FRANCESC MONTSERRAT AYARBE
Va néixer a Vilanova i la Geltrú (Garraf)
el 13 de març de 1879. Els seus estudis de música els va iniciar
al seu poble amb el mestre Magí Sans, ampliant-los al Conservatori
del Liceu, de Barcelona amb Francesc de P. Sánchez i Gavagnach
(solfeig i teoria) i Domènec Sánchez Deyà (violí)
i a l'Escola Municipal de Música de Barcelona (posteriorment
Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona) de la
mà d'Antoni Nicolau (harmonia), de qui aprengué la passió
per la l'orquestra, i Eusebi Daniel (contrapunt i fuga). Es dedicà
fonamentalment a la composició d'obres líriques, sense deixar
de banda el "lied" i la música de cambra, així mateix
participà, com a violinista, a l'Orquestra Filharmònica de
Barcelona. Tanmateix es dedicà a la docència sent professor
d'harmonia i contrapunt, a partir del 1947, a l'Escola Municipal de Música
de Barcelona, va estar reconegut com un excel·lent director, principalment
dedicat a la sarsuela i la revista, especialment a Barcelona, València
i Saragossa, també les cinematogràfiques Monterograff,
amb lletra de Joaquim Montero estrenada al Teatre Soriano,
de Barcelona (1914). Fou un dels compositors que va creure, prenent la direcció,
del Teatre Líric Català engegat el 1910.
Sembla que va fer costat a Manuel Borguñó (juntament
amb d'altres músics com Morera, Pahissa, Barberà,
Apel·les Mestres, Balcells i molts d'altres) amb la discussió
d'en Borguñó amb el mestre Joan Llongueras referent
a la introducció de la gimnàstica rítmica en els estudis
musicals que ja la practicava en el seu Institut amb molt bons resultats.
Al 1932 (22 de novembre) formava part del jurat que premià les Sis
cançons catalanes de Jaume Pahissa (amb el lema "Ahir,
avui, demà") al Primer Concurs de Música
de Cambra de l'Associació Nacional de Radiodifusió, en el
jurat formaren, al costat de Montserrat Ayarbe, Enric Morera,
com a president, i l'Eduard Toldrà, Eugeni Badia, Joan
Gols, aquest com a secretari.
Fou membre fundador del Montepio de Maestros Directores y Concertadores
de Barcelona, des de la seva fundació el 18 de setembre de 1925
fins a la seva mort, tanmateix havia ingressat a la Agrupación de
Maestros Directores y Concertadores el 19 de juny de 1920 (que al 1988
es transformà en l'Associació Musical de Mestres Directors),
a qui llegà la seva biblioteca amb manuscrits propis i obres literàries
i musicals d'altres autors.
La seva mort va ocorre a Barcelona, al seu domicili del carrer Aribau 46,
el 27 de febrer de 1950 a causa d'una congestió pulmonar diagnosticada
pocs dies avanç (el 19 de febrer) pel seu metge el Dr. Joan Salvadó.
Una de les seves característiques més remarcables fou la seva
modèstia.
La seva producció musical es pot repartir de la següent manera:
Dins de la música escènica trobem A la casa de socorro (petita
obre en un acte, amb llibret dels germans Corominas estrenada al Teatre
Nou de Barcelona el 1913), Almanaque del nuevo (revista
musical en un acte amb la col·laboració d'en Parera,
lletra de Joaquim Montero, estrenada al Teatre Nou de Barcelona
el 24 de gener de 1914); Les bodes d'en Cirílo, text
d'en Vilanova; Casament d'enTarregada (text de Juli
(o S.)Vallmitjana); El miracle de Santa Agnès (Llegenda
en tres actes per a gran orquestra amb un solista, cor i actors dramàtics)
(Il·lustració musical), signada el 1907, amb text de Salvador
Vilaregut, estrenada al Teatre Principal de Barcelona el 13 de
febrer de 1908, als Espectàcles i Audicions Graner i dirigida
pel mestre Joan Baptista Lambert ); En Biadó,
Don Pancho; Invasió militar (1908); L'escarment;
L'escola dels somnis; L'infant príncep
(amb col·laboració amb Josep Mª Navarro Porcel);
La Pomera; Les noies de l'Estatut
(amb col·laboració de Ferres i Musolas, text de Victor
Mora Alsinella, estrenada l'11 de juliol de 1934 a Barcelona);
Pecat amagat; L'institut d'apicultura
(text d'en D. i V. Corominas); L'escarment; Portfolio
de novedades o Miss República (1913) (amb col·laboració
de Ferres i Mussoles, lletra d'en L.Calvo i F. Prada Blasco, estrenada a Barcelona
el 26 de març de 1932); Rondalla de Reis (Fantasia lírica infantil
en un acte i cinc quadres (1911-1920) amb text d'Agustí Mundet Alvarez,
de la mateixa obra hi ha una versió en castellà Al paso
de la estrella); La festa dels aucells (Quadre de costums
per a gran orquestra i solistes amb text de l'Ignasi Iglesias, instrumentada
el juliol de 1909).
De la seva obra coral coneixem: La poncella (per a quatre veus
mixtes amb text de Carles Isern, composta el juny de 1921 i premiada
en els Jocs Florals i Certamen Musical de Mataró del
mateix any 1921); La mar inquieta (Vistas al mar)
(per a quatre veus mixtes amb text de Joan Maragall, escrita el 23-25
d'agost de 1908 i que obtingué el Premi extraordinari ofert pel Centre
Moral Instructiu de Gràcia en el certamen celebrat el 14 de febrer
de 1909, i que va ser executada per primer cop per l'Orfeó Català
el 8 de gener de 1910); L'eco sagrat.
Obres per a piano: Primavera (Gavota); Le Petit bouquet
(Vals); Somni (Vals).
