sarsuela en un acte d'A.
Perrin i Rodriguez Flores estrenada el 4 de març de 1904 al Teatre
Ruzafa, de València), "El delfín" (sarsuela en un
acte d'E. Marquina i J. Salmerón, estrenada el 9 de febrer de
1907 al Teatro de la Zarzuela), "Las hermanas palmeras"
(Entreteniment líric de R. de Santa Ana, estrenat l'1 de juliol de
1907 al Teatro Madrileño), "El rey de la serrania" (Sarsuela
en un acte d'A. Jiménez Guerra, D. Ferrand i M. L. Cumbreras,
estrenat el 5 de novembre de 1907 al Teatre Novetats), "El niño
de San Antonio" (sainet en un acte de P. Muñoz Seca, estrenat
el 20 de novembre de 1907 al Teatre Apolo), "Fantasia folkloroca
española" (en dos actes de N. Pérez Giménez , estrenada el
24 de març de 1943 al Teatre Apolo, de València), "El
Afilador" , "El caballero gitano" (en tres actes de
V. Pardo i M. Andreu), "El piripitipí: La casa de
la juerga" (en un acte de P. Muñoz Seca) i "La
cueva de Salamanca" (en un acte de F. de Iracheta)
En el que fa a la música coral se'n coneix una obra "Mar endins";
també tenim obres per a veu i piano com "À toi"; "Cançons
populars catalanes" (editada a París per Lemoine, 1920),
"Chanson de mai"; "Chanson de Rose"; "Chant
du vendanger"; "Crainte d'amour"; "Deu cançonetes"
(editades per la UME); "L'Oranger fleuri"; "Mélodies";
"Montagnes en bas"; i "Pleurs". La música de cambra
està representada pel quartet "Joguina", i el piano per "Ballades";
"Égloga"; i "Seis valses románticos".
Joan Gay va morir el 16 de gener de 1926 en el transcurs d'una tournée
per la República Argentina amb una companyia lírica..
Bibliografia
Diccionario de la Música Española e Hispano-americana
(Dirigit i coordinat per Emilio Casares Rodicio) Edita SGAE,
Madrid 1999 (articles d'Emilio Casares i Mª Encina Cortizo)
Gran Enciclopèdia Catalana, Edita: Enciclopèdia Catalana S.A.,
Barcelona 1976.
Diccionario Biografico de la Música, .- J. Ricart i Matas, Editorial
Iberia S.A., Barcelona 1986.
Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear (Dirigida per Xoxè
Aviñoa) (Vol. IV (1998), Vol. IX, Diccionari (2003), article signat per
Xosè Aviñoa) Edicions 62, Barcelona.
Gran Enciclopèdia de la Música. Enciclopèdia Catalana, Barcelona
1999.
Diccionari Biogràfic. Albertí, Editor, Barcelona 1968
La Zarzuela. Editorial Salvat, Barcelona 1990
Vibracions (Butlletí de l'Associació Musical de Mestres Directors,
novembre 2001)