Música religiosa: A Maria
Cambra: Primavera (Gavota) (violó, violoncel i piano);
Tres minuets (I - I,I per violins viola i violoncel) ( I -
1897) (II -1898) (III, per orquestra de corda amb flauta, oboè, clarinet,
trompa i fagot) 81901, instrumentat el 1906); Dos minuets (I
- en Sol menor, II - en Sol Major) (violins, viola i violoncel) (1898); Suite
per a orquestra de corda (I - Impressió
(5 de novembre de 19029, II - Diàleg (10 de desembre
de 1902), III - Queixa (abril de 1908); Col·lecció
de melodies fàcils (violí i piano)
Conjunt instrumental: Primavera (I - Gavota, orquestrada
per 2 flautes, oboè, 2 clarinets en si b, fagot, trompa en fa, i corda)
(gener de 1916) (1 de novembre de 1938), (II - Nocturn, en Re Major,
per gran orquestra) (4 de maig de 1911) (3 de novembre de 1938), (III - Tarantela,
en Do Major, per gran orquestra) (4 de maig de 1911) (5 de novembre
de 1938); Preludi (per a gran orquestra) (A - en Sol Major)
(gener de 1914) (8 de novembre de 1938), (B - en re menor) (gener
1914) (12 de novembre de 1938) (març 1916) (15 de novembre de 1938),
(C - en Sol Major).
Conjunt de cambra i veu parlada: La velleta de Montblanc (Glosa
estil popular) amb text de Josep Mª Navarro Porcel (violins, violes
violoncel , 2 contrabaixos i veu) (7 de gener de 1903) (novembre de 1918)
Cançons per aveu i piano o harmònium: Quan sento resonar
la cançoneta (1901) (Intermezzo d'H. Heine
, traducció d'Apel·les Mestres); Impressions de
Natura, text de Josep Mª Navarro ( La
dansa de les fulles, 27-1-1907, La torrentada, 22-1-1907,
Paisatge nevat, 11-11-1906) (Premi extraordinàri en
el Concurs de la Música Catalana de l'any 1908); Quatre
melodies religioses (1906) amb text de Mn. Jacint Verdaguer
(també amb una traducció castellana de Josep Mª Navarro
Porcel) (Col·lecció editada per la casa Vidal Llimona
i Boceta); Tres intimes per a cant i piano, amb text de
Josep Mª Navarro Porcel (I - 20 de desembre de 1904), (II - 31
de desembre de 1904), (III - maig de 1908); Amorosa (15-7-1903)
text d'Eduard Vidal i Valenciano; Tres melodies
per a cant i piano amb lletra de l'Ignasi Iglesias (Cançó,
23-3-1909, L'Albat, 29-5-1905, Vida, 12-6-1905);
Quatre melodies per a cant i piano amb text de Mn. Jacint Verdaguer
(Rosa de la Mare de Déu (Rosa Vera), El
lliri blanc, A la Verge (oració), El gessamí;
Les estacions, text de Josep Mª Navarro Porcel
(Primavera, Estiu, Tardor, Hivern)
(Segon accèssit en el Primer Concurs de la Música Catalana
de l'any 1904, editat per Musical Emporium, Barcelona); Esclat
d'abril (28-10-1904) lletra de X. Dachs (impresa per Unió
Musical Española, Barcelona)
Sardanes: Ingènua.
Pedagogia musical: Curso Práctico de orquestación
(Editat per la Central Catalana de Publicaciones a Barcelona l'any
1946) que va rebre nombroses felicitacions per part de músics com Joan
Lamote de Grignon, Mn. Antoni Massana, Josep Forns, Joaquim
Turina, Josep Barberà, Joan Gibert i Camins,
Joan Suñé i Sintes, Higini Anglés, prvo.,
Josep Sabater, Joaquim Zamacois, Jesús Guridi,
Rafael Martínez Valls, Francesc Pujol, Eduard Toldrà,
Enric Casals, Eduardo L. Chavarri, Ferran J. Obradors,
Antoni Català, Xavier Montsalvatge, Joan Borras de
Palau, Benito Morató.
Bibliografia:
Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana,
director i coordinador general Emilio Casares Rodicio, SGAE,
Madrid 2000
Gran Enciclopèdia de la Música, Enciclopèdia
Catalana, Barcelona 2001
Dietario Musical .- Josep Mª. Javaloy i A. Miró
i Bachs, Barcelona abril de 1950 (sense editar)
Diccionari Biogràfic, Albertí, Editor, Barcelona
desembre 1969
Diccionari d'Autors de Sardanes i de Música per a Cobla .- Carles
Riera i Vinyes, Josep Mª Serracant i Clermont, Josep Ventura
i Salarich, Col·lecció Mos (especial) (2na edició
corregida i augmentada), Girona 2002.
Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear.-
Dirigida per Xosé Aviñoa, (Vol. IV, Del Modernisme a la Guerra
Civil, 1999), (Vol. X, Diccionari, 2003), Edicions 62, Barcelona
Diccionario Biográfico de la Música .- J. Ricart Matas,
Editorial Iberia, S.A., Barcelona 1986
Gran Enciclopèdia Catalana (Vol. 10), Enciclopèdia
Catalana S.A., Barcelona 1977
La Zarzuela (Vol. IV) Salvat Editores, S.A., Barcelona 1989
Fitxa i inscripció al llibre d'altes del Montepio i l'Agrupación
de Maestros Directores i Concertadores de Barcelona (Arxiu Associació
Musical de Mestres Directors)
Jaume Pahissa un estudi biogràfic i crític .- Xosé
Aviñoa, Biblioteca de Catalunya, Unitat Bibliogràfica,
Secció de Música, Barcelona 1996.